Anàlisi de l'Enfocament de les Capacitats de Martha Nussbaum

• a) Construir una societat basada en el creixement econòmic.
• b) Revisar el liberalisme polític per construir una democràcia més justa i inclusiva.
• c) Promoure la lògica del mercat com a base de la justícia.
• d) Reduir la justícia a la qualitat de vida de les persones.

Resposta: b) Revisar el liberalisme polític per construir una democràcia més justa i inclusiva.. Martha Nussbaum busca revisar i corregir el liberalisme polític per tal de construir una democràcia que sigui més justa i inclusiva, tenint en compte la qualitat de vida i les oportunitats de les persones.

• a) Que la crisi és exclusivament econòmica.
• b) Que la crisi és principalment política.
• c) Que la crisi és només moral.
• d) Que la crisi és moral i política, amb valors democràtics substituïts per la lògica del mercat.

Resposta: d) Que la crisi és moral i política, amb valors democràtics substituïts per la lògica del mercat.. Nussbaum argumenta que la crisi actual de les societats no és només econòmica, sinó també moral i política, amb una substitució dels valors democràtics per la lògica del mercat.

• a) La justícia es redueix al creixement econòmic.
• b) El creixement econòmic és l'únic indicador de justícia.
• c) La justícia no pot reduir-se al creixement econòmic, sinó que ha de considerar la qualitat de vida i les oportunitats.
• d) La justícia és independent de la qualitat de vida.

Resposta: c) La justícia no pot reduir-se al creixement econòmic, sinó que ha de considerar la qualitat de vida i les oportunitats.. Nussbaum defensa que la justícia no pot ser simplement reduïda al creixement econòmic, sinó que ha de tenir en compte la qualitat de vida real de les persones i les seves oportunitats efectives.

• a) No considera la felicitat subjectiva dels individus.
• b) No reflecteix les desigualtats internes d'una societat.
• c) És massa difícil de calcular amb precisió.
• d) Només és aplicable a països desenvolupats.

Resposta: b) No reflecteix les desigualtats internes d'una societat.. Nussbaum argumenta que el PIB, en basar-se en mitjanes, pot ocultar grans desigualtats internes i situacions de pobresa extrema dins d'una societat, fent-lo un indicador enganyós del benestar real.

• a) Són massa complexos per ser entesos pel públic general.
• b) No tenen en compte aspectes essencials de la vida humana com la llibertat i la dignitat.
• c) Són massa costosos de calcular i mantenir actualitzats.
• d) Fomenten la competència deslleial entre països.

Resposta: b) No tenen en compte aspectes essencials de la vida humana com la llibertat i la dignitat.. Nussbaum critica que els indicadors econòmics tradicionals no valoren aspectes fonamentals com la llibertat, la dignitat i l'accés a la cultura, elements clau per al benestar humà.

• a) És més important la quantitat total de recursos que la manera com es distribueixen.
• b) Cal examinar com es distribueixen els recursos i què poden fer realment les persones amb ells.
• c) La distribució de recursos és un tema exclusivament econòmic.
• d) El mercat és el millor mecanisme per a la distribució eficient de recursos.

Resposta: b) Cal examinar com es distribueixen els recursos i què poden fer realment les persones amb ells.. Nussbaum emfatitza que no n'hi ha prou amb analitzar els recursos totals d'una societat, sinó que és crucial examinar com es distribueixen i si les persones poden utilitzar-los efectivament per millorar la seva qualitat de vida.

• a) La quantitat de diners que té una persona.
• b) Una llibertat substancial i la possibilitat real de triar i dur a terme el tipus de vida que valora.
• c) Les habilitats innates d'una persona.
• d) Els recursos disponibles en una societat.

Resposta: b) Una llibertat substancial i la possibilitat real de triar i dur a terme el tipus de vida que valora.. Una capacitat, segons Nussbaum, no és només tenir recursos o habilitats, sinó la llibertat i la possibilitat real d'exercir aquestes habilitats per triar i dur a terme la vida que es valora.

• a) Capacitats econòmiques i socials.
• b) Capacitats polítiques i culturals.
• c) Capacitats internes i capacitats combinades.
• d) Capacitats individuals i col·lectives.

Resposta: c) Capacitats internes i capacitats combinades.. Nussbaum distingeix entre capacitats internes (habilitats i qualitats personals) i capacitats combinades (oportunitats reals per exercir aquestes habilitats en un context social, polític i econòmic).

• a) Les oportunitats que ofereix l'entorn social per desenvolupar les habilitats.
• b) Les habilitats i qualitats personals, com la salut i l'educació.
• c) La llibertat d'elecció que té una persona.
• d) Els recursos econòmics disponibles per a una persona.

Resposta: b) Les habilitats i qualitats personals, com la salut i l'educació.. Les capacitats internes són les habilitats i qualitats personals que cada individu posseeix, com la salut, l'educació o les competències individuals.

• a) Són relatives a cada cultura i context.
• b) Hi ha necessitats i capacitats bàsiques comunes a tots els éssers humans.
• c) Només les necessitats econòmiques són universals.
• d) Les capacitats depenen exclusivament de la tradició.

Resposta: b) Hi ha necessitats i capacitats bàsiques comunes a tots els éssers humans.. Nussbaum defensa un enfocament universalista, argumentant que hi ha necessitats i capacitats bàsiques comunes a tots els humans, independentment de la seva cultura o context.

• a) Promou la diversitat cultural i el respecte mutu.
• b) Pot justificar situacions d'injustícia i desigualtat en nom de la tradició.
• c) És essencial per entendre les diferències culturals.
• d) Garanteix la igualtat de drets per a tothom.

Resposta: b) Pot justificar situacions d'injustícia i desigualtat en nom de la tradició.. Nussbaum critica el relativisme cultural perquè considera que pot justificar situacions d'injustícia i desigualtat si es defensa que els valors i normes depenen exclusivament de cada societat.

• a) La primacia de la cultura occidental.
• b) L'acceptació de totes les tradicions culturals.
• c) El respecte universal dels drets i capacitats fonamentals.
• d) La imposició de valors universals a totes les cultures.

Resposta: c) El respecte universal dels drets i capacitats fonamentals.. Nussbaum defensa que hi ha drets i capacitats fonamentals que han de ser respectats universalment, independentment de la cultura o el context.

• a) Que la vida de cada persona pot ser reduïda a una dada estadística.
• b) Que la vida de cada persona té un valor en si mateixa i no pot ser reduïda a un simple mitjà.
• c) Que només algunes persones tenen dret a la justícia.
• d) Que les polítiques no han de garantir oportunitats reals per a cada individu.

Resposta: b) Que la vida de cada persona té un valor en si mateixa i no pot ser reduïda a un simple mitjà.. Nussbaum estableix que la dignitat pròpia implica que cada vida humana té un valor intrínsec i no pot ser instrumentalitzada ni reduïda a una simple dada.

• a) Simplement repartir béns materials de manera equitativa.
• b) Assegurar que tothom tingui les mateixes quantitats de diners.
• c) Garantir que les persones puguin viure amb dignitat i decidir sobre la seva pròpia vida.
• d) Prioritzar el creixement econòmic per sobre del benestar individual.

Resposta: c) Garantir que les persones puguin viure amb dignitat i decidir sobre la seva pròpia vida.. Nussbaum argumenta que una societat justa no només distribueix recursos, sinó que assegura que les persones puguin viure dignament i prendre decisions sobre les seves vides.

• a) L'Estat
• b) La família
• c) La persona
• d) L'empresa

Resposta: c) La persona. Nussbaum afirma que la persona ha de ser la unitat bàsica de la justícia, posant l'èmfasi en l'individu com a subjecte de drets i oportunitats.

• a) La manca de recursos econòmics.
• b) La manca d'oportunitats reals per desenvolupar les seves capacitats.
• c) La manca d'educació formal.
• d) La manca de suport familiar.

Resposta: b) La manca d'oportunitats reals per desenvolupar les seves capacitats.. El cas de Vasanti mostra que el problema principal no és només la manca de recursos, sinó la manca d'oportunitats reals per desenvolupar les seves capacitats i viure amb dignitat.

• a) Emigrar a una ciutat més gran.
• b) Casar-se amb un home ric.
• c) Divorciar-se i buscar suport en la seva família.
• d) Demanar ajuda al govern.

Resposta: c) Divorciar-se i buscar suport en la seva família.. Vasanti decideix divorciar-se i tornar a viure amb els seus germans, que li donen suport i li fan un petit préstec per començar a generar ingressos propis.

• a) Guanyant la loteria.
• b) Comprant una màquina de cosir i generant ingressos propis.
• c) Rebent una herència inesperada.
• d) Trobant una feina ben remunerada en una fàbrica.

Resposta: b) Comprant una màquina de cosir i generant ingressos propis.. Amb el préstec dels seus germans, Vasanti compra una màquina de cosir i comença a generar ingressos propis, millorant així la seva situació econòmica.

• a) Una acceptació de les desigualtats existents.
• b) Una reformulació profunda.
• c) Una distribució igualitària de recursos.
• d) Una minimització de les necessitats individuals.

Resposta: b) Una reformulació profunda.. L'enfocament de les capacitats implica una reformulació profunda de la idea de justícia, ja que posa l'accent en les possibilitats reals de les persones per desenvolupar el seu projecte vital.

• a) Repartir recursos sense garantir el seu ús efectiu.
• b) Crear condicions per al desenvolupament de potencialitats.
• c) Garantir que les persones puguin utilitzar els recursos.
• d) Considerar la salut i les relacions afectives.

Resposta: a) Repartir recursos sense garantir el seu ús efectiu.. No és suficient repartir recursos; cal garantir que les persones puguin utilitzar-los efectivament per desenvolupar les seves potencialitats.

• a) Distribuir els recursos de manera igualitària.
• b) Crear les condicions perquè tothom pugui desenvolupar les seves potencialitats.
• c) Ignorar les necessitats individuals.
• d) Acceptar les desigualtats com a inevitables.

Resposta: b) Crear les condicions perquè tothom pugui desenvolupar les seves potencialitats.. La societat ha de crear les condicions perquè tothom pugui desenvolupar les seves potencialitats, garantint així la justícia.

• a) Tractar tothom de la mateixa manera, independentment de les seves necessitats.
• b) Ignorar les diferències individuals per garantir la igualtat.
• c) Garantir que tothom tingui capacitats reals, tenint en compte les seves necessitats.
• d) Distribuir els recursos de manera equitativa sense considerar les capacitats.

Resposta: c) Garantir que tothom tingui capacitats reals, tenint en compte les seves necessitats.. Actuar justament, segons Nussbaum, implica garantir que tothom tingui capacitats reals, considerant les seves necessitats específiques. No es tracta de tractar tothom igual, sinó d'assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats.

• a) Com a equitat en la distribució de recursos.
• b) Com a imparcialitat, tractant tothom igual.
• c) Com a garantia de les necessitats bàsiques.
• d) Com a promoció de la felicitat general.

Resposta: b) Com a imparcialitat, tractant tothom igual.. Tradicionalment, la justícia s'ha entès com a imparcialitat, és a dir, tractant tothom igual. No obstant això, Nussbaum considera que aquesta concepció és insuficient.

• a) Perquè no té en compte les necessitats bàsiques.
• b) Perquè no garanteix la igualtat de resultats.
• c) Perquè les persones tenen necessitats diferents.
• d) Perquè no promou la felicitat general.

Resposta: c) Perquè les persones tenen necessitats diferents.. Nussbaum considera que la concepció tradicional de justícia és insuficient perquè les persones tenen necessitats diferents, i la justícia real exigeix tenir en compte aquestes diferències.

• a) Fomentant la igualtat i l'autonomia.
• b) Poden ser una font de desigualtat si accepten pràctiques injustes.
• c) Garantint que tothom tingui les mateixes oportunitats.
• d) Promovent la riquesa econòmica.

Resposta: b) Poden ser una font de desigualtat si accepten pràctiques injustes.. Nussbaum assenyala que si una societat accepta pràctiques injustes en nom de la tradició, limita el desenvolupament humà.

• a) Acceptar totes les tradicions culturals sense qüestionar-les.
• b) Crear capacitats, especialment per a dones i persones pobres.
• c) Centrar-se exclusivament en el creixement econòmic.
• d) Ignorar les desigualtats socials.

Resposta: b) Crear capacitats, especialment per a dones i persones pobres.. Nussbaum argumenta que crear capacitats, especialment per a grups vulnerables, és clau per a l'autonomia i el desenvolupament personal.

• a) Només dels recursos naturals disponibles.
• b) De la quantitat de diners en circulació.
• c) Només de la inversió estrangera.
• d) De la distribució d'oportunitats, a més dels recursos.

Resposta: d) De la distribució d'oportunitats, a més dels recursos.. Nussbaum destaca que la riquesa d'una societat no es mesura només pels recursos, sinó també per com es distribueixen les oportunitats.

• a) Només la llibertat d'elecció.
• b) Només la possessió de recursos econòmics.
• c) La llibertat d'elecció i la possibilitat real d'exercir-la.
• d) Un indicador econòmic abstracte.

Resposta: c) La llibertat d'elecció i la possibilitat real d'exercir-la.. Una capacitat, segons Nussbaum, és la combinació de la llibertat d'elecció i la possibilitat real d'exercir aquesta elecció, no només la possessió de recursos.

• a) Que reflecteixen perfectament la qualitat de vida de les persones.
• b) Que tenen en compte les desigualtats internes d'una societat.
• c) Que són mesures objectives del benestar.
• d) Que no reflecteixen les desigualtats internes ni tenen en compte aspectes essencials de la vida humana.

Resposta: d) Que no reflecteixen les desigualtats internes ni tenen en compte aspectes essencials de la vida humana.. Nussbaum critica que el PIB no reflecteix les desigualtats internes i ignora aspectes com la llibertat i la dignitat.

• a) Les capacitats internes depenen del context social, mentre que les combinades són habilitats personals.
• b) Les capacitats internes són habilitats personals, mentre que les combinades són les oportunitats reals per exercir-les.
• c) No hi ha diferència, són el mateix.
• d) Les capacitats combinades són més importants que les internes.

Resposta: b) Les capacitats internes són habilitats personals, mentre que les combinades són les oportunitats reals per exercir-les.. Les capacitats internes són les habilitats i qualitats personals, mentre que les combinades són les oportunitats reals per exercir aquestes habilitats en un context social.

• a) Vida
• b) Salut corporal
• c) Riquesa material il·limitada
• d) Integritat corporal

Resposta: c) Riquesa material il·limitada. Nussbaum se centra en les capacitats que permeten a les persones viure una vida digna, i no en l'acumulació de riquesa material il·limitada.

• a) Raó pràctica
• b) Afiliació
• c) Control sobre l'entorn
• d) Relació amb altres espècies

Resposta: b) Afiliació. L'afiliació es refereix a la capacitat de viure en societat amb dignitat i respecte, essent essencial per al benestar social i la cohesió comunitària.

• a) Salut corporal
• b) Integritat corporal
• c) Sentits, imaginació i pensament
• d) Emocions

Resposta: b) Integritat corporal. La integritat corporal assegura la protecció contra la violència i garanteix la llibertat de moviment, elements crucials per a la dignitat i autonomia personal.

• a) La igualtat salarial
• b) La cura (care)
• c) El dret a vot
• d) La llibertat reproductiva

Resposta: b) La cura (care). L'enfocament de Nussbaum està vinculat al concepte de cura (care), que es refereix a l'atenció afectuosa cap als altres i que tradicionalment ha recaigut en les dones.

• a) La competència
• b) La cura (care)
• c) L'eficiència
• d) La productivitat

Resposta: b) La cura (care). Nussbaum defensa que la cura (care), entesa com l'atenció afectuosa cap als altres, ha de ser un valor universal en qualsevol societat justa, independentment de qui la proporcioni.

• a) Un paper secundari
• b) Un paper irrellevant
• c) Una peça clau
• d) Un paper complementari

Resposta: c) Una peça clau. Nussbaum defensa que l'educació és una peça clau per al desenvolupament de les capacitats i, en conseqüència, per a una democràcia real, ja que sense una educació adequada, les persones no poden desenvolupar les habilitats necessàries per pensar per si mateixes ni participar activament en la vida política.

• a) El desenvolupament de la productivitat.
• b) El desenvolupament de les habilitats tècniques.
• c) El desenvolupament humà integral.
• d) L'acumulació de coneixements específics.

Resposta: c) El desenvolupament humà integral.. Nussbaum argumenta que una educació centrada només en l'economia o la productivitat deixa de banda aspectes essencials per al desenvolupament humà integral, que inclou la formació de ciutadans crítics i empàtics.

• a) La memorització de dades.
• b) El pensament crític i l'argumentació.
• c) L'obediència a les normes.
• d) La competència individual.

Resposta: b) El pensament crític i l'argumentació.. Nussbaum destaca que l'educació fomenta el pensament crític, la reflexió i l'argumentació, habilitats imprescindibles per a la deliberació democràtica i la participació ciutadana.

• a) L'estudi de les matemàtiques.
• b) La pràctica de l'esport.
• c) La literatura i les arts.
• d) L'aprenentatge d'idiomes.

Resposta: c) La literatura i les arts.. Nussbaum assenyala que l'empatia es desenvolupa especialment a través de la literatura i les arts, que permeten comprendre les experiències d'altres persones i fomentar la comprensió mútua.

• a) Perquè no té en compte la felicitat individual.
• b) Perquè prioritza la felicitat de la majoria a costa de les minories.
• c) Perquè no considera el benestar animal.
• d) Perquè és massa complex de calcular.

Resposta: b) Perquè prioritza la felicitat de la majoria a costa de les minories.. Nussbaum critica l'utilitarisme perquè pot justificar la injustícia si es prioritza el benestar de la majoria, acceptant situacions d'explotació o discriminació de minories.

• a) L'utilitarisme promou la dignitat individual per sobre del benestar col·lectiu.
• b) L'utilitarisme no té en compte la dignitat individual, ja que tracta les persones com a part d'un càlcul global.
• c) L'utilitarisme només valora la dignitat de les persones que contribueixen a la felicitat general.
• d) L'utilitarisme redefineix la dignitat individual en termes de benestar econòmic.

Resposta: b) L'utilitarisme no té en compte la dignitat individual, ja que tracta les persones com a part d'un càlcul global.. Nussbaum argumenta que l'utilitarisme no considera la dignitat individual, ja que tracta les persones com a elements d'un càlcul global, sense reconèixer el valor intrínsec de cada individu.

• a) Perquè prioritza els drets individuals sobre el benestar col·lectiu.
• b) Perquè redueix la justícia a la maximització de la felicitat total, ignorant la dignitat individual i la justícia per a les minories.
• c) Perquè no té en compte els recursos disponibles en una societat.
• d) Perquè és massa abstracte i difícil d'aplicar a la realitat.

Resposta: b) Perquè redueix la justícia a la maximització de la felicitat total, ignorant la dignitat individual i la justícia per a les minories.. Nussbaum critica l'utilitarisme perquè redueix la justícia a la suma de la felicitat total, el que pot portar a ignorar la dignitat individual i la justícia per a les minories.

• a) Poder viure bé i desenvolupar les capacitats.
• b) Tenir accés a serveis bàsics com la sanitat.
• c) Una distribució equitativa de la riquesa.
• d) La felicitat i el benestar personal.

Resposta: a) Poder viure bé i desenvolupar les capacitats.. Nussbaum argumenta que tenir recursos no garanteix poder viure bé, ja que no tothom pot transformar-los en oportunitats reals. A més, els enfocaments basats en recursos no tenen en compte les diferències individuals.

• a) Les que es basen en la distribució de recursos.
• b) Les que promouen la igualtat d'oportunitats.
• c) Les que garanteixen serveis bàsics.
• d) Les que consideren la felicitat com a criteri.

Resposta: a) Les que es basen en la distribució de recursos.. Nussbaum rebutja les teories que identifiquen la justícia amb la distribució de recursos, ja que no tothom pot transformar-los en oportunitats reals.

• a) La quantitat de recursos disponibles.
• b) El benestar material.
• c) El que es pot fer amb allò que es té.
• d) La distribució equitativa dels recursos.

Resposta: c) El que es pot fer amb allò que es té.. Nussbaum destaca que el més important no és el que es té, sinó el que es pot fer amb allò que es té, posant èmfasi en les capacitats i oportunitats reals.

• a) La inversió en educació, sanitat i serveis socials
• b) L'augment del Producte Interior Brut (PIB)
• c) La reducció d'impostos per a les empreses
• d) L'eliminació de les regulacions governamentals

Resposta: a) La inversió en educació, sanitat i serveis socials. Nussbaum destaca que per garantir l'accés a les capacitats bàsiques, és necessària la inversió en educació, sanitat i serveis socials.

• a) Redistribuir recursos sense canviar les causes de la desigualtat
• b) Aplicar reformes en el sistema educatiu, el mercat laboral i les polítiques de protecció social
• c) Reduir la inversió en serveis socials per equilibrar el pressupost
• d) Eliminar les polítiques de protecció social per fomentar la competència

Resposta: b) Aplicar reformes en el sistema educatiu, el mercat laboral i les polítiques de protecció social. Transformar les estructures socials i econòmiques implica aplicar reformes en àmbits com el sistema educatiu, el mercat laboral i les polítiques de protecció social per combatre les causes de la desigualtat.

• a) De la inversió exclusiva en el sector privat
• b) Del compromís dels governs i de la capacitat de la ciutadania per exigir canvis
• c) De l'eliminació de les polítiques públiques
• d) De la reducció de la participació ciutadana en la política

Resposta: b) Del compromís dels governs i de la capacitat de la ciutadania per exigir canvis. L'aplicació real de l'enfocament de les capacitats depèn del compromís dels governs i de la capacitat de la ciutadania per exigir canvis i pressionar per reformes.