David Hume: Empirisme i Coneixement

• a) Racionalisme
• b) Empirisme
• c) Idealisme
• d) Existencialisme

Resposta: b) Empirisme. L'empirisme és el corrent de pensament que defensa l'experiència com a font de coneixement i criteri de veritat, oposant-se al racionalisme.

• a) Segle XV
• b) Segle XVI
• c) Segles XVII i XVIII
• d) Segle XIX

Resposta: c) Segles XVII i XVIII. Els empiristes britànics, com John Locke, van ser més destacats durant els segles XVII i XVIII.

• a) John Locke
• b) George Berkeley
• c) David Hume
• d) René Descartes

Resposta: d) René Descartes. Descartes és considerat un racionalista, mentre que Locke, Berkeley i Hume són empiristes.

• a) Racionalisme
• b) Empirisme
• c) Idealisme
• d) Existencialisme

Resposta: b) Empirisme. L'empirisme és el corrent filosòfic que defensa l'experiència com a base del coneixement, en oposició al racionalisme que posa l'èmfasi en la raó.

• a) John Locke
• b) George Berkeley
• c) David Hume
• d) René Descartes

Resposta: d) René Descartes. Descartes és un dels principals exponents del racionalisme, mentre que Locke, Berkeley i Hume són figures clau de l'empirisme.

• a) Al continent europeu
• b) A les illes Britàniques
• c) A l'Àsia central
• d) A Amèrica del Nord

Resposta: b) A les illes Britàniques. L'empirisme es desenvolupa principalment a les illes Britàniques, amb figures com Locke, Berkeley i Hume.

• a) Racionalisme
• b) Empirisme
• c) Idealisme
• d) Existencialisme

Resposta: b) Empirisme. L'empirisme és el corrent filosòfic que defensa l'experiència com a font principal i criteri de coneixement i veritat.

• a) Descartes
• b) Spinoza
• c) Locke
• d) Leibniz

Resposta: c) Locke. John Locke és considerat un dels filòsofs empiristes britànics més influents, juntament amb Berkeley i Hume.

• a) Que la ment té idees innates
• b) Que la ment és un ordinador
• c) Que la ment està buida al néixer
• d) Que la ment és capaç de raonar

Resposta: c) Que la ment està buida al néixer. La idea de la 'tabula rasa' implica que la ment humana està buida al néixer i es va omplint a través de l'experiència sensorial.

• a) París
• b) Edimburg
• c) La Flèche
• d) Londres

Resposta: b) Edimburg. David Hume va néixer a Edimburg, Escòcia, tal com s'indica al text.

• a) Londres
• b) Edimburg
• c) París
• d) Roma

Resposta: c) París. El text especifica que Hume va viure a París com a secretari de l'ambaixador.

• a) Investigació sobre l'enteniment humà
• b) Investigació sobre els principis de la moral
• c) El tractat sobre la naturalesa humana
• d) Abstract

Resposta: c) El tractat sobre la naturalesa humana. Segons el text, 'El tractat sobre la naturalesa humana' no va ser ben acollit quan es va publicar el 1739.

• a) Tota idea deriva d'una impressió anterior.
• b) Tota impressió deriva d'una idea anterior.
• c) Les idees i les impressions són innates.
• d) Les idees complexes no tenen origen en les impressions.

Resposta: a) Tota idea deriva d'una impressió anterior.. El principi de la còpia estableix que totes les nostres idees provenen de les impressions que hem rebut a través de l'experiència.

• a) Memòria i raó.
• b) Imaginació i percepció.
• c) Memòria i imaginació.
• d) Raó i imaginació.

Resposta: c) Memòria i imaginació.. Hume distingeix entre la memòria, que respecta l'ordre de les impressions, i la imaginació, que pot alterar aquest ordre i crear noves combinacions d'idees.

• a) La raó pura.
• b) L'experiència a priori.
• c) L'habitud i el costum.
• d) La intuïció innata.

Resposta: c) L'habitud i el costum.. Hume argumenta que la nostra creença en la connexió necessària entre causa i efecte no es basa en la raó, sinó en l'experiència repetida i l'habitud que en resulta.

• a) Idees innates i principis universals
• b) Només el que hem rebut per l'experiència
• c) Coneixement a priori independent de l'experiència
• d) La capacitat de raonar lògicament

Resposta: b) Només el que hem rebut per l'experiència. Hume defensa que tot el que tenim a la ment prové de l'experiència, rebutjant les idees innates.

• a) Sensacions i reflexions
• b) Impressions i idees
• c) Percepcions simples i complexes
• d) Experiències internes i externes

Resposta: b) Impressions i idees. Hume distingeix entre impressions, que són percepcions intenses, i idees, que són còpies menys vives de les impressions.

• a) La memòria
• b) La raó
• c) La imaginació
• d) La percepció

Resposta: c) La imaginació. La imaginació té la capacitat de combinar idees simples per crear idees complexes, alterant l'ordre original de les impressions.

• a) Tot allò que podem imaginar.
• b) Tot allò que hi ha present a la nostra ment.
• c) Tot allò que podem raonar.
• d) Tot allò que podem sentir físicament.

Resposta: b) Tot allò que hi ha present a la nostra ment.. Hume defineix les percepcions com tot allò que està present a la nostra ment en un moment donat, incloent impressions i idees.

• a) Les impressions són derivades de la raó, mentre que les idees són derivades de l'experiència.
• b) Les impressions són més dèbils i pàl·lides, mentre que les idees són més vives i fortes.
• c) Les impressions són més vives i fortes, mentre que les idees són més dèbils i pàl·lides.
• d) No hi ha diferència entre impressions i idees.

Resposta: c) Les impressions són més vives i fortes, mentre que les idees són més dèbils i pàl·lides.. Hume argumenta que les impressions són percepcions més immediates i fortes, mentre que les idees són còpies o representacions més dèbils de les impressions.

• a) La coherència lògica de la idea amb altres idees.
• b) El sentiment subjectiu de certesa sobre la idea.
• c) L'existència d'una impressió corresponent de la qual deriva la idea.
• d) L'acceptació general de la idea per la societat.

Resposta: c) L'existència d'una impressió corresponent de la qual deriva la idea.. Segons el principi de còpia de Hume, una idea és vertadera si es pot rastrejar fins a una impressió original. Si no hi ha una impressió corresponent, la idea és considerada mancades de significat.

• a) La seva coherència lògica interna.
• b) La seva derivació d'una o més impressions.
• c) El consens general sobre la seva validesa.
• d) La seva capacitat per predir esdeveniments futurs.

Resposta: b) La seva derivació d'una o més impressions.. El principi de la còpia estableix que una idea és vertadera si i només si deriva d'una impressió. Si no es pot rastrejar una idea a una impressió corresponent, llavors es considera mancades de significat.

• a) Establir les bases del coneixement innat.
• b) Validar les idees metafísiques complexes.
• c) Proporcionar un criteri per determinar la validesa de les idees.
• d) Demostrar l'existència de Déu a través de la raó.

Resposta: c) Proporcionar un criteri per determinar la validesa de les idees.. El principi de la còpia serveix com a criteri de veritat per a les idees, permetent distingir entre aquelles que tenen una base empírica i aquelles que són meres construccions de la imaginació sense fonament en l'experiència.

• a) Les idees poden existir sense necessitat de les impressions.
• b) Les impressions són sempre causades per les idees.
• c) Les impressions han de precedir les idees en l'experiència.
• d) Les idees i les impressions sorgeixen simultàniament.

Resposta: c) Les impressions han de precedir les idees en l'experiència.. La prioritat temporal de les impressions significa que, per a Hume, tota idea ha de derivar d'una impressió anterior. Això implica que l'experiència sensorial és fonamental per a la formació del coneixement.

• a) Altera l'ordre de les impressions per crear noves idees.
• b) Respecta l'ordre d'aparició de les impressions.
• c) Combina idees simples per formar impressions complexes.
• d) Elimina les impressions més febles per simplificar el record.

Resposta: b) Respecta l'ordre d'aparició de les impressions.. Segons Hume, la memòria es caracteritza per respectar l'ordre en què les impressions originals van aparèixer, preservant la seqüència temporal de l'experiència.

• a) La memòria crea idees complexes, mentre que la imaginació només treballa amb idees simples.
• b) La memòria respecta l'ordre de les impressions, mentre que la imaginació pot alterar-lo.
• c) La memòria és més feble i lànguida que la imaginació.
• d) La memòria es basa en la raó, mentre que la imaginació es basa en l'experiència.

Resposta: b) La memòria respecta l'ordre de les impressions, mentre que la imaginació pot alterar-lo.. La diferència clau rau en l'ordre: la memòria manté l'ordre original de les impressions, mentre que la imaginació té la llibertat d'alterar-lo i combinar idees de manera creativa.

• a) Contigüitat
• b) Causa i efecte
• c) Semblança
• d) Memòria

Resposta: c) Semblança. La semblança és la llei d'associació que connecta idees basant-se en la similitud o el paregut entre elles, com un quadre i el seu model.

• a) Contigüitat
• b) Causa i efecte
• c) Semblança
• d) Prioritat temporal

Resposta: c) Semblança. Hume estableix que la semblança és una de les lleis d'associació de la imaginació, per la qual una idea ens porta a una altra similar, com un quadre i el seu model.

• a) Causalitat
• b) Contigüitat en l'espai i el temps
• c) Semblança
• d) Prioritat temporal

Resposta: b) Contigüitat en l'espai i el temps. La contigüitat en l'espai i el temps és la llei que associa idees per la seva proximitat física o temporal, com un vaixell i el mar.

• a) Pensar en un retrat al veure la persona retratada
• b) Associar la Torre Eiffel amb París
• c) Esperar que plogui quan veiem núvols
• d) Recordar el fred quan pensem en l'hivern

Resposta: c) Esperar que plogui quan veiem núvols. La llei de causa i efecte implica que esperem que certs esdeveniments segueixin a altres, basant-nos en l'experiència passada, com esperar pluja després de veure núvols.

• a) La seva coherència lògica interna.
• b) El consens de la majoria de les persones.
• c) La seva derivació d'una impressió.
• d) La seva capacitat per predir el futur.

Resposta: c) La seva derivació d'una impressió.. Hume estableix que una idea és vertadera si deriva d'una impressió. Això significa que per a cada idea, hem de poder identificar la impressió original de la qual prové.

• a) Prioritat lògica, contigüitat espacial i connexió necessària.
• b) Prioritat temporal, contigüitat en temps i lloc, i conjunció constant.
• c) Similitud, contigüitat i causalitat.
• d) Prioritat temporal, connexió lògica i creença subjectiva.

Resposta: b) Prioritat temporal, contigüitat en temps i lloc, i conjunció constant.. Hume identifica tres aspectes clau en la relació causa-efecte: la prioritat temporal (la causa precedeix l'efecte), la contigüitat en temps i lloc (la causa i l'efecte ocorren a prop en temps i espai), i la conjunció constant (la causa i l'efecte sempre s'observen junts).

• a) Perquè creu que totes les causes tenen un origen diví desconegut.
• b) Perquè no podem tenir impressions de la relació necessària entre causa i efecte.
• c) Perquè defensa que la causalitat és una invenció de la metafísica.
• d) Perquè considera que la causalitat només s'aplica a les matemàtiques.

Resposta: b) Perquè no podem tenir impressions de la relació necessària entre causa i efecte.. Hume argumenta que, tot i que observem causes i efectes, mai tenim una impressió directa de la connexió necessària entre ells. La nostra creença en la causalitat es basa en l'hàbit i el costum.

• a) Qüestions de fet
• b) Relacions d'idees
• c) Judicis sintètics
• d) Judicis analítics

Resposta: b) Relacions d'idees. Les relacions d'idees, com les matemàtiques i la lògica, estableixen relacions necessàries entre subjecte i predicat, i la seva veritat depèn de la coherència interna.

• a) La seva negació és contradictòria
• b) La seva veritat depèn de la coherència interna
• c) Tracten sobre fets de la realitat i la seva veritat depèn de l'experiència empírica
• d) Són sempre certes a priori

Resposta: c) Tracten sobre fets de la realitat i la seva veritat depèn de l'experiència empírica. Les qüestions de fet tracten sobre fets de la realitat, i la seva veritat es determina per la correspondència amb les nostres observacions empíriques.

• a) En relacions d'idees
• b) En la inferència causal
• c) En la negació de la metafísica
• d) En la creença en Déu

Resposta: b) En la inferència causal. La física es basa en la inferència causal, que ens permet fer previsions sobre el futur basant-nos en les causes dels esdeveniments.

• a) La idea d'una causa necessària
• b) La idea d'un suport o substància
• c) La percepció d'un objecte extern
• d) La sensació d'existència

Resposta: b) La idea d'un suport o substància. Hume argumenta que la nostra ment tendeix a crear la idea d'un suport o substància per a les impressions simultànies, no una causa necessària, una percepció objectiva ni una sensació d'existència.

• a) Una percepció simple i immediata de la realitat
• b) Una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació
• c) Un coneixement racional derivat de la lògica
• d) Una idea innata present en la ment humana

Resposta: b) Una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació. Segons Hume, la idea de substància no és una percepció simple ni un coneixement racional, sinó una col·lecció d'idees simples que la imaginació uneix i a les quals assigna un nom.

• a) És una impressió constant i invariable
• b) És una idea simple derivada directament de l'experiència
• c) És una idea complexa produïda per l'ésser humà, no correspon a cap impressió
• d) És un coneixement racional i evident per si mateix

Resposta: c) És una idea complexa produïda per l'ésser humà, no correspon a cap impressió. Hume argumenta que no tenim cap impressió del 'jo' com a entitat permanent. En canvi, és una idea complexa que construïm a partir de les nostres experiències.

• a) D'una impressió directa i simple.
• b) D'una idea innata de la raó.
• c) D'una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació.
• d) D'una revelació divina.

Resposta: c) D'una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació.. Hume argumenta que la idea de substància no prové d'una impressió simple, sinó d'una col·lecció d'idees que la imaginació uneix i a les quals assignem un nom.

• a) Afirma l'existència de Déu basant-se en la fe.
• b) Nega l'existència de Déu basant-se en la raó.
• c) No podem saber si Déu existeix o no, ja que no tenim cap impressió de Déu.
• d) Podem demostrar l'existència de Déu a través de l'experiència.

Resposta: c) No podem saber si Déu existeix o no, ja que no tenim cap impressió de Déu.. Hume, aplicant el principi de la còpia, argumenta que no tenim cap impressió de Déu, per tant, no podem tenir coneixement sobre la seva existència o inexistència.

• a) Una substància simple i immutable que persisteix al llarg del temps.
• b) Una col·lecció d'impressions i percepcions canviants.
• c) Una idea innata que tenim des del naixement.
• d) Una entitat espiritual independent del cos.

Resposta: b) Una col·lecció d'impressions i percepcions canviants.. Hume argumenta que no tenim una impressió constant del 'jo', sinó una successió d'impressions i percepcions que canvien contínuament.

• a) L'essència oculta i la causa primera de les coses.
• b) Només allò que se'ns mostra a través de l'experiència.
• c) Les estructures lògiques subjacents a la realitat.
• d) Les veritats eternes accessibles mitjançant la raó.

Resposta: b) Només allò que se'ns mostra a través de l'experiència.. El fenomenisme defensa que l'experiència és l'origen i el límit del nostre coneixement. Per tant, només podem conèixer els fenòmens, és a dir, allò que se'ns mostra a través dels sentits.

• a) La raó pura i la deducció lògica.
• b) La revelació divina i la fe.
• c) L'experiència sensorial i la percepció.
• d) Les idees innates i els principis universals.

Resposta: c) L'experiència sensorial i la percepció.. El fenomenisme, com a part de l'empirisme, es basa en l'experiència sensorial com a font principal de coneixement. Les percepcions i sensacions són la base per a la formació d'idees i coneixement.

• a) L'experiència és irrellevant per al coneixement.
• b) L'experiència és l'origen i el límit del coneixement.
• c) El coneixement és independent de l'experiència.
• d) L'experiència distorsiona el coneixement.

Resposta: b) L'experiència és l'origen i el límit del coneixement.. El text estableix que, segons el fenomenisme, l'experiència no només és la font del coneixement, sinó també la seva frontera. No podem conèixer res que no provingui de l'experiència.

• a) Coneixement cert i absolut.
• b) Coneixement probable i no cert.
• c) Absència total de coneixement.
• d) Coneixement intuïtiu.

Resposta: b) Coneixement probable i no cert.. Hume argumenta que el principi de causalitat, basat en l'hàbit i el costum, ens porta a un coneixement probable, no cert.

• a) Creu que no es pot assolir cap coneixement.
• b) Accepta un grau de coneixement tot i que no sigui absolut.
• c) Només accepta el coneixement matemàtic.
• d) Rebutja tota forma de coneixement empíric.

Resposta: b) Accepta un grau de coneixement tot i que no sigui absolut.. L'escepticisme moderat de Hume implica que, tot i que no podem assolir un coneixement absolut, sí que és possible un cert grau de coneixement.

• a) El principi de la còpia.
• b) El principi de causalitat.
• c) El principi de la inducció.
• d) El principi de la uniformitat de la natura.

Resposta: b) El principi de causalitat.. Hume qüestiona el principi de causalitat, argumentant que no és racional sinó resultat de l'hàbit i el costum.

• a) Reflexions lògiques i arguments racionals.
• b) Sentiments i emocions d'admiració o desagrat.
• c) La necessitat d'establir lleis universals i objectives.
• d) Un impuls irresistible cap a la justícia retributiva.

Resposta: b) Sentiments i emocions d'admiració o desagrat.. Hume argumenta que les situacions ens provoquen sentiments i emocions com admiració o desagrat, no raonaments lògics.

• a) Establir jerarquies socials basades en el mèrit individual.
• b) Promoure la col·laboració entre els individus i condemnar conductes perilloses.
• c) Justificar les desigualtats econòmiques com a resultat natural de l'esforç.
• d) Fomentar la competència constant per la supervivència.

Resposta: b) Promoure la col·laboració entre els individus i condemnar conductes perilloses.. Segons Hume, aquestes sensacions promouen la col·laboració i condemnen les conductes que amenacen la pervivència del grup.

• a) Es resolen els conflictes mitjançant la raó i el diàleg constructiu.
• b) Es garanteix la igualtat davant la llei per a tothom.
• c) Les diferències d'opinió es converteixen en qüestions de gust.
• d) S'estableixen codis morals universals i objectius.

Resposta: c) Les diferències d'opinió es converteixen en qüestions de gust.. El text indica que l'emotivisme moral aplicat a la justícia converteix les diferències d'opinió en preferències subjectives.