1. El relleu d'Espanya i de Catalunya
Flashcards
- Quines són les tres característiques principals del relleu peninsular?
- Forma massissa i compacta (costes poc retallades), altitud mitjana elevada i disposició perifèrica de les serralades.
- Altitud mitjana aproximada del relleu peninsular
- Unes 660 metres.
- Com es divideix la Meseta central i quina serralada la separa?
- El Sistema Central la divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud.
- Quines són les serralades interiors i les vores de la Meseta?
- Sistema Central i Montes de Toledo, Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Preguntes tipus test
- Per què les serralades que envolten la Meseta dificulten l'entrada de la humitat marítima cap a l'interior de la península?
- a) Perquè actuen com a barrera que frena l'aire humit que arriba del mar.
- b) Perquè la Meseta és tan baixa que la humitat s'hi acumula i no avança cap a l'interior.
- c) Perquè estan formades per materials impermeables que absorbeixen tota la humitat del aire.
- d) Perquè són tan altes que impedeixen que el mar arribi a les costes peninsulars.
Resposta: a) Perquè actuen com a barrera que frena l'aire humit que arriba del mar.. Els apuntes indiquen que les muntanyes envolten la Meseta i dificulten l'entrada de la humitat marítima cap a l'interior. La disposició perifèrica de les serralades actua, per tant, com a barrera davant l'aire humit que arriba del mar.
- Quina és la diferència principal entre les serralades interiors i les serralades exteriors de la península?
- a) Les interiors es troben a la Meseta o a les seves vores, mentre que les exteriors envolten la península pels seus marges.
- b) Les interiors són sempre volcàniques, mentre que les exteriors estan formades per roques sedimentàries.
- c) Les interiors són més baixes que les exteriors, que sempre superen els 3.000 metres d'altitud.
- d) Les interiors pertanyen a la Meseta, mentre que les exteriors només existeixen a les illes Canàries.
Resposta: a) Les interiors es troben a la Meseta o a les seves vores, mentre que les exteriors envolten la península pels seus marges.. Els apuntes situen les serralades interiors i les vores de la Meseta (Sistema Central, Sistema Ibèric, Sierra Morena...) al centre de la península i a les seves vores. Les serralades exteriors són els Pirineus, les Serralades Costaneres Catalanes i les Serralades Bètiques, que es troben als marges de la península.
- Per què les Balears i les Canàries no tenen el mateix origen geològic?
- a) Totes dues són d'origen volcànic, però les Canàries són molt més antigues que les Balears.
- b) Les Balears són d'origen volcànic, mentre que les Canàries estan relacionades amb les serralades peninsulars.
- c) Les Balears s'han format per l'erosió de la Meseta, mentre que les Canàries provenen de la Depressió de l'Ebre.
- d) Les Balears estan relacionades amb les serralades peninsulars, mentre que les Canàries són d'origen volcànic.
Resposta: d) Les Balears estan relacionades amb les serralades peninsulars, mentre que les Canàries són d'origen volcànic.. Segons els apuntes, les Balears estan relacionades amb les Serralades Bètiques i les Costaneres Catalanes, mentre que les Canàries tenen un origen volcànic. Per això, els dos arxipèlags tenen orígens diferents.
2. El clima i els climogrames
Flashcards
- Defineix el corrent en jet (jet stream)
- Corrent d'aire de les capes altes de l'atmosfera que condiciona l'arribada de fronts atlàntics i anticiclons.
- Què provoca l'anticicló de les Açores a l'estiu sobre la península?
- S'eleva i provoca temps estable, sec i assolellat.
- Com es representen les temperatures i les precipitacions en un climograma?
- Les temperatures amb una línia i les precipitacions amb barres.
- Defineix l'amplitud tèrmica
- Diferència entre la temperatura del mes més càlid i la del mes més fred.
Preguntes tipus test
- Si el corrent en jet deixa d'arribar a la península durant setmanes, quin efecte és més probable?
- a) Descens sobtat de les temperatures a tota la península
- b) Absència de fronts atlàntics i predomini de temps més sec
- c) Arribada més freqüent de fronts atlàntics i pluges abundants
- d) Increment de les nevades a les serralades de l'interior
Resposta: b) Absència de fronts atlàntics i predomini de temps més sec. El corrent en jet condiciona l'arribada de fronts atlàntics. Si aquests fronts no arriben, la pluja no arriba al territori i el temps tendeix a ser més sec.
- Un climograma mostra $4\,^\circ\text{C}$ al gener i $22\,^\circ\text{C}$ a l'agost. Quina és l'amplitud tèrmica?
- a) $4\,^\circ\text{C}$
- b) $22\,^\circ\text{C}$
- c) $26\,^\circ\text{C}$
- d) $18\,^\circ\text{C}$
Resposta: d) $18\,^\circ\text{C}$. L'amplitud tèrmica és la diferència entre el mes més càlid i el més fred: $22 - 4 = 18\,^\circ\text{C}$.
- Un climograma d'una zona costanera té una amplitud tèrmica de $12\,^\circ\text{C}$. Què indica aquest valor?
- a) Amplitud alta, pròpia de les zones interiors
- b) Amplitud elevada, típica de la Meseta
- c) Amplitud baixa, per la influència del mar
- d) Amplitud nul·la, sense canvis entre estacions
Resposta: c) Amplitud baixa, per la influència del mar. Una amplitud inferior a $15\,^\circ\text{C}$ és baixa i es dóna a les zones costaneres per la influència del mar.
3. La vegetació i els paisatges
Flashcards
- Defineix clisèrie o esglaonament altitudinal
- Distribució de la vegetació en diferents pisos segons l'altitud de la muntanya.
- Quant baixa la temperatura per cada 100 metres d'altitud?
- Aproximadament $0{,}6\ \text{°C}$ cada 100 metres.
- Defineix solana
- Vessant orientat al sud, més càlid i sec.
- Defineix ombria
- Vessant amb menys insolació, més fred i humit.
Preguntes tipus test
- Per què les precipitacions solen augmentar amb l'altitud?
- a) Perquè la temperatura augmenta amb la altitud
- b) Perquè les muntanyes absorbeixen l'aigua de la pluja
- c) Perquè l'aire humit s'eleva i es refreda al pujar per la muntanya
- d) Perquè el vent allunya els núvols de les cimes
Resposta: c) Perquè l'aire humit s'eleva i es refreda al pujar per la muntanya. Les precipitacions augmenten amb l'altitud per l'ascens de l'aire humit: en pujar, l'aire es refreda i la humitat es condensa en forma de pluja o neu.
- Dues vessants d'una mateixa muntanya estan a la mateixa altitud. Quina té més humitat i és més freda?
- a) La solana, perquè està orientada al sud
- b) La solana, que rep més insolació i és més seca
- c) L'ombria, que rep menys insolació
- d) Cap de les dues, perquè la humitat depèn només de l'altitud
Resposta: c) L'ombria, que rep menys insolació. L'ombria és el vessant amb menys insolació, per tant més fred i humit. La solana, orientada al sud, és més càlida i seca.
- Per què desapareixen els boscos a l'estatge alpí?
- a) El fred, el vent i la neu impedeixen el creixement dels arbres
- b) El sòl és massa àcid perquè les arrels puguin créixer
- c) La humitat excessiva ofega les arrels de les espècies arbòries
- d) La insolació intensa crema les fulles de tots els arbres
Resposta: a) El fred, el vent i la neu impedeixen el creixement dels arbres. A l'estatge alpí el fred, el vent i la neu impedeixen el creixement dels arbres, i per això predominen els prats alpins.
4. Els recursos hídrics: rius, conques i aqüífers
Flashcards
- Define conca hidrogràfica
- Superfície de terreny delimitada per carenes muntanyoses (divisòria d'aigües) on les aigües de la pluja i del desglaç van a parar a un mateix riu principal i als seus afluents.
- Quin factor determina la llargada i el pendent dels rius?
- El relleu. El clima, en canvi, condiciona el volum i la regularitat del cabal.
- Vessant cantàbric: quina característica té el seu cabal?
- Cabal abundant i regular, gràcies a les precipitacions constants del clima oceànic.
- Vessant mediterrani: quin tipus de cabal presenta?
- Poc cabal i molta irregularitat, amb fort estiatge a l'estiu.
Preguntes tipus test
- Per què els rius del vessant cantàbric són curts?
- a) Perquè el clima és molt sec durant tot l'any
- b) Perquè la Meseta està inclinada cap a l'oest
- c) Perquè reben pocs afluents al llarg del recorregut
- d) Perquè les muntanyes estan molt a prop de la costa
Resposta: d) Perquè les muntanyes estan molt a prop de la costa. Les muntanyes del vessant cantàbric estan molt a prop de la costa, de manera que el recorregut del riu fins al mar és curt. Això també explica el fort pendent i la gran capacitat erosiva.
- Un riu de la conca mediterrània porta poc cabal i presenta crescudes sobtades a la tardor. Quina causa explica aquestes crescudes?
- a) La reducció de l'evaporació dels embassaments
- b) La fusió de la neu de la Meseta
- c) El desglaç de la neu dels Pirineus
- d) Les pluges torrencials de la tardor
Resposta: d) Les pluges torrencials de la tardor. Al vessant mediterrani es poden produir crescudes sobtades a la tardor a causa de les pluges torrencials d'aquesta estació.
- Un riu té fort estiatge a l'estiu, poc cabal i crescudes a la tardor. A quin vessant hidrogràfic pertany?
- a) Mediterrani
- b) Cantàbric
- c) Cantàbric i atlàntic alhora
- d) Atlàntic
Resposta: a) Mediterrani. Els rius del vessant mediterrani tenen poc cabal, molta irregularitat i fort estiatge a l'estiu, a més de la possibilitat de crescudes sobtades a la tardor.
5. Els riscos naturals i els impactes ambientals
Flashcards
- Quins són els cinc riscos naturals principals?
- Inundacions i rierades sobtades, sequeres perllongades, esllavissades de terres, terratrèmols i incendis forestals.
- Risc natural que afecta especialment les zones mediterrànies
- Les inundacions i les rierades sobtades.
- Defineix la interfície urbanoforestal
- Zona de contacte entre urbanitzacions i masses forestals.
- Causa del canvi climàtic que agreuja el risc d'incendi forestal
- Augment de les temperatures i sequeres.
Preguntes tipus test
- Una població de la costa mediterrània registra pluges torrencials a la tardor. En poques hores, els torrents baixen amb molta força i inunden els carrers. Quin risc natural descriu millor aquesta situació?
- a) Sequeres perllongades
- b) Esllavissades de terres
- c) Terratrèmols
- d) Inundacions i rierades sobtades
Resposta: d) Inundacions i rierades sobtades. Les pluges torrencials a les zones mediterrànies poden provocar inundacions i rierades sobtades, perquè l'aigua puja i baixa ràpidament pels torrents.
- En una zona de muntanya es registren moviments sobtats del subsòl que fan trontollar els edificis. Quin risc natural correspon a aquest fenomen?
- a) Sequeres perllongades
- b) Incendis forestals
- c) Esllavissades de terres
- d) Terratrèmols
Resposta: d) Terratrèmols. Els moviments sobtats del subsòl són terratrèmols. El tema els situa especialment als Pirineus, i no pas les esllavissades, que són moviments de terra per la pendent.
- Un estiu és més càlid del normal i porta llargs períodes sense pluja. Quin efecte té sobre el risc d'incendi forestal?
- a) No canvia, perquè el bosc no depèn de la pluja
- b) Augmenta el risc, perquè la vegetació s'asseca més
- c) Desapareix, perquè la calor frena la propagació del foc
- d) Disminueix el risc, perquè el sòl guanya humitat
Resposta: b) Augmenta el risc, perquè la vegetació s'asseca més. L'augment de les temperatures i les sequeres, causades pel canvi climàtic, fan que la vegetació s'assequi i que el risc d'incendi augmenti.
6. L'energia i la transició energètica
Flashcards
- Defineix la transició energètica
- Substituir progressivament els combustibles fòssils per fonts d'energia renovables, per reduir les emissions contaminants i combatre el canvi climàtic.
- Quines són les principals energies renovables?
- Solar fotovoltaica, eòlica, hidroelèctrica i biomassa.
- Principal dependència energètica exterior d'Espanya
- Els combustibles fòssils, especialment el petroli i el gas natural.
- Defineix la biomassa com a font d'energia
- Matèria orgànica d'origen vegetal o animal que es pot utilitzar com a font d'energia.
Preguntes tipus test
- Una instal·lació solar fotovoltaica s'instal·la en camps de cereal d'una comarca. Quin conflicte territorial genera?
- a) Augment del consum energètic a les zones rurals
- b) Ocupació de sòl agrari
- c) Impacte visual i paisatgístic
- d) Dependència del gas natural importat
Resposta: b) Ocupació de sòl agrari. Entre els conflictes territorials de les energies renovables hi ha l'ocupació de sòl agrari. Una instal·lació sobre camps de cultiu ocupa terra que abans es destinava a l'agricultura.
- Per què les grans instal·lacions renovables generen conflictes en zones rurals mentre el consum es concentra a les ciutats?
- a) Perquè les ciutats no reben prou radiació solar ni vent per produir energia.
- b) Perquè la llei només permet instal·lar renovables en zones amb pocs habitants.
- c) Perquè les instal·lacions es construeixen lluny de les ciutats, on es consumeix gran part de l'energia, i els impactes queden al territori rural.
- d) Perquè les zones rurals consumeixen més energia que les ciutats i necessiten més instal·lacions.
Resposta: c) Perquè les instal·lacions es construeixen lluny de les ciutats, on es consumeix gran part de l'energia, i els impactes queden al territori rural.. La producció es concentra en zones rurals, mentre que el consum es concentra a les ciutats. Així, el territori rural assumeix els impactes (visual, paisatgístic, ocupació de sòl) i les ciutats se'n beneficien.
- Una planta de biomassa talla fusta d'un bosc a un ritme superior al que el bosc pot regenerar. Què passa amb l'energia que produeix?
- a) Deixa de ser renovable, perquè el ritme d'extracció supera la regeneració dels boscos.
- b) Deixa de ser una font d'energia contínua durant tot l'any.
- c) Esdevé una energia de zero emissions, perquè no hi ha combustió.
- d) Continua sent renovable, perquè la fusta és matèria orgànica d'origen vegetal.
Resposta: a) Deixa de ser renovable, perquè el ritme d'extracció supera la regeneració dels boscos.. La biomassa només és renovable si el ritme d'extracció de fusta no supera la capacitat de regeneració dels boscos. Si la supera, el recurs no es regenera i deixa de ser renovable.
7. Els espais naturals protegits i el turisme
Flashcards
- Nivell de protecció d'un Parc Nacional
- El nivell més alt de protecció. Prioritza la conservació dels ecosistemes i la investigació científica.
- Nivell de protecció d'un Parc Natural
- Nivell alt però més flexible: permet compatibilitzar la conservació amb activitats humanes tradicionals i sostenibles.
- Qui declara i gestiona un Parc Natural?
- La comunitat autònoma.
- Què és la Reserva de la Biosfera?
- Figura de la UNESCO que busca combinar la conservació de la natura amb el desenvolupament sostenible.
Preguntes tipus test
- Un espai natural permet la ramaderia extensiva i l'aprofitament forestal sostenible, i la seva declaració depèn de la comunitat autònoma. Quina figura de protecció és?
- a) Parc Natural
- b) Xarxa Natura 2000
- c) Reserva de la Biosfera
- d) Parc Nacional
Resposta: a) Parc Natural. Els parcs naturals tenen un nivell alt de protecció però són més flexibles: poden admetre ramaderia extensiva, agricultura tradicional i aprofitament forestal sostenible, i la seva declaració i gestió corresponen a la comunitat autònoma.
- Per què en un Parc Nacional les activitats humanes que poden alterar el medi estan molt restringides?
- a) Perquè la seva superfície és molt més petita que la dels parcs naturals
- b) Perquè només pot admetre activitats agrícoles tradicionals
- c) Perquè la seva gestió depèn exclusivament dels ajuntaments de la zona
- d) Perquè el seu objectiu principal és conservar els ecosistemes i afavorir la investigació científica
Resposta: d) Perquè el seu objectiu principal és conservar els ecosistemes i afavorir la investigació científica. El Parc Nacional prioritza la conservació dels ecosistemes i la investigació científica, i per això restringeix molt les activitats humanes que poden alterar el medi.
- Un espai conté hàbitats d'interès per a tota la Unió Europea i cal protegir-lo. Quina figura és la més adequada?
- a) PEIN
- b) Reserva de la Biosfera
- c) Xarxa Natura 2000
- d) Parc Nacional
Resposta: c) Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 protegeix hàbitats i espècies d'interès europeu, per això és la figura adequada en aquest cas.
8. El canvi climàtic i els problemes ambientals globals
Flashcards
- Què és la pluja àcida?
- Precipitació formada quan el $\text{SO}_2$ i els $\text{NO}_x$ reaccionen a l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja.
- Quins gasos originen la pluja àcida?
- El diòxid de sofre ($\text{SO}_2$) i els òxids de nitrogen ($\text{NO}_x$).
- Què són les cimeres del clima (COP)?
- Reunions internacionals en què els països negocien mesures per combatre el canvi climàtic i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
- Els acords de les COP són sempre jurídicament vinculants?
- No. No tots els acords són jurídicament vinculants, i alguns països no compleixen els compromisos adquirits.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació sobre la pluja àcida i el canvi climàtic és correcta?
- a) La pluja àcida i el canvi climàtic són el mateix fenomen amb noms diferents.
- b) La pluja àcida és una conseqüència directa del canvi climàtic.
- c) El canvi climàtic provoca la pluja àcida perquè augmenta la temperatura de l'atmosfera.
- d) Tots dos problemes poden tenir origen en la combustió de combustibles fòssils, però són fenòmens diferents.
Resposta: d) Tots dos problemes poden tenir origen en la combustió de combustibles fòssils, però són fenòmens diferents.. La pluja àcida NO és una conseqüència directa del canvi climàtic. Tot i que els dos problemes poden tenir un origen relacionat amb la combustió de combustibles fòssils, són fenòmens diferents.
- Un territori on la precipitació arrossega àcids formats a l'atmosfera presenta un deteriorament progressiu dels monuments de pedra. Quin fenomen ho explica millor?
- a) La pluja àcida, que causa el deteriorament del patrimoni arquitectònic.
- b) La sequera estival, que dessecca els materials de construcció.
- c) La pujada del nivell del mar, que erosiona les zones costaneres.
- d) La desertificació, que degrada els sòls de les zones seques.
Resposta: a) La pluja àcida, que causa el deteriorament del patrimoni arquitectònic.. Entre les conseqüències de la pluja àcida hi ha el deteriorament del patrimoni arquitectònic, causat pels àcids que arriben amb la precipitació.
- Quina pressió pot dificultar que els països compleixin els acords de les COP?
- a) El retrocés de les glaceres dels Pirineus.
- b) Els interessos econòmics i les pressions dels sectors contaminants.
- c) L'excés de pluges torrencials durant la tardor.
- d) L'augment de l'amplitud tèrmica a l'interior del territori.
Resposta: b) Els interessos econòmics i les pressions dels sectors contaminants.. El document indica que hi ha interessos econòmics i pressions dels sectors contaminants, que poden dificultar el compliment dels compromisos adquirits a les COP.
9. Preguntes de desenvolupament: com respondre a l'examen
Flashcards
- Idea clau per comparar climogrames de zones costaneres i d'interior
- La proximitat al mar suavitza les temperatures i redueix l'amplitud tèrmica. A l'interior, la continentalitat provoca hiverns més freds i estius més calorosos.
- Les tres idees per explicar les causes de la sequera
- Clima mediterrani amb precipitacions irregulars i estius secs; canvi climàtic que augmenta temperatures i evapotranspiració; molta demanda d'aigua i capacitat limitada dels embassaments.
- Percentatge de població a les conques internes de Catalunya
- Aproximadament el 92%. Aquestes conques tenen menys capacitat d'embassament que la conca de l'Ebre.
- Quatre efectes del canvi climàtic a desenvolupar en una resposta
- Augment de temperatures i onades de calor; sequeres més llargues i intenses; pluges torrencials i inundacions; pujada del nivell del mar i retrocés de les glaceres.
Preguntes tipus test
- Quin és el primer pas per comparar dos climogrames?
- a) Comparar les precipitacions i la seva regularitat
- b) Indicar si hi ha sequera estival
- c) Identificar el clima de cada territori
- d) Explicar la influència del mar i del relleu
Resposta: c) Identificar el clima de cada territori. El primer pas és identificar el clima de cada territori. Després es comparen temperatures i amplitud tèrmica, la influència del mar i del relleu, i les precipitacions. La sequera estival es indica al final.
- Dos climogrames mostren temperatures suaus tot l'any i una amplitud tèrmica baixa. Quina explicació és la més adequada?
- a) Un clima de muntanya amb hiverns llargs i freds
- b) La manca de precipitacions durant tot l'estiu
- c) La influència del mar, que suavitza les temperatures
- d) L'alta continentalitat de les zones de l'interior
Resposta: c) La influència del mar, que suavitza les temperatures. La proximitat al mar suavitza les temperatures i redueix l'amplitud tèrmica. Això explica les temperatures suaus i la baixa amplitud. La continentalitat fa justament el contrari.
- Quina afirmació compara correctament els climogrames de Vielha i Lleida?
- a) Lleida té precipitacions abundants i Vielha té una sequera estival molt marcada
- b) Vielha té una amplitud tèrmica de 20 °C i Lleida una amplitud baixa
- c) Totes dues tenen temperatures elevades i precipitacions escasses
- d) Vielha té precipitacions abundants i Lleida té una sequera estival molt marcada
Resposta: d) Vielha té precipitacions abundants i Lleida té una sequera estival molt marcada. Vielha té un clima de muntanya, amb precipitacions abundants i repartides, i no presenta aridesa estival. Lleida té un clima mediterrani continentalitzat, amb precipitacions escasses i una sequera estival molt marcada.
10. Conceptes que has de saber definir
Flashcards
- Defineix l'amplitud tèrmica
- Diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred.
- Defineix la continentalitat
- Efecte de l'allunyament del mar, que provoca més contrast entre les temperatures d'estiu i d'hivern.
- Defineix la clisèrie
- Distribució de la vegetació en pisos segons l'altitud.
- Defineix la solana
- Vessant que rep més hores de sol.
Preguntes tipus test
- Un climograma mostra $24\ \text{°C}$ al mes més càlid i $6\ \text{°C}$ al mes més fred. Quina és l'amplitud tèrmica?
- a) $24\ \text{°C}$
- b) $18\ \text{°C}$
- c) $12\ \text{°C}$
- d) $30\ \text{°C}$
Resposta: b) $18\ \text{°C}$. L'amplitud tèrmica és la diferència entre el mes més càlid i el més fred: $24 - 6 = 18\ \text{°C}$. Aquest valor correspon a una amplitud alta, pròpia de les zones d'interior.
- En una vall de muntanya, quin vessant tindrà la vegetació més seca i càlida?
- a) L'ombria, perquè és el vessant més càlid.
- b) L'ombria, perquè rep menys radiació solar.
- c) Ambdós, perquè la insolació no afecta la vegetació.
- d) La solana, perquè rep més hores de sol.
Resposta: d) La solana, perquè rep més hores de sol.. La solana és el vessant orientat al sud, més càlid i sec, i rep més hores de sol. L'ombria és més freda i humida perquè rep menys insolació.
- Un climograma de Barcelona mostra el màxim de pluges a la tardor i sequera estival. Quin fenomen atmosfèric sovint provoca les pluges torrencials d'aquesta època?
- a) El corrent en jet
- b) La DANA
- c) La clisèrie
- d) L'anticicló de les Açores
Resposta: b) La DANA. Les pluges torrencials de tardor del clima mediterrani litoral sovint estan relacionades amb les DANA, que són depressions aïllades en nivells alts. L'anticicló de les Açores, en canvi, provoca temps estable i sec a l'estiu.
I 66 flashcards i 49 preguntes més al document.
Text del document
RESUM GEO 2N TEMA LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES 1. EL RELLEU D’ESPANYA I DE CATALUNYA 1.1. Característiques generals del relleu d’Espanya El relleu peninsular té tres característiques principals: ● Forma massissa i compacta: la península té costes poc retallades. ● Altitud mitjana elevada: aproximadament 660 metres. ● Disposició perifèrica de les serralades: les muntanyes envolten la Meseta i dificulten l’entrada de la humitat marítima cap a l’interior. 1.2. Unitats morfoestructurals d’Espanya 1. La Meseta central ● És una gran plana elevada situada al centre de la península. ● Està dividida pel Sistema Central en: ○ Submeseta Nord.
○ Submeseta Sud, on es troben els Montes de Toledo. 2. Serralades interiors i vores de la Meseta ● ● ● ● ● Sistema Central i Montes de Toledo (interiors). Massís Galaicolleonès. Serralada Cantàbrica. Sistema Ibèric. Sierra Morena. 3. Serralades exteriors ● Pirineus. ● Serralades Costaneres Catalanes. ● Serralades Bètiques: Penibètica i Subbètica. 4. Depressions exteriors ● Depressió de l’Ebre. ● Depressió del Guadalquivir. 5. Arxipèlags ● Balears: relacionades amb les Serralades Bètiques i les Costaneres Catalanes. ● Canàries: d’origen volcànic. 1.3. El relleu de Catalunya Catalunya presenta tres grans unitats de relleu: 1. Pirineus: formats pel Pirineu axial i el Prepirineu.
2. Depressió Central Catalana: territori interior amb planes i relleus suaus. 3. Sistema Mediterrani: format per la Serralada Prelitoral, la Serralada Litoral i la Depressió Prelitoral. 1.4. El relleu dels Pirineus Els Pirineus tenen una disposició d’oest a est i estan formats per dues grans unitats: Pirineu axial ● ● ● ● És la zona central i de més altitud. Predominen les roques ígnies i metamòrfiques. Presenta cims elevats i formes abruptes. Exemples: Pica d’Estats, Besiberri, Puigmal i Bastiments. Prepirineu ● Té menys altitud i formes més suaus. ● Predominen els materials calcaris. ● Està format per dues alineacions: ○ Serres interiors, de més altitud.
○ Serres exteriors, de menor altitud. ● Entre les dues hi ha la Depressió Mitjana pirinenca. Modelat glacial dels Pirineus Durant les glaciacions del Quaternari, les glaceres van transformar el relleu i van originar: ● ● ● ● Valls en forma d’U. Circs glacials. Crestes i arestes. Estanys d’origen glacial. Exemples: Vall d’Aran i vall d’Àneu. 2. EL CLIMA I ELS CLIMOGRAMES 2.1. Dinàmica atmosfèrica ● Corrent en jet (jet stream): corrent d’aire de les capes altes de l’atmosfera que condiciona l’arribada de fronts atlàntics i anticiclons. ● Anticicló de les Açores: a l’estiu s’eleva i afecta la península, provocant temps estable, sec i assolellat. 2.2.
Com interpretar un climograma Un climograma representa les temperatures i les precipitacions d’un territori durant els dotze mesos de l’any. 1. Temperatures ● Es representen amb una línia. ● Cal identificar la temperatura mitjana anual. ● L’amplitud tèrmica és la diferència entre el mes més càlid i el més fred. 2. Precipitacions ● Es representen amb barres. ● Cal observar la quantitat total anual i la distribució al llarg de l’any. 3. Índex de Gaussen: aridesa La fórmula és: P = 2T Hi ha aridesa quan: P < 2T És a dir, quan la precipitació és inferior al doble de la temperatura i les barres queden per sota de la línia tèrmica. 4.
Amplitud tèrmica ● Baixa (inferior a 15 °C): zones costaneres, per la influència del mar. ● Alta (superior a 16-18 °C): zones interiors, per la continentalitat. 2.3. Els principals dominis climàtics d’Espanya Clima oceànic o atlàntic ● ● ● ● ● Pluges abundants (més de 800 mm anuals) i regulars. No presenta sequera estival. Estius frescos i hiverns suaus. Amplitud tèrmica moderada. Localització: Galícia i cornisa cantàbrica. Clima mediterrani litoral ● ● ● ● ● Precipitacions irregulars (aproximadament 400-700 mm). Estius calorosos i secs. Hiverns suaus per la influència del mar. Amplitud tèrmica moderada. Pluges torrencials a la tardor, sovint relacionades amb les DANA.
Clima mediterrani continentalitzat o d’interior ● ● ● ● ● Precipitacions escasses i irregulars. Estius molt calorosos i secs. Hiverns freds, amb glaçades i boires d’inversió tèrmica. Amplitud tèrmica elevada. Localització: Meseta i Depressió Central. Clima de muntanya ● ● ● ● ● Temperatures baixes (mitjana anual inferior a 10 °C). Hiverns llargs i freds. Estius frescos. Precipitacions abundants, sovint en forma de neu. Localització: Pirineus i altres serralades elevades. Clima subtropical de Canàries ● ● ● ● Temperatures suaus i càlides durant tot l’any. Amplitud tèrmica baixa. Precipitacions escasses. Influència dels vents alisis. 2.4.
Diferenciar els climogrames més habituals de Catalunya Climograma de Vielha: clima de muntanya ● ● ● ● Temperatura mitjana baixa. Hiverns freds i estius frescos. Precipitacions abundants i repartides. No presenta aridesa estival. Climograma de Lleida: mediterrani continentalitzat ● ● ● ● ● ● Temperatura mitjana elevada. Amplitud tèrmica pròxima als 20 °C. Hiverns freds i estius molt calorosos. Precipitacions escasses (350-450 mm). Sequera estival molt marcada. La Serralada Prelitoral i Litoral dificulten l’entrada de la influència marítima. Capital comarcal: Lleida (Segrià), Balaguer (Noguera), Mollerussa (Pla d’Urgell) o Tàrrega (Urgell).
Climograma de Barcelona: mediterrani litoral ● ● ● ● ● Hiverns suaus i estius càlids. Amplitud tèrmica moderada (14-15 °C). Precipitacions moderades i irregulars. Màxim de pluges a la tardor. Sequera estival. Climograma de Vielha i Lleida: comparació La diferència principal és que Vielha té un clima de muntanya, amb temperatures baixes i precipitacions abundants, mentre que Lleida presenta un clima mediterrani continentalitzat, amb una amplitud tèrmica elevada, precipitacions escasses i una sequera estival molt marcada. 2.5. El canvi climàtic a Catalunya La conca mediterrània és un dels punts més vulnerables del planeta davant del canvi climàtic.
Les principals manifestacions són: 1. Augment de les temperatures: més onades de calor i nits tropicals (mínimes de 20 °C o més) i tòrrides (25 °C o més). 2. Sequeres més freqüents i intenses: disminució de les precipitacions i períodes secs més llargs. 3. Fenòmens meteorològics extrems: pluges torrencials, inundacions sobtades i temporals. 4. Pujada del nivell del mar: regressió de les platges i afectació de zones com el delta de l’Ebre. 5. Retrocediment de les glaceres pirinenques: disminució de la neu i alteració dels cabals fluvials. 6. Canvis en els ecosistemes: més incendis forestals, desertificació i alteracions en la floració i les migracions dels animals. 3.
LA VEGETACIÓ I ELS PAISATGES 3.1. La clisèrie o esglaonament altitudinal És la distribució de la vegetació en diferents pisos segons l’altitud de la muntanya. Factors que la condicionen: ● Altitud: la temperatura disminueix aproximadament 0,6 °C cada 100 metres. ● Precipitacions: generalment augmenten amb l’altitud per l’ascens de l’aire humit. ● Orientació: ○ Solana: vessant orientat al sud, més càlid i sec. ○ Ombria: vessant amb menys insolació, més fred i humit. 3.2. Els estatges de vegetació del Pirineu De baix cap a dalt: 1. Estatge basal (fins a 800-1.000 m) ● Alzines, carrasques i roures. 2. Estatge montà (1.000-1.600/1.800 m) ● Rouredes, fagedes i pi roig. 3.
Estatge subalpí (1.600-2.200/2.300 m) ● Predomini de coníferes. ● Pi negre i avet. ● Adaptats als hiverns freds i llargs. 4. Estatge alpí (per sobre de 2.300 m) ● Desapareixen els boscos. ● Predominen els prats alpins. ● El fred, el vent i la neu impedeixen el creixement dels arbres. 5. Estatge nival (per sobre de 2.800-3.000 m) ● Neu, gel i roca nua. ● Només hi poden viure algunes molses, líquens i petites plantes. Pregunta habitual: per què desapareixen els boscos a les cotes més altes? Perquè les temperatures són molt baixes, hi ha glaçades freqüents, la neu es manté durant molts mesos i els vents són forts. Això impedeix el creixement dels arbres i afavoreix els prats alpins. 3.3.
Vegetació de Catalunya segons el territori ● ● ● ● Litoral i prelitoral: alzines, pi blanc, suro, màquia i garriga. Estatge montà: rouredes i fagedes. Estatge subalpí: pi roig, pi negre i avet. Estatge alpí: prats alpins. 3.4. Els grans paisatges d’Espanya Paisatge atlàntic ● Pluges abundants. ● Boscos caducifolis (faigs i roures). ● Prats naturals. Paisatge mediterrani ● ● ● ● Sequera estival. Vegetació esclerofil·la i perennifòlia. Alzines, carrasques, pins, màquia i garriga. Conreus de secà com la vinya, l’olivera i l’ametller. Paisatge d’alta muntanya ● Vegetació distribuïda en pisos altitudinals. ● Boscos de coníferes i prats alpins. Paisatge canari ● Relleu volcànic.
● Vegetació endèmica, com la laurisilva i el pi canari. ● Influència dels vents alisis. 3.5. Paisatge cultural És el territori natural que ha estat transformat per l’activitat humana al llarg del temps. Els elements que el formen són: ● Activitats econòmiques: agricultura, ramaderia i explotació forestal. ● Construccions: masies, pobles, camins i murs de pedra seca. ● Història i tradicions: tècniques d’aprofitament del territori transmeses entre generacions. Exemple: les pastures d’alta muntanya amb bordes i murs de pedra seca. La ramaderia ha substituït part del bosc per prats per alimentar el bestiar. 3.6.
Activitats tradicionals i actuals a l’alta muntanya Tradicionals: ● Agricultura. ● Ramaderia extensiva. ● Aprofitament forestal. Actualment estan en declivi per la baixa rendibilitat, les dificultats de competència i la manca de relleu generacional. Actuals: ● ● ● ● Turisme rural. Esquí i turisme de neu. Senderisme i turisme d’aventura. Activitats hidroelèctriques. Conseqüències sobre el paisatge: ● L’abandonament de la ramaderia afavoreix la recuperació del bosc i la desaparició d’algunes pastures. ● El turisme introdueix infraestructures com pistes d’esquí, remuntadors, allotjaments i carreteres.
● Aquestes instal·lacions poden provocar erosió, consum d’aigua i impacte paisatgístic. 4. ELS RIUS, LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I L’AIGUA 4.1. Què és una conca hidrogràfica? És tota la superfície de terreny delimitada per carenes muntanyoses (divisòria d’aigües) on les aigües de la pluja i del desglaç van a parar a un mateix riu principal i als seus afluents. 4.2. Els tres vessants hidrogràfics d’Espanya El relleu determina la llargada i el pendent dels rius, mentre que el clima condiciona el volum i la regularitat del cabal. 1. Vessant cantàbric ● ● ● ● ● Rius curts perquè les muntanyes són molt a prop de la costa. Fort pendent i gran capacitat erosiva. Cabal abundant i regular.
Precipitacions constants del clima oceànic. Exemples: Navia, Nalón i Bidasoa. 2. Vessant atlàntic ● ● ● ● ● ● És el més extens. Rius llargs i conques molt grans. La Meseta està inclinada cap a l’oest. Cabal abundant, però irregular. Presenta estiatge a l’estiu. Exemples: Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir. 3. Vessant mediterrani ● ● ● ● ● Rius generalment curts, excepte l’Ebre. Poc cabal i molta irregularitat. Fort estiatge a l’estiu. Possibilitat de crescudes sobtades a la tardor per pluges torrencials. Exemples: Ter, Llobregat, Túria, Xúquer i Segura.
Excepció: el riu Ebre És un riu llarg i cabalós perquè recull aigua de molts afluents, dels Pirineus i de la serralada Cantàbrica. 4.3. Com condiciona el relleu la disponibilitat d’aigua? La inclinació de la Meseta cap a l’oest provoca que una gran part de les aigües desemboquin a l’Atlàntic. Això genera un desequilibri territorial: ● Nord i nord-oest: més disponibilitat d’aigua per les precipitacions abundants. ● Vessant mediterrani: menys recursos hídrics i més irregularitat, tot i concentrar molta població, turisme i agricultura de regadiu. 4.4. Les conques hidrogràfiques de Catalunya A Catalunya hi ha dos grans àmbits: 1.
Conques internes ● ● ● ● ● ● Rius que neixen a Catalunya i desemboquen al Mediterrani sense passar per l’Ebre. Exemples: Ter, Llobregat, Fluvià, Muga i Tordera. Concentren aproximadament el 92% de la població. Tenen una capacitat d’embassament molt inferior a la de la conca de l’Ebre. S’utilitzen sobretot per al consum domèstic, industrial i turístic. La seva gestió correspon a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). 2. Conca catalana de l’Ebre ● ● ● ● ● Inclou el riu Ebre i els seus afluents. Hi viu aproximadament el 8% de la població. Té una gran part de la capacitat d’embassament de Catalunya. L’aigua s’utilitza principalment per al regadiu agrícola i la producció hidroelèctrica.
La gestió de la conca de l’Ebre correspon a la CHE. Desequilibri territorial Les dues zones tenen una superfície similar (52% i 48%), però els recursos hídrics estan distribuïts de manera molt desigual. Les conques internes concentren la major part de la població i de la demanda d’aigua, però tenen menys reserves. En canvi, la conca de l’Ebre disposa de més reserves en relació amb la població que hi viu. 4.5. Causes de la sequera a les conques internes de Catalunya Causes naturals i climàtiques: ● ● ● ● ● Clima mediterrani, amb estius secs i calorosos. Disminució de les precipitacions durant períodes llargs. Augment de les temperatures pel canvi climàtic.
Més evapotranspiració i menys aigua disponible. Menys precipitacions en forma de neu als Pirineus. Causes humanes i estructurals: ● ● ● ● Elevada concentració de població. Demanda d’aigua domèstica, industrial i turística. Agricultura de regadiu. Capacitat d’emmagatzematge limitada dels embassaments. 4.6. Mesures per reduir el consum d’aigua 1. Agricultura: substituir el reg per inundació pel reg per degoteig i millorar les canalitzacions per evitar pèrdues. 2. Reutilització: aprofitar les aigües depurades per regar, netejar carrers i usos industrials. 3. Dessalinització: transformar l’aigua del mar en aigua apta per al consum.
4. Estalvi urbà: reparar fuites, fer campanyes de conscienciació i aplicar tarifes progressives. 5. Gestió de la demanda: reduir els consums innecessaris en períodes de sequera. 4.7. Els embassaments L’aigua embassada presenta variacions al llarg de l’any. ● A la primavera s’assoleixen sovint els màxims anuals per la fusió de la neu de les muntanyes i les precipitacions. ● A l’estiu disminueixen les reserves per la manca de pluges, l’evaporació i el consum elevat. 5. ELS AQÜÍFERS I ELS RECURSOS HÍDRICS SUBTERRANIS 5.1. Què és un aqüífer i com funciona? És una acumulació d’aigua subterrània que es troba en roques o sediments permeables i porosos del subsòl, com sorres, graves o calcàries.
Funcionament: 1. L’aigua de la pluja o dels rius s’infiltra al terreny. 2. Baixa per gravetat a través dels materials permeables. 3. Quan troba una capa impermeable, com les argiles, s’acumula. 4. El límit superior de la zona saturada d’aigua s’anomena nivell freàtic. 5.2. Principals problemes dels aqüífers ● Sobreexplotació: s’extreu més aigua de la que es recarrega naturalment. Baixa el nivell freàtic i es poden assecar pous i zones humides. ● Intrusió salina: a les zones costaneres, l’extracció excessiva facilita l’entrada d’aigua marina i salinitza l’aqüífer. ● Contaminació per nitrats: causada sobretot pels purins de la ramaderia intensiva i els fertilitzants químics.
● Subsidència: enfonsament del terreny per la compactació del subsòl quan es perd aigua. ● Impermeabilització urbana: l’asfalt i les construccions impedeixen que l’aigua s’infiltri i recarregui els aqüífers. 5.3. Mesures de gestió sostenible ● ● ● ● ● Controlar les extraccions i els pous il·legals. Millorar els sistemes de reg. Utilitzar aigua regenerada i dessalinitzada. Controlar els fertilitzants i els purins. Afavorir la recàrrega artificial i protegir les zones d’infiltració. 6. ELS RISCOS NATURALS I ELS IMPACTES AMBIENTALS 6.1. Principals riscos naturals ● ● ● ● ● Inundacions i rierades sobtades, especialment a les zones mediterrànies. Sequeres perllongades.
Esllavissades de terres. Terratrèmols, especialment als Pirineus. Incendis forestals. 6.2. Els incendis forestals Les causes que agreugen el risc són: ● ● ● ● Augment de les temperatures i sequeres pel canvi climàtic. Abandonament de les activitats forestals i rurals. Acumulació de vegetació i combustible als boscos. Urbanitzacions situades a prop o dins dels boscos (interfície urbanoforestal). 6.3. Principals impactes ambientals ● ● ● ● ● Desertificació. Erosió i degradació del sòl. Sobreexplotació dels recursos naturals. Contaminació de l’aigua i de l’aire. Pèrdua de biodiversitat. ● Destrucció i fragmentació dels hàbitats. 6.4.
La pressió urbanística al litoral La construcció excessiva a la costa pot provocar: Efectes sobre el medi: ● ● ● ● Erosió del sòl perquè desapareixen les arrels que subjecten la terra. Pèrdua de biodiversitat i destrucció d’hàbitats. Més escorrentia superficial i risc d’inundacions. Pèrdua del paisatge natural. Arguments a favor de construir: ● Creació de llocs de treball. ● Dinamització econòmica. ● Ingressos per als ajuntaments. Arguments a favor de protegir: ● ● ● ● Conservació del paisatge i la biodiversitat. Menys saturació dels serveis i recursos hídrics. Desenvolupament d’un turisme més sostenible. Protecció de les zones naturals. 7. L’ENERGIA I LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA 7.1.
Model energètic d’Espanya Històricament, Espanya ha tingut una gran dependència energètica exterior, especialment dels combustibles fòssils, com el petroli i el gas natural. També té producció d’energia nuclear. 7.2. Transició energètica Consisteix a substituir progressivament els combustibles fòssils per fonts d’energia renovables per reduir les emissions contaminants i combatre el canvi climàtic. Les principals energies renovables són: ● ● ● ● Solar fotovoltaica. Eòlica. Hidroelèctrica. Biomassa. Conflictes territorials: ● Impacte visual i paisatgístic. ● Ocupació de sòl agrari. ● Concentració de grans instal·lacions en zones rurals, mentre que el consum es concentra a les ciutats.
7.3. Les plantes de biomassa La biomassa és matèria orgànica d’origen vegetal o animal que es pot utilitzar com a font d’energia. Una planta de biomassa crema aquesta matèria orgànica per produir energia elèctrica o tèrmica. Avantatges: ● ● ● ● Aprofita els residus forestals i agrícoles locals. Redueix la dependència dels combustibles fòssils. Pot afavorir la gestió forestal i la prevenció d’incendis. Proporciona energia de manera contínua durant tot l’any. És una energia sostenible? És renovable si el ritme d’extracció de fusta no supera la capacitat de regeneració dels boscos.
Tot i això, no és una energia completament neta perquè la combustió allibera CO₂ i altres partícules contaminants. Per tant, no té emissions zero com l’energia solar o l’eòlica. 8. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I EL TURISME 8.1. Parc Nacional i Parc Natural Parc Nacional ● ● ● ● Té el nivell més alt de protecció. Prioritza la conservació dels ecosistemes i la investigació científica. Les activitats humanes que poden alterar el medi estan molt restringides. Protegeix espais de gran valor natural i representatius del patrimoni de l’Estat. Exemple: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parc Natural ● Té un nivell alt de protecció, però és més flexible.
● Permet compatibilitzar la conservació amb activitats humanes tradicionals i sostenibles. ● Pot admetre ramaderia extensiva, agricultura tradicional, turisme regulat i aprofitament forestal sostenible. ● La declaració i gestió depenen de la comunitat autònoma. Exemples de parcs naturals de Catalunya: ● ● ● ● Parc Natural del Montseny: boscos i gran diversitat d’ecosistemes. Parc Natural del Delta de l’Ebre: aiguamolls i gran diversitat d’aus. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: paisatge volcànic. Parc Natural del Cap de Creus: paisatge litoral i biodiversitat marina i terrestre. 8.2.
Altres figures de protecció ● Reserva de la Biosfera: figura de la UNESCO que busca combinar la conservació de la natura amb el desenvolupament sostenible. Té tres zones: nucli, esmorteïment i transició. ● Xarxa Natura 2000: protegeix hàbitats i espècies d’interès europeu. ● PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. 8.3. Turisme als espais naturals Alguns dels espais naturals més visitats de Catalunya són: ● ● ● ● ● ● ● Montseny. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Zona Volcànica de la Garrotxa. Montserrat. Delta de l’Ebre. Cap de Creus. Alt Pirineu. On pot augmentar més el nombre de visitants?
● Espais propers a les grans ciutats, perquè són fàcils d’accedir-hi i permeten excursions d’un dia. ● Espais emblemàtics d’alta muntanya, per les activitats a l’aire lliure i el turisme de natura. 8.4. Aspectes positius i negatius del turisme de natura Positius: ● ● ● ● ● Dinamització de l’economia local. Creació de llocs de treball. Fixació de població als territoris rurals. Revalorització del patrimoni natural. Sensibilització ambiental. Negatius: ● ● ● ● ● ● Massificació i pèrdua de tranquil·litat. Erosió dels camins i degradació dels hàbitats. Generació de residus. Pertorbació de la fauna. Col·lapse d’accessos i aparcaments. Augment del consum d’aigua. 8.5.
Mesures per reduir la massificació 1. Limitar l’aforament i establir reserves prèvies. 2. Regular l’accés amb vehicle privat i crear autobusos llançadora. 3. Aplicar taxes d’entrada per finançar el manteniment. 4. Augmentar la vigilància i els agents rurals. 5. Promocionar itineraris i espais alternatius menys concorreguts. 9. EL CANVI CLIMÀTIC I ELS PROBLEMES AMBIENTALS GLOBALS 9.1. La pluja àcida La pluja àcida NO és una conseqüència directa del canvi climàtic. Tot i que tots dos problemes poden tenir un origen relacionat amb la combustió de combustibles fòssils, són fenòmens diferents.
La pluja àcida es produeix quan el diòxid de sofre (SO₂) i els òxids de nitrogen (NOx) reaccionen a l’atmosfera i formen àcids que cauen amb la precipitació. Conseqüències: ● ● ● ● Acidificació dels sòls i de les aigües. Danys a la vegetació. Afectació dels ecosistemes. Deteriorament del patrimoni arquitectònic. 9.2. Les cimeres del clima (COP) Són reunions internacionals en què els països negocien mesures per combatre el canvi climàtic i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Problemes principals: ● ● ● ● No tots els acords són jurídicament vinculants. Alguns països no compleixen els compromisos. Hi ha interessos econòmics i pressions dels sectors contaminants.
Falta de compromís polític d’alguns governs. Per tant, és FALS afirmar que tots els acords de les COP són vinculants i que tots els països els compleixen estrictament. 10. PREGUNTES DE DESENVOLUPAMENT: COM RESPONDRE A L’EXAMEN Aquest últim apartat recull les idees que has de saber relacionar quan et demanin una explicació més llarga. 1. Comparar dos climogrames Cal seguir aquest ordre: 1. Identificar el clima de cada territori. 2. Comparar les temperatures i l’amplitud tèrmica. 3. Explicar la influència del mar i del relleu. 4. Comparar les precipitacions i la seva regularitat. 5. Indicar si hi ha sequera estival.
Idea clau: la proximitat al mar suavitza les temperatures i redueix l’amplitud tèrmica. A l’interior, la continentalitat provoca hiverns més freds i estius més calorosos. 2. Explicar les causes de la sequera Cal combinar tres idees: ● Clima mediterrani, amb precipitacions irregulars i estius secs. ● Canvi climàtic, que augmenta les temperatures i l’evapotranspiració. ● Factors humans: molta demanda d’aigua i capacitat limitada dels embassaments. 3. Explicar el desequilibri hídric de Catalunya Les conques internes concentren aproximadament el 92% de la població, però tenen menys capacitat d’embassament.
En canvi, la conca de l’Ebre té més reserves d’aigua en relació amb la població que hi viu. Això provoca un desequilibri entre la disponibilitat i la demanda d’aigua. 4. Explicar els efectes del canvi climàtic Cal desenvolupar quatre idees: ● ● ● ● Augment de temperatures i onades de calor. Sequeres més llargues i intenses. Pluges torrencials i inundacions. Pujada del nivell del mar i retrocés de les glaceres. 5. Explicar els impactes de la massificació turística Cal relacionar l’augment de visitants amb: ● ● ● ● ● Degradació dels ecosistemes. Erosió dels camins. Residus i contaminació. Pertorbació de la fauna. Saturació dels accessos i serveis.
Després cal proposar mesures de regulació de l’accés i de l’aforament. 6. Explicar la transformació del paisatge d’alta muntanya Cal diferenciar: ● Abans: agricultura, ramaderia extensiva i explotació forestal. ● Ara: turisme, esquí, senderisme i activitats hidroelèctriques. L’abandonament de les activitats tradicionals provoca la recuperació del bosc, mentre que el turisme introdueix noves infraestructures i transforma el paisatge. CONCEPTES QUE HAS DE SABER DEFINIR ● Amplitud tèrmica: diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred. ● Estiatge: període de l’any en què un riu porta menys aigua. ● Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu.
● Conca hidrogràfica: territori les aigües del qual desemboquen en un mateix riu principal. ● Nivell freàtic: límit superior de la zona saturada d’aigua d’un aqüífer. ● Continentalitat: efecte de l’allunyament del mar, que provoca més contrast entre les temperatures d’estiu i d’hivern. ● Clisèrie: distribució de la vegetació en pisos segons l’altitud. ● Solana: vessant que rep més hores de sol. ● Ombria: vessant que rep menys radiació solar. ● Vegetació esclerofil·la: vegetació mediterrània amb fulles dures i adaptades a la sequera. ● DANA: depressió aïllada en nivells alts que pot provocar pluges molt intenses.
● Desertificació: degradació de les terres en zones seques fins a perdre capacitat productiva. ● Intrusió salina: entrada d’aigua marina en un aqüífer costaner. ● Sobreexplotació: utilització d’un recurs a un ritme superior al de la seva regeneració. ● Biomassa: matèria orgànica que es pot utilitzar com a font d’energia. ● Paisatge cultural: paisatge transformat per l’activitat humana al llarg del temps. ● Interfície urbanoforestal: zona de contacte entre urbanitzacions i masses forestals. ● Transició energètica: canvi progressiu dels combustibles fòssils cap a fonts d’energia renovables.
FINALITAT DE L’ESTUDI: saber explicar els conceptes, relacionar el clima amb el relleu i la vegetació, interpretar climogrames i justificar les causes i conseqüències dels problemes ambientals. No cal memoritzar tots els exemples, però sí saber-ne posar dos o tres quan l’activitat ho demani.