Geografia: Representació del Territori, Unió Europea, Relleu, Clima, Població i Espai Urbà

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA TEMA 1. LA REPRESENTACIÓ DEL TERRITORI La geografia utilitza la cartografia, que treballa amb plànols i mapes. Per representar la Terra en un pla, s'empren les projeccions (cilíndrica, cònica i azimutal), ja que sempre hi ha deformacions. La teledetecció obté informació de la superfície terrestre mitjançant satèl·lits amb radars i sensors, i serveix per observar l'atmosfera, les aigües, la vegetació, i per seguir fenòmens com sequeres, inundacions o incendis. Els sistemes de posicionament (com el GPS i el Galileu) utilitzen satèl·lits per localitzar amb gran precisió punts a la Terra. TIPUS DE MAPES Mapes físics relleus, les aigües...

Mapes polítics països, regions, comarques, CCAA (comunitats autònomes) Mapes temàtics representen un tema determinat Altres tipologies - de fluxos (fletxes) - coroplètics (per color) - anamòrfics (sense tenir en compte la mida real) Els mapes es classifiquen segons l'escala o segons la funció SEGONS L'ESCALA Gràfica "—" Numèrica: 1:500000 Mentre més gran és el número més petit és l'escala. En els mapes topogràfics apareixeran dades de població, relleu, hidrografia, usos del sol i vies de comunicació. Corbes de nivell: són línies que uneixen punts que tenen la mateixa altura sobre el nivell del mar.

Àrea geopolítica: espai del món delimitat per criteris polítics, econòmics, culturals o estratègics, on els estats interactuen i projecten poder o influència. Península Ibèrica, golf pèrsic. Multipolaritat: Avui en dia el món està dividit en diversos pols d'influència política com els EUA, Unió Europea, Xina, Rússia Països emergents: països que abans estaven en vies de desenvolupament i ara experimenten un creixement econòmic ràpid i una transformació social i política que els fa guanyar pes i influència en l'escenari internacional (per exemple, Brasil, Índia, Sud-àfrica, Turquia). Àrees geopolítiques del món Estats Units d'Amèrica: 1a potència en armament, cap de l'OTAN.

Xina: 1a potència econòmica. Incrementa el seu paper polític (recordeu el Soft Power) Emergents: (BRICS, Brasil, Rússia, Índia, Xina i, Egipte, Turquia...) Cal destacar especialment l'Índia Rússia: intenta reactivar la seva influència mundial. Unió Europea: Pes econòmic però escàs en l'àmbit diplomàtic-militar Països islàmics: Panarabisme, tots els països àrabs units i divisió en l'àmbit polític (gihadistes, fonamentalistes...) Gran pes geoestratègic pel control del petroli i gas natural. Oscil·len entre l'aliança i l'oposició als EUA i occident. Àfrica subsahariana: Subsisteixen com poden, malgratposseir recursos. Efectes de l'intercanvi desigual i el paper de les multinacionals.

Amèrica central i del Sud: freqüents problemes pel tema polític, sortint de dictadures i desigualtat social. Organitzacions interestatals Grup dels 7 o G7 Una organització internacional formada per les principals potències econòmiques del món. Per coordinar polítiques econòmiques i financeres entre els països més industrialitzats. Avui dia també tracta assumptes polítics, de seguretat, canvi climàtic i qüestions globals.

Membres: Alemanya Canadà Estats Units França Itàlia Japó Regne Unit Grup dels 20 o G20 El G20 és el fòrum econòmic on les 19 principals economies del món, la Unió Europea i la Unió Africana es reuneixen per coordinar polítiques financeres, impulsar el creixement global i afrontar reptes mundials com el canvi climàtic o les crisis sanitàries. OMC És un organisme internacional creat el 1995 amb seu a Ginebra (Suïssa). Va substituir l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT, de 1947). Compta amb 164 països. Funcions principals: Regular i supervisar el comerç internacional. Fomentar el lliure comerç reduint aranzels i barreres comercials.

Servir de fòrum de negociació entre països Resoldre conflictes comercials entre estats membres. UE (ens encarreguem d'ella en un tema específic) ONU Creada en acabar la 2GM (1945) Objectius: Mantenir la pau, promoure cooperació econòmica, social, cultural, garantir l'autodeterminació i seguretat dels estats membres i els drets humans.

Òrgans: Assemblea General Consell Seguretat (amb dret veto Xina, EUA, Rússia, França i Regne Unit) Secretaria Altres (Tribunal Justícia, Consell Econòmic i Social...) No hi pertanyen Taiwan (la Xina no reconeix i no permet l'entrada), Kosovo (la reclama Sèrbia), Sàhara (molts de països no la reconeixen), Palestina (ha pujat el nombre de països que la reconeixen) i el Vaticà (estat de tipus religiós) ESPANYA: TERRITORI Estructura política: o Comunitats autònomes: (17 + 2 ciutats autònomes) ORIGEN: Constitució de 1978 reconeix la divisió Hi ha 3 nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia).

perquè tenen una llengua pròpia i el precedent d'un govern autonòmic durant la segona república. Accés article 151, els dona competències més àmplies i immediates. La resta CCAA entren per l'article 143 (havien d'accedir progressivament) termini de fins a 5 anys per poder accedir a les competències. Casos específics: Andalusia, Navarra i País Valencià. Regulades per un Estatut d'Autonomia (equivalent a una constitució, però a les comunitats) L'últim Estatut d'Autonomia de Catalunya és el de 2006 (Miravet) Finances: una part cedida per l'Estat de l'IVA i de l'IRPF; ingressos aportats per l'Estat, ingressos propis.

Solidaritat i igualtat (Fons de Compensació Interterritorial) les comunitats més riques aporten diners a les comunitats no tan riques. o Competències: temes en els que una institució pot decidir o governar tots els nivells. Exclusives una sola administració legisla i executa. (monopoli absolut). Cultura, arxius, biblioteques, museus, turisme, esports, agricultura, ramaderia... Només les CCAA. Compartides L'Estat dicta les bases generals i les CCAA desenvolupen i executen. (tant l'Estat com la comunitat autònoma legislen i executen). Notaries, protecció de dades, sistema penitenciar, propietats, propietat intel·lectual, mesures. Executives L'Estat legisla, les CCAA només gestionen i apliquen.

('Estat és l'únic que legisla i la comunitat autònoma només té la gestió i aplicació). Sanitat, ensenyament, medi ambient... Províncies 50 en total o ORIGEN: La primera divisió provincial es fa el 1833 (Javier de Burgos) o A Catalunya: 4 Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona o Administrades per les diputacions provincials (algunes són forals o absorbides) delegacions del govern a la província o Recapta impostos i organitza serveis diversos. Comarques o Sols, trobem comarques a Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó, Galícia, Cantàbria i Navarra. o La primera divisió comarcal es va fer a Catalunya durant la II República. Franco la va anul·lar.

o Es restauren el 1987, creant 3 comarques més (total 41) Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Alta Ribagorça. o El 2015 s'afegeix el Moianès i aquest 2023 el Lluçanès. o Governades pel Consell Comarcal (consellers/es elegits entre regidors/es dels distints municipis). o Competències: serveis socials, cultura... Municipis o Origen divers. Molts de l'edat antiga o medieval. o Gairebé 1000 municipis actualment a Catalunya. També cal considerar les entitats municipals descentralitzades. Aigües territorials 12 milles nàutiques +- 22 km, espai marítim que els estats consideren com a propi on exerceixen la seva sobirania jurisdiccional.

Zona econòmica exclusiva zona de cada país que arriba a 200 milles de la costa +- 370 km Espai aeri part de l'atmosfera que hi ha damunt del territori d'un estat i de les seves aigües territorials. DIVISIÓ DE PODERS A ESPANYA: DIVISIÓ DE PODERS A CATALUNYA: TEMA 2: LA UNIÓ EUROPEA PRECEDENTS HISTÒRICS I INICIS La idea d'una Europa unida ha estat un somni històric que ha evolucionat al llarg dels segles, sovint a través de la força, fins a convertir-se en una cooperació pacífica. o Precedents històrics: L'Imperi de Carlemany (s. IX). L'Imperi Napoleònic (s. XIX). o El punt d'inflexió: La Segona Guerra Mundial va ser el catalitzador definitiu per cercar una unió estable i pacífica.

o Els primers passos: Informe Spaak. Benelux (1948): Unió entre Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. CECA (1951): Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, centrada en l'explotació d'Alsàcia i Lorena. o Tractat de Roma (1957): Els 6 països fundadors (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya, Itàlia) creen la CEE (Mercat Comú) i l'EURATOM (energia nuclear). CRITERIS DE COPENHAGUEN Per formar part de la UE, els països candidats han de complir tres criteris fonamentals: 1. Criteri Polític: Existència d'institucions estables que garanteixin la democràcia, l'Estat de dret, els drets humans i la protecció de les minories. 2.

Criteri Econòmic: Existència d'una economia de mercat viable i capacitat per fer front a la pressió competitiva de la Unió. 3. Criteri del Patrimoni Comunitari: Capacitat d'assumir les obligacions derivades de l'adhesió (unió política, econòmica i monetària). Annexions: 1973: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. 1981: Grècia. 1986: Espanya i Portugal. 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia. 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta. 2007: Romania i Bulgària. 2013: Croàcia. TRACTATS I EVOLUCIÓ DE LA UE El procés d'integració ha passat per diversos tractats clau després de Roma: Maastricht (1993): Un pas fonamental que va canviar la CEE per la UE.

- Moneda única: Creació del BCE i l'Euro. - Criteris de convergència: Control del dèficit públic, deute, inflació i tipus d'interès. - Ciutadania europea: Dret a residència, vot, circulació, etc. - PESC: Política Exterior i de Seguretat Comuna. Tractat de Niça (2001/2003): Va adaptar les institucions per preparar l'ampliació cap a l'Est (repartiment de vots, reforma del Tribunal). Tractat de Lisboa (2007/2009): Va modernitzar la UE (més poder al Parlament Europeu, creació del President del Consell, Carta de Drets Fonamentals vinculant). Tractat de Schengen (1995): Eliminació de fronteres internes i reforç de les externes.

- Islàndia, Noruega i Suïssa formen part de l'espai Schengen de lliure circulació, però no són membres de la UE. Països Candidats (Actualitat): Albània, Montenegró, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia, Ucraïna, Moldàvia, Bòsnia i Hercegovina i Geòrgia ESTRUCTURA INSTITUCIONAL El funcionament de la UE es basa en la separació de poders: Institució Poder Funcions Principals Parlament Europeu Legislatiu Aprova lleis, pressupost, controla la Comissió. Consell de la UE Legislatiu Aprova lleis/pressupost amb el Parlament, política exterior. Comissió Europea Executiu Proposa lleis, executa el pressupost, coordina polítiques. Consell Europeu Executiu Defineix orientacions generals (caps de govern).

BCE Executiu Política monetària (Euro, inflació). Tribunal de Justícia Judicial Garantir l'aplicació del dret, resol conflictes. POLÍTICA REGIONAL (NUTS) La UE té com a principi bàsic la solidaritat per reduir les desigualtats entre territoris. La divisió es realitza segons les NUTS: NUTS 1: Agrupen diverses comunitats autònomes (ex: Nord-oest, Est). NUTS 2: Comunitats autònomes (ex: Catalunya). NUTS 3: Províncies (ex: Tarragona). Fons per a la cohesió: FSE (Fons Social Europeu): Formació i inserció laboral. FEDER: Infraestructures i inversions productives. Fons de Cohesió (FC): Per a estats amb PIB inferior al 90% de la mitjana europea.

REPTES DE FUTUR I BREXIT El projecte europeu s'enfronta actualment a diversos desafiaments significatius: Brexit: La sortida del Regne Unit (oficial el 31 de gener de 2020). El Regne Unit va invocar l'article 50 del Tractat de Lisboa per iniciar la sortida. El referèndum va tenir lloc el 23 de juny de 2016 amb un 51,9% de vots a favor de sortir. Va sortir oficialment el 31 de gener de 2020, amb un període de transició fins al 31 de desembre de 2020. Refugiats: Gestió de l'arribada i acollida. Política: Auge dels populismes i l'extrema dreta. Conflictes: Efectes dels conflictes a Ucraïna-Rússia i Palestina-Israel. Economia: Polítiques d'aranzels internacionals.

TEMA 3: RELLEU, CLIMA I VEGETACIÓ A ESPANYA HISTÒRIA GEOLÒGICA: LES OROGÈNIES La història geològica de la península es pot resumir en quatre etapes clau: Paleozoic (Primari): Destaca l'orogènia herciniana. Es forma el sòcol de la Meseta. Apareixen les primeres serralades i predominen les roques silícies (dures i resistents, com el granit o pissarres). Mesozoic (Secundari): No hi ha orogènies; és una etapa de calma. El mar avança, inundant zones de la península. Es dipositen sediments calcaris (carbonat de calci) al fons marí. Cenozoic (Terciari): Es produeix l'orogènia alpina (xoc Àfrica-Península).

Es pleguen els materials calcaris del Mesozoic, formant les serralades modernes (Pirineus, Bètiques) i s'eleven antics massissos paleozoics. Quaternari: Erosió i sedimentació. Es formen les terrasses fluvials, es retira el mar de les depressions (Ebre, Guadalquivir) i es configuren les costes actuals. LITOLOGIA I MODELS DE RELLEU L'erosió actua de forma diferent segons el tipus de roca: 1. Materials Silicis (Paleozoic): Granit, quarsita, pissarra. Molt durs i resistents. o Relleu: Presenta l'estructura germànica (horst: bloc aixecat/muntanya; graben: bloc enfonsat/vall) i el relleu apalatxià (ex: Montes de Toledo), amb formes suaus i serralades paral·leles per erosió antiga. 2.

Materials Calcaris (Mesozoic): Es dissolen fàcilment amb aigua (especialment l'àcida). o Relleu Càrstic: Es caracteritza per formes com: Lapiaz: solcs a la superfície. Dolines: depressions circulars. Avencs: pous verticals. Coves: cavitats subterrànies. 3. Materials Argilosos: Tous i impermeables. Es desfan ràpidament. o Relleu: Formes típiques de zones àrides com els badlands (turons i barrancs forts) i els xaragalls (inici de l'erosió). RELLEU CATALÀ Prepirineus Serralades interiors/exteriors 1. Pirineus 2. Serralada transversal 3. Depressió central (Ebre) calcari o argilós (terra molt bona per al correu) 4.

Sistema Mediterrani 4 formes de relleu paral·leles a la costa Serralada Prelitoral Depressió Prelitoral Serralada Litoral (zona del Garraf) Plana Litoral CLIMA I MAPES DEL TEMPS Elements del clima: Temperatura, precipitacions, humitat, pressió atmosfèrica. Factors: Geogràfics: Latitud (temperada), configuració peninsular (efecte pantalla de les serralades), relleu (efecte Föhn: l'aire humit ascendeix, es refreda i precipita; en baixar, és sec i càlid). Termodinàmics: Corrent en doll (Jet Stream), centres d'acció (Anticiclons A i Depressions D), i masses d'aire (Polar, Tropical, Continental, Marítim).

DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts): Fenomen inestable causat per una bossa d'aire fred a altura que xoca amb el mar càlid, provocant pluges torrencials. Climes a Espanya: Oceànic/ atlàntic N i NO Mediterrani Litoral, continentalitzat, Àrid/subàrid Muntanya (Pirineus i grans serralades) Subtropical La presència de serralades prop de la costa, l'augment de la temperatura del mar, i l'augment de la intensitat de la pluja, han fet que les tempestes siguin tan preocupants. En ser tan alta la temperatura del mar, suposa més vapor i més energia per a les tempestes. (DANA) COMENTAR UN MAPA DEL TEMPS 1.

Identificar els elements visibles del mapa Isòbares (direcció del vent, juntes indiquen vents), centres d'acció (anticiclons i depressions) i fronts (on estan situats i si són càlids o freds). Si ve del nord és fred, del sud càlid, del mar humit i si ve del continent es sec. A la península les masses d'aire predominant són de l'Oest fins a l'Est. Espanya o Ibèria seca < 700 mm/any (total de pluja) Espanya o Ibèria humida > 700 mm/any Clima atlàntic està sota la influència dels vents de l'Oest, oceànic. Tampoc fa massa calor a l'estiu. Pluges regulars tot l'any en més de 700 mm. Continental fa molta calor a l'estiu (centre d'Espanya). Pluges escasses.

Dos factors que influeixen: llunyania de la mar i que estan envoltats de serralades (fan de pantalla) Mediterrani Pluges disminueixen de Nord a Sud. Estius calorosos amb hiverns suaus. Pluges mínimes a l'estiu i són equinoccials típiques de primavera i tardor. Solstici més llarg el dia que la nit o al revés. Canàries Situació geogràfica, vents alisis, situació davant del continent africà (Sàhara). Suau tot l'any (amplitud màxima de 7 graus) però sec amb pluges escasses.

COMENTARI D'UN CLIMOGRAMA Precipitacions (pluges) Quin és l'estació seca (on plou menys), en aquest cas és a l'estiu Quina és l'estació més plujosa, en aquest cas tardor i primavera (equinoccials) Total de precipitacions (sumar-les) Dèficit hídric (falta d'aigua, és quan la línia de les temperatures està per dalt de la barra de les precipitacions), en aquest cas del juny al setembre. Temperatures Mirem el mes més càlid, en aquest cas al juliol a 27 graus centígrads (+ de 25 calorós) Mirem el mes més fred en aquest cas és al gener amb 6 graus centígrads (aproximació a 0), per tant, hivern fred.

Amplitud tèrmica 27 - 6 = 21 graus centígrads alta Clima mediterrani interior/ continental Factors Serralades que fan de pantalla Llunyania de la mar Masses d'aire RECURSOS HÍDRICS 97% aigua salada una part sòlida (banquisa) 3% aigua dolça Superficial Subterrània (aqüífers) La major part està a les glaceres i casquets polars Per això, el balanç hídric és bàsic (la mesura de les precipitacions i la quantitat d'aigua no aprofitada) L'aigua pot arribar a ser finita. RIU Curs alt erosiona Curs mitjà transporta Curs baix Sedimenta i desemboca AFLUENTS Simètrica Els afluents són iguals en una banda que en l'altra Dissimètrica Hi ha més afluents en una banda que l'altra.

FACTORS FÍSICS QUE INFLUEIXEN EN ELS RIUS - Orografia o relleu - Factors atmosfèrics (clima determinen els règims) - Altres Litologia (roques) Vegetació Acció antròpica (de l'home) 1. Vessant cantàbric Rius curts, ja que neixen prop de la mar. Presenten una gran força erosiva i el seu cabal prové principalment de les pluges. Travessen zones de roques silícies, on l'aigua no s'infiltra fàcilment. Es troben en serralades altes. Són cabalosos pel seu clima. Règim: nivopluvial, amb màxims a la primavera i la tardor. 2. Vessant atlàntic Rius més llargs, ja que recorren la Meseta amb una inclinació cap a l'Atlàntic. Desemboquen en aquest oceà i són rius importants, com el Tajo, el Miño o el Duero.

Travessen nombroses muntanyes i recullen aigües de pluja i d'afluents procedents de diverses serralades. Presenten un règim més regular. Règim: nivopluvial i pluvial, amb màxims a la primavera i la tardor, i mínims a l'estiu. 3. Vessant mediterrani Rius curts, excepte l'Ebre. El clima és mediterrani (litoral i interior a la conca de l'Ebre). Els rius mostren estiatge a l'estiu, és a dir, una forta davallada del cabal. S'alimenten principalment de les pluges. Cabal irregular. Règim: pluvial, amb màxims a la primavera i la tardor (sovint torrencials) i mínims a l'estiu. L'Ebre agafa aigua dels Pirineus. LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL Són els béns naturals que una societat ha heretat.

Ens prové de recursos per a viure però també per al benestar i qualitat de vida (oci, repòs, art...) És vulnerable, és a dir, l'equilibri ecològic es pot trencar fàcilment, avui dia. També és dinàmic, és a dir, està en continu canvi. El formen els parcs nacionals i naturals, monuments naturals, espècies en perill d'extinció, i recursos naturals com aigua, aire o sol. - El posen en perill: - El creixement continu de les ciutats (ciutat difusa, manca de planificació, especulació...) - L'abocament de residus urbans, agraris, industrials, ramaders...

- La massificació en el lleure i visites dels espais naturals Les aigües són amenaçades per: Contaminació Sobreexplotació Modificació del règim hidrogràfic (transvasaments, embassaments, canvi climàtic...) PARCS NACIONALS Àrea geogràfica, terrestre o aquàtica, que per la seva riquesa de flora i fauna es protegeix de forma especial. Solen tenir espècies endèmiques-autòctones. No es pot edificar, no poden fer-se activitats que serien perjudicials, es limita el nombre de visitants... Les gestiona el govern estatal i tenen major nivell de protecció. A Espanya avui dia hi ha 16 PARCS NATURALS Es protegeixen pels mateixos motius, però no solen tenir espècies en perill o endèmiques.

Són gestionades pels governs locals o regionals. A Catalunya funciona des de 1985 el PEIN (Pla d'Espais d'interès natural, per protegir els espais naturals de Catalunya), o Pla d'Espais d'Interès Naturals. La UE va iniciar el 1992 la Xarxa Natura 2000 La UNESCO reconeix també les Reserves de la biosfera (Montseny i Terres de l'Ebre) Ecosistema Medi físic + éssers vius+ les relacions que s'estableixen en els dos. Carena perfil de la muntanya Elements antròpics del delta de l'Ebre: - conreus, canals o desaigües, camins, Quins tipus d'intervencions humanes en el curs fluvial de l'Ebre poden afectar l'equilibri i la conservació del Delta?

- preses o embassaments, transvasaments, especies invasores GLOSSARI Materials silicis Roca formada principalment per sílice (SiO2), com el granit o la quarsita. Són dures i resistents a l'erosió, i formen relleus abruptes i escarpats País germànic (estructura germànica) estructura tectònica formada per materials silicis que s'han plegat i fracturat formant falles. (pissarres, quars, quarsites, granis). Horst bloc aixecat (muntanya) (serralades) Graben Bloc enfonsat (vall). Tipus de relleu format per blocs aixecats i enfonsats a causa de falles tectòniques. Congost riu que travessa la zona. Vall estreta i profunda excavada per un riu entre muntanyes o penya-segats.

Relleu apalatxià Relleu format per plegaments antics erosionats, amb serralades paral·leles i valls longitudinals. Té formes suavitzades per l'erosió al llarg del temps. (Inspirada en una serralada dels Estats Units). A Espanya només està present en les muntanyes de Toledo Materials Calcaris Són roques formades principalment per carbonat de calci (CaCO3). Es dissolen fàcilment amb l'aigua lleugerament àcida, cosa que dona lloc a formes del relleu càrstic. Paisatge càrstic És el relleu format per la dissolució de roques calcàries. Presenta formes molt característiques tant a la superfície com sota terra.

Dolina depressió circular o ovalada del terreny causada per la dissolució del calcari o per l'enfonsament del sostre d'una cova. Avencs forats o pous verticals naturals que connecten la superfície amb cavitats subterrànies. Lapiaz solcs o canals formats a la superfície de la roca calcària per l'acció de l'aigua que la dissolta. Material argilós Són materials tous, formats per argiles, que es desfan fàcilment amb l'aigua. Quan plou, l'erosió hi actua amb molta força. Badland paisatges molt erosionats, amb turons i barrancs, típics de zones seques on l'aigua de pluja arrenca fàcilment l'argila.

Xaragall petits solcs o canals que l'aigua forma en vessants d'argila; són el primer pas abans que es formi un badland. Roques silícies del primari, roques dures (pissarres, quars, quarsites, gneis) Paisatge germànics (horst i graben) en el relleu apalatxià Roques calcàries en el mesozoic, es dissolen en aigua i donen lloc al paisatge càrstic (dolines i avencs) Roques argiloses, argiles impermeables i roges que les trobem a les depressions (badlands i xaragalls) Transgressió s'acumulen les roques calcàries Isòbares línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica en un mapa. S'utilitzen principalment en meteorologia per analitzar sistemes de pressió.

1013,1014 MB temps estable i per sota és inestable. Si estan juntes indiquen vent. Isohietes línies que uneixen punts amb la mateixa quantitat de precipitació acumulada. Isotermes línies que uneixen punts amb la mateixa temperatura. Amplitud tèrmica diferència entre la temperatura màxima i la mínima, sigui diària o anual. Efecte Föhn fenomen pel qual un aire humit, en pujar per una muntanya, es refreda i descarrega la seva humitat; en baixar per l'altra banda, l'aire s'escalfa i esdevé sec i càlid. Meandre corba o revolt pronunciat que fa el curs d'un riu quan travessa una zona plana. Afluent riu o corrent d'aigua que desemboca en un altre riu més gran.

Règim (fluvial) variació del cabal d'un riu al llarg de l'any, segons les pluges, el desglaç o altres factors. Cabal quantitat d'aigua que passa per un punt determinat d'un riu en un temps concret (normalment s'expressa en metres cúbics per segon, m3/s). Vesant cada una de les dues parts d'una muntanya o serralada separades per una línia de carena; en hidrografia, és el conjunt de terres les aigües de les quals desemboquen en un mateix mar o oceà. Conca (hidrogràfica) territori drenat per un riu principal i tots els seus afluents, és a dir, la zona d'on provenen les aigües que alimenten aquell riu. Fulles perennes (no cauen mai) esclerofil·les amb els pins, alzines, alzines sureres.

Fulla caduca Faig, castanyer, roure, om. (bosc atlàntic) Confederació hidrogràfica Organisme públic encarregat de gestionar i controlar els recursos hídrics d'una conca fluvial (com ara la del riu Ebre o la del Xúquer). S'encarrega de planificar, regular i conservar les aigües superficials i subterrànies dins del seu àmbit. Aqüífer Capa subterrània de roques o sediments que conté aigua i permet el seu moviment. És una mena de "dipòsit natural" d'aigua subterrània d'on es poden extreure recursos per al consum humà, agrícola o industrial. Estiatge Període de l'any en què el cabal dels rius i corrents d'aigua és mínim, normalment a l'estiu, a causa de la manca de pluges i de l'alta evaporació.

Dèficit hídric Situació en què la quantitat d'aigua disponible és inferior a les necessitats de consum (humà, agrícola, industrial o ambiental). Pot ser temporal (sequera) o estructural (zones àrides). Depuradora Instal·lació on es tracta l'aigua residual (provinent de les llars, indústries, etc.) per eliminar-hi contaminants abans de retornar- la al medi natural o reutilitzar-la. Dessalinitzadora Planta que elimina la sal de l'aigua del mar o d'aigües salobres per convertir-la en aigua dolça apta per al consum o per a usos agrícoles i industrials.

Potabilitzadora Instal·lació que tracta l'aigua perquè sigui segura i apta per al consum humà, eliminant microorganismes, substàncies tòxiques i impureses. TEMA 4: LA POBLACIÓ DEMOGRAFIA I POBLACIÓ La demografia és la disciplina que estudia com és i com canvia una població al llarg del temps.

VARIABLES DEMOGRÀFIQUES Són tots els indicadors i fórmules que serveixen per estudiar la població: Natalitat Mortalitat Fecunditat Migracions Esperança de vida Índexs demogràfics PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA Una projecció demogràfica es basa en: Fecunditat Mortalitat Migracions DINÀMICA I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DINÀMICA DE LA POBLACIÓ Moviment natural (relació entre naixements i defuncions) Moviments migratoris (desplaçaments de població per immigració o emigració) ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ - Per sexe: Homes Dones - Per edats: 0-15 anys població jove 16-65 anys població adulta +65 anys població vella +85 anys sobre envelliment - Per activitats Població activa Població inactiva Població aturada - Per sectors econòmics Primari Secundari Terciari MÈTODES D'ESTUDI DE LA POBLACIÓ Fogatges per famílies (recompte d'habitatges amb finalitat fiscal) Censos de població recompte d'habitants d'un territori amb informació bàsica sobre cada persona) Padrons municipals llistes d'habitants d'un municipi que hi viuen de manera habitual) MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA DE WARREN THOMPSON (4 FASES) FASES 1a fase: model antic o estacionària baixa (anterior a la revolució industrial) Taxa de natalitat alta Taxa de mortalitat alta (per la fam, epidèmies, guerres) Creixement natural 0 o proper.

2a fase: transició demogràfica o primera expansió (revolució industrial) Natalitat alta Mortalitat a la baixa (millors condicions, s'aturen guerres...) Creixement natural molt alt 3a fase: expansió tardana o segona expansió (quasi la segona república) Natalitat a la baixa (la dona comença a treballar i decidir fills) Mortalitat segueix baixant Creixement natural o vegetatiu segueix davallant * Catalunya entra a principis del segle XX i Espanya en el franquisme.

4a fase: estacionaria baixa (últims anys del franquisme) Natalitat baixa Mortalitat baixa Creixement natural propera a 0 o negatiu DIFERÈNCIES ENTRE LES DUES TRANSICIONS DEMOGRÀFIQUES Primera transició demogràfica Segona transició demogràfica Matrimoni Disminució de l'edat de contreure matrimoni i augment de la proporció de casats. Poca incidència de les unions lliures. Baixa taxa de divorci. Augment d'edat de contreure matrimoni i disminució de la proporció de casats. Unions lliures creixents. Increment de la taxa de divorci. Fertilitat Disminució de l'edat de tenir el primer fill. Deficient control de la natalitat. Baixa de proporció de parelles sense fills.

Domini del model familiar nuclear. Increment de l'edat de tenir el primer fill. Eficient control de la natalitat. Augment del nombre de parelles sense fills. Organització flexible de les formes d'unióentre parelles. Societat Preocupació per les necessitats materials bàsiques: ingressos, condicions laborals, habitatge, etc. Estricta regulació social per part de l'Església i de l'Estat. Rols diferenciats per sexe. Preocupació per l'autonomia personal, el treball creatiu, l'autorealització, etc. Secularització, revolució sexual, rebuig a l'autoritat. Equiparació dels rols.

Augment del nivell educatiu femení DISMINUCIÓ DE LA FECUNDITAT Causes Supervivència massiva + Longevitat elevada Conseqüències: Disminució de la fecunditat Disminució del nivell de reemplaçament per sota de 2,1 Canvis demogràfics i socials: Augment de les generacions adultes i madures Sobre envelliment de la població (més de 80 anys) Feminització de la societat (longevitat femenina més gran) Allargament de les etapes vitals (infantesa, adolescència i joventut més prolongada) Més inversió en fills Factors biològics: Alimentació els períodes de lactància l'edat en què es té als fills Factors socials: l'edat i durada del matrimoni les formes d'unió grau d'educació, nivell econòmic valoració social de la dona i la maternitat DISMINUCIÓ DE LA NUPCIALITAT Laïcisme, s'aprova la llei general del divorci i es remunta una mica per pèrdua de temor, pensament de la joventut, el 2020 davallada per la Covid.

La diferència entre l'indicador conjuntural de fecunditat i la taxa de fecunditat general és que el primer mesura el nombre mitjà de fills per cada dona i el segon té en compte quants naixements hi ha per cada 1.000 dones de 15–49 anys en un any. No té en compte l'edat dins el grup. Per augmentar el nombre de fills per dona, donaria ajudes econòmiques a dones que no poden tenir fills per fer tractaments de fertilitat, ajudes econòmiques a famílies de més de dos fills i a dones que estan soles en el part, afavorir la conciliació laboral femenina i la igualtat en la cura dels fills.

POBLACIÓ CATALANA CARACTERÍSTIQUES GENERALS Població 2022: 7,7 milions Creixement gràcies a la immigració Creixement vegetatiu negatiu des del 2018 BAIXA NATALITAT 1,1-1,5 fills/dona Maternitat tardana (32,7 anys) REPUNT DEL 2000 Causes: Immigració jove Boomers adults Més dones fèrtils POBLACIÓ ESPANYOLA EVOLUCIÓ HISTÒRICA Fins segle XIX Creixement lent Mortalitat alta Transició demogràfica Natalitat alta Mortalitat baixa Actualitat Natalitat i mortalitat baixes Dependència de la immigració DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL Zones més poblades Costa mediterrània Madrid Zones metropolitanes Espanya buidada Interior peninsular Zones rurals Muntanya ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ CAUSES Fecunditat baixa Esperança de vida alta CONSEQÜÈNCIES Problemes pensions Més despesa sanitària Necessitat de residències Nous llocs de treball geriàtrics Gentrificació Despoblament rural MIGRACIONS CAUSES DE L'EMIGRACIÓ Factors físics Desastres naturals Factors econòmics Atur Pobresa Mala sanitat Factors polítics i socials Guerres Fam Persecució política Factors d'atracció Feina Seguretat Sanitat Educació Qualitat de vida CONSEQÜÈNCIES DE LES MIGRACIONS Per al país d'origen Fugida de cervells Envelliment Pèrdua de població activa Remeses econòmiques Per al país receptor Rejoveniment Mà d'obra Diversitat cultural Risc de segregació social MIGRACIONS A ESPANYA I CATALUNYA ESPANYA 2001-2011 Gran arribada d'immigrants.

2012-2016 Crisi econòmica (retorn migratori) 2017-2022 Recuperació migratòria. CATALUNYA 1r corrent (1916-1930) Immigració interior. 2n corrent (1950-1975) Immigració del sud d'Espanya. 3r corrent (1998-2010) Immigració del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l'Est.

UNIÓ EUROPEA Creixement vegetatiu negatiu Fecunditat baixa (1,38) Envelliment compensat per immigració Augment de refugiats (Síria, Ucraïna) POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES OBJECTIUS Augmentar natalitat Controlar migracions Millorar fecunditat MESURES Ajudes socials Habitatge Conciliació laboral Baixes de maternitat Ajuts a famílies FORMULES E INDICADORS Taxa de natalitat Nombre de naixements × 1000 Poblacio ˊ total Taxa de mortalitat Nombre de defuncions × 1000 Poblacio ˊ total Creixement natural o vegetatiu Taxa de natalitat Taxa de mortalitat Taxa de mortalitat infantil Defuncions menors d'1 any × 1000 Naixements Taxa general de fecunditat Naixements × 1000 Dones de 15-49 anys Índex de masculinitat Homes Dones × 100 Índex d'envelliment Majors de 65 Menors de 16 × 100 Sobreenvelliment Majors de 85 Majors de 65 × 100 Taxa de dependència Poblacio ˊ jove + vella Poblacio ˊ adulta × 100 Taxa d'atur Poblacio ˊ aturada Poblacio ˊ activa × 100 Taxa de migració Immigrants Emigrants Taxa de creixement real Creixement natural±saldo migratori Índex de Desenvolupament Humà (IDH) Mesura entre 0 i 1: PIB per càpita Escolarització Esperança de vida Països desenvolupats: Entre 0,8 i 1 Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) 2,1 fills/dona reemplaçament generacional Menys de 2,1 no es reemplaça la població Espanya i Catalunya: 1,1 fills/dona Conseqüències: Envelliment Problemes per pagar pensions Feminització de la societat TEMA 5: ESPAI URBÀ CIUTATS DEL MÓN MES POBLADES AL 2025 Jakarta (Indonesia), Asia Dhaka (Bangladesh) Àsia Tokio (Japó) Àsia Nova Delhi (Índia) Àsia Shangai (Xina) Àsia Guangzhou (Xina) Àsia Cairo: Àfrica Manila (Filipines) Àsia Calcuta (Índia) Àsia Seül (Corea del Sud) Àsia Madrid: 3.422.416 habitants Barcelona: 1.686.208 habitants Criteris quantitatius Nombre d'habitants: A Espanya més de 10.000 habitants, al Japó més de 30.000, a Portugal més de 3.000 i a Suècia +300 habitants Densitat de població: 2 Criteris qualitatius Morfologia: carrers, avingudes, edificis Formes de vida Tipus d'activitats econòmiques (sector secundari / terciari) MORFOLOGIA DE LES CIUTATS Plànol irregular no té forma clara, carrers sense sortida, propi d'etapes de la història antiga Plànol en quadricula / ortogonal / hipodàmic (xamfrans) Pla Cerdà (Barcelona) Plànol lineal Plànol Radial segueix els radis d'una bicicleta, té un centre i els carrers es disposen al voltant.

*Aspectes positius i negatius del plànol radial: El plànol radial destaca per la seva centralitat clara, que converteix el centre en el principal punt de referència, i perquè els carrers radials faciliten l'accés ràpid des de la perifèria. Es pot evitar la degradació. Si és potència el transport públic evites contaminació. Però concentra massa activitats al centre, cosa que pot provocar congestió i dependència excessiva del nucli, dificultar la mobilitat entre barris perifèrics i generar desigualtats entre el centre i la perifèria. Pot generar embussos.

ESTRUCTURA DE LA CIUTAT Centre històric pot ser un centre històric degradat o un CBD (central business district) on trobes assegurances, gestories, advocats, metges...) Eixamples: ampliacions sobretot en la revolució industrial, zones ordenades amb plànol ortogonal. Perifèria: zones suburbanes, zones suburbials (classe baixa) i centres comercials, polígons industrials... FUNCIONS DE LA CIUTAT residencial (al centre, als eixamples, a la perifèria, zona suburbial, zona suburbana) administrativa i de serveis comercial (CBD) industrial religiosa oci i cultural Va ser el projecte d'ampliació de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà l'any 1859, després de l'enderrocament de les muralles.

Volia solucionar la massificació i els problemes d'higiene de la ciutat industrial. Proposava una ciutat en quadrícula amb carrers amples, illes amb xamfrans i espais verds interiors, pensada per garantir llum, ventilació i igualtat social. D'aquest projecte va néixer l'Eixample. Tot i que el pla original es va modificar, és la base de la Barcelona actual i un referent de l'urbanisme modern. PLA CERDÀ XARXES / FLUXOS / SISTEMES URBANS Les ciutats formen xarxes que es relacionen entre si mitjançant intercanvis econòmics, socials i de serveis; aquestes xarxes constitueixen un sistema articulat per diversos fluxos (de persones, mercaderies, capitals i informació).

Una ciutat central exerceix la seva àrea d'influència sobre l'espai que l'envolta que és el seu hinterland. (l'espai d'influència d'una ciutat) Les regions urbanes s'especialitzen segons usos i funcions i s'ordenen per dependència. Un sistema integrat tindrà un elevat nombre d'intercanvis. LA XARXA URBANA CATALANA Es caracteritza per una distribució desigual de la població: és molt densa al litoral i prelitoral, sobretot a la Costa Central, i molt més dispersa a l'interior i al Pirineu. Aquest sistema està encapçalat per Barcelona, que exerceix una funció central administrativa, econòmica i de serveis, amb una influència que s'estén a tot el territori.

Malgrat els contrastos territorials, la xarxa es considera ben integrada perquè hi ha intercanvis constants de persones, mercaderies i informació entre les ciutats. L'estructura és jeràrquica i s'organitza en quatre nivells: la Regió Metropolitana de Barcelona (amb l'àrea i la corona metropolitana); les ciutats d'influència supracomarcal, com Tarragona, Lleida i Girona; els centres comarcals, que ofereixen serveis a la seva comarca; i els centres subcomarcals, que tenen una influència més local com Roses. En conjunt, és un sistema jerarquitzat, però molt connectat, on les ciutats es complementen i mantenen relacions constants entre elles.

Nucli central de l'àrea metropolitana de Barcelona: Barcelona, Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat Primera corona exterior l'àrea metropolitana de Barcelona: Sant Cugat, Sant Boi Segona corona exterior l'àrea metropolitana de Barcelona: Terrassa, Sabadell, Mataró, Vilanova i la Geltrú. Sistemes urbans exteriors a l'àmbit metropolità: Lleida, Girona, Manresa, Reus i Tarragona.

Cal diferenciar el poblament rural (és concentrat i dispers) i el poblament urbà ELS LÍMITS DE LA CIUTAT Cal diferenciar el poblament rural (és concentrat i dispers) i el poblament urbà Rururbanització: el procés pel qual es fa difícil diferenciar el límit entre l'espai rural i l'espai urbà, ja que sovint fins i tot les activitats estan barrejades. Els aspectes positius és que normalment s'usa el transport públic afavorint la sostenibilitat. Ciutat compacta: Model urbà amb alta densitat, edificis propers i serveis a poca distància. Afavoreix els desplaçaments a peu o en transport públic i ocupa menys territori. També genera boira de contaminació urbana o l'efecte illa de calor.

Ciutat difusa: Model urbà amb baixa densitat, habitatges dispersos, mobilitat de la població, zones separades i major ús de l'espai. Requereix més ús del cotxe, ocupa més espai (sòl) i major contaminació, és menys sostenible. Però no satura el centre urbà. Les possibles solucions serien millorar la mobilitat: transport públic, carrils bici, caminar més, vehicles compartits, compactació parcial: concentrar serveis i densificar zones concretes i serveis i espais verds locals: escoles, comerços i parcs a prop dels habitatges. QUÈ ÉS MILLOR, LA CIUTAT COMPACTA O LA CIUTAT DIFUSA?

La ciutat compacta és més sostenible i eficient, amb serveis i transport a prop, menys contaminació i menor consum de sòl. La ciutat difusa ofereix més espai i qualitat de vida, però genera dispersió, dependència del cotxe i consumeix més territori. La compacta és millor ambientalment, mentre que la difusa pot ser còmoda si s'apliquen mesures per fer-la més sostenible.

AGENTS URBANS Ciutadans / propietaris Administració local (ajuntament, consell comarcal) Organitzen plans urbanístics plans locals, plans parcials, classificar el sòl (urbà, rural...), equipaments (parcs, zones verdes...) Promotors immòbils (constructors) Immobiliàries Entitats financeres (bancs en hipoteques) La ciutat funciona com un ecosistema com un equilibri fràgil, aquest equilibri tal com remarca la carta de Leipzig s'ha de respectar i mantenir.

A més cal remarcar l'escassetat del sòl urbanitzable, sobretot a Catalunya, que actualment és un 2,17% (és urbanitzable) PROBLEMES QUE AFECTEN LES CIUTATS Subministrament i equipaments Problemes de trànsit Gestió eficient dels residus Problemes mediambientals: contaminació acústica, lumínica, atmosfèrica (efecte illa de calor) Problemes de vivenda Problemes d'exclusió social quart món. (bosses de pobresa que hi ha a les grans ciutats) Problemes a l'hora d'adquirir o llogar preus alts habitatges de protecció oficial o lloguer social.

Pobresa energètica (llum) Risc d'exclusió per raó de gènere sobrecàrrega domèstica, violència de gènere i famílies monoparentals Risc per raó d'edat menors mala atenció o pobresa i els vells (feminització dones): pensions baixes o no contributives o la gentrificació. Risc per origen: 16% de la població catalana prové de fora, són immigrants d'Àfrica, Amèrica o Àsia, economia submergida ( treballes de forma no oficial). Segregació urbana (separació com el Grau, Tortosa...). Expat gent formada que venen de diferents països per feines amb grans sous que afecta la gentrificació, el turisme també n'és un factor.

CARTA DE LEIPZIG La Leipzig Charter on Sustainable European Cities és un document aprovat el 2007 pels ministres de la Unió Europea a Leipzig que estableix orientacions per al desenvolupament urbà sostenible. Defensa un desenvolupament urbà integrat, combinant economia, medi ambient i cohesió social, i posa especial atenció als barris desafavorits per reduir desigualtats i combatre l'exclusió social. Principis bàsics: sostenibilitat, participació ciutadana, cooperació entre administracions i reconeixement de les ciutats com a motors d'innovació i creixement.

GLOSSARI Equipaments parcs infantils, pavellons, zones verdes Agrociutats una tipologia de ciutats que es donen al sud d'Espanya, que tenen més de 10.000 habitants, però viuen només de l'agricultura. Sud d'Espanya Gentrificació estan pujant els preus de lloguer dels habitatges per fer fora a la gent que vivia i poder vendre-la a gent en renda més alta Megaciutat és una ciutat amb una població molt elevada, generalment superior a 10 milions d'habitants, que exerceix una gran influència econòmica, política i cultural tant en l'àmbit nacional com internacional. Exemples: Tokio, Nova York Àrea metropolitana és el conjunt format per una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten.

Exemples: Àrea Metropolitana de Barcelona per organitzar els serveis bàsics en ciutats molt poblades es creen mancomunitats, que funcionen en comú. Conurbació és un tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d'importància igual o similar. Exemples: Reus -Tarragona o Randstad. Megalòpoli és una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i regions metropolitanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de vint milions de persones. Té múltiples nuclis centrals de diversa importància, on desenvolupen complexes xarxes d'activitats econòmiques, i generen enormes intercanvis de fluxos.

Exemples: Megalòpoli dels Estats Units (Boston- Washington). TEMA 6: GLOBALITZACIÓ I SECTORS Globalització procés pel qual totes les economies mundials estan relacionades Efectes positius més comerç internacional més varietat de productes per als consumidors difusió de tecnologia i coneixement entre països creixement econòmic en alguns països. Efectes negatius Desigualtats econòmiques entre països o dins dels països deslocalització d'empreses cap a llocs amb salaris més baixos impacte ambiental més gran possible pèrdua de cultures locals i genera contaminació.

PROCESSOS ECONÒMICS Deslocalització Procés pel qual una empresa trasllada la producció o part de les seves activitats a un altre país o territori, normalment on els costos (mà d'obra, impostos, regulacions) són més baixos. Relocalització Procés contrari: una empresa torna a situar la producció al país d'origen o en un lloc més proper, després d'haver-la deslocalitzat abans. Grans nuclis del comerç mundial EUA, Unió Europea, Xina, Japó i Sud-est asiàtic. PIB És el valor total dels béns i serveis finals produïts dins d'un país durant un període determinat, normalment un any. No es tenen en compte els impostos ni el valor dels bens.

PPA (Paritat de Poder Adquisitiu) És un mètode per comparar el poder de compra de diferents països, tenint en compte el cost de la vida i els preus. PNB (producte nacional brut) És el valor total dels béns i serveis finals produïts pels ciutadans i empreses d'un país durant un període determinat (normalment un any), tant dins del país com a l'estranger. Sostenibilitat Allò que es pot mantenir al llarg del temps sense esgotar els recursos naturals ni perjudicar el medi ambient o la societat ni les generacions futures.

Logística tot l'àmbit relacionat amb l'emmagatzematge i la distribució dels productes Obertura comercial grau en què un país permet o facilita el comerç amb altres països, és a dir, la importació i exportació de béns i serveis amb pocs obstacles com aranzels, quotes o restriccions. Intercanvi desigual situació en què els països exporten béns amb poc valor afegit i importen béns amb alt valor afegit, provocant que els beneficis econòmics es concentren en els països més rics i provocant deute extern. SECTOR PRIMARI PAISATGES AGRARIS 1. Parcel·les (forma) camp obert (openfield) arrosals camp tancat (bocage) invernaderos 2.

Sistemes de conreu policonreu parcel·les dividides on en cada part es cultiva un producte monoconreu parcel·la on es cultiva un sol producte 2.2. Tècniques de conreu de regadiu aigua extreta del subsòl per mitjà de canals i conduïda als camps (Ex: arròs) reg a manta inundar el camp deixant córrer l'aigua per desnivell. Gasta molta aigua i és poc eficient. reg per aspersió l'aigua es distribueix com si fos pluja mitjançant aspersors. Pot perdre aigua per evaporació. reg per goteig l'aigua arriba gota a gota directament a les arrels de les plantes. És el més eficient perquè estalvia molta aigua i evita pèrdues però és més car.

de secà conreus que només reben aigua de la pluja (Ex: arròs bomba) 2.3. Tipus d'agricultura intensiva aprofita el màxim territori, molt mecanitzada, molta inversió en R+D, dedicada per a la venda (agricultura de mercat) extensiva terrenys amplis, però amb poca mà d'obra i poc mecanitzada - La extensiva és més sostenible perquè no utilitza tant de CO2, aigua.. 2.4 Mida de les parcel·les latifundi grans extensions de terres. Les comunitats autònomes amb més abundància són: Castella i Lleó, Extremadura, Aragó i Andalusia minifundi petites extensions de terres.

Les comunitats autònomes amb més abundància són: Galicia, Astúries i la Comunitat Valenciana - Catalunya és d'agricultura extensiva i hi ha minifundis o de mida mitjana 2.5 Segons la propietat jornalers no tenen propietats i són pagats a través de feina arrendaments pagues de renda fixa. La parceria és la paga en productes propietaris 3. Poblament rural dispers concentrat AGRICULTURES 1. Subsistència per al consum propi tècniques de conreu rudimentàries rendiment molt baix tipus itinerant per cremació àfrica, àmerica del sud, zones d'àsia extensiva de secà zones seques d'àsia irrigada de l'arròs sud - est asiàtic 2.

Mercat objectius augmentar les vendes reduir els costos tipus agricultura d'especulació cotó agricultura mediterrània orticultura, fruita dolça, vinya i cereal - A partir de la revolució industrial, va passar d'agricultura de subsistència a agricultura de mercat perquè havien de guanyar benefici amb ajuda de les màquines RAMADERIA 1. Tradicional acostuma a ser un complement de l'agricultura ramats petits carn, llet, llana ... 2. Comercial objectius vendre i obtenir màxim benefici tipus intensiva bestiar en estables, pienso (avicultura, boví) extensiva bestia lliure (boví o oví) 3.

Integrada tu poses les instal·lacions i la força de treball, però una multinacional fica els animals, el menjar... ESPANYA 1. Situació actual menys explotacions per la mateixa superficie conrreada augment del regadiu expansi ó de les zones de boscos increment de la ramaderia ecològica en porci i boví menor importància de la silvicultura per l'explotació dels caladors disminució de la població activa