Medi, Societat i Riscos Ambientals

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1: EL MEDI I LA SOCIETAT 1.1. ELS RECURSOS NATURALS 1.1.1 Tipus de recursos naturals 1.1.1. Els recursos naturals Recursos naturals: satisfan necessitats biològiques (aigua) i socials (energia). Fonts d'energia: el vent, el petroli, l'urani o el carbó. Elements naturals: l'energia, l'aigua i el sòl. La consideració d'un element com a recurs evoluciona al llarg del temps segons les necessitats humanes. Els recursos es poden classificar segons la seva capacitat de regeneració. Recursos renovables: (el vent, l'aigua o el sol) es regeneren de manera natural. Alguns són perennes (sol) mentre que altres poden arribar a ser crítics (aigua).

Recursos no renovables: (combustibles fòssils, petroli, gas, carbó o l'urani) no es regeneren o necessiten períodes de temps molt llargs. El consum abusiu dels recursos pot provocar la seva escassetat i problemes com la desforestació, la pèrdua de biodiversitat o la degradació del sòl. El repte actual és millorar la sostenibilitat ambiental, és a dir, aprofitar els recursos naturals sense comprometre'n el manteniment a llarg termini. Els recursos estan repartits de manera desigual al planeta, fet que provoca dependències entre territoris. 1.1.2. Distribució dels recursos naturals Els recursos minerals no energètics estan distribuïts de manera desigual.

Aquesta desigualtat pot provocar conflictes geopolítics o aliances entre països per controlar o accedir als recursos naturals. Per afavorir un aprofitament sostenible dels recursos és important fomentar les energies renovables. 1.1.3. El sòl Els recursos edàfics corresponen a la capa externa de l'escorça terrestre i també es poden entendre com la superfície o l'espai disponible. No tots els sòls poden ser conreables. Aproximadament el 22% de la superfície és apta per al conreu i gran part d'aquesta es concentra en zones concretes del planeta. Per això, el sòl és un recurs natural limitat i fràgil que cal preservar. La vegetació protegeix el sòl de l'erosió.

Quan desapareix la coberta vegetal, el sòl queda més exposat i pot ser arrossegat o degradat. Els principals problemes que afecten el sòl són l'erosió, la desforestació, la construcció i la contaminació. El sòl també és necessari com a espai habitable per construir habitatges i infraestructures. Com més sòl es destina a usos urbans, menys sòl queda disponible per a altres usos, com l'agricultura. L'ús del sòl determina si un espai serà industrial, agrari, residencial, etc. Quan el sòl s'asfalta queda impermeabilitzat i deixa de ser útil com a sòl conreable. 1.1.4. L'aigua dolça L'aigua dolça és un recurs natural escàs i indispensable per a la vida.

Només aproximadament el 3% de l'aigua del planeta és dolça i una gran part es troba congelada o en aigües subterrànies. La dificultat per accedir a l'aigua dolça pot generar conflictes i estrès hídric. Aproximadament el 75% de l'aigua dolça es destina a l'agricultura, un 5% al consum de boca i un 20% a la indústria. Als països menys desenvolupats, l'agricultura pot arribar a consumir aproximadament el 93% de l'aigua. La modernització dels sistemes de reg permet millorar l'eficiència i facilitar el subministrament d'aigua. 1.1.5. La biodiversitat La biodiversitat és el conjunt d'éssers vius que habiten la Terra, com animals i vegetació.

Està condicionada per factors com el clima, el relleu, l'altitud o la latitud; en general, a més altitud hi ha menys biodiversitat. Les espècies s'extingeixen de manera natural, però el canvi climàtic i l'activitat humana estan accelerant aquest procés. L'augment de la població mundial i del consum de matèries i energia, especialment als països rics, incrementa la pressió sobre els ecosistemes. La biodiversitat és una font molt important de matèries primeres i de recursos alimentaris, energètics i farmacèutics. 1.1.6. Els boscos Els boscos són ecosistemes de gran valor i concentren una gran diversitat d'espècies animals i vegetals.

Un bosc és una formació vegetal on predominen els arbres silvestres i que presenta unes condicions ambientals pròpies de temperatura, humitat, sòl, etc. Els boscos tenen una important funció ecològica i són una font de recursos naturals, per això cal preservar-los. Fa uns 11.000 anys ocupaven aproximadament el 45% de la superfície terrestre, però actualment aquesta proporció s'ha reduït. Un bosc primari és aquell que mai no ha estat explotat pels humans. La biodiversitat dels boscos està condicionada per la latitud, el clima, l'altitud i el tipus de sòl. En general, la biodiversitat augmenta quan ens allunyem dels pols i ens apropem a l'equador.

Els principals tipus de bosc són el boreal, temperat, tropical i subtropical. Els boscos tropicals són els més rics en espècies i formen part de grans biomes, és a dir, comunitats de plantes i animals característiques d'un domini climàtic. 1.2. La producció i el consum d'energia 1.2.1. Les fonts energètiques no renovables Els recursos energètics minerals, especialment els combustibles fòssils, han estat una de les principals fonts d'energia. El carbó, el petroli i el gas natural es van formar durant períodes geològics molt llargs a partir de restes orgàniques, per això són recursos no renovables.

Petroli El petroli es va començar a comercialitzar al segle XIX i durant el segle XX el seu ús es va generalitzar, especialment com a font energètica per al transport. Mitjançant la destil·lació fraccionada se n'obtenen combustibles líquids i gasosos, però també productes industrials com asfalt, lubricants i plàstics. La seva obtenció, comercialització, transport i consum tenen una gran importància econòmica i condicionen el mode de vida de les societats modernes. Els accidents durant l'extracció i el transport poden provocar greus problemes ambientals, mentre que la combustió del petroli emet CO i contribueix a l'efecte hivernacle.

Carbó El carbó és una roca fòssil abundant i estesa pel planeta. Les principals varietats són l'antracita, l'hulla i el lignit, que tenen diferent capacitat per produir energia segons el seu grau de carbonització. És un recurs important per a la producció energètica, però la seva combustió allibera gasos d'efecte hivernacle i altres contaminants que poden contribuir, entre altres problemes, a la pluja àcida. Gas natural El gas natural està format principalment per metà i és un combustible eficient i versàtil que requereix poc processament. És menys contaminant que el petroli o el carbó, però també contribueix a l'efecte hivernacle.

S'utilitza per generar electricitat, en el transport, en usos domèstics i també per fabricar plàstics, fibres sintètiques o altres productes. Urani L'urani s'extreu de la natura i, tot i no ser un combustible fòssil, es transforma mitjançant processos complexos per obtenir energia nuclear. S'utilitza a les centrals nuclears per produir electricitat. La producció nuclear no emet directament gasos d'efecte hivernacle durant la generació d'electricitat, però presenta dos problemes ambientals importants: el risc d'accidents nuclears i la llarga durada dels residus radioactius. 1.2.2.

Les fonts d'energia renovables L'esgotament progressiu dels combustibles fòssils i la necessitat de reduir-ne els impactes ambientals han impulsat la recerca i el desenvolupament de les energies renovables. El seu principal inconvenient és que moltes tecnologies són relativament recents, però presenten avantatges com una producció més descentralitzada i, en general, menys impactes que els combustibles fòssils. L'aigua, el vent i la biomassa ja s'utilitzaven des de l'antiguitat. El repte actual és aconseguir millores tecnològiques que permetin que les renovables siguin una alternativa real als combustibles fòssils.

Energia hidroelèctrica L'energia hidroelèctrica aprofita l'energia potencial i cinètica de l'aigua. Durant segles es va utilitzar, per exemple, per moure molins, i al segle XIX es va començar a transformar l'energia mecànica en electricitat mitjançant turbines. És una de les energies renovables més importants en molts països. A més de grans embassaments i centrals hidroelèctriques, també existeixen petites centrals situades en cursos d'aigua menors, que poden provocar menys impacte ambiental. L'energia maremotriu aprofita el moviment de les marees i pot actuar com a opció complementària als sistemes hidràulics tradicionals. Energia eòlica L'energia eòlica aprofita la força cinètica del vent.

Abans de la industrialització ja s'utilitzava en el transport marítim i en els molins. Actualment el vent es transforma en electricitat mitjançant aerogeneradors. Hi ha minicentrals per a instal·lacions autònomes i parcs eòlics que incorporen l'electricitat produïda a la xarxa. Les instal·lacions se situen en zones amb bones condicions de vent segons la velocitat, la freqüència i l'orientació. Poden ser terrestres o marines i un dels seus impactes és l'alteració visual del paisatge. Energia solar L'energia solar aprofita directament la radiació del Sol.

L'energia tèrmica utilitza la radiació solar per obtenir calor, l'energia fotovoltaica transforma directament la radiació en electricitat mitjançant plaques o panells i l'energia termosolar concentra la radiació per escalfar un fluid i generar energia. L'electricitat produïda es pot incorporar a la xarxa elèctrica. Altres recursos renovables La biomassa utilitza matèria orgànica, com la llenya, per obtenir energia; els biocarburants són combustibles produïts a partir de biomassa vegetal; els residus orgànics també es poden aprofitar energèticament; l'energia geotèrmica aprofita la calor interna de la Terra i l'energia maremotriu aprofita el moviment de les marees.

La producció i el consum d'energies renovables han augmentat durant els últims anys per l'encariment dels combustibles no renovables, l'augment de la consciència ambiental i el suport dels governs, tot i que encara representen una part limitada del consum energètic mundial. 1.2.3. La producció energètica a Catalunya La disponibilitat d'energia és bàsica per al funcionament de l'economia i condiciona el desenvolupament. Catalunya presenta una gran dependència energètica de l'exterior i només produeix aproximadament el 32% de l'energia que consumeix.

En la producció d'electricitat destaquen les centrals nuclears amb un 49,1%, els cicles combinats amb un 16,6%, la cogeneració amb un 12,5% i les renovables amb un 20,5%. Dins les renovables, la hidroelèctrica representa un 12,4%, l'eòlica un 6,3%, la fotovoltaica un 0,9% i altres fonts un 0,9%. Altres sistemes representen aproximadament l'1,3%. Catalunya és un territori molt industrialitzat. El consum energètic per sectors es reparteix principalment entre el transport, 42,9%, la indústria, 26,9%, el sector domèstic, 14,2%, els serveis, 12,2%, i el sector primari, 3,8%. 1.2.4. La producció energètica a Espanya Espanya presenta una elevada dependència energètica de l'exterior.

Durant les darreres dècades ha augmentat la importació de combustibles fòssils i aquesta dependència és una de les més altes de la UE. La dependència energètica és especialment elevada en el transport, amb un 95,35%, seguida del sector industrial, amb un 74,70%, i dels usos diversos, amb un 62,08%. La producció energètica pot variar per causes naturals, com el clima; econòmiques, com el preu dels recursos; tecnològiques, com l'eficiència energètica; i polítiques, relacionades amb la garantia del subministrament. Una bona eficiència energètica depèn també de la qualitat de les infraestructures de generació, emmagatzematge i distribució.

Aproximadament el 60% de l'electricitat produïda a Espanya procedeix de fonts no renovables, entre les quals destaca l'energia nuclear, amb aproximadament un 21%, a més del carbó, la cogeneració i els cicles combinats de gas. Les renovables representen prop del 40%, amb un pes destacat de l'eòlica, la hidroelèctrica i la solar. Després de 2008, l'augment de l'activitat econòmica va incrementar el consum energètic, les importacions de combustibles fòssils i les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima busquen millorar l'eficiència i l'estalvi energètic, impulsar la descarbonització, fomentar les renovables, augmentar l'autoabastament i lluitar contra el canvi climàtic. 1.2.5. La política energètica de la UE La UE produeix aproximadament el 3,5% de l'energia mundial, però representa prop de l'11,6% del consum, fet que provoca una elevada dependència de les importacions, superior al 50% en moltes fonts energètiques. Els principals reptes són augmentar i diversificar les energies renovables, millorar l'eficiència energètica i les xarxes i reduir les emissions de CO .

La política energètica europea utilitza directives, reglaments i estratègies per integrar els sistemes energètics i avançar cap a la descarbonització. El marc de clima i energia 2021-2030 fixa com a objectius aproximadament un 40% menys d'emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte de 1990, un 32% d'energies renovables i una millora del 32,5% en l'eficiència energètica. 1.3. La sostenibilitat i els impactes mediambientals 1.3.1. Un planeta amb límits Els recursos naturals són limitats, per això cal garantir-ne la sostenibilitat i mantenir l'equilibri ecològic dels ecosistemes i del planeta.

L'equilibri ecològic és la situació en què les relacions entre els components físics i biològics del medi es mantenen estables durant un llarg període. El desenvolupament sostenible és el desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats actuals sense comprometre els recursos i les possibilitats de les generacions futures. Aquest desenvolupament ha de tenir una dimensió ambiental, perquè no es poden consumir recursos ni generar impactes de manera il·limitada; econòmica, perquè cal incorporar els costos ambientals i produir i consumir de manera viable; i social, perquè ha de garantir equitat, cohesió social i una vida digna, especialment per als grups més vulnerables. 1.3.2.

Impactes ambientals i crisi ecològica global L'impacte humà sobre el medi ha augmentat progressivament al llarg de la història. Les societats de caçadors-recol·lectors tenien un impacte limitat i temporal; amb l'agricultura i la ramaderia es van transformar grans extensions de territori; i la industrialització va augmentar enormement la capacitat humana d'alterar la natura. Actualment, els impactes poden ser intensos, localitzats, dispersos o fins i tot tenir un abast global. 1.

Augment de la temperatura L'augment de l'efecte hivernacle provoca un increment de les temperatures i pot generar més aiguats i sequeres, extinció d'espècies, plagues, pèrdua de gel, modificació de les costes i un augment dels riscos ambientals. 2. Producció massiva de residus L'augment dels residus urbans, industrials, agraris i ramaders genera problemes d'acumulació, tractament i contaminació. Alguns residus, com els nuclears, són especialment perillosos. Als països industrialitzats, la quantitat de residus generats per habitant s'ha multiplicat aproximadament per tres en unes dues dècades. 3.

Dispersió dels plàstics Els plàstics contaminen l'aire, el sòl i l'aigua i poden alterar els cicles ecològics marins i terrestres. 4. Esgotament dels recursos L'esgotament dels recursos està relacionat amb l'augment de la població, l'increment de l'ús de matèries primeres i l'augment del consum en les economies emergents. El consum de combustibles fòssils s'ha multiplicat aproximadament per cinc des de 1950, el consum d'aigua dolça per dos des de 1960, les captures marines per quatre des de 1960 i l'explotació de fusta ha augmentat aproximadament un 40% en 25 anys. La biocapacitat és la capacitat d'un territori per generar recursos renovables i absorbir residus.

Hi ha sobrecapacitat de la Terra quan la humanitat consumeix en un any més recursos dels que el planeta pot regenerar en aquell mateix període. 5. Pèrdua d'espais naturals La urbanització, l'expansió de les ciutats, les infraestructures i la urbanització dispersa redueixen i fragmenten els espais naturals i provoquen pèrdua de biodiversitat. La desertificació és la degradació d'un territori provocada principalment per l'acció humana, mentre que la desertització és el procés natural de formació de deserts. 1.3.3. Desigualtats socials i medi ambient El progrés científic i tecnològic ha millorat les condicions de vida, però no de manera igualitària.

Hi ha grans diferències entre països rics i pobres en l'accés a l'aigua potable, la nutrició, la higiene, l'educació, la sanitat i el treball. Els països menys desenvolupats són més vulnerables als desastres naturals. Els ecorefugiats són persones obligades a desplaçar-se per causes ambientals, com sequeres, inundacions o epidèmies. L'any 2018, una part important dels moviments migratoris es va relacionar amb factors climàtics i ambientals. Medi ambient i salut La degradació ambiental perjudica directament la salut, especialment als països pobres, que disposen de menys recursos per protegir-se.

La contaminació de l'aigua és una causa important de malalties i intoxicacions i provoca milions de morts anuals. També tenen efectes sobre la salut la contaminació del sòl, dels aliments i de l'aire. Desigualtat en el consum El consum de recursos és molt desigual. Un turista d'un país desenvolupat pot gastar aproximadament 1.200 litres d'aigua al dia, mentre que més de 2.100 milions de persones no disposen d'aigua potable a casa. El consum mitjà d'un habitant de França pot ser centenars de vegades superior al d'una persona d'un país molt pobre. De la mateixa manera, l'empremta ecològica d'una persona d'una gran ciutat d'un país ric pot equivaldre a la de desenes de persones d'un país pobre.

Mundialització i "fàbrica món" La producció mundial està interconnectada i les matèries primeres i els productes es desplacen constantment entre països. Aquesta "fàbrica món" implica un gran consum d'energia i transport, fet que contribueix a agreujar la crisi ecològica global. 1.3.4. Un altre model de desenvolupament Cal avançar cap a un nou model perquè el consum il·limitat de recursos posa en risc l'equilibri ecològic, la qualitat de vida i la cohesió social. La sostenibilitat ambiental implica utilitzar energies menys contaminants i integrar la producció amb el medi natural.

La sostenibilitat econòmica implica incloure els costos ambientals, evitar el malbaratament i fomentar l'aprofitament i el reciclatge. La sostenibilitat social busca evitar la pobresa i les desigualtats socials. Per avançar cap a un desenvolupament sostenible cal fomentar les energies renovables, augmentar els productes ecològics, promoure formes de turisme i lleure compatibles amb la conservació de la natura, reforçar l'acció de les ONG, augmentar la sensibilització ambiental i establir acords internacionals de protecció del medi. 1.4. Els riscos ambientals i la seva prevenció 1.4.1. El medi i els riscos ambientals El medi natural és dinàmic i està en canvi constant.

Alguns fenòmens són poc perceptibles, com la brisa o l'erosió, i altres són violents, com els terratrèmols, tsunamis, erupcions, ventades o allaus. Un risc natural és la possibilitat que un fenomen natural afecti persones o béns; si els danys són molt greus, parlem de desastre natural, catàstrofe o calamitat. Els riscos antròpics són els originats o agreujats per l'activitat humana, com accidents, incendis o vessaments. El risc ambiental engloba riscos naturals, antròpics i mixtos. Els riscos poden agreujar-se per la transformació del medi, una mala planificació del territori o actuacions negligents.

Els factors que determinen un risc són: magnitud (intensitat i dimensió), freqüència (nombre de vegades que es produeix), perillositat (probabilitat que passi amb conseqüències negatives), exposició (persones o béns afectables) i vulnerabilitat (proporció d'aquests que poden patir danys). Els riscos naturals poden ser atmosfèrics (aiguats, vent, neu, calor, fred, tornados, huracans, sequeres), geològics (esllavissades, allaus, terratrèmols, volcans, tsunamis), hidrològics (inundacions, saturació del sòl, glaceres) i biològics (plagues i epidèmies). En les últimes dècades han augmentat les catàstrofes i els danys perquè també han augmentat l'exposició i la vulnerabilitat.

Per això, el risc depèn de la combinació de perill + exposició + vulnerabilitat. La degradació ambiental pot augmentar els riscos. La desforestació afavoreix sequeres i inundacions, i el canvi climàtic, relacionat amb gasos d'efecte hivernacle com CO , metà, òxid nitrós i CFC, contribueix a l'escalfament global. Els desastres afecten més els països pobres perquè són més vulnerables: el risc de morir-hi pot ser aproximadament set vegades superior que als països rics.

Riscos antròpics Poden ser tecnològics (indústria, energia nuclear, transport de mercaderies perilloses), associats a fenòmens naturals però agreujats per humans (incendis, inundacions mal gestionades) o d'origen divers (accidents de trànsit, edificis mal conservats). Les activitats de més risc són la mineria, la indústria, el transport de mercaderies perilloses i els materials radioactius. Exemples importants són Bhopal (1984), per una fuita de gasos tòxics, i Txernòbil (1986), accident nuclear amb morts, càncers, evacuacions i contaminació de llarga durada. Prevenció dels riscos ambientals La prevenció és el conjunt de mesures per evitar o reduir riscos i danys.

Inclou predicció (anticipar el fenomen), intervenció immediata (actuar quan comença), recuperació (tornar a la normalitat), mesures posteriors (analitzar què ha passat) i sensibilització (educar la població). A escala internacional destaquen el Marc d'Acció de Hyogo 2005-2015 i el Marc de Sendai 2015-2030. La resiliència és la capacitat d'una societat per resistir, adaptar-se i continuar funcionant després d'una catàstrofe. 1.4.2. Els riscos ambientals a Catalunya A Catalunya els principals riscos naturals són meteorològics i geològics.

Els meteorològics més importants són els aiguats, típics del clima mediterrani i causants d'inundacions, desbordaments, talls de carreteres i serveis; les nevades, que poden provocar aïllament i accidents; les pedregades, que afecten especialment els conreus; i els temporals de vent, que poden fer caure arbres, torres, teules i provocar accidents.

Els principals riscos geològics són les esllavissades, desplaçaments de terreny afavorits per la pluja o els terratrèmols i especialment importants al Pirineu i al Sistema Mediterrani; les allaus, masses de neu que baixen pels pendents, sobretot al Pirineu; i els terratrèmols, d'activitat moderada a Catalunya, majoritàriament inferiors a 3,9 Richter i més freqüents al Pirineu i la Serralada Transversal. Riscos antròpics a Catalunya Destaquen els incendis forestals, condicionats per sequera, vent i relleu però generalment relacionats amb l'acció humana; la indústria petroquímica del Camp de Tarragona i el transport de mercaderies perilloses, pel risc de toxicitat o explosió.

Prevenció a Catalunya La Generalitat disposa de plans especials: INUNCAT per inundacions, NEUCAT per nevades, SISMICAT per terratrèmols, INFOCAT per incendis forestals, PLASEQCAT per accidents químics, TRANSCAT per transport de mercaderies perilloses i PENTA per emergències nuclears a Tarragona. Aquests plans s'actualitzen i es proven mitjançant simulacres. 1.4.3. Els riscos naturals a Espanya Els riscos d'Espanya estan molt condicionats pel clima mediterrani, caracteritzat per la irregularitat: alternança de sequeres i pluges intenses, i canvis de temperatura per entrades d'aire fred o calent.

Els riscos més habituals són les inundacions i les sequeres, que juntament amb l'acció humana afavoreixen la desertificació. Aquesta és la degradació d'un territori fins a adquirir característiques desèrtiques, per pèrdua de sòl, desforestació, falta de pluges i escalfament global. Afecta especialment el sud-est peninsular, la costa mediterrània i les Canàries. El risc hidrològic és més elevat entre agost i novembre, sobretot al litoral mediterrani i al Pirineu, i empitjora quan es construeix en zones inundables. El risc d'incendis és especialment alt a l'estiu i està molt relacionat amb el clima mediterrani, però es considera en gran part antròpic per la influència humana.

El risc sísmic es deu al contacte entre la placa africana i l'eurasiàtica. Els terratrèmols són més freqüents al sud i sud-est peninsular, encara que també n'hi ha al Pirineu. Entre els riscos antròpics destaquen la indústria, la mineria, el transport de mercaderies perilloses i els materials radioactius. Un exemple és el Prestige (2002), que va vessar més de 50.000 tones de fuel i va afectar greument la costa gallega. 1.4.4. La gestió dels riscos a Europa A Europa, els fenòmens climàtics i meteorològics són responsables d'aproximadament el 83 % de les pèrdues econòmiques causades per desastres, mentre que el 17 % restant correspon sobretot a riscos geològics.

Entre 1980 i 2016 es van registrar unes 89.873 morts per desastres climàtics o meteorològics, la gran majoria causades per onades de calor. Les pèrdues econòmiques van superar els 450.000 milions d'euros, principalment per inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor. Les onades de calor són el fenomen més mortal, sobretot per a persones vulnerables, i es preveu que siguin més freqüents, especialment al sud d'Europa. Entre els desastres antròpics europeus destaquen accidents industrials i de transport com Erika (1999), Aznalcóllar (1999), Baia Mare (2000), Prestige (2002), Veszprém (2010) i Santiago de Compostel·la (2013).

La UE aplica una gestió integrada dels riscos, que combina prevenció, actuació immediata i recuperació, i promou la col·laboració entre països, la coordinació, la innovació i la sensibilització de la població. Esta versión ya está bastante más compacta, pero sigue conservando prácticamente todo lo que tiene posibilidades de salir en un examen.