1. Conceptes bàsics i fonts de dades demogràfiques
Flashcards
- Definició de demografia
- Estudi de la població. Descriu, quantifica, analitza, localitza, elabora models explicatius i planteja previsions.
- Definició de població
- Conjunt de persones que habiten en un territori.
- Definició de cens de població
- Recompte de la població en un moment determinat, per obtenir dades demogràfiques, socials, econòmiques i culturals. A Espanya es fa cada 10 anys.
- Definició de padró municipal
- Recompte de tots els habitants d'un municipi. L'elabora l'ajuntament i es renova diàriament.
Preguntes tipus test
- Un equip analitza quantes persones viuen en una comarca, com es distribueixen i quin model explica els seus canvis per anticipar el futur. Quina disciplina fa aquest treball?
- a) Estadística econòmica
- b) Demografia
- c) Sociologia electoral
- d) Ecologia humana
Resposta: b) Demografia. La demografia descriu i quantifica la població, en localitza la distribució, elabora models explicatius i planteja previsions de futur.
- Per què els estudis demogràfics són útils per preveure el futur d'un territori?
- a) Perquè eliminen la necessitat de conèixer la població actual
- b) Perquè l'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i visualitzar el futur
- c) Perquè determinen el preu del sòl de cada municipi
- d) Perquè substitueixen els censos oficials per registres privats
Resposta: b) Perquè l'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i visualitzar el futur. L'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i fer previsions. Les altres opcions no tenen relació amb la funció de la demografia.
- Si vols conèixer quantes persones estan empadronades a Lleida avui mateix, quina font consultaries?
- a) Registre civil
- b) Padró municipal
- c) Cens de població
- d) Enquesta de fecunditat
Resposta: b) Padró municipal. El padró és el recompte de tots els habitants d'un municipi i es renova diàriament, per això és la font més actualitzada.
2. Dinàmica de la població mundial: creixement, natalitat, mortalitat i transicions demogràfiques
3. La disminució universal de la fecunditat i els seus factors
4. Catalunya: del creixement migratori a l'estancament demogràfic
5. El creixement demogràfic a Espanya i la Unió Europea
6. Les piràmides de població
7. L'envelliment de la població: mundial, Catalunya, Espanya i la Unió Europea
I 7 flashcards i 5 preguntes més al document.
Text del document
Unitat 1 LA DINÀMICA I L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ UNA PREVIA Població: és el conjunt de persones que habiten enun territori ● ● Demografia:És l’estudi de la població.
Demo= poblaciói Graphos= Tractat ↳Descriu ↳Quantifica ↳Analitza ↳Localitza (distribució) ↳Elabora models explicatius ↳Planetja previsions ● Els estudis demogràfics són importants perquè l'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur” ● El nombre d'habitants del planeta es coneix gràcies a uns recomptes anomenats: - Cens: Recompte de la població que es fa enunmomentdeterminat, als diferents llocs del’estatperobtenirdadesdemogràfiques,socials, econòmiques i culturals. A Espanya es fa cada 10 anys, i esalanys que acaben en 1, desde 1981.
D’aquest cens s’encarrega el INE. - Padró: recompte de la població on hi consten tots els habitantsd’un municipi.QualsevolpersonaquevisquiaEspanyaestàobligataestar inscrit al padró del municipi on visqui. L’elabora el ajuntament i es renova diariament. - Registre civil: S'inscriuen els infants quan neixen i consta de la informació relativa al ciutadà: data i lloc de naixement, dades sobre estat civil, la defunció.
Es fa al registre civil. UN MÓN EN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC ● Ladinamicademografiadelapoblacióensindicacomvarialapoblaciód’un territori al llarg del temps. ● La població pot augmentar o disminuir per creixement vegetatiu (és la diferència entre el nombre de naixements i defuncions d’una població) o creixement migratori (és la diferència entre el nombre de persones que arribeniquemarxend’unterritori)Elcreixementtotaldelapoblaciós'obtéde la suma o la diferencia d’aquest dos tipus de creixements Unitat 1 ● Perpodercalcularaquestscreixementodecreixementesnecessitaconeixer diferents conceptes: - Natalitat: Expressa el nombre denensinenesnascutsenun lloc concret,durantunperíode de temps (generalment es un any). - Taxa defecunditat:relacionael nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) i el resultat també s’expressa en tants per mil (%) - El nombre mitjà de fills per dona ens diu queunageneraciópodrà serreemplaçadaperunaaltra.Elnombrede2,1,perdonaassegurael relleu generacional - M ortalitat: indica el nombre total de persones que moren en un lloc concret,durantunperíodedetempsconcret(generalmentesunany). La mortalitat s’analitza a través de: ↳ Taxa mortalitat: indica el nombre de persones mortesrespecteeltotalde la població. ↳Taxa mortalitat infantil: relaciona el nombre de nenes i nenes que han mort abans de ferl’anyambelsnascutsviusal territori. ↳L’esperança de vida expressa la mitjana d’edat que s’espera que visqui una persona quanneix.Actualmentl’esperançadevidaalmon és de 69,41, pero varia segons els països. ● La relació entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions no ha estat sempre la mateixa. A partir del'observaciód'aquestscanvis,el 1929 el demògraf nord-americà Warren Thompson va formular el MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA. Segons aquest model,larelaciócanviantentreels naixements i les defuncions es reflecteix en quatre fases. Unitat 1 ● La teoria de Warren Thompsonvadeixardecomplir-seenunagranmajoria de països a finals del segle XX. Per això, el demògraf belga Ron J. Lesthaeghe,ieldemògrafholandèsDirkJ.vandeKaavandefinir,l'any1986, les característiques de la segona transició demogràfica per descriure els canvis en la composició de la família i les parelles en els països occidentals. ● Desdemitjandels.XXlapoblaciómundialhaexperimentatelcreixement més elevatmai registrat ↳1950 = 2500 milions d'habitants ↳Actualitat: 8000 milions d'habitants ● Causes: ↳Descensde lestaxes de mortalitati mortalitat infantil ↳Manteniment fins al 1970 d’unes taxes de natalitat elevades a una gran part del món ↳Apartirdel1973,lestaxesdenatalitatielspercentatgesd’incrementde la poblacióvancomençarabaixarlentament,peròlagranquantitatdela poblaciójovehafetquel’augmentdelapoblaciócontinuïsentde80milions de persones cada any. ↳El creixement més accelerat de la població mundial es produeix avui al continent africà, especialment a l'àfrica subsahariana, amb un creixement que supera el doble de la mitjana mundial ↳ A la resta del món, tot i que la població augmenta, hihaunatendència cap a la disminució progressiva dels naixements, amb unes taxes de natalitat moderades ● La taxa de mortalitat mundial també disminueix a poc a poc: ↳Europa: Hi haunatendènciaal’alçaacausadel’importantenvellimentde la població Unitat 1 America central i amèrica del sud: És el continent amb la taxa de ↳ mortalitatmenyselevada.enaquestazonalajoventutdelapoblaciósesuma a unes condicions sanitàries i alimentaries acceptables que fan que l’esperança de vida augmenta ↳Àfrica subsahariana: les taxes són relativament elevades per problemes sanitaris i alimentaris. ● Les projeccions de la població de l’ONU assenyalen que el creixement total de la població mundial s’alentira al llarg del s.
XXI. Segons aquestes previsions ↳2050= 9.800 milions habitants ↳Finals s. XXI = estabilització població 11.000 LA DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT ● La fecunditat permet mesurar més bé com es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir aquest creixement ● Un índex i una taxa molt útils per mesurar la fecunditat sónl'índex conjuntural de fecunditati lataxa de fecunditatgeneral. ● La fecunditat ha anat disminuint arreu del món des de fa cinquanta anys.
Es calcula que cap a l’any 2050 la mitjana mundial de la fecunditat s’aproxima força a l'índex de reemplaçament poblacional FACTORS QUE EXPLIQUEN LES DIFERÈNCIES DE FECUNDITAT ● Factors biològics: L’alimentació, els períodes de lactancia i l’edat a què es tenen els fills ● Factors socials: Són els que més determinen les diferències. Alguns són: l’edat i la durada del matrimoni, la frecuencia del celibat,lesformesd’unió de les parelles, el grau d'instrucció (especialment de les dones), la valoració social de les dones i el nivell de desenvolupament humà i econòmic. Unitat 1 ATALUNYA: DEL CREIXEMENT MIGRATORI A L’ESTANCAMENT C DEMOGRÀFIC ● Des de fa més de300anyslapoblaciódeCatalunyaaugmenta,perònoho ha fet de forma regular - Als s.
XVIII i XIX va augmentar gràcies alcreixementvegetatiu - Als s.
XX i XXI s’ha produït pelcreixement migratori oblació a catalunya 2023 (1 de gener) =7.899.056 P ↳ Homes:3.885.367 ↳ Dones:4.013.689 ● Elcreixementvegetatiucatalàhaestatfeblepràcticamentdesdeprincipisdel segle XX. A finals del segle XX va arribar almínimi,desd’aleshores,hiha hagutunalleuremuntadagràciesal’arribadad’immigrantsquehancontribuït al rejoveniment de la població. ● L’escàs creixement vegetatiuactual és el resultatde diferents factors ↳Fecunditats baixes (des de 1980): entre 1,1 i 1,5 per dona (1,17 per l’any 2022) ↳Envelliment de la població (esperança de vida de les més altes del mon 80,78 anys pels homes i 86,90 anys per les dones, dades del 2022) ↳Augment de la mitjana de la maternitat: més del 32,6 anys ↳Mortalitat alta per l'envelliment de la població ● AlaprimeradècadadelsegleXXI,l’augmentdelanatalitatilafecunditatva ser degut a: ↳ La població de l'últim immigració que tenen fills (TN de 11,4%) ↳ Arribada a l’edat adulta de les generacions nascudes entre 1970 i 1980 ↳ Increment de la fecunditat de les dones en edat madura (1,4 fills per dona) ● A la segona dècadadelsegleXXI,eldescensdelanatalitatilafecunditat va ser degut a ↳ Aturada immigració ↳Crisi econòmica iniciada l’any 2008 ↳Edat procreació generacions del 1980/90 (més escasses) ● Actualment, hi ha25comarquesquetenenuncreixementvegetatiunegatiu. La majoria són comarques situades a la zona pirinenca oprepirinenca,ala zona interior i al sud de Catalunya, amb una població força envellida. El Barcelonèstambéestrobaenaquestasituació.Encanvi,lescomarquesamb més vitalitat demografica són les de la regió metropolitana deBarcelona,el Gironès, el Tarragonès i Aran. Unitat 1 EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A ESPANYA ● En el segle XVIII, la població espanyola va iniciar una etapa de creixement continuquehaarribatfinsal’actualitat.Aquestcreixementvaserlentdurant el segle XVIII i es va accelerar al llarg dels segles XIX i XX ○ Desaparició de les morts catastròfiques ○ Disminució de la mortalitat infantil ○ Augment de la natalitat ■ Entre el 1787 i 1910: es va doblar la població (de 10 a 20 milions) ■ Espanya va fer la seva transició demogràfica en el periode de 1830 a 1960.
Van entrar a la quarta fase fa uns 50 anys. ➢ 48.946.035 habitants ● El creixement en l’actualitat s’ha produït sobretot a la zona costanera, especialment la zona mediterrània. ● Leszonesinteriorshananatperdentpoblació.L’excepcióésMadridilaseva àrea metropolitana ● En l’actualitat, el creixement vegetatiu d’Espanya és negatiu. L’any 2023 la taxa de natalitat era de 6,61‰, la taxa de mortalitat era del 8,96‰ i el creixement vegetatiu -2,35‰ ● NATALITA: 1. Vapujarlentamententreelsanys1996-anyelquevaassolirunminim historic- i 2008, quan va iniciar un lleu descens 2. Les taxes més altes estan a les façanes mediterrània i atlàntica sud (desde GironaaHuelva),alvoltantdel'àreametropolitanadeMadrid, a Navarra i Àlaba ialesillesBalearsiCanàries.Lesduesprovíncies amb la taxa de natalitat més elevada són Almeria i Murcia. ● MORTALITAT: 1. Les taxes són més altes a causa de l'envelliment de la població 2. Es registren a la majoria de les províncies de lescostesatlantiquesi cantàbrica, d'Aragó i de Castella i Lleó. 3. En el context europeu, la taxa de mortalitat és relativament baixa ja que els gruix delapoblacióessituaenlafranjadelapoblacióadulta (entre 15 i 64 anys) es 4. Espanya es troba entre els països amb la taxa de mortalitat infantil més baixa ● Lescausesdelfeblecreixementvegetatiuaespanyasónlesmateixesque expliquenaquestcomportamentdelamajoriad’estatsd’Europaidelspaïsos desenvolupats 1. Unabaixanatalitat,provocadapelretarddelamaternitat(elprimerfill estédemitjanaamb32,6anys),laqualcosafaqueelnombredefills per parella sigui reduït Unitat 1 2. Una baixa fecunditat, que actualment se situa en el 1,16 fills per dona, una de les mésbaixesdelaUE,llunydelamitjananecessària per mantenir estable la població ● Altres factors que afecten: ○ Aspectes economic: cost manteniment dels fills, escasses ajudes socials a les famílies i salaris baixos. ○ Aspectes socials:la inseguretat laboral ○ Valors:la importància socials que es dona al fetde tenir fills o tenir-ne. ● L’important creixement delapoblacióqueesvaproduiraEspanyadurantla primera dècada del segleXXInos’hadistribuïtdemaneraequilibradasobre el territori, sinó que s’ha concentrat preferentment en determinades àrees ○ Principalment la zona de concentració demografica de la PI: des deGironaaMàlagail'àreametropolitanade Madrid.Representenlameitatdelapoblació espanyola. Son destacables, la ○ petita area de creixement de La Rioja i Navarrailaformadapelsarxipielagsbalears i canari. ○ La resta de províncies interiors i de la meitat occidental de l’Estat hanexperimentatunaugmentdelapoblació per sotadelamitjanaespanyolai,finsitot, algunesprovínciesinteriorsdelNOhancontinuatelseuprocés de pèrdua de població. EL FEBLE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DE LA UE ● L’any2017laUnióEuropeateniaunapoblacióde512milionsd'habitants,en l’actualitat té 447 ● Ambunataxadenatalitatdel9,1‰iunataxademortalitatdel’11,6‰l’any 2020, la UE mostra globalment un creixement vegetatiu negatiu que es produeix pràcticament en la meitat dels estats que en formen part, mentre que cap estat membre arriba a l’índex de reemplaçament poblacional ● El lent augment de la població de la UE és conseqüència del creixement migratori, que continua essent positiu. ● L'Índex conjuntural de fecunditat (ICF) va arribar al 2020 al 1,5. La fecunditat dels països de la UE està totalment estancada desde fa anys. Unitat 1 LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ ● Quan es fan previsions sobre l’evolució de la població d’un territori, no n’hi prou de saber la quantitat de persones que la formen, sinó que cal conèixer-ne també la composiciópergrupsdepersones.L’estructuradela poblacióproporciona aquestes dades. ● Lesdadesmésimportantssónlesreferidesalacomposiciódelapoblació per edats i sexe, ja que aquests dos factorss són els que més poden fer variar la dinàmica demográfica. ● Mitjançant les piràmides d’edats o de població es pot representar gràficament l’estructura de la població d’una àrea determinada, és a dir, la població classificada per grups d’edat i sexe. ● Les piràmides mostren un gran nombre de influencies historiques en el conjuntdelapoblació,comaramigracions,variacionsenlafecunditat,taxes de mortalitatelevades,desnatalitat,incrementsdelanatalitat,etc.Aquests canvis tenen relació amb guerres, revolucions, crisis econòmiques… ● També reflecteixen la taxa de dependència d’una població. Es tracta de d’una dada economica molt important, ja que permet deduir les necessitats sanitaries , d’escolarització i altres que caldrà preveure en un futur Unitat 1 L’ENVELLIMENT MUNDIAL DE LA POBLACIÓ ● En les societats europees del segle XVIII: ○ 20 de cada 100 persones arribaven als 60 anys ○ Només 3 persones arriben als 80 anys ↳Es considerava els ancians les persones més fortes, més sàvies i dipositàries de l'experiència acumulada ● En les societats europees actuals: ○ Més de 90 de cada 100 persones arriben als 60 anys ○ 50 persones arriben als 80 anys ● Les dades demostren que el percentatge de població vella (és a dir, de 65 anys o més) augmenta a tot arreu del món, no més a Europa. Alguns exemples: Xina, Índia, Indonèsia, Mèxic. ● L'envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament a l’estructura de la població alternant la forma de les piràmides ● L'envellimentactualdelapoblaciómundialnotéprecedentenlahistoriadela humanitat.Escalculaquel’any2045l'índexd'envellimentaescalamundial sobrepassar el 100%, amb la qual cosa les persones de més de 65 anys superarien als joves de menys de 15. ● A les regions més desenvolupades s’ha començat a utilitzar l'índex de sobreenvellimentperquèelnombredepersonesquesuperenels85anysja constitueix entre el 2 i 4 % de la població - 1950: població de més de 65 anys → 5% - 2020: Població més de 65 anys → 9,3% - 2050: Població més de 65 anys → 16% ● Lescauses demogràfiques de l'envellimentd’una societatsón tres: 1. El descens de la fecunditat, és la més important deles tres. 2. L'increment de l’esperança de vida. Les persones d’arreu del món viuenmésanysiésmoltsignificatiueldescensdelataxademortalitat infantil (millores econòmiques i sanitaries) 3. Finalment, les migracions tenen una incidencia més petita en l’envelliment d’una societat. Les migracions per motius de feina Unitat 1 c omportat una pèrdua de població jove (les persones marxen) i, en conseqüència, un envelliment general de la societat. ● L’envelliment de la població té diverses conseqüències: 1. En l'àmbit econòmic afecta a la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions, l’estalvi i, fins i tot, les estratègies comercials i immobiliaries. A molts països, el sistema de pensions per a la gent gran és una de les grans preocupacions dels pressupostos estatals. 2. En l'àmbit social influeix en la composició familiar i la demanda de serveisd’atencióalespersonesdelaterceraedat(residenciesdegent gran, gerontologia, rehabilitació, etc). En les societats democràtiques modifica el comportament electoral dels votants, ja que les persones grans representen un sector social amb unes necessitats i unes demandes socials específiques. 3. En l'àmbit demogràfic l'envelliment provoca una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vidasuperiorala masculina: a partir de 55 anys comencen a superar la quantitat d’homes i als 90 hi arriba el doble de dones que d’homes. CATALUNYA: LA IMMIGRACIÓ FRENA L’ENVELLIMENT ● L’estructura de la població de Catalunya presenta característiquescomunes amb l’estructura de la població a Europa, com ara el ràpid procés d'envelliment i l’increment de l'índex de masculinitat. ● L’any 2001, Catalunya era un dels països més envellits del món. L’elevat creixement migratori registrat entre els anys 2000 i 2010 vaaturaraquest procés. ● L'índex d'envelliment ha tornat a augmentar i el el 2021 era de 127,1 i la previsió per a aquest 2022 és de 131, 1 ● A l'envelliment de la població catalana també hi ha contribuïtl’incrementde l’esperança de vida, que l’any 2020 era de 82,38 (85,04 per a les dones i 79,67 per als homes) ● L'envelliment es reparteix de forma desigual pel territori català. Les comarques on hi ha més població envellida són: - Les que tenen una quantitat relativament elevada de població dedicada al sector primari i que són a l’interior del país, a la zona prepirinencaipirinencaialazonamuntanyosasituadaalaTerraAltai la Conca de Barberà - Les comarquesdelazonaprepirinencaonalsegleXXhihaviahagut una important activitat industrial i minera. Unitat 1 L Barcelonès, que, en contrast amb les comarques que l'envolten, - E presenta un important envelliment de la població. ● El creixement vegetatiu de la primera dècada del segle XXI ha provocatun lleugerincrementdel'índexdemasculinitatdelapoblaciódeCatalunya,ja que ha arribat més població immigrant masculina que femenina. ESPANYA RAPID PROCÉS D’ENVELLIMENT ● L’important descens de la fecunditat i de la natalitat a partir del 1980, juntament amb l’increment de l’esperança de vida, va fer que la població espanyolainiciesunràpidprocésd’envellimentques’hareflectitenungran augment de la població de més de 65 anys. ● L’any2020l’esperançadevidaaespanyaerade85,2anysperalesdonesi de79,6anysperalshomes.AquestesxifressituenEspanyaenelcinquèlloc mundial i en el segon d’Europa per esperança de vida. Una característica important és la diferència entrelongevitatmasculinai femenina. L'ENVELLIMENT A LA UNIÓ EUROPEA ● L’envellimentdemogràficésunatendènciaalallargterminiqueesmanifesta a tot el món al segle XXI i que a Europa ja va començar fa uns quants decennis. Es tradueix en un proporció creixent de persones velles i una proporció decreixent de persones en edat de treballar dins de la població total. ● El percentatge de població amb més de 65anysaugmentaatotselsestats membres de la UE. Esprodueixtantpelquès’anomenaenvellimentpelcim delapiràmide(augmentdel’esperançadevida)comperl'envellimentperla base (disminució de la fecunditat) ● Els païsosmésenvellitsdelaUEsón,actualment,Itàlia,GrèciaiAlemanya; els dos primers présentent també la taxa més gran de sobreenvelliment de totaEuropa.L'únicestatdelaUEquetéunaestructurad’edatsrelativament joves és Irlanda. ● La tendencia de cara al futur és que aquest envelliment continuïiquel’any 2050elnombredepersonesdemésde65anysdupliquieldelafranjade0a 15 anys, ● LaUEiEuropaengeneral,sónleszonesmésenvellidesdelmónactualment i totes les previsions diuen que ho continuaran essent.