La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1931)

I 40 flashcards i 27 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 2. LA RESTAURACIÓ (1875-1931) 1874: Manifest de Sandhurst 1875: Alfons XII arriba a Espanya 1898: pèrdua de les últimes colònies 1902: majoria d'edat d'Alfons XIII als 17 anys 1923: dictadura de Miguel Primo de Rivera i dictablanda de Dámaso Berenguer 1931: II República (1931-36) 1875-1902: 1a etapa restauració 1. LA INSTAURACIÓ DEL NOU RÈGIM - Ideòleg sistema restauració Cánovas del Castillo - Estabilitat i ordre monarquia constitucional i parlamentària govern conservador i catòlic idees modernes: - Les llibertats jurídiques, polítiques, religioses, però amb matisos, i la possibilitat del torn pacífic.

- Exèrcit també conservador - Capitalistes no volen autonomia de les colònies, que s'aboleixi l'esclavitud - 1874 general Arsenio Martínez Campos proclama rei a Alfons XII Serrano s'exilia - 1875 rei arriba a Espanya Cánovas fa abdicar a Isabel II per evitar la repressió contra progressistes Cánovas proclama una amnistia - 1eres eleccions per sufragi universal masculí i acaben els pronunciaments 2. LA CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL BIPARTIDISME Práxedes Mateo Sagasta: cap del partit liberal Antonio Cánovas del Castillo: cap del partit conservador Entre ells dos es tornen el govern.

- 1875 nova constitució conservadora amb alguns continguts progressistes - Poder rei i el govern - No es creu en la sobirania nacional i s'aplica sufragi censatari - Rei poder de proposar lleis i dissoldre o convocar les Corts - Tolerància religiosa, en l'àmbit privat l'Església catòlica protesta - 1878 sufragi censatari voten 850.000 persones - 1890 sufragi universal masculí voten 5 milions de persones - Torn pacífic cada dos anys entre conservadors i liberals - Passen dos anys govern nomena el cap de l'oposició abans de les eleccions (Sagasta) puja al poder, dissol les Corts, convoca eleccions i guanya indefectiblement gràcies a tupinada (frau electoral) 3.

EL CACIQUISME - Règim "democràtic" eleccions, però manipulades - Poca cultura política molta gent està agrupada en xarxes de clientelisme - Clients persones enchufades que tornen el favor votant a qui li diuen intercanvi de vots per favors - Persona a la qual deus favors cacic (persona important del poble) - El cacic podia aconseguir: - rebaixa a les contribucions - llocs de treball a l'ajuntament - sentències favorables - una administració de loteria o un estanc - Xarxa de clientelisme ja estava instaurada a Espanya ara màxima esplendor - El govern vol més control electoral posa l'encasillado caselles amb noms a qui votes - Si resultats estan igualats es fan trampes: - falsificació del cens - el partit de la porra - es falsegen paperetes - es compren els vots - Els dos partits cometen manipulació electoral amb l'èxode rural ja no fan falta els cacics pq la gent del camp ve a les ciutats hasta aqui miercoles 4.

EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ - Oposició al govern - Dretes - Conservadors - Carlistes - Esquerres - Republicans - Dos factors polítics que s'afegeixen: - El moviment obrer (sindicats, comunistes, anarquistes, socialistes) - El catalanisme polític - Lliurecanvista - Proteccionista (aranzels) - 1876 sistema de la restauració derrota als carlistes Carles VII s'exilia - Partidaris Carles VII formen un partit motiu la religió no accepten llibertat de cultes creen Unión Catòlica Tradicional d'Espanya - Partit integrista (extrema extrema dreta) creat per Cándido Nocedal seguidors carlins descontents amb Carles VII - Unió Catòlica dirigida per Pedro J.

Pidal - Vázquez de Mella carlisme més pur cert regionalisme i monarquia catòlica i patriarcal - Els REGER es divideixen per culpa del fracàs de la 1a república abandonen les revoltes i accepten de bones maneres les reformes polítiques - Emilio Castelar republicans possibilistes alguns membres: - Salvador Sempere - Narcís Monturiol - Dirigents d'altres partits republicans, com els revolucionaris: - Nicolás Salmerón - M.

Ruiz de Zorrila - Com ara els republicans federals: - Orgànics: seguidors d'Estanislau Figueres (1r presi de I república) - Pactistes: Francesc Pi i Margall (2n presi de I república) - Republicans federals catalanistes Valentí Almirall - 1890 Josep Mª Vallés i Ribot dona al republicanisme un projecte polític que permet entrar aquesta ideologia a pensament populars (pagesos rabassaires) 5. ALFONS XII I LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA 5.1.

L'evolució del règim - 2 raons èxit del sistema de la restauració: - Guerra a Cuba - Derrota militar dels carlins - 1876 3ª guerra carlina s'acaba - S'eliminen els furs privilegis econòmics i de caràcter tributaris - 1878 pau de Zanjón fi guerra de Cuba dura 10 anys - Amnistia pels revoltats i esclaus - Alfons XII el pacificador caràcter obert i desembuelto - Es casa amb la seva cosina Maria de las Mercedes mor als 6 mesos - Es casa amb Maria Cristina d'Habsburg no cau bé - Alfons XII mor de tisis Maria Cristina agafa la regència - 1886 neix Alfons XIII - Mª Cristina reina discreta que no intervé en les lleis - 1902 majoria d'edat d'Alfons XIII - 6 primers anys governa Cánovas del Castillo, després hi ha torn pacífic - Centralitza el sistema, restringeix llibertats i el dret a vot - 1881 alternativa al sistema Práxedes Mateo Sagasta aplica sufragi universal masculí, judicis per jurat, llibertats de culte i premsa - 1885 pacte del pardo es fa més fort el torn pacífic pq es preveu moment d'inseguretat sense el rei 6.

LA GUERRA DE CUBA (1895-1898) - Dècada 1890 torn pacífic continua funcionant - 1897 Angiolillo (anarquista italià) mata a Cánovas el substitueix Francisco Silveda - Dècada 1890 problemes socials i catalanisme polític sotmet a revisió la unitat d'Espanya - Alçament independista a Cuba i revoltes per temes econòmics volen comerciar lliurement amb EUA pq els productes espanyols tenen aranzels - Els criolls formen el separatisme - Partido Espanyol Antiautonomistes cubans (funcionaris i homes de negoci) - Suport indirecte dels EUA en l'aixecament armat guerra de guerrilles Antonio Maceo i José Martí - Espanya envia tropes general Martínez Campos manera diplomàtica fracassa - Valeriano Wheyler lluita sense treva contra els cubans EUA aprofita i són els salvadors dels revoltats cubans - 1896 revolta a les Filipines - Vaixell ancorat a Cuba Maine explota EUA culpa a Espanya i els declara la guerra - Flota espanyola destruïda a Filipines i a Cuba - Humiliació i canvien forma de govern regeneracionisme - 1898 tractat de París Espanya perd Filipines, Cuba i Puerto Rico decadència a Espanya RESUM HISTÒRIA PARCIAL 2n TRIMESTRE 1.

LA CRISI DE LA 2ª RESTAURACIÓ (1898) La crisi de la Restauració suposa un punt de partida per a una nova política que voldrà acabar amb els mals endèmics de la Restauració: el caciquisme i les altes taxes d'analfabetisme. Els partits dinàstics i l'exèrcit queden molt tocats i el poble exigeix mesures per millorar la situació. Apareixen nous grups socials: el moviment obrer, els republicans i els nacionalistes. El grup d'intel·lectuals del 98 es planteja entrar en l'escena pública espanyola i es posa una paraula de moda: el regeneracionisme.

Els partits dinàstics que tenen el poder creuen que s'han de fer petites reformes i, en canvi, Antonio Maura, un polític conservador creu que s'ha de fer una reforma de dalt a baix. 2. CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE COLONIAL A CATALUNYA (1898-1909) 1909 Setmana Tràgica i Guerra del Marroc La pèrdua del mercat colonial suposa un cop molt dur per l'economia industrial catalana i per solucionar-ho, la burgesia catalana participarà amb el govern de Silvela - Polavieja, i fins i tot en Manuel Durán i Bas serà ministre de justícia. La unió amb el govern és un fracàs, ja que establia que apugessin els impostos a Catalunya.

Els comerciants de BCN, el 1899 posaran en marxa una campanya: el tancament de caixes (caixa Catalunya, caixa Barcelona…), i donaran suport a foment del treball nacional. Els burgesos estan enfadats amb el govern espanyol i decideixen crear un partit, la Lliga Regionalista de Catalunya, el 1901. Aquest any guanya les eleccions a BCN i li treu el poder als partits dinàstics. La Lliga ocuparà el sector de dretes i moderat a la política catalana i tindrà rivals d'esquerra: Unión Republicana (PRR: partido republicano radical), dirigit per Alejandro Lerroux, un polític anticatalanista que fa discursos que tenen un fort component revolucionari i obrerista, que atreu les masses treballadores.

Els partits dinàstics veuen l'expansió catalanista de la Lliga i donaran suport a Lerroux. Temps després, en un setmanari satíric surt un acudit contra l'exèrcit, això fa que assaltin el setmanari i reaccionin de manera violenta. Els militars acusen el govern, i per això es crea la llei de jurisdiccions, el 1906. Aquesta llei implica que qualsevol acte o reacció en contra de l'exèrcit és penat als tribunals militars. Els catalans no estan d'acord amb aquesta llei i creen Solidaritat Catalana, on estan republicans, carlins i Lliga. El 1907, Solidaritat es presenta a les eleccions com a coalició, amb l'objectiu d'eliminar la llei de jurisdiccions; i guanya de passada.

Obtindrà 41 dels 44 diputats a CAT, i els partits dinàstic deixaran de tenir pes i Lerroux se n'anirà a Madrid. 3. MARROC I SETMANA TRÀGICA Espanya busca noves colònies per reaccionar a les crítiques. Per aquests anys, els països europeu s'estan repartint els territoris africans i gràcies a un acord hispanofrancès aconsegueixen les colònies africanes Rio Muni i Rio de Oro. D'altra banda, la conferència d'Algesires reconeix la presència espanyola als territoris del Rif (entre Ceuta i Melilla). El Rif és un territori ric en mines de ferro i es crea la Societat Espanyola de Mines del Rif.

Per transportar el ferro fins a Melilla i Espanya, es crea una línia ferroviària que serà atacada pels indígenes, cosa que fa esclatar la guerra del Rif, el 1909. El govern espanyol decideix enviar més tropes i s'envien reservistes (gent que va fer la mili i estaven en casos de necessitat). El problema és que molts reservistes ja tenen dona i fills, i els sectors obrers i populars s'oposen a la guerra perquè sempre es beneficien els grans empresaris. El 26 de juliol de 1909 hi ha dones al port de BCN que impedeixin que els seus marits marxin. Aquesta revolta passarà a ser vaga general i serà violenta a BCN, l'anomenada Setmana Tràgica. 4.

SETMANA TRÀGICA Des del 26 de juliol fins al 2 d'agost de 1909. L'estat declara l'estat de guerra i els militars es neguen a disparar contra la població, en canvi, la policia i la guàrdia civil hi estaran d'acord. La vaga provoca una insurrecció, no respectar a les autoritats i derivarà en un moviment anticlerical i es cremen edificis religiosos. L'estat espanyol envia tropes a Barcelona i acaba amb el problema l'1 d'agost. A partir d'aquí hi haurà una repressió brutal. Els dirigents del moviment, 5 seran executats i altres empresonats i deportats. Les escoles laiques seran clausurades i totes les societats obreres seran prohibides.

El culpable que es troba és Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna i serà executat sense cap mena de prova, el qual provocà un gran soroll a Europa. El que queda de setmana hi haurà violència anticlerical, ja que els veien com un sector privilegiat. Dins de Solidaritat Catalana tenien idees diferents sobre la revolta i el partit s'acaba dissolent. 5. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA La llei de mancomunitats és el resultat de l'actitud pactista de la Lliga Regionalista amb els governs de Madrid. Francesc Cambó aconsegueix que les quatre diputacions s'apleguin en una comunitat administrativa, el govern delega algunes funcions.

Això està molt lluny de l'autonomia catalana i no és més que una descentralització de poders que durarà fins al mandat de Miguel Primo de Rivera, l'any 1923. La Lliga Regionalista tindrà les institucions següents: - l'assemblea general, formada pels diputats provincials, a raó de dos per província - la presidència és escollida per l'assemblea general - dos presidents - Enric Prat de la Riba (1914-17) - Josep Puig i Cadafalch (1917-23) - consell permanent, executa les ordres dels dos anteriors, format per - el president - 8 consellers, a raó de dos per província La mancomunitat té atribucions en obres públiques, fruit d'això es construeixen carreteres secundàries i camins veïnals.

Pel que fa a la cultura es creen multitud de biblioteques arreu de Catalunya, i escoles professionals, p. ex. l'escola d'arts i oficis, l'escola d'infermeria, l'escola superior d'agricultura i l'escola del treball. 6. EL MOVIMENT OBRER ORGANITZAT I LA FUNDACIÓ DE LA CNT CNT: confederació nacional del treball ("casi nunca trabajamos") El govern reacciona ràpidament sobre el moviment obrer, com Procés de Montjuïc de 1897. A això s'afegeix una crisi industrial 1899-1902 per culpa de la pèrdua de les colònies. En aquests anys els patrons renoven maquinària i despatxen treballadors. Els treballadors fan vaga i els patrons fan el "Lockout".

Això acaba amb el Pacte de Fam, on deixen sense treball als líders sindicals i es fa un acord perquè mai més se'ls doni feina. El 1901, la FTRE fa una vaga on demanen la jornada de 9 hores que fracassarà. Aquesta vaga serà aprofitada pels republicans i pel PRR (lerrouxistes) per captar vots. L'any 1907 es crea Solidaritat Obrera que uneix sindicalistes, anarquistes i socialistes. Una de les seves accions més importants és la vaga que va donar lloc a la Setmana Tràgica. Com que la setmana fracassa, opten per un sindicalisme revolucionari. El 1911 es transformarà en la CNT, tot i que serà il·legalitzada.

Entre els seus membres més destacats hi ha: - Àngel Pestaña - Salvador Seguí "el noi del sucre" 7. EL PISTOLERISME Els patrons per contrarestar els sindicalistes, financen els sindicats lliures, sindicats de sicaris. Són un aspecte important de l'etapa del pistolerisme fins al final del regnat d'Alfons XIII. L'any 1919 es crea la Unió de Sindicats Lliures amb el suport de la patronal i les autoritats. Començaran a haver-hi atacs contra membres de la CNT i seran assassinats dos membres. Es va crear fins i tot la llei de fugues, la qual deia que si et fugaves et podien disparar. El 1922 després de tanta repressió, la CNT s'escindeix.

Al final guanya l'anarcosindicalisme liderat per Salvador Seguí. Entre 1916-1923 hi haurà 226 assassinats de líders sindicals i de patrons. Fins i tot, l'any 1921 Eduardo Dato serà assassinat. 8. LES GUERRES DEL RIF Quan s'acaba la Primera Guerra Mundial (1918), el govern espanyol opta per la política expansionista per la via militar, per mitjà de dues ofensives, una a l'est, a la vall del rif; i l'altra cap a l'oest, Yebala. A bona part del Marroc apareix un moviment revolucionari liberal (líder: Abd-el-krim) que disposa d'armes i d'una ideologia que va més enllà de la resistència, ja que promouen un govern republicà.

Les accions militars seran dirigides per Damáso Berenguer, que surt de Melilla, i Fernando Silvestre que surt de Ceuta l'any 1919 i pretenen ocupar tot el territori entre les dues ciutats. La campanya militar acaba amb el desastre ANNUAL el 1921 per la mala organització de l'operació i la desbandada de les tropes i són derrotats per Abd-el-Krim. Silvestre mor i no s'aconsegueix pacificar la zona, tot i que el 1921 es recuperen posicions. 9. DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Hi ha una problemàtica social a BCN, Andalusia i Marroc. També trobem una gran crisi política, ja que el govern de la restauració no poden, no saben i no volen solucionar els problemes existents.

Per això Miguel Primo de Rivera dona un cop d'estat el 13 de setembre de 1923 amb el suport del rei (Alfons XIII). La primera mesura que pren és suspendre tots els drets polítics dels ciutadans i la prohibició de tots els partits polítics. Es reprimeix el moviment obrer i es tanquen els diaris. Un cop instal·lat al govern decideix enviar tropes al Marroc en el desembarcament d'Alhucemas (1925), on amb l'ajuda de tropes franceses derroten a Abd-el-Krim i és entregat als francesos. La dictadura rep bones opinions al camp i no tant a les ciutats, ja que Rivera pretén afavorir els grans latifundistes, i és ben rebut a CAT, ja que era el cap de l'exèrcit espanyol a CAT.

La CNT desapareix, així amb els drets dels treballadors i PSOE i UGT es mantenen a l'ombra i accepten la dictadura, tot i que al final s'enfrontaran amb Rivera. 9.1. 1a PART: DIRECTORI MILITAR (1923-25) Es pretén acabar amb els problemes a Espanya: el cas del Marroc, el catalanisme, la reforma política i el manteniment de l'ordre públic. Qüestió política: Es crea un partit únic (Unión Patriòtica) format per grups catòlics i dirigits per militars, que dona suport al directori militar. Qüestió militar: S'acaba amb el problema del Marroc gràcies al desembarcament d'Alhucemas.

Qüestió social: es persegueix el catalanisme, es prohibeix l'ús públic del català, la senyera, els sermons en català, qualsevol publicació en català, ballar sardanes i la mancomunitat desapareixerà. També prohibiran els Jocs Florals i clausuraran el camp del barça, ja que xiulaven l'himne espanyol. La CNT passa a la clandestinitat i es crea una organització obrera anarquista, la FAI (federació anarquista ibèrica)(1927). 9.2. 2a PART: DIRECTORI CIVIL (1925-29) Primo de Rivera es perpetua al poder i és criticat. Es crea l'Assemblea Nacional Consultiva (1927), que té la funció de redactar una nova legislació que permeti la viabilitat de la dictadura.

En aquesta assemblea només participen grups dominants, les oligarquies agràries i la burgesia industrial. Per tant, l'objectiu de la dictadura és garantir l'interès dels grups dominants. 9.3. OBRA ECONÒMICA DE LA DICTADURA La dictadura comptarà amb una situació econòmica favorable gràcies a una política econòmica intervencionista, proteccionista i de monopolisme. La instauració del proteccionisme aranzelari es legislarà per afavorir als sectors productius, creant-se El Comité Regulador de la Producción Industrial 1926, que era la que autoritzava o no totes les societats i organitzacions de primera creació. Així es controlava la producció en el mercat i l'entrada d'empreses estrangeres.

Aquesta última serà laxa, ja que entraran empreses com la ITT que controlarà la telefonia i CAMSA que tindrà el monopoli del sector petrolier. El govern de la dictadura impulsa el creixement industrial, amb l'impuls d'obres públiques, com els ferrocarrils, la renovació de carreteres i la construcció de pantans. El corporativisme (vetllar pels interessos del teu àmbit) aplica relacions entre obrer i patró, i s'organitzen a través de comitès igualitaris, on hi ha representants d'obrers i de la patronal. 10. LA CAIGUDA DE LA DICTADURA L'oposició escull la república per acabar amb la dictadura, ja que el rei ha donat suport a la dictadura i tindrà el poble en contra.

Els republicans s'uneixen a Aliança Republicana i organitzen una campanya de propaganda. Els intel·lectuals del 98 i 27 rebran amb bons ulls la propaganda i el gener de 1930, Primo de Rivera, veient l'oposició, decideix dimitir, cosa que provoca un gran problema al rei. A partir d'aquí comença la dictablanda liderada per Dámaso Berenguer. Pretén tornar a la legalitat constitucional i a la democràcia. Com és un procés lent, la gent creu que es vol perpetuar en el poder i les forces republicanes el 1930 fan El Pacte de Sant Sebastià. També s'afegeixen socialistes i alguns catalanistes, i això fa que Berenguer hagi de dimitir. Com que ningú vol agafar el poder, l'agafa l'almirall Aznar.

Aquest té l'obligació de convocar eleccions i l'abril de 1931 guanyen les forces republicanes. Això fa que el rei s'hagi d'exiliar a París i després a Roma. A partir d'aquí comença a 2a república espanyola. Glossari Mateu Morral: el que atempta contra Alfons XIII Cucut: setmanari satíric que és atacat i provoca la llei de jurisdiccions Dámaso Berenguer: dictador durant la dictablanda. Almirall Aznar: destitueixen a Berenguer i posen a Aznar al poder, fins les eleccions. 14 d'abril de 1931: el rei s'exilia Enric Prat de la Riba: president de la Mancomunitat i de la Lliga Josep Puig i Cadafalch: substitueix a Enric a la presidència.

La ley del candado: no es deixen entrar més ordes religiosos a Espanya. La llei de fugues: si algú s'escapava les forces de l'ordre el podien disparar, i passa durant el pistolerisme. Sindicats lliures: grup de sicaris contractats per la patronal. General Silvestre: dirigeix l'exèrcit durant el desastre d'ANNUAL General Sanjurjo: general espanyol que intenta un cop d'estat i fracassa Tancament de caixes: moviment que generen els comerciants Quintes: l'impost que pagaves per no anar a la guerra Reservistes: gent que ha fet la formació militar i està per casos de necessitat Francesc Ferrer i Guàrdia: acusat de l'atemptat d'Alfons XIII, és alliberat, però després és assassinat.

CAMPSA: companyia que té els monopolis del petroli La Canadenca: una vaga general que aconsegueix la jornada laboral de 8 hores. Mili: servei militar obligatori Africanistes: soldats que estant en el front africà, que provoca que aquest tinguin més nivell. Això provoca que s'hagin de treure oficials i jubilar anticipadament a alguns oficials. Unión Patriótica: únic partit durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera CEDA: partit polític de dretes, liderat per José María Gil Robles CNT: confederació nacional del treball, anarcosindicalisme.

Unió de rabassaires: sindicat de viticultors Pacte de Sant Sebastià: acord entre republicans, socialistes i catalanistes Solidaritat Catalana: partit polític que inclou republicans, la Lliga i els carlins, excepte Lerroux. S'uneixen perquè estan en contra de la llei de jurisdiccions. Regeneracionisme: regenerar el sistema polític espanyol i acabar amb els problemes, com l'analfabetisme.