3. L'obrerisme
Flashcards
- Definició d'anarquisme dins de l'obrerisme
- Corrent que defensava l'acció sindical i, en alguns sectors, l'ús de la violència per transformar la societat.
- Definició de socialisme marxista
- Corrent que defensava organitzar els treballadors en partits i sindicats i transformar la societat mitjançant l'acció política.
- Any en què el govern liberal de Sagasta va adoptar una política més permissiva amb l'obrerisme
- 1881.
- Qui encapçalava el sindicalisme d'inspiració cristiana i on va tenir més implantació
- El pare Vicent; especial implantació al País Valencià.
Preguntes tipus test
- Per què les organitzacions obreres van haver d'actuar en la clandestinitat entre 1874 i 1881?
- a) Perquè el govern liberal de Sagasta les havia il·legalitzat
- b) Perquè els governs conservadors les van perseguir
- c) Perquè els treballadors les van abandonar per por a la repressió
- d) Perquè la llei de 1874 obligava a dissoldre tots els sindicats
Resposta: b) Perquè els governs conservadors les van perseguir. Entre 1874 i 1881 els governs conservadors van perseguir les organitzacions obreres, que van haver d'actuar en la clandestinitat. La situació va canviar el 1881, amb el govern liberal de Sagasta.
- En quin any la FTRE va arribar als 57.000 afiliats?
- a) 1890
- b) 1882
- c) 1888
- d) 1881
Resposta: b) 1882. La FTRE va créixer ràpidament fins a arribar als 57.000 afiliats el 1882, després d'haver estat fundada el setembre de 1881.
- Un delegat andalús defensa l'acció terrorista com a mitjà per transformar la societat. A quina tendència s'adscriu?
- a) Sindicalisme apolític reformista
- b) Anarcocomunisme
- c) Socialisme marxista
- d) Anarcocol·lectivisme
Resposta: b) Anarcocomunisme. L'anarcocomunisme, inspirat en Kropotkin i Malatesta, incloïa sectors que defensaven l'acció terrorista, i predominava entre els delegats andalusos.
6. Els orígens del catalanisme polític
Flashcards
- Quin moviment va impulsar el catalanisme cultural?
- La Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
- Què és el proteccionisme?
- Imposar aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia.
- Què és el lliurecanvisme?
- Defensar el comerç amb l'estranger sense traves.
- Fins a quin any es va mantenir la política lliurecanvista dels governs espanyols?
- Fins al 1891.
Preguntes tipus test
- Una indústria tèxtil catalana vol protegir-se dels teixits britànics, més barats. Quina política defensaria?
- a) El federalisme, que demanava una Espanya descentralitzada i més autonòmica.
- b) El lliurecanvisme, és a dir, el comerç amb l'estranger sense traves.
- c) El proteccionisme, és a dir, imposar aranzels als productes estrangers.
- d) El carlisme, que demanava el retorn dels antics furs catalans.
Resposta: c) El proteccionisme, és a dir, imposar aranzels als productes estrangers.. La burgesia industrial catalana defensava el proteccionisme per fer front a la competència dels teixits britànics, imposant aranzels als productes estrangers.
- Per què la industrialització va provocar un conflicte d'interessos econòmics amb la resta d'Espanya?
- a) Perquè totes les zones d'Espanya seguien la mateixa política comercial amb l'estranger.
- b) Perquè Catalunya tenia una economia agrària i la resta d'Espanya estava totalment industrialitzada.
- c) Perquè el carlisme havia prohibit el comerç amb els països estrangers a tot el territori.
- d) Perquè Catalunya era un territori industrial i la resta d'Espanya mantenia una economia principalment agrària.
Resposta: d) Perquè Catalunya era un territori industrial i la resta d'Espanya mantenia una economia principalment agrària.. La industrialització havia convertit Catalunya en un territori industrial, mentre que la resta d'Espanya tenia una economia principalment agrària, cosa que generava interessos econòmics contraposats.
- Què va motivar Almirall a separar-se del Partit Federal i a orientar el federalisme cap a un catalanisme propi?
- a) L'aprovació de la política lliurecanvista el 1891.
- b) La creació del PSOE i de la UGT.
- c) El fracàs de la Primera República.
- d) L'auge de la Renaixença com a moviment cultural.
Resposta: c) El fracàs de la Primera República.. Després del fracàs de la Primera República, Almirall es va separar del Partit Federal i va orientar el federalisme cap a un catalanisme propi.
7. Les primeres actuacions del catalanisme
I 28 flashcards i 10 preguntes més al document.
Text del document
LA RESTAURACIÓ I ELS INICIS DEL CATALANISME (1875-1898) 3. L'OBRERISME 3.1. Context: situació del moviment obrer Durant la Restauració, el moviment obrer va continuar lluitant per millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors, però va patir una forta repressió per part dels governs. Entre 1874 i 1881, els governs conservadors van perseguir les organitzacions obreres, que van haver d'actuar en la clandestinitat. La situació va canviar el 1881, quan el govern liberal de Sagasta va adoptar una política més permissiva.
En aquest context, l'obrerisme es va dividir principalment en dues grans ideologies: ● Anarquisme: defensava l'acció sindical i, en alguns sectors, l'ús de la violència per transformar la societat. ● Socialisme marxista: defensava l'organització dels treballadors en partits i sindicats per aconseguir millores laborals i transformar la societat mitjançant l'acció política. 3.2. Desenvolupament de l'anarquisme A) Reorganització del moviment anarquista (1881) Amb la política més permissiva de Sagasta, els anarquistes van poder reorganitzar-se. ➢ Setembre de 1881: es va celebrar un congrés anarquista a Barcelona.
➢ D'aquest congrés va sorgir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). ➢ Va desenvolupar inicialment una acció sindical moderada i va créixer ràpidament, fins a arribar als 57.000 afiliats el 1882. L'any 1890 es va celebrar per primera vegada el Primer de Maig, amb manifestacions pacífiques que reivindicaven la jornada laboral de vuit hores. B) Les dues tendències de l'anarquisme A finals del segle XIX, l'anarquisme es va dividir en dues tendències: Anarcocol·lectivisme Anarcocomunisme Inspirat en Mikhaïl Bakunin. Inspirat en Kropotkin i Malatesta. Defensava principalment l'acció sindical. Alguns sectors defensaven l'acció terrorista com a mitjà de transformació social.
Predominava entre els delegats catalans. Predominava entre els delegats andalusos. Entre 1890 i 1897 es van imposar les tesis anarcocomunistes. C) La violència social i la repressió Durant els anys vuitanta i noranta, alguns sectors anarquistes van adoptar l'estratègia de la violència, coneguda com a propaganda pel fet. Els principals episodis van ser: ➢ 1883 – Procés de la Mano Negra: a Andalusia es va jutjar diversos camperols acusats de cometre assassinats, tot i que hi havia poques proves. ➢ 1892 – Revolta de Jerez: uns 500 jornalers van assaltar Jerez de la Frontera per alliberar anarquistes empresonats. L'acció va fracassar i la repressió va ser molt dura.
➢ 1893 – Atemptats a Barcelona: es van produir 14 atemptats amb bomba. ○ Al setembre, Paulí Pallàs va atemptar contra el general Martínez Campos. ○ El 7 de novembre, Santiago Salvador va atemptar contra el teatre del Liceu, causant 25 morts. ➢ 1896 – Atemptat de la processó de Corpus: va causar 6 morts i 42 ferits. Conseqüències: el procés de Montjuïc (1896-1897) L'atemptat de Corpus va provocar una repressió indiscriminada contra les organitzacions obreres anarquistes. El conegut com a procés de Montjuïc va comportar: 5 penes de mort, 20 penes de presó i 63 deportacions.
El procés va ser molt criticat pels intel·lectuals progressistes europeus per les irregularitats judicials i les tortures utilitzades per obtenir confessions. Finalment, l'agost de 1897, l'anarquista italià Angiolillo va assassinar Cánovas del Castillo, aleshores president del govern. 3.3. Desenvolupament del socialisme A diferència de l'anarquisme, el socialisme marxista defensava la participació política i l'organització dels treballadors mitjançant partits i sindicats. Els principals fets van ser: ➢ 1879: els marxistes van fundar l'Agrupació Socialista Madrilenya, dirigida pel tipògraf Pablo Iglesias.
➢ Posteriorment, van poder publicar legalment el setmanari El Socialista i crear federacions locals. ➢ Agost de 1888: durant l'Exposició Universal de Barcelona, els socialistes van fundar: ○ PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): partit marxista que defensava l'acció política. ○ UGT (Unió General de Treballadors): sindicat que defensava els interessos laborals dels treballadors. El socialisme va aconseguir una certa implantació a Madrid, Valladolid, el País Basc, Astúries i València. En canvi, va tenir poca presència a Catalunya, motiu pel qual les direccions del PSOE i la UGT es van traslladar a Madrid.
El PSOE va obtenir regidors a partir de 1895, però no va aconseguir el primer diputat fins al 1910, amb Pablo Iglesias. 3.4. Altres formes de sindicalisme A més de l'anarquisme i el socialisme, també van existir: ● Sindicalisme apolític reformista: buscava aconseguir millores exclusivament laborals, sense intervenir en política. ● Sindicalisme d'inspiració cristiana: encapçalat pel pare Vicent, va tenir especial implantació al País Valencià. Conseqüències generals de l'obrerisme ● Consolidació de les organitzacions obreres i dels sindicats. ● Aparició de diferents estratègies de lluita: acció sindical, participació política i, en alguns sectors, violència.
● Forta repressió governamental contra les organitzacions anarquistes. ● Creixement del socialisme amb la creació del PSOE i la UGT. 6. ELS ORÍGENS DEL CATALANISME POLÍTIC 6.1. Context i causes: per què va aparèixer el catalanisme? Durant la primera meitat del segle XIX es va anar consolidant a Catalunya un sentiment d'identitat pròpia que va donar lloc al catalanisme polític, un moviment que reivindicava l'autogovern de Catalunya dins de l'Estat espanyol. La seva aparició s'explica per la coincidència de diversos factors: 1. Factor cultural: la Renaixença: La Renaixença va ser un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
Va impulsar el catalanisme cultural i va contribuir a reforçar la consciència d'una identitat catalana pròpia. 2. Factor econòmic: el proteccionisme: La industrialització havia convertit Catalunya en un territori industrial, especialment gràcies a la indústria tèxtil, mentre que la resta d'Espanya mantenia una economia principalment agrària. Això va provocar un conflicte d'interessos econòmics: - Burgesia industrial catalana: defensava el proteccionisme, és a dir, imposar aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia, especialment davant la competència dels teixits britànics.
- Burgesia de la resta d'Espanya: defensava el lliurecanvisme, és a dir, el comerç amb l'estranger sense traves. La política lliurecanvista dels governs espanyols, mantinguda fins al 1891, va provocar un conflicte permanent. La defensa del proteccionisme va unir diferents grups socials catalans, des dels empresaris fins als obrers tèxtils. 3. Factor polític: l'anticentralisme: A Catalunya existien tradicions polítiques contràries al centralisme dels governs espanyols: - Carlisme: defensava el retorn dels antics furs i institucions tradicionals de Catalunya. - Republicanisme federal: defensava una organització descentralitzada de l'Estat, amb més autonomia per als territoris.
Per tant, tots dos corrents van contribuir a desenvolupar una actitud contrària al centralisme polític. APARICIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: Reivindicació de la identitat pròpia i de l'autogovern de Catalunya. 6.2. Desenvolupament: les opcions ideològiques del primer catalanisme Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) van aparèixer les primeres formulacions del catalanisme polític, però va ser durant la Restauració quan va adquirir una expressió política més definida. Inicialment, era un moviment minoritari, format sobretot per intel·lectuals i professionals de classe mitjana (escriptors, metges, advocats, professors, etc.).
Tenia poca presència entre la burgesia industrial, els grans propietaris agraris i la classe obrera. En la seva formació van confluir tres grans corrents: A) Catalanisme progressista: republicanisme federal ➢ Principal representant: Valentí Almirall. ➢ Després del fracàs de la Primera República, Almirall es va separar del Partit Federal i va orientar el federalisme cap a un catalanisme propi. ➢ Defensava que Catalunya havia de tenir un autogovern perquè era una realitat històrica i cultural diferenciada. Aquesta idea s'anomenava particularisme. ➢ Les seves principals actuacions i idees van ser: - 1879-1881: va fundar el Diari Català, el primer diari en llengua catalana.
- 1882: va fundar el Centre Català, la primera associació política catalanista. - 1886: va publicar Lo Catalanisme, on defensava un catalanisme democràtic i laic. B) Catalanisme conservador: tradicionalisme catòlic ➢ Principal representant: Josep Torras i Bages. ➢ També hi van destacar Jaume Collell i Jacint Verdaguer. ➢ Aquest corrent va sorgir d'alguns sectors eclesiàstics que van evolucionar del carlisme cap al catalanisme. ➢ Defensaven que el catalanisme i el catolicisme eren inseparables, amb el lema: «Catalunya serà cristiana o no serà». ➢ Les seves principals característiques eren: - Defensa de l'autonomia de Catalunya. - Importància de la religió catòlica.
- Defensa de la monarquia i de la família tradicional. - Reivindicació de les tradicions catalanes. ➢ Dates i obres importants: - 1878: difusió de les seves idees a través de la revista La Veu del Montserrat. - 1892: Torras i Bages va publicar La tradició catalana, on va desenvolupar el seu pensament. C) Catalanisme romàntic: Jocs Florals ➢ Principal representant: Àngel Guimerà. ➢ Aquest corrent estava format per intel·lectuals i escriptors vinculats als Jocs Florals i a la revista La Renaixensa. ➢ Les seves característiques eren: - Catalanisme molt radical, de vegades gairebé independentista. - Tolerància en matèria religiosa.
- Rebuig a participar en la política de la Restauració. - Defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. ➢ Inicialment, va actuar com un pont entre el catalanisme progressista i laic d'Almirall i el catalanisme conservador i catòlic de Torras i Bages. 6.3. Conseqüències i importància La confluència d'aquests tres corrents va permetre que el catalanisme evolucionés d'un moviment principalment cultural cap a un moviment polític que reivindicava l'autogovern de Catalunya.
Tot i que inicialment era minoritari i tenia poca presència entre les classes populars i la burgesia industrial, va establir les bases del catalanisme polític organitzat que es desenvoluparia durant els anys següents. 7. LES PRIMERES ACTUACIONS DEL CATALANISME 7.1. Context Durant la Restauració, el catalanisme va començar a organitzar-se políticament per defensar els interessos de Catalunya davant del centralisme de l'Estat espanyol. Els diferents corrents catalanistes van començar a unir-se mitjançant congressos, associacions i campanyes polítiques. Progressivament, van passar de reivindicar la cultura catalana a reclamar mesures concretes d'autogovern. 7.2.
El Centre Català i el Memorial de Greuges A) El Centre Català Sota la iniciativa de Valentí Almirall, els diferents sectors catalanistes es van reunir en dos congressos: ● 1880: Primer Congrés Catalanista. ● 1883: Segon Congrés Catalanista. Hi predominaven intel·lectuals, professionals liberals i comerciants. Un dels acords va ser la creació del Centre Català (1882), considerat la primera associació política del catalanisme.Les seves actuacions principals van ser: ● Difondre el catalanisme arreu de Catalunya. ● Organitzar actes en defensa del proteccionisme econòmic. ● Presentar una candidatura a les eleccions generals de 1886, que va fracassar.
● Participar en algunes eleccions municipals, on van aconseguir els primers regidors. També disposava d'una secció juvenil, el Centre Escolar Catalanista, on es van formar futurs dirigents del catalanisme. B) El Memorial de Greuges (1885) 1885: Primera gran actuació oficial del catalanisme. Es va presentar al rei Alfons XII i va ser redactat per Valentí Almirall en llengua castellana. El Memorial de Greuges era un document que recollia les queixes de la societat catalana davant les actuacions centralistes de l'Estat. Reivindicava tres qüestions principals: 1. Llengua catalana: denunciava el menyspreu de l'Estat envers el català, que només tenia un ús privat i no s'ensenyava a les escoles.
2. Dret civil català: defensava el manteniment de les lleis tradicionals catalanes. 3. Proteccionisme econòmic: reclamava una política que protegís la indústria catalana de la competència estrangera. 7.3. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent A) La Lliga de Catalunya (1887) Tot i el creixement del Centre Català, les diferents tendències ideològiques tenien dificultats per conviure dins d'una mateixa associació. Les tensions entre Valentí Almirall i els escriptors vinculats al diari La Renaixensa van provocar una escissió. Aquests escriptors van abandonar el Centre Català i van fundar la Lliga de Catalunya (1887). Característiques: ● Tenia un caràcter més conservador.
● Defensava un catalanisme nacionalment més radical. B) El Missatge a la Reina Regent (1888) Durant l'Exposició Universal de Barcelona, la reina regent Maria Cristina va visitar la ciutat i va presidir els Jocs Florals. Els catalanistes de la Lliga de Catalunya van aprofitar la seva presència per presentar el Missatge a la Reina Regent, un document que reivindicava explícitament l'autonomia política de Catalunya. C) Campanya en defensa del dret civil català (1889) L'any 1889, la Lliga de Catalunya va organitzar una campanya de mítings per defensar el manteniment del dret civil català, que el govern espanyol pretenia suprimir.
La campanya va tenir èxit i el govern va fer marxa enrere, de manera que el dret civil català es va conservar. 7.4. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa A) La Unió Catalanista (1891) A finals del segle XIX, el catalanisme s'estava estenent per diferents localitats catalanes, on apareixien associacions i publicacions catalanistes. Per coordinar aquestes entitats, la Lliga de Catalunya va impulsar la creació de la Unió Catalanista (1891), una federació d'associacions catalanistes d'arreu de Catalunya.
B) Les Bases de Manresa (1892) Març de 1892: La Unió Catalanista va celebrar una assemblea a Manresa, de la qual van sorgir les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com les Bases de Manresa. Aquest document és fonamental perquè va constituir el primer gran programa polític d'autogovern del catalanisme. Combinava elements federalistes i tradicionalistes i defensava: ➢ Sobirania de Catalunya: Catalunya havia de tenir capacitat de govern propi. ➢ Institucions pròpies: disposar d'unes Corts catalanes amb plena capacitat legislativa. ➢ Llengua: el català havia de ser l'única llengua oficial. ➢ Competències: Catalunya havia de controlar l'ensenyament i la justícia.
➢ Servei militar: es proposava derogar el servei militar obligatori. ➢ Seguretat: l'ordre públic havia d'estar controlat per una policia autonòmica. ➢ Economia: Catalunya havia de disposar d'una moneda pròpia. C) Altres actuacions de la Unió Catalanista La Unió Catalanista també va defensar l'autonomia de Cuba quan va esclatar la guerra d'independència i va advertir de les conseqüències negatives que podria tenir una guerra contra els Estats Units. L'any 1897 va publicar el Missatge a Creta, un document de solidaritat amb el poble cretenc, que lluitava contra Turquia.
El document establia un paral·lelisme entre Catalunya i Creta, considerant-les dues nacionalitats oprimides, respectivament, per Castella i Turquia. 7.5. La presència pública del catalanisme En pocs anys, el catalanisme va experimentar un creixement territorial i social important. Va començar a tenir presència en diferents àmbits: ➢ Moviment associatiu: es van crear associacions obreres i juvenils catalanistes. ➢ Cultura: va influir en grups excursionistes, corals i agrupacions sardanistes. ➢ Burgesia industrial: alguns sectors van començar a considerar que l'autogovern podia tenir efectes positius per a Catalunya.
➢ Institucions: el catalanisme va començar a guanyar presència en organismes importants de la societat catalana. Un exemple destacat va ser Àngel Guimerà, que l'any 1895 va esdevenir president de l'Ateneu Barcelonès. En el seu discurs inaugural va defensar la llengua catalana i va fer la primera intervenció en català en aquesta institució. Posteriorment, el 1900, el bisbe de Barcelona Josep Morgades va reclamar l'ús del català en la catequesi i en la vida pastoral. A més, la presència del catalanisme entre els treballadors es va consolidar amb la creació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), el 1903. 7.6.
Conseqüències de les primeres actuacions catalanistes Les primeres actuacions van permetre que el catalanisme deixés de ser un moviment principalment cultural i intel·lectual per convertir-se en un moviment polític organitzat. Les conseqüències més importants van ser: ● Organització política: creació d'associacions com el Centre Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. ● Reivindicació de l'autogovern: es va passar de defensar la identitat catalana a formular propostes polítiques concretes. ● Defensa dels interessos catalans: es van reivindicar la llengua, el dret civil i el proteccionisme econòmic.
● Creixement social i territorial: el catalanisme es va estendre per diferents localitats i va arribar progressivament a més sectors socials. ● Consolidació del programa polític: les Bases de Manresa de 1892 van establir les principals reivindicacions d'autogovern. En definitiva, aquestes actuacions van establir les bases del catalanisme polític modern i van preparar el camí perquè, el 1901, es fundés la Lliga Regionalista, que convertiria el catalanisme en una força política molt més important.