1. L'Antic Règim
Flashcards
- Què és una monarquia absoluta?
- Monarquia on el rei té poder absolut i hereditari.
- Quins grups socials eren privilegiats a l'Antic Règim?
- Noblesa, església i cort.
- Com era l'agricultura a l'Antic Règim?
- Model productiu basat en l'agricultura de subsistència i la senyoria feudal.
- Quins eren els principals contendents a la Guerra de Successió?
- Felip V (Borbó) i Carles d'Habsburg.
Preguntes tipus test
- Quina és una característica principal de l'absolutisme?
- a) Concentració de poder en el monarca.
- b) Divisió de poders.
- c) Sobirania nacional.
- d) Sufragi universal.
Resposta: a) Concentració de poder en el monarca.. L'absolutisme es caracteritza per la concentració de tot el poder en mans del monarca, sense limitacions.
- Com s'organitzava la societat a l'Antic Règim?
- a) Societat de classes.
- b) Igualtat davant la llei.
- c) Societat estamental.
- d) Mobilitat social.
Resposta: c) Societat estamental.. A l'Antic Règim, la societat estamental dividia la població en grups privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (Tercer Estat).
- Quin efecte va tenir el Decret de Nova Planta sobre Catalunya i la Corona d'Aragó?
- a) Establir el sufragi universal.
- b) Abolir les institucions de la Corona d'Aragó.
- c) Crear una nova noblesa.
- d) Fomentar el comerç internacional.
Resposta: b) Abolir les institucions de la Corona d'Aragó.. El Decret de Nova Planta va abolir les institucions pròpies de la Corona d'Aragó, centralitzant el poder a Castella.
2. La Guerra de Successió
Flashcards
- Quins eren els principals contendents a la Guerra de Successió?
- Felip d'Anjou i Carles d'Habsburg
- Quin territori de la península Ibèrica va donar suport principalment a Felip d'Anjou durant la Guerra de Successió?
- Castella
- Quines potències europees van retirar el seu suport a Carles d'Habsburg davant la possibilitat de la unió de les corones d'Àustria i Espanya?
- Anglaterra i Holanda
- Quin tractat va posar fi a la Guerra de Successió a nivell internacional?
- El Tractat d'Utrecht
Preguntes tipus test
- Quina era la principal diferència ideològica entre Felip d'Anjou i Carles d'Habsburg respecte al model polític per Espanya?
- a) Felip d'Anjou defensava un model pactista i Carles d'Habsburg un model centralista.
- b) Felip d'Anjou representava un model centralista i Carles d'Habsburg un model pactista.
- c) Ambdós defensaven un model centralista.
- d) Ambdós defensaven un model pactista.
Resposta: b) Felip d'Anjou representava un model centralista i Carles d'Habsburg un model pactista.. Felip d'Anjou representava un model centralista, mentre que Carles d'Habsburg defensava un model pactista i d'organització confederal.
- Quin territori va donar suport a Carles d'Habsburg durant la Guerra de Successió?
- a) Castella
- b) Andalusia
- c) Corona d'Aragó
- d) Portugal
Resposta: c) Corona d'Aragó. La Corona d'Aragó, que incloïa Catalunya, va donar suport a Carles d'Habsburg durant la Guerra de Successió.
- Quina va ser la causa principal de la Guerra de Successió?
- a) La mort de Carles II sense descendència.
- b) La invasió napoleònica.
- c) La Revolució Francesa.
- d) El descobriment d'Amèrica.
Resposta: a) La mort de Carles II sense descendència.. La mort de Carles II sense descendència va ser la causa directa que va desencadenar la Guerra de Successió.
3. El Decret de Nova Planta
Flashcards
- Quina va ser una de les principals conseqüències del Decret de Nova Planta?
- Abolició de les institucions polítiques catalanes.
- Què va implicar la centralització administrativa del Decret de Nova Planta?
- La integració de les Corts de la Corona d'Aragó a les de Castella.
- Quines mesures repressives es van implementar amb el Decret de Nova Planta?
- La persecució dels líders austracistes i la repressió cultural.
- Quina mesura fiscal va ser introduïda pel Decret de Nova Planta?
- Imposició de nous tributs com el cadastre.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les principals mesures del Decret de Nova Planta?
- a) Abolir les institucions polítiques de la Corona d'Aragó.
- b) Crear noves institucions per a la Corona d'Aragó.
- c) Mantenir les institucions existents de la Corona d'Aragó.
- d) Ampliar les competències de la Generalitat.
Resposta: a) Abolir les institucions polítiques de la Corona d'Aragó.. El Decret de Nova Planta va abolir les institucions pròpies de la Corona d'Aragó, com la Generalitat i el Consell de Cent, centralitzant el poder a Castella.
- Quina implicació va tenir el Decret de Nova Planta en l'estructura de poder?
- a) Un augment de l'autonomia dels territoris de la Corona d'Aragó.
- b) Una centralització del poder en la monarquia borbònica.
- c) Un manteniment de l'equilibri de poder entre Castella i Aragó.
- d) Una descentralització administrativa.
Resposta: b) Una centralització del poder en la monarquia borbònica.. El Decret de Nova Planta va suposar una centralització del poder en la figura del monarca i les institucions castellanes, reduint l'autonomia dels territoris de la Corona d'Aragó.
- Quin efecte va tenir el Decret de Nova Planta en el sistema fiscal?
- a) Reduir la pressió fiscal sobre la Corona d'Aragó.
- b) Eliminar tots els impostos a la Corona d'Aragó.
- c) Imposar nous tributs per finançar la monarquia centralitzada.
- d) Crear un sistema fiscal independent per a la Corona d'Aragó.
Resposta: c) Imposar nous tributs per finançar la monarquia centralitzada.. El Decret de Nova Planta va imposar nous tributs, com el cadastre, als territoris de la Corona d'Aragó per finançar la monarquia centralitzada.
4. La Il·lustració i el Despotisme il·lustrat
Flashcards
- Què és la Il·lustració?
- Moviment intel·lectual que promovia la raó i el coneixement per transformar la societat.
- Quin monarca espanyol és conegut pel seu Despotisme Il·lustrat?
- Carles III.
- Esmenta tres reformes clau del Despotisme Il·lustrat a Espanya.
- Expulsió dels jesuïtes, reformes universitàries, i liberalització del comerç.
- Quines són les principals característiques de la Il·lustració?
- Crítica a la societat estamental, defensa de la llibertat i igualtat, i oposició a l'absolutisme.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal característica de la Il·lustració?
- a) Un període de conflictes bèl·lics a Europa.
- b) Un moviment intel·lectual que promovia la raó i el coneixement.
- c) Una època de gran expansió colonial espanyola.
- d) Un estil artístic que es caracteritzava per la ornamentació excessiva.
Resposta: b) Un moviment intel·lectual que promovia la raó i el coneixement.. La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual del segle XVIII que promovia la raó i el coneixement com a mitjà per transformar la societat i desafiar les estructures tradicionals.
- Què caracteritza el Despotisme Il·lustrat?
- a) L'establiment d'una república democràtica.
- b) La renúncia del monarca al poder absolut.
- c) Un programa de reformes sense atemptar contra el poder absolut.
- d) La separació total de l'Església i l'Estat.
Resposta: c) Un programa de reformes sense atemptar contra el poder absolut.. El Despotisme Il·lustrat buscava implementar reformes per millorar la societat i l'economia, però sense renunciar al poder absolut del monarca, com es va veure amb les reformes de Carles III.
- Quina de les següents és una característica de la Il·lustració?
- a) La crítica a la societat estamental.
- b) La defensa de l'absolutisme monàrquic.
- c) El suport al domini ideològic de l'Església.
- d) La promoció de la rigidesa econòmica.
Resposta: a) La crítica a la societat estamental.. La crítica a la societat estamental era una part fonamental de la Il·lustració, que defensava la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans, desafiant els privilegis de la noblesa i el clergat.
5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis
Flashcards
- Quins van ser els principals factors que van desencadenar la Guerra del Francès?
- La voluntat de Napoleó de controlar Espanya, la signatura del Tractat de Fontainebleau i el descontentament popular.
- Quines van ser les principals conseqüències de la Guerra del Francès?
- Brutal mortaldat, destrucció del paisatge, victòria espanyola i l'obertura d'una esquerda en l'absolutisme.
- Quins principis fonamentals es van establir a la Constitució de Cadis de 1812?
- Aprovació de la sobirania nacional, divisió de poders, reconeixement de Ferran VII com a rei i definició dels drets del ciutadà.
- Quines mesures es van prendre per abolir l'Antic Règim durant la Guerra del Francès?
- L'abolició del règim senyorial, la pèrdua de prerrogatives judicials i la supressió de la Inquisició.
Preguntes tipus test
- Quin tractat va permetre inicialment l'entrada de les tropes napoleòniques a Espanya?
- a) El Tractat d'Utrecht
- b) El Tractat de Fontainebleau
- c) El Tractat de Versalles
- d) El Tractat dels Pirineus
Resposta: b) El Tractat de Fontainebleau. El Tractat de Fontainebleau, signat el 1807, va permetre inicialment l'entrada de tropes franceses a Espanya amb l'excusa d'envair Portugal, però en realitat formava part del pla de Napoleó per controlar Espanya.
- En quin any es va aprovar la Constitució de Cadis, també coneguda com 'La Pepa'?
- a) 1789
- b) 1805
- c) 1812
- d) 1820
Resposta: c) 1812. La Constitució de Cadis va ser aprovada el 1812, en plena Guerra del Francès, i va establir principis liberals com la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuals.
- Quin principi fonamental del liberalisme es va establir a la Constitució de Cadis?
- a) Divisió de poders
- b) Monarquia absoluta
- c) Despotisme il·lustrat
- d) Centralisme administratiu
Resposta: a) Divisió de poders. La Constitució de Cadis establia la divisió de poders, un principi bàsic del liberalisme, que separava el poder executiu, legislatiu i judicial per evitar la concentració de poder en una sola persona o institució.
6. La Crisi de l'Antic Règim
Flashcards
- En quin any Ferran VII torna de França després de la Guerra del Francès?
- 1814
- Quin document va ser utilitzat per mobilitzar el suport per restablir l'Antic Règim durant el regnat de Ferran VII?
- El Manifest dels Perses
- Quina va ser una de les conseqüències principals de la restauració de l'absolutisme per Ferran VII?
- Reinstauració de les antigues institucions i del règim senyorial
- Quina forma de protesta o acció va ser encapçalada per caps liberals com Lacy durant la crisi de l'Antic Règim?
- Pronunciaments militars
Preguntes tipus test
- Què va ser el Manifest dels Perses?
- a) Un document que sol·licitava la restauració de l'Antic Règim.
- b) Una carta de suport a la Constitució de Cadis.
- c) Un tractat comercial amb França.
- d) Una ordre reial per modernitzar l'exèrcit.
Resposta: a) Un document que sol·licitava la restauració de l'Antic Règim.. El Manifest dels Perses va ser una declaració signada per diputats absolutistes que demanaven a Ferran VII que tornés a l'Antic Règim i abolís la Constitució de Cadis.
- A quins sectors socials es va acostar Ferran VII durant la Dècada Ominosa?
- a) Als liberals exaltats.
- b) A l'Església i la noblesa.
- c) Als burgesos moderats.
- d) Als camperols pobres.
Resposta: c) Als burgesos moderats.. Durant la Dècada Ominosa, Ferran VII va apropar-se als burgesos moderats per fer front a la crisi econòmica i la radicalització reialista.
- Com va ser rebut el triomf del pronunciament de Riego a Europa?
- a) Va ser rebut amb entusiasme per les monarquies europees.
- b) Va generar preocupació a les monarquies europees.
- c) Va ser ignorat per la resta d'Europa.
- d) Va provocar una aliança militar contra Espanya.
Resposta: b) Va generar preocupació a les monarquies europees.. El pronunciament de Riego va generar preocupació a les monarquies europees, ja que temien que les idees liberals s'estenguessin pels seus territoris.
7. La Construcció de l'Estat Liberal
Flashcards
- Qui era el principal reclamant carlí al tron espanyol durant la Primera Guerra Carlina?
- Carles Maria Isidre
- Quin document va establir un sistema bicameral amb un estament de pròcers i un altre de procuradors?
- L'Estatut Reial de 1834
- Quina reforma econòmica va ser clau durant el govern de Mendizábal, expropiant terres eclesiàstiques?
- La desamortització de Mendizábal
- Quin document va establir la sobirania nacional, una àmplia declaració de drets i la divisió de poders, tot i que amb una confessionalitat catòlica de l'Estat?
- La Constitució de 1837
Preguntes tipus test
- Quina era la principal diferència ideològica entre carlins i isabelins durant la Primera Guerra Carlina?
- a) Isabelins eren partidaris de Carles Maria Isidre, mentre que els carlins donaven suport a Isabel II.
- b) Carlins eren partidaris de Carles Maria Isidre, mentre que els isabelins donaven suport a Isabel II.
- c) Tots dos grups donaven suport al liberalisme.
- d) Tots dos grups defensaven l'Antic Règim.
Resposta: b) Carlins eren partidaris de Carles Maria Isidre, mentre que els isabelins donaven suport a Isabel II.. Els carlins eren partidaris de Carles Maria Isidre i defensaven l'Antic Règim, mentre que els isabelins donaven suport a Isabel II i al liberalisme.
- Quin era l'objectiu principal de l'Estatut Reial de 1834?
- a) Establir una sobirania nacional plena.
- b) Consolidar la divisió de poders.
- c) Establir un sistema bicameral amb un estament de pròcers i un altre de procuradors.
- d) Abolir la monarquia.
Resposta: c) Establir un sistema bicameral amb un estament de pròcers i un altre de procuradors.. L'Estatut Reial de 1834 va ser una carta atorgada que establia un sistema bicameral amb un estament de pròcers i un altre de procuradors, però sense sobirania nacional ni divisió de poders clara.
- Quin era l'objectiu principal de la desamortització de Mendizábal?
- a) Reforçar el poder de l'Església.
- b) Augmentar els ingressos de la noblesa.
- c) Afavorir els camperols sense terres.
- d) Finançar l'estat i crear una base social favorable al liberalisme.
Resposta: d) Finançar l'estat i crear una base social favorable al liberalisme.. La desamortització de Mendizábal va expropiar terres eclesiàstiques per vendre-les en subhasta pública, amb l'objectiu de finançar l'estat i crear una classe de propietaris adictes al regim liberal.
8. El Sexenni democràtic
Flashcards
- Quin esdeveniment va marcar l'inici del Sexenni Democràtic?
- La Revolució de 1868, també coneguda com "La Gloriosa", va posar fi al regnat d'Isabel II i va obrir un període de canvis polítics i socials a Espanya.
- Quines característiques principals definien la Constitució de 1869?
- La Constitució de 1869 va ser una de les més avançades del seu temps, establint la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i una àmplia declaració de drets.
- Qui va ser Amadeu de Savoia i per què va ser important durant el Sexenni Democràtic?
- Amadeu de Savoia va ser escollit rei per les Corts el 1870, però la seva falta de suport i els problemes polítics el van portar a abdicar el 1873.
- Com definiries el període de la Primera República durant el Sexenni Democràtic?
- La Primera República va ser un període d'intensa inestabilitat política i social, amb quatre presidents diferents en menys d'un any.
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment marca l'inici del Sexenni Democràtic a Espanya?
- a) La Revolució de 1868
- b) La Guerra de Successió
- c) El Motí de Squillace
- d) La invasió napoleònica
Resposta: a) La Revolució de 1868. La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", va ser el detonant que va posar fi al regnat d'Isabel II i va obrir un període de reformes i canvis polítics a Espanya.
- Quin tipus de sufragi es va establir amb la Constitució de 1869 durant el Sexenni Democràtic?
- a) Sufragi censatari
- b) Sufragi universal masculí
- c) Sufragi femení
- d) Sufragi restringit
Resposta: b) Sufragi universal masculí. La Constitució de 1869 va ser una de les més avançades del seu temps, reconeixent drets i llibertats individuals, i establint el sufragi universal masculí.
- Qui va ser el rei d'Espanya durant el Sexenni Democràtic després de la caiguda d'Isabel II?
- a) Carles Maria Isidre
- b) Alfons XII
- c) Amadeu de Savoia
- d) Ferran VII
Resposta: c) Amadeu de Savoia. Amadeu de Savoia va ser el rei que va succeir a Isabel II després de la Revolució de 1868, però va abdicar a causa de la inestabilitat política i la manca de suport.
I 68 flashcards i 46 preguntes més al document.
Text del document
Unitat 1. Espanya i Catalunya als segles XVIII-XIX Història d'Espanya; 2n Batxillerat Índex 1. L'Antic Règim 2. La Guerra de Successió. 3. El decret de Nova Planta. 4. La Il·lustració i el Despotisme il·lustrat. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis. 6. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833). 7. La construcció de l'estat liberal (1833-1868). 8. El Sexenni democràtic (1868-1874) 1. L'Antic Règim. Què en saps, de l'Antic Règim? 1- L'Antic Règim MONARQUIA ABSOLUTA L'absolutisme és la darrera forma de govern de l'Antic Règim. El monarca detenta el poder polític i militar de manera absoluta. La transferència es fa de manera hereditària. Es sustenta en el dret diví.
SOCIETAT ESTAMENTAL Dividida en privilegiats i no privilegiats. Els privilegiats (noblesa, església i cort) no paguen impostos, tenen justícia pròpia i poden accedir a càrrecs polítics. Els no privilegiats (la majoria) formen el Tercer estat. 1- L'Antic Règim Font: Buxaweb 1.- Analitzeu i compareu els textos i a continuació contesteu a les preguntes.
(Aquests dos textos permeten veure alguna diferència fonamental entre l'absolutisme i el constitucionalisme, malgrat que en aquest cas és molt moderat) (...) D' on es pot deduir que els nostres reis sols tenen el seu centre en Déu, que no estan obligats a sotmetre's a un poder terrenal, que gaudeixen de tots els drets atribuïts a la sobirania perfecta i absoluta, i que són totalment sobirans en el seu regne. Lebret, cit. A.Soboul: La Revolució Francesa 1. a) Quin règim descriu el text? 1. b) Quins grups socials el recolzaven? quins li eren hostils? 1- L'Antic Règim AGRICULTURA SENYORIAL Model productiu de subsistència (escassa productivitat). Tècniques i tecnologia rudimentàries.
Gran part de les terres estan en mans dels senyors feudals (noblesa i església) Propietat molt polaritzada (latifundis i minifundis). 1- L'Antic Règim Font: Buxaweb Classes socials a l'Antic Règim 2. La Guerra de Successió. Quina és la diferència entre un estat centralitzat i un de descentralitzat? 2. La Guerra de Successió Enfronta Felip d'Anjou (Borbó) amb l'arxiduc d'Àustria Carles d'Habsburg per la successió del tro espanyol. El testament de Carles II (mort sense lls) designava com a successor al Borbó, que serà proclamat rei l'any 1700 amb el nom de Felip V. Això genera un CONFLICTE INTERNACIONAL a Europa...
FELIP D'ANJOU Aliats: França Model polític: Centralista Partidaris a Espanya: Castella CARLES D'HABSBURG Aliats: Anglaterra, Holanda, Portugal, els prínceps alemanys i l'emperador Jose I d'Àustria. Model polític: Pactista i organització confederal. Partidaris a Espanya: Corona d'Aragó 2. La Guerra de Successió L'any 1711 mor l'emperador d'Àustria Josep I i l'equilibri geopolític torna a canviar ja que l'arxiduc Carles passa a heredar l'imperi. Davant la possibilitat que Carles controli les dues corones, Anglaterra i Holanda plantegen el de la guerra i reconeixen Felip V com a rei d'Espanya. Signatura del Tractat d'Utrecht (1713). 2. La Guerra de Successió 2.
La Guerra de Successió Font: Buxaweb La guerra de Successió (Memoria de España) 3. El Decret de Nova Planta. Què en saps, del Decret de Nova Planta? 3. El Decret de Nova Planta (1716) Abolia les institucions polítiques (Generalitat, Consell de Cent i Corts). Centralització i integració de les Corts de la Corona d'Aragó a les de Castella. Restricció, també, del poder de les corts castellanes. Imposició de nous tributs (cadastre) Persecució dels líders austracistes. Repressió cultural i prohibició de la llengua catalana. Tancament de les universitats catalanes i creació de la Universitat de Cervera. Nova estructura territorial (corregiments i demarcacions provincials).
El Decret de Nova Planta (1716) Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter jurídic. Recull de mesures aprovades per Felip V un cop nalitzada la Guerra de Successió per tal d'imposar una nova organització político-administrativa als territoris conquerits. El context s'emmarca en el nal de la Guerra de Successió i en la voluntat del monarca de sotmetre les institucions de la Corona d'Aragó. EL con icte nalitza amb la victòria de Felip d'Anjou, el qual regnarà sota el nom de Felip V. Fets històrics rellevants: 11 de setembre, 1714; Tractat d'Utrecht, 1713. Font: Buxaweb El Decret de Nova Planta 4. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat.
Què en saps, de la Il·lustració? Saps què vol dir el segle de les llums? 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat Corrent de pensament europeu, d'origen francés, que s'estén per Europa durant el segle XVIII (El segle de les llums). Denominat així per "su declarada nalidad de disipar las tinieblas de la ignorancia de la humanidad mediante las luces del conocimiento y la razón". L'entrada a Espanya va ser lenta i difícil per la força dels privilegiats i el pes de l'Església. Lemonnier, Lectura de Voltaire (1755) Característiques: Crítica a la societat estamental. Defensa la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans. Crítica a la rígida organització econòmica.
Defensa d'un model econòmic que garanteixi la llibertat de comerç i la propietat. Oposició al domini ideològic de l'Església. Enfrontament a l'absolutisme monàrquic. 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III (1759-1788) Programa de reformes (sense atemptar contra el poder absolut): Control de l'Església: Dret a nomenar càrrecs eclesiàstics; control de la Inquisició; expulsió dels jesuïtes l'any 1766. Reforma dels estudis universitaris i creació d'escoles d'arts i o cis.
Reforma econòmica (mesures per liberalitzar indústria i comerç): limitació privilegis Mesta; lliure circulació de mercaderies dins d'Espanya i amb les colònies; liberalització industrial i protecció indústria nacional). 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat Font: Buxaweb Carles III, el millor alcalde de Madrid LA CRÍTICA A LA SOCIETAT TRADICIONAL Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter literari (discursos crítics de l'autor Clavijo y Fajardo). Discurs crític contra l'escassa formació i educació de part de la noblesa espanyola.
El context de la font s'emmarca en la difícil penetració de les idees il·lustrades a Espanya a causa del conservadurisme i de l'important pes de l'Esglèsia . (Breu explicació de la Il·lustració). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya. LA CRÍTICA A LA SOCIETAT TRADICIONAL Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter literari (memòries de l'autor Eugenio Larruga). Discurs crític contra la societat estamental des del punt de vista de la nul·la productivitat de la classe privilegiada, en aquest cas la noblesa.
El context de la font s'emmarca en la crítica de determinats pensadors i economistes a les idees econòmiques pròpies de l'Antic règim. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes econòmiques). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; Llibertat de comerç amb Amèrica, 1778; Lliure circulació de grans, 1765; declaració de l'honestedat de totes les professions. MILLORAR L'EDUCACIÓ, TRANSFORMAR L'ECONOMIA Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu (document de l'autor Gaspar Melchor de Jovellanos).
re exió sobre la importància de la instrucció i l'educació formal per contribuir al benestar i felicitat de la ciutadania i a la prosperitat de l'estat. El context de la font s'emmarca en les propostes il·lustrades per afavorir l'accés de gran part de la població a l'educació primària i a les formacions tècniques. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes en l'àmbit educatiu). Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; creació d'acadèmies (2a meitat XVIII) i creació de la Junta de comerç a Barcelona (1758).
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT Comentari font: idees clau (síntesi) Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu (document de l'autor Francisco de Cabarrús). Re exió sobre la importància de promoure lleis que afavoreixin el desenvolupament del conjunt de la ciutadania i que limitin els privilegis. El context de la font s'emmarca en les propostes il·lustrades per promoure mesures que trenquin amb les injustícies derivades de la societat estamental. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes en l'àmbit social).
Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya; abolició dels privilegis i declaració de l'honestedat de totes les professions, 1783; reformes educatives. 5. La Guerra del francès i la Constitució de Cadis de 1812 Quines són les conseqüències de la Revolució francesa a Europa? Font: Buxaweb La guerra del francès CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA Debilitament de la monarquia absoluta. (Teòric) del feudalisme. Aparició gradual dels estats contemporanis a Europa (règims constitucionals basats en la sobirania nacional). Sorgiment d'un moviment contrarevolucionari. Triomf del capitalisme i de la propietat privada.
Aparició de la societat de classes. Arribada de Napoleón al poder a França i extensió de la guerra a Europa. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis CAUSES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS Voluntat de Napoleón de controlar Espanya. Signatura del Tractat de Fointanebleau, 1807. Descontentament popular vers la política de Godoy i Carles IV. Revoltes populars contra l'ocupació francesa. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis Fusilamientos del 3 de mayo. Goya CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS Brutal mortaldat i destrucció del paisatge agrari i ramader. Victòria espanyola i retorn del monarca Ferran VII. S'obre una esquerda en l'absolutisme hispànic: Cadis.
Aparició de diferents blocs ideològics: conservadors, reformistes moderats i liberals. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis Font: Buxaweb La Pepa, las Cortes y Cádiz LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1812) Aprova la sobirania nacional. Acorden la divisió de poders. Reconeixen Ferran VII com a rei d'Espanya. De neix els drets del ciutadà, les llibertats civils, la igualtat jurídica i la igualtat scal. Estableix el sufragi universal masculí (+25) Confessionalitat de l'Estat. Estableix l'ensenyament primari obligatori. Organització territorial en municipis i províncies. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis A MÉS A MÉS: L'ABOLICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM Abolició del règim senyorial.
Pèrdua de prerrogatives judicials i administratives per part dels senyors. Intent de reforma agrària. Abolició de la Inquisició. Llibertat de comerç, d'indústria i de treball. Eliminació dels gremis i les duanes interiors. 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis 6. La Crisi de l'Antic Règim LA RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME Ferran VII torna de França l'any 1814. Mobilització per restablir l'Antic Règim (Manifest dels Perses). Repressió contra liberals i afrancesats. Conseqüències: Reinstauració de les antigues institucions i del règim senyorial. Emancipació de les colònies (despesa militar i limitació del ux comercial).
Desafecció social i política (especialment de la burgesia i les ciutats). Pronunciaments militars encapçalats per caps liberals (Lacy al 1817). 6. La crisi de l'Antic Règim. EL MANIFEST DELS PERSES Font: Buxaweb El Trienni Liberal EL TRIENNI LIBERAL L'1 de gener de 1820 triomfa el pronunciament del general Riego. El rei es veu obligat a acceptar la Constitució i nomenar un nou govern. Es declara una amnistia i es convoquen noves eleccions. Les corts inicien una important obra reformista per abolir l'Antic Règim. 6. La crisi de l'Antic Règim.
El rei jura la Constitució a les Corts el 9 de juliol de 1920 EL TRIENNI LIBERAL: MESURES Suprimir les senyories jurisdiccionals i les vinculacions per liquidar el feudalisme al camp. Eliminar els gremis i aprovar la llibertat d'indústria i la circulació de mercaderies. Reforma eclesiàstica (supressió de convents) i desamortització de terres del clergat. Reforma del sistema scal per incrementar els ingressos i limitar els de l'Església. 6. La crisi de l'Antic Règim. EL TRIENNI LIBERAL: CONFLICTES 6. La crisi de l'Antic Règim.
Constitucionalistes vs Absolutistes Descontentament de la pagesia Oposició de la noblesa tradicional i de l'església Revoltes reialistes contra el govern liberal Tensió entre els liberals moderats i els exaltats EL TRIENNI LIBERAL: LIQUIDACIÓ El triomf de Riego genera preocupació a les monarquies europees. Ferran VII demana ajuda i es forma l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que travessarà els Pirineus i restituirà a Ferran VII com a rei absolut. 6. La crisi de l'Antic Règim. LA INVASIÓ FRANCESA LA SEGONA TORNADA A L'ABSOLUTISME Font: Buxaweb La dècada ominosa L'APROPAMENT ALS LIBERALS LA DÈCADA OMINOSA Nova repressió dels sectors liberals (persecució i exili).
Crisi econòmica: immobilisme + pèrdua colònies. El rei es recolza en els burgesos moderats (radicalització reialista) Guerra dels Malcontents (conservadors) a Catalunya que proposen al germà de Ferran VII, Carles, com a nou rei. Casament de Ferran VII amb Maria Cristina de Borbó (neboda). Es publica la Pragmàtica Sanció (1829) per eliminar la llei sàlica i que la seva lla, Isabel, pugui regnar. 6. La crisi de l'Antic Règim. 7. La Construcció de l'Estat Liberal Font: Buxaweb La primera Guerra Carlina LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 7. La construcció de l'Estat liberal CARLINS ISABELINS Partidaris de Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII).
Suport del clergat i petita noblesa agrària (zones rurals). "Déu, pàtria i rei". S'oposen al liberalisme i a la centralització política. País BAsc, Navarra, part de Catalunya, Baix Aragó i Maestrat Partidaris d'Isabel II ( lla de Ferran VII). Suport de l'alta noblesa, dels funcionaris. Cedeix davant dels liberals per atreure'ls i guanyar el seu suport. LA IDEOLOGIA CARLINA Font: Buxaweb Las regencias de Maria Cristina y Espartero L'ESTATUT REIAL LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER Govern de Mendizábal: Lleva de 100.000 homes i cerca de suport de Regne Unit, França i Portugal.
Programa de reformes liberals: Desamortització de terres eclesiàstiques i supressió de les congregacions religioses. Reforma agrària. 7. La construcció de l'Estat liberal DESTITUIT! LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER Motins i revoltes que obliguen la reina a acceptar la Constitució de Cadis. Nou ordre polític liberal amb la intenció de posar a l'Antic Règim. Aprovació d'una nova Constitució, l'any 1837. Sobirania nacional. Àmplia declaració de drets dels ciutadans (llibertat de premsa, associació, etc.) Divisió de poders. Confessionalitat catòlica de l'Estat ( nançament estatal). Expulsió dels diputats americans de la Cambra.
Sobirania compartida amb la Corona i concessió d'amplis poders. 7. La construcció de l'Estat liberal LA CONSTITUCIÓ DE 1837 (pág 54) DOCS.1,2 i 3 ELS PARTITS POLÍTICS PÀGS. 62-63 (EXERCICI 3) HISTÒRIA, VICENS VIVES Font: Buxaweb La dècada moderada LA DÈCADA MODERADA Constitució de 1845: Sobirania compartida entre rei i corts. Reforçament del poder reial (cessar ministres, vet i dissoldre Corts). Sistema bicameral (Senat de designació reial i Congrés elegit per sufragi censatari, 1% de la població). Centralització administrativa. Confessionalitat catòlica de l'Estat. Supressió de la Milícia Nacional. Drets i llibertats recollits de manera molt fragmentada. 7.
La construcció de l'Estat liberal BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) Pronunciament de Vicálvaro i manifest de Manzanares per exigir la reforma de l'Estat. Accés al poder dels progressistes: Projecte de Constitució de 1856 (non nata). Nova desamortització de béns eclesiàstics. Llei de ferrocarrils. Altres lleis per fomentar l'esperit econòmic. Problemes socials. Crisi de subsistències. Vagues obreres a Barcelona. 7. La construcció de l'Estat liberal Repressió i divisió del progressisme. Cop d'estat d'O'Donnell. Font: Buxaweb El bienni progressista DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA Governs unionistes (1856-1863) Estabilitat política i creixement econòmic ns al 1866.
Política exterior militarista: intervenció a Mèxic, Contxintxina i guerra del Marroc. Dimissió d'O'Donnell per discrepàncies amb la reina. Governs moderats (1863-1868) Governs autoritaris: marginació de l'oposició (progressistes, demòcrates i republicans). Crisi econòmica i descontentament popular. Aixecament de la Caserna de San Gil (forta repressió) Pacte d'Ostende (1867) entre els grups opositors per derrocar Isabel II. 7. La construcció de l'Estat liberal Font: Buxaweb La dècada moderada unionista 8. El Sexenni democràtic. Font: Buxaweb El sexenni revolucionari