Conceptes Clau de la Filosofia Antiga i Moderna

I 18 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

Mirub Noor FACTORS CONTRIBUENTS AL SORGIMENT DE LA FILOSOFIA 1. El pas d'una cultura imperial on se situa el palau al centre una cultura social amb una plaça al centre (Àgora) on s'intercanvien béns i ideés. Justícia, lleis, coneixement, etc. 2. Una nova "ideologia" nacional sense llibre sagrat o "religió olímpica" 3. Canvi d'una cultura oral a una escrita: a. Invenció escriptura fonètica b. Article "To" (allò) c. Paper egipci 4. Invenció de la moneda encunyada, va permetre donar valor universal acordat convencionalment a un objecte concret que no el tenia abans. Tots seguim la mateixa proporció i límits.

Va poder fer veure que la societat estava més avançada i va atribuir racionalitat i permetre l'aparició de la filosofia. Gràcies a la moneda encunyada facilita el comerç exterior a altres polis, també introduint noves idees i cultures. 5. Coneixement aportat per l'astronomia dels babilonis, i la geometria proporcionada pels egipcis. Què el que estaven aportant a la cultura grega era el coneixement per adonar-se que l'entorn es pot conèixer des d'un entorn més matemàtic i físic i anant deixant de banda els mites. 6. Oracle de Delfos, els oracles eren dites en un format enigmàtic fent al poble pensar i interpretar utilitzant la lògica i la interpretació. 7.

Tragèdia Grega, són obres dramàtiques on es representaven llegendes i herois amb tres actes, actors i un cor. El cor s'encarregava de narrar les obres, introduir els personatges i expressar la voluntat del poble. Vol dir que jutjava moralment la història que explicava. Mirub Noor SÒCRATES VS.

SOFISTES - Millor líder democràtic: Pèricles (440 aC) - Guerra Peloponès (432-405 aC) - Règim 30 tirans (404 aC) Objectivisme epistèmic Defensor de la veritat, només hi ha una veritat Els sofistes són escèptics en la realitat Resum característic del pensament socràtic 1— Rebuig sofistica 2— Maièutica i ironia 3— Intel·lectualisme moral 4—Universalisme ètic, epistemològic i ontològic Sòcrates creu que podem extreure el coneixement de la gent amb la raó, no fan falta coneixements previs. Tots podem arribar a conclusions correctes amb ajuda i la teva capacitat racional. Aracracia Manca de força de voluntat Protàgores (sofista) Va fer la primera constitució per Pèricles.

"L'home és la mesura de totes les coses" Diu que l'home és el que decideix i ho controla tots, no hi ha divinitats (antropocentrisme). Sí l'home és la mesura de totes les coses, ho farà de manera independent, la mesura de les coses és relativa als homes (relativisme) Depèn de cada individu Depèn de cada cultura Depèn del moment i època històrica Mirub Noor Gòrgies Era Nihilista o escèptic, nega la veritat i la realitat. Creu que no existeix. Res existeix és evident que no existeix ni l'ésser ni el no-ésser. - El no-ésser no és, ja que si fos, seria contradictori.

- Si l'ésser fos, seria etern o engendrat (creat per algú) - Si fos etern, seria infinit, llavors no seria enlloc - Si fos engendrat, qui ho crearia, l'ésser o no-ésser El nivell més baix d'ontologia, de la realitat, són les imatges. La més important: Idees o formes essència en el món de les idees - Món visible idea de les formes en la vida, no són perfectes però s'assemblen - Món menys real Les imatges, és la copa de la còpia Influencies sobre plató: Parmènides (presocràtic) L'ésser era etern, immutable, únic i estable. Pitagòrics La realitat última si es poden conèixer amb els nombres.

Sòcrates Valors universals Mirub Noor Mite del demiürg En el principi del temps hi havia una massa informe i el deus va donar el món de les idees al demiürg, amb un motlle per seguir, per crear totes les coses materials. Demiürg Algú que dona forma a una massa informe, moldea una massa. Quina relació hi ha entre els 2 mons de Plató? - Mímes (semblança) - Méthexis (participació) Totes les coses materials participen en la idea, formen part de la idea. Totes les coses materials no són idèntiques a les idees, la idea és més perfecte. Quines vies d'accés tenim a les idees? (com coneix?) - Anamnesi (recordar) Amb la raó ho pots deduir sense necessitat de comprovar-ho.

- Dialèctica - Amor (Amor platònic amor que no pots aconseguir) Amb l'amor a les idees pot aconseguir el coneixement. Si busques universalitat, no has de fer cas als sentits. Has de buscar les coses comunes per buscar la idea principal, la idea vertadera. La necessitat de trobar universalisme per Plató i Sòcrates és perquè la diversitat no els agradava. Mirub Noor Antropologia ètica i política Ànima (psique) Diàleg Fedre: Els éssers humans som duals, el cos és una presó de l'ànima. - Mite Carro alat L'ànima està dividida en 3 - Concupiscent (epitimetykós) Part emocional que busca plaer, benestar, comoditat…

(Se sent a la panxa i a part baixa) Persona temperada - Irascible (tymós) La ira, coratge, adrenalina (se sent al cor) Persona valenta - Racional (nous) Racionalitat (prudència) L'ànima s'ha de governar d'igual manera que la ciutat. Perquè l'ànima estigui ben governada tot ha d'estar en equilibri. Prudència O governen per bé propi o es queden tota la vida estudiant Classificació de règims polítics segon Plató Mirub Noor 1. Aristocràcia o monarquia 2. Oligarquia 3. Timocràcia 4. Democràcia govern del poble: governs de les emocions 5. Tirania - Adimant i glauco RENÉ DESCARTES (159-1650) a) Context històric i filosòfic i) Filosofia medieval: La teologia sobrepassa a la filosofia.

Les qüestions discutides són teològiques. La fe és més important que la raó. b) Escolàstica medieval Organitza la classe en lectio, questio, disputatio i) Al final de l'època medieval, torna la dialèctica i la filosofia. 1) Autors: St. Agustí i St. Tomàs d'Aquino 2) Guillen d'Ockham (últim filòsof medieval): Comença a estudiar per monjo en la universitat d'Oxford i després es fa professor. Defensa l'empirisme, nominalisme (conceptes abstracte no existeixen) i la navalla d'Okham (estrategia per distingir la bona argentació) Diu que les explicacions més simples han de prevaldre sobre les expiracions més complexes. c) Renaixement Fi del teocentrisme.

Tornen als clàssics grecs i es fixen en l'home. d) Neixen els primers estats moderns Els reis han de convèncer els súbdits per governar. e) Revolució científica Corepni i Galileu demostren que la terra no està al centre de l'univers. També Newton demostra que el més important són les mates i l'experiència, demostrant la gravetat. f) Reforma protestant Mirub Noor i) Els protestant, Martí Luter, diu que les persones qui té l'autoritat per interpretar les escriptures no és només el papa o les persones de l'església, si no cadascú de nosaltres pot interpretar les escriptures. Biografia Neix a La Haye (Bretanya francesa) es va a La Fléche, escola molt prestigiosa i jesuïta.

En l'escola estudiava filosofia escolàstica i física de Galileu. - Sil·logisme aristotèlic (dues premisses i una conclusió) Criteri de veritat: és veritat allò que és clar i distint Isaac Beckham Amic que Descartes amb qui comparteix idees i aprèn d'ell molt de les idees de la revolució científica. Es diu pare de la filosofia moderna, perquè dona un gir a l'epistemologia, no se centra en la metafísica. Que puc saber i com? Meditacions metafísiques 1a meditació: - L'objectiu principal és trobar uns principis o criteris per conèixer de forma indubtable, fiable. Una visió del coneixement apodíctica. També un mètode.

- Fa un mètode per dubtar de tot - Conseqüències: Acaba dubtant de la realitat i diu que els sentits a vegades ens enganyen. No podem dubtar de tot a qualsevol hora perquè aquest tipus de dubte seria infinit o seria aplicable, hem de dubtar d'allò del qual tenim motius per dubtar, potser perquè hem sigut enganyats. Motius per dubtar Somni i vigília - Descartar els sentits com a via de coneixement (Els empiristes s'equivoquen) Les ciències empíriques tampoc tenen sentit Les matemàtiques, ciències formals, tampoc poden ser fiables per un geni maligne. No podem confiar en la nostra raó. El geni maligne, hi ha la possibilitat que existeixi un geni maligne que ens estigui enganyant.

Mirub Noor Veritat apodíctica Veritat indubtable, absoluta, 100% segura No fa servir aquest mètode en l'ètica, perquè no pots estar dubtant cada cop que prens una decisió. Ètica provisional Creu allò en què creies, fes el que feies i no siguis revolucionari. 2a meditació Cogito, ergo sum Penso, després existeixo El geni maligne ens pot enganyar sobre els continguts dels pensaments, però no del fet que penso. Primera veritat, posa l'ésser humà al centre.

contingut principal: primera veritat i el criteri de veritat Evolució de l'argument a) Del dubte hiperbòlic al "jo penso…" b) Criteri de veritat (veritat apodíctica): claredat (evident) i distinció (límits clars i no es pot descompondre, unitat bàsica) c) Dubte metòdic Anàlisi de "l'ésser humà": es pot descompondre, per tant, no és distint l'ésser humà cos i humà d) Res cognitans substància pensant e) Dualisme antropològic f) Exemple: espelma Qualitat primària (essencial, immutables) i secundària (forma, color) coneixement sentit < raó 5a meditació Descartes menys escèptic i comença a classificar les idees Tipus d'idees: - Adventícies (captes amb els sentits) no són fiables - Fictícies (imaginació a partir d'idees adventícies) Tampoc són fiables - Innates (tots la tenim amb l'ús correcte de la nostra raó) Mirub Noor Argumentació de deu Argument ontològic 1.

És evident que déu existeix, la seva definició és: Déu = ésser summament perfecte 2. Un ésser imperfecte no pot tenir cap imperfecció 3. La no-existència és una imperfecció Conclusió: Déu existeix Crítica: l'essència és diferent de l'existència, qualsevol cosa perfecte no té per què existir. Descartes respon: Diu que té raó en tots els altres casos, menys en aquest. Perquè deu és tan perfecte que no pot no existir. Kant diu: Descartes defineix l'existència com un atribut, però l'existència no és cap atribut. L'existència és un fet que es comprova a partir de la síntesi de la raó i enteniment. La cinquena meditació acaba dient: si deu existeix, el geni maligne no pot ser-hi.

Déu elimina el dubte hiperbòlic i no deixa que un geni maligni ens enganyi. Si el geni maligne no existeix, el jo penso existeix, el criteri de veritat(raó) existeix, les idees matemàtiques existeixen… Els éssers humans no som perfectes: Tenim 2 facultats: - La raó - Voluntat lliure No fem el mal pel geni maligne, sinó per la nostra voluntat 6a meditació Puc recuperar la realitat del món? Origen de les idees adventícies: - No som la causa perquè el que pensem no passa en la realitat Les idees del somni són com són pels nostres desitjos, en els somnis fem el que no podem. El desig és impotent a la realitat, el que imagines no és real. - Déu: No pot ser perquè no ens enganyaria.

No és la causa, però és la garantia. Ens ha fet a tot amb un sentit comú, fent que pensem que l'origen de les idees adventícies són Mirub Noor els objectes. Veiem una taula perquè hi ha una taula. La garantia de l'existència del món es deu, que ens ha fet amb una inclinació molt forta a pensar que la causa de les idees adventícies són els objectes de la realista. Déu és bondadós i no menteix, llavors aquesta inclinació ha de ser correcte. - La causa són els objectes Això quantificable numèricament, com qualitats primàries. Allò que son objecte de sentits, com secundàries. Déu mai enganyarà sobre idees primàries. Si cometem errors, seran per la culpa dels sentits, els nostres sentits fallen.