1. Teories evolutives i genètica de poblacions
Flashcards
- Què sostenia el fixisme respecte a les espècies biològiques?
- Que els éssers vius són fixes i no canvien al llarg del temps.
- Quin mecanisme proposava Lamarck com a motor del canvi anatòmic?
- L'ús i desús dels òrgans impulsat per noves necessitats ambientals.
- Què sintetitza la següent taula comparativa de l'evolució?
- Les diferències entre Lamarckisme, Darwinisme i Neodarwinisme sobre variabilitat, adaptació i herència.
- Què estableix el principi d'equilibri de Hardy-Weinberg?
- Que les freqüències al·lèliques romanen constants sense selecció, migració, mutació, amb panmíxia i població gran.
Preguntes tipus test
- Per quina raó biològica principal es va refutar la teoria dels caràcters adquirits de Lamarck?
- a) Els caràcters adquirits per ús o desús no alteren l'ADN dels gàmetes transmissibles a la descendència.
- b) La selecció natural elimina immediatament qualsevol canvi morfològic sofert durant la vida.
- c) La generació espontània impedeix que els caràcters adquirits es consolidin entre generacions.
- d) L'impuls intern cap a la perfecció actua únicament en organismes aquàtics i no en terrestres.
Resposta: a) Els caràcters adquirits per ús o desús no alteren l'ADN dels gàmetes transmissibles a la descendència.. La biologia moderna va demostrar que les modificacions corporals causades per l'ús o desús en vida no modifiquen la informació genètica dels gàmetes, que és l'única que es transmet a la descendència.
- Quin càlcul físic de l'època va suposar un obstacle temporal per a la teoria de la selecció natural de Darwin?
- a) L'estimació de Lord Kelvin de l'edat de la Terra en només 50 milions d'anys.
- b) El càlcul astronòmic que fixava l'edat del sistema solar en 4500 milions d'anys.
- c) La datació radioactiva del carboni 14 sobre fòssils del període precambrià.
- d) La mesura de la velocitat de refredament solar que impedia l'existència d'aigua líquida.
Resposta: a) L'estimació de Lord Kelvin de l'edat de la Terra en només 50 milions d'anys.. Darwin necessitava un mínim de 300 milions d'anys per explicar el canvi gradual per selecció natural, però Lord Kelvin va calcular l'edat terrestre en uns 50 milions d'anys, fet que generava desconfiança fins al descobriment de la radioactivitat.
- A partir de la taula comparativa de teories evolutives , com s'explica l'origen de la variabilitat inicial en el Neodarwinisme?
- a) Com a resultat de la generació espontània d'individus amb morfologia diferenciada.
- b) Per l'herència directa de modificacions induïdes pel canvi climàtic i ecològic.
- c) A través de l'ús continuat dels òrgans i la tendència intrínseca a la perfecció.
- d) Mitjançant mutacions a l'atzar i processos de reproducció sexual com la meiosi.
Resposta: d) Mitjançant mutacions a l'atzar i processos de reproducció sexual com la meiosi.. El Neodarwinisme o teoria sintètica integra la selecció natural amb les lleis de Mendel i la genètica, demostrant que la variabilitat prové de les mutacions preadaptatives i la recombinació meòtica.
2. Teories complementàries i evidències de l'evolució
Flashcards
- Què proposa la teoria de la simbiogènesi?
- Aparició d'espècies per la unió i estabilització d'organismes en relació de simbiosi íntima.
- Què postula la teoria de l'equilibri puntual?
- L'evolució alterna llargs períodes d'estancament amb intervals d'evolució ràpida o sobtada.
- Què és l'evolució modular?
- Evolució mitjançant la modificació de mòduls corporals propis o la incorporació de mòduls externs.
- Què demostren les semblances en embrions de vertebrats?
- Demostren una comunitat de descendència i parentesc proper; com més semblança embrionària, més proximitat filogenètica.
Preguntes tipus test
- Observa l'esquema de l'homeosi: Quin és el paper directe de la proteïna homeòtica en aquest mecanisme evolutiu?
- a) Fomentar la incorporació simbiòtica de nous bacteris dins de la cèl·lula.
- b) Activar o reprimir gens implicats en la formació d'estructures corporals.
- c) Mantenir estancat el ritme evolutiu durant llargs períodes geològics.
- d) Impedir l'aparició de mutacions durant les fases de desenvolupament larvari.
Resposta: b) Activar o reprimir gens implicats en la formació d'estructures corporals.. La proteïna homeòtica actua com a reguladora activant o reprimint gens estructurals, cosa que pot comportar l'aparició o pèrdua d'estructures anatòmiques com potes o ales.
- Com explica Lynn Margulis l'aparició de noves espècies mitjançant la simbiogènesi?
- a) A través de la integració i estabilització estreta d'espècies en què una incorpora l'altra.
- b) Mitjançant l'acumulació gradual de petites mutacions adaptatives al llarg de milions d'anys.
- c) Per mitjà de la transformació anatòmica individual motivada per un impuls intern de millora.
- d) A partir de la modificació aïllada de mòduls anatòmics interns sense interacció biològica.
Resposta: a) A través de la integració i estabilització estreta d'espècies en què una incorpora l'altra.. La simbiogènesi sosté que dues o més espècies poden generar-ne una de nova quan estableixen una relació de simbiosi estreta i estable en què una incorpora l'altra, com va passar en l'origen de la cèl·lula eucariota.
- Observa les extremitats anteriors de diversos tetràpodes: Com es classifiquen aquests òrgans i quin procés reflecteixen?
- a) Òrgans anàlegs que demostren un origen evolutiu totalment independent.
- b) Estructures vestigials sense cap tipus de base òssia comuna.
- c) Òrgans anàlegs derivats d'un fenomen d'evolució convergent.
- d) Òrgans homòlegs originats per un procés d'evolució divergent.
Resposta: d) Òrgans homòlegs originats per un procés d'evolució divergent.. Les extremitats de la figura comparteixen un mateix patró esquelètic heretat d'un avantpassat comú, adaptant-se a funcions diferents mitjançant evolució divergent.
3. Concepte d'espècie, mecanismes d'aïllament i especiació
Flashcards
- Com es defineix el concepte biològic d'espècie?
- Poblacions a la natura que es poden encreuar entre si i donar descendència fèrtil.
- Què és un mecanisme d'aïllament reproductor prezigòtic?
- Barrera reproductora que actua abans de la fecundació, evitant la formació del zigot.
- Què és la inviabilitat híbrida?
- Mecanisme postzigòtic en què el zigot resultant de l'encreuament no aconsegueix desenvolupar-se.
- Què distingeix l'esterilitat híbrida del deteriorament híbrid?
- En l'esterilitat l'híbrid no pot reproduir-se; en el deteriorament l'híbrid és fèrtil però la seva descendència té viabilitat reduïda.
Preguntes tipus test
- Segons el concepte biològic d'espècie proposat l'any 1942, quan es considera que dues poblacions pertanyen a la mateixa espècie?
- a) Quan es poden encreuar a la natura i donar descendència fèrtil.
- b) Quan comparteixen una morfologia idèntica en el registre fòssil.
- c) Quan coexisteixen en un mateix hàbitat sense competir pels recursos.
- d) Quan presenten mecanismes d'aïllament reproductor de caràcter postzigòtic.
Resposta: a) Quan es poden encreuar a la natura i donar descendència fèrtil.. El concepte d'espècie d'Ernest Mayr (1942) estableix que dues o més poblacions pertanyen a la mateixa espècie si es poden encreuar a la natura produint descendència fèrtil.
- Quin tipus de mecanisme d'aïllament reproductor actua si dues espècies vegetals alliberen el pol·len en mesos diferents de l'any?
- a) Mecanisme d'aïllament gamètic.
- b) Mecanisme d'aïllament etològic o conductual.
- c) Mecanisme d'aïllament temporal o estacional.
- d) Mecanisme d'aïllament mecànic.
Resposta: c) Mecanisme d'aïllament temporal o estacional.. L'aïllament temporal o estacional es produeix quan les poblacions presenten períodes diferents d'aparellament o d'època de floració, impedint l'encreuament.
- En quin mecanisme postzigòtic el descendent híbrid arriba a l'edat adulta i és fèrtil, però la seva descendència presenta una viabilitat reduïda?
- a) Deteriorament híbrid.
- b) Aïllament ecològic.
- c) Esterilitat híbrida.
- d) Inviabilitat híbrida.
Resposta: a) Deteriorament híbrid.. El deteriorament híbrid es dona quan el zigot es desenvolupa i l'híbrid és fèrtil, però les generacions posteriors manifesten una viabilitat reduïda.
4. Arbres evolutius i procés d'hominització
Flashcards
- Què és un arbre evolutiu?
- És la representació gràfica del parentesc evolutiu i de les relacions de descendència entre espècies.
- Quina diferència hi ha entre hominització i humanització?
- L'hominització comprèn els canvis biològics i anatòmics; la humanització inclou les transformacions culturals i socials.
- Quins canvis biològics caracteritzen el bipedisme humà?
- Curvatures específiques de la columna, modificacions a pelvis, genolls i peus, i el foramen magnum a la base cranial.
- Quina és la capacitat cranial mitjana en l'ésser humà modern?
- Aproximadament d'uns $1400\ \text{cm}^3$.
Preguntes tipus test
- Observa l'esquema evolutiu En quin interval temporal es data l'origen de la família dels homínids?
- a) Fa aproximadament entre 65 i 25 milions d'anys.
- b) Fa aproximadament entre 150.000 i 200.000 anys.
- c) Fa aproximadament entre 600 i 500 milions d'anys.
- d) Fa aproximadament entre 10 i 12 milions d'anys.
Resposta: d) Fa aproximadament entre 10 i 12 milions d'anys.. A l'esquema de l'arbre evolutiu s'indica clarament que la família dels homínids va sorgir fa entre 10 i 12 milions d'anys (Ma).
- Quina adaptació anatòmica a la base del crani està directament relacionada amb el bipedisme humà?
- a) La fusió immòbil de la mandíbula amb la caixa cranial.
- b) La ubicació del foramen magnum a la base del crani.
- c) El desplaçament posterior de les vèrtebres cervicals.
- d) La reducció de la capacitat cranial per sota de 1000 cm³.
Resposta: b) La ubicació del foramen magnum a la base del crani.. El foramen magnum situat a la base del crani permet alinear el cap verticalment sobre la columna vertebral, facilitant la postura bípeda.
- Com es distingeixen principalment els conceptes d'hominització i d'humanització?
- a) L'hominització és exclusiva d'Homo sapiens i la humanització de primats.
- b) L'hominització inclou canvis biològics i la humanització canvis culturals.
- c) L'hominització comprèn canvis socials i la humanització canvis genètics.
- d) L'hominització fa referència al bipedisme i la humanització al crani.
Resposta: b) L'hominització inclou canvis biològics i la humanització canvis culturals.. L'hominització fa referència al conjunt de transformacions anatòmiques i biològiques, mentre que la humanització engloba les fites culturals com el domini del foc o l'art.
I 9 flashcards i 10 preguntes més al document.
Text del document
TEORIES DE L’EVOLUCIÓ < s. XVIII - Creacionisme i Fixisme (previ a l’evolució) ● Creacionisme: El món i tots els éssers vius havien estat creats per una divinitat. ● Fixisme: Els éssers vius eren fixes, no canviaven amb el temps. Màxim exponent del creacionisme: James Ussher Màxim exponent del fixisme: Carl von Linné (va aportar la nomenclatura binomial ex: Homo sapiens i la classificació jeràrquica de les espècies) s. XX- EEUU (sectors de l'església molt fonamentalistes) ● Disseny intel·ligent: El món i els éssers vius havien estat creats per un dissenyador intel·lingent. s.
XVIII - Lamarck → Lamarckisme o teoria de l’herència dels caràcters adquirits (va aportar el mètode dicotòmic d’identificació de les espècies, vocabulari: biologia, invertebrats… 1a teoria de l’evolució coherent publicada al llibre Philosophie zoolopique) Evolució segons Lamarck: Teoria: (els avantpassats/antecedents eren…) → canvi en el medi → canvi de necessitats i de costums → ús /desús/impuls intern → desenvolupament/atròfia/aparició → hi havia una transformació en vida → herència dels caràcters adquirits → evolució de l’espècie (a la perfecció a complexitat) En aquell moment, creien amb la generació espontània de les espècies simples. No hi havia la teoria cel·lular.
No hi havia coneixements bàsics de l’herència. Per què és falsa aquesta teoria? 1. “impuls intern”- Amb els coneixements biològics actuals no s’ha demostrat ni obervat. 2. “desús… desenvolupament…”- De l'ús i el desús no es desenvolupen ni s’atrofien la majoria d’òrgans. Només canviarien si hi hagués un canvi en el seu ADN) 3. “herència de caràcters adquirits”- Només es transmet a la descendència l’ADN dels gàmetes sexuals (a excepció de l’epigenètica) s. XIX - Darwin → Darwinisme o teoria de la selecció natural: ( 1859 - va publicar la teoria al llibre de L’origen de les espècies. Wallace va arribar a la mateixa teoria i li va enviar un carta).
També és conegut com el pare de la biologia evolutiva. (va aconseguir l’acceptació generalitzada de l’evolució) El Beagle li va permetre aconseguir prestigi, va viatjar i recollir moltes evidències sobretot, per les illes Galàpafos. Evolució segons Darwin: (els antecedents eren…) → i tenien variabilitat/diversitat → canvi en el medi (depredadors, manca d’aliments, sequera…) → lluita per l’existència → aquells que tenen la combinació de 1 caràcters millors adaptats → sobreviuen per selecció natural → es reprodueixen → després de generacions hi ha una evolució lenta, gradual i continua. Per explicar canvis sobtats utilitzava també l’herència dels caràcters adquirits.
Quines dificultats va tenir? 1. Comunitat de descendència: sectors de la societat (església) no ho acceptaven i demanaven excloure els humans. Actualment, els fòssils i la seqüenciació li donen la raó. 2. El físic més important de l'època (Lord Kelvin) va calcular que l’edat de la Terra era de 50 Ma i Darwin deia que la Terra havia de tenir mínim 300 Ma per explicar l’evolució. Això genera desconfiança. Actualment, amb la radioactivitat i l’energia nuclear han calculat que la Terra té 4500 Ma. 3. No sabia explicar l’origen de la variabilitat. Actualment, s’explica gràcies als coneixements de genètica i herència (Mendel). 4.
Weissman no tolerava que Darwin utilitzés l’herència dels caràcters adquirits. (mètode científic tallant cues dels ratolins per refutar aqueta herència dels caràcter adquirits) La confrontació generava desconfiança i hi va haver un repunt de Lamarkisme. Actualment, el Lamarckisme clarament és fals, perquè és incompatible amb els coneixements actuals de genètica. 5. Des de que es va publicar la teoria en L’origen de les espècies buscaven veure l’evolució a la població real i no s’observaven. Actualment, l’evolució no sempre és tant lenta i sé que es pot observar. Per exemple: bacteris sensibles a antibiotic → bacteris resistents. s.
XX - actualment - Neodarwinisme o teoria sintètica o síntesi moderna finals s. XIX - Neodarwinisme - Darwinisme - herència dels caràcters adquirits s. XX - síntesi moderna - Neodarwinisme + Mendel o teoria sintètica genètica de poblacions (branca de la biologia que estudia com canvia la genètica durant l’evolució) Mendel va aportar els mecanismes bàsics de l’herència.
Evolució segons Mendel: (els antecedents eren…) → hi havia variabilitat degut a les mutacions atzaroses i preadaptatives (sexuals: + meiosi i l’aparellament o unió de gàmetes / asexuals: transferència horitzontal de gens) → canvi en el medi → lluita per l’existència → els que tenen la combinació de caràcters millor adaptats (els que tenen major eficàcia biològica) → sobreviuen per selecció natural → es reprodueixen → després de generacions i generacions hi ha evolució, i per tant ha canviat la freqüència genètica. (Si no canvia la freqüència dels gens no hi ha evolució).
2 Lamarckisme o transformisme Darwinisme (evolució per selecció natural) Neodarwinisme (teoria genètica de l’evolució) Tendència cap a la complexitat: Les espècies evolucionen cap a la perfecció o millora. Lluita per la supervivència (per recursos, espai... que són limitats) Lluita per la supervivència (per recursos, espai... que són limitats) Aparició d’adaptacions al medi per l’ús o desús dels òrgans (la funció crea l'òrgan) En una població existeix variabilitat inicial (els individus d’una espècie no són totalment iguals (mida, color...)) En una població existeix variabilitat. Això és degut a les mutacions i reproducció sexual de l’espècie.
Herència dels caràcters adquirits (els canvis són transmesos als descendents) Selecció dels organismes millor adaptats al medi (amb variacions avantatjoses per sobreviure) Selecció dels organismes millor adaptats al medi (amb variacions avantatjoses per sobreviure) Hi ha un principi de la genètica de poblacions que es diu: principi de Handy - Weinberg: Una població es manté constant (NO evoluciona) quan: 1. 2. 3. 4. 5. No hi ha selecció natural No hi ha migracions No hi ha mutacions Aparellament a l’atzar Poblacions grandioses Quins factors provoquen evolució? (Tots provoquen canvis en la freqüència gènica) 1.
Selecció natural: Perquè selecciona els al·lels amb caràcter adaptatiu (els millors adaptats) Pot ser de tres tipus: SN estabilitzadora, SN direccional, SN disruptiva. 2. Migracions i flux genètic: Provoca l’arribada o la sortida de diferents al·lels als inicials i per tant evolució. 3. Mutacions: Poden provocar l’aparició de nous al·lels o l’augment de la diversitat. 4. Selecció sexual/o manca de panmixi (aparellament o l’atzar): Selecciona diferents al·lels per transmetre a la descendència. 5.
Poblacions petites (deriva genètica): poblacions reduides - efecte fundador (només uns quants aconsegueixen reproduir-se) - coll d’ampolla (després d’una catàstrofe només uns quants sobreviuen) També creu en la comunitat de descendència. 3 ● Simbiogènesi de Lynn Margulis: poden aparèixer espècies noves a partir de dues o més espècies antigues que es troben en una relació molt estreta (simbiosi), perquè una d’aquestes incorpora a l’altra. Es tracta d’una simbiosi que s’estabilitza. Ex: l’aparició de la cèl·lula eucariota a partir de dues cèl·lules procariotes.
Ex: l’aparició de mol·lusc fotosintètic a partir d’un mol·lusc menjador Ex: l’aparició dels termits a partir de la integració d’algues protozous que havien integrat bacteris. ● Homeosi de William Bateson: poden aparèixer noves espècies quan les antigues muten gens homeòtics (importants) que comporten canvis estructurals i anatòmics grans. ● Evolució modular: totes les espècies estan formades per mòduls (parts) i tota la modificació dels mòduls propis o incorporació de mòduls externs provoca evolució a noves espècies. ● Equilibri puntual: hi ha una tendència dins del Neodarwinisme que indica que l’evolució té períodes d’estancament (evolució lenta) i periodes d’evolució més ràpida o sobtada.
L’evolució és un fet i hi ha evidències que el corroboren. EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ 1. Fòssils: restes d’organismes o de la seva activitat (petjades, marques, motlles…) que s’han conservat al llarg del temps en roques. Organismes sencers: evoltats en gels, resines o asfalt / parts d’organismes: parts dures (óssos, closques, ous…). Paleontòlegs: estudien els fòssils. Quan troben un fòssil, intenten reconstruir o deduir com era l’individu i l’intenten posicionar en un període o era. Hi ha dues maneres de datar un fòssil: - datació directa: datació radioactiva. Ex: es mesura del C14 , com menys radioactivitat més antic.
- datació indirecta: coneixent l’edat en que es van sedimentar els estrats que l’envolten. 5 La majoria de fòssils encara estan enterrats a l’escorça terrestre. No totes les espècies han deixat fòssils. El procés de fossilització és difícil. Conclusió: estudiar els fòssils permet anar reconstruint els arbres evolutius. 2. Anatomia (diferències anatòmiques) ● ● òrgans homòlegs: són aquells que tenen la mateixa estructura interna però diferents funció i forma externa. Els òrgans homòlegs en informen que les espècies són properes (tenen un antecedent proper comú. Ex: . Òrgans homòlegs → espècies properes . . Per evolució divergent o divergència . evolutiva.
òrgans anàlegs: són aquells que no tenen la mateixa estructura interna pero coincideixen en la forma i la funció. Ex: ocell mosca òrgans anàlegs → espècies llunyanes Tenen un antecedent comú més llunyà en el temps. Han aparegut per evolució convergent o convergència evolutiva. ● òrgans vestigials: són òrgans que antigament tenien una mida i funció molt important i que actualment l’han reduït. Ex: l’apèndix vermiforme humà: abans tenia un paper clau en la digestió dels vegetals i ara té una funció residual en el si. Ex: els ossets de la cintura de les balenes: abans tenia un paper important en l’articulació de les extremitats posteriors i ara no té funció. 3.
Diferències embrionàries: observant el desenvolupament embrionari puc obtenir molta informació sobre la proximitat entre dues espècies que un cop néixer es perd. Mirant les homologies embrionàries poden arribar a la conclusió que com més semblants són els embrions → més properes són aquelles espècies. Ex: tots els embrions vertebrats tenim cua i fenedures branquials. 6 4. Selecció artificial: és un mecanisme equivalent a la selecció natural, però enlloc de que el medi seleccioni els millor adaptats, aquí són els humans que seleccionen les característiques que més els convenen.
Ex: els animals domèstics provenen d’animals silvestres primitius gos d’un llop primitiu → selecció dels menys agressius. 5. Biogeografia: ciencia que estudia com estan distribuïdes les espècies al llarg del món. El medi o clima de les diferents parts del món selecciona dins la diversitat els millors adaptats en aquell espai. Ex: el jaguar (Sud- amèrica) i el lleopard (Àfrica) tenien un antecedent comú. Actualment, presenten diferències perquè els climes són diferents. Ex: les espècies endèmiques: són pròpies d’un espai, només es troben allí (espècies de pinsans de les illes Galàpagos) 6.
Evidències moleculars, genètiques i bioquímiques: els éssers humans estem formats per: cèl·lules, tenim material genètic emmagatzemat en cromosomes. La naturalesa d’aquest cromosoma és ADN, necessitem passar per una molècula d’ARN, tots tenim 20 aa, tenim gens conservats (que tenen una informació per una funció important, per tant, es comparteix una homologia de seqüència important) i tots utilitzem ATP (moneda de transferència energètica). Tots els éssers vius provenim d’un antecedent comú (comunitat de descendència). Ara bé, mirant els cromosomes és diferent segons l’espècie. Ex: els humans (46 cromosomes) i els ximpanzés (48 cromosomes): són espècies properes.
Com més semblant és el número de cromosomes, més proximitat entre espècies. La seqüència de gens conservats també varia lleugerament entre diferents espècies. Ex: humans i rates = 92% de la seqüència de la β𝑔𝑙𝑜𝑏𝑖𝑛𝑎 → són espècies lluyanes Com més % d’homologia + proximitat entre espècies. Conclusió: com més semblant el nº de cromosomes, més proximitat entre espècie. CONCEPTE D’ESPÈCIE 1942- Ernest Maya És la mateixa espècie quan dues o més poblacions a la natura es poden encreuar i donar descendència fèrtil. Excepció: els organismes asexuals i fòssils… preval l’aparença morfològica. Serien diferent espècie si presenten MARs (mecanismes d’aïllament reproductor).
Els MARs poden ser prezigòtics o postzigòtics. 7 Prezigòtics: - MAR d’habitat o ecològic: dins d’un territori, viuen en diferents hàbitats i per tant no es troben. MAR temporal o estacional: tenen diferent període d’aparellament o de floració. MAR etològic o conductual: no tenen atracció sexual. MAR mecànic: els òrgans copuladors o sexuals tenen diferents mides i formes. MAR gamètic: els gàmetes no s'atrauen o són inviables en l’altra espècie. Ex: l’espermatozoide no sobreviu als conductes genitals femenins.
Postzigòtics: - Inviabilitat híbrid: el zigot no es desenvolupa Esterilitat híbrida: el zigot es desenvolupa però, un cop ha nascut, no és fèrtil (no genera gàmetes sexuals) Deteriorament híbrid: el zigot es desenvolupa, l’híbrid és fèrtil, però la seva descendència té variabilitat reduïda. Especiació: és el procés de formació de noves espècies: Com?
Dos patrons d’especialització - Especialització per anagènesi o evolució filètica: a partir d’una espècie → acumulació progressiva de mutacions → una altra espècie - Especiació per cladogènesi o evolució ramificada: a partir d’una espècie → per acumulació de mutacions → dues o més espècies (dins d’una d’aquestes en surten dues o més…) + DIVERSITAT Per què? quin és l’origen? Dos tipus d’especiació - Especiació geogràfica o al·lopàtrica: Quan apareixen noves espècies degut a una anterior per l’aparició d’una barrera física geogràfica.
Espècie → barrera geogràfica (flux genètic) (interromp la reproducció) → una part de la especie → una part de la especie *Factors → MARs → espècie nova → espècie nova - Especiació simpàtrica: Quan apareixen noves espècies degut a una anterior per raons no geogràfiques. Espècie → *Factors → (flux genètic) (mutacions SN, selecció sexuals) → espècie nova MARs → espècie nova 8 ARBRES EVOLUTIUS Representació gràfica del parentesc evolutiu que hi ha entre espècies. Humans: hem patit un procés d’hominització (canvis biològics) i humanització (canvis culturals) Canvis biològics: - Bípades: amb curvatures de la columna vertebral específica, una forma dels genolls, pelvis i peus…
i també, un fonamen magnum a la base del crani. - Major capacitat cranial, aproximadament de 1400 cm3 - Major capacitat d’aprenentatge - Llenguatge articulat - Mà prènsil (presició i força) Canvis culturals: - Domini del foc - Desenvolupament agricutura - Treball amb eines - Artistes… 9