1. Aspectes metodològics
Flashcards
- Què és la 'psykhagogía' segons Gòrgias?
- Guiatge de l'ànima.
- Quina era la predilecció de Sòcrates respecte a la longitud de les frases i els diàlegs?
- Frases curtes i diàlegs curts.
- Què rebutjava Sòcrates en el discurs?
- Les expressions poètiques i mítiques.
- Què és l''antílogoi'?
- Un doble discurs sobre les coses, possible segons Protàgoras.
Preguntes tipus test
- Quina característica compartien tant els sofistes com Sòcrates pel que fa a l'ús del llenguatge?
- a) Desconfiaven del poder de persuasió de la paraula.
- b) Eren hàbils mestres en l'ús del llenguatge i les estratègies de discussió.
- c) Creien que la veritat només es podia expressar a través de la poesia.
- d) Evitaven l'ús de metàfores i analogies en els seus discursos.
Resposta: b) Eren hàbils mestres en l'ús del llenguatge i les estratègies de discussió.. Tant els sofistes com Sòcrates eren reconeguts per la seva habilitat en l'ús del llenguatge i les tècniques de discussió.
- Quina era una diferència clau en la metodologia de Sòcrates en comparació amb els sofistes?
- a) Sòcrates preferia els discursos llargs i erudits.
- b) Sòcrates confiava plenament en els mites i els poetes.
- c) Sòcrates tenia predilecció per les frases curtes i els diàlegs breus.
- d) Sòcrates evitava l'ús de preguntes i respostes en les seves discussions.
Resposta: c) Sòcrates tenia predilecció per les frases curtes i els diàlegs breus.. Sòcrates preferia les frases curtes i els diàlegs breus, buscant l'alternança ràpida de preguntes i respostes per dirigir la discussió.
- Com concebien els sofistes la funció del llenguatge?
- a) Com un vehicle per expressar la veritat objectiva.
- b) Com un instrument per revelar l'essència de les coses.
- c) Com una eina per a la persuasió, sense necessitat de veritats definitives.
- d) Com un mitjà per arribar a definicions absolutament indiscutibles.
Resposta: c) Com una eina per a la persuasió, sense necessitat de veritats definitives.. Els sofistes consideraven que el llenguatge era un instrument de persuasió, sense necessitat d'expressar veritats definitives sobre la realitat.
1.1 Semblances metodològiques
Flashcards
- Com compartien els sofistes i Sòcrates l'ús del llenguatge?
- Eren hàbils mestres en l'ús del llenguatge i les estratègies de discussió.
- Com definia Gòrgias la retòrica?
- Com a 'guiatge de l'ànima' (psykhagogía).
- Quin esperit compartien sofistes i Sòcrates en els debats?
- Un esperit agonístic o de lluita.
- Què solien fer els sofistes en els debats públics?
- Destrossar arguments i fer aparèixer com a fort l'argument més feble.
Preguntes tipus test
- Quina habilitat compartien tant els sofistes com Sòcrates en l'àmbit del llenguatge?
- a) La capacitat d'escriure textos complexos.
- b) El domini de la retòrica i l'argumentació.
- c) La facilitat per aprendre idiomes estrangers.
- d) L'habilitat de memoritzar grans discursos.
Resposta: b) El domini de la retòrica i l'argumentació.. Tant els sofistes com Sòcrates eren hàbils mestres en l'ús del llenguatge i en les estratègies de la discussió, destacant en retòrica i argumentació.
- Com definia Gòrgias la retòrica, una definició que reflecteix la importància del llenguatge per als sofistes i Sòcrates?
- a) L'art de la persuasió política.
- b) El guiatge de l'ànima (psykhagogía).
- c) La ciència de la comunicació efectiva.
- d) L'estudi de l'etimologia de les paraules.
Resposta: b) El guiatge de l'ànima (psykhagogía).. Gòrgias definí la retòrica com 'guiatge de l'ànima' (psykhagogía), destacant el poder del llenguatge per influir en les persones.
- Quin esperit compartien sofistes i Sòcrates en els debats i discussions?
- a) Un esperit de cooperació i consens.
- b) Un esperit agonístic o de lluita.
- c) Un esperit d'indiferència i passivitat.
- d) Un esperit d'humilitat i submissió.
Resposta: b) Un esperit agonístic o de lluita.. Tant els sofistes com Sòcrates compartien un esperit agonístic o de lluita, gaudint dels debats i discussions.
1.2 Diferències metodològiques: Sòcrates vs. Sofistes
Flashcards
- Quina era la preferència de Sòcrates respecte a la durada dels diàlegs?
- Diàlegs curts i concisos.
- Com solien ser els discursos dels sofistes?
- Llargos, plens de dades i erudició.
- Quina era l'actitud de Sòcrates envers els mites i els poetes tradicionals?
- Desconfiança, no els considerava fonts fiables de coneixement.
- Com utilitzaven els sofistes els mites i els poetes?
- Per exhibir la seva habilitat de crítica literària o textual.
Preguntes tipus test
- Quina era una característica distintiva de la metodologia de Sòcrates en comparació amb els sofistes?
- a) L'ús de discursos llargs i erudits.
- b) La preferència per frases curtes i diàlegs concisos.
- c) La confiança en els mites i els poetes com a fonts de coneixement.
- d) L'èmfasi en provocar certeses en l'audiència.
Resposta: b) La preferència per frases curtes i diàlegs concisos.. Sòcrates preferia frases curtes i diàlegs concisos per facilitar la discussió i dirigir-la millor, mentre que els sofistes optaven per discursos llargs per impressionar.
- Com concebien el llenguatge els sofistes en comparació amb Sòcrates?
- a) Com un mitjà per expressar la veritat objectiva.
- b) Com un instrument de persuasió sense necessitat de veritats definitives.
- c) Com una eina per a l'autoconeixement i la introspecció.
- d) Com un sistema de conceptes purs i lògics.
Resposta: b) Com un instrument de persuasió sense necessitat de veritats definitives.. Els sofistes veien el llenguatge principalment com un instrument de persuasió, sense necessitat de veritats objectives, mentre que Sòcrates creia que podia expressar la veritat.
- Quin paper jugava el dubte en la metodologia de Sòcrates?
- a) Era irrellevant, ja que Sòcrates buscava certeses absolutes.
- b) Era un element central, fomentant la investigació i la responsabilitat.
- c) Era una eina per paralitzar la capacitat d'acció.
- d) Era útil només per criticar les opinions dels altres.
Resposta: b) Era un element central, fomentant la investigació i la responsabilitat.. Sòcrates posava èmfasi en el dubte metòdic, considerant-lo bàsic per investigar la veritat de manera seriosa i responsable.
2. Aspectes doctrinals
Flashcards
- Quin tipus d'interès compartien Sòcrates i els sofistes?
- Interès per temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.
- Com concebien Sòcrates i els sofistes l'educació (paidéia)?
- Com una activitat formativa que afecta la naturalesa de l'home al llarg de la vida.
- Quin compromís tenien els intel·lectuals, segons Sòcrates i els sofistes?
- Un compromís amb l'educació i millora moral i cívica dels homes.
- Què creien Sòcrates i els sofistes sobre la virtut (areté)?
- Que és ensenyable i es pot aprendre.
Preguntes tipus test
- Què comparteixen Sòcrates i els sofistes pel que fa als temes d'interès?
- a) Un interès pels temes físics i naturalistes.
- b) Un interès per la metafísica i l'ontologia.
- c) Un interès per temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.
- d) Un interès per l'astronomia i les matemàtiques.
Resposta: c) Un interès per temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.. Tant Sòcrates com els sofistes mostren un interès i preocupació per temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat en general, tal com s'indica en el text.
- Quina convicció comparteixen Sòcrates i els sofistes respecte a l'educació?
- a) L'educació és una activitat que només afecta a la infantesa.
- b) L'educació és irrellevant per al desenvolupament moral i cívic.
- c) L'educació és una activitat formativa que afecta a la naturalesa de l'home al llarg de la seva vida.
- d) L'educació ha de centrar-se en l'estudi de la natura.
Resposta: c) L'educació és una activitat formativa que afecta a la naturalesa de l'home al llarg de la seva vida.. Sòcrates i els sofistes comparteixen la convicció que l'educació no és una activitat formativa cenyida a la infantesa, sinó que afecta a la naturalesa de l'home al llarg de tota la seva vida, creient en la perfectibilitat de l'ésser humà.
- En què coincideixen Sòcrates i els sofistes pel que fa al paper dels intel·lectuals?
- a) Els intel·lectuals no tenen cap compromís amb l'educació.
- b) Els intel·lectuals han d'allunyar-se de la política.
- c) Els intel·lectuals tenen un compromís amb l'educació i la millora moral i cívica dels homes.
- d) Els intel·lectuals han de centrar-se en la recerca de la veritat absoluta.
Resposta: c) Els intel·lectuals tenen un compromís amb l'educació i la millora moral i cívica dels homes.. Tant Sòcrates com els sofistes creuen en la importància principal de la tasca educativa i formativa dels intel·lectuals, que tenen un compromís amb l'educació i millora moral i cívica dels homes.
2.1 Semblances doctrinals
Flashcards
- Quin tipus de temes interessaven tant a Sòcrates com als sofistes?
- Temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.
- Com concebien Sòcrates i els sofistes l'abast de l'educació (paidéia)?
- Com una activitat que afecta la naturalesa de l'home al llarg de tota la seva vida.
- Quina creença compartien Sòcrates i els sofistes sobre la naturalesa humana?
- Creien en la perfectibilitat de l'ésser humà, que no és tancada sinó susceptible de progrés.
- Quin compromís tenien els intel·lectuals, segons Sòcrates i els sofistes?
- Un compromís amb l'educació i millora moral i cívica dels homes.
Preguntes tipus test
- Quina és una característica comuna entre Sòcrates i els sofistes pel que fa a l'educació?
- a) Creien que l'educació només era important durant la infància.
- b) Consideraven que l'educació era una activitat que afectava la vida sencera.
- c) Pensaven que l'educació no tenia cap impacte en la millora moral.
- d) Creien que l'educació era exclusivament per a les classes altes.
Resposta: b) Consideraven que l'educació era una activitat que afectava la vida sencera.. Tant Sòcrates com els sofistes compartien la convicció que l'educació no es limitava a la infància, sinó que era un procés continu que afectava la naturalesa humana al llarg de tota la vida.
- Quin era l'interès principal compartit entre Sòcrates i els sofistes?
- a) L'estudi de la física i la natura.
- b) L'anàlisi de les matemàtiques pures.
- c) Temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.
- d) La investigació de l'astronomia antiga.
Resposta: c) Temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat.. Sòcrates i els sofistes compartien un interès i preocupació per temes centrats en l'ésser humà, la cultura, la política i la societat en general, mostrant un desinterès comú per temes físics i naturalistes.
- Què pensaven Sòcrates i els sofistes sobre la perfectibilitat de l'ésser humà?
- a) Creien que la naturalesa humana era immutable i tancada.
- b) No creien que l'educació pogués millorar l'ésser humà.
- c) Creien en la perfectibilitat de l'ésser humà, és a dir, que podia progressar contínuament.
- d) Pensaven que només alguns individus podien ser perfeccionats.
Resposta: c) Creien en la perfectibilitat de l'ésser humà, és a dir, que podia progressar contínuament.. Tant Sòcrates com els sofistes creien en la perfectibilitat de l'ésser humà, és a dir, que la naturalesa humana no és fixa sinó que pot millorar i progressar contínuament.
2.2 Diferències doctrinals: Sòcrates vs. Sofistes
Flashcards
- Com es considerava Sòcrates a si mateix en termes de saviesa?
- Es confessava ignorant, no savi, però cercava la saviesa constantment.
- Quin era l'objectiu principal de la tasca educativa de Sòcrates?
- Ajudar els altres a assolir conviccions ètiques sòlides i ben fonamentades.
- Com es diferenciava la visió de l'educació de Sòcrates de la dels sofistes?
- Sòcrates veia l'educació com un procés íntim d'autoconeixement, mentre que els sofistes la veien com una activitat social.
- Quin era l'interès principal dels sofistes en relació amb la política?
- Aspiraven al poder, educant o influint en personatges de la noblesa o burgesia.
Preguntes tipus test
- Quina és una característica principal dels sofistes respecte a l'ensenyament?
- a) Consideraven la seva tasca educativa com un esforç per assolir conviccions ètiques sòlides.
- b) Creien que no havien de cobrar per la seva feina educativa.
- c) Consideraven la seva tasca educativa com un esforç per assolir l'èxit social.
- d) Pensaven que l'educació és un procés íntim i personal.
Resposta: c) Consideraven la seva tasca educativa com un esforç per assolir l'èxit social.. Els sofistes veien la seva tasca educativa com un mitjà per assolir l'èxit social, incloent poder, reconeixement i diners, a diferència de Sòcrates.
- Quina és una diferència clau entre Sòcrates i els sofistes pel que fa a la política?
- a) Sòcrates tenia un interès principal per la política, mentre que els sofistes la ignoraven.
- b) Sòcrates es resistia a participar activament en la política, mentre que els sofistes aspiraven al poder.
- c) Tots dos tenien un gran interès en la política i participaven activament.
- d) Cap dels dos mostrava interès per la política.
Resposta: b) Sòcrates es resistia a participar activament en la política, mentre que els sofistes aspiraven al poder.. Sòcrates es resistia a participar activament en la política, creient que primer calia un coneixement ètic sòlid, mentre que els sofistes aspiraven al poder i no creien que la política necessités una base ètica.
- Com valorava Sòcrates la religió en comparació amb els sofistes?
- a) Sòcrates era obertament ateu, mentre que els sofistes eren respectuosos amb la religió tradicional.
- b) Sòcrates era indiferent a la religió, mentre que els sofistes eren profundament religiosos.
- c) Sòcrates era creient respectuós i pietós, mentre que els sofistes eren crítics i despectius amb la religió.
- d) Tots dos eren agnòstics i no tenien opinions sobre la religió.
Resposta: c) Sòcrates era creient respectuós i pietós, mentre que els sofistes eren crítics i despectius amb la religió.. Sòcrates, tot i ser crític, era creient i pietós, amb una religiositat intimista, mentre que els sofistes eren obertament crítics, agnòstics, ateus o indiferents en qüestions religioses.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
Sofistes i Sòcrates. 1.-Aspectes metodològics 1.1 semblances Tant els sofistes com Sócrates eren hàbils mestres en l'ús del llenguatge i en les estatègies de la discussió. Comparteixen la convicció que la paraula té un poder, fins i tot misteriós, de persuasió que arrossega les ànimes amb molta facilitat (Gòrgias, p.e., definí la retòrica com "guiatge de l''ànima" -psykhagogía- (Aristòtil també definí un cop Sócrates com psykhagogós ). El mateix diu Sócrates a l'obra "Fedre" de Plató (261 a). En aquesta mateixa obra (236 e) Sócrates confessa que ell és un amant de la paraula -philólogos- i un enamorat dels discursos (228 c).
Igualment, en el diàleg "Menó" l'esclau que hi apareix i que dóna nom al diàleg es confessa encisat per l'art quasi bé màgic de l'art d'enraonar que fa servir Sócrates (80 a-b),etc.) Comparteixen el mateix esperit agonístic o de lluita. Els sofistes eren provocadors que es vanaven de ser capaços de destrossar qualsevol argument i fer aparèixer com fort l'argument més feble; solien participar en lluites o debats públics, i també en certàmens o concursos literaris.
Sócrates també burxa constantment la gent: la persegueix, la molesta amb les seves preguntes i acabà adquirint la fama de pesat (l'anomenaven el "tàbec d'Atenes"), alhora que l'agressivitat que gastava i la seva inoportuna ironia li van comportar moltes enemistats. 1.2 diferències Sòcrates Sofistes Predilecció per les frases curtes i els diàlegs curts. Prefereix l'alternança ràpida de preguntes i respostes, en la qual era més fàcil dirigir el passos de la discussió. Sovint demana Sócrates que el seu interlocutor respongui només amb monosíl.labs. Tenien predilecció pels discursos llargs, amb proliferació de dades i d'erudició.
Preferien impressionar amb aquests discursos i donar l'aparença de saviesa. Desconfiança respecte als poetes tradicionals i també respecte als mites: no són fonts fiables de coneixement. No hi recorre pràcticament mai. Rebutja les expressions poètiques i mítiques, perquè són ambígües; prefereix el discurs lògic i racional,jugar amb els conceptes purs. Recorren sovint als mites i als poetes. A vegades, només per cercar imatges útils; molt sovint, per exhibir llur habilitat de l'art de la crítica literària o textual. Convicció eleàtica: és a dir, el llenguatge és, certament, un bon vehicle de persusió, però també pot expressar la veritat.
La veritat sobre les coses (l'essència o ousía) pot ser definida amb paraules. És possible, per tant, un únic llenguatge veritable sobre la realitat. El llenguatge és un instrument òptim de persuasió i la seva funció consisteix només a provocar persuasió i prou. No hi ha veritats definitives sobre la realitat: només hi ha opinions (dóxai). Sovint és possible un doble discurs (antílogoi) sobre les coses (Protàgoras). Èmfasi en el dubte metòdic: és bàsic dubtar sobre el valor del que es creu i es defensa, més que no pas agafar-s'hi amb Interès a provocar certeses. La gent necessita certeses per viure i progressar. Els dogmatisme obstinat.
És bo caure sovint en la perplexitat: ajuda a investigar la veritat d'una forma seriosa responsable. La ironia ajuda a reforçar el dubte sobre les pròpies conviccions i la seva solidesa dubtes constants provoquen perplexitat i paralitzen la capacitat d'acció. Tendència clara al racionalisme: és veritat el que s'imposa d'una forma clara i fonamentada a la raó, sense incórrer en cap tipus de contradicció. Cal arribar a definicions absolutament indiscutibles i amb valor universal: només la raó ens hi pot portar.
Tot i això, per començar a pensar hem de passar primer per la fase empírica de la inducció (epagogé), consistent a fixar-nos en els casos semblants i a descobrir allò que és comú i compartit per tots ells. Tendència clara a l'empirisme: malfien dels raonaments abstractes (les especulacions físiques sobre l'arkhé o les extravagàncies de l'ésser de Parmènides són exemples dels perill d'un ús "pur" de la raó). No hi ha veritats universals i necessàries (escepticisme). Valoració de la introspecció i de tots aquells mitjans que l'afavoreixen i la facin possible (com ara l'autodomini o control de les passions (enkráteia).
Valoració de l'extroversió: l'home és un animal destinat a la convivència i ha de procurar actuar tenint en compte els seus propis interessos i els dels altres. 2.Aspectes doctrinals 2.1Semblances Interès i preocupació per temes relacionats amb l'home, la cultura, la política i la societat en general. Desinterès compartit respecte als temes físics i naturalistes (al "Fedre" de Plató Sócrates se'ns presenta com una amic de l'aprenentatge –philomathès-, però reconeix que no és la naturalesa el que l'interessa, sinó la ciutat –230 d-). Convicció que l'educació –paidéia- no és una activitat formativa cenyida a la infantesa, sinó que afecta a la naturalesa de l'home al llarg de tota la seva vida.
Això significa creure en la perfectibilitat de l'ésser humà, és a dir, que la naturalesa humana no és tancada sinó susceptible d'un progrés continuat. Importància principal de la tasca educativa i formativa dels intel.lectuals. El savi (recordem que els sofistes es consideraven savis –sophistés significa savi o expert-) té un compromís amb l'educació i millora moral i cívica dels homes. Hi ha la convicció compartida que l'educació es centra en el domini de certes tècniques (la maièutica socràtica, p.e., és una tekhné al capdavall).
En consonància amb l'anterior també hi ha la creença compartida que la virtut (areté) és ensenyable, val a dir, que allò que defineix el perfil de l'home moralment excel.lent i que és alhora un ciutadà modèlic es pot ensenyar o aprendre d'alguna manera. Creença en el valor de l'eudemonisme: la felicitat és el fi de la vida humana, el gran bé que cal cercar.
Tanmateix, per als sofistes la felicitat està associada a l'èxit social i polític, mentre que per a Sócrates la felicitat està associada a l'exercici de la virtut (la pràctica de la virtut, la prudència –sophrosýne- comporta plaer) 2.2 Diferències Sócrates sofistes Es confessa ignorant: no és savi (sophós), però cerca la saviesa i creu que el que més defineix el perfil del savi és aquest afany de recerca permanent. S'autoproclamen savis (sophistái). Alguns es vanen de dominar una saber enciclopèdic (Hipias, posem per cas) Considera la seva tasca educativa com un esforç per tal que els altres siguin capaços d'assolir conviccions ètiques sòlides i ben fonamentades.
Ell no ensenya realment res, no hi ha transmissió de coneixements. Per això, creu que no ha de cobrar per la seva feina. És un esforç que val per si mateix, independentment de la seva utilitat més immediata. Consideren la seva tasca educativa com un esforç per tal que els altres assoleixin l'èxit social: el poder, el reconeixement i els diners. Ells creuen que ensenyen continguts realments positius, hi ha transmissió de sabers i tècniques objectives i, per tant, creuen que han de cobrar per la seva feina. Aquesta tasca educativa es valora per la seva utilitat pràctica: és bona si ajuda a tenir èxit; altrament, es una educació dolenta...
L'educació és al capdavall un procés íntim, personal, d'autoconeixement, en el qual hom esdevé conscient de les seves falses idees i assoleix la convicció de noves idees ètiques ben fonamentades. És un procés interior, d'autoconeixement personal. L'educació és una activitat social i intersubjectiva. Protàgoras ho expressa molt clarament quan afirma que en societat tots som educadors de tothom. Desinterès reconegut per la política; es resisteix a participar-hi activament (a l'Apologia de Plató Sócrates –31c-32a- apunta que una veu interior –el démon- l'impedeix participar en la política).
Creia que fins que hom no disposés d'un coneixement sòlid sobre els principis fonamentals (de tipus ètic) de la conducta humana no es podia fer una política rigorosa (primer, l'ètica i després, la política). Interès principal per la política. Aspiren al poder tot educant o influint en personatges de la noblesa o bé de la burgesia benestant. No creien que la política fos una ciència o un art que s'hagués de fonamentar en un saber de tipus ètic o moral. La política és joc d'interessos i d'estratègies relatives, i prou (primer, la política).
Valoració positiva de la pobresa, de la humilitat, de l'autodomini –enkráteia- i de l'esforç sacrificat (áskesis) Valoració positiva de la riquesa, del luxe, de la bona reputació; s'envolten de gent rica i influent. Tot i que es mostra molt crític respecte a la concepció religiosa tradicional, és creient respectuós i pietós. No predica la crítica oberta dels déus tradicionals. La seva religiositat presenta trets molt intimistes, quasi místics, a vegades.. Parla d'una veu interior (el famós "dáimon"), que li diu què no ha de fer, i que ell atribuiex a una força divina que parla al seu interior (seria com ara una mena de veu de la consciència).
En qüestions de religió i de creences religioses es mostren obertament molt crítics i despectius. Són obertament: 1.-agnòstics (Protàgoras, Gòrgias): no estem en condicions de saber si hi ha déus o no; tampoc no podem saber com actuen; o bé 2.-ateus (Críties, Pròdic) : els déus no existeixen, són un invent de polítics molt astuts (Críties); o bé 3.-indiferents. L'home és un animal ciutadà. Fa una valoració positiva del nómos. La cultura (lleis, institucions, costums, etc.) ens nodreix des del moment de néixer i ens fa ser com som, ens defineix com a éssers humans, no simplement animals.
Per això la nostra naturalesa humana està arrelada en el nómos i no podem tractar-la amb menyspreu, de forma despectiva, com quelcom simplement inconvenient o accessori. La llei, la cultura –tot és nómos- és convenció i no té una relació directa o essencial amb la nostra naturalesa humana. Es mostren freds, distants, respecte a la cultura. En la mesura que eren apàtrides o desarrelats van accentuar aquesta consideració freda de la cultura i les seves institucions. Optimisme socràtic: l'home no actua malament amb intencionalitat o amb voluntarietat. L'home actua malament per ignorància o desconeixement de les idees correctes, en la mesura que pren com a correcte el que en el fons és dolent.
El problema no està en una feblesa natural de la ment o de la raó humana (akrásia), sinó en un mal ús de la ment o de la raó, Pessimisme sofistic: Tot i que hi ha autors que són més aviat optimistes (Protàgoras, p.e.), el cert és que els sofistes tenen una visió molt poc idealitzada o espiritualitzada de l'home i el veuen dominat per interessos i conveniències particulars. Creuen recomanable desconfiar dels altres. Pressupòsit d'un cert innatisme: cal suposar que la veritat última i més important per a l'home es troba en l'interior de l'home. Com s'ha dit, els sofistes són empiristes i sensualistes: neguen, en principi, qualsevol forma d'innatisme.