Text del document
GEOGRAFIA Índex: Índex: ....................................................................................................................................... 0 1. La geografia, una ciència per al segle XXI ................................................................. 2 2. El medi físic d'Espanya i Catalunya ............................................................................ 2 3. La diversitat climàtica i la vegetació d'Espanya i Catalunya ............................... 3 3.1. Els mecanismes que influeixen sobre el clima ............................................................ 3 3.2.
Els factors que influeixen sobre els climes .................................................................. 3 3.3. Clima oceànic o atlàntic .............................................................................................. 3 3.4. Clima mediterrani ........................................................................................................ 3 3.5. Clima continental o d'interior d'influència mediterrània ............................................... 4 3.6. Clima subtropical de les Canàries ............................................................................... 4 3.7.
Climes de Catalunya ................................................................................................... 4 4. Els recursos i l'energia ............................................................................................ 5 4.1. Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics ...................................................... 5 4.2. L'aigua, un recurs escàs. Polítiques hidràuliques ....................................................... 5 4.3. Els recursos energètics ............................................................................................... 6 4.4.
Les energies no renovables ........................................................................................ 6 4.5. L'energia nuclear i les energies renovables alternatives ............................................. 6 4.6. Els recursos miners ..................................................................................................... 7 4.7. L'aigua i els recursos energètics i minerals a Catalunya ............................................ 8 5. Els paisatges naturals i culturals ........................................................................... 9 5.1. La biodiversitat, l'acció antròpicai el paissatge ...........................................................
9 5.2. Els paisatges vegetals d'Espanya ............................................................................... 9 5.3. Els paisatges culturals ............................................................................................... 10 5.4. Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació ........................................ 10 5.5. El paisatge de Catalunya ........................................................................................... 11 5.6. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques ........................................ 11 6.
La població d'Espanya ........................................................................................... 13 6.1. L'estudi de la població ............................................................................................... 13 6.2. L'evolució de la població espanyola .......................................................................... 13 6.3. La dinàmica de la població Espanyola ...................................................................... 14 6.4. L'estructura de la població espanyola ....................................................................... 14 6.5.
La distribució de la població al territori ...................................................................... 15 6.6. La població activa espanyola .................................................................................... 16 7. Els fluxos migratoris i la mobilitat ............................................................................ 17 8. L'espai rural ................................................................................................................. 17 9. La indústria i la construcció ...................................................................................... 17 10.
Les activitats dels sectors tararís ........................................................................... 18 10.1. Característiques i classificació dels serveis ............................................................ 18 10.2. El comerç i els intercanvis. El comerç exterior espanyol. ....................................... 18 10.3. Les característiques del comerç interior a Espanya ................................................ 18 10.4. El transport: funcions i problemàtiques ................................................................... 18 10.5. Els mitjans de transport a Espanya ......................................................................... 18 10.6.
La lògica i el transport intermodal ........................................................................... 18 10.7. Els serveis relacionats amb el turisme, la cultura i l'oci .......................................... 18 10.8. Els serveis a la societat del benestar ...................................................................... 18 10.9. Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació ................................ 18 11. La ciutat: estructura i morfologia ....................................................................... 19 11.1. El concepte de ciutat ............................................................................................... 19 11.2.
Els agents productes de ciutat ................................................................................ 19 11.3. L'espai urbà: valor d'ús, valor de canvi .................................................................... 19 11.4. L'urbanisme i l'orientació del territori ....................................................................... 20 11.5. La morfologia urbana: el pla de la ciutat .................................................................. 20 11.6. Les funcions urbanes .............................................................................................. 21 12. Les xarxes urbanes i les problematiques de la ciutat actual ............................... 23 13.
L'organització politica i territorial d'Espanya i de Catalunya ............................... 23 14. Espanya a Europa i al món ...................................................................................... 24 14.1. La globalització ........................................................................................................ 24 14.2. Els contrastos físics a Europa ................................................................................. 24 14.3. Els contrastos econòmics a la Unió Europea .......................................................... 25 14.4.
La Unió Europea ..................................................................................................... 25 14.5. La política regional Europea .................................................................................... 27 14.6. La integració d'Espanya a la Unió Europea ............................................................ 27 14.7. Espanya en el context de la UE i a escala mundial ................................................ 28 1. La geografia, una ciència per al segle XXI 2. El medi físic d'Espanya i Catalunya 3. La diversitat climàtica i la vegetació d'Espanya i Catalunya 3.1.
Els mecanismes que influeixen sobre el clima circulació atmosfèrica en altitud = coment en jet/ jet stream circulació atmosfèrica a la superfície +1015 altes pressions/anticiclons (A) = -1015 baixes pressions/depressions (B) = font= contacte de 2 masses d'aire de diferent humitat i temperatura 3.2.
Els factors que influeixen sobre els climes - Anticiclons tropicals = anticicló de les Açores (massa d'aire calent i sec) massa d'aire tropical marítima - Depressions atlàntiques Borrasques = fresc + pluges abundant - Masses d'aire polar continental (Sibèria) Hivern: fred i nevades Estius: fenòmens tempestuosos - Depressions mediterrànies Refredament de l'aire calent que es crea a l'estiu Disposicions del relleu peninsular: a) disposició aïllada d'alguns relleus b) muntanyes: ascensió d'aire + pluges. c) Disminució temperatures en altitud ** Osculació tèrmica: diferència entre la temperatura màxima i la mínima registrada en un lloc durant un període concret (diari, mensual o anual) 3.3.
Clima oceànic o atlàntic Precipitacions abundants Temperatures suaus (11-15°) curts i cabalosos bosc caducifoli, landa, prat natural Varietats muntanya oceànica oceànica de transició 3.4. Clima mediterrani Pluges escasses (primavera i tardor) Estius calorosos i secs amb estiatges llargs bosc de pins, màquia, garriga i estapa Varietats d'influència atlàntica muntanya mediterrània seca (-400 mm de precipitacions) 3.5. Clima continental o d'interior d'influència mediterrània Pluges escasses i irregulars Estius calorosos i hiverns freds irregulars bosc d'alzines, pins i arbustos Varietats típica muntanya interior de precipitacions escasses i de domini del cerç 3.6.
Clima subtropical de les Canàries Precipitacions causades pels alisis/escasses Temperatures suaus tot l'any Inexistents escalonada per pisos altitudinals Varietats de costa de muntanya mitjanes de cims 3.7. Climes de Catalunya a: Atlàntic Hiverns suaus i plujosos Estius frescos i humits Fagedes, sotabosc b: Mediterrani de muntanya Hiverns freds Pluges abundants Rouredes, sotabosc c: Mediterrani continental Temperatures contrastades Pluges escasses Pins, alzines e: Alpí i subalpí Hiverns molt freds Pluja abundants i neu Prats, pi negre, avetoses 4. Els recursos i l'energia 4.1.
Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics A Espanya està situada en una àrea geografia àrida, amb un règim fluvial irregular i amb estiatges.
Conca hidrogràfica: és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües a al curs d'un mateix riu Cabal fluvial Règim fluvial Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites que gestionen els recursos hídrics del territori assignat Hi ha 3 principals vassants hidrografiques 1) Vessant cantàbric i gallec: Nombrosos rius, cabalosos i nivell constant Sella, Narcea, Sil, Nerbion i Miño 2) Vassant atlàntic: Estensos, poc cabalosos, irregulars i secs Tajo, duero, gudiana, guadalquibir 3) Vassant mediterrani: Extensos, poc cabalosos, irregulars i secs Tajo, Duero, Guadiana, Guadalquivir Zones humides : hi ha biodiversitat, a nivell de fauna, flora i aigua Conveni de Ramsa : tractat internacional per protegir espais humits Amenaces: sobreexplotació aqüífers, contaminació, espècies invasores i canvi aa climàtic Zones humides espanyoles: Delta de l'Ebre (Catalunya), Doñana (Andalusia), Txingudi (País Basc), Las Tablas de Daimiel (Castella-la Manxa), etc.
4.2. L'aigua, un recurs escàs. Polítiques hidràuliques L'aigua té dos usos principals: Ús ramader i agrícola (percentatge gran aprox. parts) Problema: contaminació de l'aigua per adobs químics, pesticides i purins Ús urbà i industrial (percentatge petit aprox.
part) amb prioritat d'usos domèstics i potabilitat Problema: restriccions en èpoques de sequera Hi ha 4 polítiques hídriques principals orientades a obtenir aigua: 1) La política de transvasament: derivar aigua d'un riu a un altre 2) La dessalinització de l'aigua del mar: instal·lar plantes disseminadores 3) Recuperació dels aqüífers: perforar pous i bombeig d'aigua 4) Plans de sanejament del riu: controlar els abocaments industrials i urbans i instal·lar col·lectors i plantes depuradores d'aigua. Situacions de l'aigua a espanya (2015): Balanç hidrogràfic: Superàvit: Galícia, Ebre… Dèficit: Mediterrània, andalusa, Segura, Balears… 4.3.
Els recursos energètics Espanya = país amb dèficit de recursos energètics país dependent des del punt de vita energètic Elaboració de plans energètics nacionals Reforçar les energies tradicionals Reduir el consum de petroli Aguantar la participació del gas natural Intensificar la producció d'energies renovables Aigua com a recurs energètic salts d'aigua Aprofitar la força de l'aigua pel funcionament de centrals hidrogràfiques = energia neta aaaii que no contamina i és renovable Embassaments aigua emmagatzemada Generació d'energia hidroelèctrica 4.4. Les energies no renovables A) Carbó energia + constant i més eficaç meitat del s.
XX hidrocarburs Mineria de carbó a Espanya: ha estat molt important, però ara es troba en procés d'ajustament qualitat del carbó baixa Zones + importants: asturllieonesa + conques de Lleó, Palència, Ciutat Real, Córdoba, Catalunya, Aragó + mines d'antracita, hulla i lignit negre B) Petroli baix preu i gran poder energètic variacions del preu dels carburants = trastorns econòmics greus Espanya no té reserves importants d'hidrocarburs C) Gas natural -> mescla de gasos: metà, nitrogen, dioxid de carboni i età. Font energètica d'importància creixent a Espanya Espanya amb reserves de gas natural: asca, golfs de Biscala i Cadis 4.5.
L'energia nuclear i les energies renovables alternatives Precedents: crisis del petroli dels anys 70 Espanya: agumenta l'autoproveïment i disminueix la dependencia energetica de l'extriar. a) Energia nuclear: Espanya: recursos minerals d'urani Resultat d'una reacció nuclear fusió nuclear (ara) Gran poder calorífic + energia neta X Font regular social, fruites radioactives, dificultats d'emmagatzemant, residus, alts nivells de radiació i elevat cost de seguretat.
b) Energies renovables (+hidràulica, apartat 2) Energia solar gratuïta, neta i integrable Potencial a Espanya = + alt d'Europa (Privilegiada situació i climatologia 70% del territori = 2500 h de sol) Energia eòlica Potencial a Espanya = país muntanyós (2n país productor del món) Tarifa (Cadis) major parc eòlic d'Europa Energia de biomassa Conclusió/fonamentació de la matèria Orgànica biomassa natural i biomassa reduïda Energua geometrica Calor interna de la terra Arxipèlag canari Consum d'energia (2014): petroli (43%), gas natural (20%), nuclear (13%), carbó (10%), renovables (14%) 1) Biomassa, 2) Eòlica, 3) Hidràulica, 4) Solar 4.6.
Els recursos miners Sector miner espanyol ha trencat activitats tradicionals + reconversió de les explotacions Reducció de molts llocs de treball Dures reconversions laborals a zones de tradició minera (Astúries, aaaaaaaaaaaaaa Huelva i Terol) Incrementar la competitivitat de la mineria nacional Política minera espanyola Millorar el medi ambient Fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic Tancament d'un gran nombre de jaciments metàl·lics + manteniment d'una important mineria no metàl·lica i creixement de roques industrials Mineria metàl·lica metal·lúrgia indústries de base química indústries de transformació Retrocés tancament de mines de ferro: Les Encartaciones (Biscaia), Almadén (Ciutat real) i Riotinto (Huelva) Mineria no-metàl·lica Formacions paleozoiques i conques Producció de sal (sal gamma + possibilitats per obtenir sal marina ) Cantàbria Litoral mediterrani i regió sud-atlàntica + Sals potàssiques (Catalunya i Navarra) Roques industrials Sector amb notable dinamisime pedredes: indutria quimica i construcció Granits = Galicia Marbres = Almeria i Badajoz 4.7.
L'aigua i els recursos energètics i minerals a Catalunya Aigua a Catalunya Cursos fluvials: curts i cabalosos i irregulars Rius orientació Nord - Sud amb sistemes muntanyosos Oest - Est Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Ter, Llobregat, Francolí, Ebre Conques hidrogràfiques dues demarcacions: a) oriental (conques internes) rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la mar Mediterrània 16411km² (51% del territori) Gestió Generalitat i Agència Catalana de l'Aigua Llobregat (4957 km²) i Ter (2955 km²) b) Occidental (conques intercomunitàries) conques de l'Ebre i del Sénia i Góngora 14987 km² (49% del territori) Gestió Generalitat i confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la del Xúquer Demanda d'aigua: desequilibri entre les dues demarcacions (92% de la població viu a les conques internes) Mesures restrictives en el subministrament Consum mitjà (2013): 117 L/habitant/dia Consum unitari (2013): 2,54 €/m 3 Catalunya pocs recursos energètics i miners Recursos energètics: centrals tèrmiques, centrals nuclears + energia hidroelèctrica Recursos minerals: minerals no-metàl·lics i noques industrials.
5. Els paisatges naturals i culturals 5.1. La biodiversitat, l'acció antròpicai el paissatge Espanya te una gran biodiversitat amb un gran patrimoni natural La situació L'efecte refugi Presència de sistemes muntanyosos El paisatge és la fisonomia externa d'un territori Interacció natural interacció humana Paisatge = producte social El territori es caracteritza per una combinació dinàmica d'elements geogràfics diversos (abiòtics, biòtica i antròpica) A més el paisatge evoluciona, implicant conèixer els elements, condicions i interaccions.
Ordenació Planificació Gestió Tipus de paisatge: - Predomini dels elements abiòtics Alta muntanya Desèrtic - Predomini dels elements biòtics paisatges naturals * Molta vegetació i fauna - Predomini d'elements atròpics paisatges culturals activitat humana * Paisatge natural és el resultat d'una interacció exclusiva dels elements abiòtics i biòtics, però quasi sempre hi ha acció antròpica. Paisatge potencial bioma dominant 5.2.
Els paisatges vegetals d'Espanya A) Paisatge vegetal oceànic Galícia i serralada Cantàbrica, més altres zones altes muntanyoses Bosc temperat oceànic Rouredes i fagedes B) Paisatge vegetal mediterrani Ocupa la major part de la superfície peninsular Alzinar, sureres, escleròfil Franja mediterrània Garric, estepa Extremadura sud-est i la vall de l'Ebre Estepa, margalló, espart, aia farigola, esparreguera C) Paisatge vegetal de les Canàries Vegetació escassa i adaptada a una aridesa intensa i a la altitud - 400 m Tabaiba, Cardó + 400 m Savines, palmeres i dragons + 1500 m nord i dels 800 - 1000 m al sud pi canari i estepes D) Paisatge vegetal de muntanya Distribueix en pisos segons la temperatura i les precipitacions Pis subalpí (1200 - 2400 m) Pi negre, avet Pis alpí (2400 - 3000 m) Prat Pis nival (+ 300 m) Líquens i molses 5.3.
Els paisatges culturals La cultura és el resultat dels esforços per resoldre els problemes bàsics quotidians Els elements que fomenten la cultura: El medi natural L'estructura social Les creences o visions del món Els mitjans de comunicació i de transmissió col·lectiva Els paisatges de l'etapa preindustrial eren molt estables i de poca variació, però amb la industrialització es van transformar per passar d'una economia agrària a una industrial. També el paisatge de la postmodernitat i la globalització eliminen els paisatges culturals. 1972 la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Natural i Cultural de aai la UNESCO planteja la importància del paisatge amb el concepte lloc (site).
1992 el comitè Patrimoni Mundial va reduint quins llocs poden rebre la qualificació aai el paisatge cultural 2000 a Florència el Consell d'Europa adopta el Conveni Europeu del paisatge, aai però es ratifica l'any 2007 a Espanya. És per protegir la diversitat paisatgística El Pla Nacional de Paisatge Cultural d'Espanya del 2012, un paisatge cultural és un territori modelat al llarg del temps per la unió de l'acció humana i la natura, esdevenint un símbol d'identitat comunitària amb valors culturals propis. Paisatge cultural = realitat dinàmica 5.4.
Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació Un espai natural protegit és una zona del territori poc alterada per l'home que compta amb emparament legal per a conservar la seva biodiversitat i valors naturals. Parcs Nacionals o regionals són zones naturals poc alterades amb valors ecològics i científics que, per la seva bellesa, reben una protecció legal preferent, encara que pateixen una pressió turística. Parcs naturals el valor natural és compatibe amb les activitats humanes amb una gestió estricta i un reglamentat. Reserves naturals: es procura una protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biologics que mereixen una valoració especial.
En reserves naturals integrals, protecció absoluta 1970 UNESCO, fa una iniciativa científica que busca equilibrar la conservació de la biodiversitat amb el desenvolupament socioeconòmic. Aquestes arres es coneixen com a reserva de la biosfera. Espanya un dels països d'Europa amb una major diversitat d'ecosistemes aiii hàbitats i espècies naturals. El Conveni Europeu del Paisatge insta les societats a definir objectius de qualitat paisatgística servint com a referent per les polítiques d'ordenació i planificació territorial Avaluació d'impacte (EIA) estudi per analitzar les conseqüències que l'obra pot aa provar al medi.
Auditories ambientals informes per obtenir informació ambiental i avaluar-la per què compleix la llei 5.5. El paisatge de Catalunya El creixement econòmic, la urbanització i la globalització han transformat el territori català, difuminant la diferència entre camp i ciutat i modificant els paisatges tradicionals. El Conveni Europeu del Paisatge promou que la societat defineixi quin paisatge vol conservar i millorar. A Catalunya, l'Observatori del Paisatge elabora els catàlegs del paisatge, que identifiquen els valors, característiques i reptes de cada unitat de paisatge del territori. Catalunya = llarga tradició de protecció dels espais naturals.
Actualment, més del 30% del territori està protegit mitjançant parcs nacionals, aia parcs naturals, reserves naturals i altres figures de protecció. El Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits (2014-2024) preveu ampliar aia aquests espais per millorar-ne la conservació i la representativitat territorial. 5.6. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques Canvi climàtic modificació del clima en relació amb el pas del temps i a nivell global. Per l'ésser humà canvi climàtic antropogènic - L'efecte hivernacle i l'escalfament global: el sol escalfa la terra, i auqetsa energia torna a l'espai en un 37,5%, pero la resta queda atrapada provocant l'escalfament global.
Sense efecte hivernacle terra -22º pero amb efecte 14º - Escalfament global i oceans: desde el 1960 la temperatura puja un 0,1ºC provocat el desglaç dels pols L'augment de temperatures pot transformar el ritme i la força del corrent i aia la influencia continental. - Abast del canvi climàtic: l'acció humana i el ritme accelerat impedeix a la natura no solament la regeneració natural sinó també poca adaptació a les noves circumstàncies. La destrucció del paisatge Pluja àcida precipitació contaminada per gasos com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, que danya boscos, sòls, aigües i edificis.
Desboscament: pèrdua o eliminació massiva de boscos Erosió i desertificació Els incendis: Sequedat Abandonament de les explotacions agràries Augment de segones residències i l'ús del vehicle L'emprenta ecologica és un indicador que mesura la quantitat de recursos naturals que una persona, població o activitat necessita per viure i la superfície de terra i mar necessària per produir-los i absorbir els residus. La biocapacitat és la capacitat que té un territori per generar recursos naturals i absorbir els residus que produeix. 6. La població d'Espanya 6.1. L'estudi de la població El cens : és el recompte de la població.
El padró : registre que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència al municipi. Registre civil : comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquesta dada l'INE (institut nacional d'estadístiques) fa les estadístiques del moviment natural de la població. Demografia : ciència que estudia la població de l'avanç i de l'ara i del futur mitjançant es projeccions de població.
Hipòtesis: possibles evolucions de la població Indicadors demogràfics: 1 Densitat de població ó 1000 2 Taxa de natalitat 1000 3 Taxa de fecunditat Nombre mitjà de fills per dona 1000 4 Taxa de mortalitat ó 1000 5 Taxa de creixement vegetatiu 6 Índex d'envelliment ó + 64 ó 16 100 7 Saldo migratori 8 Creixement de la població + 6.2. L'evolució de la població espanyola Fase I (història de la humanitat - s.XX) Natalitat elevada per la mortalitat infantil Esperança de vida de 35 anys. Alta mortalitat = Pesta negra Epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals Fase II (1920 - 1980) Puja la natalitat i baixa mortalitat.
Creixement demogràfic a Espanya interromput per la guerra civil (1936 - 1939) Increment de la població al centre i al sud Migració exterior cap a Europa i Amèrica Llatina Fase III (1980 - 1999) Mortalitat continua baixant i hi ha disminució de les taxes de natalitat per raons econòmiques (control de la fertilitat) i per raons socials (creixement del consum i accés de dones a la feina). Fase IV (finals s.XX - actualitat) Taxes de natalitat i mortalitat molt baixes i mes creixement població quasi nul (o negatiu). Augment esperança de vida de 83 anys Augment de la natalitat amb l'arribada d'immigrants estrangers 6.3.
La dinàmica de la població Espanyola factors naturals Depèn de dos factors: factors socials Moviments naturals : 1) Natalitat Tendència descans + esperança de vida=envelliment de la població Als anys 2000 hi ha un repunt de la natalitat. Al 2008 hi ha una taxa de l'11,27%, però després hi ha una baixada a causa de la crisi econòmica. Creixement natural = 0,69% (2014) 2) Mortalitat Tendència desens 28,83% vs 7,5% (1900) (1980) La primera causa de mort són les malalties cardiovasculars i els tumors La mortalitat infantil = 2,82/1000 (defuncions de menors d'1 any) 3) Nupcialitat + fecunditat 1,32 fills/dona (2014) sent aquest un dels índexs sintètics més baixos de la UE.
Mitjana de maternitat és de 31,7 anys (2014). Representa una dificultat tenir fills sense disposar d'una situació laboral estable 4) Migració interior i exterior Increment de població pujada d'estrangers (11,4% del total) 2008: Espanya té un saldo migratori més alt de la UE (6,76%) Diferències territorials en relació amb el moviment natural de la població Causes socials causes econòmiques 6.4.
L'estructura de la població espanyola Elaboració de piràmides d'edat 3 grups Població jove (0-14) Població adulta (15-64) Població anciana (65+) 3 tipus de piramides: *Espanya i pròpia de països econòmicament desenvolupats: natalitat baixa i més esperança de vida prolongada, la qual cosa fa que hi hagi menys població jove i més població anciana. L'envelliment de la població és igual a una millor qualitat de vida - L'INE diu que a l'any 2025 hi ha 20% de la població amb +65 i calcula que al aa 2050 hi haurà 30% amb +65.
L'envelliment de la població planteja interrogants: - Un pes econòmic per la població activa per mantenir les pensions - Poca disponibilitat de serveis socials i sanitaris per atendre els ancians - "Serem un pais de vells?" Si els percentatges de l'atur no milloren, resultarà molt difícil sostenir el sistema a de pensions, perquè la gent que treballarà no serà suficient per mantenir els que a ja s'hauran retirat. 6.5. La distribució de la població al territori Hi ha una distribució desigual Les zones més poblades són les costes i les valls adjacents desenvolupament econòmic (industrial i turístic) Barcelona + area metropolitana, València, Alacant - Eix - Múrcia.
Sevilla - Cadis - Màlaga - Granada, Guipúscoa - Biscalla - Cantàbria, Gijón - Oviedo, la Corunya - Vigo + Balears, Canàries + Madrid + area metropolitana, Saragossa, Valladolid Zones menys poblades són les d'interior Pèrdua de població a causa de les migracions a les zones industrials durant els aaaaaai anys 60 i 70 Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura, Galícia…
* El desequilibri històric de la distribució de la població espanyola Es remunta a l'edat moderna Més densitat de la població al centre i nord peninsular costa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa valenciana i arxipèlags s.XIX hi ha una industrialització, més desenvolupament urbà i més sistemes de transport Densitat de la població a la perifèria és perjudici de l'interior peninsular. s.XX hi ha un creixement de les regions industrials fent més àrees turístiques aaaaaiai mediterrànies i inusuals migracions en l'interior 6.6.
La població activa espanyola Desenvolupament de la societat agricultura indústria serveis Sector terciari: quan augmenta la renda, es tendeix a multiplicar i a diversificar el consum de béns i la demanda de serveis. Indicadors de la població activa 1 Taxa d'activitat ó ó 100 2 Taxa d'ocupació ó ó 100 3 Taxa d'atur ó ó 100 El problema de l'atur personal social Hi ha 3 crisis econòmiques destacables a Espanya Dècada del 1970 on provocada per la pujada del preu del petroli, que va causar inflació i atur. Dècada del 1990 hi ha una crisi i canvis econòmics per la globalització i la informatització, amb reconversió d'empreses i augment de l'atur.
2007-2008 on hi ha un esclat de la bombolla immobiliària i financera que va provocar una gran crisi econòmica i molt atur. Gairabè 5 millions de persones en atur al 2016 On s'ha deteriorat més el mercat laboral: Sector de la construcció Sector dels serveis (turisme) La incorporació de la dona al món laboral Dret a formar-se i a ocupar un lloc de treball Planificació familiar i la limitació del nombre de fills. La desocupació a Espanya: 2008 (11,3%) - 2013 (26,19%) - 2015 (22,1%) - 2025 (10,5%) 7. Els fluxos migratoris i la mobilitat 8. L'espai rural 9. La indústria i la construcció 10. Les activitats dels sectors terciari 10.1.
Característiques i classificació dels serveis El sector terciari o de serveis és el conjunt de prestacions orientades a satisfer les necessitats i les demandes de la societat. Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació. Característiques: - Intangibles i immaterials - Impossibles d'emmagatzemar - Diverses 10.2. El comerç i els intercanvis. El comerç exterior espanyol. 10.3. Les característiques del comerç interior a Espanya 10.4. El transport: funcions i problemàtiques 10.5. Els mitjans de transport a Espanya 10.6. La lògica i el transport intermodal 10.7. Els serveis relacionats amb el turisme, la cultura i l'oci 10.8. Els serveis a la societat del benestar 10.9.
Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació 11. La ciutat: estructura i morfologia 11.1. El concepte de ciutat Criteris que defineixen una ciutat: 1) El nombre d'habitants: a Espanya el mínim és a partir dels 10.000 habitants, a França, Portugal i l'Argentina és 2000 habitants i a Suècia ja 200 habitants es considera ciutat. 2) Concentració d'habitants, la densitat i la continuïtat : avaluació d'un espai petit amb molts habitants. 3) Activitat econòmica de la població : sector serveis (terciari) = diversitat d'activitats.
4) Organització i la influència territorial : centre de poder, creativitat i oportunitat + fluxos (o mobilitat de persones, de capitals d'idees) 5) L'arquitectura i urbanisme : edificis alts, avingudes amples, grans aglomeracions i reconstruccions. 6) Estils de vida de relacions socials : tolerància, dinamisme, oportunitats, desenvolupament personal i ritme frenetic. 7) Concentració de funcions : funcions urbanes desenvolupament de ciutat (a nivell laboral/administratiu) 11.2. Els agents productes de ciutat Agents socials urbans que intervenen en la creació i producció d'espai urbà.
1) Propietaris privats del sòl urbà: promotors immobiliaris Fer negoci, compravenda de terreny i edificis en aii especulacions) Beneficis ampliables si es troben qualitats específiques al terreny o aii construcció (bona ubicació) 2) Empresaris: cerca de la millor ubicació per les seves fàbriques. Normalment aquestes fàbriques estan a polígons industrials. 3) Poders públics: ajuntaments, diputacions i governs autonòmics rol arbitral Plans d'urbanisme: concretar la finalitat de l'ús urbà. Organització socials de la ciutat assegurar el benestar col·lectiu. 4) Moviments socials: paper de la ciutadania com a gent urbà Organització en associacions, grups defensa, sindicats, etc. 11.3.
L'espai urbà: valor d'ús, valor de canvi Història de la idea de ciutat - Revolució industrial (1789): la ciutat és un centre de comunicacions per a la distribució de mercaderies. - Sistema capitalista (s. XX): la ciutat adquireix un caire mercantil on es pot comprar i es pot vendre.
ABANS: valor d'ús VS ARA valor de canvi Espiral d'especulacions immobiliàries Fa que la ciutat sigui una mercaderia Fa que hi hagi un conflicte latent entre els interessos dels diversos agents urbans Aparició de moviments socials i de grups de pressió Sòl urbà: mercaderia es compra i es ven a preu de mercat amb limitacions clares: 1) No es pot produir sòl urbà nou 2) No es pot transportar el sòl urbà Diferències de preu del se urbà depenen d'un conjunt de variables. 11.4. L'urbanisme i l'orientació del territori Conjunt de procediments tècnics i polítics amb l'objectiu de posar ordre al desenvolupament urbà, i a l'hora, planificar i orientar l'evolució futura de la ciutat.
Plans territorials: a comarques, regions i països. Plans urbanístics: ciutat Documents tècnics amb disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat: - Condicionat : situació d'on parteixen que no es poden ignorar. - Correctiu : resolució de problemes - Preparatiu : previsió d'inversions futures - Normatiu : compliment obligat d'una llei. Altres aspectes importants sòn els transports públics, serveis i equipaments. Responsables dels plans urbanístics Ajuntaments que són responsables d'avaluació de plans urbans, i han de ser ferms i flexibles. Classificació del sòl: Urbà: el sòl construït i urbanitzat ja disposa de tot el necessari perquè es pugui construir.
Urbanitzable: terrenys que en un futur seran sòl urbà i formarà part de la ciutat. No urbanitzable: sòl que mai s'hi podrà edificar Zones protegides pels seus valors o per altres raons de benefici col·lectiu. Sistema general: terreny destinat al funcionament general del municipi. 11.5.
La morfologia urbana: el pla de la ciutat Emplaçament: lloc físic on es troba la ciutat "naturalitat de la ciutat" Localització: situacó de la ciutat respecte a altres espais "funcions de la ciutat" Tipus de plans : a) El pla irregular : Part antiga de les ciutats romà ciutat preindustrial d'origen medieval Delimitacions marcades per les muralles (aprofitament d'espai conjunt caòtic) Lugo, Càceres, Granada, Àvida Introducció de canvis adaptació b) Pla octogonal: Pla reticular/ en quadrícula Existeix en la roma i Grècia clàssiques Èxit al s. XIX i s.
XX, però es desfan les muralles i dissenyen eixamples + illes Eixample + Pla Cerdà a Barcelona (1863), Pamplona, Lleó, Màlaga, aa Santander, Alacant c) Pla radiocèntric Centralitat d'un edifici o monument històric arriba a condicionar l'ordenament del pla Obertura de vies concèntriques Visió centralitzada de la ciutat Moscou, París, Amsterdam, Vitòria. Pamplona i Tarragona Dos models d'arquitectura i urbanisme al s. XX 1) Ciutat jardí Urbanitzacions destinades a segona residència A la pràctica es converteixen en veritables ciutats dormitori ciutats de baixa densitat 2) Ciutat funcionalista Blocs de pisos amb l'objectiu de ser útils Anys 90 millora de qualitat dels pisos 11.6.
Les funcions urbanes Activitats que la població fa cada dia i que condicionen la utilització de l'espai de la ciutat: a) Funció residencial equipament i infraestructures per assegurar el benestar dels ciutadans i el correcte funcionalment dels serveis Nucli antic: generalització turisme Eixamples: àrees residencials de prestigi Barris obrers: zones perifèriques b) Funció comercial intercanvis de productes Vinculats a les facilitats de transport i comunicació (importància de aia disposar d'un aeroport, estacions de ferrocarril, centres logístics, etc.) c) Funció industrial necessitat de grans espais i bons accessos Polígons industrials moviments pendulars (anar i tomar) en vehicles aia particulars.
d) Funció política i administrativa capitals funcions econòmiques Funcionaris públics, burocràcia i empreses dedicades al sector terciari e) Funció cultural (+ funció religiosa) Museus i edificis monumentals = concerts, congressos, festivals i espectacles artístics Especialització en educació i recerca Universitats i institucions relacionades f) Funció lúdica i turística Patrimoni cultural / històric + elements naturals àmplia oferta de serveis Campanyes de màrqueting g) Funció militar serveis de refugi, fortalesa o base estratègica Ciutats influència en l'àrea circumdant hinterland / àrea d'influència nuclis llocs centrals Món globalitzat parlar de ciutat global Ciutats = xarxa d'influència i relacions mútues 12.
Les xarxes urbanes i les problematiques de la ciutat actual 13. L'organització politica i territorial d'Espanya i de Catalunya 14. Espanya a Europa i al món 14.1. La globalització És un procés d'integració en el món que influeix en àmbits diversos com l'economia, el social, el cultural, el polític i tecnològic.
L'aldea global és l'evolució de les organitzacions que interconnectes el món 2 factors que han accelerat el procés de globalització Avanços tecnològics revolució tecnològica Més necessitat d'expansió dels fluxos comercials El procés de globalització: - La globalització econòmica: la tecnologia afavoreix la globalització econòmica perquè facilita els contactes i els intercanvis entre empreses. A escala mundial afavorit la deslocalització industrial, el creixement dels aia serveis d'informació i cultura…
- La globalització social Exemples són l'augment del consum, canvis en el mercat laboral, el model aia de família - La globalització cultural: afecta en àmbits com els gustos musicals, els esportius o la ciència, la qual fa que els països inverteixen més recursos en I+D (investigació i desenvolupament) com els Estats Units d'Amèrica o UE. 14.2. Els contrastos físics a Europa Europa té una altitud mitjana baixa amb 3 tipus de relleu: - Massissos i altiplans: relleus antics, molt erosionats i de poca altitud al centre i al nord continental. els Grampians, les Muntanyes Escandinaves, el Massís Central Francès…
- Serralades alpines: formades a l'Era Terciària, són més elevades i abruptes al sud d'Europa Pirineus, Alps, Carpats, Balcans, Caucas, Serralades Bètiques… - Planes i depressions: ocupen gran part del territori. Plana d'Hongria, la Plana del Po, i les depressions de l'Ebre i del aia Guadalquivir.
Els paisatges temperats són els predominants d'Europa que correspon a: - Paisatge oceànic: temperatures moderades i precipitacions abundants tot l'any Façana oest Predomina als boscos de fulla caduca, els prats i la landa - Paisatge mediterrani: estius calorosos i secs per la massa d'aire subtropical, els hiverns són suaus pel mar i pluges irregulars i cauen a la primavera i tardor Sud Abunda la vegetació xeròfila (alzines, pins, arbustos i matolls) - Paisatge continental: temperatures molt fredes a l'hivern i pluges escasses a l'estiu Interior, nord i l'est Taigà, el bosc caducifoli i l'estepa 14.3.
Els contrastos econòmics a la Unió Europea El sector primari: poc representatiu aporta 1,5% del VAB i 5% de població activa Productes agrícoles Ramaderia porcina Pesca L'aqüicultura representa 20% de producció pesquera se centra a criar aia mol·luscos, truita i salmó El sector secundari: altes taxes de producció i ocupació aporta 24,4% del VAB i 22% de població activa Indústria: destaquen la metal·lúrgia i fabricació de maquinària El sector terciari o de serveis: la major part de la riquesa 74% del VAB i quasi un 73% de població activa Activitats comercials Transport Turisme 14.4.
La Unió Europea És una macroorganització superracional que ha preservat la identitat dels Estats i les regions que creo que hi ha d'haver un poder basat en el conjunt d'institucions democràtiques i independents per influir de manera conjunta. Principals institucions de la UE A) Parlament Europeu: òrgan legislatiu elabora i reforma lleis, aprova la gestió dels pressupostos, estudia temes i problemes concrets.
Controla el consell de la UE i la Comissió Europea eurodiputats elegits pels ciutadans cada 5 anys B) Consell Europeu: defineix l'orientació política i les prioritats generals i estableix la política exterior i seguretat comunes Caps d'estat o de Govern més Comissió Europea C) Consell de la UE: reuneix ministres de cada país per debatre, modificar i adoptar lleis i coordinar les polítiques nacionals. Òrgan més important amb el parlament D) Comissió Europea: exerceix la funció exclusiva.
Elabora propostes legislatives i aplica decisions del parlament i el consell Defensa i protegeix els ingressos Format pels presidents i comissaris elegits pels estats cada 4 anys Altres institucions i organismes: A) Tribunal de justícia de la UE (TJUE): té el poder judicial que interpretar aplica els drets i atén recursos de ciutadans particulars i estats Seu a Luxemburg B) Banc central Europeu (BCE): s'encarrega de definir i d'executar la política monetària Seu a Frankfurt C) Tribunal de comptes Europeu (TCE): auditor extern independent, vigila els ingressos dels contribuents i millorar el pressupost.
Seu a Luxemburg D) Comitè econòmic i Social europeu (SEAE): gestiona relacions diplomàtiques amb països externs a la UE Seu a Brussel·les E) Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE): pont entre institucions de la UE amb capacitat de decisió Seu a Brussel·les F) Comitè de les regions (CDR): organisme consultiu format per representants regionals i locals Seu a Brussel·les G) Banc Europeu d'inversions (BEI) H) Defensor del Poble Europeu: prgansime imparcial que investiga males gestions i organismes I) Supervisor Europeu de protecció de dades (SEPD): defensa el compliment de les normes de protecció de dades Els objectius de la Unió Europea són: - Unificació econòmica i monetària amb l'euro creant un mercat comú i una per aconseguir-ho, es van eliminar les barreres comercials i es va implantar l'euro.
L'any 1999 formen unió econòmica amb el BCE (Banc central europeu) - Al 1992 Unificació social i de política exterior de la ciutadania europea i la lliure circulació de persones amb el Tractat de Maastricht - 1995 amb l'acord de Schengen que estableix el final dels controls de fronteres internes entre els Estats integrats, excepte en algunes circumstàncies. 14.5. La política regional Europea - Investigació i innovació per a un creixement econòmic sostenible - Tecnologies de la informació i de la comunitat per aguantar la competitivitat de la UE en l'economia mundial. - Tensió cap a una economia amb baixes emissions de carboni.
Fons de la Unió Europea Fons estructural i d'Inversions Europeu (FEDER): afavorir la cohesió econòmica i aia social Fons social Europeu (FSE): accions de formació professional i de lluita aia contra la desocupació Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER) Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) Fons de Cohesió: dona suport a accions relacionades amb el medi ambient i les xarxes transeuropees de transport. Les iniciatives comunitàries, creades l'any 1988 són programes d'especials que la Comissió Europea proposa per resoldre problemes greus. INTERREG: cooperació transportera.
LEADER: estratègies per afavorir el desenvolupament sostenible de zones rurals EQUAL: combatre discriminació laboral URBAN: regenerar els barris en crisi o en declivi Eurobaròmetre és una enquesta que serveix per mesurar quin és l'estat de l'opinió pública Imatge més positiva: Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos i Irlanda Imatge més negativa: Àustria, Xipre, Grècia i Regne Unit 14.6. La integració d'Espanya a la Unió Europea Al franquisme, Espanya aïllada d'Europa i no pot participar en la construcció de la comunitat Econòmica Europea (CEE) al no ser una democràcia. 1978 restauració democràtica on es van iniciar negociacions per adaptar aia l'economia espanyola als requisits europeus.
1 de gener de 1986 Espanya va entrar a la CEE amb l'objectiu d'integrar-se a aia Europa i assolir nivells més alts de riquesa i benestar. Efectes de la integració en l'àmbit econòmic Ajudes econòmiques que van finançar infraestructures, equipaments i la creació aia de llocs de treball des del 1987 La renda per càpita espanyola s'ha apropat a la mitjana europea. Les ajudes europees van ajudar a crear llocs de treball abans de la crisi de 2008. Més del 90% de la inversió estrangera que rep Espanya prové de la UE. La UE és el principal destí de les exportacions i origen de les importacions aia espanyoles.
L'adopció de l'euro va eliminar els costos de canvi de moneda i va facilitar les aia transaccions internacionals, tot i provocar inicialment una pujada dels preus. Efectes de la integració en l'àmbit social La integració a la UE ha augmentat el benestar i la riquesa de la població aia espanyola. Ha millorat l'estabilitat social i política. Ha incrementat la capacitat de consum de la població. Ha afavorit la instal·lació d'empreses i serveis europeus. La integració ha millorat amb l'ús de l'euro i mesures econòmiques comunes. Encara i així, Espanya encara presenta diferències respecte als països més aia desenvolupats de la UE.
2004-2007 entren molts paisos d'Europa de l'Est pasat a ser destinataris preferents del fins regional europeu al ser paisos poc desenvolupats 14.7. Espanya en el context de la UE i a escala mundial Expansió de 505940km² ocupa el 2n lloc del país més gran a Europa, després de França i el 7è en habitants. Europa té una mitjana 105 habitants per km². Esperança vida: 80 i 86 anys, ocupa dels llocs més elevats. Preocupa consum de tabac, alcohol i obesitat (reduïda amb dieta aia mediterrània). Taxa d'activitat: superior al 50% (Espanya 60%) Atur: mitjana europea 10%, supera el 20% i el 45% en la població jove.
El producte interior brut (PIB) és el valor monetari de la producció de béns i de serveis en un país en un any PIB és de 23.300 € l'any 2015 (1,69 billones d'euros 2025 record històric) a aia Espanya La inversió en educació és un indicador de nivell del desenvolupament social, on hi ha un desequilibri molt importants a Europa: Suïssa, Islàndia: 17% i Espanya no arriba al 10% L'Índex de desenvolupament humà (IDH) creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que serveix per determinar quin és el nivell de desenvolupament del països del món, tenint en compte tres factors: educació, salut i estàndard de vida i s'estudien 4 variables: 1.
Esperança de vida en el moment de néixer. 2. Alfabetització dels adults. 3. L'escolarització. 4. El PIB i la posició del país en la relació mundial segons el PIB.