1. Ètiques Materials o Teleològiques
Flashcards
- Què són les ètiques materials o teleològiques?
- Ètiques que busquen el millor bé com a fi últim.
- Quin és el fi últim segons Aristòtil?
- Aconseguir la felicitat.
- Quin és el fi últim segons Epicur?
- El plaer.
- Quin principi segueix J. Stuart Mill?
- El principi d'utilitat.
Preguntes tipus test
- Quina és una característica principal de les ètiques materials o teleològiques?
- a) Són a priori i universals.
- b) Són empíriques, basades en l'experiència.
- c) Són categòriques i incondicionades.
- d) Són autònomes i centrades en el deure.
Resposta: b) Són empíriques, basades en l'experiència.. Les ètiques materials es caracteritzen per ser empíriques, ja que es basen en l'experiència per determinar què ens dona plaer, felicitat o utilitat.
- Segons les ètiques materials, com s'aconsegueix la felicitat segons Aristòtil?
- a) Seguint el principi d'utilitat.
- b) Mitjançant el plaer immediat.
- c) Buscant el terme mitjà en les accions.
- d) Complint el deure per el deure.
Resposta: c) Buscant el terme mitjà en les accions.. Aristòtil creia que la felicitat s'aconsegueix buscant el terme mitjà en les nostres accions, evitant els extrems.
- Què vol dir que les ètiques materials són 'hipotètiques'?
- a) Que els seus preceptes són incondicionals.
- b) Que depenen de la raó pràctica.
- c) Que els seus preceptes morals són del tipus 'si vols X, has de fer Y'.
- d) Que són autònomes i no depenen de res extern.
Resposta: c) Que els seus preceptes morals són del tipus 'si vols X, has de fer Y'.. Les ètiques materials són hipotètiques perquè els seus preceptes morals estan condicionats: 'si vols aconseguir un fi (felicitat, benestar, utilitat), has de fer allò (Y)'.
2. Crítica a les Ètiques Materials
Flashcards
- Què és l'ètica material?
- Ètica que busca aconseguir un fi últim, com la felicitat o el plaer.
- Què és l'ètica formal?
- Ètica que es basa en el deure i no estableix un fi específic.
- Quina característica defineix una ètica empírica?
- Es basa en l'experiència per determinar què és bo.
- Què significa que una ètica és heterònoma?
- Rep els preceptes des de fora de la pròpia raó.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, quin tipus d'ètica NO es basa en establir un medi ni un fi?
- a) Ètica empírica
- b) Ètica material
- c) Ètica formal
- d) Ètica hipotètica
Resposta: c) Ètica formal. L'ètica formal de Kant, a diferència de les ètiques materials, no estableix un medi ni un fi específic. Es centra en el deure i en com hem d'obrar, no en què hem d'aconseguir.
- Quina característica NO correspon a les ètiques materials o teleològiques?
- a) Empírica
- b) Hipotètica
- c) Heterònoma
- d) Autònoma
Resposta: d) Autònoma. Les ètiques materials són heterònomes, ja que reben els preceptes des de fora de la pròpia raó. No és el subjecte qui es dona la llei, sinó que el motor de l'acció ve de l'exterior.
- Què és allò més important en l'ètica kantiana?
- a) Aconseguir la felicitat
- b) Actuar conforme al deure
- c) Buscar el plaer
- d) Maximitzar la utilitat
Resposta: b) Actuar conforme al deure. En l'ètica kantiana, l'acció moralment bona és aquella que es fa per deure, sense buscar un fi o interès particular. El deure és el que guia l'acció.
3. Ètiques Formals (ètica kantiana)
Flashcards
- Què estudia la raó pràctica segons Kant?
- Com hem d'actuar i els principis morals que hem de seguir.
- Quina és una característica de les ètiques materials?
- Són empíriques, hipotètiques i heterònomes.
- Què significa que una ètica és autònoma?
- El subjecte es determina a si mateix a obrar, sense imposició exterior.
- En què es basa l'ètica formal kantiana?
- En el deure.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, quina característica NO correspon a les ètiques materials o teleològiques?
- a) Són empíriques
- b) Són hipotètiques
- c) Són autònomes
- d) Són heterònomas
Resposta: c) Són autònomes. Les ètiques materials són heterònomas, ja que reben els preceptes des de fora de la pròpia raó, a diferència de les ètiques formals que són autònomes.
- Què és allò que Kant considera com a bo en si mateix?
- a) La felicitat
- b) La utilitat
- c) La bona voluntat
- d) El plaer
Resposta: c) La bona voluntat. Per Kant, només la bona voluntat és bona en si mateixa, independentment dels resultats o les conseqüències de l'acció.
- Quin tipus d'imperatiu és central en l'ètica kantiana?
- a) Imperatiu hipotètic
- b) Imperatiu categòric
- c) Imperatiu pragmàtic
- d) Imperatiu material
Resposta: b) Imperatiu categòric. L'imperatiu categòric és central perquè representa un mandat que s'ha d'obeir sempre, incondicionalment i de manera absoluta, vàlid universalment.
4. L'imperatiu Categòric i la Llei Moral
Flashcards
- Què és un imperatiu categòric?
- Un mandat incondicional i universal de la llei moral.
- Quina és la primera formulació de l'imperatiu categòric?
- Obra segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal.
- Com defineix Kant una acció feta 'per deure'?
- Una acció feta per respecte a la llei moral, sense interessos personals.
- Què són els postulats de la raó pràctica?
- Proposicions no demostrables però necessàries per a la moralitat (llibertat, immortalitat de l'ànima, Déu).
Preguntes tipus test
- Quina és una característica principal de l'imperatiu categòric kantià?
- a) Depèn de les conseqüències de l'acció.
- b) Està condicionat als desitjos individuals.
- c) És un mandat incondicional i universal.
- d) Es basa en l'experiència empírica.
Resposta: c) És un mandat incondicional i universal.. L'imperatiu categòric és un mandat que s'ha d'obeir sempre, incondicionalment i de manera absoluta, vàlid universalment.
- Quina és la diferència clau entre un imperatiu hipotètic i un imperatiu categòric?
- a) L'imperatiu hipotètic és universal, mentre que el categòric és subjectiu.
- b) L'imperatiu hipotètic està condicionat a un objectiu, mentre que el categòric és incondicional.
- c) L'imperatiu hipotètic es basa en la raó, mentre que el categòric es basa en l'experiència.
- d) No hi ha diferència, són el mateix.
Resposta: b) L'imperatiu hipotètic està condicionat a un objectiu, mentre que el categòric és incondicional.. Els imperatius hipotètics estan condicionats a un objectiu o fi, mentre que els categòrics són mandats incondicionals que s'han d'obeir sempre, sense importar les circumstàncies.
- Quina formulació de l'imperatiu categòric de Kant estableix que hem de tractar a les persones com a fins i no com a mitjans?
- a) Formulació de la llei universal.
- b) Formulació de la llei de la natura.
- c) Formulació del fi en si mateix.
- d) Formulació de l'autonomia.
Resposta: c) Formulació del fi en si mateix.. La formulació del fi en si mateix estableix que sempre hem de tractar a les altres persones com a fins i no com a mitjans.
5. Els Postulats de la Raó Pràctica
Flashcards
- Què són els postulats de la raó pràctica segons Kant?
- Proposicions no evidents ni demostrables, però necessàries per a la moral.
- Enumera els tres postulats de la raó pràctica segons Kant.
- Llibertat, immortalitat de l'ànima i Déu.
- Per què és necessari el postulat de la llibertat?
- Per fer possible la moral autònoma.
- Quin objectiu persegueix la voluntat segons el postulat de la immortalitat de l'ànima?
- Un perfeccionament constant de les accions morals.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, per què hem d'admetre les realitats metafísiques com la llibertat, la immortalitat de l'ànima i Déu?
- a) Perquè són evidents per si mateixes i no necessiten demostració.
- b) Perquè es poden demostrar científicament a través de la raó pura.
- c) Perquè són necessàries per fer possible la moral.
- d) Perquè són útils per a la felicitat personal.
Resposta: c) Perquè són necessàries per fer possible la moral.. Kant argumenta que les realitats metafísiques no són demostrables científicament, però les hem d'admetre com a postulats perquè la moral sigui possible.
- Quina de les següents opcions descriu millor la funció de la idea de la immortalitat de l'ànima en l'ètica kantiana?
- a) Assegurar que serem recompensats a l'altra vida per les nostres bones accions.
- b) Proporcionar consol enfront de la mort.
- c) Ajudar-nos en l'esforç constant de perfeccionament moral.
- d) Garantir que la nostra ànima sobreviurà després de la mort.
Resposta: c) Ajudar-nos en l'esforç constant de perfeccionament moral.. La idea de la immortalitat de l'ànima ens ajuda a mantenir l'esforç constant de perfeccionament de les nostres accions morals, ja que la voluntat persegueix un terme que no s'aconsegueix en aquesta vida.
- Quin paper juga la idea de Déu en l'ètica kantiana?
- a) Proporciona proves de l'existència de la vida després de la mort.
- b) Garanteix que la virtut sempre conduirà a la felicitat.
- c) Ofereix un model a seguir per a la conducta moral.
- d) Dóna sentit a l'existència humana.
Resposta: b) Garanteix que la virtut sempre conduirà a la felicitat.. La idea de Déu ens ajuda a voler fer el vincle entre ser virtuós i aconseguir la felicitat, tot i que no garanteix que sempre sigui així en aquesta vida.
I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.
Text del document
KANT. ÈTICA KANTIANA La raó pràctica per Kant s'ocupa de la raó humana en relació a com hem d'actuar, uns principis morals que hem de seguir. La conducta moral ens guiarà sobre els imperatius o normes que hem de fer servir. Per explicar el pensament de Kant haurem per començar per diferenciar entre ètiques materials o teleològiques i ètiques formals: ÈTIQUES MATERIALS O TELEOLÒGIQUES Allò important d'aquesta ètica és com es podria aconseguir el millor bé,aquest és el fi últim que hem d'aconseguir. Aristòtil-----el fi és aconseguir la felicitat. Epicur-----------en el plaer J. Stuart Mill.......seguir el principi d'utilitat. Característiques: 1.
Empírica: És en l'experiència on descobrirem el que ens dona plaer, o el que ens fa feliços o el que és més útil. No en pressupostos universals i « a priori»( abans de l'experiència)que com són anteriors a l'experiència no miren per les conseqüències ni les circumstàncies que envolten l'acció. 2.Hipotètica: Els seus preceptes morals són del tipus: si vols això( x)( la teva felicitat, el teu benestar o plaer, utilitat) has de fer allò (Y) Els mitjans per aconseguir-ho són importants. Així en Aristòtil si vols la felicitat hauràs de buscar el terme mitjà en la seva forma d'actuar. Per exemple davant una persona que s'està ofegant .El terme mitjà de la teva actuació.
L'acció prudent, per exemple: En Epicur:si vols benestar en la teva vida el precepte serà : intenta buscar només allò que sigui natural i necessari. 3.Heterònoma:rep els preceptes des de fora de la pròpia raó. No és el subjecte el que es dona la llei. sinó que el motor de la seu actuació ve de fora, és exterior a ell. ÈTIQUES FORMALS( ètica kantiana) Front al que ell considerava error de l'ètica kantiana Kant va proposar una ètica contrària amb aquestes característiques: 1.A priori, universal i necessària per tots els éssers humans( és a dir, no empírica ni relativa al subjecte i les seves circumstàncies) 2.Categòrica ( no hipotètica) els judicis són absoluts, no condicionats.
3.Autònoma ( No heterònoma)és a dir. És el subjecte el que es determina a sí mateixa a obrar, sense cap imposició exterior a la seva pròpia raó, interioritza la llei de seguir la seva raó. Front a l'ètica material, Kant proposa una ètica formal: una ètica que no estableix cap medi ni cap fi. L'ètica formal es basa en el deure: com l'ètica formal no té contingut no ens diu què hem de fer sinó com hem d'obrar. Som nosaltres amb la nostra actuació els que en actuar conforme al deure, conforme a la llei moral,seguint la nostra voluntat, els que omplim aquesta ètica de contingut.
Kant distingeix tres tipus d'accions: -Contrària al deure: un comerciant que cobra preus excessius -Conforme al deure:un comerciant que cobra el just per guanyar clients. -Per deure:no cobra els preus perquè no ha de cobrar-los. Només aquestes ultimes accions ( les que es fan per deure) són per Kant moralment bones:en elles no s'actua per cap fi: és el deure pel deure. Les dos primeres actuacions no serien moralment bones perquè amb les dos hi ha un interès del comerciant pel fi o els mitjans. En l'ètica kantiana serveix la bona intenció, la bona voluntat de seguir certes lleis el que que mou l'acció. Per Kant només la bona voluntat és bona en si mateixa.
És la voluntat de voler fer el bé portada per la raó, independentment de la inclinació individual( interessos, desitjos) Aquests principis objectius que hem de seguir han de ser vàlids per tots els ésserr racionals i universals. IMPERATIU CATEGÒRIC I LA LLEI MORAL: Els imperatius poden ser hipotètics o categòrics. Els imperatius hipotètics ens diuen que és correcte el que fem, els mitjans que fem servir per tal d'aconseguir el fi. (el bé suprem de les ètiques materials ( felicitat, benestar, utilitat) En l'imperatiu categòric l'acció sempre és desinteressada del subjecte. L'acció es bona perquè sí, en si mateixa,supera les necessitats subjectives del subjecte.
Sempre ha d'haver darrere de l'acció, la bona voluntat. Aquests imperatius morals( els categòrics)van més enllà dels imperatius hipotètics o pragmàtics, molt centrats en l'interès del subjecte per aconseguir el seu fi. Aquí no interessa tant les circumstàncies ni les conseqüències de l'acció implicades en la consecució dl nostre fi x, sinó la forma i la intenció. Són imperatius categòrics perquè són mandats que s'han d'obeir sempre, incondicionalment i de manera absoluta, vàlids universalment. L'imperatiu categòric és el mandat formal de la llei moral.
Té tres formulacions: 1.Formulació de la llei universal: «obra segons aquella manera que la teva conducta pugui valdre com a norma universal» 2.Formulació de la llei de la natura: « Obra de tal manera que la teva conducta pugui valdre com a llei natural» 3.Formula del fi en si mateix: « Obra o comportat sempre amb les altres persones tractant-les com a fi en sí mateixos, mai com a mitjans» ELS POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA: En la crítica de la raó pura ha posat Kant de manifest la impossibilitat de la Metafísica com a ciència, i per tant la impossibilitat de un coneixement objectiu sobre l'ànima, Déu o la llibertat.
Però Kant no nega aquestes entitats com a coneixement, només diu que que no són objecte de coneixement científic,sinó que els hem d'entendre com a postulats de la raó pràctica. Per entendre que signifiquen els postulats cal distingir entre: -Axiomes: són proposicions evidents per sí mateixa que no necessiten demostració: exemple:» tota quantitat és igual a si mateixa» -Teoremes:proposicions que no són evidents per si mateixa. Però poden ser demostrades.
Exemple:el teorema de Pitàgores (hipotenusa al quadrat és igual a la suma del quadrat dels catets) -Postulats:proposicions que no són evidents i no es poden demostrar,però s'han d'admetre perquè sinó seria impossible alguns principis com el postulat 5 de Euclides ( en un pla i per un punt exterior a una recta , només pot traçar-se a aquesta mateixa recta una paral·lela) Segons Kant,les realitats metafísiques no són evidents, no es poden demostrar,però s'han d'admetre perquè sigui possible la moral: -La llibertat:per fer possible la moral autònoma( l'obrar per respecte al deure) és necessària la llibertat. Si no es faria impossible la moral.
Hauríem de poder escollir entre actuar d'acord amb el deure o de manera interessada. -La immortalitat de l'ànima:la voluntat, en la seva acció moral,persegueix un terme que no l'aconsegueix en aquesta vida, actuar d'acord amb el deure sempre en un esforç de perfeccionament de les nostres accions morals. La idea d'immortalitat de l'ànima ens ajuda com a éssers mortals. -Déu. Aquesta idea ens ajuda a voler fer el vincle, la unió entre ser virtuós i aconseguir la felicitat.