Todos los exámenes de Selectividad 2026 de todas las comunidades

Examen de Física Selectividad Cataluña 2026 · Setembre Serie 2

Examen de Física de Selectividad de Cataluña (PAU/Selectivitat) 2026, Setembre Serie 2: 4 problemas con solución. Con corrección al momento.

Temas del examen: Camp gravitatori, planetes i satèl·lits · Camp elèctric · Camp magnètic, electromagnetisme i inducció · Moviment harmònic simple, ones i so · Física relativista, quàntica i nuclear

Exercici 1 · Camp gravitatori, planetes i satèl·lits

Exercici 1. Camps gravitatoris

[2,5 punts en total]

Starlink és una constel·lació de satèl·lits que ofereix serveis d'Internet de banda ampla utilitzant òrbites terrestres baixes per a fer més ràpida la comunicació. Cada satèl·lit té una massa de 227 kg i descriu una òrbita circular a una altura de 550 km per sobre de la superfície terrestre.

Dades:

GG:

6,67×10−11 N⋅m2kg−26{,}67 \times 10^{-11}\text{ N}\cdot\text{m}^2\text{kg}^{-2}

Massa de la Terra (MTM_T):

5,98×1024 kg5{,}98 \times 10^{24}\text{ kg}

Radi de la Terra (RTR_T):

6 370 km6\,370\text{ km}

1.1.

A partir de la llei de gravitació universal, deduïu l'expressió de la velocitat orbital en funció del radi orbital i de la massa de la Terra. A continuació, calculeu la velocitat orbital dels satèl·lits a l'altura de 550 km i determineu quantes voltes completes a la Terra descriu cada satèl·lit en un dia. [1,25 punts]

voltes

1.2.

Per a evitar possibles col·lisions amb altres objectes, cada satèl·lit disposa d'un sistema de maniobra que, en detectar un risc, redueix l'altura de l'òrbita. En una d'aquestes maniobres, un satèl·lit baixa gradualment fins a una altura de 530 km. Deduïu l'expressió de l'energia mecànica en funció del radi orbital, la massa de la Terra i la massa del satèl·lit. A continuació, calculeu l'energia mecànica del satèl·lit en aquesta nova òrbita i justifiqueu per què l'energia mecànica orbital ha de ser negativa. [1,25 punts]

Exercici 2 - Opció A · Camp elèctric

Exercici 2. Camps electromagnètics

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

Una càrrega puntual qA=−2,00 μCq_A = -2{,}00\ \mu\text{C} se situa a l'origen de coordenades, i una càrrega puntual qB=−4,00 μCq_B = -4{,}00\ \mu\text{C} se situa a la posició x=1,00 mx = 1{,}00\text{ m} i y=0,00 my = 0{,}00\text{ m}.

Dades:

k=14πε0=8,99×109 N⋅m2⋅C−2k = \frac{1}{4\pi\varepsilon_0} = 8{,}99\times 10^9\text{ N}\cdot\text{m}^2\cdot\text{C}^{-2}

2.1.

Representeu les dues càrregues a la quadrícula (pla xyxy). Dibuixeu-hi també qualitativament (de manera aproximada) les línies del camp elèctric i les línies equipotencials generades per aquest sistema de dues càrregues. [1,25 punts]

2.2.

En quin punt de l'eix xx s'ha de situar una tercera càrrega, qC=−8,00 μCq_C = -8{,}00\ \mu\text{C}, perquè la força elèctrica total sobre qCq_C sigui nul·la? Calculeu el treball que fa el camp elèctric quan la càrrega qCq_C es mou de la posició inicial que heu calculat fins a un punt equidistant de qAq_A i qBq_B situat a l'eix xx. Interpreteu el signe del resultat obtingut. [1,25 punts]

Exercici 2 - Opció B · Camp magnètic, electromagnetisme i inducció

OPCIÓ B

Una espira quadrada de 10,0 cm10{,}0\text{ cm} de costat es desplaça a una velocitat constant de 5,00 cm s−15{,}00\text{ cm s}^{-1} i entra en una regió on hi ha un camp magnètic uniforme, perpendicular al pla del paper i dirigit cap endins. El mòdul del camp magnètic és de 5,00 mT5{,}00\text{ mT}. L'amplària de la regió amb camp magnètic és de 30,0 cm30{,}0\text{ cm}. Es pren com a instant inicial t=0 st = 0\text{ s}, el moment en què l'espira comença a entrar a la regió amb camp magnètic.

2.1.

Calculeu el valor absolut del flux magnètic que travessa l'espira en els instants t=1,00 st = 1{,}00\text{ s}, t=5,00 st = 5{,}00\text{ s} i t=7,00 st = 7{,}00\text{ s}. [1,25 punts]

2.2.

Representeu a la quadrícula de sota el valor absolut de la força electromotriu induïda en funció del temps durant els primers 9,00 s9{,}00\text{ s}. Justifiqueu el sentit del corrent induït en els diferents intervals en què es genera la força electromotriu. [1,25 punts]

Exercici 3 - Opció A · Moviment harmònic simple, ones i so

OPCIÓ A

Un elefant es troba en un parc nacional i, en un moment determinat, és observat per dos investigadors amagats en arbres amb l'objectiu de fer un estudi científic.

3.1.

L'elefant bramula i l'observador 1 percep un nivell d'intensitat sonora de 65,0 dB65{,}0\text{ dB}. Aquest observador es troba a una distància horitzontal de 15,0 m15{,}0\text{ m} de l'elefant i està situat a una altura de 5,00 m5{,}00\text{ m} sobre el terra. Un segon observador percep el so amb un nivell d'intensitat de 62,0 dB62{,}0\text{ dB} i es troba a una distància horitzontal de 20,0 m20{,}0\text{ m} de l'elefant. Determineu a quina altura està situat el segon observador. [1,25 punts]

3.2.

En una altra observació es detecten dos elefants separats 10,0 m10{,}0\text{ m} sobre el pla. Suposant que tots dos emeten un so coherent a una freqüència de 80,0 Hz80{,}0\text{ Hz}, i amb la mateixa amplitud i en fase, determineu en quins punts de la línia recta que uneix els dos elefants no es percep cap so. [1,25 punts]

DADES:

Velocitat del so en l'aire: 340 m s−1340\text{ m s}^{-1}

I0I_0: 10−12 W m−210^{-12}\text{ W m}^{-2}

NOTA: Assumiu que el front d'ona és esfèric.

Exercici 3 - Opció B · Moviment harmònic simple, ones i so

OPCIÓ B

S'utilitza la lent d'un escàner per a capturar la imatge d'un full situat a 20,0 cm20{,}0\text{ cm} de la lent. La imatge que es forma en el sensor de l'escàner està invertida i té la mateixa mida que l'objecte.

3.1.

A quina distància de la lent s'ha de col·locar el sensor perquè es formi una imatge nítida? Calculeu la distància focal imatge de la lent i indiqueu si es tracta d'una lent convergent o divergent. [1,25 punts]

Convergent

Divergent

3.2.

Dibuixeu el diagrama de rajos corresponent en la quadrícula de sota indicant clarament totes les distàncies representades i utilitzades en l'apartat anterior. [1,25 punts]

Exercici 4 · Física relativista, quàntica i nuclear

Exercici 4. Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules [2,5 punts en total]

El radó és un gas noble radioactiu que es produeix de manera natural al subsol com a resultat de la cadena de desintegració de l'urani. El radó es pot acumular en espais tancats com ara soterranis. La inhalació de concentracions superiors a 300 Bq m−3300\text{ Bq m}^{-3} d'aquest gas durant períodes prolongats incrementa significativament el risc de patir càncer de pulmó.

Dades:

Nombre d'Avogadro: NA=6,022×1023N_A = 6{,}022 \times 10^{23}

m(86222Rn)=222 g mol−1m(^{222}_{86}\text{Rn}) = 222\text{ g mol}^{-1}.

El període de semidesintegració del 86222Rn^{222}_{86}\text{Rn} és de 3,82 dies3{,}82\text{ dies}.

4.1.

Observeu la figura i escriviu les principals desintegracions que constitueixen la cadena de desintegració de l'urani fins a la formació del radó. En cada cas, indiqueu de quin tipus de reacció es tracta. [1,25 punts]

4.2.

Es prenen mesures de la massa i l'activitat del radó en una habitació tancada de 18 m318\text{ m}^3 de volum. Si es mesura una massa de 0,80 pg0{,}80\text{ pg} de radó, a quina activitat correspon? Aquest valor està per sobre o per sota del llindar d'activitat per unitat de volum indicat a l'enunciat? Si inicialment es mesura una activitat per unitat de volum de 230 Bq m−3230\text{ Bq m}^{-3} i l'habitació queda perfectament aïllada, quina activitat per unitat de volum hi haurà al cap de 15 dies15\text{ dies}? [1,25 punts]

Per sota

Per sobre

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 6 temas

Els apunts més complets

Tot el temari, tema a tema: explicat a fons, amb esquemes, idees clau i un test per repassar al final de cadascun.

Otras convocatorias de 2026

Juny Serie 1 (2026) · Juny Serie 5 (2026)

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat