1. El descobriment de la cèl·lula
Flashcards
- Qui va observar per primera vegada les cèl·lules en suro?
- Robert Hooke
- Quin científic és conegut com el pare de la microbiologia?
- Anton van Leeuwenhoek
- Quins són els tres elements bàsics que componen una cèl·lula?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA)
- Quins són els dos tipus principals de cèl·lules segons la seva organització?
- Procariotes i eucariotes
Preguntes tipus test
- Qui va encunyar el terme 'cèl·lula' després d'observar suro?
- a) Anton van Leeuwenhoek
- b) Robert Hooke
- c) Robert Brown
- d) Theodor Schwann
Resposta: b) Robert Hooke. Robert Hooke va ser qui va encunyar el terme 'cèl·lula' després d'observar suro al microscopi, a causa de la semblança amb les cel·les d'un rusc.
- Quin científic és considerat el pare de la microbiologia?
- a) Robert Brown
- b) Theodor Schwann
- c) Anton van Leeuwenhoek
- d) Matthias Schleiden
Resposta: c) Anton van Leeuwenhoek. Anton van Leeuwenhoek és considerat el pare de la microbiologia per les seves observacions pioneres de bacteris, protozous i espermatozoides amb microscopis simples.
- Quin postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent?
- a) Primer postulat
- b) Segon postulat
- c) Tercer postulat
- d) Quart postulat
Resposta: c) Tercer postulat. El tercer postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent, idea difosa per Rudolf Virchow.
1.1. La teoria cel·lular
Flashcards
- Qui va encunyar el terme 'cèl·lula'?
- Robert Hooke
- Quin científic és considerat el pare de la microbiologia?
- Anton van Leeuwenhoek
- Quin és el primer postulat de la teoria cel·lular?
- Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
- Qui va demostrar la divisió cel·lular?
- Robert Remak
Preguntes tipus test
- Quin científic va encunyar el terme 'cèl·lula' després d'observar el suro?
- a) Anton van Leeuwenhoek
- b) Robert Hooke
- c) Robert Brown
- d) Theodor Schwann
Resposta: b) Robert Hooke. Robert Hooke va ser qui va encunyar el terme 'cèl·lula' en observar el suro, degut al seu semblant a les cel·les d'un rusc.
- Qui va estendre la teoria cel·lular als animals, afirmant que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules?
- a) Matthias Schleiden
- b) Robert Brown
- c) Theodor Schwann
- d) Anton van Leeuwenhoek
Resposta: c) Theodor Schwann. Theodor Schwann va estendre la teoria cel·lular als animals, afirmant que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Schleiden ho va aplicar a les plantes.
- Quin postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent?
- a) Primer postulat
- b) Segon postulat
- c) Tercer postulat
- d) Quart postulat
Resposta: c) Tercer postulat. El tercer postulat de la teoria cel·lular estableix que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent.
1.2. Els avanços en microscopia
Flashcards
- Quin tipus de microscopi permet veure detalls més precisos utilitzant llum ultraviolada?
- Microscopi de llum ultraviolada
- Quin tipus de microscopi permet observar cèl·lules sense tenyir-les?
- Microscopi de contrast de fases
- Quin any es va perfeccionar el microscopi electrònic, revolucionant la citologia?
- 1952
- Quins orgànuls cel·lulars es van descobrir gràcies al microscopi electrònic?
- Ribosomes, lisosomes, peroxisomes
Preguntes tipus test
- Quin tipus de microscopi va revolucionar la citologia el 1952, permetent el descobriment de ribosomes, lisosomes i altres estructures?
- a) Microscopi òptic
- b) Microscopi electrònic
- c) Microscopi de contrast de fases
- d) Microscopi de llum ultraviolada
Resposta: b) Microscopi electrònic. El microscopi electrònic, perfeccionat el 1952, va permetre el descobriment de nombroses estructures cel·lulars i va revolucionar la citologia.
- Quina característica del microscopi de contrast de fases permet observar cèl·lules sense necessitat de tenyir-les?
- a) Utilitza llum ultraviolada per augmentar la resolució.
- b) Modifica el contrast de la llum per fer visibles les estructures.
- c) Reflecteix electrons sobre la superfície de la cèl·lula.
- d) Amplia la imatge a través de lents magnètiques.
Resposta: b) Modifica el contrast de la llum per fer visibles les estructures.. El microscopi de contrast de fases fa possible observar cèl·lules sense tenyir-les modificant el contrast de la llum que passa a través de la mostra.
- Quins elements cel·lulars es van poder estudiar amb detall gràcies al microscopi electrònic?
- a) Nucli i mitocondris
- b) Membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts
- c) Paret cel·lular i cloroplasts
- d) Vacúols i ribosomes
Resposta: b) Membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts. El microscopi electrònic va permetre estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts, proporcionant una visió més clara de les seves estructures.
1.3. El concepte de cèl·lula
Flashcards
- Quins són els tres elements bàsics d'una cèl·lula?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
- Quina és la funció principal de la membrana plasmàtica?
- Actuar com a barrera entre el medi intern i extern de la cèl·lula.
- Què és el citoplasma?
- El medi intern líquid de la cèl·lula on es troben els orgànuls.
- Quina és la principal diferència entre cèl·lules procariotes i eucariotes?
- Les cèl·lules eucariotes tenen un nucli definit, mentre que les procariotes no.
Preguntes tipus test
- Quins són els tres elements bàsics que componen una cèl·lula?
- a) Membrana plasmàtica, citoplasma i paret cel·lular.
- b) Nucli, mitocondris i ribosomes.
- c) Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
- d) Reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi i lisosomes.
Resposta: c) Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).. La cèl·lula es defineix per tenir tres components essencials: una membrana plasmàtica que l'envolta, el citoplasma on tenen lloc les funcions cel·lulars, i el material genètic (DNA) que conté la informació hereditària.
- Quina és la principal diferència entre cèl·lules procariotes i eucariotes pel que fa a l'organització del seu material genètic?
- a) Les cèl·lules procariotes tenen el DNA dins del nucli, mentre que les eucariotes el tenen dispers al citoplasma.
- b) Les cèl·lules eucariotes tenen el DNA dins del nucli, mentre que les procariotes el tenen dispers al citoplasma.
- c) Només les cèl·lules eucariotes tenen material genètic.
- d) Les cèl·lules procariotes tenen DNA circular, mentre que les eucariotes tenen DNA lineal.
Resposta: b) Les cèl·lules eucariotes tenen el DNA dins del nucli, mentre que les procariotes el tenen dispers al citoplasma.. La característica distintiva clau és que les cèl·lules eucariotes tenen el DNA confinat dins d'un nucli delimitat per una membrana, mentre que en les cèl·lules procariotes el DNA es troba dispers directament al citoplasma.
- Quina de les següents opcions descriu millor la funció dels virus en relació amb les cèl·lules?
- a) Els virus són unitats bàsiques de vida autònoma.
- b) Els virus poden reproduir-se independentment fora de les cèl·lules.
- c) Els virus necessiten envair una cèl·lula viva per reproduir-se.
- d) Els virus tenen citoplasma i enzims per al metabolisme.
Resposta: c) Els virus necessiten envair una cèl·lula viva per reproduir-se.. Els virus no poden reproduir-se per si mateixos i requereixen envair una cèl·lula hoste per replicar el seu material genètic i produir més virus.
2. La forma i la mida de les cèl·lules
Flashcards
- Quina és la unitat de mesura utilitzada per a les cèl·lules?
- Micròmetre (µm)
- Quina és la unitat de mesura utilitzada per als orgànuls cel·lulars?
- Nanòmetre (nm)
- Quina és la unitat de mesura utilitzada per a les distàncies moleculars?
- Àngström (Å)
- Quina és la mida aproximada d'un eritròcit?
- 7 µm
Preguntes tipus test
- Quina unitat de mesura s'utilitza per mesurar les cèl·lules?
- a) Mil·límetres (mm)
- b) Micròmetres (µm)
- c) Nanòmetres (nm)
- d) Àngströms (Å)
Resposta: b) Micròmetres (µm). Les cèl·lules són molt petites i es mesuren en micròmetres (µm o micres).
- Quina unitat de mesura s'utilitza per mesurar els orgànuls cel·lulars?
- a) Mil·límetres (mm)
- b) Micròmetres (µm)
- c) Nanòmetres (nm)
- d) Àngströms (Å)
Resposta: c) Nanòmetres (nm). Els orgànuls cel·lulars són estructures petites dins de la cèl·lula, per tant es mesuren en nanòmetres (nm).
- Quina unitat de mesura s'utilitza per mesurar les distàncies moleculars?
- a) Mil·límetres (mm)
- b) Micròmetres (µm)
- c) Nanòmetres (nm)
- d) Àngströms (Å)
Resposta: d) Àngströms (Å). Les distàncies moleculars són encara més petites que els orgànuls cel·lulars, per tant es mesuren en àngströms (Å).
2.1. La forma de les cèl·lules
Flashcards
- Com es relaciona la forma d'una cèl·lula amb la seva funció?
- La forma d'una cèl·lula està directament relacionada amb la seva funció.
- En què es mesura la mida de les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quina és la mida típica d'un bacteri?
- 1-2 µm
- Quina és la mida típica d'una cèl·lula humana?
- 5-20 µm
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor la relació entre la forma d'una cèl·lula i la seva funció?
- a) La forma d'una cèl·lula no té cap relació amb la seva funció.
- b) La forma d'una cèl·lula està indirectament relacionada amb la seva funció.
- c) La forma d'una cèl·lula està directament relacionada amb la seva funció.
- d) La forma d'una cèl·lula només està relacionada amb la seva funció en organismes unicel·lulars.
Resposta: c) La forma d'una cèl·lula està directament relacionada amb la seva funció.. La forma d'una cèl·lula sovint reflecteix la seva funció especialitzada. Per exemple, les cèl·lules nervioses tenen prolongacions llargues per transmetre senyals a llargues distàncies, mentre que les cèl·lules epitelials poden ser planes per cobrir superfícies.
- Quina unitat de mesura s'utilitza més comunament per mesurar la mida de les cèl·lules?
- a) Mil·límetre (mm)
- b) Micròmetre (µm)
- c) Nanòmetre (nm)
- d) Àngström (Å)
Resposta: b) Micròmetre (µm). Les cèl·lules són generalment massa petites per ser mesurades en mil·límetres, així que s'utilitzen micròmetres (µm) com a unitat de mesura estàndard. Un micròmetre és una mil·lèsima part d'un mil·límetre.
- Quina és la mida aproximada d'un eritròcit humà?
- a) 2 µm de diàmetre
- b) 7 µm de diàmetre
- c) 20 µm de diàmetre
- d) 50 µm de diàmetre
Resposta: b) 7 µm de diàmetre. Els eritròcits, o glòbuls vermells, tenen un diàmetre d'aproximadament 7 micròmetres (µm). Aquesta mida els permet passar fàcilment pels capil·lars sanguinis.
2.2. Les unitats de mesura en citologia
Flashcards
- En quina unitat es mesuren les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quants micròmetres hi ha en un mil·límetre?
- 1.000 µm
- Per a què s'utilitza el nanòmetre (nm)?
- Per mesurar orgànuls cel·lulars
- Quants nanòmetres hi ha en un micròmetre?
- 1.000 nm
Preguntes tipus test
- Quina unitat de mesura s'utilitza per a distàncies moleculars molt petites?
- a) Micròmetre (µm)
- b) Nanòmetre (nm)
- c) Ångström (Å)
- d) Mil·límetre (mm)
Resposta: c) Ångström (Å). L'ångström (Å) és la unitat de mesura utilitzada per a distàncies moleculars molt petites.
- Quina relació existeix entre el mil·límetre (mm) i el micròmetre (µm)?
- a) 1 mm = 10 µm
- b) 1 mm = 100 µm
- c) 1 mm = 1.000 µm
- d) 1 mm = 10.000 µm
Resposta: c) 1 mm = 1.000 µm. Un mil·límetre (mm) equival a 1.000 micròmetres (µm).
- Si un orgànul cel·lular té una mida de 500 nm, a quants micròmetres (µm) equival?
- a) 0,5 µm
- b) 5 µm
- c) 50 µm
- d) 500 µm
Resposta: a) 0,5 µm. Com que 1 µm = 1.000 nm, 500 nm equivalen a 0,5 µm.
2.3. La mida de les cèl·lules
Flashcards
- Quina unitat de mesura s'utilitza per mesurar les cèl·lules?
- Micròmetre (µm)
- Quina és la mida aproximada d'un bacteri típic?
- 1-2 µm
- Quina és la mida aproximada d'un eritròcit?
- 7 µm de diàmetre
- Quina és la mida aproximada d'un hepatòcit?
- ~20 µm de diàmetre
Preguntes tipus test
- Quina és la mida típica d'un bacteri?
- a) 5 - 20 µm
- b) 1 - 2 µm
- c) 200 - 300 µm
- d) 7 cm
Resposta: b) 1 - 2 µm. Els bacteris solen mesurar entre 1 i 2 micròmetres (µm).
- Quant mesura aproximadament un eritròcit humà de diàmetre?
- a) 20 µm
- b) 150 µm
- c) 7 µm
- d) 1 cm
Resposta: c) 7 µm. Els eritròcits, o glòbuls vermells, tenen un diàmetre d'aproximadament 7 micròmetres (µm).
- Quina és la mida aproximada d'un oòcit humà?
- a) 53 µm
- b) ~150 µm
- c) 20 µm
- d) 1-2 µm
Resposta: b) ~150 µm. Els oòcits humans tenen una mida d'aproximadament 150 micròmetres (µm).
2.4. La relació entre mida, forma i estat de la cèl·lula
Flashcards
- Quina relació hi ha entre la forma i la funció d'una cèl·lula?
- La forma està directament relacionada amb la funció que realitza.
- En quina unitat es mesuren les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quina és la mida aproximada dels bacteris?
- 1 – 2 µm
- Quina és la mida aproximada de les cèl·lules humanes?
- 5 – 20 µm
Preguntes tipus test
- Quina relació existeix entre la forma d'una cèl·lula i la seva funció?
- a) La forma no influeix en la funció.
- b) La forma està directament relacionada amb la seva funció.
- c) La forma només afecta la mida de la cèl·lula.
- d) La forma afecta només la reproducció cel·lular.
Resposta: b) La forma està directament relacionada amb la seva funció.. La forma d'una cèl·lula està estretament lligada a la funció que duu a terme. Per exemple, les neurones tenen una forma allargada per transmetre senyals a llarga distància.
- Quina és la unitat de mesura més utilitzada per mesurar cèl·lules?
- a) Mil·límetre (mm)
- b) Nanòmetre (nm)
- c) Micròmetre (µm)
- d) Ångström (Å)
Resposta: c) Micròmetre (µm). Les cèl·lules són molt petites i es mesuren en micròmetres (µm). Un mil·límetre equival a 1.000 micròmetres.
- Quina és la mida aproximada dels eritròcits humans?
- a) 2 µm de diàmetre
- b) 7 µm de diàmetre
- c) 20 µm de diàmetre
- d) 150 µm de diàmetre
Resposta: b) 7 µm de diàmetre. Els eritròcits humans tenen un diàmetre aproximat de 7 µm. Aquesta mida els permet passar pels capil·lars sanguinis més estrets.
3. L'estructura de les cèl·lules
Flashcards
- Quins són els tres components bàsics de totes les cèl·lules?
- Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA)
- Quina és la principal diferència entre cèl·lules procariotes i eucariotes?
- Les eucariotes tenen un nucli definit, les procariotes no.
- Quina unitat de mesura s'utilitza per mesurar les cèl·lules?
- Micròmetres (µm)
- Quina és la funció dels ribosomes?
- Sintetitzar proteïnes
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures NO es troba en totes les cèl·lules?
- a) Membrana plasmàtica
- b) Citoplasma
- c) Material genètic (DNA)
- d) Paret cel·lular
Resposta: d) Paret cel·lular. La membrana plasmàtica, el citoplasma i el material genètic són components bàsics de totes les cèl·lules. La paret cel·lular només es troba en cèl·lules vegetals i bacterianes, no en totes.
- Quina és la funció principal dels ribosomes en les cèl·lules?
- a) Produir energia
- b) Sintetitzar proteïnes
- c) Emmagatzemar aigua
- d) Digerir residus
Resposta: b) Sintetitzar proteïnes. Els ribosomes són els responsables de la síntesi de proteïnes a les cèl·lules, utilitzant la informació genètica proporcionada per l'ARN.
- Quina de les següents unitats de mesura és la més adequada per mesurar orgànuls cel·lulars?
- a) Mil·límetres (mm)
- b) Micròmetres (µm)
- c) Nanòmetres (nm)
- d) Àngströms (Å)
Resposta: c) Nanòmetres (nm). Els orgànuls cel·lulars són estructures molt petites, per la qual cosa el nanòmetre (nm) és la unitat de mesura més adequada per expressar les seves dimensions.
3.1. Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals
Flashcards
- Quina estructura és característica de les cèl·lules vegetals i proporciona rigidesa?
- Paret cel·lular
- Quin orgànul realitza la fotosíntesi en les cèl·lules vegetals?
- Cloroplast
- Quin polisacàrid emmagatzemen les cèl·lules animals com a reserva d'energia?
- Glicogen
- Què és un diplosoma i en quin tipus de cèl·lula es troba?
- Dos centríols junts; cèl·lula animal
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures és present en cèl·lules animals però no en cèl·lules vegetals?
- a) Paret cel·lular
- b) Cloroplast
- c) Diplosoma (centríols)
- d) Vacúol central
Resposta: c) Diplosoma (centríols). Els diplosomes, formats per dos centríols, són característics de les cèl·lules animals i no es troben en les cèl·lules vegetals.
- Quin polisacàrid s'utilitza com a reserva energètica principal en les cèl·lules animals?
- a) Midó
- b) Cel·lulosa
- c) Glicogen
- d) Quitina
Resposta: c) Glicogen. El glicogen és el polisacàrid de reserva energètica característic de les cèl·lules animals, emmagatzemat principalment al fetge i als músculs.
- Quina de les següents funcions correspon principalment als cloroplasts presents en les cèl·lules vegetals?
- a) Respiració cel·lular
- b) Emmagatzematge de midó
- c) Fotosíntesi
- d) Síntesi de proteïnes
Resposta: c) Fotosíntesi. Els cloroplasts són els orgànuls encarregats de realitzar la fotosíntesi en les cèl·lules vegetals, convertint la llum en energia química.
3.2. Diferències i similitutds entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal.
Flashcards
- Quina estructura és present en cèl·lules vegetals però no en animals?
- Paret cel·lular
- Quin orgànul realitza la fotosíntesi en cèl·lules vegetals?
- Cloroplast
- Quina és la funció del vacúol central en cèl·lules vegetals?
- Emmagatzemar aigua i nutrients
- Quin polisacàrid forma la paret cel·lular vegetal?
- Cel·lulosa
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures és exclusiva de les cèl·lules vegetals i no es troba a les cèl·lules animals?
- a) Mitocondris
- b) Cloroplasts
- c) Ribosomes
- d) Nucli
Resposta: b) Cloroplasts. Els cloroplasts són orgànuls presents en les cèl·lules vegetals que realitzen la fotosíntesi, un procés que no es dona en les cèl·lules animals.
- Quin polisacàrid s'utilitza com a reserva energètica principal en les cèl·lules animals?
- a) Midó
- b) Cel·lulosa
- c) Glicogen
- d) Quitina
Resposta: c) Glicogen. El glicogen és la forma principal d'emmagatzematge de glucosa en les cèl·lules animals, equivalent al midó en les plantes.
- Quina funció té la paret cel·lular en les cèl·lules vegetals?
- a) Regular el transport de substàncies
- b) Donar suport i protecció a la cèl·lula
- c) Realitzar la fotosíntesi
- d) Sintetitzar proteïnes
Resposta: b) Donar suport i protecció a la cèl·lula. La paret cel·lular proporciona suport estructural i protecció a la cèl·lula vegetal, mantenint la seva forma i resistència.
4. Els mètodes d'estudi de les cèl·lules
Flashcards
- Què és la microscòpia òptica?
- Tècnica que utilitza la llum visible per visualitzar mostres.
- Què és la microscòpia electrònica?
- Tècnica que utilitza electrons per visualitzar mostres a alta resolució.
- Què són les micrografies?
- Imatges obtingudes amb microscòpia electrònica.
- Què és l'hematoxilina-eosina (H-E)?
- Mètode de tinció doble utilitzat en histologia animal per ressaltar nuclis i citoplasma.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de microscopi utilitza electrons en lloc de llum visible per a la visualització?
- a) Microscopi òptic
- b) Microscopi de contrast de fases
- c) Microscopi electrònic
- d) Microscopi de llum ultraviolada
Resposta: c) Microscopi electrònic. El microscopi electrònic utilitza un feix d'electrons per il·luminar la mostra, permetent augments i resolucions molt superiors als del microscopi òptic.
- Quina característica és essencial per a les mostres que s'observen amb microscòpia òptica?
- a) Han de ser gruixudes i opaques
- b) Han de ser molt fines i transparents
- c) No requereixen preparació especial
- d) Han de ser congelades prèviament
Resposta: b) Han de ser molt fines i transparents. Les mostres per a microscòpia òptica han de ser primes perquè la llum les pugui travessar i transparents per permetre la visualització detallada de les estructures.
- Quina funció té l'objectiu en un microscopi òptic?
- a) Il·luminar la mostra
- b) Ampliar i projectar la imatge cap a l'ull
- c) Recollir i ampliar la imatge de la mostra
- d) Ajustar el contrast de la imatge
Resposta: c) Recollir i ampliar la imatge de la mostra. L'objectiu és la lent que recull la llum que ha passat a través de la mostra i produeix una imatge ampliada inicial.
4.1. Augments i resolució dels microscopis
Flashcards
- Què és el nombre d'augments?
- La relació entre la mida de la imatge aparent i la mida real.
- Com es calculen els augments totals en un microscopi?
- Multiplicant els augments de l'ocular pels augments de l'objectiu.
- Què és el poder de resolució d'un microscopi?
- La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.
- Quina és la resolució aproximada de l'ull humà?
- > 0,1 mm (100 µm)
Preguntes tipus test
- Quina és la fórmula per calcular els augments totals en un microscopi?
- a) Augments totals = Augments de l'ocular + Augments de l'objectiu
- b) Augments totals = Augments de l'ocular - Augments de l'objectiu
- c) Augments totals = Augments de l'ocular × Augments de l'objectiu
- d) Augments totals = Augments de l'ocular / Augments de l'objectiu
Resposta: c) Augments totals = Augments de l'ocular × Augments de l'objectiu. Els augments totals es calculen multiplicant els augments de l'ocular pels augments de l'objectiu.
- Quina és la definició del poder de resolució d'un microscopi?
- a) La capacitat d'augmentar la mida d'una imatge.
- b) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.
- c) La capacitat d'il·luminar la mostra.
- d) La capacitat de tenyir la mostra.
Resposta: b) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.. El poder de resolució és la capacitat de distingir detalls fins, permetent veure dos punts propers com a separats.
- Quin tipus de microscopi té el major poder de resolució?
- a) Microscopi òptic
- b) Microscopi electrònic de transmissió (MET)
- c) Microscopi electrònic de rastreig (MER)
- d) Microscopi de contrast de fases
Resposta: b) Microscopi electrònic de transmissió (MET). El microscopi electrònic de transmissió (MET) té el major poder de resolució, permetent veure estructures a nivell atòmic.
Interpretació de talls en microscòpia
Flashcards
- Què és un tall en microscòpia?
- Una secció en 2D d'una estructura tridimensional.
- Què significa un tall longitudinal?
- Un tall paral·lel a l'eix major de l'estructura.
- Què és un tall transversal?
- Un tall perpendicular a l'eix longitudinal.
- Què és un tall tangencial?
- Un tall que frega la superfície de l'estructura.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de tall en microscòpia és paral·lel a l'eix major de l'estructura?
- a) Transversal
- b) Longitudinal
- c) Oblic
- d) Tangencial
Resposta: b) Longitudinal. Un tall longitudinal és aquell que es realitza paral·lelament a l'eix major de l'estructura, oferint una vista al llarg de la seva longitud.
- Quin tipus de tall en microscòpia es realitza fregant la superfície de l'estructura?
- a) Transversal
- b) Longitudinal
- c) Oblic
- d) Tangencial
Resposta: d) Tangencial. Un tall tangencial es fa fregant la superfície, mostrant una vista superficial de l'estructura.
- Si observes una sèrie de talls consecutius d'una mostra, què pots fer?
- a) Deteriorar la mostra
- b) Reconstruir la forma 3D de l'estructura
- c) Veure només la superfície
- d) Destruir les cèl·lules
Resposta: b) Reconstruir la forma 3D de l'estructura. Una sèrie de talls consecutius permet reconstruir la forma tridimensional de l'estructura, similar a les corbes de nivell d'un mapa.
El poder de resolució dels microscopis
Flashcards
- Què és el poder de resolució?
- Capacitat de distingir dos punts propers com a separats.
- Què pot veure l'ull humà sense microscopi?
- Estructures majors de 0,1 mm (100 μm).
- Què pot veure el microscopi òptic?
- Cèl·lules i alguns orgànuls.
- Què pot veure el microscopi electrònic?
- Ribosomes i membranes.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició de poder de resolució d'un microscopi?
- a) La capacitat d'augmentar la mida d'una mostra.
- b) La capacitat d'il·luminar una mostra de manera uniforme.
- c) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.
- d) La capacitat de tenyir una mostra per fer-la més visible.
Resposta: c) La capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats.. El poder de resolució es defineix com la capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats, permetent veure detalls fins que d'altra manera serien indistinguibles.
- Què pot veure l'ull humà sense ajuda de microscopis?
- a) Ribosomes i membranes cel·lulars.
- b) Bacteris i cèl·lules petites.
- c) Estructuras de més de 0,1 mm (100 μm).
- d) Detalls atòmics com l'hèlix del DNA.
Resposta: c) Estructuras de més de 0,1 mm (100 μm).. L'ull humà té una limitació en la seva capacitat de resolució i només pot discernir estructures de més de 0,1 mm (100 μm).
- Què pot observar un microscopi òptic?
- a) Detalls atòmics del DNA.
- b) Ribosomes i membranes.
- c) Cèl·lules i alguns orgànuls.
- d) Virus i proteïnes.
Resposta: c) Cèl·lules i alguns orgànuls.. El microscopi òptic permet veure cèl·lules i alguns orgànuls, però no té suficient resolució per observar ribosomes ni membranes cel·lulars.
I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.
Text del document
La cèl·lula: unitat d'estructura i funció TEMA 1 Biologia 1r Batxillerat Francisco Gutiérrez Agüera El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. 1665 – Robert Hooke (1635–1703): Físic i naturalista anglès. Publica Micrographia i encunya el terme "cèl·lula" en observar suro, pel seu semblant a les cel·les d'un rusc. 1674 – Anton van Leeuwenhoek (1632–1723): Comerciant i científic holandès. Amb microscopis simples d'alt augment observa bacteris, protozous i espermatozoides. Pare de la microbiologia. El descobriment de la cél·lula 1.
Cél·lules de suro vistes amb el microscopi Microscoipi que va utilitzar Robert Hooke Réplica del microscopi de Leewenhoek 1831 – Robert Brown (1773–1858): Botànic escocès. Descobreix el nucli cel·lular en cèl·lules vegetals gràcies a la correcció d'aberracions óptiques i la millora de les tècniques de preparació. També descriu el moviment brownià. 1839 – Theodor Schwann (1810–1882): Fisiòleg alemany. Estén la teoria cel·lular als animals: tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Juntament amb Schleiden és considerat pare de la Teoria Cel·lular Clàssica. El descobriment de la cél·lula 1. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
(1r Postulat) Matthias Schleiden (1838): ho aplica a les plantes. Theodor Schwann (1839): ho aplica als animals. La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. (2n Postulat) Schleiden i Schwann ho estableixen conjuntament. Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent. (3r Postulat) Robert Remak (1852): demostra la divisió cel·lular. Rudolf Virchow (1855): difon la idea amb la frase "Omnis cellula ex cellula". La cèl·lula conté la informació hereditària necessària per regular les seves funcions i transmetre-la a la descendència. Walter Sutton (1902): els cromosomes se segreguen en la meiosi.
Theodor Boveri (1902): els cromosomes són portadors de la informació hereditària. 1.1. La teoria cel·lular Tots dos assenten les bases de la Teoria Cromosòmica de l'Herència. Tots dos assenten les bases de la Teoria Cromosòmica de l'Herència. El de llum ultraviolada: permet veure detalls més precisos. El de contrast de fases fa possible observar cèl·lules sense tenyir-les. Microscopi electrònic: que va revolucionar la citologia (perfeccionat el 1952). Es van descobrir els ribosomes, lisosomes, peroxisomes, vesícules sinàptiques, pinocitosi i el citoesquelet (microtúbuls, filaments intermedis i microfilaments).
A més, va permetre estudiar amb detall la membrana plasmàtica i altres orgànuls ja coneguts. 1.2. Els avanços en microscòpia La cèl·lula és la unitat més simple de vida capaç de viure per si mateixa. La cèl·lula té tres elements bàsics: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic (DNA) Pot realitzar les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. 1.3. El concepte de cèl·lula La cèl·lula és la unitat més simple de vida capaç de viure per si mateixa. La cèl·lula té tres elements bàsics: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic (DNA) Pot realitzar les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. 1.3.
El concepte de cèl·lula Els virus Els virus poden reproduir-se, però només si invadeixen una cèl·lula viva. No poden sobreviure sols, així que no són la forma més simple de vida autònoma. No són cèl·lules: manquen de citoplasma i enzims per al metabolisme. Tenen una estructura més senzilla que la cel·lular són formes acel·lulars. Per la seva dependència de les cèl·lules, molts autors els consideren més aviat matèria viva i no éssers vius. El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. La forma de les cèl·lules està directament relacionada amb la seva funció.
La forma i la mida de les cél·lules 2. 2.1. La forma de les cèl·lules 2.2. Les unitats de mesura en citologia Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å Unitats de longitud Unitats de massa Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å 2.2.
Les unitats de mesura en citologia Unitats de longitud Unitats de massa Les cèl·lules són molt petites es mesuren en micròmetres (µm o micres). 1 mm = 1.000 µm Per detalls més petits (orgànuls cel·lulars) s'utilitza el nanòmetre (nm). 1 µm = 1.000 nm Per distàncies moleculars encara més petites s'utilitza l'ångström (Å). 1 nm = 10 Å 2.2. Les unitats de mesura en citologia Unitats de longitud Unitats de massa 0,003 mm 2 mm 20 mm 0,1 mm La mida de les cèl·lules és molt variable. Bacteris: 1 – 2 µm. Cèl·lules humanes: 5 – 20 µm. Eritròcits: ~7 µm de diàmetre. Hepatòcits: ~20 µm de diàmetre. Cèl·lules especials i grans: Espermatozoides humans: 53 µm de longitud. Oòcits humans: ~150 µm.
Grans de pol·len: 200 – 300 µm. Paramecis: poden superar 500 µm (visibles a ull nu). Oòcits d'aus: Rovell d'ou de guatlla: 1 cm. Rovell d'ou de gallina: 2,5 cm. Rovell d'ou d'estruç: 7 cm. Neurones: Cos cel·lular: desenes de micres. Axons en cetacis: poden arribar a diversos metres. Comparación Virus < Bacteri < Cèl·lula animal < Oòcits < Neurones 2.3. La mida de les cèl·lules 2.4. La relació entre mida, forma i estat de la cèl·lula El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4.
Estructures comunes de totes les cèl·lules Membrana plasmàtica: Formada per doble capa lipídica amb proteïnes. Barrera aïllant entre el medi intern i extern (cèl·lules com gotes d'oli en aigua). Les proteïnes actuen com a receptors i canals selectius. Citoplasma: Citosol: medi intern líquid. Orgànuls cel·lulars (morfoplasma). Material genètic (DNA): Pot estar en una o diverses molècules filamentoses. Segons la seva organització: Procariotes: DNA lliure, sense nucli (ex.: bacteris). Eucariotes: DNA envoltat per membrana nuclear (animals, plantes, fongs, algues, protozous). L'estructura de les cél·lules 3.
Cèl·lula eucariota Cèl·lula procariota Estructura de les cèl·lules procariotes Membrana plasmàtica Paret bacteriana: gruixuda i rígida. Càpsula (opcional): revestiment gelatinós. Estructures externes: Fímbries adhesives (fixació). Flagels (locomoció). Citoplasma Conté ribosomes (poden formar polirribosomes). Inclusions amb reserves. Material genètic DNA circular forma el nucleoide (no té membrana). Poden existir plàsmids: petits fragments de DNA circular. Característica clau: Les cèl·lules procariotes no tenen nucli; el DNA està dispers pel citoplasma. L'estructura de les cél·lules 3.
Estructura de les cèl·lules eucariotes Membrana plasmàtica: Doble capa lipídica, molt semblant en totes les eucariotes. Algunes tenen una membrana de secreció per sobre. Citoplasma Conté estructures sense membrana: Ribosomes Centrosomes Citoesquelet (microtúbuls, filaments intermedis i microfilaments) Conté sistema endomembranós: Reticle endoplasmàtic (continuació de la coberta nuclear) Aparell de Golgi Vacúols Lisosomes Orgànuls transductors d'energia: Mitocondris respiració cel·lular, oxidació de matèria orgànica. Cloroplasts (en vegetals) fotosíntesi a partir de la llum. L'estructura de les cél·lules 3. Nucli Embolcall nuclear: doble membrana amb porus. Nucleoplasma.
Cromatina (DNA + proteïnes). Nucleols (1-3), on es formen els ribosomes. Cèl·lula animal Pot tenir matriu extracel·lular (mucopolisacàrids). Vacúols petits. Nucli central. Té diplosoma (dos centríols). Pot presentar cilis, flagels o pseudòpodes. Polisacàrid de reserva: glicogen. Orgànuls principals: nucli, mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, lisosomes. Cèl·lula vegetal Té paret cel·lular gruixuda de cel·lulosa. Gran vacúol central desplaça el nucli cap a un costat. Conté plasts: Amiloplasts emmagatzemen midó. Cloroplasts fotosíntesi. Polisacàrid de reserva: midó. També conté reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, mitocondris, nucli. 3.1.
Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals La mida de les cèl·lules 3.2. Diferències i similitutds entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. El descobriment de la cél·lula L'estructura de les cél·lules La forma i la mida de les cél·lules Els mètodes d'estudi de les cél·lules En aquesta unitat... 1. 2. 3. 4. Les cèl·lules s'estudien amb el microscopi. Hi ha dos grans tipus de microscòpia: Els mètodes d'estudi de les cél·lules 4. Microscòpia òptica (fa servir la llum visible). Microscòpia electrònica (fa servir electrons). Constituït per dues lents d'augment: Objectiu recull i amplia la imatge de la mostra. Ocular torna a ampliar la imatge i la projecta cap a l'ull.
Funciona fent servir els fotons de la llum visible. El recorregut de la llum és el següent: Les mostres Han de ser molt fines (uns pocs micròmetres de gruix) perquè la llum les pugui travessar. Cal tenyir-les amb colorants (són generalment incolores i transparents) La microscòpia òptica Afegir una substància colorant a la mostra per tal de ressaltar determinades estructures cel·lulars o teixits. Hematoxilina – eosina (H–E) Ús: histologia animal Hematoxilina: tenyeix principalment els nuclis. Eosina: tenyeix el citoplasma i altres estructures. Van Gieson (hematoxilina – picrofucsina) Ús: histologia vegetal Permet diferenciar clarament entre diferents tipus de teixits.
Diff-Quick Ús: frotis de sang Mètode ràpid i senzill per identificar els diferents tipus cel·lulars de la sang. Giemsa (atzur de metilè, blau de metilè i eosina) Ús: frotis de sang i diagnòstic de paràsits (per exemple, Plasmodium en la malària). Permet distingir de manera precisa nuclis i citoplasmes.
Mètodes de tinció doble o triple Van Gieson (hematoxilina – picrofucsina) Diff-Quick Giemsa La microscòpia electrònica No usa luz visible feix d'electrons Diferència de potencial: ~65.000 V Necessita buit no s'observen estructures vives Components principals Canó d'electrons (càtode + ànode) Bobines magnètiques (lents magnètiques Pantalla fluorescent o monitor Imatges obtingudes S'anomenen micrografies, no fotografies Motiu: no provenen de fotons, sinó d'electrons Permeten observar ultraestructures cel·lulars La microscòpia electrònica No usa luz visible feix d'electrons Diferència de potencial: ~65.000 V Necessita buit no s'observen estructures vives Components principals Canó d'electrons (càtode + ànode) Bobines magnètiques (lents magnètiques Pantalla fluorescent o monitor Imatges obtingudes S'anomenen micrografies, no fotografies Motiu: no provenen de fotons, sinó d'electrons Permeten observar ultraestructures cel·lulars Tipus de microscopi electrònic: Microscopi electrònic de transmissió (MET) Els electrons travessen la mostra Imatge sobre pantalla fluorescent Resolució: 4 Å Augments: fins a 1.000.000 (1000 vegades més que l'òptic) Exemple: micrografia de virus Microscopi electrònic de rastreig (MER o SEM) Els electrons són reflectits per la superfície Imatges tridimensionals Imatge en monitor de televisió Resolució: 50 vegades menor que MET Augments: fins a 200.000 Exemple: micrografia d'àcars de la pols La microscòpia electrònica Immunocitoquímica Tècnica per localitzar molècules específiques a les cèl·lules Utilitza anticossos marcats 1.Preparació de la mostra 2.Marcatge de l'anticòs 3.Incubació amb la mostra Els anticossos marcats s'apliquen a la cèl·lula S'uneixen específicament a la molècula diana 4.Visualització Microscopi de fluorescència (fluorescents) Microscopi òptic (enzims + substrat) Microscopi electrònic (metalls pesants) 5.Resultat La molècula d'interès apareix ressaltada Permet conèixer la seva localització precisa dins la cèl·lula 4.1.
Augments i resolució dels microscopis El nombre d'auments és la relació entre a mida de la imatge o la mida aparent (MA) i la mida real (MR) Augments totals = Augments de l'ocular × Augments de l'objectiu Aquests valors estan gravats a cada peça. Un tall és una secció en 2D d'una estructura que és tridimensional. Dificultat: cal interpretar la forma real a partir d'imatges planes. Risc: interpretacions errònies depenent del pla del tall. Tipus de tall: Longitudinal: paral·lel a l'eix major. Transversal: perpendicular a l'eix longitudinal. Tangencial: fregant la superfície. Oblic: en angle entre longitudinal i transversal.
Recurs: sèrie de talls consecutius permet reconstruir la forma 3D (com les corbes de nivell d'un mapa). Interpretació de talls en microscòpia Interpretació de talls en microscòpia Interpretació de talls en microscòpia B C A Ull humà: > 0,1 mm (100 μm) no pot veure bacteris ni cèl·lules petites. Microscopi òptic (MO): 0,2 μm (2.000 Å) veu cèl·lules i alguns orgànuls, però no ribosomes ni membranes. Microscopi electrònic (ME): ~4 Å veu ribosomes i membranes, però no detalls atòmics (DNA, hèlix proteica). El poder de resolució d'un microscopi és la capacitat de distingir dos punts molt propers com a separats. El poder de resolució dels microscopis