Anàlisi de la Filosofia de Descartes

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

Descartes Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Descartes Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870 RENÉ DESCARTES (1596 - 1650) època moderna Es troba dins el corrent del racionalisme: La raó és la única facultat de coneixement (es contraposa a: la facultat de coneixement dels sentits, la imaginació,...). No creuen en els dogmes del cristianisme (la raó s'imposa a la fe).

Si la raó és l'única facultat de coneixement vol dir que hi ha una estructura innata i alhora hi ha il·limitat de coneixement. Que la raó és l'única forma de coneixement veritable, és una conclusió a la que va arribar Descartes a través d'un procés de coneixement que ell va fer. Per això, es considera el creador del racionalisme. Característiques del racionalisme: 1) Apareix just després del Renaixement. En aquesta etapa hi ha una crisi del coneixement i Descartes té una intenció epistemològica (aconseguir el veritable coneixement). Descartes, abans d'anomenar la seva teoria, constata que totes les persones tenim ment, una capacitat de coneixement que l'anomena intel·ligència.

Aquesta ment hi és en totes les persones. El fet que hi hagi persones que coneguin més i d'altres que coneguin menys o més, es deu al mètode que aquestes hagin empleat. Per això, ell té la intenció de desenvolupar un mètode que li serveixi a qualsevol persona per arribar al veritable coneixement. Descartes és un intel·lectual, un matemàtic (que va exercir una gran influència), que es va adonar que les matemàtiques permetien expressar l'estructura del món. Es basa en les matemàtiques per crear el seu mètode. Un mètode que, a partir de les matemàtiques, es pugui aplicar a qualsevol àmbit de coneixement.

Raó Descartes entén la raó (enteniment/ment), facultat que ens permet conèixer, com a una ÚNICA i IGUAL a totes les persones. Diu que la raó hi és en totes les persones humanes i a més, que tots la posseïm de la mateixa manera. No hi ha diferenciació de diferents entitats mentals, la capacitat racional és la mateixa en totes les persones, només canvia com es desenvolupa aquesta. Descartes diu que com que en la ciència es van adonar que es van equivocar, en la filosofia probablement també estava equivocada. Utilitza les matemàtiques per, amb els seus mètodes i procediments, intentar trobar el coneixement veritable.

Com que el seu objectiu és aconseguir veritable coneixement posa en dubte tot el coneixement obtingut fins llavors. S'emmiralla i agafa com a model la ciència, sobretot les matemàtiques i més en concret les matemàtiques d'Euclides. El criteri de certesa (diferenciar el que és cert del que és fals) en les matemàtiques és l'evidència. Agafa aquest aspecte l'agafa per l'explicació de la seva teoria: és evident perquè és indubtable. Per tant, davant de tot coneixement el posa en dubte (hi ha una possibilitat que sigui fals).

Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870 Diu que el coneixement està dins un "arbre de coneixement", del qual les arrels són les idees metafísiques, el tronc és la física (explica la realitat), la física connecta la filosofia primera amb les visions més parcials de la realitat (copa de l'arbre), que són els coneixements particulars: la medicina, la moral o la mecànica. Intuïció i Deducció La raó és la facultat que ens perment conèixer, sense tenir en compte els sentits, la imaginaicó,... (que provoquen una comprovació empírica).

Per tant, quan parlem de coneixement, estem parlant d'operacions que fa la nostra ment per arribar a aquest veritable coneixement. Descartes diu que hi ha dues formes d'obtenció de coneixement: 1) INTUÏCIÓ: operació que fa la nostra ment en què s'obté un objecte de coneixement de forma immediata, és a dir, no hi ha un raonament, sinó que s'obté un coneixement immediat a partir d'un altre coneixement evident. 2) DEDUCCIÓ: operació que fa la nostra ment per tal d'obtenir coneixement de forma mediada a partir del raonament. Del primer coneixement a l'últim es necessita fer un seguit de passos per a arribar a la veritat final.

No és una evidència immediata, sinó que és una evidència raonada (mediada). Discurs del Mètode El mètode [MÉTHODOS] (camí) de Descartes és el mètode amb el qual qualsevol persona pugui aconseguir coneixement veritable a partir de la deducció. Si es vol construir un edifici de coneixement veritable s'ha d'aplicar sempre i per tant ha de ser simple. Com a mètode, apliquem el DUBTE METÒDIC per tal que es mostri si realment és veritable o no. El mètode de Descartes consta de 4 regles: 1. Criteri de certesa No acceptar mai cap cosa com a vertadera que no coneixes amb evidència que ho era.

El criteri és l'evidència, per tant és indubtable, per tant s'ha d'aplicar el dubte metòdic (el dubte com a mètode) si hi ha alguna cosa que no deixa lloc al dubte, és indubtable i per tant evident; i si deixa lloc al dubte pot ser que sigui cert però com que no tens evidència no ho corrobores. L'objectiu d'aquest pas és aconseguir un coneixement cert. El coneixement que un té, anomenat idees, han de de ser clares (no presentin cap ombra de dubtes) i distintes (que no accepta la confusió), han de ser evidents. 2. Anàlisi Cal dividir un tot en diverses parts. Descartes diu que en alguns casos un coneixement complexe no es sap si és evident o no.

I per tal de de corroborar-ho, es divideix un tot en diverses parts per analitzar cada una de les parts que les formen dividint-les en evidents i no certs. Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com es requerís per a la seva millor resolució. 3. Síntesi Conduir ordenadament els meus pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per a ascendir de mica en mica, com per graus, fins al coneixement dels més complexos. Per tant, superar el dubte. Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870 4. Enumeració Fer a tot arreu unes revisions tan generals, per tal d'estar segur de no ometre res.

Per tant, és una comprovació. Moral provisional Per tal de construir un edifici del coneixement posa en dubte tot el coneixement. Diu que per construir un nou edifici, una rehabilitació del nostre coneixement, necessites una casa temporal mentre no s'acabi de construir el nostre coneixement, un coneixement on aferrar-se mentre es reafirma de nou tot el coneixement. D'aquesta "casa temporal" n'hi diu moral provisional. Ve donat per 3, o 4, màximes: 1. Cal ser conservadors i prudents no se sap si el coneixement se sap si és cert o no, i per tant, mentre no coneguem el veritable coneixement, seguirem el coneixement obtingut anteriorment fins aleshores. 2.

Cal ser decidits (ferms i resolts en les accions) ho posem tot en dubte però no ens quedem simplement en el dubte, sinó que avancem. 3. Cal adequar-nos al destí i no a la inversa (estoïcisme) la forma no pot canviar el que sí pot canviar és la nostra posició davant d'aquesta. Com a conclusió (possible 4ª màxima) n'extreu que cal fer una revisió de totes les ocupacions i escollir la millor. Diu que, per tal d'aconseguir el veritable coneixement, dedicar-se a la contemplació intel·lectual és la millor de les ocupacions possibles.

Meditacions metafísiques En aquest apartat és on trobem realment la filosofia de René Descartes, ja que aquí no explica com dur a terme el dubte metòdic, sinó que en fa una reflexió. O sigui és l'aplicació del seu propi mètode al seu coneixement. Descartes defensa tres vies d'obtenció de coneixement: 1. Tradició "el que em diuen" o l'autoritat (acceptar afirmacions sense comprovar-ho). No és evident perquè pot ser posat en dubte. Tot el coneixement, en la revolució científica, s'havia demostrat que no era cert. Dubto tot el coneixement obtingut a través de la tradició. 2.

Sentits "el somni i la vigília" o els sentits i les experiències, en alguns moments nosaltres hem somiat, i ho somiem tan clarament, que reaccionem en la pròpia realitat. Per tant, qui no ens diu que el que estem vivint ara mateix és purament un somni? Segurament que hi ha algun coneixement veritable obtingut pels sentits però com que no són idees clares i distintes, no es pot utilitzar els sentits com a objecte de coneixement. A vegades els sentits ens aporten coneixement cert, però no es pot dir que sigui evident, per tant dubto d'aquest coneixement. 3. Raonament matemàtic "tant si estic despert com si estic adormit". Dels tres, és el que es mostra més cert, ja que es mostra que és evident.

Però aquí Descartes es pregunta si podria existir algun GENI MALIGNE que ens digui que 2+2 són 4, quan en realitat són 5. No és probable que existeixi però si possible. Degut a això, no pots afirmar que no existeixi un "geni maligne", també en dubto. Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870 Descartes dubta de tots els tipus de coneixement. Tot i així, no podem afirmar que la resta de les persones dubtin. Cal mencionar els conceptes: Subjectivitat: ja que només pots afirmar que dubtes TU, o sigui "dubto". És a dir, JO només puc afirmar que JO DUBTO, i no puc afirmar que els altres DUBTEN.

Escepticisme: és la conseqüència directa a aquest subjectivisme que afirma que no podem arribar a conèixer veritablement degut al DUBTE. La ÚNICA EVIDÈNCIA que tinc és que "existeixo" (indubtable): "dubto/penso, soc". Si dubto, (vol dir que) penso i (per tant) soc la primera EVIDÈNCIA a la que arriba Descartes. Aquí es descarta el seu propi escepticisme ja que troba una evidència, o veritat. Això és una intuïció, i no una deducció, ja que hi ha una evidència immediata.

També en aquest procés epistemològic, en aquest mètode de coneixement, en l'obtenció de la única veritat, la única evidència ("dubto, soc"), està afirmant una realitat (soc, ser, existir), la 1a realitat també anomenada SUBSTÀNCIA PENSANT/ESPERIT, que és alhora la 1a veritat (veritat epistemològica en la que s'afirma una realitat: "soc"). ["jo"= única evidència d'una realitat pensant, definida com a substància pensant = "esperit"] (no afirma amb evidència que tinc cos ja que es capta amb els sentits). [IDEA] = objecte de coneixement.

Descartes diu que, com que penso, en la meva ment hi ha idees, les quals les anomena de diverses formes: IDEES ADVENTÍCIES coneixement obtingut a través dels sentits, encara que les he posat en dubte per tant no són idees evidents. IDEES FACTÍCIES idees derivades de les adventícies, que realment són fictícies (ficció). Són idees que has acceptat a través dels sentits. Per tant, tampoc són idees evidents. IDEES INNATES idees que existeixen en la nostra ment i no s'han originat en les idees que he posat en dubte. Per tant aquestes idees són les veritables. Anomena la idea de la Perfecció: si soc capaç de pensar la perfecció vol dir que ha d'existir (Sant Anselm).

Descartes arriba a un 2a veritat, o coneixement veritable, que és que la PERFECCIÓ EXISTEIX. Però, a diferència de la 1a veritat, que és obtinguda a partir d'una intuïció, aquesta 2a veritat és una idea obtinguda per una operació de la ment de deducció. Alhora, amb aquesta afirmació, també afirma una 2a realitat, anomenada SUBSTÀNCIA INFINITA, o també DÉU (és la substància infinita, realitat perfecte, que es dedueix a partir de la idea innata de perfecció). Aquest salt de la 2a veritat a la 2a realitat, es dona en la deducció que, si som capaços de pensar la PERFECCIÓ, això implica que en la seva perfecció hi hagi ESSÈNCIA, per tant, existeix la perfecció (influència de Sant Anselm).

Diu que Déu és BO (ja que ser bo entra dins la perfecció), i ens ha creat a nosaltres (éssers humans). Es qüestiona si Déu, ja que és bo i perfecte, si ens ha creat una estructura de coneixement que pot donar lloc a la equivocació a partir dels sentits. Arriba a la conclusió que Déu ens ha creat amb una ESTRUCTURA BONA, que ens permet distingir allò que és fals del que és veritat (3a veritat).

Amb aquesta afirmació, esmenta que el coneixement obtingut a partir dels sentits i del raonament matemàtic són verdaders i alhora una 3a realitat anomenada REALITAT MATERIAL, SUBSTÀNCIA EXTENSA (essència = Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870 extensió = ocupa lloc en l'espai = que pot ser expressada matemàticament). Per tant, la 3a veritat és que tot el que capto a través dels sentits i a partir del raonament matemàtic és VERITABLE. En la Substància Extensa no hi ha cap principi ordenador i alhora es mouen, hi ha mecanicisme (influència de Demòcrit) matèria que es mou mecànicament sense cap principi ordenador.

El coneixement obtingut a través dels sentits, el coneixem veritablement en el què és pensable (punt a favor del racionalisme) realitat extensa. Hi ha un dualisme de la realitat (cos/esperit), també l'anomena falta de comunicació entre la substància pensant i el cos. Els contemporanis li qüestionen que els sentiments, de l'esperit, tenen influència sobre el cos. Déu és la GARANTIA DEL VERITABLE CONEIXEMENT. Si expliquéssim metafísicament, la primera realitat seria Déu.

A partir de la 3a veritat obté una nova definició de "jo" = "esperit"+ cos [Depenent del text en què ens trobem haurem d'explicar una o altra de les veritats, que són contradictòries] Llavors, podem afirmar que Descartes al final de la seva filosofia és empirista? És cert que en la seva 3a realitat exposa que podem arribar a obtenir veritable coneixement a través dels sentits. Tot i així, tot el procés que hem fet en captar la realitat a través dels sentits és racional, per tant, no podem afirmar que sigui empirista. L'extensió (tros de cera), que és el que conec a través dels sentits, segueix sent una realitat en essència.

Substància veritablement realitat que existeix i que no necessita res més per existir. Downloaded by Aleix Vila Sellés (aleixvilaseles@gmail.com) lOMoARcPSD"10505870