La Crisi del Sistema de la Restauració a Espanya (1902-1923)

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1. REFORMISME DINÀSTIC La segona etapa de la Restauració comença al 1902 amb la majoria d'edat Alfons XII, amb la intenció de mantenir el torn pacífic i regenerar la política espanyola. El govern de Silvela (cap de govern durant la regència) fracasa després d'intentar reformar el govern perquè deixa entrer figures alienes a la política, va intentar descentralitzar l'administració i va augmentar els impostos. Com a queixa per aquest augment d'impostos a Barcelona hi haurà el Tancament de Caixes i va provocar vagues generals i importants a Catalunya. I finalment hi haurà una gran consolidació del catalanisme. Diferents corrents reformistes de l'Estat: 1.

La dels partits del torn dinàstic, van fer una reforma important fins a 1912. Criticaven el frau electoral i creien que havien d'haver canvis desde dalt per evitar una revolució des d'abaix. 2. Partit conservador (Silvela i Antonio Maura) i del partit liberal (José Canalejas) Partits marginats: - Republicans - Carlins - Socialistes - Catalanistes Sentien que no havien aprofitat la crisi del 98 per acabar amb els dos partits dinàstics i volien renovar-se movilitzant l'opinió pública i desbancar els partits de torn dinàstic. 1.1 La generació del 98 Va ser un grup d'integrants literaris que volien regenerar Espanya, reflexionàven sobre la decadència del pais i veien la necessitat d'un canvi.

(Unanimo, Pio Baroja, Joaquim Costa Va ser un polític i historiador que va proposar reformes educatives i econòmiques. 1.2 Reformisme conservador i liberal Reformisme conservador Després del fracàs de Silvela, el nou líder va ser Antonio Maura (1903) que va ser president del consell de ministres 5 vegades. Va intentar regenerar el pais amb una nova classe política que tingués el suport de les classes neutres, és a dir, d'aquells que no participàven en política. Volia un estat fort, acabar amb els cacics i impedir el protagonisme de les classes populars. 1907: Es va fer la Llei d'Administració Local i la Llei Electoral.

Va fer mesures proteccionistes per modernitzar la indústria espanyola i integrar-hi el català. Va millorar la legislació laboral amb la Llei de Protectora contra els accidents de treball, llei sobre les condicions laborals de noies i nens, llei de descans dominical, llei de vagues i va crear l'Institut Nacional de Previsió. Reformisme liberal Nou líder i més progressista José Canalejas. Volia atraure els sectors populars cap al seu partit i limitar el poder de l'església, per això va fer la Llei del Candado. - No va permetre més congregacions religioses, les va prohibir. Es va plantejar la separació Església-Estat. Va reformar el sistema d'impostos augmentant l'Impost de rendes urbanes.

Per tant, les classes altes van protestar. 1912: Va fer la Llei del Reclutament per acabar amb el sistema de quintes. També va fer una llei per millorar les condicions laborals. Tot i que va ser molt dur quan els obrers feien vagues o protestes. Va fer la Lei de Mancomunitats: era una resposta a les reivindicacions nacionals com el cas de Catalunya. Mancomunar: + autonomia. Permetia que les diferents diputacions provincials s'ajuntessin per temes de seveis públics com el govern de Dato. Al 1912, José Canalejas mor en un atemptat anarquista. 2. FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ (Espanya) 2.1 Republicanisme Els republicans van ser la principal oposició política en el Congrés dels diputats.

Els republicans van tenir molta força a les zones urbanes/ciutat, perquè no arribava la influència dels cacics. El republicanisme va evolucionar i va acabar sent un moviment més reformista amb suport de classes mitjanes i popular. 1903: Neix la Unió Republicana (Nicolas Salmerón) Hi ha la coalició de diferents grups republicans: - Volien restaurar la Constitució de 1863. - Convocar Corts Constituents. - Proclamar la República. 1903-1905: Unión Republicana va guanyar les eleccions a grans ciutats (Madrid, Barcelona, València) Va destacar el candidat Alejandro Lerroux. REPUBLICANISME LERROUXISTA Molt més radical, demagògic i anticlerical. Molt revolucionari i sobretot anti-catalanista.

Deia que els polítics catalans estaven en mans de la burgesia catalana i de l'església. 1907: A les eleccions, com que Unión Republicana s'acosta al Catalanisme, Lerroux es separarà, i al 1908 funda el Partido Republicano Radical. Mentrestant, al 1906 havia aparegut un moviment unitari català que acabarà presentant la candidatura de solidaritat catalana. A València, apareixerà un moviment populista i anticlerical semblant al de Lerroux, que es dirà Blasquisme, el líder serà Vincent Blasco Ibañez. També un partit mot radical. 2.2 Nacionalisme català A principis de s. XX, la Lliga Regionalista era el partit hegemònic a Catalunya.

Volia: - Més autonomia - Poder intervenir en la política espanyola - Modernitzar i descentralitzar l'Estat Enric Prat de la Riba va escriure la nacionalitat catalana i va ser responsable del partit amb Francesc Cambó. La Lliga Regionalista es va haver d'enfrontar els republicans Lerrouxistes, per discrepàncies internes. La Lliga havia tingut èxit electoral al 1901, però a partir de 1903, s'imposaran els republicans. 1904: La Lliga va tenir una crisi interna, quan Alfons XIII visita Barcelona. Alguns regidors de la Lliga com Cambó, no van fer cas als acords del partit i van boicotejar la visita del rei.

A continuació, alguns militants com Domènech i Montaner van marxar de la Lliga i van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906). 2.3 Carlisme A principis del s.XX, els carlistes accepten participar a les eleccions, i el seu líder era Ramón Nocedal, tenien representacions al Congrés. Amb la Primera Guerra Mundial van tenir un trencament perquè un dels seus dirigents era molt germanòfil, i va sortir del partit per fundar el Partido Tradicionalista. Però durant la Segona República, carlins i tradicionalistes es tornaran a juntar sota el nom de Comunión Tradicionalista. 2.4 Socialisme A principis del s.XX, PSOE augmenta moltíssim el nombre d'afiliats.

El PSOE era partidari d'aprofitar pactes electorals amb partits electorals, com el que van fer al 1910 la Conjunción Republicanosocialista, que el 1910 van guanyar 27 escons i van entrar al parlament. 1904: La força del PSOE va anar creixent. Líders principals: Pablo Iglesias Julián Besteyo Indalecio Prieto Francisco Largo Caballero President del Consell de Ministres i Guerra. A Catalunya el PSOE va tenir poca influència, tot i que al 1923 es va fundar la Unió Socialista de Catalunya. 2.5 Nacionalisme vasc i gallec Pais Vasc A partir del S.XX, el PNV augmenta l'electorat. 1911: Es funda STB (Solidaritat Treballadors Vascos) Era un sindicat nacionalista i catòlic.

1916: El PNV es passa a dir Comunió Nacionalista Vasca, i es torna més moderat per atreure la burgesia, defensar la industrialització i el progrés. 1921: Hi ha un trencament dins del partit, una part seguira sent PNV. I hi haurà un altre grup que es dirà Aberri. 1930: Es tornen a juntar i tornen a dir-se PNV. Galícia L'organització Irmandades de Fala fa el pas del galleguisme cultural al polític, i vol impulsar el gallec. La seva veu és el diari "A nosa terra" (1916). València i Andalucia, a partir del s.XX, també establiran les bases de partits polítics que volen més autonomia. 3.

Obrerisme anarquista a Catalunya: la Setmana Tràgica 3.1 Obrerisme anarquista a Catalunya Al s.XX va començar amb moltes revoltes obreres a Catalunya. 1910: Solidaritat obrera va fundar la CNT. Va ser l'organització obrera principal a Catalunya i Andalucia. Liders: Salvador Seguí Ángel Pestaña Joan Peiró Ideologia: Independència del proletariat, de la burgesia i de l'Estat. Acabar amb el capitalisme. Volien acabar amb l'apatia obrera i el seu abstencisme electoral. La necessitat d'una Unió Sindical. 1910: Intent de vaga general que sobretot es va seguir a Catalunya, València, Andalucia, Astúries, País Vasc i Madrid.

1918: La CNT fa el Congrés de Sants i decideix passar a l'acció directe en la seva causa. 1919: Vaga de La Canadenca. Aquesta empresa donava electricitat a Barcelona i la seva zona industrial representava el 70% de la industria. Va deixar Barcelona sense electricitat casi 2 mesos. Resolució del conflicte Obrers i patrons van acordar la jornada de 8h, un augment de sou i la readmisió de treballadors acomiadats per la vaga. Molts patrons no ho van fer. La patronal va respondre amb una dura repressió i va crear el Sindicat Lliure, per treure força a la CNT.

Complot entre autoritats: La política va organitzar bandes de pistolers a sou per acabar amb les vagues i assassinar als dirigents, com Salvador Seguí (1923). Resposta del govern central: El General Martínez Anido, va encobrir el pistolerisme quan alguna família anava a denunciar la matança del seu marit. Va fer la Llei de Fugues. RESUMINT: Les posicions dels patrons i dels obrers es van radicalitzar més i el pistolerisme es va allargar fins al 1923 (Inici de la dictadura de Primo de Rivera). 3.2 LA SETMANA TRÀGICA Antecedents Després del desastre de 1998, Espanya comença a ocupar el nord d'Àfrica. 1906: Conferència d'Algesires entre França i Espanya.

1912: Tractat hispano-francès en el que el Marroc es converteix en un Protectorat Francoespanyol. Espanya té el nord del Rif i dos enclavaments (petits llocs) a la Costa Atlàntica (Ifni i Río de Oro). Espanya tenia molts interessos al Marroc: Tornar a ser una potència colonial Recuperar el desprestigi de l'exèrcit Interessos econòmics Però Espanya no imaginava que les tribus berbers els atacarien constantment. 1909: Espanya va reforçar la presència militar, però tot i així els rifenys van derrotar les tropes espanyoles en el barranco del lobo. Aleshores, Espanya decideix enviar més tropes resserguistes.

AQUELLA SETMANA (26 Juliol - 2 d'Agost) - L'enviament de resserguistes al Marroc va provocar un gran moviment de protestes a Barcelona, que van tenir suport d'anarquistes, socialistes i republicans. - A més, el sistema de Reclutament va ser de quintes, i els qui podien pagar no anaven a la guerra. - 26/07: El sindicat anarquista solidaritat obrera crida a la vaga general i té el suport de la UGT. - A Barcelona, la revolta va durar 1 setmana. Els revoltats van fer barricades, es van enfrontar amb les forces de l'ordre i van incendiar +80 establiments religiosos. Era un gran moviment antimilitarista i de rebuig a l'església.

- Les autoritats responen declarant l'Estat de Guerra , i envien reforços per reprimir el moviment. La situació es descontrola. - L'Estat respon amb una gran repressió: centenars de detinguts, 1500 homes sotmesos a consell de guerra i 17 condemnats a mort; només es van executar 5. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES - Els partits del torn dinàstic es desestabilitzen. - La duresa de la repressió, va unir liberals i republicans, que van criticar durament el govern. - Alfons XIII es veu obligat a dissoldre les Corts, i passa el govern liberal a José Canalejas, Al 1912, serà assassinat. - Després de Maura i Canalejas, els partits dinàstics es fragmenten i no disposen de líders forts.

Partit liberal: Romanones, Santiago Alba Partit conservador: Eduardo Dato (1921) - Els grups de l'oposició es reorganitzen: Republicanisme, s'enforteix i es crea un nou partit -> Partido Reformista (1912). - Republicanisme de Lerroux -> Queda en gran descrèdit per la seva ambigüitat durant la Setmana Tràgica. Molts dels seus seguidors van marxar cap a les files anarcosindicalistes. - La coalició de Solidaritat Catalana es trenca. La Lliga Regionalista va donar suport a la repressió del govern durant la Setmana Tràgica. I per l'augment de la influència del republicanisme. 4.

DE LA SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT 4.1 Solidaritat catalana (coalició creada el 1906) Els diputats catalans del Congreso de los Diputados sempre van ser rebuts amb hostilitat pels partits dinàstics, pel govern de Madrid i la Premsa de la capital. 1905 Va haver els incidents del Cu-cut (Revista Satírica) i la Veu de Catalunya. El govern, en comptes de sancionar els fets, al 1906, va publicar la Llei de Jurisdiccions que contrariava militarment totes les ofertes contra l'exèrcit, la unitat d'Espanya i els seus símbols. Les forces polítiques catalanes van reaccionar formant la coalició electoral de Solidaritat Catalana (1906).

Hi havia republicans, carlins, federalistes i la Lliga Regionalista. 1907 Solidaritat catalana presenta la seva candidatura i un programa comú, anomenat "Programa del Tívoli": demanen la derogació de la Llei de Jurisdiccions, dotar a Catalunya més autonomia Van tenir un gran triomf electoral, i van aconseguir 41 escons. 1909 Per discrepàncies internes, Solidaritat Catalana es desfà, sobretot pel que havia passat durant la Setmana Tràgica. 4.2 La Mancomunitat de Catalunya Va ser el primer òrgan de govern administratiu català, des de 1914, la primera conxorxa d'autogovern fins a la Generalitat de 1931.

CONSTITUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT 1911 La Diputació de Barcelona (Enric Prat de la Riba president), altres diputacions van presentar al govern central liberal la proposta de mancomunar les 4 diputacions catalanes. 1912 Canalejas ho accepta, les Corts ho aprova, però al tràmit queda encallat perquè Canalejas és assassinat. 1913 El govern conservador de Dato autoritza la mancomunió només amb finalitats administratives. 1914 Es crea la Mancomunitat de Catalunya, que tindrà una presidència, una assemblea i un consell permanent. La Lliga R sempre va tenir molt pes a la Mancomunitat de Catalunya.

1914-1917 Enric Prat de la Riba 1917-1923 Josep Puig i Cadafalch 1923-1925 Alfons Sala L'OBRA DE LA MANCOMUNITAT Serveis públics i administratius Llengua i cultura Millora xarxa viària, telègraf i telefonia. 1907: Es funda al IEC (Institut Estudis Catalans) Modernitzar l'agricultura amb un pla d'atenció agrari. S'unifica l'ortografia i les normes ortogràfiques. Pompeu Fàbra comença el diccionari. Crea escoles tècniques agràries. Es crea la Junta de Museus, per catalogar monuments, jaciments. Fomenta les cooperatives. Renovació pedagògica a les escoles (Maria Montessori Pedagòga) es va fer per escoles tècniques, biblioteques… 5.

CRISI DEL 1917 1917 Espanya amb descontentament general agreujat per la 1a GMunidal (1914 - 1918) Març 1917 CNT i UGT convoquen vaga per queixar-se de l' dels productes de 1a necessitat (pa, oli …). El govern de Dato clausura les Cords i imposa la censura. Estiu 1917 els sindicats convoquen vaga general, els militars tenen problemes interns i s'organitzaen en Juntes de Defensa: protesten, ja que diuen que els beneficis i els millors sous haurien de ser pels militars Africanistes. La Lliga Regionalista i altres partits opositors formen una Assemblea de Parlamentaris Catalans que s'estendrà per tota .

Exigeixen: Govern provisional, la celebració de Cords Constituents per fer una nova Constitució i descentralitzar l'Estat. Reacció del govern molt repressiva i amb el suport de l'exèrcit (obreres empresonats, consells de guerra …) i prohibeix la reunió de diputats + senadors convocada pel 19 de juliol de 1917 (encarregats de dissoldr-ho Guàrdia Civil) Exèrcit i burgesia donen suport a la monarquia. Rei forma un Govern de Concentració amb Garcia Prieto, conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga Regionalista per estabilitzar el país. 6.

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI (1918 - 1923) A partir del 1918 crisi de la Restauració a tots nivells (econòmic, social, obrer …) i el mov. obrer es radicalitza. Amb la fi de la 1a GM es perden moltes exportacions (sobretot a Catalunya) Hi havia recessió (cada vegada menys diners), inflació i escassa demanda de produ. Milers de persones sense feina es van afiliar als sindicats que es van radicalitzar: - Catalunya Vaga de la Cadaneca: com a conseqüència la pistoleria. - Sud d'Espanya (Andalusia) pagesos exigeixen repartició de terrenys i ajuntaments, següent l'exemple de Rússia (1918 - 21 Trienni Bolxevic).

1917 - 1923 Espanya va tenir 14 governs diferents, característiques: Fragmentació dels partits dinàstics. Manca de bons líders i programes polítics. Governs inestables sense majoria per aprovar els pressupostos. Cal destacar el govern de Maure (1918) amb catalanistes com Cambó. Catalunya 1919 la Lliga Regionalista + republicans + mancomunitat van presentar a Madrid un projecte d'Estatut que el Govern va denegar pq deia que trencaria la unitat d'Espanya. 1921 El desastre d'Annual Rei i part de l'exèrcit continuaven insistint a guanyar territori del protectorat del Marroc i ocupar-lo.

1921 el general Silvestre, amb el vist-i-plau del rei, va planificar molt malament un atac a Annual que va acabar amb la pèrdua d'Espanya i més 13 000 soldats Espanyols Morts (entre ells Silvestre). La derrota va tenir un impacte negatiu a la societat Espanyola i va haver-hi grans protestes. Es va fer una comissió d'investigació prescrita pel general Picasso on es va posar de manifest la irregularitat, la corrupció i la ineficàcia de l'exèrcit destinat a l'Àfrica.