Estudi de la Filosofia de Plató

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 3. Plató 1. CONTEXT Plató neix a Atenes al segle V aC. Deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil La seva filosofia serà un intent de superar el relativisme i l'escepticisme dels sofistes. Després de l'experiència de la guerra i de la tirania, juntament amb la mort injusta del seu mestre Sòcrates, Plató se centrarà a organitzar un sistema polític just que possibiliti la felicitat de tots els qui viuen a la polis. Tots els Diàlegs de Plató reflecteixen aquesta preocupació, que acaba concretant-se en el model ideal d'Estat proposat a la seva obra República. 2. ESTIL D'ESCRITURA Obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora. 3.

EL PROBLEMA DE LA REALITAT - Contra el relativisme A favor d'una realitat objectiva Plató, com Sòcrates, rebutjava el relativisme i l'escepticisme dels sofistes, defensant l'existència d'una realitat objectiva i una veritat última que va més enllà de les aparences i opinions. El seu interès es centrava en qüestions ètiques i polítiques, així com en l'anàlisi de l'ésser humà, la natura i el coneixement. 3.1 TEORIA DE LES IDEES / TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ Plató introdueix el problema dels universals i proposa un dualisme ontològic, distingint dos àmbits de la realitat: 1. Món sensible: format per coses materials, imperfectes i canviants, percebut pels sentits.

Les coses són immanents (estan aqui). Món del canvi (Heràclit) 2. Món intel·ligible: format per essències o Formes Pures (idees), eternes, immutables i perfectes, accessibles a través de la raó. Les idees son transcendents (estan més enllà). Món estàtic (Parmènides) Plató hereta la tensió entre el ser immutable de Parmènides i el món en constant canvi d'Heràclit, resolent-la amb el seu dualisme: el món veritable és el de les Idees, mentre que el món sensible és només aparença La relació entre els dos mons se explica amb la Teoría de la Participació: - Les coses participen (methexis) de les Idees. - Les coses son còpies imperfectes de les idees.

Afirmant amb la Teoria de la participació que les Idees actuen com a models de les coses. Les coses imiten a les Idees. Les idees són l'ideal al qual les coses s'esforcen a aproximar-se. Al ser les coses còpies imperfectes de les Idees que els serveixen de model, les Idees son més importants que les coses i anteriors a les coses. Per tant, el món intel·ligible és superior al món sensible El món de les idees està jerarquitzat: la Idea més alta és la idea del Bé, principi de totes les altres, de la qual totes participen i cap a la qual totes tendeixen.

3.2 MITE DEL DEMIÜRG El mite consisteix en explicar com a partir d'una matèria caòtica, imperfecta i informe una mena de déu, un artesà savi i bo, el Demiürg, va modelar-la per crear el món ordenat, múltiple i divers que veiem avui. 3.3 MITE DE LA CAVERNA Hi havia presoners encadenats dins d'una cova, que només veien ombres projectades a la paret i creien que era la realitat. Un dia, un presoner va alliberar-se i va descobrir el món exterior: primer els reflexos, després els objectes i finalment el sol, símbol de la veritat.

LA CAVERNA EL DIA FONT DE LLUM: EL FOC EL SOL NIVELLS DE REALITAT OBJECTES TRANSPORTATS REALITATS (ÉSSERS VIUS DE LA NATURA) OMBRES DELS OBJECTES TRANSPORTATS OMBRES EN EL TERRA I REFLEXOS A L'AIGUA La caverna és en relació amb el dia el mateix que el món sensible és en relació amb el món intel·ligible. MÓN SENSIBLE / EXTERIOR MÓN INTEL·LIGIBLE FONT DE LLUM EL SOL EL BÉ NIVELLS DE REALITAT REALITATS (ÉSSERS VIUS DE LA NATURA) IDEES (REALITATS VERITABLES) OMBRES EN EL TERRA I REFLEXOS A L'AIGUA OMBRES DE LES IDEES (ENS MATEMÀTICS) 4. EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT - Dos mons dues maneres de conèixer - 1. DOXA (OPINIÓ) Tot allò que coneixem per mitjà dels sentits és canviant i imperfecte.

De manera que el coneixement sensible NO és un saber d'allò veritable, sinó només d'allò aparent. 2. EPISTEME (CIÈNCIA) El coneixement de les Idees, el saber veritable, perquè les Idees mai no canvien i sempre romanen inalterables. Però, assolir el veritable episteme no està a l'abast de qualsevol. Per arribar a copsar les Idees cal reconèixer les limitacions dels sentits i confiar només en la raó. Si volem tenir èxit en aquesta ascensió cap al saber, necessitarem l'ajuda d'algú que ja conegui les Idees i que vulgui assenyalar-nos el camí que hi ha per mitjà del diàleg. Plató anomenava ascensió dialèctica aquest procés llarg i complex. 4.1 SÍMIL DE LA LÍNIA DIANOIA (Saber discursiu) 1.

Raó discursiva: coneixement raonador de l'home 2. Ens matemàtics: porta d'accés al món de les Idees, perquè són objectes immaterials. NOESIS ( Intel·ligència) procés culmina quan aconseguim contemplar la Idea de Bé, és el més difícil i important de tots. 4.2 TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA Les Idees ens resulten familiars perquè la nostra ànima ja hi ha estat en contacte, tot que no ho recordem. Això va ser abans del nostre naixement, quan la nostra ànima es trobava envoltada de les Idees immaterials. La reminiscència fa possible el procés de l'ascensió dialèctica. Ens permet recordar les Idees que la nostra ànima guarda al seu interior des d'abans del nostre naixement.

L'anamnesi o reminiscència record de les Idees que coneixem però havíem oblidat. 5. ANTROPOLOGIA El dualisme de Plató no es limita només a la seva interpretació de la realitat i del coneixement, sinó que caracteritza també la seva visió antropològica. 5.1 DUALITAT COS - ÀNIMA L'ésser humà està format per cos (material, canviant, imperfecte, pertanyent al món sensible) i l'ànima (immaterial, part racional, part més noble, té semblança amb el món de les Idees). Per tant, l'antropologia de Plató és dualista. 5.2 TEORIA DE LA REENCARNACIÓ Plató creia que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou.

Segons Plató, el procés de les reencarnacions es repeteix, i tenim la oportunitat de millorar i purificar la nostra ànima. Al final, la nostra ànima podrà romandre per sempre al món de les Idees, al qual veritablement aspira. 5.3 ESTRUCTURA TRIPARTITA DE L' ÀNIMA Plató creia que el tipus de persona que som depèn del tipus d' ànima que predomina en nosaltres. 1.L'ànima racional es localitza al cap i està relacionada amb el pensament, interès personal en l'aprenentatge i la racionalitat. 2.L'ànima irascible situada al pit, seu de les passions i sentiments 3.L'ànima concupiscible es situa al ventre, és la seu dels desigs i preocupació per qüestions de tipus material.

5.4 MITE DEL CARRO ALAT Per explicar la seva visió de l'ànima, el grec recorre a una metàfora en què un auriga, que representa la part racional de l'ànima humana, condueix un carro tirat per dos cavalls, un bo i un dolent, que serien la part irascible i la part concupiscible. 6. ÉTICA L'ètica de Plató es basa en l'ètica de Sòcrates. Plató creia que els valors morals son universals i objectius (universalisme moral). Plató també defensava l'intel·lectualisme moral. Quan es coneix veritablement en què consisteix el bé autèntic, aleshores necessàriament s'actua bé. Per Plató les úniques persones que poden aspirar a copsar la Idea de Bé són les que tenen una ànima predominantment racional.

Plató creia que cada tipus d'ànima està associat a una forma de vida característica, que és la més convenient per a aquest tipus de persones. Cadascuna (de les ànimes) té associada una virtut o excel·lència que es correspon amb les qualitats que són més desitjables per a aquesta classe d'éssers humans. 1. Ànima racional virtut: intel·ligència/prudència 2. Ànima irascible virtut: valentia/fortalesa 3. Ànima concupiscible moderació/temprança D'aquesta manera, fins i tot que els qui tenen un tipus d'ànima menys noble poden intentar dur una vida virtuosa i satisfactòria. Per damunt d'aquestes qualitats trobem la virtut més important: la justícia.

Perquè en un individu regni la justícia, cal que la dimensió racional de la seva ànima controli les parts irascible i concupiscible. 7. LA SOCIETAT PERFECTA Plató va mostrar al llarg de la seva vida interès per la política. Plató es va convencer que la democràcia era un sistema polític injust i equivocat. Plató va arribar a la conclusió que perquè un sistema polític sigui just cal que decideixin els qui realment saben què és el més adient i bo per a tothom. - El poder ha d'estar en mans dels savis que VERITABLEMENT saben que cal fer. Plató va dissenyar un model de societat perfecta, en el qual el govern de l'Estat era confiat als més savis (als filòsofs). 6.1 CIUTAT IDEAL Problema: 1.

Aristocràcia degenera en timocràcia (domini dels militars) 2. Timocràcia degenera en plutocràcia / oligarquia (domini dels rics) 3. Plutocràcia rebel·lió democràcia 4. Democràcia manipulada tirania (pitjor règim on governa un tirà) Per Plató, una societat justa és aquella en què cada persona es dedica a allò que li escau, sota la vigilància i el control dels qui saben què és el que cal fer. Una societat és justa quan cadascú fa allò que li correspon segons el tipus d'ànima que tingui. Cadascú fa allò que li és propi En una societat ideal (utopia) : 1. Ànima concupiscible qüestions materials (agricultura, ramaderia, artesania, comerç...) 2. Ànima irascible soldats 3.

Ànima racional governadors (coneixen el Bé i la Justícia) 6.2 LA JUSTÍCIA EN L'INDIVIDU I EN LA SOCIETAT La justícia té dues dimensions diferents: 1) La que es refereix a un individu. Un individu és just quan s'hi estableix un equilibri adequat entre les tres parts de l'ànima. 2) La que es considera com a aplicació a la societat. Una societat només pot ser justa si s'hi estableix un equilibri harmònic entre els tres tipus de persones que la componen. En el pensament de Plató s'hi poden distingir dos sentits de la justicia: 1. Justícia individual equilibri entre les tres tendències que hi ha a la nostra ànima. 2. Justícia social harmonia entre els tres tipus de persones que componen l'Estat.