Text del document
FEMP PAU LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE L'EMPRESA BLOC 1 Economia Ciència que s'encarrega de satisfer les necessitats humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de nous recursos il·limitats. Els factors de producció RECURSOS NATURALS: Les matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la natura. Exemple: sal, aigua. TREBALL: La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva. CAPITAL: Els béns d'inversió necessaris per produir. Exemples: la maquinària, les eines TECNOLOGIA: La manera de combinar els factors de producció en forma de procediments productius (industrial, artesanal, casolana).
ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL: La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius. El paper dels agents econòmics i la relació entre ells FAMÍLIES Consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (recursos naturals, treball i capital). EMPRESES Produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen. ESTAT Té una funció reguladora de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn jurídic institucional.
A més, proporciona béns i serveis públics, principalment, mitjançant la recaptació d'impostos i cotitzacions. RELACIÓ ENTRES ELS AGENTS FLUX CIRCULAR DE LA RENDA Els Knowmads (super important) Aquests són persones qualificades d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb habilitats per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten autonomia laboral, i tenen fluïdesa a qualsevol feina i aquí adquireixen noves habilitats i coneixements.
Paper de la dona emprenedora dificultats (ha surtit últims ex) - Falta de referents: No hi ha suficients referents femenins - Estereotips de gènere: pensaments de la dona antiquats, a causa del paper d'aquesta durant el transcurs de la història. - Conciliació de la vida professional i familiar: responsabilitats familiars poden afectar la disponibilitat i compromís amb el negoci. - Discriminació de gènere: Les dones poden enfrontar discriminació en àmbits laborals i financers. - Accés a finançament: Les dones poden tenir dificultat per obtenir finançament per als seus negocis.
La teoria del sostre de vidre (ha sutit últims ex) La teoria del sostre vidre, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés d'aquestes a càrrecs directius o de molta responsabilitat. Aquesta teoria permet reconèixer les diferències laborals entre homes i dones. RSC RSC és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus grups d'interès (la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors...). ODS 7 ENERGIA SOSTENIBLE I NO CONTAMINANT. 9 INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES.
12 GARANTIR MODALITATS DE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLES. Classificació de les empreses (últimament ha surtit) DIMENSIOS N. treballadors Facturació anual Actius totals Microempreses 0-9 - o = 2 M - o = 2 M Petites 10-49 - o = 10 M - o = 10 M Mitjanes 50-249 - o = 50 M - o = 43 M Grans 250 o + + de 50 M + de 43 M ACTIVITAT Sector primari, sector secundari, sector terciari, sector quaternari GEOGRÀFIC Local Localitat concreta. Regional Diverses localitats. Nacional En un sol país. Internacional Op en un país pero exporten a altres.
Multinacional Filials o sucursals a altres països PROPIETAT DEL CAPITAL Privades (propietat de persona física o jurídica particular), Pública (estat), Mixta (Estat i particulars). Formes jurídiques (sempre surt) Localització La localització consisteix a decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. FACTORS -Aprovisionaments i subministraments proximitat de les fonts d'aprovisionament permetrà l'estalvi de transport, i la facilitat d'aconseguir els subministraments necessaris. -Treball existència d'un mercat de treball, poder trobar mà d'obra. Territoris mà d'obra icost més baix + atractives.
-Capital facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i financeres permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. -Costos de la instal·lació - Infraestructures de transports i comunicacions facilitat per accedir a mitjans de transport i les comunicacions per internet. - Legislació Cal tenir en compte el marc normatiu fiscal, mercantil, mediambiental i social, a més de les facilitats per crear empreses. - Desenvolupament econòmic der la zona. - Mercat i competència Les zones en què els mercats estiguin saturats deixaran de ser atractives.
Dimensió La dimensió fa referència a la capacitat de producció, que està determinada per la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat on opera. La capacitat productiva és una decisió que s'ha de prendre paral·lelament a la localització, ja que els dos factors estan relacionats. Creixement intern - Especialització/expansió L'empresa enfoca l'activitat en un tipus molt concret de productes o serveis, enforteix la seva posició en el mercat i busca diferenciar- se dels competidors. -Diversificació L'empresa decideix augmentar la varietat de productes que ofereix a partir del producte o servei original.
Què és la Matriu d'Ansoff Creixement extern Estratègia de concentració - Fusió La unió de dues empreses o més per crear-ne una de nova. Aconsegueixen ampliar la quota de mercat, la capacitat productiva i el poder de mercat. A + B = C -Absorció Una empresa més potent n'adquireix una altra amb menys capacitat. L'empresa que absorbeix aconsegueix quedar-se amb la clientela de l'altra empresa, però també n'ha d'assumir els deutes. A + B = AB -Participació Una empresa compra accions d'una altra per tenir influència o control. Si en té més del 50%, pot controlar les decisions. No implica la desaparició de cap empresa.
-Hòlding Una empresa compra la majoria d'accions d'altres empreses (filials) i les controla. Cada empresa segueix existint legalment, però està sota el control de la matriu. Estratègia de cooperació - Cooperació Diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o informació per aconseguir objectius comuns. Poden ser a ll.t o a c.t -Joint venture Dues empreses creen conjuntament una nova empresa per fer un projecte específic o entrar en un mercat nou. ANÀLISI DE L'ENTORN (IMP) ENTORN ESPECÍFIC (MICROENTORN) LES CINC FORCES DE PORTER És una eina d'anàlisi que permet als emprenedors comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. 1.
El poder de negociació dels clients: capacitat que tenen els clients per imposar condicions de compravenda. 2. El poder de negociació dels proveïdors: capacitat que tenen els proveïdors per imposar les característiques de compravenda. 3. L'amenaça de nous competidors: Una indústria no és atractiva si les seves barreres d'entrada i de sortida no són prou accessibles. Quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i puguin dominar aquesta quota de mercat. - BARRERES D'ENTRADA: Factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat. - BARRERES DE SORTIDA: Factors que dificulten la sortida.
No es recupera inversió obliga a quedar-se en el sector. 4. L'amenaça de nous productes substitutius: no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó que també empreses d'altres sectors. 5. La rivalitat entre els competidors: S'han de tenir en compte diversos factors el nombre i la diversitat dels competidors, les barres de mobilitat i de sortida, el ritme de creixement de la indústria i la diferenciació del producte. ENTORN GENERAL (MACROENTORN) ANÀLISI PESTEL La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.
BLOC 2 Àres funcionals de l'empresa Direcció empresarial Estructura organitzativa Model lineal/jeràrquic Basat en el principi de comandament. Les persones estan subordinades a un cap. Funcional Basat en l'existència d'especialistes que es dediquen a una tasca concreta Asessorament (staff) Basat en una estructura central jeràrquica però es mantenen relacions d'assessorament amb especialistes. Representació gràfica Organigrama Model teal Una organització TEAL és un tipus d'organització oberta que es basa en l'autogestió dels equips, en lloc de dependre de jerarquies i estructures tradicionals. Els empleats tenen el poder de prendre decisions i resoldre problemes de manera autònoma.
Això els permet sentir-se més valorats i empoderats en la seva feina, cosa que alhora augmenta el seu compromís i motivació. Es busca màximitzar l'eficiència. Problema Al no haver una estructura clara pot generar confusió i conflictes entre els empleats o inseguretat a l'hora de prendre determinades decisions. Estil de lideratge Autoritàri Basat en un estil dominat per part del líder que pren la majoria de decisions sense consultar. Acostuma a exigir obediència, és controlador, dominant i restrictiu. RELACIONAT EN TEORIA:X treballadors dropos, no els agrada treballar, no responsabilitats Liberal Basat en la participació mínima del líder.
Dona molta llibertat als treballadors per a que prenguin decisions. Líder participa poc, només dona idees i no intervé si no li demanen. Democràtic Líder busca ser un més del grup. les decisions es prenen entre tots amb la supervisió, guia i consentiment del líder. RELACIONAT EN TEORIA:Y Persones volen treballar, accepten responabilitats i estan motivats, són creatius.
Les funcions del departament de recursos humans -Organització i planificació del personal -Reclutament i selecció -Plans d'acollida -Formació -Avaluació i control -Administració del personal -Clima i satisfacció laboral -Plans de carrera i promoció professional -Relacions laborals El contracte de treball Acord entre el treballador i l'empresa en què s'exposen els detalls de la relació laboral, respectant les condicions mínimes fixades als convenis col·lectius. Conveni col·lectiu. Acords bàsics pactats entre els representants dels treballadors i de les empreses d'un sector d'activitat. Fruit de la negociació col·lectiva i s'acorden les condicions de treball i les normes de convivència.
ÀREA PRODUCCIÓ Procés de producció Procès en el qaul es transformen m.primeres en productes acabats mitjançant l'aplicació d'una det. tecnologia. Funció de producció Indica la quantitat màxima de producte que una emp. pot obtenir amb cada combinació de factors de producció. Producció (quantitat)= T (tecnologia) f (capital, treball, terra, organització empresarial) Productivitat és la relació entre la quantitat de producte obtinguda i la quantitat de factor emprat. L'empresa ha d'intentar millorar la productivitat dels factors amb el temps, així serà més eficient.
PL (treball) Productes/ Treballadors o hores de treb) PK (maquinària) Productes/ Màquines o hores d'ús P Global Producció total/ CT factors utilitzats Taxa de variació Pglobal 2-Pglobal1 / P global 1 i ho multipliquem tot per 100 Diferència eficàcia i eficiència -Eficàcia: ser capaç d'assolir un objectiu. -Eficiència: ser capaç d'assolir un objectiu amb els mínims recursos possibles. Pot ser econòmica o tècnica.
Eficiència tècnica i econòmica (ha surtit a sele últims anys) Els costos de producció: Costos fixos (no depenen de la quantitat produïda o venuda) Costos variables (depenen de la quantitat produïda) Consum = Compres + (Existències inicials - Existències finals) = Compres + Variació d'existències BENEFICI = Ingressos (Pv · Qv) - Despeses (CF + CV (CV = Q · Cvu)) PUNT MORT/LLINDAR DE RENDIBILITAT = CF/Pv-Cvu marge de contribució Màrqueting El màrqueting és qualsevol activitat que desenvolupa una empresa amb l'objectiu de satisfer les necessitats i els desitjos dels consumidors.
Màrqueting Mix Producte Preu Distribució Promoció Estratègies de marca: -Marca única mateixa marca a tots els seus productes. ex: sony -Marques múltiples marques diferents als seus productes. ex: Coca-Cola, Fanta, Aquarius -Marques de distribuïdor no porten la marca del fabricant sinó la del distribuïdor, Hacendado. Estratègies de preu: Estratègia de preus baixos (es pot arribar a més segments de mercat) Estratègia de preus alts o preus de prestigi (posiciona la seva marca com a selecta i de més qualitat) Estratègia de preus psicològics (es tracta d'utilitzar valors que poden semblar menors tot i que no ho són= 99,99) En funció del la fase del cicle de vida d'un producte: 1.
Introducció preus decremats (molt alts per abaixar després) 2. Creixement preus de penetració (posar un preu inferior al de la competència) 3. Maduresa estratègies de fidelització (sortejos, promocions...) 4.
Declivi descomptes Canals de distribució i estratègies de distribució: Estratègia intensiva (OBJ: d'arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles) Estratègia selectiva (punts de venda concrets) Estratègia exclusiva (pocs establiment o un de sol) Estratègies relacionades amb la promoció: Publicitat (anuncis, cartells...) Promocions del producte o promoció de vendes (paga'n dos i emporta-te'n tres...) Venda personal Relacions públiques (tenir el suport d'influenciadors, unir-te a campanyes solidàries...) Fires i exposicions Les 4P del màrqueting digital Personalització: adaptació a les necessitats i preferències individuals de cada consumidor.
Persona a persona: fomentar les interaccions autèntiques amb els clients. Participació: implicar activament els consumidors en el procés de màrqueting. Predicció en models: utilització de tecnologies per anticipar les necessitats i comportaments dels consumidors.
Inversions Temps inv a curt termini (- o = d'un ex eco) o a llarg termini (+ d'1 ex eco) Tipus de bé material (tenen forma física) /immaterial (no tenen forma física) /financera (adquisició de drets d'actius financers) Finalitat Reposició (substitució d'una cosa que no funciona)/ expansiva (s'adquireixen nous béns per tal d'augmentar la capacitat productiva) / estratègica (inversions d'acord amb l'estratègia q vol aconeguir l'emp per ser + competitiva) Una inversió comporta altres Inversió substitutiva (no es pot fer cap inversió semblant) /Inversió complementària (una inversió crea la necessitat de fer un altra inversió) /Inversió independent (una inversió no te cap efecte en un altra inversió).
Característiques d'una inversió Desemborsament inicial: es representa amb Do Durada temporal n Fluxos nets de caixa: es representen amb Fi i suposen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l'empresa. Valor residual: és el valor del bé al final de la seva vida útil. Es representa en R Mètodes estàtics (diners mateix valor en cada període) Payback Consisteix a calcular el temps que es trigarà a recuperar el desemborsament inicial de la inversió. En cas que s'hagi de triar entre diversos projectes, s'escollirà el que permeti recuperar abans la inversió.
Mètodes dinàmics (els diners canvien) VAN i TIR (sempre surt) Estructura financera Fonts de finançament Segons la propietat dels recursos -Recursos propis pertanyen als propietaris de l'empresa. Ex: capital social de l'empresa, reserves... -Recursos aliens no pertanyen als propietaris de l'empresa, sinó que són prestats i s'han de tornar. Ex: préstecs, crèdits… Segons la procedència dels recursos -Finançament extern: procedeixen de fora de l'empresa, no s'han generat amb l'activitat de la mateixa empresa. Ex: préstecs, subvencions, capital social de l'empresa... -Finançament intern: es generen dins de l'empresa. Ex: reserves, quotes d'amortització...
Segons el període de temps que es necessiten els diners -Fonts a llarg termini: s'han de tornar en un període superior a un any. Ex: préstecs a llarg termini... -Fonts a curt termini: s'han de tornar en un període inferior a un any. Ex: préstecs a curt termini... Fonts pròpies externes Capital inicial Les primeres fonts de finançament que té l'empresa. ajuts procedents de la família, els amics i les persones que pel motiu que sigui confien en el projecte. Capital de risc Són empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement.
En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de la seva propietat. Business angels Crowdfunding posar en contacte les persones emprenedores que necessiten finançament amb diferents inversos que vulguin apostar per l'empresa. Subvencions són fons públics a cost zero i que no s'han de tornar. Fonts de finançament pròpies internes Reserves: són els beneficis no distribuïts per l'empresa. ajuden l'empresa a créixer i expandir-se. Amortitzacions: són quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir del valor que va perden l'immobilitzat de l'empresa, ja sigui per l'ús o bé perquè s'ha quedat obsolet a causa de la innovació.
Provisions Fonts de finançament alienes a llarg termini Préstec a llarg termini: és una opció que tenen les empreses per demanar diners, se sol·licita a les entitats financeres. Emprèstit: recórrer a altres empreses o a particular i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. Lísing: consisteix en el fet que l'empresa financera compra el bé que necessita l'empresa en qüestió a un proveïdor i l'hi lloga. Rènting: és una opció de finançament aliè per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat. L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor, i mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa.
Fons de finançament alienes a curt termini Pòlissa de crèdit o línia de crèdit: consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. Descompte d'efectes: consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60, o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els deutes documentals al banc i aquest n'anticipa el valor. Crèdit comercial: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies. Facturatge: és una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100% de la facturació d'un client a una entitat financera.
Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%. Altres f.f.a a c.t Descobert en compte, Préstec a curt termini, Crèdit comercial, Confirming, Fons espontanis de finançament. Compte de pèrdues i guanys (sempre surt) Balanç de situació (sempre surt) Fons de maniobra (sempre surt) És la part d'actiu corrent finançat amb recursos permanents.
FM= AC-PC Cas supermercats excepció, ells normalment FM - Situacions financeres de l'empresa Ràtios financeres (sempre surt) Liquiditat = Actiu corrent / Passiu corrent (valor orientat entre 1,5 i 2) Tresoreria = (Realitzable + Disponible) / Passiu corrent (el valor ha de ser prop d'1) Disponibilitat = Disponible / Passiu corrent (valor òptim entre 0,3 i 0,4) Solvència (ràtio de garantia) = Actiu / Deutes (valor superior a 1 i pròxim a 2) Endeutament = Deutes / Total Patrimoni Net i Passiu (valor entre 0,4 i 0,6) Estructura del deute = Passiu corrent / Deutes (valor molt proper a 0) ANÀLISIS ECONÒMICA Rendibilitat econòmica BAII/Total Actiu (el resultat ens indica la quantitat que està guanyant l'empresa per cada 100€ invertits abans de descomptar interessos i impostos, com més alt sigui aquesta ràtio millor) Marge · Rotació = BAII/Vendes · Vendes/Actiu Rendibilitat financera Benefici net/Patrimoni net (mesura la remuneració als propietaris de l'empresa, com més alt sigui, més grans seran els beneficis obtinguts pels inversors) L'efecte palanquejament és la relació entre recursos aliens i recursos propis d'un negoci o empresa.
L'efecte palanquejament és positiu quan la rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè. Cost del finançament aliè de l'empresa (CFA) = despeses financeres/passiu Rendibilitat de les vendes = BAII/Import Net de la xifra de vendes (indica quina ha estat l'aportació relativa de les vendes al nivell de benefici, quant més alt és l'indicador, més rendible són les vendes) BLOC 3 Models de negoci Freemium bona part dels serveis s'ofereix sense cap cost, tot i que hi ha un petit paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses.
Ex: Spotify Longtail consisteix a vendre menys quantitats de més productes (poques unitats de molts productes). Està compost per molts articles diferents que tenen poca demanda. Ex: la venda per catàleg Multiplataforma tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clients interdependents. Aquestes tenen valor per a un grup o segment de mercat només si l'altre o els altres i són presents. Ex: BlaBlaCar Aplicacions mòbils Una aplicació mòbil és una aplicació de programari que es pot utilitzar en dispositius mòbils, tauletes, ordinadors...
Hi ha empreses que ho fan servir de manera professional, com a ajuda per fer una gestió concreta, o inclús empreses que s'encarreguen de crear aplicacions que responen les necessitats d'altres entitats. Ex: Shein Subscripció els clients paguen una tarifa recurrent a canvi d'accedir de manera continuada a un producte o servei. Ex: Netflix o Spotify. D'afiliació: es basa en la promoció de productes o serveis de tercers a canvi d'una comissió per cada venda o acció generada. Ex: programes d'afiliació d'Amazon on els afiliats guanyen una comissió per cada compra feta a través del seu enllaç d'afiliat.
Franquícia: és un model de negoci en què el propietari d'una empresa reconeguda ven a un tercer els drets per explotar la seva marca. Ex: Mc Donald's. Circular: es basa en el disseny de productes i serveis per optimitzar l'ús de recursos i minimitzar el malbaratament. Ex: models de lloguer, reutilització, reciclatge… R+D+I 1. Recerca (R): Investigació bàsica o aplicada per generar nou coneixement. No sempre té una aplicació immediata, però és la base de futurs desenvolupaments. Exemple: estudiar nous materials, entendre processos biològics. 2. Desenvolupament (D): Aplicació pràctica dels coneixements obtinguts en la recerca per crear nous productes, serveis o processos.
Exemple: crear un nou fàrmac, desenvolupar un software, millorar un motor. 3. Innovació (I): Introducció efectiva d'aquests nous productes o millores al mercat o dins l'empresa. Exemple: llançar un producte innovador, millorar processos interns, canviar el model de negoci. Innovació radicali/disruptiva canvis revolucionaris en la tecnologia i representen punt d'inflexió per pràctiques existents. Ex: comerç a través d'internet o la distribució de música en streaming. incremental S'afegeix o se substitueix una part del producte o servei. Ex: canviar l'envàs per un de més còmode o fabricat amb materials reciclable.
Empres ambidextra És la que utilitza la innovació per aconseguir, de manera simultània, l'explotació del negoci actual i l'exploració de nous camps d'acció. Es dedica a modernitzar el present i construir el futur. En la definició d'empresa ambidextra es parla dels conceptes explotació i exploració. L'explotació representa el present, l'exploració es prepara per operar en èpoques de futur. El fonament per aconseguir innovar en l'empresa de manera contínua és l'experimentació. Experimentar és provar alguna cosa per veure si funciona o no. Mapa d'empatia És una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l'empresa.
Matriu ERIC i oceans blaus: La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais amb l'objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l'empresa diferenciar-se de la competència i crear valor. Les quatre preguntes de la matriu ERIC són què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear. L'estratègia de l'oceà blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, o veta de mercat, que encara no ha estat explorat pel comerç. Es crea una nova demanda sense competència.
Storytelling és una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audència utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries que commouen i emocionen. Elevator spitch és una exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut. BLOC 4 El pla de negoci és un document en què es desenvolupa una idea o un projecte d'empresa a partir d'una iniciativa emprenedora. Conté una descripció ordenada i justificada del projecte, amb els elements que el componen, i explica el procés de formació, la planificació i l'organització del model de negoci.
ESTRUCTURA DEL PLA DE NEGOCI: Presentació - Idea de negoci - Descripció de l'activitat - Nom de l'empresa - Persones emprenedores Pla de màrqueting - Estudi de mercat - Estratègia de màrqueting Pla de producció - Processos productius - Recursos materials - Existències - Estructura de costos - Recursos humans Pla d'inversió i finançament - Inversions previstes - Estudi de les fonts de finançament Forma jurídica i aspectes legals - Elecció de la forma jurídica - Tràmits documentals - Viabilitat juridicolegal Anàlisi DAFO DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) permet estudiar els quatre factors que caracteritzen el pla de negoci, agrupats en els factors interns (fortaleses i debilitats) i els factors externs (oportunitats i amenaces).
Debilitats: aspectes en què la competència ens supera. Amenaces: impediments o dificultats de l'entorn. Fortaleses: aspectes en què superem a la competència. Oportunitats: possibilitat d'explotar un valor afegit o avantatges competitius. Lean Startup és una organització que està en una fase prèvia on ha de definir primerament a qui es dirigeix i quines necessitats satisfà, després el seu producte i finalment el model de negoci amb el qual arribarà al consumidor. Tenen possibilitats de creixement. Producte mínim viable és una versió inicial de la idea d'un producte o servei que permet a l'empresa provar, avaluar i validar si la idea compleix realment els seus objectius i els del client.
Concepte de propietat industrial dret exclusiu que té la persona inventora o creadora d'una invenció. Les patents: són títols que reconeixen el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada i impedeixen a tercers la utilització sense el consentiment del titular. La seva durada és de 20 anys. Propietat intel·lectual: conjunt de facultats o drets que la llei concedeix a la persona autoria d'una obra. Secret empresarial: és informació o coneixement que és secret, els seus components no són generalment coneguts i per això aporta valor empresarial.
Els drets d'autor protegeixen obres creatives (com llibres, cançons o vídeos) des del moment en què es creen, i duren fins a 70 anys després de la mort de l'autor. Una marca registrada protegeix noms, logotips o eslògans d'empresa. Cal registrar-la oficialment, i pot durar indefinidament si es renova cada 10 anys. Model Canvas és una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual a partir de quatre preguntes bàsiques: què, qui, com i quant.