Història d'Espanya: De la Restauració a la Transició Democràtica

I 14 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogrà ca (1875-1931) Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931) Tema 3. La Segona República (1931-1936) Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939) Tema 5. El franquisme (1939-1975) Tema 6. La Transició i la democràcia (1975-1986) 1. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ CONCEPTE: La restauració és un sistema polític inventat per Antonio Cánovas del Castillo que vol instaurar la restauració borbònica a Espanya amb l'ajuda d'Alfons XII. Aquesta restauració defensa una monarquia liberal i s'inspira en un model anglès.

Aquest sistema defensarà l'alternança de dos partits que seran els que governaran com el partit conservador i el partit liberal. La restauració es distingeix per dues etapes: - 1a etapa Restauració I (1875-1898) amb el regnat d'Alfons XII (1875-1895) i la regència de Maria Cristina d'Habsburg (1895-1902) - 2a etapa Restauració II (1902- 1930) regna Alfons XIII el 1923 comença la dictadura de Primo de Rivera, però el rei continua estan durant tot aquest procés. El 1930 Alfons és exiliat. IMPLANTACIÓ: Cánovas del Castillo va ser el primer a impulsar el sistema de la restauració.

Des que Isabel II s'exilia els monàrquics comencen a organitzar-se perquè estaran en contra de les alternatives que es donen durant l'època del sexenni, sobretot de la república. Cánovas del Castillo comença a moure's entre els polítics de Madrid per defensar i difondre la seva idea de la restauració, que defensa una monarquia parlamentària. Com la reina Isabel II té molta gent en la seva contra, Cánovas focalitza en el seu ll, la futura monarquia i quan té 17 anys el fa signar el manifest SUND HURST en el qual es presenta com únic i il·legítim representant del dret monàrquic a Espanya.

Llavors planteja la recuperació de la legalitat constitucional a través d'aquesta monarquia que defensa la monarquia constitucional. El manifest es va publicar l'1 de desembre de 1874, i Cánovas del Castillo vol una restauració del príncep Alfons per aclamació popular, ja que creu que donarà més legitimitat política i no volia la intervenció dels militars. Però hi ha un grup de monàrquics a Madrid que volen accelerar el procés de retorn del príncep, propiciant el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt (29.12.1874) en el que proclama Alfons XII Rei. BASES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1. BIPARTIDISME: Són dos partits que és van alterant el poder.

La resta de partits van quedar exclosos, les diferències ideològiques entre aquests 2 partits no eren molt grans. Els dos partits eren: - El partit conservador dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Que recull part del moderantisme, unionisme (persona que defensa la unitat d'Espanya) i part del progressisme de l'època isabelina (del regnat d'Isabel II), totes les persones que se sentien identi cades amb aquests ideals es van unir. - Les classes socials que es van unir va ser: la burgesia industrial, els propietaris de latifundis i el sector nancer - Minifundi persones que no té molta terra. La zona era Galícia (no dona per sobreviure) - Latifundi Persona que té molta terra/territori.

Les zones són: Andalusia, Extremadura… - Burgesia industrial Gent adinerada, propietaris de les indústries - Sector nancer Els banquers, sector bancari - El partit liberal està liderat per Pràxedes Mateo Sagasta (conegut com a Sagasta), aquest partit integrava demòcrates, republicans moderats. Les classes socials que donen suport són a persones amb professions liberals (persones que tenen vida còmoda a partir del seu treball), sectors de la burgesia industrial i comercial, i funcionaris Como s'alternaven aquests partits Les legislatures no eren de 4 anys, però es garantia l'alternança de partits amb el frau electoral 1.

Frau electoral Per garantir l'alternança de partits era necessari controlar el resultat de les eleccions. El resultat de les eleccions es controlava des del govern que era qui deia quin partit havia de guanyar, el govern controlava les llistes dels candidats anomenades encasellat, aquestes llistes es feien arribar als ajuntaments i als cacics (sinònim de terratinent = propietari de terra), que garantien d'aconseguir el resultat a través de la coacció o de la compra de vots, només a les ciutats era difícil controlar els vots perquè hi havia més oposició.

El frau electoral va existir durant tota la restauració, a on els censos tampoc eren rigorosos i a vegades votaven els bebès i els morts (això es feia per sumar vots) 2. Constitució de 1876 Aquesta constitució es publica el 30/6/1876. Les seves característiques són: - És redactada per Cànoves del Castillo - Crea unes corts constituents elegides per sufragi universal (segueix la llei electoral de 1870) - La sobirania nacional o del país està compartida pels reis i les corts. Les funcions del rei són: - Convocar suspendre o dissoldre les corts.

Té dret a vet - Triar ministres - No és responsable davant les corts - De neix una composició mixta entre congrés i senat Aquesta constitució no xa el sistema de votació (el sistema de votació sempre era masculí, voten només els homes rics), a mesura que avança la restauració seguirà la llei de 1878, que reconeix el sufragi universal censatari i uns anys més tard la llei de 1890 reconeix a tots els homes Drets humans de la constitució: - Reconeix certs drets individuals de les persones de la població, possibilita el dret d'associació - Els ajuntaments de les ciutats i les diputacions estan sota el control del govern (és un sistema centralista) - Es declara un estat confessional (el catolicisme com a religió de l'estat) però hi ha tolerància religiosa en la pràctica privada - Reconeix la llibertat d'impremta (llibertat d'expressió) i d'ensenyament Aquesta constitució és una barreja de la de 1845 i la de 1869 i està vigent ns al 1923 (és la que més dura).

Aquesta constitució no és una democràcia degut a: el frau electoral, les dones no podien votar… 3. Paci cació del país/militar La Pragmàtica Sanció va canviar la successió al tron espanyol: en lloc del príncep Carles Isidre, va ser proclamada reina la seva neboda, Isabel II. Això va provocar les Guerres Carlines (1833-1876), con ictes civils on els carlistes defensaven el dret de Carles al tron i una ideologia tradicionalista, contrària al liberalisme, parlamentarisme i secularisme. El seu lema era: "Déu, pàtria i rei". Hi va haver tres guerres carlines, sobretot en zones rurals. La tercera (1872-1876) va afectar el País Basc i Catalunya.

Va acabar quan el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII rei. Amb ell comença la Restauració, que va portar estabilitat. Mentrestant, a Cuba, l'última colònia espanyola, hi havia demandes d'autonomia i lliure comerç. El 1878, després d'una revolta, es va signar la Pau de Zanjón, que va concedir autonomia administrativa i una amnistia. Amnistia: perdó de delictes menors. Amnistia política: llibertat i eliminació d'antecedents per a presos polítics. L'EVOLUCIÓ POLÍTICA REGNAT D'ALFONS XII Va ser un regnat curs i intens, la no interferència en l'activitat política, la qual cosa va ajudar a l'estabilitat del govern.

El carisma del rei i actitud també va ajudar als primers anys, començant una època de paci cació interna del país. En aquests 10 anys comença un govern conservador, que és el que més governa durant el seu regnat (1876-1881), aquest govern és presidit per Cánovas del Castillo. Les tasques del govern eren 1. Paci cació militar 2. Redacció i aprovació de la constitució de 1876 3.

El govern va aprovar mesures restrictives per tal d'intensi car el control de l'estat que van afectar a la llibertat de càtedra (van expulsar a tots els professors universitaris no dels al govern), la llibertat d'expressió (la llei d'impremta de 1879 permet la censura de la premsa) i el dret de vot (llei electoral de 1879 que estableix el sufragi censatari (sempre masculí)) - Llibertat de càtedra Llibertat d'un professor de dur a terme la funció docent amb la màxima independència de criteri i expressió cientí cs, amb el límit del dret de l'alumne a ser informat amb rigor cientí c sobre aquelles tesis o teories que el professor declari no compartir.

- Censura Limitar el que es publica en els diaris. 4. Centralització administrativa, va abolir els furts bascos i va donar escassa autonomia de poder a les administracions locals. Va crear la gura del governador civil i va iniciar la redacció del codi de comerç i un Codi Civil. És un govern molt poc sensible amb la realitat social d'Espanya El segon govern va ser el Liberal, aquest govern va durar del (1881 - 1883), el president era Agasta, aquest govern va fer tota una sèrie d'accions: 1. Va restablir la llibertat de càtedra als professors universitaris i la llei de premsa de 1883 que legitimava la llibertat d'expressió 2.

Creen comissions de reformes socials per estudiar la situació de les classes treballadores La política internacional segueixen els directius de Cànoves i Espanya manté una actitud prudent, pròpia d'un país en decadència, intenten donar una bona imatge de la monarquia en aquells anys hi ha una certa proximitat a Alemanya. Alfons XII mor el novembre 1885 per tuberculosis i comença la regència de Maria Cristina REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885 - 1902) Aquesta regència té 2 motius: 1. El rei mor 2.

Els seus successors són menors Aquesta regència comença amb el pacte de Pardo (palau a Madrid) que signen el partit lliberal i el partit conservador, que es comprometien a: - Mantenir la monarquia (donar suport a Maria Cristina - Mantenir els torns polítics Aquest pacte és un continuem la restauració, ja que era un dels elements de la restauració. Primer governarà el partit liberal i aquest governa des de 1885 ns a 1890, es conegut aquest període com el parlament llarg (ja que està 5 anys en el poder).

Aquest govern liberal desenvolupa una sèrie de reformes - Aproven el codi de comerç a 1885 i el Codi Civil el 1899 - Aproven la llei d'associacions el 1887 Aquesta llei reforçarà l'oposició al règim/a la restauració - El 1890 aproven el sufragi universal masculí - Aboliran l'esclavitud a Cuba. Encara que no volien concedir autonomia a Cuba sí que reconeixeran el seu particularisme regional Govern liberal que dona un avanç, i aprova reformes més "democràtiques", aquest govern liberal succeirà un govern conservador.

El govern conservador dura de 1890 - 1892, les mesures més importants van ser: - Va aplicar una política proteccionista, que afavoria a l'agricultura de castella i la indústria basca i catalana. Aquesta mesura va afavorir una mica al desenvolupament de la indústria - El 1897 Cánovas del Castillo és assassinat en un balneari per un anarquista Itàlia. Després del govern conservador torna un govern liberal ns al 1895 i el darrer govern conservador ns al 1897. Després de la mort de Cánovas del Castillo el 10 de desembre de 1898 Espanya signa el tractat de París en el qual dona la independència a Cuba, lipines i Puerto Rico i cedeix Guam als Estats Units.

Aquest tractat signi ca pèrdua de la presència d'Espanya a Amèrica, per Espanya no tenir colònies era no tenir prestigi (era considerat tenir prestigi tenir territori fora de l'estat nacional), això genera un pessimisme en tots els àmbits de la vida social, és conegut com el desastre de 1898. Des de 1886 ns al 1902 es van haver d'esperar que el ll dels reis tingués 16 anys, aquest nen va néixer després del rei mort i encara de ser més petit que les seves germanes com era home va passar a ser el pròxim rei.

L'OPOSICIÓ POLÍTICA INTRODUCCIÓ: El sistema de la restauració no és un sistema democràtic, es basa només en el torn de 2 partits, el partit conservador i el partit liberal, que són i que defensen la monarquia. Generant oposició des de nals de segle XIX les idees oposades es comencen a organitzar, a afavorides per la llei de lliure associació. Aquests partits ja són molt més forts i en canviar de segle encara més, aquesta oposició en general començarà a atacar el règim de la restauració (alguns més que uns altres). Podem distingir en diferents grups: 1.

Carlisme La darrera guerra carlina acaba el 1886 per als carlistes continuen tenint seguidors al País Basc i a Navarra, i els seus seguidors consideren la restauració un sistema massa lliberal. Els carlistes plantegen un candidat al tron i són ultracatòlics. També se separa en 2 partits el partit tradicionalista i el partit integrista. El partit integrista fa costat al regionalisme com a estructura territorial. I el partit tradicionalista es va presentar a les eleccions quan va començar el sufragi universal masculí 2.

Republicanisme Els republicans van quedar molt tocats després de la reclamació de la primera república al sexenni, el fracàs de la primera república i l'arribada de la restauració al país van estar molt reprimits, es van anar recuperant arribant a la dècada de 1890. Està dividit: a. La unió republicana: Unió dels federalistes (liderats per pi Margall) i els unionistes (liderats per Nicolás Salmerón), aquests es van unir el 1893 i van crear la unió republicana amb l'esperança que el sufragi universal masculí els hi permetés participar en les eleccions. Després està el partit radical república Que és partidari de la lluita armada.

I el partit reformista - República La forma del govern no tingui res a veure amb la monarquia, són antimonàrquics, no creuen amb la monarquia com a forma de govern. 3. Nacionalisme Del regionalisme (sentiment de ser una regió), ideològicament es va passar al nacionalisme durant la regència de Maria Cristina. Aquest canvi es va produir al País Basc, a Catalunya i a Galícia. A València i Andalusia també hi havia moviments, però no amb la mateixa importància. El nacionalista és aquell que se sent identi cat amb la història, la cultura, la llengua i la tradició del lloc on ha nascut. La Restauració va permetre l'aparició d'aquests partits nacionalistes.

Al País Basc es va iniciar un procés de conservació del basquisme, relacionat amb la pèrdua de la llengua basca. En aquest context va aparèixer Sabino Arana, una gura política que va fundar el primer partit nacionalista el 1885: el Partit Nacionalista Basc (PNB). Era un partit conservador, que defensava la tradició, la llengua, la història i la cultura basca. A Galícia, va ser una minoria intel·lectual qui va impulsar el galleguisme, ja que la majoria de la població era molt ignorant (no sabien llegir ni escriure). Aquest nacionalisme gallec va originar un moviment literari anomenat el Rexurdimento, on van destacar gures com Rosalía de Castro.

Al segle XX, sí que van començar a aparèixer moviments polítics que defensaven aquest nacionalisme gallec. 4. Obrerisme Quan comença la restauració no era el moviment obre no era una força d'oposició política tot i que sí que es van manifestar i van crear protestes. Hi ha 2 grans grups els anarquistes (si han d'utilitzar la violència per aconseguir l'objectiu, l'anarquisme no accepta la jerarquia/autoritat) els socialistes (És més pací c, busquen un canvi en l'economia).

- Anarquisme L'anarquisme és la doctrina que més adeptes (seguidors) va aconseguir entre els sectors agraris (Pagesos d'Andalusia) i el sector industrial (obrers a Catalunya) es negaven a participar en la política creien en l'acció organitzada, durant el 1890 hi ha algunes accions dolentes individuals. Solidaritat obrera es forma el 3/10/1907 és un sindicat per protegir els obrers i apareix a Barcelona (Salvador segui va estar entre els seus fundadors). El sindicat nacional era la CNT (confederació nacional de treball), es funda el 1910 a Barcelona. - Socialisme A nals del s. XIX era menys important que l'anarquisme, defensava la participació en la política a diferència dels anarquistes.

El 1879 Pablo Iglesias funda el partit socialista obre a Espanya en la clandestinitat, tot i que aquest partit no va començar a tenir in uència política ns al 1910. Unió general de treballadors (UGT) (sindicat del PSOE) i es funda a Barcelona el 1888. Unió socialista de Catalunya va existir des de 1923 ns al 1936. A nals del s. XIX a Espanya comencen a aparèixer sindicat i partits polític que seran molt importants durant el segle XX, CATALANISME POLÍTIC INTRODUCCIÓ: A mitjans del s. XIX l'elit de la burgesia catalana utilitzava en castellà com a llengua vehicular.

La llengua catalana la parlaven les classes mitjanes i les classes baixes, hi havia tingut una transmissió oral i es parlava principalment en l'àmbit privat/domèstic (tenia un estereotip i un prejudici social). El punt de partida amb desvetllament d'una consciència nacional catalana ve determinada pel moviment cultural de la renaixença, aquest moviment es dona entre els anys 30 i 40 a Catalunya i té com a nalitat reivindicar el català com a llengua literària.

Aquest moviment està in uït pel romanticisme i el nacionalisme (ideologies del segle XIX), que exalcen la llibertat de l'individu, la llibertat política, la llibertat nacional, el reconeixement de les peculiaritats dels territoris i la valoració del patrimoni folklòric. Dins d'aquest context apareix la primera obra en català que es diu "oda a la pàtria", escrita per Carles Aribau el 1833, és un poema, que utilitza el català i el tema és la pàtria catalana. Carles Aribau participa en aquest moviment.

La segona obra important és "poemes de lo gayter del Llobregat" escrit per Joaquim Rubio i ors L'últim element és la restauració dels jocs orals (certament literari/concurs en llengua catalana que habitualment es premia la poesia, ja que es considerava el gènere literari més culte) el 1859, per tant, que aquest concurs estigués remunerat amb diners incitava a la gent a escriure en català. Alguns intel·lectuals s'aproximen a la cultura de les classes populars a través del cant oral, la premsa i el teatre.

- Cant coral Apareixen els cors de travat i el 1891 es funda l'orfeó català (grup més gran que una coral), - Teatre Frederic Soler estrena una obra en català que es diu Serafí Pitarra - Premsa: Es comencen a pública unes petites revistes/ pam ets d'humor amb mitologia bastant republicana en algunes zones de Barcelona. La primera és un troc de paper, l'altre la campana de gràcia, la tercera és l'esquetja de la torratja. El 1879 Valentí Almirall funda el diari català que és l'inici de la premsa diari en català Dos autors com Àngel Guimerà i jacint Verdaguer enllaçaran la cultura popular amb la literària.

La renaixença no hauria estat possible sense aquests autors Durant aquesta època les sardanes, el barret de color vermell i els símbols catalans es recuperaran. Quan la renaixença perd força apareix un altre moviment artístic que serà de nitiu per a la con guració de l'autèntic catalanisme polític, que és el modernisme (moviment cultural que va vinculat a la burgesia catalana, s'inspirà normalment en la natura i fuig de les línies rectes. El millor artista modernista va ser Gaudí i era catalana, va ser ell el que va fer la casa de dues famílies molt adinerades de Catalunya que són la família Batlló i la família Mila (la pedrera) imita la muntanya de Montserrat.

Era una burgesia molt elitista i que tenia molts diners. CONFIGURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (últim ¼ segle XIX) Comencen a aparèixer partits polítics que defensen la particularitat catalana, generaran 3 documents molt importants: - Memorial de greuges (Rei Alfons XII) - Carta a la reina regent (Reina Maria Cristina) - Bases de Manresa Partits: 1. Caire progressista La gura del catalanisme polític és valentí Almirall (progressista) és la gura més important d'aquesta època des del punt de vista polític.

El seu partit polític defensava el regionalisme federalista (estat federal Tots els estats tenen el mateix nivell entre ells ni en l'àmbit legislatiu ni organitzatiu) i és molt crític amb el centralisme de la restauració. Difon les seves idees a través del diari català que funda el 1879, i més tard escriu un llibre que es diu lo catalanisme (1886) a on explica les seves idees sobre el catalanisme. Convoca el primer congrés, catalanisme el 1880, són convidats a participar totes les tendències que defensin la cultura i la llengua catalana.

El 1882 es crea el centre català, és un organisme que prové del congrés catalanista que té la nalitat de vehicular les iniciatives que han sorgit en el congrés catalanista. El 1883 crea el segon congrés catalanista, dos anys més tard aquest congrés redacta el memorial de greuges (memòria en defensa dels interessos materials i Morales de Catalunya), és el primer document a on s'escriuen les demandes que Catalunya fa a l'estat Espanyol.

El que demanen és: - La coo cialitat de la llengua catalana - La conservació del dret català - El reconeixement de Catalunya com a entitat territorial global - Política economia proteccionista (aquella que crea aranzel (impostos) els productes que entren de fora i es venen en el mercat català Aquest document va ser lliurat per una comissió de notables (representants) al rei Alfons XII, però les repercussions d'aquest document van ser inexistents. Valentí Almirall va ser la persona que més va ajudar a la con guració d'un catalanisme polític, però el seu moviment no va atreure l'atenció de la burgesia catalana per crear un partit polític que pressionar al govern de Madrid. 2.

Conservador: Paral·lelament a la furga de Valentí Almirall apareixen una nova generació de persones que se n'aniran imposant a Valentí Almirall. Aquesta generació defensa una idea més conservadora, per tant, inicien el catalanisme conservador que se situa en el del segle XX. El 1901 funden la lliga regionalista i en aquesta participen 3 persones molt importants: - Prat de la Riba - Francesc Cambó - Josep Puig i Calafall Aquesta lliga es crea amb l'objectiu d'aconseguir una autonomia política i administrativa per Catalunya, lluita contra el classicisme i el frau electoral. En la lliga de Catalunya també participa Àngel Guimerà.

Entre 1906 i 1909 creen solidaritat catalana que és una coalició de partits Espanyols d'àmbit català i protesten contra la llei de jurisdiccions de 1906 que ampliava les Competències de la justícia militar en l'àmbit civil. Aquesta agrupació de polític i personalitats que formant part d'aquesta lliga redacten un document que es diu missatge a la reina regent presentant en 1888, és el segon document que s'adreça al rei d'Espanya, fan una campanya en defensa del dret civil català i en 1892 creant la unió catalanista que és una agrupació d'identitats catalanes que vol establir les bases d'una estratègia comuna per defensar els interessos de Catalunya (no era un partit polític).

En aquest moment es redacten les bases de Manresa el 1892 (bases per a la constitució regional catalana) i aquestes bases en realitat estableix com h LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA II REFORMISME DINÀSTIC: PARTITS DINÀSTICS: CONSIDERACIONS PRÈVIES: Ve marcada per la majoria d'edat del príncep Alfons XIII, que a 16 anys és coronat rei, el seu regnat durarà ns al 1931, en què s'exiliarà i començarà la segona república. Tenim un sistema de la restauració que comença a donar símptomes de feblesa, aquesta es va notar en què els governs eren més curts (poc equilibri) i l'oposició cada cop és més gran i està més organitzada demanant mesures democràtiques.

Les classes populars que hi havien estat excloses d'aquest sistema sobretot els obrers i pagesos, comencen a guanyar pes com a agents polítics. El desastre de 1898 (la pèrdua de les colònies) exigeix un canvi radical en la política espanyola. Es torna a reactivar el paper i la participació de l'exercit en la política. EL REGENERACIONISME: De nició El regeneracionisme és un corrent de pensament que qüestiona els valors i el sistema polític i social de la restauració que porten al fracàs del 98, en aquest corrent participaran persones diverses i cultes, que compartiran aquesta visió d'Espanya i ells diuen que cal regenerar Espanya.

El líder d'aquest pensament és Joaquin Costa, que publica llibres que tenen crítiques socials al frau electoral entre altres. Té una dita que és la clau del que volen els regeneracionistes "Despensa, escuela y siete candados al sepulcro del cid" La gent el primer que ha de fer és tenir su cient per menjar (ha de tenir despensa), les persones han de tenir la garantia que tindran educació, vol tancar molt bé perquè no es pugui tornar a obrir el passat d'Espanya, s'ha de mirar al futur. - Personatges del regeneracionisme - Ortega y Gasset - Ramiro Maezto - Alguns escriptors de la generació del 98 (Antonio Machado) Programa regeneracionista 1.

Volen incentivar l'educació, la cultura i la riquesa humana del país 2. Volen deixar de banda les glòries del passat a les que s'aferraven les classes oligàrquiques (El poder està en una minoria elitista que governa un país/minoria dirigent) 3. Volen modernitzar (Europeïtzar) el país potenciant la revolució industrial de la perifèria, opten per un canvi de modernització que està aplicant Europa, que és la industrialització 4. Intenten descentralitzar l'administració de l'estat i tenir més presents les perifèries (Catalunya i el País Basc) 5. Activen polítiques agràries i hidràuliques per millorar l'agricultura 6.

Vol acabar amb el caciquisme A Catalunya tenim a Joan Maragall també s'ajunta a aquest moviment amb un llibre anomenat Oda a Espanya Es narra la situació a Espanya amb una in uència regeneracionista GOVERN REGENERACIONISTA: 1. Primer govern És de Francisco Sivella, que és el govern de transició al s. XX. Aquest govern va començar a exercir un programa de reformes per descentralitzar l'administració i comencen a incloure personalitats (polítics) nacionalistes conservadores a càrrecs del govern central i Catalunya. S'intenta començar a democratitzar el sistema. Comença a anomenar a carracs polítics personalitats nacionalistes a Espanya i Catalunya 2.

Segon govern Govern conservador, d'Antonio Maura (1907 - 1910), en aquest govern es dona la Setmana Tràgica. Antoni Maura substitueix a Cánovas del Castillo, com a líder del partit conservador. Maura formula la teoria de revolució des de dalt, aquesta teoria defensa que les reformes les ha de fer el govern per tal d'evitar que es realitzen des d'avall (el poble) amb revoltes i aldarulls.

Reformes: - Crearà una nova llei electoral, publicada el 1907 - Es legalitza el dret a la vaga el 1909 - Es crea l'institut nacional de previsió el 1908 i que aquest donaria pas amb el que entenem com seguretat social i salut pública - Intenta integrar el catalanisme dins l'estat (es lluita contra el centralisme) Dins el govern d'Antonio Maura es produeix la Setmana Tràgica al Julio de 1909 a Barcelona, aquesta acabarà amb el prestigi d'aquest govern per la seva repressió 3.

Tercer govern Partit lliberal, liderat per José Canalejas, Canalejas substitueix a Sagasta dins el partit lliberal i aquest govern presenta un programa reformista amb els següents objectius: - La reducció d'impostos al consum, eren impostos mal acollits perquè apreuaven els productes de primera necessitat juliol - Fa una nova llei de reclutament obligatori, fa obligatori el servei militar el 1912 - 2001, quan va acabar es va professionalitzar l'exèrcit conseqüència de la Setmana Tràgica, sabien que les persones que tenien diners evitaven la guerra, així es feia que tots els homes independentment de la seva economia havien d'anar al servei - Regular les condicions laborals, intenta millorar la vida dels treballadors, però els patrons ho compliran relativament - Reestructurarà el nançament dels ajuntaments - 1910 publica la llei d'associacions religioses, coneguda com la llei del candado que limitava la creació de noves ordes religiosos a Espanya, per frenar la in uència de l'església.

- L'aprovació de la llei de mancomunitats el 1913, que deixava la possibilitat de certes competències per agrupar les seves províncies, intenta descentralitzar l'estat i donar més autonomia. Canalejas és assassinat el 1912 a Madrid per una anarquista que és suïcida després. Amb la seva mort podríem dir que signi ca un cop molt important per la restauració, perquè es trenca aquest torn pací c i la vida política Espanyola serà molt inestable. La restauració acaba amb ell. Ja que entre 1914 i 1923 va haver-hi 15 governs (aprox.

4 mesos per govern), Amb ell s'acaben els governs de la restauració LA SETMANA TRÀGICA: És la culminació d'un problema social i obrer que s'havia anat agreujant a principis del segle XX (1909). Va ser una revolta popular que va tenir lloc a Barcelona, com a protesta contra el govern de Maura, i que va tenir com a espurna o factor determinant la crida als reservistes que va fer el govern per enviar soldats a la guerra del Rif. El record de la guerra de Cuba encara era molt recent entre les classes populars, ja que aquestes no podien pagar els 1.500 reials que costava eximir-se d'anar a la guerra.

El 1906, a la Conferència d'Algesires, se li va exigir a Espanya més presència militar al Rif i control sobre les mines. La població no donava importància a les conquestes colonials perquè la situació econòmica a Espanya era dolenta, i les mines eren propietat de nobles i industrials (als obrers no els importaven, però eren ells els que hi anaven a lluitar). La revolta esclata perquè els rics podien pagar per no anar-hi, i perquè s'enviaven homes casats i amb lls. Aquests eren els qui cobraven més a casa, i sense el seu sou la família no podia subsistir; si morien, encara menys. Quan surt el primer vaixell, les protestes augmenten.

Les dones surten al carrer i impedeixen la sortida del segon vaixell. Davant la situació, els líders revolucionaris convoquen una vaga general pel 26 de juliol de 1909. Aquesta vaga general de protesta contra la "guerra dels banquers" és durament reprimida, cosa que provoca revoltes violentes. El 27 de juliol comencen a aixecar-se barricades de pedra en punts clau de la ciutat i es comencen a cremar edi cis religiosos com convents, esglésies, escoles... Els fets duren ns al 2 d'agost de 1909, quan el govern de Maura envia l'exèrcit i es restableix l'ordre.

Comença una repressió dura, que fa augmentar la impopularitat del govern, de la monarquia i de la Lliga Regionalista, que donava suport a Maura. La Setmana Tràgica es considera el principi de la de la Restauració, ja que va activar les classes socials i es van iniciar moltes reformes per millorar la vida dels obrers. Les conseqüències van ser: Processament de 2.000 persones 170 exiliats 5 execucions Clausura de sindicats Tancament d'escoles laiques Morts: entre 104 i 150 civils i 8 militars Entre els executats hi havia Ferrer i Guàrdia, pensador anarquista i republicà, reconegut internacionalment. Va fundar l'Escola Moderna, amb principis pedagògics moderns i basats en la llibertat.

Se l'havia acusat de participar en un atemptat contra els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia el dia del seu casament a Madrid, per la qual cosa va estar un any a la presó. El 1909, se l'acusa de ser el principal promotor de les revoltes i és afusellat sense judici previ al castell de Montjuïc, el 13 d'octubre de 1909. La seva mort té un gran impacte internacional, especialment a França i als Estats Units, on es fan moltes manifestacions contra la repressió i la manca de proves. Els fets de la Setmana Tràgica posen al govern de Maura. El rei crida a Canalejas (últim líder regeneracionista) per formar un nou govern. El regeneracionisme acaba el 1912.

Concepte de revolució Canvi profund El paper de les dones a principis de segle comença a ser molt més actiu, ja que treballen a la indústria i tenen una actitud més implicada. Seran molt participatives quan es creïn els sindicats, ja que treballen a les fàbriques. CATALANISME POLÍTIC (s. XX) I LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: Catalanisme polític El catalanisme polític del primer terç del segle xx, comencen a organitzar-se els primers partits polítics que intervenen en la política de l'estat.

Existia el catalanisme conservador i liberal - Catalanisme conservador - El 1901 es funda la lliga regionalista, té tres personalitats molt importants que són Francesc Cambó, Josep Puig Calafall i Enric Prat de la Riba. L'objectiu d'aquesta lliga és aconseguir una autonomia política i administrativa de Catalunya, i lluitar contra el caciquisme i el frau electoral - Apareix solidaritat catalana, és una agrupació de forces polítiques catalanes que protesten contra la llei de jurisdiccions que es publica el 1906, aquesta llei ampliava les competències de la justícia militar en l'àmbit civil.

Aquesta solidaritat catalana fracassa perquè hi ha molta heterogeneïtat ideològica i hi ha molt protagonista de la lliga regionalista, aleshores no va tenir èxit. - El 1906 Enric Prat de la Riba publica la nacionalitat catalana, que és considerada com l'obra teòrica culminant del nacionalisme - El 1914 es crea la mancomunitat de Catalunya que és la culminació d'aquest nacionalisme català conservador - El 1919 escriuen el primer projecte d'Estatut d'Autonomia.

El document antecedent va ser les bases de Manresa - Quan Primo de Rivera comença la dictadura el 1923, aquest catalanisme conservador comença a decaure davant el progressista - Catalanisme progressista (d'esquerres) - Li manca unitat i és feble (no tenia fortalesa), això era degut a 1. Ja és present una esquerra anticatalanista 2. Per la gran in uència que tenen entre els obrers els anarcos sindicalistes (CNT i UGT) 3. No tenen un programa que atregui les classes mitjanes 4. No tenen un líder carismàtic 5.

Hi ha força inestabilitat social provocada pels anarquistes, això fa que no tinguin bona acollida - A partir de 1910 comença un canvi, es funda la unió federal nacionalista republicana (UFNR), es volien agrupar deixant clar la seva ideologia - El 1917 es funda el partit república català, amb 2 personalitats: Francesc Lairet i Lluís companys. Aquest partit sense gaire èxit intenta unir obrerisme i catalanisme - El 1922 apareix acció catalana que vol ser un partit alternatiu a la lliga regionalista conservadora - el 1922 apareix el gran catalitzador de l'esquerra, es funda estat català per Francesc Macià, aquest és un partit independentista.

Aquest partit representa l'inici d'èxit del catalanisme d'esquerres - El 1931 es funda esquerra republicana de Catalunya, el líder és Francesc Macià i serà el partit agemolí durant tota la segona república. Mancomunitats: És un organisme, que recollia les retribucions i els recursos econòmics de les 4 diputacions provincials catalanes. L'estat no li va donar traspassar poder ni de competències, ni li va donar recursos per fer aquesta gestió.

Es va constituir al 6 de desembre de 1914 com a culminació d'un procés que va començar a 1911, quan els 4 presidents de les diputacions catalanes presenten un avantprojecte de mancomunitat, aquesta va ser una de les darreres lleis que va aprovar Canalejas, aquest projecte es dona el 1911 on es volen ajuntar les 4 diputacions catalanes presentades per Prat de la Riba. La llei es va aprovar el 1912. La diputació és l'herència d'aquesta, mancomunitat, ja que tenim moltes gestions i burocràcia per això s'hauria d'eliminar.

- Les competències són les funcions que tenen cada organització política o administrativa La mancomunitat va començar el 1914 i acaba el 1925 tot i que des del 1923 ja no és operativa, i respecte de la seva constitució la llei de mancomunitats l'aprova el govern de Canalejas el 1913, però el govern de Eduardo Dato aprova la constitució de la mancomunitat el 12 de desembre de 1913 Enric Prat de la Riba és proclamat president l'abril de 1914 i en aquest període hi ha 2 presidents - Enric Prat de la Riba 1914 - 1917 - Josep Puig i Calafall 1917 - 1923 La mancomunitat neix en un moment de con ictivitat social i laboral, de crisi política i a on internacionalment es produeix l'esclat de la gran guerra (Primera Guerra Mundial).

Tot i aquestes di cultats internes perquè no tenien gaires recursos econòmics, les seves accions van ser molt e caces en el camp de la cultura, ensenyament, obres públiques i la bene cència (La bene cència comença a partir de la revolució industrial, i apareix la precarietat obrera molta gent va començar a ajudar, quan l'estat i organismes s'adonen d'aquesta situació comencen la bene cència) La mancomunitat s'organitza en institucions de govern, algunes van ser: - Constitució de bene cència i sanitat - Constitució de polítiques socials - Constitució de cultura i instrucció - Constitució d'obres hidràuliques i ferrocarrils - Constitució de telèfons - Constitució d'hisenda - Constitució de camins i ports - Constitució d'agricultura i serveis forestals Hi havia la presidència que van ser primer Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Calafall, quan feien les reunions de la mancomunitat Barcelona tenia 36 diputats, Tarragona 20 diputats, Lleida 20 diputats i Girona 20 diputats.

L'objectiu va ser crear infraestructures de servei públic (Millorar les carreteres, obres hidràuliques i la xarxa de telefonia que s'estava instal·lant a la ciutat, entre altres), volen funcionaris e cients i organismes de gestió e cients. L'objectiu és millorar el desenvolupament econòmic de Catalunya. Duen a terme un projecte cultural important i educatiu que es fonamenta en la reforma d'estudis primaris, professionals i universitaris, potenciant l'estudi cientí c i de la cultura catalana.

Les obres que van fer van ser: - Impulsen l'institut d'estudis catalans - La biblioteca de Catalunya (biblioteca més important de Barcelona) - Fundació del servei de conservació i catalogació de monuments - Creació de museus i xació de la normativa de la llengua catalana seguint el model de Pompeu Fabra - Potenciació de l'ensenyament: - Es crea el consell de pedagogia (treballa la metodologia a seguir en l'ensenyament). - Impulsen l'escola de treball, d'agricultura, de funcionaris administratius local, de bibliotecaris, d'infermeria, catalana d'art dramàtic i vells o cis.

Obra social: - Renoven la casa de la maternitat - En infraestructures bàsiques tenen 3 línies d'acció, la xarxa viària, les obres hidràuliques i equilibrar el territori. Van fer molt bona feina en la construcció de carreteres, ferrocarrils i la xarxa telefònica La mancomunitat va quedar suprimida de nitivament el 20 de març de 1925, ocupa la presidència Alfons Sala Argalí que era un anticatalanista i es dedica a desmantellar-la LA CRISI DE 1917: Els antecedents: Entre 1914 i 1917 es va creant una situació de tensió política i social en la qual podem detectar una sèrie d'elements: 1.

Entre 1914 i 1918 tenim la Primera Guerra Mundial, l'esclat d'aquesta guerra a on Espanya es declara neutral i no participa crea una situació de tensió política entre els que s'identi quen com a germanò ls (s'identi ca amb el bàndol alemany) i els aliadò ls (s'identi quen amb la Gran Bretanya i França), això va generar divisió. 2. Durant la guerra es produeix una millora de l'economia a Espanya molt important. Augmenta considerablement la demanda sobre els productes Espanyols generant molts bene cis pels empresaris. Aquesta millora econòmica va perjudicar la població (classes populars) perquè es va produir un procés in acionista que va augmentar els preus dels productes de primera necessitat.

Això va provar malestar sobre la població. 3. La por d'uns i l'esperança dels altres que va suposar la revolució bolxevic a Rússia (1917). Aquesta revolució té una ideologia comunista. La Revolució Russa va estar liderada per Lenin, en aquest procés van prendre el poder els bolxevics instaurant una dictadura comunista. El comunisme nacionalitza totes les empreses, això va aterrir els propietaris principalment indústries, ja que una de les bases del comunisme és la propietat col·lectiva. Quan el sistema comunista s'instaura a la URS es comencen a formar partits comunistes arreu d'Europa i això va preocupar molt a les classes mitjanes i altes (propietaris d'empreses) 4.

La inestabilitat política que viu el mateix govern, amb la del torn pací c i amb un nombre de governs molt elevat La crisi (1917) Esdeveniments: 1. Es creen juntes de defensa dins l'exercit, que generalment era una institució molt equilibrada, aquestes són organitzacions que demanen millors condicions pels militars. El 1917 hi havia un gran desequilibri entre el nombre d'o cials i el nombre de soldats. El sou base d'un militar sense rang era baix, aleshores demanaven una millora de sou i es queixaven que els militars que estaven a Àfrica, Marroc, els hi era més fàcil promocionar que els de la península.

Davant de les juntes de defensa el govern cedeix a les seves reivindicacions i aquesta actuació del govern es considera que claudica davant del poder militar 2. El juliol de 1917 Cambó lidera una assemblea de parlamentaris, formada per opositors amb l'objectiu de convocar unes eleccions que formin unes corts constituents que puguin elaborar una nova constitució que sigui més democràtica (demanen una democratització del sistema). Aquesta assemblea és molt heterogènia i el rebuig de les juntes militars va dissoldre l'assemblea. 3. L'agost de 1917 els sindicats UNG i CNT convoquen una vaga general per fer les mateixes reivindicacions que es feia l'assemblea.

Aquesta vaga general té un gran seguiment i és reprimida durament per l'exèrcit, van morir 70 persones, 200 ferits i 2000 detinguts que es posen del costat del govern i de la monarquia. La post crisis Aquesta etapa el sistema va viure els seus darrers anys en mig d'una gran con ictivitat. - Aspecte polític Tenim crisis contínues en el govern amb un desprestigi del sistema perquè els polítics no representen el poble, a partir de 1917 es crean governs de concentració que estan formats per liberals,cosnervadors i membres de la lliga (es trenca el bipartidisme), aquests governs de concentració intenten algunes reformes petittes per democratitzar el sistema, pero son insu cients.

Els caps de gvern més coneguts són: Garcia Prieto, el Conde de Romanones, Eduardo Dato i Antoni Maura - Aspecte social A partir de 1907 els sindicats van agafar una força molt important, la CNT que era l'anarcosindicalista tenia 700.000 a liats i molta capacitat de mobilització. El líder sindical d'aquesta època és Salvador Segui (conegut com el noi del sucre) que va dirigir un sector de l'anarquisme cap a una estratègia més moderada en les reivindicacions.

Un fet molt important va ser la vaga de la canadenca el 1919, aquesta era una empresa hidroelèctrica, però era coneguda com la canadenca perquè era de capital canadenc, aquesta va tenir un impacte important perquè es va paralitzar el 70% de la indústria catalana. Aquesta vaga va acabar amb un enfrontament molt dur entre patrons i obrers. Els patrons van utilitzar la tècnica del Lockout i van crear sindicats lliures (no tenien ideologia comunista) i comença una etapa de violència coneguda com el pistolerisme, sobretot a Barcelona, a on es maten patrons i obrers. Aquest període és un període d'atemptats amb moltes víctimes, un d'ells va ser Francesc Lairet i Salvador Segui.

- L'exercit A l'exèrcit es produeix el desastre, el Annual el 1921 al Marroc, amb 12000 soldats espanyols morts, això va crear una commoció nacional i davant aquesta situació el 13 de setembre de 1923 el capital general de Catalunya Miguel Primo de Rivera a través d'un manifest estableix una dictadura militar i es col·loca com a cap de govern. Aquest manifest explica que és el que farà. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Introducció Primo de Rivera és capital general militar de Catalunya. Causes: 1. Decadència del sistema polític de la restauració, que hi havia perdut la connexió política amb les classes populars, que demanaven la democratització del sistema i millores socials.

L'aparició del pistolerisme crea una situació d'inestabilitat molt important 2. La radicalització del nacionalisme, que ha canviat molt el seu discurs i les seves reivindicacions. El catalanisme polític del s. XIX parla del regionalisme federalista, defensar el català, el dret català, i els documents conservadors sobretot les bases de Manresa estan insinuant com seria Catalunya si tingués autonomia lleument. A partir del s. XX comencen a aparèixer paraules com autonomia, nacionalisme. Quan comencen a aparèixer els partits d'esquerres aquests comencen a ser independentistes, el discurs ha canviat entre el s. XIX i el s. XX. La radicalització del regionalisme català desperta el radicalisme 3.

No hi ha una oposició real contra la dictadura, les persones no van sortir al carrer per manifestar-se en contra del manifest 4. La necessitat que té l'exèrcit de recuperar el seu prestigi després de la derrota del Annual al Marroc i el desig de controlar la situació com havien fet altres militars a segles anteriors.

Suport: Primo de Rivera va tenir el suport de la institució que representa, els militars, també el recolza la monarquia, no hi ha cap indici que el rei estigui en contra o favor, però el rei no protesta, també se situa l'església aquesta va estar molt preocupada per l'anticlericalisme que va aparèixer a la Setmana Tràgica i que va provocar la crema de llocs religiosos (escoles, esglésies, convents…). En l'àmbit econòmic, tots els patrons es van posar de costat de Primo de Rivera a causa de la guerra entre patrons i obrers, pel mateix motiu els terratinents del camp andalús també el van recolzar, ja que volien que tot acabés a favor seu.

Primo de Rivera té com a model el feixisme de Benito Mussolini, aquest va fundar el 1920 el partit feixista Itàlia i vol instaurar un règim d'aquest estil. Va instaurar un règim autoritari, però no té un partit de masses, ni una ideologia, ni un programa concret de reformes que era típic del feixisme - Característiques del feixisme 1. Partit feixista 2. Estat totalitari 3. Anticomunista 4. Paramilitar 5. Veritats absolutes 6. Ús de la violència 7. Líder carismàtic - Conseqüències del feixisme 1. Són conseqüència de la ideologia de persones que són antidemocràtiques 2.

És conseqüència de la Primera Guerra Mundial El feixisme que vol implantar Primo de Rivera no tindrà èxit a Espanya, perquè no hi ha cap partit que suporti el feixisme com a Alemanya i Espanya. Directori militar: El directori militar és un període inicial que va de 1923 ns a 1925, la direcció de tot la tenien els militars. 1. En aquest període de 2 anys Primo de Rivera assumeix tots els poders de l'estat de manera provisional (executiu, legislatiu, judicial). 2. Se suspèn la constitució de 1876 (1876-1923), se suprimiran els drets constitucionals. 3. Es van prohibir els partits polítics i els sindicats. 4. Es va establir la censura de premsa (escrita i ràdio). 5.

Es vigila i controla l'ensenyament, tots els carrers d'ensenyament que no siguin leals al sistema són acomiadats i emplaçats. 6. Es van canviar els responsables de les diputacions i dels ajuntaments 7. L'exercit ho controla tot 8. Es crea un partit polític que es diu la unió patriòtica, però no és feixista 9. Es persegueixen els líders del sindicat de la CNT 10. Es potencien els sindicats lliures 11. Se suprimeix la mancomunitat de Catalunya el 1925 12. Es prohibeix l'ús del català i dels símbols catalans, això sí que va crear controvèrsia a Catalunya perquè Primo de Rivera havia estat un general respectuós davant aquests. 13.

La situació al Marroc se soluciona a Mèxic amb un desembarcament que és el desembarcament de lucemas, el líder nacional marroquí és detingut, ocupen el Rif i aquesta victòria va ser la recuperació del prestigi de l'exèrcit i la preponderància dels militars que estaven al Marroc. A partir de 1925 Primo de Rivera en comptes d'acabar amb la seva dictadura i tornar a donar pas a la monarquia constitucional intenta imitar al govern Itàlia de Mussolini i transita cap al directori civil (1925-1930). En el directori civil el poder passa als civils i no als militars com anteriorment. En aquesta segona etapa crea un consell dirigit per ell mateix i s'inicia una etapa de dirigisme econòmic i social.

Els programes feixistes dins del programa econòmic se centraven a millorar les infraestructures (la construcció d'infraestructures és clau per a l'economia del país, ja que aquesta dona treball a persones, millora la comunicació i s'utilitzen materials d'altres indústries). A les reformes socials milloren l'educació i són dels primers que van pagar les vacances. Primo de Rivera a Espanya va imitar tot axó, el primer que va fer va ser fomentar les obres públiques que milloren l'economia i generen ocupació (carreteres, ferrocarrils, confederacions hidrogrà ques…), es continua treballant en l'electri cació del país i en l'extensió dels regadius.

Va crear empreses, el 1924 va crear la compañia telefònica nacional de España, la segona companyia que va crear el 1927 va ser la companyia arrendataria del monopolio de petroleos SA, coneguda com a CAMPSA. Altres esdeveniments més van ser l'exposició internacional el 1929 a Barcelona, assistien bastants països Europeus, Estats Units i Japó, aquesta exposició ensenyava les millores tecnològiques dels altres, aquesta va millorar la ciutat. El 1929 també es crea l'exposició iberoamericana a Sevilla, millorant la ciutat, i millorant la relació amb els països americans, Portugal i Brasil.

Les millores socials van ser: Van aparèixer les assegurances per malaltia (baixa) i el descans dominical Fi de la dictadura i del sistema: Primo de Rivera inicia la seva dictadura amb bastant consens inicial i amb l'oposició dels partits dinàstics, dels republicans, del partit comunista d'Espanya, de la CNT, d'alguns a liats del PSOE i d'alguns intel·lectuals importants com Miguel Unamuno i alguns universitaris.

Aquesta oposició inicial va canviar amb el directori civil, ja que es va veure que aquesta dictadura s'estava allargant i no era una cosa temporal a causa de la situació, l'oposició va augmentar, afegint-se els burgesos, també els petits patrons i nalment part de l'exèrcit tampoc li donarà suport i el mateix rei. Davant que aquest comença a perdre el suport dimiteix el gener del 1930 i Alfons XIII anomena a un nou general, el general Berenguer cap de govern, amb l'objectiu de transitar de la dictadura a una monarquia constitucional (dicta blanca), aquest va rebre moltes crítiques perquè anava molt lent, i va dimitir.

El rei va proclamar un almirall que es deia Aznar amb l'objectiu de convocar unes eleccions, primer les municipals per democratitzar els país, aquestes eleccions es presenten en coalició, els nacionalistes, republicans, socialistes i els sindicats, aquesta coalició signada al pacte de San Sebastià. ASPECTES ECONÒMICS DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX CONSIDERACIONS GENERALS: Etapes: Començaments de segle: Etapa de crisi econòmica.

La pèrdua de les colònies (Filipines i Cuba, va ser la crisi del 1898) descens importacions i matèries primeres (Tot allò que Espanya obtenia d'aquests llocs ja no ho podien obtenir d'allà, els productes eren el sucre, cafè, coto…) també va perdre on mercat a on vendre productes espanyols. Primera Guerra Mundial (1914-1918): Inici de 4 anys de boom econòmic. La neutralitat espanyola augment exportacions (Grip Espanyola).

En aquesta guerra van participar països molt industrialitzats, la seva indústria estava dedicada a la producció d'armament com Espanya es va declarar neutral davant la guerra i la seva producció no estava només destinada a l'armament a causa d'això va rebre una gran demanda dels productes espanyols. Aquesta demanda va bene ciar principalment als propietaris de les empreses, però va perjudicar les classes populars a causa de la pujada dels preus de productes bàsics, els preus van pujar, ja que a causa de l'exportació els productes que van quedar aquí eren minoritaris i la demanda pujava, encara això va ser un moment d'auge econòmic. La postguerra. Etapa novament de crisi.

Amb la recuperació dels estats bel·ligerants la indústria espanyola torna a la realitat de preguerra: poca competitivitat i moltes empreses van entrar en crisi. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1929): Europa i USA viuen moments d'eufòria econòmica. Espanya també gaudeix de bonança econòmica. Les indústries s'estaven reconstruint i van regenerar els productes a més a més va sorgir el pagament a terminis. Crisi borsària del 29 (el crac del 1929): Aquí arriba cap als anys 1930-32. Disminució de les exportacions i la interrupció de les inversions estrangeres.

- Perquè i com es va produir Un dijous (dijous negre) molta gent que estava a la borsa va començar a vendre accions i ningú les va comprar, quan una acció surt a venda i ningú la compra es produeix una baixada dels preus, això va generar inquietud i en comptes de frenar aquesta situació més persones van començar a vendre accions, produint-se el pànic de devaluar els preus de les accions que té a casa i totes les accions posades a la venda no es compren i va generar que moltes persones tinguessin pèrdues econòmiques portant-los a la ruïna, persones que van demanar préstecs no podien pagar-los i els bancs van caure. Tot això va generar un efecte dominó que va arribar ns a Europa.

Espanya al principi no va tenir tants problemes perquè no tenia relació directa amb USA, però quan la resta de països europeus van caure Espanya també. Catalunya: - A Catalunya ja es dona una preeminència del sector industrial sobre l'agrícola [% de la població activa i producció industrial superen el sector primari], passa d'una economia primària a una secundària - Catalunya centre industrial i econòmic [+País Basc]. Resta Espanya, agrícola. - Canvi en l'estructura empresarial. A les empreses familiars existents s'hi sumen grans empreses de capital estranger amb interessos en noves indústries (electricitat, metal·lúrgia, química…).

- L'electricitat com a font d'energia contribueix al desenvolupament industrial. Es van crear empreses elèctriques i il·luminació dels centres urbans. Lentament, es van canviant els vapors i el carbó per l'electricitat. SECTOR PRIMARI (AGRARI): - L'agricultura espanyola i catalana viuen encara la crisi en el sector de la darreria del segle XIX: l'impacte de la l·loxera; predomini de productes de secà, l'arribada de productes estrangers, la baixada de preus, l'existència de mercats reduïts, - Catalunya va trigar més temps per recuperar-se totalment de la l·loxera.

- A partir de 1910 es dona una certa millora: augment producció de cereal, patata i productes de regadiu, introducció general dels adobs químics, augment de les zones de regadiu, augment de les exportacions agrícoles. - El camp continuava amb els problemes de propietat. El 65% dels pagesos són jornalers; continua el fenomen del latifundisme (Andalusia i Extremadura principalment). - Catalunya la situació era sensiblement millor que a la resta d'Espanya. Això provocarà tensions i con ictivitat. - A principis del segle XX es generalitza l'aparició de cooperatives (sobretot a Catalunya) amb l'objectiu de millorar la comercialització dels productes (oli, vi, …) SECTOR INDUSTRIAL: Electricitat.

Cap a mitjan segona dècada del S. XX l'electricitat comença a superar el vapor/carbó com a font d'energia per les indústries. Capital estranger: A partir de 1912 grans empreses com la Barcelona traction, light and power (La Canadenca, per ser de capital canadenc) produeix electricitat per moure fàbriques i mitjans de transport. És un exemple. Diversi cació industrial: - Tèxtil . És encara la indústria més potent tot i que anirà perdent potència. - Química . Gran expansió. Productes: adobs, medicaments, explosius… - Siderometal·lúrgica País Basc com a gran centre. Altos Hornos de Vizcaya produeixen el 62% del ferro d'Espanya.

Al sud la Rio Tinto Company Limited produeix el 44% de coure de tot el món. Apareixen una sèrie d'empreses al voltant com el sector navilier, o com el sector dels transports (La Maquinista Terrestre i Marítima en el ferrocarril; la Hispano-Suïssa en cotxes de luxe; la Motor Ibèrica lial de la Ford; l'Elizalde en motors d'aviació; …) - Construcció Les obres públiques promouen l'aparició d'indústries cimenteres. SECTOR TERCIARI: Transports. Es produeixen força novetats a causa de la introducció del motor d'explosió i del motor dièsel. El transport per carretera rep un important impuls. El ferrocarril, però continua sent el rei del transport terrestre. Telecomunicacions.

Es creen les primeres emissores de ràdio (Ràdio Barcelona EAJ-1 la primera d'Espanya comença a emetre el 1924). Es dona un impuls a la xarxa telefònica i a la xarxa telegrà ca. Comerç. Tal com ja hem vist abans el comerç d'importació–exportació estarà subjecte a la conjuntura econòmica i política internacional augmentant i disminuint segons condicions. Banca. Al primer terç del segle XX es produeix la decadència de la banca catalana i els bancs catalans van perdent força pes en relació amb Espanya. A la dècada dels 20 apareixen o es desenvolupen els grans bancs madrilenys (Hispano-americano 1902; Central; Español de Crédito; Popular), i bascos (Bilbao 1920; Vizcaya 1922).

Santander va aparèixer el 1857 i el Banco de Bilbao Vizcaya el 1857. Van apareixer aquests bancs perquè hi havia una siderúrgica que necessitava moltes inversions. LÍNIA CRONOLÒGICA: DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA: Motius pels quals es va passar d'una monarquia a una república: 1. El suport inicial del rei a Primo de Rivera va despertar descon ança i recel entre el poble. Quan Primo de Rivera dimiteix, el rei encarrega al general Berenguer una transició cap a la monarquia constitucional. Les reformes realitzades no satisfan les classes populars i, amb l'almirall Aznar, la situació es complica encara més. 2.

El 17 d'agost de 1930, es signa el pacte de San Sebastià, agrupant partits socialistes, republicans i nacionalistes amb l'objectiu de crear una política antimonàrquica. 3. El 12 de desembre de 1930, la sublevació de Jaca, dirigida per dos capitans, busca proclamar la república, però és reprimida i els capitans són executats. Davant aquesta situació, el govern convoca eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, que esdevenen un plebiscit sobre la monarquia. 4. Els republicans guanyen en la majoria de capitals de província, i el 14 d'abril de 1931, Alfons XIII marxa d'Espanya. A tot el territori es proclama pací cament la república.

LA DINÀMICA POLÍTICA: PARTITS, ELECCIONS, LEGISLATURES Legislatura Període de temps en el que governa un partit o coalició. Habitualment després d'unes eleccions. En aquest període de la república es convoquen 3 eleccions al govern. Durant la república hi ha 3 legislatures es poden distingir en: 1. La primeta legislatura: Bienni progressista (1931 - 1933) 2. La segona legislatura: Bienni de dretes (1933 - 1935) 3. La tercera legislatura: El frente popular (1936) Agrupem la diversitat de partits segons la seva ideologia: - Partits d'esquerres Tenen una ideologia republicana, accepten les autonomies.

Són partidaris dels canvis econòmics i socials, rebutgen les institucions tradicionals com l'exercit, la monarquia i l'església. - Izquierda republicana (abans acción republicana): Partit de petits burgesos, amb molts intel·lectuals i professionals; volen reformes, però en forma no violenta.

Destaca Manuel Azaña - PSOE: Ideologia socialista; suport del sindicat UGT; partit obrerista de tendència moderada encapçalada per Francisco Largo Caballero - Partit comunista d'Espanya: Fundat el 1921 com a escissió del PSOE, encapçalat per José Díaz i Dolores Ibárruri - Partit radical socialista: De Marcel·lí Domingo - ERC: Fundat el 1931 i liderat per Francesc Macià i Lluís Companys - POUM (Partit Obrer d'Uni cació Marxista): Fundat el 1935 i encapçalat per Andreu Nin.

Partit d'orientació Trotskista contra l'Estalinisme imperant en el comunisme - PSUC (Partit Socialista Uni cat de Catalunya): Fundat poc abans de començar la guerra dirigida per Joan Comorera - ORGA (Organització Republicana Gallega Autònoma): Liderat per Santiago Casares Quiroga, amb una ideologia afí a Izquiera Republicana. - Partits de dretes És un grup de persones defensores de la monarquia, són partidaris de mantenir l'estructura socioeconòmica del país, defensen la propietat privada i el capitalisme. Defensaven els valors tradicionals com família, propietat, religió, ordre… Partidaris de les…