La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1902)

• a) La manca de llibertat de premsa.
• b) L'absència de partits polítics.
• c) L'excés d'autonomia regional amb el model cantonalista.
• d) La forta repressió política.

Resposta: c) L'excés d'autonomia regional amb el model cantonalista.. El model cantonalista, amb un federalisme extrem a Cartagena i Múrcia, va generar caos i va posar en perill la unió d'Espanya.

• a) Treballadors urbans i burgesia.
• b) Noblesa, església, alta burgesia i gent conservadora rural.
• c) Professions liberals i classe mitjana.
• d) Només la noblesa i l'església.

Resposta: b) Noblesa, església, alta burgesia i gent conservadora rural.. El Partit Conservador es basava en els sectors més tradicionals i amb poder econòmic, com la noblesa, l'església, l'alta burgesia i la gent conservadora de les zones rurals.

• a) Una economia diversificada amb forta presència industrial a tot el país.
• b) Una revolució industrial exitosa amb indústria a tot el territori.
• c) Una economia basada en l'agricultura poc productiva i una indústria concentrada en poques regions.
• d) Un sistema econòmic totalment modernitzat.

Resposta: c) Una economia basada en l'agricultura poc productiva i una indústria concentrada en poques regions.. L'economia espanyola es caracteritzava per una agricultura i ramaderia poc productives, amb una indústria limitada a Catalunya, Biscaia i Astúries.

• a) Una economia fortament industrialitzada i diversificada.
• b) Un estat liberal amb poca influència de l'església.
• c) Un estat liberal poc democràtic amb un fort centralisme.
• d) Una societat amb una distribució equitativa de la riquesa.

Resposta: c) Un estat liberal poc democràtic amb un fort centralisme.. L'Espanya del segle XIX es caracteritzava per ser un estat liberal poc democràtic, amb un fort centralisme on tot es decidia a la capital, i una gran influència de l'església i la noblesa.

• a) Invertir activament en la millora de les terres agrícoles.
• b) Llogar les seves terres a la classe obrera i viure de les rendes.
• c) Treballar directament les terres per augmentar la producció.
• d) Promoure la industrialització a les seves propietats rurals.

Resposta: b) Llogar les seves terres a la classe obrera i viure de les rendes.. La noblesa rendista es caracteritzava per llogar les seves terres a la classe obrera i viure de les rendes obtingudes, sense necessitat d'invertir en la producció.

• a) Fomentar la intervenció militar en la política.
• b) Establir un règim parlamentari amb dos partits dinàstics que defensessin la monarquia.
• c) Crear un estat centralitzat amb autonomia per a totes les regions.
• d) Promoure el sufragi universal i la igualtat de drets per a tots els ciutadans.

Resposta: b) Establir un règim parlamentari amb dos partits dinàstics que defensessin la monarquia.. Cánovas del Castillo buscava establir un règim parlamentari amb dos partits dinàstics (conservador i liberal) que defensessin la monarquia, assegurant així l'estabilitat política.

• a) Partit Socialista Obrer Espanyol
• b) Partit Liberal
• c) Partit Conservador
• d) Unió Republicana

Resposta: c) Partit Conservador. El Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo, defensava el sufragi censitari, on només una part limitada de la població (els més rics) tenia dret a vot.

• a) Partit Carlí
• b) Partit Liberal
• c) Partit Conservador
• d) Lliga Regionalista

Resposta: b) Partit Liberal. El Partit Liberal, liderat per Sagasta, defensava millores socials com ara salaris més alts i millores en la jornada laboral per als treballadors.

• a) Encasellat
• b) Pacte del Pardo
• c) Torn dinàstic
• d) Manifest de Sandhurst

Resposta: c) Torn dinàstic. El torn dinàstic era el sistema en què els partits Conservador i Liberal s'alternaven en el poder, garantint una estabilitat política aparent.

• a) El Ministre de Justícia
• b) El Ministre de Governació
• c) El President del Govern
• d) El Ministre d'Hisenda

Resposta: b) El Ministre de Governació. El Ministre de Governació era l'encarregat d'ordenar als governadors civils quins candidats havien de guanyar, assegurant així el resultat desitjat pel govern.

• a) Els encarregats de transportar les urnes electorals
• b) Membres de partits polítics enviats des d'altres districtes per guanyar eleccions
• c) Els propietaris rics que controlaven els vots dels ciutadans
• d) Els representants de l'església que influïen en el vot rural

Resposta: b) Membres de partits polítics enviats des d'altres districtes per guanyar eleccions. Els 'cuneros' eren membres de partits polítics que es traslladaven des d'altres districtes per influir en les eleccions i assegurar la victòria del candidat desitjat.

• a) Garantir la netedat del procés electoral
• b) Controlar la voluntat dels ciutadans per assegurar que votessin segons les directrius
• c) Supervisar el treball dels governadors civils
• d) Recollir els vots dels emigrants a Amèrica

Resposta: b) Controlar la voluntat dels ciutadans per assegurar que votessin segons les directrius. Els cacics eren rics propietaris de terres que utilitzaven la seva influència per controlar la voluntat dels ciutadans i assegurar que votessin segons les directrius del govern.

• a) Ministre d'Hisenda
• b) Ministre de Governació
• c) President del Congrés
• d) Capità General

Resposta: b) Ministre de Governació. El Ministre de Governació era qui, dins del sistema de la Restauració, tenia la responsabilitat d'ordenar als governadors civils sobre qui havia de guanyar les eleccions, assegurant així el control del govern.

• a) Els electors que votaven per correu des de Cuba
• b) Membres de partits polítics enviats des d'altres districtes per guanyar eleccions
• c) Els propietaris rurals que controlaven el vot dels pagesos
• d) Funcionaris corruptes que manipulaven el cens electoral

Resposta: b) Membres de partits polítics enviats des d'altres districtes per guanyar eleccions. Els 'cuneros' eren membres de partits polítics enviats des de fora del districte per assegurar la victòria electoral, sovint abandonant la localitat després de les eleccions.

• a) Transfuguisme
• b) Tupinades
• c) Encasellat
• d) Cunerisme

Resposta: b) Tupinades. Les 'tupinades' consistien en la pràctica fraudulenta d'incloure vots addicionals durant el transport de les urnes per alterar el resultat electoral.

• a) Expandir el sufragi universal per a tots els ciutadans.
• b) Establir un règim parlamentari estable amb dos partits dinàstics.
• c) Fomentar la intervenció militar en la política espanyola.
• d) Crear un estat federal amb autonomia per a totes les regions.

Resposta: b) Establir un règim parlamentari estable amb dos partits dinàstics.. Cánovas del Castillo buscava establir un sistema polític estable amb l'alternança de dos partits dinàstics per evitar la inestabilitat política del Sexenni Democràtic.

• a) Sobirania popular, sufragi universal i amplis drets individuals.
• b) Sobirania compartida entre el rei i les Corts, drets ambigus i estat centralitzat.
• c) Sufragi censatari, estat laic i autonomia per a les regions.
• d) Intervenció militar en la política, abolició de la monarquia i estat federal.

Resposta: b) Sobirania compartida entre el rei i les Corts, drets ambigus i estat centralitzat.. La Constitució de 1876 establia una sobirania compartida entre el rei i les Corts, deixava els drets individuals subjectes a lleis posteriors i consolidava un estat centralitzat.

• a) Un sistema electoral transparent i democràtic amb participació ciutadana.
• b) Un acord entre els partits per alternar-se el poder sense falsejar les eleccions.
• c) La manipulació electoral mitjançant cacics i trampes per assegurar el resultat desitjat.
• d) La lliure elecció dels representants per part de la ciutadania sense interferències.

Resposta: c) La manipulació electoral mitjançant cacics i trampes per assegurar el resultat desitjat.. El sistema de l'encasellat implicava la manipulació electoral per part del Ministeri de Governació i els cacics per assegurar que els candidats desitjats guanyessin les eleccions.

• a) Partit Republicà Radical
• b) Partit Republicà Democràtic Federal
• c) Unió Republicana
• d) Partit Socialista Obrer Espanyol

Resposta: b) Partit Republicà Democràtic Federal. El Partit Republicà Democràtic Federal, liderat per Pi i Maragall, defensava l'autonomia per a totes les regions d'Espanya.

• a) Pi i Maragall i Pablo Iglesias
• b) Salmerón i Castelar
• c) Cánovas del Castillo i Sagasta
• d) Vázquez de Mella i Lerroux

Resposta: b) Salmerón i Castelar. Salmerón i Castelar, considerats més moderats i possibilistes dins del republicanisme, van fundar la Unió Republicana el 1903 per participar en el joc electoral.

• a) Catalunya i Aragó
• b) Galícia i Astúries
• c) País Basc i Navarra
• d) Andalusia i Múrcia

Resposta: c) País Basc i Navarra. Després del final de les guerres carlines el 1875, la influència del carlisme va quedar principalment reduïda al País Basc i Navarra.

• a) Catalunya i Aragó
• b) País Basc i Navarra
• c) Galícia i Astúries
• d) Andalusia i Múrcia

Resposta: b) País Basc i Navarra. El text indica que després de la fi de les guerres carlines, el carlisme va perdre influència, mantenint-se principalment al País Basc i Navarra.

• a) Fomentar l'ús de les armes per defensar els furs
• b) Participar activament en la política
• c) Aïllar el carlisme de la societat
• d) Promoure una nova guerra carlina a Espanya

Resposta: b) Participar activament en la política. Vázquez de Mella va impulsar la Comunió Tradicionalista per entrar en política, abandonant les armes com a principal mitjà d'acció.

• a) Llibertat, igualtat, fraternitat, república
• b) Déu, pàtria, rei i furs
• c) Socialisme, anarquisme, comunisme, internacionalisme
• d) Liberalisme, centralisme, capitalisme, progrés

Resposta: b) Déu, pàtria, rei i furs. Segons el text, la ideologia del carlisme es basava en Déu, estat confessional; furs, lleis pròpies de Navarra i País Basc; pàtria, indivisibilitat de l'estat; i rei, defensa dels descendents de Carles.

• a) El Socialista
• b) El Republicà
• c) El Carlí
• d) El Liberal

Resposta: a) El Socialista. El Socialista era l'òrgan de propaganda del partit, des d'on difonien les seves idees i activitats.

• a) Defensava la propietat privada com a dret fonamental.
• b) Proposava l'abolició de la propietat privada i la col·lectivització dels mitjans de producció.
• c) Promovia la regulació de la propietat privada per garantir la justícia social.
• d) Advocava per la nacionalització selectiva de sectors estratègics.

Resposta: b) Proposava l'abolició de la propietat privada i la col·lectivització dels mitjans de producció.. El PSOE, seguint les idees de Marx, proposava l'abolició de la propietat privada i que els mitjans de comunicació i infraestructures fossin de l'estat.

• a) Catalunya i Andalusia
• b) Madrid, País Basc i Astúries
• c) Galícia i València
• d) Aragó i Múrcia

Resposta: b) Madrid, País Basc i Astúries. El PSOE va tenir una forta implantació inicial a Madrid, el País Basc i Astúries, zones amb un important desenvolupament industrial i classe obrera organitzada.

• a) Forta regulació laboral per protegir els treballadors
• b) Salaris mínims garantits per llei
• c) Desregulació laboral i falta de legislació garantista
• d) Prohibició del treball infantil i femení

Resposta: c) Desregulació laboral i falta de legislació garantista. Durant la Restauració Borbònica, hi havia una notable desregulació laboral i manca de lleis que protegissin els drets dels treballadors, permetent abusos per part dels patrons.

• a) Augment de la demanda de mà d'obra qualificada
• b) Millora significativa dels salaris per l'alta productivitat
• c) Hiperespecialització i facilitat de substitució de treballadors
• d) Reducció de les hores de treball i millora de les condicions laborals

Resposta: c) Hiperespecialització i facilitat de substitució de treballadors. El maquinisme va portar a la hiperespecialització, on els obrers feien tasques molt específiques i senzilles, facilitant la seva substitució i mantenint els salaris baixos.

• a) Noblesa i burgesia
• b) Clergat i militars
• c) Treballadors qualificats i propietaris de fàbriques
• d) Infants i dones

Resposta: d) Infants i dones. El treball infantil i femení eren infravalorats, amb salaris més baixos en comparació amb els homes, agreujant les condicions de vida de les famílies obreres.

• a) Comunisme centralitzat
• b) Capitalisme lliberal
• c) Comunitats autogestionades i assembleàries
• d) Monarquia absoluta

Resposta: c) Comunitats autogestionades i assembleàries. Els anarquistes defensaven la creació de comunitats autogestionades i assembleàries, sense governs ni fronteres, on tothom tingués veu en les decisions polítiques.

• a) Vagues
• b) Accions directes
• c) Violència extrema
• d) Negociació pacífica

Resposta: c) Violència extrema. L'anarcosindicalisme promovia vagues i accions, però no la violència extrema per aconseguir els seus objectius.

• a) Promoure la inversió estrangera
• b) Debilitar la monarquia
• c) Atacar els burgesos, patrons i l'església
• d) Fomentar el comerç internacional

Resposta: c) Atacar els burgesos, patrons i l'església. Els atemptats anarquistes tenien com a objectiu atacar els burgesos, patrons i l'església, considerats responsables de la situació injusta que vivien els obrers.

• a) Fomentar el comerç amb els Estats Units.
• b) Dividir l'illa per aïllar els rebels i privar-los de recursos.
• c) Negociar la pau amb els independentistes cubans.
• d) Protegir les plantacions de canya de sucre dels atacs.

Resposta: b) Dividir l'illa per aïllar els rebels i privar-los de recursos.. La 'Tàctica de las trochas' buscava aïllar els rebels cubans tallant-los l'accés a subministraments i suport de la població civil.

• a) Gran Bretanya
• b) França
• c) Estats Units
• d) Alemanya

Resposta: c) Estats Units. Els Estats Units van augmentar la seva influència comercial a Cuba, convertint-se en el soci comercial principal de l'illa.

• a) Un tractat de lliure comerç que va beneficiar l'economia cubana.
• b) Un impost que va gravar les exportacions de tabac cubà.
• c) Un aranzel que gravava els productes importats a Cuba, limitant el comerç amb els EUA.
• d) Una llei que promovia la inversió estrangera a Cuba.

Resposta: c) Un aranzel que gravava els productes importats a Cuba, limitant el comerç amb els EUA.. L'Aranzel Cánoves va ser un aranzel proteccionista que limitava el comerç de Cuba amb els Estats Units, afectant negativament l'economia cubana.

• a) Va portar a una ràpida pacificació de l'illa i al suport de la població cubana.
• b) Va resultar en la disminució de la tensió entre Espanya i els Estats Units.
• c) Va intensificar les operacions militars, resultant en crims de guerra.
• d) Va promoure la integració dels rebels cubans a l'exèrcit espanyol.

Resposta: c) Va intensificar les operacions militars, resultant en crims de guerra.. La tàctica de Weyler d'operacions militars 'indescriminilitzades' va intensificar el conflicte i va resultar en crims de guerra, alienant encara més la població cubana i augmentant la pressió internacional sobre Espanya.

• a) Promovia el comerç lliure entre Cuba i els Estats Units, reduint la dependència d'Espanya.
• b) Facilitava l'exportació de productes cubans a Espanya a preus competitius.
• c) Establia impostos als productes que Cuba importava, afectant negativament la seva economia.
• d) Assegurava que tots els productes espanyols es venguessin a Cuba sense cap impost.

Resposta: c) Establia impostos als productes que Cuba importava, afectant negativament la seva economia.. L'Aranzel de Cànoves imposava impostos als productes que Cuba comprava, perjudicant la seva economia i augmentant el descontentament entre els cubans.

• a) Fomentar la producció agrícola a Cuba per abastir les tropes espanyoles.
• b) Aïllar parts de l'illa per privar els rebels de subministraments i suport.
• c) Promoure la integració de les comunitats locals a l'administració espanyola.
• d) Establir rutes comercials segures entre les principals ciutats de Cuba.

Resposta: b) Aïllar parts de l'illa per privar els rebels de subministraments i suport.. La 'Táctica de las trochas' tenia com a objectiu dividir l'illa en línies de soldats per aïllar parts de l'illa, privant els rebels de queviures i suport, intensificant així la repressió.

• a) L'inici de les negociacions entre Espanya i els Estats Units per la compra de Cuba.
• b) L'explosió del Maine, un vaixell dels Estats Units, a causes desconegudes.
• c) La declaració d'independència de Cuba per José Martí.
• d) L'atac de l'exèrcit espanyol a les plantacions americanes a Cuba.

Resposta: b) L'explosió del Maine, un vaixell dels Estats Units, a causes desconegudes.. L'explosió del Maine va ser el detonant que va portar a l'ultimàtum dels Estats Units a Espanya i, finalment, a la guerra.

• a) Acceptar la venda de Cuba als Estats Units per 30 milions de dòlars.
• b) Negociar una autonomia limitada per a Cuba sota sobirania espanyola.
• c) Rebutjar l'ultimàtum per motius d'honor i dignitat nacional.
• d) Sol·licitar la mediació d'altres potències europees per evitar la guerra.

Resposta: c) Rebutjar l'ultimàtum per motius d'honor i dignitat nacional.. Espanya va rebutjar l'ultimàtum dels Estats Units per considerar que cedir davant d'aquesta pressió seria una humiliació per al país.

• a) Tractat de Zanjón
• b) Tractat de París
• c) Tractat de Versalles
• d) Tractat de Tordesillas

Resposta: b) Tractat de París. El Tractat de París va ser el que va formalitzar la derrota espanyola i la cessió de les colònies a altres potències.

• a) Tractat de Versalles: Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.
• b) Tractat de Tordesillas: Espanya va perdre Cuba, Veneçuela i Mèxic.
• c) Tractat de París: Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.
• d) Tractat de Lisboa: Espanya va perdre Cuba, Brasil i l'Argentina.

Resposta: c) Tractat de París: Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.. El Tractat de París de 1898 va marcar la fi de la guerra entre Espanya i els Estats Units, resultant en la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines per part d'Espanya.

• a) Disminució de l'analfabetisme i pèrdua d'influència de l'església.
• b) Augment de la industrialització i creixement de la classe mitjana.
• c) Crisi transversal que va afectar la política, l'economia i la moral del país.
• d) Fort augment de la riquesa i millora de la productivitat agrícola.

Resposta: c) Crisi transversal que va afectar la política, l'economia i la moral del país.. La derrota a la Guerra del 98 va generar una crisi transversal a Espanya, afectant la política, l'economia i la moral del país, mentre que l'analfabetisme seguia sent alt i la industrialització feble.

• a) Augmentar la inversió en la indústria catalana per impulsar l'economia.
• b) Reduir la pressió fiscal sobre les empreses catalanes per alleujar la crisi.
• c) Augmentar la fiscalitat a les empreses catalanes, cosa que va generar el Tancament de Caixes.
• d) Nacionalitzar les empreses per protegir-les de la crisi econòmica.

Resposta: c) Augmentar la fiscalitat a les empreses catalanes, cosa que va generar el Tancament de Caixes.. El govern de Silvela, per pal·liar la pèrdua d'ingressos després de la pèrdua de les colònies, va augmentar la fiscalitat a les empreses catalanes, cosa que va provocar el Tancament de Caixes com a forma de protesta.

• a) Expandir el territori colonial espanyol a Àfrica.
• b) Modernitzar el país i millorar l'economia, especialment a Catalunya.
• c) Reduir la influència de l'església en l'educació.
• d) Augmentar la repressió contra els moviments obrers.

Resposta: b) Modernitzar el país i millorar l'economia, especialment a Catalunya.. Polavieja buscava modernitzar Espanya, posant especial èmfasi en l'economia catalana com a motor del país.

• a) La manca d'inversions en infraestructures a la regió.
• b) L'excessiva autonomia fiscal del País Basc en comparació amb Catalunya.
• c) La imposició de polítiques centralistes que ignoraven les seves necessitats.
• d) La manca de representació política en les Corts.

Resposta: b) L'excessiva autonomia fiscal del País Basc en comparació amb Catalunya.. Catalunya es queixava que el País Basc gaudia d'una autonomia fiscal excessiva, fet que consideraven injust.

• a) Un increment de la inversió pública en infraestructures.
• b) Un augment de les exportacions a mercats internacionals.
• c) El tancament de caixes (negativa a pagar impostos) per part dels burgesos catalans.
• d) Una major competència de productes estrangers.

Resposta: c) El tancament de caixes (negativa a pagar impostos) per part dels burgesos catalans.. L'augment de la fiscalitat va generar un fort rebuig entre els empresaris catalans, que van respondre amb el tancament de caixes en senyal de protesta.