1. Vida, Obra y Objetivos de Platón
Flashcards
- ¿Cuál era el verdadero nombre de Platón?
- Aristocles
- ¿En qué ciudad nació y murió Platón?
- Atenas
- ¿Qué tipo de educación recibió Platón?
- Una educación sólida debido a su origen aristocrático.
- ¿Qué fundó Platón cerca de un santuario dedicado a un héroe?
- La Academia
Preguntas tipo test
- ¿Cuál era el nombre original de Platón?
- a) Sócrates
- b) Aristocles
- c) Parménides
- d) Heráclito
Respuesta: b) Aristocles. El nombre verdadero de Platón era Aristocles, 'Platón' fue un sobrenombre debido a su complexión física.
- ¿Qué tipo de familia tenía Platón?
- a) Una familia de campesinos
- b) Una familia de comerciantes
- c) Una familia aristocrática
- d) Una familia de pescadores
Respuesta: c) Una familia aristocrática. Platón provenía de una familia aristocrática, lo que le permitió recibir una educación sólida.
- ¿Qué materias se impartían en la Academia fundada por Platón?
- a) Filosofía, matemáticas, astronomía, zoología y botánica
- b) Retórica, política, historia y geografía
- c) Música, poesía, teatro y danza
- d) Medicina, ingeniería, arquitectura y urbanismo
Respuesta: a) Filosofía, matemáticas, astronomía, zoología y botánica. La Academia de Platón fue un centro de investigación donde se impartían filosofía, matemáticas, astronomía, zoología y botánica.
2. La Realidad: El Mundo de las Ideas
Flashcards
- ¿Qué es la 'doxa' según Platón?
- El conocimiento que tenemos de las cosas a partir de los sentidos.
- ¿Qué es la 'episteme' según Platón?
- El conocimiento racional que tenemos de las ideas a partir de la razón.
- Nombra cuatro características de las Ideas según Platón.
- Objetivas, únicas, absolutas, inmutables y eternas.
- ¿En qué diálogos de madurez aparece la teoría de las Ideas?
- Fedón, Fedro y La República.
Preguntas tipo test
- ¿Qué dos maneras de acceder a la realidad consideraban los filósofos anteriores a Platón?
- a) A través de la razón y la lógica.
- b) A través de los sentidos y el pensamiento.
- c) A través de la intuición y la fe.
- d) A través de la experiencia y la autoridad.
Respuesta: b) A través de los sentidos y el pensamiento.. Los filósofos anteriores a Platón consideraban que se podía acceder a la realidad a través de lo que percibimos con los sentidos, que es cambiante (Heráclito), o a través de lo que pensamos, que es inmutable (Parménides).
- Según Platón, ¿qué nombre recibe aquello que percibimos?
- a) Idea
- b) Cosa
- c) Esencia
- d) Forma
Respuesta: b) Cosa. Platón denominó 'cosa' a aquello que percibimos a través de los sentidos.
- Según Platón, ¿a través de qué facultad accedemos al conocimiento de las Ideas?
- a) La imaginación
- b) La memoria
- c) La razón
- d) Los sentidos
Respuesta: c) La razón. Según Platón, accedemos al conocimiento racional de las Ideas a través de la 'episteme', que se basa en la razón.
3. Las Teorías de la Participación y de la Imitación
Flashcards
- ¿Qué nombre recibe la teoría platónica que afirma que las cosas participan de las Ideas?
- Teoría de la Participación (Methexis)
- ¿Cómo se llama la teoría que explica que las cosas del mundo sensible imitan a las Ideas?
- Teoría de la Imitación (Mímesis)
- Según Platón, ¿pueden las cosas ser copias perfectas de las Ideas?
- No, porque el mundo sensible está en constante cambio.
- ¿Qué teoría aplica Platón a la relación entre las Ideas en su diálogo 'El Sofista'?
- Teoría de la Participación
Preguntas tipo test
- ¿Qué dos teorías propone Platón para explicar la relación entre el mundo de las cosas y el mundo de las ideas?
- a) Teoría de la participación y teoría de la reminiscencia.
- b) Teoría de la imitación y teoría de la participación.
- c) Teoría de la reminiscencia y teoría de la imitación.
- d) Teoría de las formas y teoría de la reminiscencia.
Respuesta: b) Teoría de la imitación y teoría de la participación.. Platón propone la teoría de la participación (methexis) y la teoría de la imitación (mímesis) para explicar cómo las cosas del mundo sensible se relacionan con las Ideas del mundo inteligible.
- Según la teoría de la participación, ¿qué relación tienen las cosas con las ideas?
- a) Las cosas imitan a las ideas de manera imperfecta.
- b) Las cosas son copias exactas de las ideas.
- c) Las cosas participan de las ideas, siendo una parte de ellas.
- d) Las cosas y las ideas son completamente independientes.
Respuesta: c) Las cosas participan de las ideas, siendo una parte de ellas.. La teoría de la participación (methexis) establece que las cosas se relacionan con las ideas en la medida en que participan de estas, siendo una parte de ellas. Por ejemplo, un perro es un perro porque participa de la idea de perro.
- Según la teoría de la imitación, ¿qué hacen las cosas con respecto a las ideas?
- a) Las cosas crean las ideas.
- b) Las cosas ignoran las ideas.
- c) Las cosas imitan las ideas, aunque imperfectamente.
- d) Las cosas son idénticas a las ideas.
Respuesta: c) Las cosas imitan las ideas, aunque imperfectamente.. La teoría de la imitación (mímesis) postula que las cosas imitan las ideas y por eso se parecen a ellas, aunque nunca llegan a ser iguales debido a que el mundo sensible está en constante cambio y no puede alcanzar la perfección.
4. La Idea del Bien
Flashcards
- ¿Qué es la Idea del Bien para Platón?
- La idea suprema, el fundamento de todo ser y entender.
- ¿Dónde se encuentra la Idea del Bien en la jerarquía de las ideas?
- En la cúspide, por encima de las ideas éticas y estéticas.
- ¿Qué función cumple la Idea del Bien respecto a las demás ideas?
- Es el punto de referencia que les da sentido.
- ¿Con qué compara Platón la Idea del Bien en relación al conocimiento?
- Con la luz del sol que ilumina el mundo sensible.
Preguntas tipo test
- ¿En qué parte de la jerarquía de las ideas se encuentra la idea del Bien?
- a) En la base, junto a los objetos del mundo sensible.
- b) En medio, junto a los objetos matemáticos.
- c) En la cúspide, por encima de las ideas éticas y estéticas.
- d) En ninguna parte, es independiente.
Respuesta: c) En la cúspide, por encima de las ideas éticas y estéticas.. Según Platón, la idea del Bien se encuentra en la cúspide de la jerarquía de las ideas, por encima de las ideas éticas y estéticas.
- ¿Qué función tiene la idea del Bien en el mundo de las ideas?
- a) Iluminar el mundo sensible.
- b) Ser el punto de referencia de las otras ideas.
- c) Crear las cosas del mundo sensible.
- d) Gobernar a los hombres.
Respuesta: b) Ser el punto de referencia de las otras ideas.. La idea del Bien es el punto de referencia de las otras ideas, el horizonte donde toman sentido los actos del hombre.
- ¿Con qué compara Platón la idea del Bien en relación al conocimiento?
- a) Con una linterna que ilumina un cuarto oscuro.
- b) Con el sol que ilumina los objetos del mundo sensible.
- c) Con un espejo que refleja la realidad.
- d) Con un mapa que nos guía por el mundo.
Respuesta: b) Con el sol que ilumina los objetos del mundo sensible.. Platón compara la idea del Bien con la luz del sol, que hace visibles los objetos del mundo sensible.
5. El Conocimiento: La Ciencia y la Opinión
Flashcards
- ¿Qué representa el mito de la caverna?
- La diferencia entre el mundo sensible y el mundo de las ideas.
- ¿Qué es la 'doxa' según Platón?
- El conocimiento que obtenemos a través de los sentidos.
- ¿Qué representa el Sol en el mito de la caverna?
- La idea del Bien, la fuente de toda verdad y conocimiento.
- ¿Qué es la 'episteme' para Platón?
- El conocimiento racional de las Ideas, la verdad.
Preguntas tipo test
- ¿Qué representa el fuego en el mito de la caverna de Platón?
- a) La ignorancia y el engaño
- b) El conocimiento sensible y la percepción
- c) La verdad y la iluminación
- d) La realidad material y tangible
Respuesta: b) El conocimiento sensible y la percepción. En el mito de la caverna, el fuego representa el conocimiento sensible y la percepción de las cosas materiales, que son inferiores al conocimiento de las Ideas.
- Según el símil de la línea, ¿qué facultad del conocimiento se corresponde con las imágenes y las sombras?
- a) La noesis o intuición
- b) La dianoia o razonamiento discursivo
- c) La pistis o creencia
- d) La eikasia o sensación
Respuesta: d) La eikasia o sensación. En el símil de la línea, la eikasia o sensación es el grado más bajo de conocimiento y se basa en la percepción de imágenes y sombras, que son representaciones imperfectas de la realidad.
- ¿Cuál es el objetivo principal de la dialéctica según Platón?
- a) Alcanzar el conocimiento sensible a través de la experiencia
- b) Desarrollar habilidades retóricas para persuadir a otros
- c) Ascender al conocimiento de las Ideas a través del diálogo y el análisis conceptual
- d) Memorizar información y datos relevantes
Respuesta: c) Ascender al conocimiento de las Ideas a través del diálogo y el análisis conceptual. La dialéctica es un método que permite ascender desde el conocimiento sensible de las cosas hasta la intuición directa de las Ideas y su jerarquía, a través del diálogo y el análisis de los conceptos.
6. El Símil de la Línea
Flashcards
- ¿Qué representa el símil de la línea?
- Los diferentes grados de conocimiento según Platón.
- ¿Cuáles son los dos tipos de conocimiento que distingue Platón en el símil de la línea?
- Doxa (opinión) y Episteme (verdad).
- ¿Qué es la 'eikasia'?
- El conocimiento basado en la percepción sensible.
- ¿Qué representa la 'pistis'?
- La creencia.
Preguntas tipo test
- ¿Qué representa el símil de la línea en la filosofía de Platón?
- a) Una división de la sociedad en clases sociales.
- b) Los diferentes grados de conocimiento.
- c) Las diferentes formas de gobierno.
- d) Las partes del alma humana.
Respuesta: b) Los diferentes grados de conocimiento.. El símil de la línea representa los diferentes grados de conocimiento, desde la ignorancia hasta el saber absoluto.
- ¿Qué tipo de conocimiento se basa exclusivamente en la percepción sensible?
- a) Noesis
- b) Dianoia
- c) Eikasia
- d) Pistis
Respuesta: c) Eikasia. La eikasia es el tipo de conocimiento que se basa exclusivamente en la percepción sensible, como las sensaciones.
- ¿A qué facultad del conocimiento corresponde la intuición?
- a) Eikasia
- b) Pistis
- c) Dianoia
- d) Noesis
Respuesta: d) Noesis. La noesis es la facultad del conocimiento que corresponde a la intuición, el saber absoluto y el conocimiento directo de las ideas.
7. La Dialéctica y la Teoría de la Reminiscencia
Flashcards
- ¿Qué es la dialéctica según Platón?
- Un método basado en el diálogo y análisis de conceptos para alcanzar la intuición de las ideas.
- ¿Qué es la teoría de la reminiscencia?
- La teoría que postula que conocer es recordar el conocimiento innato del alma.
- ¿Qué implica la dialéctica ascendente?
- Un proceso para elevarse hacia la esencia de las cosas a través de la inteligencia.
- ¿Qué implica la dialéctica descendente?
- La reconstrucción de la jerarquía de las ideas sin recurrir a los sentidos.
Preguntas tipo test
- ¿Qué proceso ayuda a ir del conocimiento sensible de las cosas a la intuición directa de las ideas?
- a) La dialéctica
- b) La reminiscencia
- c) La mímesis
- d) La participación
Respuesta: a) La dialéctica. La dialéctica es un proceso basado en el diálogo y el análisis de conceptos que facilita la transición del conocimiento sensible a la intuición de las ideas.
- ¿Qué nombre recibe el proceso dialéctico que reconstruye la jerarquía de las ideas sin recurrir a los sentidos?
- a) Dialéctica ascendente
- b) Dialéctica descendente
- c) Anamnesis
- d) Mímesis inversa
Respuesta: b) Dialéctica descendente. La dialéctica descendente es el proceso que reconstruye la jerarquía de las ideas sin necesidad de la percepción sensorial.
- ¿Qué teoría afirma que 'conocer es recordar'?
- a) La teoría de la participación
- b) La teoría de la reminiscencia
- c) La teoría de la mímesis
- d) La teoría de las ideas
Respuesta: b) La teoría de la reminiscencia. La teoría de la reminiscencia, también conocida como anamnesis, postula que el conocimiento es en realidad un recuerdo de ideas preexistentes en el alma.
8. El Mito del Carro Alado
Flashcards
- ¿En qué diálogo de Platón se encuentra el mito del carro alado?
- Fedro
- ¿Qué simboliza la cúpula supracelestial en el mito del carro alado?
- El mundo de las ideas
- Según Platón, ¿qué parte del ser humano puede contemplar las ideas?
- El alma
- ¿Qué cualidad del alma permite contemplar las ideas?
- Su naturaleza inmortal y preexistente
Preguntas tipo test
- ¿Qué representa el carro alado en el mito de Platón?
- a) La parte racional del alma humana
- b) El alma en su viaje hacia el mundo de las ideas
- c) El cuerpo físico y sus limitaciones
- d) La sociedad ideal y sus diferentes clases
Respuesta: b) El alma en su viaje hacia el mundo de las ideas. El carro alado simboliza el alma en su recorrido hacia el mundo de las ideas, donde contempla las formas perfectas antes de encarnarse en un cuerpo.
- Según el mito del carro alado, ¿qué facultad del alma contempla las ideas en el mundo inteligible?
- a) La parte concupiscible
- b) La parte irascible
- c) El cuerpo
- d) El alma
Respuesta: d) El alma. El alma, siendo inmortal y preexistente, es la única capaz de contemplar las ideas en el mundo inteligible, según el mito del carro alado.
- ¿Cuál es la naturaleza del cuerpo según el mito del carro alado de Platón?
- a) Inmortal y eterno
- b) Un obstáculo para la contemplación de las ideas
- c) El guía del alma hacia la verdad
- d) Perfecto reflejo del mundo de las ideas
Respuesta: b) Un obstáculo para la contemplación de las ideas. El cuerpo, por su naturaleza material, impide que el alma acceda al mundo de las ideas. El alma debe esforzarse por superar las limitaciones del cuerpo para alcanzar el conocimiento.
9. El Ser Humano: Cos y Alma
Flashcards
- ¿Cómo concibe Platón al ser humano?
- Como un ser dual compuesto de cuerpo y alma.
- Según el mito del carro alado, ¿qué le ocurre al alma después de la cursa?
- Cae al mundo sensible y se reencarna, dando vida a un cuerpo.
- ¿Qué característica distintiva tiene el alma que hace que algo esté vivo?
- Se mueve por sí misma y transmite ese movimiento al cuerpo.
- ¿Cómo describe Platón el alma en el Fedón?
- Simple, semejante a lo divino, inmortal, inteligible, uniforme e indisoluble.
Preguntas tipo test
- ¿Cuál es la concepción de Platón sobre el ser humano?
- a) Un ser compuesto solo de materia.
- b) Un ser compuesto solo de espíritu.
- c) Un ser dual compuesto de cuerpo y alma.
- d) Un ser individual sin divisiones internas.
Respuesta: c) Un ser dual compuesto de cuerpo y alma.. Platón creía en un dualismo antropológico, donde el ser humano está compuesto de un cuerpo material y un alma inmaterial.
- ¿Qué función principal tiene el alma según Platón?
- a) Ocupar espacio físico.
- b) Dar vida al cuerpo.
- c) Ser una mera sombra del cuerpo.
- d) Limitar las acciones del cuerpo.
Respuesta: b) Dar vida al cuerpo.. Según el mito del carro alado, el alma da vida al cuerpo y es el principio vital que lo anima.
- ¿Cómo describe Platón la unión entre el cuerpo y el alma?
- a) Una unión eterna e inseparable.
- b) Una unión accidental y transitoria.
- c) Una unión necesaria para la existencia.
- d) Una unión que solo se da en la juventud.
Respuesta: b) Una unión accidental y transitoria.. Platón considera que la unión del cuerpo y el alma es accidental y temporal, ya que el alma es separable del cuerpo.
10. La Acción: La Teoría Política, La Justicia como Virtud
Flashcards
- ¿Qué significa ser virtuoso según Platón?
- Hacer bien aquello que hemos de hacer.
- ¿Qué facultad del alma está relacionada con la virtud de la temperancia?
- La facultad concupiscible.
- ¿Qué facultad del alma está relacionada con la virtud de la fortaleza?
- La facultad irascible.
- ¿Qué facultad del alma está relacionada con la virtud de la prudencia?
- La facultad racional.
Preguntas tipo test
- ¿Cuál es la parte más importante del alma según Platón?
- a) La parte concupiscible
- b) La parte irascible
- c) La parte racional
- d) Todas son igual de importantes
Respuesta: c) La parte racional. Según Platón, la parte racional del alma es la más importante porque es la que nos permite alcanzar el verdadero conocimiento y equilibrar las necesidades del ser humano.
- ¿Qué virtud se asocia con la facultad concupiscible del alma?
- a) La prudencia
- b) La fortaleza
- c) La temperancia
- d) La justicia
Respuesta: c) La temperancia. La virtud asociada con la facultad concupiscible es la temperancia, que implica moderar los deseos y placeres del cuerpo.
- ¿Qué virtud se asocia con la facultad irascible del alma?
- a) La prudencia
- b) La fortaleza
- c) La templanza
- d) La justicia
Respuesta: b) La fortaleza. La virtud asociada con la facultad irascible es la fortaleza, que se relaciona con la valentía y la capacidad de superar los obstáculos.
11. La Educación y las Formas de Gobierno
Flashcards
- ¿Qué garantiza la educación según Platón?
- Un Estado justo, al preparar a los gobernantes y hacer entender la estructura de la realidad.
- ¿Qué tipo de modelo educativo plantea Platón?
- Un modelo igualitario para todos, sin diferencias sociales ni sexuales, donde la inteligencia es lo que cuenta.
- ¿Cuáles son las tres artes que se dominan en el primer nivel del plan de estudios de Platón?
- Poesía, música y gimnasia.
- ¿Qué estudian los mejores alumnos en el segundo nivel del plan de estudios de Platón?
- Matemáticas y astronomía.
Preguntas tipo test
- ¿Qué tipo de educación plantea Platón en su modelo ideal?
- a) Una educación diferenciada por clases sociales
- b) Una educación basada en el género
- c) Una educación centrada en la memorización
- d) Una educación igualitaria para todos, basada en la inteligencia
Respuesta: d) Una educación igualitaria para todos, basada en la inteligencia. Platón aboga por un modelo educativo que no discrimine por razones sociales o de género, sino que se centre en el desarrollo de la inteligencia de cada individuo.
- ¿Cuál es el primer nivel del plan de estudios propuesto por Platón?
- a) Estudio de la dialéctica y la retórica
- b) Dominio de las artes, la poesía, la música y la gimnasia
- c) Especialización en matemáticas y astronomía
- d) Entrenamiento militar intensivo
Respuesta: b) Dominio de las artes, la poesía, la música y la gimnasia. El primer nivel del plan de estudios de Platón se centra en el desarrollo integral a través de las artes, la poesía, la música y la gimnasia, sentando una base amplia para el conocimiento.
- ¿Cuál es el régimen político que Platón considera más perfecto?
- a) Democracia
- b) Oligarquía
- c) Aristocracia
- d) Timocracia
Respuesta: c) Aristocracia. Platón considera que la aristocracia es el régimen más perfecto porque está gobernado por la inteligencia y el altruismo, buscando el equilibrio entre las clases sociales.
Y 166 flashcards y 121 preguntas más en el documento.
Texto del documento
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) VIDA, OBRA I OBJECTIUS Plató va néixer i va morir a Atenes als 80 anys El seu nom vertader era Aristocles i "Plató" fou el sobrenom que li van posar per l'amplada de les espatlles o del front De família aristocràtica, va rebre una sòlida educació Es va formar a casa d'un amic de Pèricles, a l'època de més esplendor d'Atenes PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Va fundar una escola, l'Acadèmia, prop d'un santuari dedicat a l'heroi Academ, la qual es pot considerar el primer centre d'investigació on es va impartir filosofia, matemàtiques, astronomia, zoologia i botànica La idea de Plató era la de formar homes d'Estat, que havien de perseguir el coneixement per si mateix i no l'art de convèncer, és a dir, la demagògia PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Les seves obres estaven pensades per divulgar la seva filosofia i mostrar el mètode socràtic Per aquesta raó, reprodueixen en forma de diàleg les discussions entre diferents interlocutors , un dels quals és gairebé sempre Sòcrates Això és el que s'anomena els Diàlegs de Plató.
A part d'aquests, també disposem de les seves cartes PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Escrits de joventut que recullen l'intel·lectualisme socràtic, en els quals intenta defensar la memòria històrica de Sòcrates: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores , La República (Llibre I) Escrits de transició en què Plató inicia l'esbós de les seves idees i els problemes polítics són el tema dels diàlegs: Gòrgies, Menó, Cràtil... PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Escrits de maduresa en què és descrita la seva teoria de les idees: El banquet, Fedó, la República (Llibre II-X), Fedre.
Escrits de vellesa, diàlegs fonamentalment crítics amb les seves pròpies teories: Teetet, Parmènides, El sofista, El polític, Filebo, Timeu, Les lleis, Cartes VII i VIII PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Plató es va sentir atret per participar en l'activitat política, però, la situació històrica d'Atenes i la condemna a mort del seu mestre en el si d'un govern democràtic el van fer desistir Però va intentar trobar i justificar el que havia de ser un model de govern ideal per a la polis PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) L'objectiu de Plató fou la recerca d'un model polític idoni per a la seva polis.
Inspirat en el seu mestre, Sòcrates, pensava que calia formar governants que fossin savis i ser savi vol dir, per ell, tenir molt clar quin és el veritable coneixement, el coneixement dels valors universals, per exemple la justícia, i la seva ubicació PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) LA REALITAT: EL MÓN DE LES IDEES La teoria de les idees Els filòsofs anteriors a Plató consideraren dues maneres d'accedir a la realitat: 1) o bé a través d'allò que percebem amb els sentits i que se'ns mostra canviant (Heràclit) 2) o bé a través d'allò que pensem i que és immutable (Parmènides) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Plató recull les dues afirmacions i anomena de forma diferent la realitat coneguda: a) allò que percebem és anomenat "cosa" b) allò que pensem, "idea" PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Com percebem les coses i com copsem les idees?
Per respondre a això recollirà la distinció de Parmènides entre: a) la doxa (opinió), el coneixement que tenim de les coses a partir dels sentits i b) l'episteme (veritat), el coneixement racional que tenim de les idees a partir de la raó PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Amb la "doxa" podem percebre les coses, però per saber què són hem de recórrer a "l'episteme" Allò percebut a través dels sentits no és sempre igual, sinó que és relatiu al moment i les condicions de la percepció En canvi, allò copsat per la raó es manté sempre immutable PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Idees: Aquestes entitats immutables que serveixen per poder conèixer les coses, Plató les anomena "idees" (eidos, en grec "forma").
Per Plató les idees són una realitat que existeix per si mateixa fora de la ment i són, per tant, objectives, úniques (tot i que s'apliquen a moltes coses), absolutes (perquè són independents de les coses), immutables (perquè no varien mai) i eternes (perquè existeixen sempre) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Ja els presocràtics havien mostrat l'existència d'entitats immutables i eternes Parmènides definia quasi amb les mateixes característiques l'ésser i els pitagòrics parlaven així dels objectes matemàtics com, per exemple, un triangle.
El triangle formaria part d'aquestes realitats que Plató anomena idees El triangle perfecte és la idea de triangle PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Plató diu que el que hi ha a la nostra ment és el coneixement de les idees, però no aquestes Llavors, on són les idees? Si definim les idees per contraposició a les coses que percebem pels sentits, i les coses "habiten" en el món sensible, les idees "habiten" en el seu món, el món de les idees o món intel·ligible (ja que només podem accedir-hi per mitjà de l'intel·lecte) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) No hem d'entendre aquí que Plató parla d'un món físic sinó d'un món en sentit metafòric o, com ell diu també, d'un gènere diferent de la realitat.
El que vol afirmar clarament és que les idees tenen un estatus diferent i independent dels éssers humans i és per això que es mantenen pures Així el que sigui la bellesa no ha de decidir-ho un grup de persones sinó que serà la mateixa bellesa la que es farà present a través de de les coses belles PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) El que cal és conèixer bé la idea de bellesa per reconèixer bé les coses belles, igual que cal saber què és un llibre per reconèixer un Dualisme El que fa Plató és presentar la realitat de dues maneres: 1) des de les coses (com a món sensible) 2) des de les idees (com a món intel·ligible) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Però no solament això sinó que en descriure el primer com a canviant i relatiu ( com feia Heràclit) i el segon com a immutable i absolut (com feia Parmènides) el que fa des d'un punt de vista ontològic és donar més importància a les idees que a les coses Per tant, el món dels objectes, de les coses no és el vertader món, sinó només una imatge de la vertadera realitat, formada per les idees que són la causa de l'existència de les coses.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La primera formulació explícita d'aquesta teoria apareix en els diàlegs de maduresa, Fedó, Fedre i La República, tot i que podem dir que és present a la major part dels seus escrits.
Al Fedó ens parla d'idees de valors : Bé Bellesa Justícia, d'idees d'objectes matemàtics: gran petit igual desigual PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) A la República apareixen jerarquitzades segons la seva importància Destaquen la Bellesa i la Justícia i, per sobre d'elles, i com a idea suprema, la idea de Bé o Veritat En el Parmènides es comenta que el nombre d'idees hauria de ser igual al nombre d'espècies de coses existents en el món sensible, és a dir, que també hi hauria idees per a les coses sensibles com l'ésser humà, el foc i l'aire.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Tot i que el món de les idees és plural (perquè conté moltes idees) com el món sensible (que conté moltes coses), hi ha una diferència clara: en el primer món existeix unificació en la mesura en què només hi ha una idea per a cada espècie de coses. Com és possible que una única idea pot ser moltes coses en el món sensible? PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Plató s'enfronta amb el problema presocràtic del pas de la unitat a la multiplicitat, que en ell es transforma en la següent qüestió: Quina relació hi ha entre el món de les coses o món sensible i el món de les idees o món intel·ligible?
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Les teories de la participació i de la imitació Al problema plantejat a la pregunta anterior, Plató respon amb dues teories que proposa i intercala alternativament: 1) la teoria de la participació (methexis) 2) la teoria de la imitació (mímesi) 1) Teoria de la participació Les coses es relacionen amb les idees en la mesura en què participen d'aquestes, són una part d'elles. Així un gos és un gos perquè participa de la idea de gos. PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Les coses no participen només d'una única idea, sinó de totes aquelles incloses en la seva essència Per exemple, el gos participa també de la idea d'ésser, d'ésser viu, d'animal, de mamífer, etc.
Aquesta teoria portaria a pensar que les idees, que són úniques, també són múltiples en la mesura en què totes les coses del món sensible que participen d'elles en són una part.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 2) Teoria de la imitació Completa la relació entre les coses i les idees Segons aquesta teoria el que fan les coses és imitar les idees i per això s'hi assemblen, malgrat que no arriben mai a ser igual que elles perquè com que en el món sensible tot està sotmès a canvi, no es pot assolir la perfecció Així una cosa és bella perquè participa de la idea de bellesa o perquè la imita, però no hi ha cap cosa en aquest món que sigui la bellesa per si mateixa PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) A El sofista, Plató exposa una solució més acurada, reserva la teoria de la imitació per parlar de la relació entre les coses i les idees i aplica la teoria de la participació a la relació que tenen entre elles les idees.
Plató accepta una certa comunicació entre les idees pel fet que el món intel·ligible es troba ordenat, de manera que hi ha idees "menors" que participen d'idees "majors", segons la jerarquia dels gèneres i les espècies.
Al final de la cadena trobaríem la idea suprema, la idea del Bé, de la qual participen totes les idees PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La idea del Bé El món de les idees està jerarquitzat: en la seva base es troben les idees dels objectes i éssers del món sensible; més amunt hi ha els objectes matemàtics i, en la cúspide, les idees ètiques i estètiques com ara les idees de bellesa o de justícia i, finalment, la idea del "Bé en si" Aquesta idea és l'horitzó on prenen sentit els actes de l'home i el punt de referència de les altres idees PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La idea de Bé és el fonament de tot ésser , de tot entendre.
Com la llum del sol que fa visibles els objectes del món sensible, sense la qual no seria possible cap color ni cap diferència De la mateixa manera que la llum del sol il·lumina el món veritable, la idea del Bé és la idea il·luminadora de l'home i el seu sentit, és a dir, el seu destí PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) EL CONEIXEMENT: La ciència i l'opinió El mite de la caverna Plató va inventar històries que puguessin il·lustrar de forma metafòrica i al·legòrica la seva filosofia El mite més conegut és el mite de la caverna (La República, llibre VII) en el qual explica la diferència entre els dos mons, els diferents nivells de coneixement i les dificultats de comprensió de la seva teoria PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) El mite ens descriu una caverna il·luminada per la llum d'un foc Entre el foc i el fons de la caverna hi ha un mur, darrere del qual unes persones parlen i caminen tot portant sobre d'elles estàtues de persones, animals i altres objectes El mur tapa les persones, però no les estàtues que porten i són aquestes estàtues les que queden projectades a la paret del fons de la caverna, en un efecte semblant al que es produeix en un espectacle d'ombres xineses PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Descriu també uns éssers humans, lligats de cames i peus des de sempre, a l'altra banda del mur La seva situació els obliga a veure només l'interior de la caverna, de manera que, per a ells, la realitat són les ombres dels objectes projectades a la paret i els sons deformats que els arriben Plató explica que si agaféssim un d'aquest homes i, deslliurat, el portéssim al costat del foc, primer no podria obrir els ulls, després no acceptaria com a reals els objectes que estava veient, però al final, un cop acostumat a la nova situació, reconeixeria com a vertaderes realitats els objectes (les estàtues) dels quals abans només veia les ombres PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) I si el portéssim fora de la cova, reconeixeria els objectes naturals, clars i il·luminats per l'única font de vida: el Sol I si el conduíssim, després d'això, de nou a l'interior de la cova i expliqués als seus companys presoners que allò que consideraven real només són meres ombres de la realitat, aquest el prendrien per boig i el matarien si intentés deslliurar-los per mostrar-los-els no fos que ells també es tornessin bojos PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Explicació del mite de la caverna No és difícil veure metafòricament en el mite la descripció dels dos mons platònics: -el món de les coses estaria representat, d'una banda, per les ombres que es veuen a la paret, que es mouen i no són gaire clares i, de l'altra, per les estàtues, que serien les coses sensibles i concretes - el món de les idees seria el món dels objectes clars i il·luminats pel Sol, que representen les realitats intel·ligibles, les idees, de les quals la que més destaca i nodreix les altres és el Bé (el Sol) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) El símil de la línia Immediatament abans de l'explicació d'aquest mite trobem, també a La República, una descripció del que per a Plató són els diferents graus de coneixement, en el que s'anomena el símil de la línia Aquí torna a recollir la divisió de Parmènides entre el coneixement que ens proporcionen els sentits (doxa o opinió) i el que ens proporciona la raó (episteme o veritat) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) En el diàleg, Sòcrates convida el seu interlocutor a imaginar una línia dividida en quatre parts desiguals: cadascuna d'elles representa un tipus de coneixement , des del més imperfecte fins el més complet PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana passa en el seu recorregut des de la ignorància fins al coneixement per dos moments: el de la doxa i el de l'episteme Aquests dos elements es diferencien tant per la fiabilitat del coneixement que ens donen com pel seu objecte de coneixement Plató assenyala dos tipus de doxa i dos d'episteme.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 1) El primer segment de la línia (l'eikasia o sensació) correspon a aquell tipus de coneixement que es basa exclusivament en la percepció sensible, com, per exemple, el fet que el bolígraf caigui quan el deixo anar 2) Si fóssim en el segon segment (la pistis o creença), potser podríem explicar que els cossos cauen perquè així ho hem obsevat molts cops PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 3) En la dianoia o raonament discursiu, ens veuríem impulsats a cercar conclusions a partir de les hipòtesis que tenim per arribar a formular una teoria com, segons l'exemple, la gravetat, fent servir les matemàtiques 4) En l'ultim esglaó, la noesi o intuïció, descobriríem que sense les idees de cos, de número, de llei…
i la seva relació, no és possible fer cap de les afirmacions que hem fet . Aquest últim és el saber absolut, el coneixement directe de les idees, al qual no arriba tothom.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Relació entre el símil de la línia i el mite de la caverna Plató, a part dels graus o tipus de coneixement, ens parla dels diferents graus d'ésser que hi ha, i estableix un paral·lelisme entre: a) la seva concepció ontològica (hi ha diferents formes d'ésser) b) l'epistemològica (hi ha diferents formes de conèixer) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Així, l'objecte de la sensació són les imatges (les ombres del mite de la caverna) l'objecte de la creença són les coses naturals, els éssers vius i els objectes artificials (les estàtues del mite) l'objecte del raonament discursiu són les entitats matemàtiques l'objecte de la intuïció són les idees (la realitat exterior a la caverna) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Esquema comparatiu del símil de la línia (graus del coneixement) amb el mite de la caverna (estructura de la realitat) Mite de la caverna Objectes de coneixement Facultats del coneixement sol Idea del bé intuïció Món intel·ligible ciència Coses naturals idees Reflex de les coses naturals Entitats matemàtiques Raonament discursiu Foc Coses artificials Coses naturals, éssers vius i objectes artificials Creença Món sensible opinió Ombres de coses artificials Imatges dels objectes materials sensació PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La dialèctica i la teoria de la reminiscència El camí cap al coneixement intuïtiu és possible gràcies a un mètode: la dialèctica Aquest és un procés basat en el diàleg i l'anàlisi dels conceptes, que ens ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees i de la seva jerarquia PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La dialèctica es pot utilitzar per "enlairar-se cap a l'essència de les coses", per mitjà de la intel·ligència, fins a arribar al bé en si, arribant a allò intel·ligible (dialèctica ascendent) Aquest procés també es pot recórrer a l'inrevés, amb la reconstrucció de la jerarquia de les idees sense recórrer als sentits, és el que s'anomena dialèctica descendent PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La dialèctica necessita el suport de la teoria de la reminiscència (anamnesi) per entendre del tot el procés del coneixement Aquesta teoria defensa la tesi "conèixer és recordar" Per explicar-la, en el Menó, Sòcrates fa que un esclau, sense cap formació, descobreixi els fonaments de la geometria Com ho fa?
A través de preguntes adients per trobar la solució PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Això demostra que el que podem saber de les coses ja ho sabem i que quan diem que ho aprenem, realment el que fem és recordar-ho Si el vertader coneixement és el que proporciona la contemplació de les idees i si aquestes són eternes, llavors el coneixement és innat, independent del nostre naixement EL MITE DEL CARRO ALAT PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) El mite del carro alat Fedre. A aquest diàleg Plató ens descriu de forma metafòrica el món de les idees Com una cúpula supracelestial en la qual Hi ha ubicades totes les idees.
A aquest "lloc", el nostre cos no hi pot accedir perquè la seva naturalesa material no li ho permet, però sí la nostra ànima, que per a Plató és immortal i preexistent (pitagòrics) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) És la nostra ànima la que contempla les idees després d'una imaginària cursa, la qual és representada per un carro i dos cavalls És a partir de les coses que contemplem en el món sensible que recordem les idees que abans havíem contemplat en el món intel·ligible PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) L'ÉSSER HUMÀ: COS I ÀNIMA El dualisme antropològic Plató té una concepció dualista de l'ésser humà, és a dir, creu que és format per un cos i una ànima Segons el mite del carro alat, l'ànima, després de la cursa amb la resta d'ànimes i segons quina hagi estat la seva conducta "cau" al món sensible, es reencarna i dóna vida a un cos: per això és principi de vida.
D'aquesta unió accidental, és a dir, transitòria, sorgeixen els éssers humans que són matèria (cos) animada (amb principi de vida) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La propietat distintiva que fa que alguna cosa estigui viva és que es mogui a si mateixa.
L'ànima es mou per si mateixa i transmet aquest moviment al cos, que, d'altra manera seria inert (inanimat) Per això l'ànima predomina sobre el cos, li és anterior i la seva unió és accidental i temporal, ja que és separable PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) En el Fedó, Plató defineix l'ànima com a simple, semblant a allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme i indisoluble, mentre que el cos pertany al món sensible i és mortal, multiforme i irracional L'ànima no és visible perquè pertany al món intel·ligible, mentre que el cos es corromp i desapareix perquè pertany al món sensible L'ànima pot ser arrossegada pel cos, que l'atreu amb els seus desitjos, aleshores es fa pesada i lligada a les coses terrenals, però es pot alliberar de l'engany dels sentits amb l'ajuda de la filosofia PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Plató presenta aquesta unió com un càstig per a l'ànima, ja que el cos és una presó que no li permet contemplar directament les idees, per la qual cosa desitja ser pura sense cap element material que la destorbi.
La naturalesa de l'ànima és tal que necessita la purificació (pitagòrics) desvinculació per sempre del món material PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Per això el que ha de fer és acostar-se cada vegada més al món de les idees a través del coneixement Mentre no ho faci del tot, tornarà a reencarnar-se en un altre cos; és a dir, quan el cos mor, si l'ànima no ha assolit encara un grau de purificació, transmigra a un altre cos i així fins que aconsegueix la desitjada purificació I com ho aconsegueix? PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) En l'ànima, tot i que és única, es poden distingir tres facultats: 1. la racional, encarregada del coneixement (situada al cap) 2.
La irascible, que persegueix els desitjos de noblesa com l'honor o la fama (situada al pit) 3. La concupiscible, que persegueix els plaers del cos com el sexe o el menjar (situada al ventre) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 1. La part racional ens diferencia dels animals i és l'element més elevat. La seva missió és conduir les altres dues parts de l'ànima. Les seves virtuts són la saviesa i la prudència 2. La part irascible està emparentada amb la moral ja que és font de les passions nobles com la valentia. La seva virtut és la fortalesa 3. La part concupiscible és la que té a veure amb tendències o desitjos menys controlats que els anteriors.
Origina baixes passions com l'apetit sexual o el desig immoderat de menjar o beure. La seva virtut és la temperança PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Sembla que aquestes localitzacions no s'han de prendre al peu de la lletra, sinó interpretar-les com a punts d'interacció entre el cos i cadascuna de les funcions de l'ànima. Plató plasma aquesta teoria en el mite del carro alat, en què l'ànima racional seria l'àuriga, la irascible el cavall blanc i la concupiscible el cavall negre.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Quan l'ànima racional exerceix correctament la seva funció i controla les altres dues ànimes, es produeix l'harmonia en l'individu que serà després harmonia social PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) L'ACCIÓ: LA TEORIA POLÍTICA, LA JUSTÍCIA COM A VIRTUT Les virtuts de l'ànima Tot i que cadascuna de les facultats de l'ànima té funcions diferents, la part racional és la més important per a Plató 1) Amb aquesta part assolim el veritable coneixement 2) La seva funció és equilibrar totes les necessitats de l'ésser humà Quan això s'aconsegueix Plató diu que hem assolit la virtut, ser virtuós vol dir fer bé allò que hem de fer.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) I com que cada facultat de l'ànima té una funció diferent, existeixen per a Plató tres tipus de virtut que s'assoleixen quan cadascuna d'aquestes funcions es desenvolupa de forma correcta.
1) En aquells que destaca la facultat concupiscible, la virtut s'aconsegueix a través de la temperança 2) En aquells que preval la facultat irascible, la virtut serà la fortalesa 3) En aquells en els quals predomini la facultat racional tindran com a virtut la prudència PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) D'aquesta manera l'ésser humà trobarà l'harmonia quan: a) la racionalitat moderi de forma prudent la seva irascibilitat b) es faci fort per portar a terme les seves decisions c) temperi la seva concupiscència d) no s'excedeixi en els seus desitjos Aquest és, potser, un privilegi reservat al savi, que les assoleix totes i adquireix la virtut per excel·lència: la JUSTÍCIA.
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) La polis ideal Tenint en compte les seves teories sobre el coneixement, sobre la realitat i sobre l'ésser humà, Plató, a la República i a Les lleis, explica el que seria per ell una societat ideal. Parteix del supòsit que no tothom està igualment preparat per naturalesa per portar a terme les diferents tasques que són importants en una societat.
Per això, el més just és que cadascú faci i realitzi aquelles feines per a les quals és especialment destre i aconsegueixi així la FELICITAT PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Partint de la teoria sobre les facultats de l'ànima, Plató proposa que a la polis ideal haurien d'existir tres classes socials, dedicades a tres activitats diferents: 1) els governants en els quals predomina la racionalitat 2) els guardians en els quals predomina la irascibilitat 3) els productors en els quals predomina la concupiscència PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) D'aquesta forma planteja una divisió del treball tenint en compte les aptituds individuals de cada ciutadà: 1) Els productors (comerciants, artesans i pagesos) es dedicaran al treball necessari per tal d'abastir l'Estat, ja que ells són els que gaudeixen d'aquests plaers (menjar, beguda…).
Són el substrat inferior de la ciutat. Són el fonament econòmic de la polis. La seva virtut és la temperança (sophrosyné) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 2) Els guardians (phylakes) haurien de ser els defensors de l'Estat davant l'agressió de qualsevol enemic, perquè així podrien demostrar el seu coratge natural i aconseguir l'honor que busquen. No poden tenir béns materials, com els filòsofs, i la seva dedicació a la tasca comuna ha de ser total. La seva virtut és el valor (andreia) PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 3) Els governants la virtut dels quals és la prudència, haurien de sortir d'entre els guardians més coratjosos i intel·ligents i viurien també de forma comunitària.
Pertanyen a aquest nivell superior els governants (archontes) La missió d'aquests filòsofs és la de legislar tenint sempre present la justícia més rigorosa ja que és la que manté l'entrellat de l'Estat i de la polis. El filòsof-governant autèntic és el que ha contemplat el món de les idees i l'únic d'implantar justícia en la ciutat. PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Per explicar aquesta teoria de les tres ànimes Plató utilitza de vegades el famós mite fenici dels tres homes. Hi ha homes d'or (els superiors, els filòsofs-reis,..) hi ha homes d'argent que són els soldats, (guerrers).. i finalment hi ha homes de bronze que són els treballadors (obrers, artesans).
PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) ESTAT JUST: De la mateixa manera que la conducta moral ens condueix a la justícia, quan les tres facultats de l'ànima actuen harmònicament d'acord amb les tres virtuts, també l'Estat serà just si cadascuna de les classes socials es regeix per la virtut corresponent a la funció dominant de la seva ànima.
Així assolirà l'objectiu de l'Estat: EL BÉ COMÚ O LA FELICITAT DE LA COMUNITAT PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) L'educació i les formes de govern Plató pensa que per aconseguir aquests objectius és importantíssim que els ciutadans estiguin instruïts, perquè l'educació és garantia d'un Estat just, no solament perquè prepara els seus governants, sinó perquè fa entendre el sentit de l'estructura de la realitat.
Plató planteja un model educatiu per a tothom, sense diferències socials ni sexuals, un model en el què és la intel·ligència el que compta PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) El pla d'estudis és molt guiat: a) el primer nivell, per a tothom, s'inicia a la infància, dura fins els 20 anys i comporta un domini de les arts: poesia, música i gimnàstica b) en el segon nivell, després d'una selecció, els millors estudiaran matemàtica i astronomia durant 10 anys més PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) c) finalment, els que passin a l'últim nivell s'exercitaran durant 5 anys en la dialèctica i hauran d'exercir un càrrec militar durant 15 anys per poder ser governants D'aquesta forma, l'educació fa possible que tota persona que assoleixi el procés estigui preparada per governar PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) Els règims polítics A l'última part de la República, Plató fa una anàlisi dels diferents règims polítics i estableix la relació entre els ciutadans i el règim sota el qual viuen.
Les anàlisis que Plató fa dels règims en el llibre VIII de la República són exemples d'unes de les seves grans obsessions: la construcció d'una ciutat justa i feliç en la realitat. PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 1) Aristocràcia És el règim més perfecte perquè és la intel·ligència la que, a través d'un monarca o d'uns homes superiors, per la seva educació i el seu altruisme, domina l'Estat Aquesta intel·ligència generosa permet establir l'equilibri entre les classes socials. Aquest govern no està basat en el llinatge de sang sinó en la capacitat PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 2) Timocràcia En aquesta forma de govern l'element passional domina sobre el racional i s'ambicionen honors i riqueses.
Predomina la classe militar i els representants oprimeixen les classes inferiors, però a l'igual que l'aristocràcia, acaba corrompent-se PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 3) Oligarquia És el govern en què manen els rics, sense que el pobre tingui accés al poder Atesa la insaciabilitat dels oligarques, es creen dos tipus de ciutats: "una de pobres i una altra de rics que conspiren incessantment" Un sistema polític així produeix un tipus d'home sòrdid que busca en tot guanyar. Un "acumulador de tresors" que oblida que l'únic tresor és el de l'educació i la solidaritat.
Aquest règim corromp els ciutadans i el règim sencer i brolla així una nova forma d'organització política PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 4) Democràcia Neix quan vencen els pobres i estenen el poder, per eleccions, a tothom La ciutat s'omplirà, d'aquesta manera, de llibertat i és possible escollir altres formes de vida Però, com que els oligarques van negar la veritable educació al poble,, aquest gaudi de llibertat corromp al seu torn la democràcia i preparen un altre règim més violent, la tirania PLATÓ (428 a.C.-348 a.C.) 5) Tirania És l'excés de llibertat, que no és res més que un excés d'esclavatge, tant de l'individu com de la polis El poble acaba acceptant el tirà que sembla establir un ordre, encara que sigui fals.