Filosofia de Descartes: Mètode, Dubte i Coneixement

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

DESCARTES posar ordre a les coses confecció d'un estat modern, té a veure amb la recerca del coneixement OBJECTIU DE DESCARTES: garantir, unificar i fonamentar el coneixement demostrar que l'ésser humà és capaç de conèixer per ell sol sense la intervenció divina. A favor de la possibilitat de conèixer i de l'autonomia del coneixement.

Si som autònoms per assolir el nostre coneixement som capaços d'autogestionar-nos, per tant ens fa lliures autonomia del coneixement, porta autonomia de les persones el coneixement només és coneixement si és lògicament vàlid i universalment necessari (sempre és veritat) - Prenen com a model les matemàtiques (són fàcils de seguir) un coneixement que pot fallar, no és coneixement, és creença. Anirà descartant les veritats que no ho siguis veritablement.

Necessitem un mètode: Prenent com a model el mètode geomètric , buscarà un mètode per a la filosofia; creu que trobant un mètode rigorós podrà arribar a fer afirmacions en filosofia, és a dir, sobre la realitat i el coneixement en general, amb la mateixa validesa que les de les matemàtiques. D'aquesta manera pretén fonamentar el coneixement, unificar-lo, fer-lo autònom i fugir de l'escepticisme. Aquest mètode haurà de ser, doncs, un mètode amb poques i simples regles, però que se segueixin de forma rigorosa. LES 4 REGLES DEL MÈTODE 1. EVIDÈNCIA: no acceptar com a veritable res que no se'm presenti a la ment de forma clara i distinta. És a dir evident, és a dir indubtable.

És el criteri de certesa. 2. ANÀLISI: descompondre amb parts tan petites com sigui necessari, de manera que cada part se'm presenti a la ment de forma clara i distinta. Hem d'analitzar el coneixement, analitzar el problema. 3. SÍNTESI: tornar a compondre les parts que hem separat pas a pas, de manera que cada pas se'm presenti a la ment de forma clara i distinta. 4. ENUMERACIÓ: repàs que tot estigui bé L'APLICACIÓ DEL MÈTODE A L'ANÀLISI DEL CONEIXEMENT: EL DUBTE METÒDIC: Lectura de les Meditacions Metafísiques Descartes no vol dubtar de res, però utilitza el mètode per obtenir les veritats i trobar-les i que siguin indubtables.

"Igual que per construir un edifici necessitem que els fonaments estiguin bé". Tardaria molt a analitzar-ho tot. Analitza els fonaments, perquè si no estan bé no donarà res per vàlid. Analitza els sentits i la raó (únics fonaments) 1a meditació: Supòsits de dins de coneixement no fiables. ELS SENTITS: primer els afirmo, després els nego els sentits ens enganyen - no compleixen la 1a regla si m'han enganyat un cop, com sé que no m'enganyaran sempre? No pot ser que els sentits ens enganyin sempre potser les coses no són sempre com les veiem, però el que és segur és que hi són. Han de ser certes les coses generals sobre les quals imaginem les altres.

Siguin reals o fictícies Dubte més bèstia: hipòtesi del geni maligne. Seria possible que existís un Déu dolent, un geni maligne que ens posa coses dolentes al cap que ens fan veure coses que realment no existeixen. es carrega els sentits i el coneixement NO PODEM AFIRMAR NI L'EXISTÈNCIA NI EL CONEIXEMENT DE RES. Està aplicant totes les regles, però més la primera, no accepta res que no sigui dubtable. Nega l'existència d'una realitat i la possibilitat de conèixer-la. 2a meditació: "COGITO, ERGO SUM" PENSO, PER TANT, EXISTEIXO Amb la primera regla ho he negat tot, però amb la segona meditació aconsegueix confirmar l'existència.

S'adona que la frase és indubtable, que compleix la primera regla, no es pot dubtar que existeixo si estic pensant. Fins i tot si existís un geni maligne que fes que no existís res del que em penso que existeix, i que em posi aquestes idees al cap perquè jo em penso que aquestes coses existeixin, he d'existir perquè m'ho pugui posar, per tant, puc dubtar de tot menys de la meva pròpia existència, ja que sinó el geni maligne no em podria posar res al cap que no és real. La segona meditació ens parla del criteri de la veritat (penso, per tant, existeixo) i de l'inici de substància. La primera veritat és el primer que ens passa pel cap.

Descartes li comença a donar voltes a penso, per tant, existeixo , que és l'únic indubtable. Aquesta frase afirma que jo soc, existeixo, però no puc afirmar l'existència de res més. Només està afirmant la pròpia existència. Penso, per tant, existeixo és l'únic que és indubtable. Afirma que jo existeixo i afirma només la mateixa existència, el JO. Ell intenta explicar el que soc jo definint, però descobreix que tot el que sap que té i ho sap pels sentits, i com que no són fiables no pot saber del cert el seu físic. Només pot afirmar el pensament, no el cos. Prova del dualisme antropològic, el cos serà diferent de la ment 100% perquè una no la saps del cert i l'altre el saps és indubtable.

Per tant, han de ser diferents sempre sinó sabríem les dues. Només sap del cert que té el pensament, per tant, comença a estirar des d'allà, dient la frase afirmes l'existència i part de la meva essència. Soc pensament. La substància que pensa (res cognitans) - estic afirmant que jo existeixo i que jo soc pensament. Si sé que soc pensament, que és el pensament? Quan comença a pensar que és el pensament entrem a la tercera meditació. Tot i que cal afirmar evidentment el JO, encara estem en el terreny de la subjectivitat. No ha aconseguit afirmar res a fora del subjecte (pensament) no tenim afirmat res d'objecte (físic) 3a Meditació Què és el pensament? Què penso?

IDEES Tenim idea de les coses, però no sabem si existeixen. - Tinc idea de taula, però no sé si la taula existeix. Per saber si una idea és vàlida o no les analitzem. Com que només tinc el pensament analitzo el pensament. Investiga sobre les idees i creu que existeixen 3 tipus diferents. - Adventícies : idees que sembla que estan creades per la ment a partir d'informació que em ve dels sentits. - Factícies : són les que invento les que crea la meva ment sempre amb una base inicial. - Innates : no venen ni de les que creem ni venen de fora, pensa que ja les tenim interioritzades (números) també posa com a idea innata a déu i l'anima=jo Descartes es pregunta si pot afirmar alguna cosa més?

Intenta demostrar l'existència de deu. - Argument de la causalitat qualsevol cosa que existeix ha de tenir una causa, si existeixes la causa eficient són els meus pares, la dels meus pares, la dels seus avis..., si anem fent així si hi ha alguna cosa que el tot pugui existir és deu. La causa sempre és més gran que l'efecte i així successivament amb tot, si ho inclou tot ha de ser deu - argument de la infinitud i argument de la perfecció si no som infinits ni perfectes ni hem pogut veure mai res infinit ni perfecte, com és que tenim aquesta idea?, només algú infinit i perfecte m'ha posat a dins del cap aquesta idea.

- argument ontològic (Sant Anselm) si puc pensar amb una cosa infinita i perfecte és perquè ha de tenir totes les qualitats, inclús l'existència. - Argument sobre la bondat de Déu no és el geni maligne, perquè si no no és perfecte Conclusió: déu existeix pel sol fet que el puc pensar, el penso amb qualitats que em sobrepassen, per tant, és la causa d'aquestes idees en mi, i per això existeix. Déu m'ha donat l'existència com a res congitans i m'ha donat <<la llum natural>>, la raó, per tant, m'ha fet semblant a ell. I per últim com és perfecte no pot ser un geni Afirmem la substància pensant i la substància infinita.

Déu ens ha donat la raó i la llibertat (ens ha fet semblants a ell en el pensament) No puc voler una cosa si no tinc pensament, si vull una cosa és perquè tinc pensament. 4a meditació Origen i causa de l'error nosaltres ens equivoquem, si l'eina per conèixer me la dona deu, i jo a vegades m'equivoco, vol dir que deu m'ha donat una eina imperfecta. Deu si és bo no em pot donar una cosa perquè m'equivoqui, no pot ser que deu em doni una eina que sigui imperfecte. Per tant, la nostra raó sempre és de veritat, perquè si no deu m'hauria donat una cosa imperfecta i no pot ser perquè deu és perfecte i bo. La raó no es pot equivocar, per tant, d'on ve l'error?

L'error ve de la voluntat, ens equivoquem perquè no fem servir bé l'eina perfecta que ens ha donat deu, perquè actuem amb la voluntat, ens precipitem i prenem per veritats coses que encara no hem analitzat prou amb la raó. Si analitzéssim bé les coses amb la raó, no ens equivocaríem. Entre la 5a i la 6a afirma que realment podem conèixer la raó. 5a meditació Distingeix entre idees innates, adventícies i un altre cop el criteri de certesa, l'argument ontològic de l'existència de deu. Distingeix les idees generals i les particulars, les generals sobre l'extensió i quantitat.

Afirma les idees geomètriques pel seu origen, són innates, com totes les idees generals respecte a l'extensió - afirmació del criteri de certesa… Totes les idees generals amb les quals definim el món, no poden ser errònies Queden desmentits els dubtes sobre els pensaments pel que fa a les idees generals, no poden ser errònies. Només em puc equivocar amb les coses particulars, les que obtenim amb els sentits. 6a meditació Sí que existeix la substància externa = MÓN Nosaltres creiem que existeix un món, només ho serà traves dels sentits, i els sentits no són fiables, però davant de qualsevol cosa que vingui dels sentits tenim dues opcions, que sigui cert o que sigui fals.

Pensarem amb l'existència del món, poden passar dues coses, pot ser que el món existeixi o que no existeixi, com que és més raonable que existeixi, com que déu m'ha donat la raó que no s'equivoca, és cert. Quan una cosa es presenti a la ment que és raonable ha de ser cert El seu objectiu era afirmar que els humans érem capaços de conèixer sense l'ajuda de deu - Ha aconseguit el seu objectiu, amb la raó que ens l'ha donat deu, però no intervé en el procés (déu ens dona l'eina, i després no intervé). L'única qualitat que descartes li dona al món és l'extensió.

Res extensa Déu Res infinita CONCEPCIÓ DE L'EH - dualisme antropològic ànima (res extensa) cos GLÀNDULA PINEAL: punt de contacte els cossos poden tenir moviment propi, Tot i que l'ànima és la que fa actuar el cos, per Descartes el cos pot tenir moviment mogut per una altra cosa que no sigui l'ànima, mogut per forces externes, és el primer a parlar dels actes reflexos . La res extensa està regulada per les lleis de la física quan una cosa està relacionada i controlada per les lleis de la física no és lliure, però com que l'ànima no ho està, som lliures. L'ànima és la que pren decisions, el cos és el que actua només l'ànima té voluntat permet que es pugui conèixer el cos/món.

Coses que estan determinades però es poden conèixer CONCEPCIÓ DE LA NATURA - MECANICISME el món no és res més que una màquina, és res extensa /matèria. Era molt important per Descartes carregar-se la concepció finalista d'Aristòtil (les coses es fan per una finalitat si fos així el món hauria d'existir amb una finalitat, per tant, hauria de tenir ànima) per tant, només podem conèixer les coses que estan sotmeses sota les lleis de la física.