1. Immanuel Kant
Flashcards
- Què és la Il·lustració?
- Un corrent cultural i filosòfic que promou l'autonomia de l'individu a través de l'educació i la raó.
- Quins són els dos usos que Kant atribueix a la raó?
- Raó teòrica (coneixement) i raó pràctica (ètica).
- Què són les ètiques teològiques o materials?
- Ètiques que busquen un objectiu o fi concret i tenen imperatius hipotètics.
- Què és la bona voluntat per a Kant?
- Actuar pel deure, sense buscar un fi, perquè s'entén que és el correcte.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor l'objectiu de la Il·lustració segons el text?
- a) Mantenir la població en una 'minoria d'edat' sotmesa a la religió i al rei.
- b) Fomentar que la gent pensi per si mateixa i agafi les rendes de la seva vida.
- c) Promoure l'església i el monarca com a guies de l'ésser humà.
- d) Ignorar l'educació i la cultura com a mitjans per a l'autonomia.
Resposta: b) Fomentar que la gent pensi per si mateixa i agafi les rendes de la seva vida.. La Il·lustració buscava que la gent fos autònoma i pensés per si mateixa, deixant enrere la 'minoria d'edat'.
- Segons el text, quin paper juga l'educació en la Il·lustració?
- a) L'educació és innecessària per superar factors irracionals.
- b) L'educació perpetua les supersticions i el fanatisme.
- c) L'educació ajuda a superar factors irracionals com les supersticions i la intolerància.
- d) L'educació genera conflictes i misèria material.
Resposta: c) L'educació ajuda a superar factors irracionals com les supersticions i la intolerància.. L'educació és essencial per superar les creences irracionals i fomentar el progrés i el benestar.
- Què caracteritza la 'raó il·lustrada'?
- a) És religiosa i sotmesa a dogmes.
- b) És irracional i dificulta el progrés.
- c) És autònoma, lliure i crítica amb allò que dificulta el progrés i el benestar humà.
- d) És heterònoma i depèn de les passions.
Resposta: c) És autònoma, lliure i crítica amb allò que dificulta el progrés i el benestar humà.. La raó il·lustrada és un concepte de raó com a facultat humana autònoma, lliure i crítica amb allò que dificulta el progrés i el benestar humà.
1.1. Context Històric i Filosòfic
Flashcards
- En quina època va viure Kant?
- En l'època de la Il·lustració.
- Què volia la Il·lustració per a la població?
- Que pensés per si mateixa.
- Què afirmava Kant sobre allò que guiava l'ésser humà?
- Que era l'església o el monarca, no un mateix.
- Què necessitem per a l'autonomia de l'individu, segons Kant?
- Llibertat de pensament i d'acció.
Preguntes tipus test
- Quin moviment filosòfic va influir en Kant?
- a) L'Existencialisme
- b) L'Il·lustració
- c) L'Escepticisme
- d) El Romanticisme
Resposta: b) L'Il·lustració. Kant va viure en l'època de la Il·lustració i va estar dins del moviment il·lustrat alemany.
- Quina era la visió de la Il·lustració sobre la 'minoria d'edat' de la població?
- a) La població era autònoma i no necessitava guia.
- b) La població era massa jove per prendre decisions.
- c) La població no era autònoma i estava sotmesa al rei i la religió.
- d) La població era feliç amb la seva situació.
Resposta: c) La població no era autònoma i estava sotmesa al rei i la religió.. La Il·lustració considerava que la població es trobava en una 'minoria d'edat' i volia que pensés per si mateixa.
- Segons la Il·lustració, què necessitem per superar factors irracionals?
- a) Més religió
- b) Més supersticions
- c) Educació
- d) Més fanatisme
Resposta: c) Educació. Segons la Il·lustració, necessitem l'educació per superar factors irracionals com les supersticions, el fanatisme o la intolerància.
1.2. Fonamentació de la Metafísica de les Costums (1785)
Flashcards
- Quins dos usos té la raó segons Kant?
- Coneixement i ètica (raó teòrica i raó pràctica).
- De què s'ocupa la raó teòrica?
- De l'àmbit de la natura i el coneixement dels fets.
- De què s'ocupa la raó pràctica?
- De l'àmbit de l'acció humana i l'establiment de principis morals.
- Què són els imperatius hipotètics?
- Mandats condicionals per aconseguir un objectiu.
Preguntes tipus test
- Quins són els dos usos principals de la raó segons Kant a 'Fonamentació de la Metafísica de les Costums'?
- a) Raó teòrica per a l'ètica i raó pràctica per al coneixement.
- b) Raó teòrica per al coneixement i raó pràctica per a l'ètica.
- c) Raó pura per a la ciència i raó impura per a la moral.
- d) Raó subjectiva per a l'experiència i raó objectiva per a la moral.
Resposta: b) Raó teòrica per al coneixement i raó pràctica per a l'ètica.. Segons Kant, la raó té dos usos: la raó teòrica, que s'ocupa del coneixement, i la raó pràctica, que s'ocupa de l'ètica i l'acció humana.
- De què s'ocupa la raó teòrica segons Kant?
- a) De l'àmbit de l'acció humana i l'establiment de principis morals.
- b) De l'àmbit de la natura i el coneixement dels fets a través dels judicis.
- c) De la crítica a les ètiques teològiques i materials.
- d) De la formulació d'imperatius categòrics per a la moralitat.
Resposta: b) De l'àmbit de la natura i el coneixement dels fets a través dels judicis.. La raó teòrica, segons Kant, s'ocupa de l'àmbit de la natura i s'aplica al coneixement dels fets a través dels judicis.
- Què estableix la raó pràctica segons Kant?
- a) Lleis objectives per al coneixement científic.
- b) Principis per regir l'acció moral i elaborar màxims imperatius.
- c) La síntesi entre les impressions sensibles i les formes a priori.
- d) Les condicions per a la felicitat i el benestar humà.
Resposta: b) Principis per regir l'acció moral i elaborar màxims imperatius.. La raó pràctica estableix els principis per regir l'acció moral i s'utilitza per elaborar màxims imperatius que guien la conducta.
1.3. Crítica a les Ètiques Teològiques
Flashcards
- Què són les ètiques teològiques?
- Ètiques que busquen un objectiu o fi concret.
- Què és un imperatiu hipotètic?
- Un mandat condicionat a un objectiu.
- Què és un bé suprem en les ètiques materials?
- Un objectiu final com la felicitat.
- Com validen les ètiques materials una acció?
- A posteriori, si el fi és correcte.
Preguntes tipus test
- Quines ètiques prioritzen l'objectiu per sobre de la intenció?
- a) Ètiques formals
- b) Ètiques deontològiques
- c) Ètiques teològiques
- d) Ètiques liberals
Resposta: c) Ètiques teològiques. Les ètiques teològiques, també conegudes com a ètiques materials, se centren en l'objectiu o fi últim de l'acció, com la felicitat, i determinen la validesa de l'acció en funció de si s'assoleix aquest fi.
- Què és un imperatiu hipotètic segons Kant?
- a) Un mandat incondicional vàlid en totes les situacions.
- b) Un mandat condicionat a un objectiu o fi específic.
- c) Un principi moral universalment acceptat.
- d) Una llei natural que regeix el comportament humà.
Resposta: b) Un mandat condicionat a un objectiu o fi específic.. Un imperatiu hipotètic és un mandat que depèn d'una condició o objectiu. S'expressa com 'Si vols X, fes Y', on Y és l'acció necessària per assolir l'objectiu X.
- Què caracteritza principalment a les ètiques formals?
- a) Prioritzen les conseqüències de les accions.
- b) Es basen en el càlcul del plaer i el dolor.
- c) Enfatitzen la intenció i el deure moral.
- d) Es deriven de la voluntat divina.
Resposta: c) Enfatitzen la intenció i el deure moral.. Les ètiques formals, com la de Kant, posen l'accent en la intenció amb què es realitza l'acció i en el compliment del deure moral, independentment de les conseqüències.
1.4. Com Hem D'obrar?
Flashcards
- Què és la voluntat segons Kant?
- La facultat d'actuar segons principis.
- Com defineix Kant la 'bona voluntat'?
- Una voluntat que és bona en si mateixa, independentment dels resultats.
- Quines són les tres formes d'actuar davant del deure?
- Pel deure, conforme al deure i contrari al deure.
- Què significa actuar 'pel deure'?
- Actuar per respecte a la llei moral, sense buscar un fi ulterior.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, què és essencial per determinar la bondat d'una acció?
- a) El resultat final de l'acció.
- b) La intenció i la voluntat amb la qual es realitza l'acció.
- c) El compliment de les normes socials.
- d) L'aprovació de la majoria de la gent.
Resposta: b) La intenció i la voluntat amb la qual es realitza l'acció.. Kant argumenta que la bondat d'una acció no depèn del seu resultat, sinó de la voluntat i la intenció amb la qual es realitza. Una acció és bona si es fa per deure, és a dir, per respecte a la llei moral, independentment de les conseqüències.
- Què significa actuar 'pel deure' en la filosofia de Kant?
- a) Actuar per por a les conseqüències negatives.
- b) Actuar segons les pròpies inclinacions i desitjos.
- c) Actuar per respecte a la llei moral, sense buscar un fi ulterior.
- d) Actuar per obtenir el reconeixement dels altres.
Resposta: c) Actuar per respecte a la llei moral, sense buscar un fi ulterior.. Actuar 'pel deure' implica realitzar una acció perquè es reconeix que és moralment correcta, sense buscar cap benefici o recompensa. És actuar per respecte a la llei moral universal.
- Quina és la relació entre la voluntat i la raó pràctica segons Kant?
- a) Són facultats separades i sense relació.
- b) La voluntat és una forma de raó teòrica.
- c) La unió de la voluntat i la raó pràctica permet determinar accions d'acord amb lleis morals.
- d) La raó pràctica només serveix per justificar les accions de la voluntat.
Resposta: c) La unió de la voluntat i la raó pràctica permet determinar accions d'acord amb lleis morals.. Kant equipara la voluntat a la raó pràctica, ja que la seva unió és la facultat de determinar-se a un mateix d'acord amb certes lleis morals. Això vol dir que la voluntat, guiada per la raó pràctica, pot triar actuar segons principis morals.
1.5. Quan Podem Determinar Que Una Acció És Bona?
Flashcards
- De què depèn la bondat d'una acció segons Kant?
- De la forma o la voluntat amb la qual es realitza, no del contingut.
- Què és la 'bona voluntat' per a Kant?
- Un concepte absolut, bo en si mateix, sense restriccions.
- Què implica actuar 'pel deure'?
- Actuar per la creença que és el correcte, unint voluntat i raó.
- Quines són les tres formes d'actuar davant del deure?
- Pel deure, conforme al deure i contrari al deure.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, de què depèn la bondat d'una acció?
- a) Del contingut de l'acció.
- b) De la forma o la voluntat amb la qual es realitza l'acció.
- c) De les conseqüències de l'acció.
- d) De si l'acció és útil per a la societat.
Resposta: b) De la forma o la voluntat amb la qual es realitza l'acció.. Kant argumenta que la bondat d'una acció no depèn del que fem (contingut), sinó de la voluntat amb la qual ho fem (forma). Una acció és bona si es fa amb bona voluntat, és a dir, pel deure.
- Què és actuar 'pel deure' segons Kant?
- a) Actuar per obligació externa.
- b) Actuar d'acord amb les normes socials.
- c) Actuar per creença que és el correcte, unint voluntat i raó.
- d) Actuar per por a les conseqüències.
Resposta: c) Actuar per creença que és el correcte, unint voluntat i raó.. Actuar pel deure, segons Kant, implica fer-ho per la creença que és el correcte, sense buscar un fi o benefici personal. És la unió de la voluntat i la raó per determinar accions a partir de lleis morals.
- Quina de les següents opcions representa una acció 'conforme al deure'?
- a) Donar diners a la caritat per a sentir-se bé amb un mateix.
- b) Donar diners a la caritat perquè és el correcte.
- c) No donar diners a la caritat per egoisme.
- d) Donar diners a la caritat per obligació legal.
Resposta: a) Donar diners a la caritat per a sentir-se bé amb un mateix.. Actuar 'conforme al deure' implica fer una acció que aparentment és correcta, però amb un propòsit interessat o un objectiu personal, com sentir-se bé amb un mateix.
1.6. Llei Moral i Imperatiu Categòric
Flashcards
- Què és un imperatiu categòric?
- Un mandat moral incondicional i universal que dicta com hem d'actuar.
- Defineix la voluntat autònoma segons Kant.
- La capacitat d'actuar segons la raó, sense buscar beneficis personals o objectius concrets.
- Quina és la diferència entre actuar 'pel deure' i 'conforme al deure'?
- Actuar 'pel deure' és fer-ho sense un fi específic, mentre que actuar 'conforme al deure' implica un propòsit interessat.
- Què és la 'Fórmula del fi en si mateix'?
- Un principi que estableix que hem de tractar a les persones com a fins, no com a mitjans per aconseguir un objectiu.
Preguntes tipus test
- Què expressen els imperatius en la filosofia de Kant?
- a) La relació entre desitjos subjectius i accions morals.
- b) La relació entre les lleis objectives del voler i la imperfecció subjectiva de la voluntat.
- c) La necessitat d'obeir les lleis per evitar el càstig.
- d) La importància de seguir els impulsos emocionals en la presa de decisions.
Resposta: b) La relació entre les lleis objectives del voler i la imperfecció subjectiva de la voluntat.. Els imperatius expressen la relació entre les lleis objectives del voler (mandats) i la imperfecció subjectiva de la voluntat de l'ésser racional, que pot o no estar d'acord amb les lleis morals.
- Quin tipus d'imperatiu garanteix, segons Kant, que tothom actuarà bé?
- a) L'imperatiu hipotètic.
- b) L'imperatiu categòric.
- c) L'imperatiu assertori.
- d) L'imperatiu problemàtic.
Resposta: b) L'imperatiu categòric.. L'imperatiu categòric és el mandat de la moral que, segons Kant, garanteix que tothom actuarà bé.
- Quina és la principal diferència entre la voluntat autònoma i l'heterònoma segons Kant?
- a) La voluntat autònoma busca objectius, mentre que l'heterònoma es basa en la raó.
- b) La voluntat autònoma es guia per la raó sense buscar objectius, mentre que l'heterònoma es regeix per desitjos i objectius.
- c) La voluntat autònoma depèn de les passions, mentre que l'heterònoma es basa en la raó.
- d) No hi ha diferència, ambdues voluntats busquen la felicitat personal.
Resposta: b) La voluntat autònoma es guia per la raó sense buscar objectius, mentre que l'heterònoma es regeix per desitjos i objectius.. La voluntat autònoma utilitza la raó sense buscar cap benefici personal ni objectiu concret, mentre que la voluntat heterònoma actua per un objectiu o desig, depenent de les passions.
1.7. Quan Som Lliures?
Flashcards
- Què és la voluntat autònoma segons Kant?
- És quan utilitzem la raó sense buscar cap benefici personal o objectiu concret.
- Quin tipus d'imperatiu guia la voluntat autònoma?
- L'imperatiu categòric.
- Què és el principi apodictopràctic?
- És un principi pràctic necessari i vàlid sense excepcions, fonament de l'imperatiu categòric.
- Què implica actuar amb voluntat heterònoma?
- Actuar per un objectiu o desig, governat per les passions.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, quan actuem amb voluntat autònoma?
- a) Quan busquem la felicitat personal per sobre de tot.
- b) Quan actuem per obligació social, sense reflexionar.
- c) Quan utilitzem la raó sense buscar un benefici personal o objectiu concret.
- d) Quan ens deixem guiar pels sentiments i les passions.
Resposta: c) Quan utilitzem la raó sense buscar un benefici personal o objectiu concret.. Kant defineix la voluntat autònoma com l'ús de la raó sense buscar un benefici personal o objectiu concret. És a dir, actuar pel deure moral en si mateix.
- Quin tipus d'imperatiu guia la voluntat autònoma segons Kant?
- a) L'imperatiu hipotètic, que busca un fi específic.
- b) L'imperatiu categòric, que actua perquè l'acció és bona en si mateixa.
- c) L'imperatiu problemàtic, basat en habilitats tècniques.
- d) L'imperatiu assertori, que busca la felicitat.
Resposta: b) L'imperatiu categòric, que actua perquè l'acció és bona en si mateixa.. La voluntat autònoma es guia per l'imperatiu categòric, que és una norma moral que ens diu què hem de fer perquè l'acció és bona en si mateixa, sense buscar avantatges.
- Què vol dir que l'imperatiu categòric es fonamenta en el principi apodictopràctic?
- a) Que és un principi pràctic subjectiu i variable.
- b) Que és un principi pràctic necessari i vàlid sense excepcions.
- c) Que és un principi pràctic basat en l'experiència.
- d) Que és un principi pràctic útil només en situacions concretes.
Resposta: b) Que és un principi pràctic necessari i vàlid sense excepcions.. El principi apodictopràctic significa que l'imperatiu categòric és un principi pràctic necessari i vàlid sense excepcions, incondicional i universal.
1.8. Imperatiu Categòric
Flashcards
- Què és l'imperatiu categòric?
- Un mandat universal i incondicional de la moralitat.
- Quina és la primera formulació de l'imperatiu categòric?
- Actuar de manera que la teva acció pugui esdevenir una llei universal.
- Què implica la segona formulació de l'imperatiu categòric?
- Actuar com si la teva acció pogués ser una llei universal de la natura.
- Què estableix la tercera formulació de l'imperatiu categòric?
- Tractar les persones sempre com a fins i mai com a simples mitjans.
Preguntes tipus test
- Què és l'imperatiu categòric segons Kant?
- a) Un mandat subjectiu basat en desitjos personals.
- b) Un principi hipotètic que depèn de les circumstàncies.
- c) Un mandat universal i incondicional de la moralitat.
- d) Una norma flexible que s'adapta a cada situació.
Resposta: c) Un mandat universal i incondicional de la moralitat.. L'imperatiu categòric és un mandat universal i sense condicions que ens diu com hem d'actuar correctament en totes les situacions.
- Quina és la primera formulació de l'imperatiu categòric (Fórmula de la Llei Universal)?
- a) Actuar segons el que ens diguin els altres.
- b) Actuar de manera que la nostra acció pugui esdevenir una llei universal.
- c) Actuar només si obtenim un benefici personal.
- d) Actuar segons les nostres emocions.
Resposta: b) Actuar de manera que la nostra acció pugui esdevenir una llei universal.. La primera formulació de l'imperatiu categòric ens indica que hem d'actuar de manera que la nostra acció pugui ser universalitzada.
- Què significa la segona formulació de l'imperatiu categòric (Fórmula de la Llei de la Natura)?
- a) Que hem d'actuar segons les lleis físiques de la natura.
- b) Que hem d'actuar com si la nostra acció pogués esdevenir una llei universal de la natura.
- c) Que hem d'ignorar les lleis de la natura.
- d) Que hem d'actuar només quan estem en contacte amb la natura.
Resposta: b) Que hem d'actuar com si la nostra acció pogués esdevenir una llei universal de la natura.. La segona formulació ens diu que hem d'actuar pensant si la nostra acció podria ser una llei universal aplicable a la natura.
1.9. Les Màximes de Kant
Flashcards
- Què és la 'Fórmula de la Llei Universal'?
- Actuar de manera que la teva acció pugui esdevenir una llei universal.
- Què és la 'Fórmula del Fi en si Mateix'?
- Tractar les persones com a fins, mai com a mitjans.
- Què és la 'Fórmula de la Llei de la Natura'?
- Actuar com si la teva acció pogués esdevenir una llei natural.
- Quin és el principi formal de totes les màximes segons Kant?
- L'imperatiu categòric.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents formulacions correspon a la 'Fórmula de la Llei Universal' de Kant?
- a) Obra de tal manera que facis servir la humanitat sempre com un mitjà.
- b) Obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir una llei de la natura només per a tu.
- c) Obra segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal.
- d) Obra només quan hi hagi beneficis personals involucrats.
Resposta: c) Obra segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal.. La 'Fórmula de la Llei Universal' estableix que hem d'actuar de manera que la nostra acció pugui ser universalitzada, és a dir, que tothom actuï de la mateixa manera en situacions similars.
- Segons Kant, què implica la 'Fórmula del Fi en si Mateix'?
- a) Utilitzar les persones com a mitjans per aconseguir els nostres objectius.
- b) Valorar les persones com a fins en si mateixes, mai com a simples mitjans.
- c) Ignorar les necessitats dels altres per satisfer les pròpies.
- d) Considerar que només algunes persones mereixen ser tractades amb dignitat.
Resposta: b) Valorar les persones com a fins en si mateixes, mai com a simples mitjans.. La 'Fórmula del Fi en si Mateix' destaca la importància de respectar la dignitat inherent de cada persona, reconeixent-la com un fi en si mateixa i no com un instrument per a un altre propòsit.
- Què vol dir Kant amb la 'Fórmula de la Llei de la Natura'?
- a) Actuar de manera que la teva acció alteri l'equilibri natural.
- b) Actuar com si la teva acció pogués esdevenir una llei universal de la natura.
- c) Ignorar les lleis naturals en la presa de decisions.
- d) Explotar els recursos naturals sense consideració.
Resposta: b) Actuar com si la teva acció pogués esdevenir una llei universal de la natura.. La 'Fórmula de la Llei de la Natura' ens insta a reflexionar si la nostra acció podria ser acceptada com una llei universal en l'àmbit natural, promovent una reflexió sobre la nostra responsabilitat envers el món que ens envolta.
I 58 flashcards i 40 preguntes més al document.
Text del document
FILOSOFIA: KANT 1. IMMANUEL KANT 1.1. CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC Kant va viure en l'època de la il·lustració(corrent cultural i filosòfic), i va estar dins del moviment il·lustrat alemany. La Il·lustració considerava que la població es trobava en una "minoria d'edat"(no eren autònoms i estaven sotmesos a al rei i la religió), i volia que pensés per si mateixa. Vol que l'home s'eduqui i culturitzi per agafar les rendes de la seva vida i que deixi de ser un ignorant. Afirmava que el que guiava a l'ésser humà era l'església o el monarca, no un mateix.
Sempre ens hem guiat per una instància superior, i l'ésser humà com a individu hauria d'agafar les rendes de la seva vida i fer servir el seu enteniment, i que tingui coratge per fer-lo servir. Ell defensa l'autonomia de l'individu en aquest context, i per que aquesta autonomia sigui possible necessitem llibertat de pensament i d'acció. Per aconseguir aquesta llibertat, el poder polític és qui ho ha de procurar, procurant que hi hagi educació i cultura a l'abast de la població, el que ens capacita per ser autònoms.
Segons la il·lustració, necessitem l'educació per superar factors irracionals ( con les supersticions, el fanatisme o la intolerància), ja que aquests conceptes generen conflictes i comporten misèria material i espiritual. El que caracteritza la il·lustració és l'ús de la raó il·lustrada, un concepte de raó com a facultat humana autònoma, lliure i crítica amb allò que dificulta el progrés i el benestar humà. Fa un anàlisi racional conforme la vida humana, que abandona el caràcter religiós i irracional, el que ens porta a la secularització (no seguir doctrina eclesiàstica) de la societat i la cultura.
Raó il·lustrada és autònoma, lliure i crítica en com vivim, i fa un anàlisi racional de la vida humana. Els valors religiosos son substituïts per valors laics (sense religió), el que ens porta a una ética que ja no està sotmesa a la religió, una ética autònoma que està basada en la raó. Tu actues d'una forma o altra en base a la responsabilitat (acció moral), en canvi, en la religió l'acció estava basada en si el que es feia era pecat o no. No es feien les coses per valor humà, sinó per amor al pròxim. A través d'aquest context de la il·lustració surt el projecte kantià, que vol comprendre què és l'ésser humà. Per fer-ho es farà 3 preguntes: Què puc saber?, Què he de fer? i Què puc esperar?
1) Què puc saber? Investiga les condicions del coneixement humà i els seus límits, i és el que fomenta el coneixement científic. Es pregunta: "pot ser la metafísica una ciència?"(si es vàlida o no). 2) Què he de fer ? Aquí investiga els principis de l'acció humana i les condicions de llibertat, és diguessim, el que fa la qüestió ètica dins de la il·lustració de l'individu autònom (s'autodetermina a ell mateix per la raó). 3) Què puc esperar? Intenta saber les condicions i possibilitats per la realització (sentir-se realitzat, complet) de l'ésser humà, busca el destí des d'una perspectiva de la història i la religió d'acord amb els valors il·lustrats, que és una religió civil sense dogmes.
1.2. FONAMENTACIÓ DE LA METAFÍSICA DE LES COSTUMS (1785) Dirà que la raó té 2 usos: un pel coneixement i un altre per l'ètica. Hi ha la raó teòrica i la raó pràctica. - RAÓ TEÒRICA S'ocupa de l'àmbit de la natura i s'aplica als coneixements de fets a través dels judicis. El coneixement es una síntesi entre les impressions sensibles (allò que li ve donat de l'objecte, que és la matèria de sensibilitat que es dona en l'espai i temps) i les diferents formes a priori que el subjecte li imposa (que té) i ordena d'acord amb categories. Diguessim, això és l'enteniment (el que ordena i categoritza).
El coneixement objectiu és igual a l'aplicació de les categories de l'enteniment a objectes d'experiència sensible (intuïcions empíriques). - RAÓ PRÀCTICA S'ocupa de l'àmbit de l'acció humana i aquesta s'aplica a com hem d'actuar. Estableix els principis per regir l'acció moral (per saber com he d'actuar), i l'utilitzarem per elaborar màxims imperatius (mandats o afirmacions de com he d'actuar) per guiar-nos. 1.3. CRÍTICA A LES ÈTIQUES TEOLÒGIQUES Vol una ètica universal, que sigui aplicable a tots llocs per igual. Fa una crítica a les ètiques teológiques, les anteriors que eren ètiques materials.
Són ètiques que volen aconseguir un objectiu, a diferència de l'ètica formal que diu que la intenció és més important que el fi. Les ètiques materials o anteriors tenen imperatius hipotètics o condicionals (com has d'actuar segons el que vols aconseguir), aquest imperatiu va condicionat a un objectiu, per això és condicional. Això es fa per aconseguir un fi, que és un bé suprem (com la felicitat) per a l'ésser humà. Garanteix el bé de l'acció si el fi és correcte, es pot saber si l'acció es correcte a posteriori del succés.
Si el fi és correcte l'acció anterior és vàlida (ètica heterònoma) En canvi, les ètiques formals tenen imperatius incondicionals o categòrics, on el que importa és la intenció de l'acció, no el fi. No et diu què has de fer per aconseguir el fi, sinó com. Té uns imperatius, mandats amb uns valors universals, on la validació de l'imperatiu és a priori (un com realitzada l'acció) i es pot considerar una ètica autònoma. 1.4. COM HEM D'OBRAR? L'ésser humà és un ésser racional, té una facultat d'actuar segons uns principis (nosaltres guiem la nostra acció) i és el que anomenarem con a voluntat.
Aquesta voluntat l'equibaldrem a una raó pràctica, ja que la seva unió és la facultat de determinar-se a un mateix d'acord a certes lleis morals. 1.5. QUAN PODEM DETERMINAR QUE UNA ACCIÓ ÉS BONA? La bondat en una acció no pot dependre del contingut (de què fem), sinó de la forma (la voluntat amb la qual ho fem). Dirà que res en aquesta vida serà bo sense voluntat, sense fer l'acció perquè sigui bona en si mateixa. La bona voluntat és un concepte absolut per sobre de tot. La voluntat és bona sense cap restricció, bona pel voler, i és bona en sí mateixa (no és el mateix que actuar bé per un fi).
Actuar bonament i pel voler és el actuar pel deure (creença de que això ha de ser així perquè sí, perquè és el correcte), que és la unió de la voluntat i la raó per determinar accions a partir de lleis o imperatius (exemple: totes les persones han de ser tractades dignament) Davant del deure hi ha 3 formes d'actuar: pel deure (sense fi, perquè has comprés amb la raó que aquest és el deure. Això es regeix pel principi del voler), conforme el deure (tú actes d'una forma que sembla correcte, però h fas amb un objectiu, per tant, hi ha un propòsit interessat) i contrari al deure (únicament actuo per un fi).
La bona voluntat tria per raó, sense inclinació, i és la raó la que reconeix com a pràcticament necessària aquesta acció. La raó és bona si no està sotmès a mòbils, és a dir, a un objectiu. Per aconseguir una ètica universal hem d'aliar-nos per uns principis objectius que són vàlids per tot ésser racional. 1.6. LLEI MORAL I IMPERATIU CATEGÒRIC Quan unim raó i voluntat arribem al deure. Els mandat són principis objectius que constreny(que obliga) la voluntat.
Aquests mandats es fomulen en l'imperatiu, i aquests imperatius expressen una relació entre les lleis objectives del voler (mandats) i la imperfecció subjectiva de la voluntat de l'ésser racional que pot o no estar d'acord amb les lleis morals. És a dir, aquests mandats és la relació entre l'objectivitat d'aquests mandats amb la subjectivitat imperfecta de l'individu Kant vol crear aquests mandats per sotmetre a la seva voluntat subjectiva a unes lleis que li diguin com ha d'actuar. Per això es crea l'imperatiu, per obeir unes lleis, estigui d'acord amb elles o no. - IMPERATIU CATEGÒRIC Em garantiràn que tothom actuarà bé, és el mandat de la moral. 1.7. QUAN SOM LLIURES?
Per poder haver reflexió i responsabilitat ètica hem de ser lliures. La nostra ètica és lliure quan ens deslliguem de l'objecte material. Kant parlarà de 2 tipus de voluntat: autònoma i heterònoma. - AUTÒNOMA Quan utilitzo la raó i no vull aconseguir un objectiu. Segons Kant, quan una persona utilitza la raó sense buscar cap benefici personal ni cap objectiu concret, actua des de la voluntat autònoma. Aquesta manera d'actuar es pot entendre com un amor pràctic, és a dir, una actitud racional que no depèn dels sentiments, sinó del que la raó considera correcte.
Aquesta voluntat es guia per l'imperatiu categòric, que és una norma moral que ens diu què hem de fer perquè l'acció és bona en si mateixa, no perquè ens aporti algun avantatge. L'imperatiu categòric es fonamenta en el principi apodictopràctic, és a dir, un principi pràctic que és necessari i vàlid sense excepcions. Per això és incondicional i universal, i constitueix l'imperatiu propi de la moralitat. Aquest mandat moral és una proposició sintètico-pràctica a priori, perquè constreny la voluntat abans de qualsevol experiència i li indica com ha d'actuar. Aquest imperatiu expressa el deure moral i obliga la voluntat racional a actuar d'una determinada manera.
És l'únic tipus de mandat que és realment categòric, és a dir, que cal complir sempre, i mai pot ser hipotètic (no depèn d'un "si vols aconseguir alguna cosa"). - HETERÒNOMA Ho faig per un objectiu o desig. Està governada per una cosa que no és ella, i és patològic, ja que quan no actues de forma racional sinó guiat pel desig no actues per tu mateix. Depèn de les passions. L'imperatiu d'aquesta voluntat és l'imperatiu hipotètic, on es fa una acció bona com a mitjà per aconseguir un fi. Es tenen 2 tipus d'imperatius segons l'objectiu: possible: Segueix el principi problematico-pràctic, són normes d'habilitats o tècniques per aconseguir un objectiu.
Segons el que necessitis hauràs d'actuar amb unes normes o altres. S'aplica a la part pràctica de les ciències, el que avui anomenariem raó instrumental. Real: És l'imperatiu per arribar a la felicitat. L'objectiu dels humans és la felicitat, però és un producte d la imaginació i cadascú té una idea diferent. Davant aquest imperatiu hipotètic real que segueix el principi assertor copràctic, només seran consells de prudència pragmàtics per aconseguir benestar - IMPERATIU HIPOTÈTIC és una necessitat contingent (que depèn d'altres coses) i subjectiva, i venen de l'experiència. 1.8.
IMPERATIU CATEGÒRIC És la màxima (al que has d'aspirar) de conformar-se a la universalitat de la llei de la moralitat. Aquest mandat que universalitza la llei de la moralitat. Aquest mandat que universalitza la llei de la moralitat és sense condició ni límit, en la qual s'ha d'actuar correctament sí o sí i sempre s'ha d'aplicar. 1.9. LES MÀXIMES DE KANT L'imperatiu categòric és el principi formal de totes les màximes i l'expressió de la llei moral. Hi han 3 formulacions, n ell recull tot el seu pensament moral: - FORMULACIÓ I: FÓRMULA DE LA LLEI UNIVERSAL "Obra segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal".
Vol dir que has d'actuar de forma que creus que hauria de ser sempre així per a tothom. Exemple: Respectar a tothom. - FORMULACIÓ II: FÓRMULA DE LA LLEI DE LA NATURA "Obra com si l màxima de la teva acció pogués esdevenir per la teva voluntat una llei universal de la natura". Aplica el mateix que la formulació I, però extrapolada a la natura. Has d'actuar segons si aquesta llei es pot universalitzar en l'àmbit de la natura. Exemple: tallar troncs per escalfar-nos no és un llei universable.
- FORMULACIÓ III: FÓRMULA DEL FI EN SI MATEIX "Obra de tal manera que facis servir la humanitat tant en la seva persona com en la persona de qualsevol altre sempre alhora com a fi, i mai com a simple mitjà". Diu que les persones són un fi en si mateixes, mai un mitjà. Un altre persona no pot ser un mitjà per aconseguir un fi, sinó que hem de valorar a les persones com a fi en si mateixes i valorant tot el que ells són. Totes les persones mereixen ser tractades com a importants i dignament idea principal de Kant.