Vida de John Stuart Mill
Flashcards
- On va néixer John Stuart Mill?
- A Londres.
- Qui va educar John Stuart Mill fins a l'adolescència?
- El seu pare i el seu cercle d'amics.
- A quina edat va marxar John Stuart Mill a l'estranger a conèixer món?
- Als 14 anys.
- Quant de temps va durar la crisi intel·lectual i nerviosa de John Stuart Mill?
- Dos anys.
Preguntes tipus test
- On va néixer John Stuart Mill?
- a) París
- b) Londres
- c) Edimburg
- d) Dublín
Resposta: b) Londres. John Stuart Mill va néixer a Londres, tal com s'indica al text.
- A quina edat va iniciar John Stuart Mill els seus estudis superiors científics i jurídics?
- a) Als 14 anys
- b) Als 16 anys
- c) Als 18 anys
- d) Als 20 anys
Resposta: b) Als 16 anys. Amb 16 anys, John Stuart Mill va iniciar els seus estudis superiors científics i jurídics a França i Anglaterra.
- Quina va ser una de les principals conseqüències de la crisi intel·lectual i nerviosa que John Stuart Mill va patir als 20 anys?
- a) Va abandonar els seus estudis superiors.
- b) Va decidir viatjar per Europa durant una dècada.
- c) Va revisar algunes de les seves idees bàsiques de formació.
- d) Va dedicar-se exclusivament a la política.
Resposta: c) Va revisar algunes de les seves idees bàsiques de formació.. La crisi intel·lectual i nerviosa de John Stuart Mill el va portar a revisar algunes de les seves idees bàsiques en què s'havia format.
Fonaments de l'Utilitarisme: J. Bentham i la seva influència
Flashcards
- Quin és el fonament últim de la proposta moral de Jeremy Bentham?
- El principi hedonista, entenent la felicitat com a recerca del plaer i evitació del dolor.
- Com va denominar Bentham el criteri general per avaluar la bondat de lleis, institucions o accions humanes?
- El principi d'utilitat.
- En què es concretava el principi d'utilitat de Bentham?
- En la recerca de "la màxima felicitat en el màxim nombre de persones".
- Què entenia Jeremy Bentham per felicitat?
- La recerca de plaer i evitació del dolor.
Preguntes tipus test
- En quina tradició filosòfica s'emmarca la filosofia de John Stuart Mill?
- a) Racionalisme clàssic
- b) Idealisme alemany
- c) Empirisme modern i positivisme emergent
- d) Existencialisme
Resposta: c) Empirisme modern i positivisme emergent. La filosofia de John Stuart Mill s'emmarca dins la tradició de l'empirisme modern i el positivisme emergent, corrents que defensaven el progrés i la millora de la societat a través de la raó i la ciència.
- Quin filòsof és considerat el creador de l'utilitarisme, segons el text?
- a) David Hume
- b) Auguste Comte
- c) John Stuart Mill
- d) J. Bentham
Resposta: d) J. Bentham. Jeremy Bentham és reconegut com el creador de l'utilitarisme, la filosofia que John Stuart Mill va seguir i va desenvolupar.
- Quin és el fonament últim de la proposta moral de J. Bentham?
- a) El principi de la raó pura
- b) El principi hedonista
- c) El principi de la virtut
- d) El principi de la llibertat individual
Resposta: b) El principi hedonista. El fonament últim de la proposta moral de J. Bentham és el principi hedonista, que identifica la felicitat amb la recerca del plaer i l'evitació del dolor.
Antropologia i Concepció de l'Ésser Humà en Mill
Flashcards
- En quina obra John Stuart Mill va respondre a les objeccions a la teoria utilitarista?
- A l'obra 'L'utilitarisme' (1861).
- Quines dues grans corrents filosòfiques combina Mill en la seva concepció de l'ésser humà?
- La Il·lustració i el Romanticisme.
- Quins aspectes de la Il·lustració integra Mill en la seva antropologia?
- La raó, el progrés i el perfeccionament.
- Quins aspectes del Romanticisme són presents en la concepció de l'ésser humà de Mill?
- La individualitat, l'originalitat i els sentiments.
Preguntes tipus test
- Quin és el títol de l'obra de Mill on aborda les objeccions a l'utilitarisme?
- a) Sobre la Llibertat
- b) Principis d'Economia Política
- c) L'utilitarisme
- d) Consideracions sobre el Govern Representatiu
Resposta: c) L'utilitarisme. John Stuart Mill va escriure 'L'utilitarisme' (1861) amb l'objectiu de respondre a les diverses objeccions i malinterpretacions que es van fer a la teoria utilitarista, especialment la de Jeremy Bentham.
- Quines dues grans tradicions filosòfiques combina John Stuart Mill en la seva antropologia?
- a) Racionalisme i Existencialisme
- b) Empirisme i Idealisme
- c) Il·lustració i Romanticisme
- d) Estoïcisme i Epicureisme
Resposta: c) Il·lustració i Romanticisme. Mill combina elements de la Il·lustració, com la raó, el progrés i el perfeccionament, amb aspectes del Romanticisme, com la individualitat, l'originalitat i els sentiments, per construir la seva concepció de l'ésser humà.
- Segons Mill, quina és la diferència clau entre els humans i els altres éssers vius?
- a) La capacitat de sentir dolor.
- b) La possessió de facultats superiors.
- c) La vida en societat.
- d) La recerca constant de plaers corporals.
Resposta: b) La possessió de facultats superiors.. Mill sosté que la possessió de facultats superiors és allò que distingeix l'ésser humà de la resta d'éssers vius i el que li permet assolir la felicitat i el perfeccionament personal.
El Principi d'Utilitat de Mill i la Qualitat dels Plaers
Flashcards
- Per què és fonamental la llibertat en la concepció de l'ésser humà de John Stuart Mill?
- La llibertat és imprescindible perquè l'ésser humà pugui perfeccionar-se i construir el seu propi camí cap a la felicitat, sent un ésser progressiu.
- Quina és la diferència clau entre la concepció de plaer de Mill i la de Bentham?
- Mill defensava que en els plaers, a més de la quantitat, també s'ha de valorar la qualitat, a diferència de Bentham que només considerava la quantitat.
- Quin és el punt de partida de John Stuart Mill i Jeremy Bentham per avaluar la bondat de les accions?
- El principi d'utilitat, que estableix que una acció és bona o correcta quan tendeix a promoure la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
- Quines són les tres facultats superiors que, segons Mill, permeten assolir plaers qualitativament distints i més valuosos?
- La sensibilitat estètica (gaudir de l'art), la intel·ligència i el desig de saber (cultura intel·lectual), i els sentiments morals (preocupació pels semblants).
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu correctament el punt de partida de John Stuart Mill respecte al principi d'utilitat?
- a) John Stuart Mill va ser el creador de l'utilitarisme, prenent com a base les idees de Bentham.
- b) El principi d'utilitat de Mill es basa exclusivament en la quantitat de plaer, sense considerar la qualitat.
- c) El punt de partida de Mill és el mateix que el de Bentham, considerant una acció bona si promou la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
- d) L'utilitarisme de Mill és una ètica deontològica, no conseqüencialista.
Resposta: c) El punt de partida de Mill és el mateix que el de Bentham, considerant una acció bona si promou la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.. El text afirma que el punt de partida de John Stuart Mill és el mateix que el de Bentham, que és el creador de l'utilitarisme. Per tant, Mill no és el creador, sinó un seguidor i desenvolupador de la teoria.
- Segons John Stuart Mill, quina de les següents és una de les facultats superiors de l'ésser humà que permet assolir plaers qualitativament distints?
- a) La capacitat de càlcul hedonista.
- b) La sensibilitat estètica.
- c) La destresa manual.
- d) La memòria fotogràfica.
Resposta: b) La sensibilitat estètica.. La sensibilitat estètica és una de les facultats superiors esmentades, que permet gaudir o crear obres d'art. Les altres opcions no es corresponen amb les facultats superiors descrites per Mill.
- Com descriu John Stuart Mill la felicitat en el context de les objeccions al concepte?
- a) Són moments ocasionals al llarg d'una vida on han de predominar els plaers sobre els dolors.
- b) És un estat d'exaltació contínua i inalterable que s'aconsegueix amb la renúncia.
- c) És exclusivament un estat mental que s'assoleix mitjançant la cultura intel·lectual, sense plaers corporals.
- d) Implica la supressió total de qualsevol tipus de dolor o patiment.
Resposta: a) Són moments ocasionals al llarg d'una vida on han de predominar els plaers sobre els dolors.. Mill reflexiona que la felicitat no és un estat d'exaltació contínua, sinó moments ocasionals on predominen els plaers sobre els dolors. No la descriu com un estat constant ni exclusivament intel·lectual o purament corporal.
La Felicitat i els Elements d'una Vida Feliç segons Mill
Flashcards
- Segons John Stuart Mill, què diferencia l'ésser humà de la resta d'éssers vius?
- La possessió d'unes facultats superiors que li permeten assolir la felicitat i perfeccionar-se a si mateix.
- Com defineix John Stuart Mill la felicitat?
- No és un estat d'exaltació contínua, sinó moments ocasionals al llarg d'una vida on han de predominar els plaers per sobre dels dolors.
- Quines són les causes principals de la infelicitat humana segons Mill?
- La falta d'una cultura intel·lectual i l'egoisme (no preocupar-se de res més que un mateix i no implicar-se en la recerca del bé comú).
- Quin és el valor del sacrifici o la renúncia a la felicitat per a Mill?
- Només poden tenir sentit si serveixen per augmentar la utilitat, és a dir, la suma total de la felicitat.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO és una facultat superior segons John Stuart Mill?
- a) La sensibilitat estètica
- b) La intel·ligència i el desig de saber
- c) Els sentiments morals
- d) Els plaers corporals
Resposta: d) Els plaers corporals. Els plaers corporals són considerats per Mill com a merament sensuals i inferiors, mentre que la sensibilitat estètica, la intel·ligència i el desig de saber, i els sentiments morals són les facultats superiors que produeixen plaers qualitativament més valuosos.
- Segons Mill, una vida feliç es caracteritza per:
- a) Un estat constant d'exaltació i alegria.
- b) Moments ocasionals de plaer que predominen sobre els dolors.
- c) La renúncia total als plaers mundans.
- d) La recerca exclusiva dels plaers corporals.
Resposta: b) Moments ocasionals de plaer que predominen sobre els dolors.. Mill sosté que la felicitat no és un estat d'exaltació contínua, sinó que consisteix en moments ocasionals on els plaers predominen sobre els dolors. L'objectiu és minimitzar els dolors i maximitzar els plaers.
- Quina és la principal diferència entre l'enfocament de Bentham i el de Mill respecte als plaers?
- a) Bentham valora la qualitat, Mill la quantitat.
- b) Bentham valora la quantitat, Mill la qualitat.
- c) Tots dos valoren només la quantitat.
- d) Tots dos valoren només la qualitat.
Resposta: b) Bentham valora la quantitat, Mill la qualitat.. Bentham es centrava en la quantitat dels plaers, mentre que Mill va introduir la valoració de la qualitat dels plaers, considerant que els derivats de les facultats superiors són qualitativament més valuosos.
Objeccions a l'Utilitarisme i la Defensa de Mill
Flashcards
- Quines són les causes principals de la infelicitat humana segons John Stuart Mill?
- La falta d'una cultura intel·lectual i l'egoisme (no preocupar-se de res més que un mateix i no implicar-se en la recerca del bé comú).
- Sota quina condició el sacrifici o la renúncia a la felicitat tenen sentit per a Mill?
- Només poden tenir sentit si serveixen per augmentar la utilitat, és a dir, la suma total de la felicitat.
- Quan un sacrifici es considera inútil segons John Stuart Mill?
- Si no estalvien un dolor als altres o no afavoreixen el benestar comú.
- Quina va ser la tercera objecció principal a la moral utilitarista, segons el text?
- Que era una moral egoista.
Preguntes tipus test
- Segons John Stuart Mill, quina de les següents opcions NO és una causa principal de la infelicitat humana?
- a) La falta d'una cultura intel·lectual.
- b) L'egoisme i no implicar-se en el bé comú.
- c) El desenvolupament de la sensibilitat estètica.
- d) No preocupar-se de res més que un mateix.
Resposta: c) El desenvolupament de la sensibilitat estètica.. La secció 6 del document explica que la falta de cultura intel·lectual i l'egoisme són les causes principals de la infelicitat humana. La sensibilitat estètica és una de les facultats superiors que contribueix a la felicitat, no a la infelicitat.
- Com valora Mill el sacrifici o la renúncia a la felicitat?
- a) Sempre és un bé en si mateix, independentment del resultat.
- b) Només és vàlid si augmenta la utilitat o la felicitat general.
- c) És una actitud incondicional que s'ha de practicar per la virtut.
- d) És una causa principal de la infelicitat humana.
Resposta: b) Només és vàlid si augmenta la utilitat o la felicitat general.. El document afirma que el sacrifici o la renúncia a la felicitat només tenen sentit si serveixen per augmentar la utilitat, és a dir, la suma total de la felicitat. Si no ho fan, manquen de valor i són un sacrifici inútil.
- Quina de les següents és la tercera objecció principal a l'utilitarisme que John Stuart Mill aborda en aquest fragment?
- a) Que és una moral de porcs.
- b) Que la felicitat és inassolible.
- c) Que no valora les facultats superiors.
- d) Que és una moral egoista.
Resposta: d) Que és una moral egoista.. La tercera objecció a l'utilitarisme esmentada en el text és que era una moral egoista. Les altres opcions no es corresponen amb les objeccions principals detallades en aquesta secció del document.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
John Stuart Mill (1806-1873) 1. VIDA Va néixer a Londres, va ser educat pel seu pare i el seu cercle d'amics fins a l'adolescència. Als 14 anys marxa a estranger a conèixer món durant dos anys. Amb 16 anys va iniciar estudis superiors, científics i jurídics a França i Anglaterra. Als 20 anys, pateix una crisi intel·lectual i nerviosa que dura dos anys, que a fer que revises algunes de les seves idees bàsiques en què s'havia format. El 1930 coneix a Harriet Taylor de qui es va enamorar i amb qui va mantenir una relació intel·lectual i intensa. Com que ella era casada va haver d'esperar dos anys després de la mort del seu marit per casar-s'hi.
Va ser diputat liberal de la Cambra dels Comuns i va demanar que s'inclogués la llei de reforma de 1867 la possibilitat del vot femení, però la seva proposta no va tenir èxit. 2. UTILITARISME DE J. BENTHAM La filosofia de John Stuart Mill, s'emmarca dins la tradició de l'empirisme modern, que havia culminat en la filosofia de David Hume i el positivisme emergent d'Auguste Comte que defensava el progrés i la millora de la societat a través de la raó i la ciència. Seguidor de l'utilitarisme de J. Bentham que tenia una proposta moral com a últim fonament el principi hedonista (la felicitat entesa com a recerca del plaer i evitació del dolor).
Bentham s'havia proposat establir a partir de principis empiristes un criteri general que permetés avaluar la bondat de les lleis (el dret) de les institucions o les accions del govern (política) o de les accions humanes (ètica). Aquest criteri general el va denominar principi d'utilitat. I es concretava en la recerca de "la màxima felicitat en el màxim nombre de persones". Per la felicitat entén la recerca de plaer i evitació del dolor (hedonisme). El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar en 7 dimensions diferents: La intensitat, la duració, la certesa, la proximitat, l'extensió, la puresa i la fecunditat.
Per tant, es pot fer un càlcul hedonista per determinar quines serien les conseqüències (conseqüencialisme) que té una acció concreta sobre els individus o la societat. Bentham havia trobat un criteri general que es podia expressar amb termes empírics, mesurables i observables, i, per tant, es podia considerar com un criteri de caràcter objectiu. La moral dominant d'aquell temps va equiparar la seva ètica com una "moral de porcs" per considerar que es reduïa a una recerca dels plaers més grollers. 3. ANTROPOLOGIA. CONCEPCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ. John Stuart Mill, a la seva obra "l'utilitarisme (1861)" va respondre a les diverses objeccions que es van fer a la teoria utilitarista.
És important conèixer quina és la concepció de l'ésser humà abans d'explicar l'ètica de Stuart Mill. Mill combina aspectes de la il·lustració (la raó, el progrés, el perfeccionament) i aspectes del romanticisme (la individualitat, l'originalitat i els sentiments). Segons John Stuart Mill, el que diferencia ésser humà de la resta d'éssers vius és la possessió d'unes facultats superiors les quals li permeten assolir la felicitat. El desenvolupament d'aquestes facultats és imprescindible perquè ésser humà pugui perfeccionar-se a si mateix. És la idea d'ésser humà com a ésser progressiu perquè això sigui possible, es necessita la llibertat (liberalisme utilitarista).
L'individu ha de tenir llibertat per definir de quina manera es desenvoluparà i s'anirà construint el seu propi camí cap a la felicitat. 4. EN QUÈ CONSISTEIX EL PRINCIPI D'UTILITAT? El punt de partida de John Stuart Mill és el mateix que el de Bentham. Jeremy Bentham és el creador de l'utilitarisme. Una acció és bona o correcta quan tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat pel màxim nombre de persones). L'utilitarisme és una ètica eudemonista, ja que identifica el bé amb la felicitat. A l'hora d'avaluar una acció hem de considerar quines conseqüències i com afecten els interessos o les persones concernides (conseqüencialisme). 5.
"L'UTILITARISME NO ÉS UNA MORAL DE PORCS" El càlcul hedonista de Bentham només tenia en compte la quantitat. Mill respon que en els plaers, a més de la quantitat, també podem valorar la qualitat. L'ésser humà posseeix unes facultats superiors i l'exercici d'aquestes li permet assolir un tipus de plaer qualitativament distint i més valuós. Quines són aquestes facultats i els plaers que hi estan associats? La sensibilitat estètica: aquesta ens permet gaudir de les obres d'art o dedicar-nos a la seva creació. La intel·ligència i el desig de saber, que ens permeten adquirir una cultura intel·lectual. Els sentiments morals, que ens permet preocupar-nos dels nostres semblants.
Els plaers corporals, per una banda, són merament sensuals. Són els que tenia en compte Bentham. Els de l'intel·lecte són superiors i més valuosos, ja que ens permeten assolir una vida feliç. La felicitat està lligada a l'exercici de les capacitats humanes més elevades. Com podem saber que no és una moral de porcs? Ens hem de preguntar "Quin és el plaer més desitjable?". Mill, per respondre aquesta pregunta, recorre a principis empiristes. Les persones que estiguin familiaritzats amb tots dos tipus de plaers, que siguin capaços d'apreciar-los, que practiquin la reflexió i l'autoobservació.
Si ens plantegem la pregunta, respondran que mai no es canviarien per una persona que no sap gaudir dels plaers superiors, a canvi de la plena satisfacció dels plaers corporals. No canviarien la seva intel·ligència i els seus coneixements per la ignorància, perquè el seu saber els permet gaudir millor de la diversitat que els hi ofereix la vida i acomodar-se millor a les imperfeccions del món en què vivim. 6. QUÈ ÉS LA FELICITAT? ELS ELEMENTS D'UNA VIDA FELIÇ La segona objecció que es va fer a la moral utilitarista girava entorn al concepte de la felicitat, i es concretava en dues idees: 1. la felicitat és una cosa inassumible 2.
s'ha d'aprendre a viure renunciant a la felicitat 1) Per respondre, Mill reflexiona sobre el contingut de la felicitat. La felicitat no és un estat d'exaltació contínua, són moments ocasionals al llarg d'una vida on han de predominar els plaers per sobre dels dolors. Per tant, l'objectiu és minimitzar els dolors i maximitzar els plaers. Per aconseguir-ho, haurem d'exercitar les nostres facultats superiors i desenvolupar la cultura intel·lectual i cultivar els sentiments d'humanitats o interès col·lectiu. Perquè això sigui possible només calen uns requisits intel·lectuals (desig de saber i morals interès per l'altre).
La falta d'una cultura intel·lectual i l'egoisme (no preocupar-nos de res més que nosaltres mateixos i no implicar-se en la recerca del bé comú) són les causes principals de la infelicitat humana. 2) Mill considera que el sacrifici o la renúncia a la felicitat no són mai un bé en si mateix només poden tenir sentit si serveix per augmentar la utilitat, és a dir, la suma total de la felicitat. Si no estalviem un dolor als altres o no afavoreixen al benestar comú, manquen de tot valor, suposen un sacrifici inútil. 7. L'UTILITARISME NO ÉS UNA MORAL EGOISTA. (3a objecció) La tercera objecció que es va fer a la moral utilitarisme va ser que era una moral egoista.
Aquesta idea té el seu origen en una interpretació simplista de la filosofia de Bentham. Aquest defensa que l'ésser humà es mou pel seu propi interès (cosa que també compartirà Mill). Això unit a la consideració només de la quantitat de plaer, feia que alguns moralistes veiessin en l'utilitarisme una posició individualista que només tenia en compte el plaer propi de manera egoista. Interpretació errònia ja que Bentham, en tot moment, mostra la importància de fer compatible l'interès personal amb l'interès social. Mill sosté que el principi d'utilitat només consisteix a aconseguir la felicitat de qui actua, sinó la de tots el que em pugui resultar afectats (universalisme).
L'actitud de vincular la recerca de la felicitat a la recerca de la felicitat general no es tracta d'una actitud incondicional, com es demana a l'imperatiu categòric kantià, sinó que s'ha de situar en el seu context concret (el de les persones del nostre entorn). S'ha d'avaluar a partir de les conseqüències, és a dir, que proporcionin un augment del plaer o disminució del dolor sobre les persones que estan directament afectades. S'ha de considerar els interessos dels quals hi puguin sentir-se afectats i comprovar que la nostra acció no els perjudiqui ni violi els sentiments de tercers. 8.
OBJECCIONS MENORS L'utilitarisme no té en compte les virtuts personals, i només se centra en la moralitat de les accions. No valora les intencions ni els motius i es limita a les conseqüències. Mill respon que avaluar al bé o el mal d'una acció a partir de les seves conseqüències és un sistema que ens permet garantir l'assoliment del principi de màxima felicitat ("MÀXIMA FELICITAT PEL NOMBRE MÀXIM DE PERSONES").