Bloc 1: Procediments geogràfics i les fonts + mapa de Catalunya o Espanya
Flashcards
- Què mesuren els paral·lels i els meridians a la xarxa geogràfica?
- Els paral·lels mesuren la latitud i els meridians mesuren la longitud.
- Què caracteritza una projecció equidistant?
- Manté la distància real entre punts.
- Què és la teledetecció?
- Captura d'imatges mitjançant sensors en satèl·lits útil per detectar incendis o sequeres.
- Què distingeix una gran escala d'una petita escala?
- Gran escala (denominador petit): poc territori i molt detall. Petita escala (denominador gran): molt territori i poc detall.
Preguntes tipus test
- Quina propietat conserven les projeccions cartogràfiques equivalents?
- a) Mantenen la superfície real alterant la forma dels continents.
- b) Preserven simultàniament les formes i les superfícies exactes.
- c) Asseguren la distància exacta entre qualsevol parell de punts.
- d) Conserven la forma dels continents alterant la seva superfície.
Resposta: a) Mantenen la superfície real alterant la forma dels continents.. Les projeccions equivalents mantenen la superfície (mida), però deformen la forma dels territoris.
- Per a quin objectiu geogràfic és idoni emprar un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)?
- a) Per calcular exclusivament la distància entre el meridià i el paral·lel.
- b) Per establir la posició exacta en temps real d'un únic receptor satel·litari.
- c) Per capturar directament fotografies mitjançant sensors en satèl·lits.
- d) Per connectar bases de dades a mapes digitals i analitzar el territori.
Resposta: d) Per connectar bases de dades a mapes digitals i analitzar el territori.. Els SIG són bases de dades connectades a mapes digitals que permeten analitzar i creuar informació territorial.
- Quina diferència d'ús i detall hi ha entre un mapa a escala $1:5.000$ i un a $1:30.000.000$?
- a) Tots dos mostren la mateixa proporció de territori amb diferent simbologia.
- b) El mapa $1:5.000$ és de gran escala i mostra molt detall d'un espai reduït.
- c) El mapa $1:5.000$ és de petita escala i cobreix un continent sense detall.
- d) El mapa $1:30.000.000$ té un nivell de detall molt elevat d'una ciutat.
Resposta: b) El mapa $1:5.000$ és de gran escala i mostra molt detall d'un espai reduït.. Un denominador petit (com $1:5.000$) indica gran escala, la qual representa poc territori (com una ciutat) però amb molt de detall.
Bloc 2: Medi físic d'Espanya i Catalunya + climograma
Flashcards
- Quina és l'altitud mitjana aproximada del territori espanyol?
- Aproximadament $\approx 660\ \text{m}$, considerada una altitud mitjana elevada.
- Quines quatre serralades envolten la Meseta Central?
- Muntanyes de Lleó (NW), Serralada Cantàbrica (N), Sistema Ibèric (NE) i Sierra Morena (S).
- Quin és el cim més alt de la península Ibèrica?
- El Mulhacén ($3.479\ \text{m}$), situat a les Serralades Bètiques.
- Quines són les dues grans depressions exteriors peninsulars?
- Depressió de l'Ebre (nord-est) i Depressió del Guadalquivir (sud-oest).
Preguntes tipus test
- Quin és el cim més elevat de tota Espanya i on es troba situat?
- a) El Teide ($3.718\ \text{m}$), situat a l'arxipèlag de les Illes Canàries.
- b) L'Aneto ($3.404\ \text{m}$), localitzat a la serralada dels Pirineus.
- c) El Mulhacén ($3.479\ \text{m}$), situat a les Serralades Bètiques.
- d) La Pica d'Estats ($3.143\ \text{m}$), situada a l'eix dels Pirineus axials.
Resposta: a) El Teide ($3.718\ \text{m}$), situat a l'arxipèlag de les Illes Canàries.. El Teide, amb $3.718\ \text{m}$ d'altitud a les Illes Canàries, és el cim més alt d'Espanya, mentre que el Mulhacén ho és de la Península.
- Quina serralada divideix internament la Meseta Central en dues meitats?
- a) El Sistema Ibèric, que actua de límit natural cap al sector nord-est.
- b) Les Muntanyes de Toledo, que separen el Tajo del riu Duero.
- c) La Serralada Cantàbrica, que tanca l'altiplà per la part nord.
- d) El Sistema Central, que separa la Submeseta Nord de la Sud.
Resposta: d) El Sistema Central, que separa la Submeseta Nord de la Sud.. El Sistema Central divideix la Meseta Central entre la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
- Com es divideixen hidrogràficament les conques de la Submeseta Sud?
- a) Pel Sistema Ibèric, que separa la conca de l'Ebre de les conques atlàntiques.
- b) Per Sierra Morena, que estableix la divisòria del Guadiana i Guadalquivir.
- c) Per la Serralada Cantàbrica, que separa la conca del Duero del Tajo.
- d) Per les Muntanyes de Toledo, que divideixen les conques del Tajo i Guadiana.
Resposta: d) Per les Muntanyes de Toledo, que divideixen les conques del Tajo i Guadiana.. A la Submeseta Sud, les conques hidrogràfiques del Tajo i del Guadiana queden dividides per les Muntanyes de Toledo.
Bloc 3: Vocabulari clau per a l'examen
Flashcards
- Què és una península?
- Extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per una franja anomenada istme.
- Què és una unitat morfoestructural?
- Gran conjunt de relleu definit per la seva estructura geològica i la seva evolució.
- Què és una conca sedimentària?
- Zona deprimida on s'han dipositat i acumulat sediments al llarg de milions d'anys.
- Què és una ria?
- Vall d'un riu envaïda pel mar a causa de l'enfonsament costaner o pujada de l'aigua.
Preguntes tipus test
- Quina és la diferència morfològica principal entre una plana i un altiplà?
- a) La plana és una elevació rocosa compacta i aïllada, mentre que l'altiplà consisteix en una cadena contínua de cims punxeguts.
- b) L'altiplà presenta forts pendents de muntanya, mentre que la plana està exclusivament formada per conques marines enfonsades.
- c) La plana presenta poc desnivell a baixa altitud, mentre que l'altiplà és una plana situada a una altitud considerable sobre el nivell del mar.
- d) L'altiplà és sempre d'origen sedimentari recent, mentre que la plana s'origina únicament per processos volcànics antics.
Resposta: c) La plana presenta poc desnivell a baixa altitud, mentre que l'altiplà és una plana situada a una altitud considerable sobre el nivell del mar.. La plana és un terreny pla o amb poc desnivell situat a poca altitud respecte al mar, mentre que l'altiplà és una zona plana però situada a una altitud considerable sobre el nivell del mar.
- Com es defineix un massís en contraposició a una serralada?
- a) Una cadena contínua i rectilínia de muntanyes joves enllaçades entre si amb cims molt punxeguts.
- b) Una alineació muntanyosa de petita extensió situada exclusivament en zones de depressió litoral.
- c) Un conjunt de muntanyes antic, compacte i no alineat, que ha estat erosionat pel pas del temps.
- d) Una plana tabular d'origen calcari que separa dues conques hidrogràfiques adjacents.
Resposta: c) Un conjunt de muntanyes antic, compacte i no alineat, que ha estat erosionat pel pas del temps.. Un massís és un conjunt de muntanyes antic, compacte i no alineat, erosionat pel temps, a diferència d'una serralada, que és una gran cadena contínua de muntanyes enllaçades entre si.
- Com s'anomena la franja estreta de terra que uneix una península amb el continent?
- a) Conca
- b) Meseta
- c) Massís
- d) Istme
Resposta: d) Istme. Una península és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per una franja anomenada istme, la qual la connecta a una massa continental més gran.
I 18 flashcards i 17 preguntes més al document.
Text del document
BLOC 1: PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS I LES FONTS + MAPA DE CATALUNYA O ESPANYA 1. La localització i la representació Coordenades geogràfiques: Utilitzen la xarxa geogràfica de paral·lels (per mesurar la latitud) i meridians (per mesurar la longitud). Projeccions cartogràfiques: Mètodes per traslladar la superfície esfèrica de la Terra a un pla (mapa). Com que sempre hi ha deformació, es classifiquen en: Conformes: Mantenen la forma dels continents, però n'alteren la mida. Equivalents: Mantenen la superfície (mida), però en deformen la forma. Equidistants: Mantenen la distància real entre punts. 2.
La nova cartografia (Tecnologia) Teledetecció: Captura d'imatges mitjançant sensors en satèl·lits (útil per detectar incendis, sequeres, etc.). Sistemes de posicionament: Xarxa de satèl·lits per a la localització exacta en temps real (GPS, Galileu). SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica): Bases de dades connectades a mapes digitals que permeten analitzar i creuar informació territorial. 3. Els Mapes i l'Escala Com llegir un mapa (Passos clau): 1. Identificar el tipus de mapa i el títol. 2. Llegir l'escala i la llegenda (símbols i colors). 3. Verificar la font o procedència. L'Escala cartogràfica: Relació de proporció entre la mesura al mapa i la distància real.
Escala Numèrica: S'expressa com una fracció (ex. 1:50.000 ). 1 = 50. 000 Escala Gràfica: Línia graduada que mostra directament la distància real. REGLA PER A L'EXAMEN (Molt important): Gran escala (Denominador petit, ex: 1:5.000): Representa poc territori (una ciutat), però té molt detall. Petita escala (Denominador gran, ex: 1:30.000.000): Representa molta extensió (un continent), però té poc detall. 4. Tipus de Mapes Temàtics Tipus de mapa Què representa / Com funciona? Físics Relleu, rius, mars i accidents costaners. Climàtics Temperatures, precipitacions, tipus de clima. Població / Polítics / Recursos Dades demogràfiques, fronteres/capitals i activitats econòmiques.
De Coropletes Utilitza tonalitats de colors per regions administratives completes (províncies, països) segons dades. De Isopletes Utilitza línies contínues que uneixen punts amb el mateix valor (ex: corbes de nivell, isòbares). Corocromàtic Utilitza colors per diferenciar qualitats (tipus de sòl, climes, vegetació). De Punts / Símbols proporcionals Representa dades quantitatives mitjançant punts o símbols de mida variable. De Fluxos Representa moviments mitjançant línies o fletxes (rutes migratòries, comerç). Cartogrames Deforma la mida territorial en funció del valor estadístic (ex: un país més gran segons la seva població). 5.
El Mapa Topogràfic i el Relleu Representació exacta i detallada del territori a gran escala (1:10.000 a 1:50.000). Colors estàndard de les altituds: Blau: Profunditats marines (més clar = menys profund; més fosc = més profund) i rius. Verd: Zones d'altitud baixa ( ). 0 200 Ocre / Groc: Zones d'altitud intermèdia. Marró: Zones d'altitud elevada (muntanyes). / Violat / Blanc: Cims molt alts o gel/neu. Les Corbes de Nivell (Isopletes de color marró): Separades: Indiquen un relleu de pendent suau. Juntes: Indiquen molta pendent (vessants costeruts). Molts juntes: Indiquen penya-segats o cingleres. 6. Els Gràfics Lineal: Evolució d'un fenomen al llarg del temps (eix = temps, eix = valor).
Sectorial ("formatget"): Cercles on les seccions mostren percentatges respecte al total ($100\%$). De barres: Compara quantitats entre diferents categories. Climograma: Gràfic doble que combina barres (precipitacions) i una línia (temperatures) mensuals. Histograma: Barres juntes (sense espais) per a variables contínues agrupades en intervals. Clisèrie: Diagrama que mostra la distribució de la vegetació segons l'altitud en una muntanya. BLOC 2: MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA + CLIMOGRAMA 1. Geografia física d'Espanya Altitud mitjana elevada: . 660 La Mesa Central: Gran altiplà dividit pel Sistema Central en: Submeseta Nord (conca del Duero).
Submeseta Sud (conques del Tajo i Guadiana, dividides per les Muntanyes de Toledo). Muntanyes que la rodegen: Muntanyes de Lleó (NW), Corda Cantàbrica (N), Sistema Ibèric (NE) i Sierra Morena (S). Serralades exteriors: Pirineus (Aneto, ), Serralades Bètiques (Mulhacén, 3. 404 — cim més alt de la Península), Massís Galaic i Serralada Litoral Catalana. 3. 479 Depressions exteriors: Depressió de l'Ebre (NE) i Depressió del Guadalquivir (SW). Relleu insular: Illes Balears (Serra de Tramuntana) i Illes Canàries (Teide, 3. 718 — cim més alt d'Espanya). 2. Geografia física de Catalunya Tres unitats de relleu: Pirineus: Axial (Pica d'Estats, ) i Prepirineu (Serra del Cadí). 3.
143 Depressió Central Catalana: Plana interior (Pla de Lleida, Bages, Osona). Serralades Costaneres Catalanes: Serralada Litoral (mar), Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès) i Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat). Hidrografia (Dues xarxes): Xarxa de l'Ebre: Segre, Nogueres. Rius llargs i cabalosos. Conques Internes (Mediterrània): Ter, Llobregat, Muga, Fluvià. Rius curts i de cabal irregular. 3. Climes, Vegetació i Sector Primari Climes d'Espanya i Catalunya Atlàntic / Oceànic: Pluges abundants i regulars; temperatures suaus tot l'any (Nord/Cantàbric). Mediterrani Coster: Estius càlids, hienvs suaus; pluges escasses i irregulars (Litoral).
Mediterrani Continentalitzat: Gran contrast tèrmic (hienvs molt freds, estius molt calents); pluges escasses (Interior/Mesa/Lleida). D'Alta Muntanya: Hienvs freds, estius frescos; precipitacions abundants/neu (Pirineus). Subtropical: Temperatures càlides tot l'any; pluges molt escasses (Canàries). La Vegetació Espanya Humida: Bosc caducifoli (roures, fags, castanyers) i prats verds. Espanya Seca: Bosc mediterrani/scleròfil (alzinars, pins, sureres) i matollar (maquia, garriga, romer). Alta Muntanya: Vegetació estratificada per altitud (pins/avets a baix; prats alpinis a dalt). Canàries: Pi canari, laurisilva i drago.
Conreus i Ramaderia Conreus de secà (Aigua de pluja): Trilogia mediterrània (cereal, vinya, olivera) i fruits secs (ametllers). Conreus de regadiu (Aigua artificial): Fruita dolça (pomers, pressegueres a Lleida) i horta/verdures (Almeria, deltas). Ramaderia: Extensiva: Animals a l'aire lliure (boví al nord, porc ibèric a l'oest). Intensiva: En granges tancades (destaca la porcina i avícola a Catalunya). BLOC 3: VOCABULARI CLAU PER A L'EXAMEN Relleu General Relleu: Conjunt de formes i desnivells de la superfície terrestre. Península: Extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per una franja anomenada istme. Plana: Terreny pla o amb poc desnivell a poca altitud respecte al mar.
Altiplà: Plana elevada situada a una altitud considerable sobre el nivell del mar. Meseta: Altiplà extens i elevat; fa referència a la gran unitat central peninsular. Unitats morfoestructurals: Gran conjunt de relleu definit per la seva estructura geològica i evolució. Serralada: Gran cadena contínua de muntanyes enllaçades entre si. Serra: Alineació de muntanyes més petita que una serralada. Pic: El punt més alt o cim d'una muntanya, generalment punxegut. Massís: Conjunt de muntanyes antic, compacte i no alineat, erosionat pel temps. Depressió: Zona del relleu situada a un nivell inferior que les terres del voltant.
Conques sedimentàries: Zones deprimides on s'hi han acumulat sediments durant milions d'anys. Relleu Litoral i Costes Delta: Formació de sediments en forma de triangle que diposita un riu a la seva desembocadura. Ria: Vall d'un riu envaïda pel mar a causa de l'enfonsament de la costa o l'augment del nivell de l'aigua. Penya-segat: Costa tallada gairebé verticalment sobre el mar per l'erosió de les onades. Duna: Acumulació de sorra dipositada i modelada pel vent. Golf: Gran entrant del mar a la terra. Badia: Entrant del mar a la terra, similar al golf però més petit. Cap: Massa de terra o penyal que s'endinsa clarament en el mar. Arxipèlag: Conjunt d'illes properes amb un origen geològic comú.
Albufera: Llacuna d'aigua salada o salabrosa separada del mar per un enllaç de sorra. Aiguamolls: Terrenys plans i humits envaïts per l'aigua de manera permanent o temporal. Climatologia i Meteorologia Temps atmosfèric: Estat de l'atmosfera en un lloc i moment concret. Clima: Mitjana dels estats del temps en un lloc durant un període llarg (mínim 30 anys). Pressió atmosfèrica: Pes que exerceix la columna d'aire sobre la superfície terrestre. Hectopascal (hPa): Unitat de mesura de la pressió atmosfèrica ( és la 1013 pressió normal). Anticicló: Zona d'alta pressió ( ) que aporta temps estable, assolellat i > 1013 sense pluges.
Isòbara: Línia que uneix els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica en un mapa del temps. Oscil·lació tèrmica: Diferència entre la temperatura màxima i la mínima en un període de temps. Aridesa: Relació on la falta d'aigua i les altes temperatures fan que l'evaporació superi la precipitació. Gota freda (DANA): Depressió aïllada en nivells alts que provoca pluges torrencials i molt seques. Inversió tèrmica: Fenomen on la temperatura augmenta amb l'alçada atrapant l'aire fred a les valls. Efecte Foehn: Escalfament i eixugament de l'aire quan baixa per la cara posterior d'una muntanya.
Corrent en jet (Jet Stream): Fort corrent d'aire ràpid a la part alta de la troposfera que circula d'oest a est.