Problema 4 · Matrices y Vectores UB 2025

Tema: Teoria: definicions i demostracions · Del examen Examen Final - Gener 2025 (2025)

Enunciado

Exercici 4. Teoria (30 punts). Suma directa, permutacions i determinants

a)

[10 punts] Siguin FF i GG dos subespais d'un espai vectorial EE. Definiu la suma directa de FF i GG. Demostreu que la suma de FF i GG és directa si i només si donades BFB_F i BGB_G bases de FF i GG respectivament, aleshores BF∪BGB_F \cup B_G és base de F+GF + G.

b)

[10 punts] Definiu el conjunt SnS_n de permutacions de {1,2,…,n}\{1, 2, \dots, n\}. Donada σ∈Sn\sigma \in S_n, definiu σ−1\sigma^{-1} i demostreu que (στ)−1=τ−1σ−1(\sigma \tau)^{-1} = \tau^{-1} \sigma^{-1}.

c)

[10 punts] Sigui AA una matriu quadrada n×nn \times n. Definiu ATA^T, la matriu transposada de AA, i det⁡(A)\det(A), el determinant de AA. Demostreu que det⁡(A)=det⁡(AT)\det(A) = \det(A^T).

Enunciado: Problema 4 · Matrices y Vectores UB 2025

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

a. (10 punts) Siguin F i G dos subespais d'un espai vectorial E. Definiu la suma directa de F i G. Demostreu que la suma de F i G és directa si i només si donades B_F i B_G bases de F i G respectivament, aleshores B_F U B_G és base de F + G.

Solución: Definició: La suma de dos subespais FF i GG és directa (s'escriu F⊕GF \oplus G) si tot element de la suma s'escriu de manera única com a suma d'un vector de FF i un de GG, la qual cosa equival a dir que F∩G={0⃗}F \cap G = \{\vec{0}\}. Demostració: • (⟹)(\Longrightarrow) Suposem que la suma és directa. Sigui BF={u1,…,ur}B_F = \{u_1, \dots, u_r\} i BG={w1,…,ws}B_G = \{w_1, \dots, w_s\}. Clarament el conjunt BF∪BGB_F \cup B_G genera F+GF + G. Per veure que és linealment independent, plantegem: ∑i=1rαiui+∑j=1sβjwj=0⃗.\sum_{i=1}^r \alpha_i u_i + \sum_{j=1}^s \beta_j w_j = \vec{0}. Com que u=∑i=1rαiui∈Fu = \sum_{i=1}^r \alpha_i u_i \in F i w=∑j=1sβjwj∈Gw = \sum_{j=1}^s \beta_j w_j \in G, tenim u+w=0⃗⟹u=−w∈F∩Gu + w = \vec{0} \Longrightarrow u = -w \in F \cap G. Com que F∩G={0⃗}F \cap G = \{\vec{0}\}, cal que u=0⃗u = \vec{0} i w=0⃗w = \vec{0}. Per ser BFB_F i BGB_G bases (i per tant vectors l.i.), α1=⋯=αr=0\alpha_1 = \dots = \alpha_r = 0 i β1=⋯=βs=0\beta_1 = \dots = \beta_s = 0. Així, són l.i. i formen base. • (⟸)(\Longleftarrow) Suposem que BF∪BGB_F \cup B_G és base de F+GF + G. Sigui v∈F∩Gv \in F \cap G. Com que v∈Fv \in F, v=∑i=1rαiuiv = \sum_{i=1}^r \alpha_i u_i. Com que v∈Gv \in G, v=∑j=1sβjwjv = \sum_{j=1}^s \beta_j w_j. Restant ambdues expressions: ∑i=1rαiui−∑j=1sβjwj=0⃗.\sum_{i=1}^r \alpha_i u_i - \sum_{j=1}^s \beta_j w_j = \vec{0}. Com que BF∪BGB_F \cup B_G és una base (linealment independent), tots els escalars han de ser zero: αi=0\alpha_i = 0 i βj=0\beta_j = 0. Per tant v=0⃗v = \vec{0}, la qual cosa demostra que F∩G={0⃗}F \cap G = \{\vec{0}\} i la suma és directa.

b. (10 punts) Definiu el conjunt S_n de permutacions de {1, 2, ..., n}. Donada sigma in S_n, definiu sigma^(-1) i demostreu que (sigma tau)^(-1) = tau^(-1) sigma^(-1).

Solución: Definició de SnS_n: És el conjunt de totes les bijeccions de {1,2,…,n}\{1, 2, \dots, n\} en ell mateix, proveït de l'operació de composició de funcions. Definició de σ−1\sigma^{-1}: Donada una bijecció σ∈Sn\sigma \in S_n, σ−1\sigma^{-1} és la seva funció inversa, l'única bijecció tal que σ∘σ−1=σ−1∘σ=id\sigma \circ \sigma^{-1} = \sigma^{-1} \circ \sigma = \mathrm{id}. Demostració de (στ)−1=τ−1σ−1(\sigma \tau)^{-1} = \tau^{-1} \sigma^{-1}: Per la propietat associativa de la composició: (στ)(τ−1σ−1)=σ(ττ−1)σ−1=σidσ−1=σσ−1=id.(\sigma \tau)(\tau^{-1} \sigma^{-1}) = \sigma (\tau \tau^{-1}) \sigma^{-1} = \sigma \mathrm{id} \sigma^{-1} = \sigma \sigma^{-1} = \mathrm{id}. De la mateixa manera: (τ−1σ−1)(στ)=τ−1(σ−1σ)τ=τ−1idτ=τ−1τ=id.(\tau^{-1} \sigma^{-1})(\sigma \tau) = \tau^{-1} (\sigma^{-1} \sigma) \tau = \tau^{-1} \mathrm{id} \tau = \tau^{-1} \tau = \mathrm{id}. Per la unicitat de l'element invers en un grup, concloem que (στ)−1=τ−1σ−1(\sigma \tau)^{-1} = \tau^{-1} \sigma^{-1}.

c. (10 punts) Sigui A una matriu quadrada n x n. Definiu A^T, la matriu transposada de A, i det(A), el determinant de A. Demostreu que det(A) = det(A^T).

Solución: Definició de matriu transposada: Si A=(aij)1≤i,j≤nA = (a_{ij})_{1 \le i, j \le n}, la seva transposada és AT=(aij′)A^T = (a'_{ij}) on aij′=ajia'_{ij} = a_{ji} per a tot 1≤i,j≤n1 \le i, j \le n. Definició de determinant: det⁡(A)=∑σ∈Snsgn⁡(σ)∏i=1nai,σ(i).\det(A) = \sum_{\sigma \in S_n} \operatorname{sgn}(\sigma) \prod_{i=1}^n a_{i, \sigma(i)}. Demostració que det⁡(A)=det⁡(AT)\det(A) = \det(A^T): Apliquem la definició a ATA^T: det⁡(AT)=∑σ∈Snsgn⁡(σ)∏i=1nai,σ(i)′=∑σ∈Snsgn⁡(σ)∏i=1naσ(i),i.\det(A^T) = \sum_{\sigma \in S_n} \operatorname{sgn}(\sigma) \prod_{i=1}^n a'_{i, \sigma(i)} = \sum_{\sigma \in S_n} \operatorname{sgn}(\sigma) \prod_{i=1}^n a_{\sigma(i), i}. Fent el canvi d'índex j=σ(i)j = \sigma(i), tenim i=σ−1(j)i = \sigma^{-1}(j). Com que σ\sigma és una bijecció, reordenar els factors del producte dona: ∏i=1naσ(i),i=∏j=1naj,σ−1(j).\prod_{i=1}^n a_{\sigma(i), i} = \prod_{j=1}^n a_{j, \sigma^{-1}(j)}. A més, la paritat d'una permutació i la de la seva inversa coincideixen: sgn⁡(σ−1)=sgn⁡(σ)\operatorname{sgn}(\sigma^{-1}) = \operatorname{sgn}(\sigma). Quan σ\sigma recorre tot el grup simètric SnS_n, τ=σ−1\tau = \sigma^{-1} també recorre tot SnS_n exactament una vegada. Per tant: det⁡(AT)=∑σ∈Snsgn⁡(σ−1)∏j=1naj,σ−1(j)=∑τ∈Snsgn⁡(τ)∏j=1naj,τ(j)=det⁡(A).\det(A^T) = \sum_{\sigma \in S_n} \operatorname{sgn}(\sigma^{-1}) \prod_{j=1}^n a_{j, \sigma^{-1}(j)} = \sum_{\tau \in S_n} \operatorname{sgn}(\tau) \prod_{j=1}^n a_{j, \tau(j)} = \det(A).

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Exercici 5 - Teoria · 2023 ›

Más ejercicios de Teoria: definicions i demostracions