Estudi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 5: La Guerra Civil espanyola 1936-1939 2n BATXILLERAT – Història d'Espanya Prof: Kyra Climent Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 2 Contingut 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL ..................................................................................................................................3 2. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE.................................................................................................................4 3. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA...........................................................................................4 3.1.

GOVERN DE JOSÉ GIRAL (juliol-setembre 1936)...............................................................................................4 3.2. GOVERN DE FRANCISCO LARGO CABALLERO (setembre 1936-maig 1937)......................................................5 3.3. GOVERN DE JUAN NEGRÍN (maig 1937-març 1939) .........................................................................................6 4. LA ZONA INSURRECTA: LA CREACIÓ D'UN ESTAT TOTALITARI .................................................................................7 5.

OPERACIONS MILITARS.............................................................................................................................................8 5.1. LLUITA PER MADRID (JULIOL 1936-MARÇ 1937) ...................................................................................................8 5.2. OCUPACIÓ DEL NORD (ABRIL I OCTUBRE 1937) ....................................................................................................8 5.3. L'ARRIBADA AL MEDITERRANI I L'OCUPACIÓ DE CATALUNYA (NOVEMBRE 1937-FEBRER 1939).........................9 5.4.

LA FI DE LA GUERRA (FEBRER – ABRIL 1939) .........................................................................................................9 6. VIDA A LA REREGUARDA I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA .............................................................................9 Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 3 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 17 JULIOL 1936 – s'inicia l'aixecament militar (autoanomenat Alzamiento Nacional) contra la República a Melilla, amb el coronel Juan Yagüe (cap de la Legió) i s'estén a la resta de protectorat marroquí.

Entre els dies 18 i 19 la majoria de les guarnicions militars de la resta d'Espanya s'hi afegeixen juntament amb sectors civils dels partits de dretes (Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA) que ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar. 18 juliol, el general Franco, es dirigeix a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica (arribat des de Canàries a bord del Dragon Rapide).

La manca de reacció per part del govern republicà (que no va fer res durant els dies 17-18 juliol) va permetre el triomf de la insurrecció a diferents llocs de l'Estat espanyol (Pamplona, Sevilla, Aragó, Castella- Lleó ...). (Veure mapa) Després d'una forta pressió social (sobretot sindical), 19 de juliol Azaña (President República) cessa Santiago Casares Quiroga (president govern) i el substitueix per José Giral, qui va decidir dissoldre l'exèrcit i donar armes a les milícies dels sindicats (socialistes i anarquistes) i dels partits del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes).

Part de l'exèrcit i de la Guàrdia Civil es va mantenir fidel a la República, que juntament amb la Guàrdia d'Assalt i les milícies (sindicals i polítiques) van encarregar-se de la defensa de la República davant els revoltats i van poder enderrocar el cop militar a moltes zones (Madrid, Catalunya,...). Els militars tenien prevista una operació ràpida, que els permetés fer-se amb els òrgans de poder. Però la divisió entre l'exèrcit, l'actuació del govern i la resistència popular van evidenciar el fracàs del cop i la divisió del país en dos bàndols, iniciant-se així la Guerra Civil.

En general, el cop va triomfar a les zones agràries on predominaven els grans propietaris o petits propietaris conservadors. Va fracassar a les zones on les forces obreres eren més presents. (Veure mapa següent). A Catalunya, la insurrecció militar, va ser dirigida pel comandant general de les Illes Balears Manuel Goded, no va triomfar per la manca de suports. Goded va ser detingut i afusellat a Barcelona. 18 juliol, pronunciamiento de Goded a Mallorca i Eivissa. 19 juliol, intenta arribar a Barcelona i ocupar la ciutat. L'exèrcit estava dividit entre lleials a la República (Francisco Llano de la Encomienda) i partidaris de la insurrecció.

Resistència dels lleials al govern (Guàrdia Civil i Guàrdia d'Assalt i les organitzacions obreres (UGT i CNT). 21 juliol, rendició dels colpistes, que no comptaven amb gaire recolzament social (poca presència de falangistes, carlins i les dretes catalanes tampoc hi van donar suport). Els bàndols van quedar establerts a finals juliol: Els insurrectes tenien el suport de les classes altes i els sectors més conservadors (monàrquics, catòlics, falangistes, tradicionalistes, opositors de les reformes de la República). Es definien com a «nacionals» per la seva defensa de la unitat d'Espanya i catòlics. No hi havia unanimitat sobre el règim que s'hauria d'imposar: monarquia, dictadura feixista, ...

Lleials a la República classes mitjanes d'idees republicanes i classes populars (obrers, petita burgesia, pagesos sense terra). Afiliats o simpatitzants de les organitzacions socialistes, comunistes, anarquistes, intel·lectuals ... Defensaven la legitimitat republicana i les reformes del bienni d'esquerres. La dreta els anomenava de forma despectiva "rojos". També era un grup divers, des de reformistes fins a revolucionaris. Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 4 2.

INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE Es considera que la Guerra Civil espanyola (coneguda internacionalment com la Guerra d'Espanya) anunciava el que després va ser la Segona Guerra Mundial: feixismes contra democràcies. Els països democràtics (França, Gran Bretanya) i les organitzacions obreres mundials, juntament amb la URSS, es van posicionar verbalment al costat de la República. Però, al començament de la Guerra, França i Gran Bretanya, per evitar l'escalada de la Guerra d'Espanya en un conflicte internacional, van crear un Comitè de no intervenció (agost de 1936) al qual es van adherir 27 països i que va resultar més teòric que res.

Tenien por a que la guerra es pogués estendre a la resta d'Europa. Però el pacte només va ser respectat per les potències democràtiques. La política de no intervenció va contribuir a la derrota de la II República, ja que va negar a un estat sobirà i legítim el dret d'adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció. El bàndol insurrecte va rebre el suport, amb armes i logística, dels alemanys i italians, i el suport i reconeixement del Papa i de Portugal (en mans del dictador Salazar, proper al feixisme). Italians i alemanys van fer proves de bombardejos sobre població espanyola (Gernika, Barcelona,...).

Alemanya envià la Legió Cóndor (unitat aèria), aviació, i noves armes; mentre que Itàlia envià el Corpo Truppe Volontarie (soldats italians voluntaris), juntament amb armament. El bàndol republicà només comptà amb el suport soviètic, armament pagat amb les reserves d'or del Banc d'Espanya (Or de Moscou) i de Mèxic. L'ajuda humana va arribar en forma de Brigades Internacionals: voluntaris, quasi tots comunistes, que es van allistar al seus respectius països per lluitar a Espanya contra el feixisme. Eren organitzats per la Komintern (Internacional Comunista, actuava segons els interessos de Stalin).

Alguns d'aquests brigadistes eren personatges famosos com els escriptors George Orwell i Ernest Hemingway. Van arribar a Espanya 60 mil homes dels quals 18 mil van morir a la Guerra, de 30 països diferents. Fora de les fronteres espanyoles, l'opinió pública internacional estava dividida entre els qui temien l'ascens dels feixismes i els qui veien amb temor la propagació de la revolució social i proletària que defensaven molts dels integrants del bàndol republicà. 3.

LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA A la zona republicana es va originar una situació complexa: part de les forces d'esquerres volien aprofitar l'ocasió per engegar la revolució social, mentre una altre creia que calia concentrar els esforços a guanyar la guerra, doncs perdre suposava acabar amb qualsevol tipus de canvi social. Aquestes tensions marcaran l'evolució política dins la zona republicana al llarg de la guerra. 3.1. GOVERN DE JOSÉ GIRAL (juliol-setembre 1936) La dissolució de l'exèrcit i la formació de brigades de voluntaris (milícies populars) va suposar la creació d'una estructura de poder popular entorn a partits i sindicats d'esquerres.

La insurrecció contra la República provoca l'extensió d'un clima de revolució social, impulsada per la CNT-FAI, el POUM i alguns elements de la UGT (que se sentien legitimats per engegar una revolució social després d'aturar el cop d'estat). Mentre que PSOE i PCE es mantenen fora i, després, en contra. La revolució social va tenir força a Catalunya, València, part d'Aragó, Astúries, la Manxa, Andalusia oriental. Situació de dualitat de poder.

Conviuen el poder oficial de l'Estat republicà (institucions i forces d'ordre públic) + el poder revolucionari controlat per les organitzacions obreres (juntes, comitès, milícies, Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 5 consells). Ex. Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Consell d'Aragó, Consell d'Astúries, Junta de Defensa de Madrid. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (creat dia 20 de juliol), presidit pel president Companys, agrupava les diferents forces polítiques i sindicals (CNT-FAI) fidels a la República.

S'encarregava d'organitzar les columnes de voluntaris que lluitaven al front d'Aragó i de controlar l'ordre públic (enlloc de la guàrdia d'assalt). Esclata un clima de repressió espontània contra tot element sospitós de tenir relació amb els rebels (anomenats "facciosos"): Església, burgesia, classes benestants, propietaris. Aquesta repressió escapa del control del govern. Assassinats, detencions il·legals, saqueig i crema d'esglésies i convents, assassinats de presos polítics a la presó Model de Barcelona i a Madrid (van ser assassinats a Paracuellos del Jarama quan eren traslladats a València), requisa de béns i propietats, etc. En aquest clima és assassinat José Antonio Primo de Rivera.

Molts dels perseguits fugen a l'estranger o es passen al bàndol nacional (franquista). El govern de Giral es va veure desbordat per aquesta situació i per l'avanç dels rebels i va caure el setembre de 1936. Es posa en marxa una economia de guerra: Es col·lectivitzen empreses, indústries i terres (conseqüència de la revolució social desencadenada el juliol 1936). Aquestes col·lectivitzacions i confiscacions seran legalitzades (a posteriori) amb decrets del govern republicà.

Els obrers, sovint organitzats en comitès, es posen al capdavant de moltes de les indústries perquè els seus propietaris fugen a l'estranger amb l'esclat de la guerra, o bé perquè s'apoderen del control i direcció d'aquestes empreses (règim d'autogestió) 11 d'agost es crea el Consell d'Economia de Catalunya i a l'octubre es promulga el Decret de col·lectivitzacions, per legalitzar les col·lectivitzacions fetes. A Catalunya van ser més importants les col·lectivitzacions industrials (unes 4500 empreses sota control obrer, 2000 col·lectivitzades i entre 5-6 mil socialitzades) que no pas les agràries (predomini de petit i mitjà propietari i oposició de la Generalitat).

A zones com Aragó, Andalusia, València i la Manxa les col·lectivitzacions agràries van ser més importants. 3.2. GOVERN DE FRANCISCO LARGO CABALLERO (setembre 1936-maig 1937) L'Estiu 1936 es demana la creació d'un govern d'unitat antifeixista, que concentrés els esforços en guanyar la guerra i controlar els poders paral·lels al govern republicà (frenar el "terror revolucionari"). 5 setembre - Govern format per republicans, socialistes i, per primera vegada, comunistes. El mes de novembre entren a formar govern quatre ministres anarcosindicalistes (fet insòlit en el món), entre d'ells, tres catalans: Frederica Montseny, Joan Garcia Oliver, Joan Peiró.

Es pretenia una gran aliança entre forces obreres, burgeses i republicanes + la militarització de les milícies i la formació de l'Exèrcit Popular. Novembre 1936 – trasllat capital i govern a València, per l'ofensiva franquista sobre Madrid. 26 setembre - A Catalunya es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas.

Incloïa: POUM, Acció Catalana Republicana, PSUC, ERC, CNT Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments La Junta de Seguretat Interior va centralitzar els serveis policials Militarització de les milícies: Exèrcit Popular de Catalunya S'intenta acabar amb la violència incontrolada i controlar les col·lectivitzacions Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 6 ELS FETS DE MAIG DE 1937 Amb les derrotes militars augmenten les tensions entre: comunistes, republicans i una part dels socialistes, favorable a posar ordre a la rereguarda, organitzar un exèrcit potent, controlar les col·lectivitzacions, i crear un Estat fort centrat en l'esforç bèl·lic.

POUM i CNT, pretenien aprofundir en les col·lectivitzacions i la revolució social i es negaven a formar part d'un exèrcit regular. 3 de maig de 1937 les tensions esclaten a Barcelona pel control de l'edifici de Telefònica entre CNT + POUM contra la Generalitat i el PSUC. La lluita es va estendre a tota la ciutat durant una setmana. El govern republicà de Largo Caballero hi va intervenir enviant tropes (guàrdia d'assalt). La crisi va acabar amb la derrota dels anarquistes i del POUM (200 morts) i amb una crisi de govern. Els fets de maig van precipitar la caiguda de Largo Caballero que va ser substituït per Negrín, de l'ala més conservadora del PSOE. 3.3.

GOVERN DE JUAN NEGRÍN (maig 1937-març 1939) Els fets de maig de 1937 enforteixen les posicions dels comunistes que, seguint les directrius de la URSS, van demanar la il·legalització del POUM i la detenció dels seus líders (Andreu Nin). Largo Caballero es va negar a il·legalitzar la formació i es va veure obligat a dimitir per la forta oposició de comunistes, socialistes propers a Indalecio Prieto i republicans d'esquerra. Azaña va encarregar la formació de govern al socialista Juan Negrín. El POUM és declarat il·legal (no la CNT) i els seus líders són detinguts (Nin assassinat per policia política soviètica).

Un dels objectius de Negrín serà l'enfortiment de l'Estat, a través de la centralització política i militar. Calia restablir l'ordre i acabar amb el procés revolucionari amb l'objectiu de guanyar la guerra. La direcció de la guerra és encarregada a Indalecio Prieto, ministre de Defensa. També es proposa el reforçament de l'exèrcit popular republicà, amb el nomenament del general Vicente Rojo. Negrín va comptar amb els suports del PCE i el sector més moderat del PSOE. Es forma un govern sense sindicats (CNT, UGT), només amb recolzament dels partits. Novembre de 1937: el govern es trasllada de València a Barcelona (on hi ha també el govern basc exiliat).

El motiu del trasllat era controlar els recursos econòmics (tant industrials com agraris) i militars d'una de les zones més riques i poblades que encara controlaven els republicans. El govern de Negrín comença a assumir competències de la Generalitat (ordre públic, proveïments, justícia, etc.) fet que va provocar constants friccions amb aquesta. Negrín proposa una estratègia de resistència fins al final, amb el lema "resistir és vèncer", tot i que buscava un acord amb els colpistes. L'any 1938 elabora un programa de tretze punts per intentar un armistici, eren les condicions necessàries per al cessament de les hostilitats. Rebutjat per Franco.

A partir del març de 1938, la situació a la zona republicana començava a ser crítica per la manca d'aliments, les contínues derrotes militars i la població es cansava d'una guerra inacabable i el seu patiment. Però Negrín va continuar amb la idea de la necessitat de resistir, esperant la internacionalització a Europa de la guerra (on les tensions amb Hitler anaven en augment). Aquesta esperança es va esvair amb la signatura de l'Acord de Munich (Setembre de 1938), on França i Gran Bretanya reconeixen l'ocupació alemanya dels Sudets (zona d'habitants germans a Txecoslovàquia). Negrín s'adona que les potències democràtiques europees estan cedint davant l'expansionisme nazi.

Al Gener-febrer de 1939, es perd Catalunya i gra part dels polítics i intel·lectuals es dirigeixen a l'exili. Les possibilitats de supervivència de la República eren Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 7 nul·les. Febrer 1939 - Gran Bretanya i França reconeixen a Franco i Manuel Azaña presenta la seva dimissió com a president de la República a París. Negrín intenta continuar la guerra (amb l'únic suport dels comunistes), però al març de 1939 Segismundo Casado lidera un cop militar, dintre del govern republicà, per acabar amb la guerra. CATALUNYA: Govern format per ERC i PSUC (sense CNT), i presidit per Lluis Companys, i en constant tensió amb el govern de Negrín. 4.

LA ZONA INSURRECTA: LA CREACIÓ D'UN ESTAT TOTALITARI Es caracteritzava per la diversitat de suports: Falangistes Carlins Catòlics conservadors Monàrquics borbònics Militars conservadors Alguns regionalistes catalans i republicans de dreta Diversitat d'objectius, no tots els grups tenen un projecte comú: Règim feixista Monarquia tradicional Dictadura militar autoritària Els unia el rebuig al règim republicà i a les transformacions socials (reformes de les esquerres). No necessàriament tots eren contraris a la República com a model d'Estat.

La mort (accidental) del líder dels colpistes, Sanjurjo, quan viatjava en avió des de Portugal per liderar el cop, va deixar sense cap visible el moviment colpista. Dia 24 de juliol es va crear a Burgos una Junta de Defensa Nacional (JDN), formada únicament per militars, presidida per Miguel Cabanellas i integrada pels generals de la conspiració militar: Mola, Franco, Queipo de Llano, etc. S'encarregava de governar el territori ocupat. Primeres mesures: Prohibir l'activitat dels partits i sindicats. Suspendre Constitució. Paralitzar la reforma agrària. L'1 d'octubre de 1936 es publica el decret que nomenava Franco com a cap de l'Estat i Generalísimo dels exèrcits espanyols.

Des d'inicis de la guerra s'havia anat guanyant partidaris (sobretot després de la victòria de Toledo i el reconeixement de Hitler i Mussolini) i es va consolidar com a líder militar. A més, la JDN va ser substituïda per la Junta Tècnica, amb seu a Valladolid i a Burgos (octubre 1936). Per tant, hi havia un únic comandament militar i administratiu, però encara amb diversitat política i, fins i tot, discrepàncies polítiques entre les tendències de la dreta. La durada de la guerra li va permetre a Franco la unificació de les diferents tendències polítiques existents inspirant-se en el model feixista i alemany: estat totalitari i partit únic, amb un sol líder indiscutible i fort.

Abril 1937 - El Decret d'unificació unia falangistes i carlins en un partit únic Falange Española Tradicionalista y de les JONS. Franco passava a ser cap d'aquest partit (Jefe Nacional), integrant tots els recolzaments a la insurrecció. Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 8 Gener 1938 - es forma el primer govern, fent desaparèixer la Junta Técnica: Franco concentrava la jefatura de l'Estat i la presidència del govern com a Caudillo de España (ja té també el poder polític). Nou estat inspirat en el feixisme, amb un model social conservador i catòlic (aconseguint el suport de l'Església).

En el bàndol Nacional es van abolir les lleis republicanes en temes econòmics, socials i laborals, es va restablir la pena de mort, es va suprimir la llibertat religiosa i de premsa, i les autonomies basca i catalana. Març 1938 – Fuero del Trabajo, primera llei fonamental. Empresaris i treballadors quedaven agrupats en un sindicat únic i vagues i reivindicacions obreres quedaven prohibides. El nou estat es construïa sobre una repressió sistemàtica i una violència extrema institucionalitzada.

Els dirigents fixaven aquestes directrius per eliminar els "vençuts" a les zones ocupades i imposar un clima de terror per evitar qualsevol intent de contestació, amb la col·laboració de grups paramilitars d'extrema dreta (com els falangistes, coneguts com els camises blaves). Ex. 12000 afusellats sense judici a Badajoz. Eliminació de persones rellevants, símbols de la República (Lorca). 5. OPERACIONS MILITARS La Guerra Civil va passar per diverses etapes. Al principi, les grans batalles lluitaven pel control de la capital, Madrid; després es concentraran al nord, i finalment s'ocuparà la zona del Mediterrani. 5.1.

LLUITA PER MADRID (JULIOL 1936-MARÇ 1937) La capital de la República va ser el 1r objectiu dels militars. El juliol 1936 s'uneixen els insurrectes que han passat a la Península des del nord d'Àfrica (liderats per Franco) amb els de la zona nord, després d'ocupar Badajoz (Extremadura). El setembre 1936 té lloc la batalla a l'alcàsser de Toledo. Franco es desvia de l'objectiu de la capital per centrar els esforços en ajudar els soldats insurrectes que havien quedat atrapats a la fortificació de la ciutat toledana. Finals octubre – novembre 1936 – l'exèrcit insurrecte està a les portes de Madrid.

El govern republicà decreta la mobilització general de la població per defensar la capital, qui s'entrega en fortificar i protegir-la. Neixen consignes mítiques com "No pasarán" i "Madrid, tumba del fascismo". 6 novembre 1936, la capital es trasllada a València. La ciutat queda en mans d'una Junta presidida pel general Miaja i Vicente Rojo s'encarrega d'organitzar la defensa de la ciutat. Madrid resistirà gràcies a l'esforç de la població i també per l'arribada dels Brigades Internacionals i la Columna Llibertat (columna de milicians anarcosindicalistes enviada des de Barcelona i liderada per Buenaventura Durruti, qui va morir).

Altres batalles Febrer 1937 – batalla d'El Jarama intent fallit de tallar les comunicacions entre Madrid i València, travessant el riu Jarama. Març 1937 – Batalla de Guadalajara derrota de tropes feixistes italianes davant l'Exèrcit Popular. Primera victòria republicana de ressò. 5.2. OCUPACIÓ DEL NORD (ABRIL I OCTUBRE 1937) S'abandona l'atac a Madrid, i es concentren els esforços al nord, per acabar de controlar els territoris republicans de Guipúscoa, Biscaia, Cantàbria i Astúries. 26 abril 1937 - Gernika és bombardejada per la Legió Còndor. Juny 1937 – Bilbao queda ocupada.

Destaquen les batalles de Brunete (prop de Madrid) i Belchite (prop de Saragossa) atacs republicans per desviar l'atenció del nord, però no eviten l'ocupació del nord pels insurrectes. Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 9 Quan els franquistes guanyen aquest territori, poden aprofitar els recursos econòmics. Fugiran moltes persones cap a zones republicanes. 5.3. L'ARRIBADA AL MEDITERRANI I L'OCUPACIÓ DE CATALUNYA (NOVEMBRE 1937-FEBRER 1939) Desembre 1937 es reorganitza l'exèrcit republicà en les Brigades Mixtes, liderats pel general Vicente Rojo. La República intenta recuperar territoris perduts (victòries de curta durada, com la batalla de Terol, hivern 37-38).

Comença la Campanya d'Aragó (març-abril 1938) Els franquistes van guanyant territori i la zona republicana acabarà partida en 2. Franco decideix avançar cap al sud i hi haurà forts enfrontaments a Castelló i València (capital provisional). Aleshores comença la batalla de l'Ebre (25 juliol – 16 novembre 1938) els republicans s'esforcen molt a reconquerir territori, entre Mequinensa i Amposta. Aconseguiran durant uns mesos ocupar Gandesa. Franco envia reforços (inclosa l'aviació d'alemanys i italians) i aturen l'atac republicà. Aleshores comencen a avançar ocupant la zona de la desembocadura de l'Ebre i tot el sud de Tarragona. La derrota deixa l'exèrcit republicà greument debilitat.

Després de la Batalla de l'Ebre, els franquistes comencen l'ofensiva contra Catalunya (gener-febrer 1939). Ocupació de Tarragona (15 gener), Barcelona (26 gener) i Girona (4 febrer). S'inicia un gran èxode cap a França, entre els exiliats hi ha el Govern de la Generalitat, Lluís Companys, el Govern de la República, Manuel Azaña, Juan Negrín (que després torna a Espanya per continuar amb la resistència), el govern basc, dirigents polítics i sindicals,... 5.4. LA FI DE LA GUERRA (FEBRER – ABRIL 1939) Després de l'ocupació de Catalunya, només queda en mans republicanes l'anomenada zona centre: Madrid, la Manxa i des del nord de València fins a Almeria.

Al febrer 1939, Juan Negrín torna de França per intentar continuar amb la resistència, amb el suport dels comunistes. Però França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco i al març Azaña dimiteix com a president (ja exiliat a París). Març 1939 - Madrid es rendeix després de la revolta del coronel Segismundo Casado, que creia possible negociar la pau amb Franco. Es va crear una Junta de Defensa per negociar una pau "honorable" i basada en la "generosidad del caudillo", però Franco no acceptaria menys que la rendició incondicional. Després de caure Madrid, la resta de la zona republicana és ocupada ràpidament: Albacete, Alacant i València. La guerra s'acaba l'1 d'abril 1939. 6.

VIDA A LA REREGUARDA I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA La guerra va suposar mort i misèria per la població als dos bàndols. Es calcula que van morir unes 500.000 persones. Als morts en combat, cal afegir les víctimes de la repressió (s'estima que va causar 150.000 morts), i la greu mancança d'aliments (pitjor al bàndol republicà), que va provocar morts per desnutrició. També van ser greus els bombardeigs sobre la població civil, que van destruir infraestructures i comunicacions, i van ser molts durs sobre les ciutats (Madrid, Barcelona). Sovint les bombes servien per atemorir i desmoralitzar la població civil.

La guerra va provocar moltíssims desplaçaments de població entre les zones i un gran número de refugiats, empitjorant els problemes d'alimentació a la zona republicana. Cap a final de la guerra moltes persones intentaran exiliar-se a França, nord d'Àfrica, URSS, Sud-Amèrica. Molts dels refugiats a França van Hª d'Espanya U5: La Guerra Civil (1936-1939) Prof: Kyra Climent 10 acabar en camps de concentració (quan va ser ocupada per l'Alemanya nazi) i aproximadament la meitat acabaran retornats a Espanya.

La guerra també va significar la ruïna del país: infraestructures i comunicacions destruïdes, ciutats destrossades pels bombardejos, paràlisi de l'economia, deute pel pagament de les "ajudes" dels aliats internacionals. Fi del sistema democràtic espanyol i establiment d'una dictadura de 40 anys.