La dinàmica i l'estructura de la població: creixement, fecunditat, envelliment i piràmides

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes de la Unitat 1 de Geografia sobre demografia. Explican com varia la població en el temps (creixement natural i migratori, natalitat, mortalitat i transició demogràfica), la disminució de la fecunditat, l'evolució de la població a Catalunya, Espanya i la Unió Europea, les piràmides de població i el procés d'envelliment.

Geografia · Batxillerat a Catalunya

11 pàgines · 7 temes · 11 flashcards · 8 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Conceptes bàsics i fonts de dades demogràfiques · p. 1
  2. 2. Dinàmica de la població mundial: creixement, natalitat, mortalitat i transicions demogràfiques · p. 1-3
  3. 3. La disminució universal de la fecunditat i els seus factors · p. 4
  4. 4. Catalunya: del creixement migratori a l'estancament demogràfic · p. 5
  5. 5. El creixement demogràfic a Espanya i la Unió Europea · p. 6-7
  6. 6. Les piràmides de població · p. 8
  7. 7. L'envelliment de la població: mundial, Catalunya, Espanya i la Unió Europea · p. 9-11

1. Conceptes bàsics i fonts de dades demogràfiques

Flashcards

Definició de demografia
Estudi de la població. Descriu, quantifica, analitza, localitza, elabora models explicatius i planteja previsions.
Definició de població
Conjunt de persones que habiten en un territori.
Definició de cens de població
Recompte de la població en un moment determinat, per obtenir dades demogràfiques, socials, econòmiques i culturals. A Espanya es fa cada 10 anys.
Definició de padró municipal
Recompte de tots els habitants d'un municipi. L'elabora l'ajuntament i es renova diàriament.

Preguntes tipus test

  1. Un equip analitza quantes persones viuen en una comarca, com es distribueixen i quin model explica els seus canvis per anticipar el futur. Quina disciplina fa aquest treball?
    • a) Estadística econòmica
    • b) Demografia
    • c) Sociologia electoral
    • d) Ecologia humana

    Resposta: b) Demografia. La demografia descriu i quantifica la població, en localitza la distribució, elabora models explicatius i planteja previsions de futur.

  2. Per què els estudis demogràfics són útils per preveure el futur d'un territori?
    • a) Perquè eliminen la necessitat de conèixer la població actual
    • b) Perquè l'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i visualitzar el futur
    • c) Perquè determinen el preu del sòl de cada municipi
    • d) Perquè substitueixen els censos oficials per registres privats

    Resposta: b) Perquè l'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i visualitzar el futur. L'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i fer previsions. Les altres opcions no tenen relació amb la funció de la demografia.

  3. Si vols conèixer quantes persones estan empadronades a Lleida avui mateix, quina font consultaries?
    • a) Registre civil
    • b) Padró municipal
    • c) Cens de població
    • d) Enquesta de fecunditat

    Resposta: b) Padró municipal. El padró és el recompte de tots els habitants d'un municipi i es renova diàriament, per això és la font més actualitzada.

2. Dinàmica de la població mundial: creixement, natalitat, mortalitat i transicions demogràfiques

3. La disminució universal de la fecunditat i els seus factors

4. Catalunya: del creixement migratori a l'estancament demogràfic

5. El creixement demogràfic a Espanya i la Unió Europea

6. Les piràmides de població

7. L'envelliment de la població: mundial, Catalunya, Espanya i la Unió Europea

I 7 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

​Unitat 1​ ​LA DINÀMICA I L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ​ ​UNA PREVIA​ ​ ​ ​Població​​: és el conjunt de persones que habiten en​​un territori​ ● ​●​ ​Demografia:​​És l’estudi de la població.

Demo= població​​i Graphos= Tractat​ ​↳Descriu​ ​↳Quantifica​ ​↳Analitza​ ​↳Localitza (distribució)​ ​↳Elabora models explicatius​ ​↳Planetja previsions​ ​●​ ​Els​ ​estudis​ ​demogràfics​ ​són​ ​importants​ ​perquè​ ​l'anàlisi​ ​de​ ​les​ ​poblacions​ ​permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur”​ ​●​ ​El​ ​nombre​ ​d'habitants​ ​del​ ​planeta​ ​es​ ​coneix​ ​gràcies​ ​a​ ​uns​ ​recomptes​ ​anomenats:​ ​-​ ​Cens:​ ​Recompte​ ​de​ ​la​ ​població​ ​que​ ​es​ ​fa​ ​en​​un​​moment​​determinat,​ ​als​ ​diferents​ ​llocs​ ​de​​l’estat​​per​​obtenir​​dades​​demogràfiques,​​socials,​ ​econòmiques​ ​i​ ​culturals.​ ​A​ ​Espanya​ ​es​ ​fa​ ​cada​ ​10​ ​anys,​ ​i​ ​es​​al​​anys​ ​que acaben en 1, desde 1981.

D’aquest cens s’encarrega el INE.​ ​-​ ​Padró:​ ​recompte​ ​de​ ​la​ ​població​ ​on​ ​hi​ ​consten​ ​tots​ ​els​ ​habitants​​d’un​ ​municipi.​​Qualsevol​​persona​​que​​visqui​​a​​Espanya​​està​​obligat​​a​​estar​ ​inscrit​ ​al​ ​padró​ ​del​ ​municipi​ ​on​ ​visqui.​ ​L’elabora​ ​el​ ​ajuntament​ ​i​ ​es​ ​renova diariament.​ ​-​ ​Registre​ ​civil​​:​ ​S'inscriuen​ ​els​ ​infants​ ​quan​ ​neixen​ ​i​ ​consta​ ​de​ ​la​ ​informació​ ​relativa​ ​al​ ​ciutadà:​ ​data​ ​i​ ​lloc​ ​de​ ​naixement,​ ​dades​ ​sobre​ ​estat civil, la defunció.

Es fa al registre civil.​ ​UN MÓN EN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC​ ​●​ ​La​​dinamica​​demografia​​de​​la​​població​​ens​​indica​​com​​varia​​la​​població​​d’un​ ​territori al llarg del temps.​ ​●​ ​La​ ​població​ ​pot​ ​augmentar​ ​o​ ​disminuir​ ​per​ ​creixement​ ​vegetatiu​ ​(és​ ​la​ ​diferència​ ​entre​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​naixements​ ​i​ ​defuncions​ ​d’una​ ​població)​ ​o​ ​creixement​ ​migratori​ ​(és​ ​la​ ​diferència​ ​entre​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​persones​ ​que​ ​arriben​​i​​que​​marxen​​d’un​​territori​​)El​​creixement​​total​​de​​la​​població​​s'obté​​de​ ​la suma o la diferencia d’aquest dos tipus de creixements​ ​Unitat 1​ ​●​ ​Per​​poder​​calcular​​aquests​​creixement​​o​​decreixement​​es​​necessita​​coneixer​ ​diferents conceptes:​ ​-​ ​Natalitat:​ ​Expressa​ ​el​ ​nombre​ ​de​​nens​​i​​nenes​​nascuts​​en​​un​ ​lloc​ ​concret,​​durant​​un​​període​ ​de​ ​temps​ ​(generalment​ ​es​ ​un​ ​any).​ ​-​ ​Taxa​ ​de​​fecunditat:​​relaciona​​el​ ​nombre​ ​de​ ​naixements​ ​amb​ ​la​ ​població​ ​femenina​ ​en​ ​edat​ ​fèrtil​ ​(entre​ ​15​ ​i​ ​49​ ​anys)​ ​i​ ​el​ ​resultat​ ​també​ ​s’expressa​ ​en​ ​tants​ ​per​ ​mil (%)​ ​-​ ​El​ ​nombre​ ​mitjà​ ​de​ ​fills​ ​per​ ​dona​ ​ens​ ​diu​ ​que​​una​​generació​​podrà​ ​ser​​reemplaçada​​per​​una​​altra.​​El​​nombre​​de​​2,1,​​per​​dona​​assegura​​el​ ​relleu generacional​ ​-​ M ​ ortalitat:​ ​indica​ ​el​ ​nombre​ ​total​ ​de​ ​persones​ ​que​ ​moren​ ​en​ ​un​ ​lloc​ ​concret,​​durant​​un​​període​​de​​temps​​concret​​(generalment​​es​​un​​any).​ ​La mortalitat s’analitza a través de:​ ​↳​ ​Taxa​ ​mortalitat:​ ​indica​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​persones​ ​mortes​​respecte​​el​​total​​de​ ​la població.​ ​↳​Taxa​ ​mortalitat​ ​infantil:​ ​relaciona​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​nenes​ ​i​ ​nenes​ ​que​ ​han​ ​mort​ ​abans​ ​de​ ​fer​​l’any​​amb​​els​​nascuts​​vius​​al​ ​territori.​ ​↳​L’esperança​ ​de​ ​vida​ ​expressa​ ​la​ ​mitjana​ ​d’edat​ ​que​ ​s’espera​ ​que​ ​visqui​ ​una​ ​persona​ ​quan​​neix.​​Actualment​​l’esperança​​de​​vida​​al​​mon​ ​és de 69,41, pero varia segons els països.​ ​●​ ​La​ ​relació​ ​entre​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​naixements​ ​i​ ​el​ ​nombre​ ​de​ ​defuncions​ ​no​ ​ha​ ​estat​ ​sempre​ ​la​ ​mateixa.​ ​A​ ​partir​ ​de​​l'observació​​d'aquests​​canvis,​​el​ ​1929​ ​el​ ​demògraf​ ​nord-americà​ ​Warren​ ​Thompson​ ​va​ ​formular​ ​el​ ​MODEL​ ​DE​ ​TRANSICIÓ​ ​DEMOGRÀFICA.​ ​Segons​ ​aquest​ ​model,​​la​​relació​​canviant​​entre​​els​ ​naixements​ ​i​ ​les​ ​defuncions​ ​es​ ​reflecteix en quatre fases.​ ​Unitat 1​ ​●​ ​La​ ​teoria​ ​de​ ​Warren​ ​Thompson​​va​​deixar​​de​​complir-se​​en​​una​​gran​​majoria​ ​de​ ​països​ ​a​ ​finals​ ​del​ ​segle​ ​XX.​ ​Per​ ​això,​ ​el​ ​demògraf​ ​belga​ ​Ron​ ​J.​ ​Lesthaeghe,​​i​​el​​demògraf​​holandès​​Dirk​​J.​​van​​de​​Kaa​​van​​definir,​​l'any​​1986,​ ​les​ ​característiques​ ​de​ ​la​ ​segona​ ​transició​ ​demogràfica​ ​per​ ​descriure​ ​els​ ​canvis en la composició de la família i les parelles en els països occidentals.​ ​●​ ​Des​​de​​mitjan​​del​​s.XX​​la​​població​​mundial​​ha​​experimentat​​el​​creixement​ ​més elevat​​mai registrat​ ​↳1950 = 2500 milions d'habitants​ ​↳Actualitat: 8000 milions d'habitants​ ​●​ ​Causes:​ ​↳​Descens​​de les​​taxes de mortalitat​​i mortalitat infantil​ ​↳Manteniment​ ​fins​ ​al​ ​1970​ ​d’unes​ ​taxes​ ​de​ ​natalitat​ ​elevades​ ​a​ ​una​ ​gran​ ​part del món​ ​↳A​​partir​​del​​1973​​,​​les​​taxes​​de​​natalitat​​i​​els​​percentatges​​d’increment​​de​ ​la​ ​població​​van​​començar​​a​​baixar​​lentament,​​però​​la​​gran​​quantitat​​de​​la​ ​població​​jove​​ha​​fet​​que​​l’augment​​de​​la​​població​​continuï​​sent​​de​​80​​milions​ ​de persones cada any.​ ​↳El​ ​creixement​ ​més​ ​accelerat​ ​de​ ​la​ ​població​ ​mundial​ ​es​ ​produeix​ ​avui​ ​al​ ​continent​ ​africà,​ ​especialment​ ​a​ ​l'àfrica​ ​subsahariana,​ ​amb​ ​un​ ​creixement​ ​que supera el doble de la mitjana mundial​ ​↳​ ​A​ ​la​ ​resta​ ​del​ ​món​​,​ ​tot​ ​i​ ​que​ ​la​ ​població​ ​augmenta,​ ​hi​​ha​​una​​tendència​ ​cap​ ​a​ ​la​ ​disminució​ ​progressiva​ ​dels​ ​naixements​​,​ ​amb​ ​unes​ ​taxes​ ​de​ ​natalitat moderades​ ​●​ ​La taxa de mortalitat mundial també disminueix a poc a poc:​ ​↳​Europa:​ ​Hi​ ​ha​​una​​tendència​​a​​l’alça​​a​​causa​​de​​l’important​​envelliment​​de​ ​la població​ ​Unitat 1​ ​ ​America​ ​central​ ​i​ ​amèrica​ ​del​ ​sud:​ ​És​ ​el​ ​continent​ ​amb​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ↳ ​mortalitat​​menys​​elevada.​​en​​aquesta​​zona​​la​​joventut​​de​​la​​població​​se​​suma​ ​a​ ​unes​ ​condicions​ ​sanitàries​ ​i​ ​alimentaries​ ​acceptables​ ​que​ ​fan​ ​que​ ​l’esperança de vida augmenta​ ​↳​Àfrica​ ​subsahariana:​ ​les​ ​taxes​ ​són​ ​relativament​ ​elevades​ ​per​ ​problemes​ ​sanitaris i alimentaris.​ ​●​ ​Les projeccions de la població de l’ONU assenyalen que el creixement total​ ​de la població mundial s’alentira al llarg del s.

XXI. Segons aquestes​ ​previsions​ ​↳2050= 9.800 milions habitants​ ​↳Finals s. XXI = estabilització població 11.000​ ​LA DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT​ ​●​ ​La fecunditat permet mesurar més bé com es produeix el creixement​ ​demogràfic i quines conseqüències pot tenir aquest creixement​ ​●​ ​Un índex i una taxa molt útils per mesurar la fecunditat són​​l'índex​ ​conjuntural de fecunditat​​i la​​taxa de fecunditat​​general.​ ​●​ ​La fecunditat ha anat disminuint arreu del món des de fa cinquanta anys.

Es​ ​calcula que cap a l’any 2050 la mitjana mundial de la fecunditat s’aproxima​ ​força a l'índex de reemplaçament poblacional​ ​FACTORS QUE EXPLIQUEN LES DIFERÈNCIES DE FECUNDITAT​ ​●​ ​Factors​ ​biològics:​ ​L’alimentació,​ ​els​ ​períodes​ ​de​ ​lactancia​ ​i​ ​l’edat​ ​a​ ​què​ ​es​ ​tenen els fills​ ​●​ ​Factors​ ​socials:​ ​Són​ ​els​ ​que​ ​més​ ​determinen​ ​les​ ​diferències.​ ​Alguns​ ​són:​ ​l’edat​ ​i​ ​la​ ​durada​ ​del​ ​matrimoni,​ ​la​ ​frecuencia​ ​del​ ​celibat,​​les​​formes​​d’unió​ ​de​ ​les​ ​parelles,​ ​el​ ​grau​ ​d'instrucció​ ​(especialment​ ​de​ ​les​ ​dones),​ ​la​ ​valoració​ ​social​ ​de​ ​les​ ​dones​ ​i​ ​el​ ​nivell​ ​de desenvolupament humà i econòmic.​ ​Unitat 1​ ​ ATALUNYA:​ ​DEL​ ​CREIXEMENT​ ​MIGRATORI​ ​A​ ​L’ESTANCAMENT​ C ​DEMOGRÀFIC​ ​●​ ​Des​ ​de​ ​fa​ ​més​ ​de​​300​​anys​​la​​població​​de​​Catalunya​​augmenta,​​però​​no​​ho​ ​ha fet de forma regular​ ​-​ ​Als s.

XVIII i XIX va augmentar gràcies al​​creixement​​vegetatiu​ ​-​ ​Als s.

XX i XXI s’ha produït pel​​creixement migratori​ ​ oblació a catalunya 2023 (1 de gener) =​​7.899.056​ P ​↳ Homes:​​3.885.367​ ​↳ Dones:​​4.013.689​ ​●​ ​El​​creixement​​vegetatiu​​català​​ha​​estat​​feble​​pràcticament​​des​​de​​principis​​del​ ​segle​ ​XX.​ ​A​ ​finals​ ​del​ ​segle​ ​XX​ ​va​ ​arribar​ ​al​​mínim​​i,​​des​​d’aleshores,​​hi​​ha​ ​hagut​​una​​lleu​​remuntada​​gràcies​​a​​l’arribada​​d’immigrants​​que​​han​​contribuït​ ​al rejoveniment de la població.​ ​●​ ​L’​​escàs creixement vegetatiu​​actual és el resultat​​de diferents factors​ ​↳Fecunditats​ ​baixes​ ​(des​ ​de​ ​1980):​ ​entre​ ​1,1​ ​i​ ​1,5​ ​per​ ​dona​ ​(1,17​ ​per​ ​l’any​ ​2022)​ ​↳Envelliment​ ​de​ ​la​ ​població​ ​(esperança​ ​de​ ​vida​ ​de​ ​les​ ​més​ ​altes​ ​del​ ​mon​ ​80,78 anys pels homes i 86,90 anys per les dones, dades del 2022)​ ​↳Augment de la mitjana de la maternitat: més del 32,6 anys​ ​↳Mortalitat alta per l'envelliment de la població​ ​●​ ​A​​la​​primera​​dècada​​del​​segle​​XXI​​,​​l’augment​​de​​la​​natalitat​​i​​la​​fecunditat​​va​ ​ser degut a:​ ​↳ La població de l'últim immigració que tenen fills (TN de 11,4%)​ ​↳ Arribada a l’edat adulta de les generacions nascudes entre 1970 i 1980​ ​↳ Increment de la fecunditat de les dones en edat madura (1,4 fills per dona)​ ​●​ ​A​ ​la​ ​segona​ ​dècada​​del​​segle​​XXI,​​el​​descens​​de​​la​​natalitat​​i​​la​​fecunditat​ ​va ser degut a​ ​↳ Aturada immigració​ ​↳Crisi econòmica iniciada l’any 2008​ ​↳Edat procreació generacions del 1980/90 (més escasses)​ ​●​ ​Actualment,​ ​hi​ ​ha​​25​​comarques​​que​​tenen​​un​​creixement​​vegetatiu​​negatiu.​ ​La​ ​majoria​ ​són​ ​comarques​ ​situades​ ​a​ ​la​ ​zona​ ​pirinenca​ ​o​​prepirinenca,​​a​​la​ ​zona​ ​interior​ ​i​ ​al​ ​sud​ ​de​ ​Catalunya,​ ​amb​ ​una​ ​població​ ​força​ ​envellida.​ ​El​ ​Barcelonès​​també​​es​​troba​​en​​aquesta​​situació.​​En​​canvi,​​les​​comarques​​amb​ ​més​ ​vitalitat​ ​demografica​ ​són​ ​les​ ​de​ ​la​ ​regió​ ​metropolitana​ ​de​​Barcelona,​​el​ ​Gironès, el Tarragonès i Aran.​ ​Unitat 1​ ​EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A ESPANYA​ ​●​ ​En​ ​el​ ​segle​ ​XVIII,​ ​la​ ​població​ ​espanyola​ ​va​ ​iniciar​ ​una​ ​etapa​ ​de​ ​creixement​ ​continu​​que​​ha​​arribat​​fins​​a​​l’actualitat.​​Aquest​​creixement​​va​​ser​​lent​​durant​ ​el segle XVIII i es va accelerar al llarg dels segles XIX i XX​ ​○​ ​Desaparició de les morts catastròfiques​ ​○​ ​Disminució de la mortalitat infantil​ ​○​ ​Augment de la natalitat​ ​■​ ​Entre​ ​el​ ​1787​ ​i​ ​1910:​ ​es​ ​va​ ​doblar​ ​la​ ​població​ ​(de​ ​10​ ​a​ ​20​ ​milions)​ ​■​ ​Espanya​ ​va​ ​fer​ ​la​ ​seva​ ​transició​ ​demogràfica​ ​en​ ​el​ ​periode​ ​de​ ​1830 a 1960.

Van entrar a la quarta fase fa uns 50 anys.​ ​➢​ ​48.946.035 habitants​ ​●​ ​El​ ​creixement​ ​en​ ​l’actualitat​ ​s’ha​ ​produït​ ​sobretot​ ​a​ ​la​ ​zona​ ​costanera,​ ​especialment la zona mediterrània.​ ​●​ ​Les​​zones​​interiors​​han​​anat​​perdent​​població.​​L’excepció​​és​​Madrid​​i​​la​​seva​ ​àrea metropolitana​ ​●​ ​En​ ​l’actualitat,​ ​el​ ​creixement​ ​vegetatiu​ ​d’Espanya​ ​és​ ​negatiu.​ ​L’any​ ​2023​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ​natalitat​ ​era​ ​de​ ​6,61‰,​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ​mortalitat​ ​era​ ​del​ ​8,96‰​ ​i​ ​el​ ​creixement vegetatiu -2,35‰​ ​●​ ​NATALITA​​:​ ​1.​ ​Va​​pujar​​lentament​​entre​​els​​anys​​1996​​-any​​el​​que​​va​​assolir​​un​​minim​ ​historic- i 2008, quan va iniciar un lleu descens​ ​2.​ ​Les​ ​taxes​ ​més​ ​altes​ ​estan​ ​a​ ​les​ ​façanes​ ​mediterrània​ ​i​ ​atlàntica​ ​sud​ ​(desde​ ​Girona​​a​​Huelva),​​al​​voltant​​de​​l'àrea​​metropolitana​​de​​Madrid,​ ​a​ ​Navarra​ ​i​ ​Àlaba​ ​i​​a​​les​​illes​​Balears​​i​​Canàries.​​Les​​dues​​províncies​ ​amb la taxa de natalitat més elevada són Almeria i Murcia.​ ​●​ ​MORTALITAT:​ ​1.​ ​Les taxes són més altes a causa de l'envelliment de la població​ ​2.​ ​Es​ ​registren​ ​a​ ​la​ ​majoria​ ​de​ ​les​ ​províncies​ ​de​ ​les​​costes​​atlantiques​​i​ ​cantàbrica, d'Aragó i de Castella i Lleó.​ ​3.​ ​En​ ​el​ ​context​ ​europeu,​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ​mortalitat​ ​és​ ​relativament​ ​baixa​ ​ja​ ​que​ ​els​ ​gruix​ ​de​​la​​població​​es​​situa​​en​​la​​franja​​de​​la​​població​​adulta​ ​(entre 15 i 64 anys) es​ ​4.​ ​Espanya​ ​es​ ​troba​ ​entre​ ​els​ ​països​ ​amb​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ​mortalitat​ ​infantil​ ​més baixa​ ​●​ ​Les​​causes​​del​​feble​​creixement​​vegetatiu​​a​​espanya​​són​​les​​mateixes​​que​ ​expliquen​​aquest​​comportament​​de​​la​​majoria​​d’estats​​d’Europa​​i​​dels​​països​ ​desenvolupats​ ​1.​ ​Una​​baixa​​natalitat,​​provocada​​pel​​retard​​de​​la​​maternitat​​(el​​primer​​fill​ ​es​​té​​de​​mitjana​​amb​​32,6​​anys),​​la​​qual​​cosa​​fa​​que​​el​​nombre​​de​​fills​ ​per parella sigui reduït​ ​Unitat 1​ ​2.​ ​Una​ ​baixa​ ​fecunditat​​,​ ​que​ ​actualment​ ​se​ ​situa​ ​en​ ​el​ ​1,16​ ​fills​ ​per​ ​dona,​ ​una​ ​de​ ​les​ ​més​​baixes​​de​​la​​UE,​​lluny​​de​​la​​mitjana​​necessària​ ​per mantenir estable la població​ ​●​ ​Altres factors que afecten:​ ​○​ ​Aspectes​ ​economic​​:​ ​cost​ ​manteniment​ ​dels​ ​fills,​ ​escasses​ ​ajudes​ ​socials a les famílies i salaris baixos.​ ​○​ ​Aspectes socials:​​la inseguretat laboral​ ​○​ ​Valors:​​la importància socials que es dona al fet​​de tenir fills o tenir-ne.​ ​●​ ​L’important​ ​creixement​ ​de​​la​​població​​que​​es​​va​​produir​​a​​Espanya​​durant​​la​ ​primera​ ​dècada​ ​del​ ​segle​​XXI​​no​​s’ha​​distribuït​​de​​manera​​equilibrada​​sobre​ ​el territori, sinó que s’ha concentrat preferentment en determinades àrees​ ​○​ ​Principalment​ ​la​ ​zona​ ​de​ ​concentració​ ​demografica​ ​de​ ​la​ ​PI:​ ​des​ ​de​​Girona​​a​​Màlaga​​i​​l'àrea​​metropolitana​​de​ ​Madrid.​​Representen​​la​​meitat​​de​​la​​població​ ​espanyola.​ ​ ​ ​Son​ ​destacables,​ ​la​ ○ ​petita​ ​area​ ​de​ ​creixement​ ​de​ ​La​ ​Rioja​ ​i​ ​Navarra​​i​​la​​formada​​pels​​arxipielags​​balears​ ​i canari.​ ​○​ ​La​ ​resta​ ​de​ ​províncies​ ​interiors​ ​i​ ​de​ ​la​ ​meitat​ ​occidental​ ​de​ ​l’Estat​ ​han​​experimentat​​un​​augment​​de​​la​​població​ ​per​ ​sota​​de​​la​​mitjana​​espanyola​​i,​​fins​​i​​tot,​ ​algunes​​províncies​​interiors​​del​​NO​​han​​continuat​​el​​seu​​procés​ ​de pèrdua de població.​ ​EL FEBLE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DE LA UE​ ​●​ ​L’any​​2017​​la​​Unió​​Europea​​tenia​​una​​població​​de​​512​​milions​​d'habitants,​​en​ ​l’actualitat té 447​ ​●​ ​Amb​​una​​taxa​​de​​natalitat​​del​​9,1​​‰​​i​​una​​taxa​​de​​mortalitat​​de​​l’11,6​​‰​​l’any​ ​2020,​ ​la​ ​UE​ ​mostra​ ​globalment​ ​un​ ​creixement​ ​vegetatiu​ ​negatiu​ ​que​ ​es​ ​produeix​ ​pràcticament​ ​en​ ​la​ ​meitat​ ​dels​ ​estats​ ​que​ ​en​ ​formen​ ​part,​ ​mentre​ ​que cap estat membre arriba a l’índex de reemplaçament poblacional​ ​●​ ​El​ ​lent​ ​augment​ ​de​ ​la​ ​població​ ​de​ ​la​ ​UE​ ​és​ ​conseqüència​ ​del​ ​creixement​ ​migratori​​, que continua essent positiu.​ ​●​ ​L'Índex​ ​conjuntural​ ​de​ ​fecunditat​ ​(ICF)​ ​va​ ​arribar​ ​al​ ​2020​ ​al​ ​1,5.​ ​La​ ​fecunditat dels països de la UE està totalment estancada desde fa anys.​ ​Unitat 1​ ​LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ​ ​●​ ​Quan​ ​es​ ​fan​ ​previsions​ ​sobre​ ​l’evolució​ ​de​ ​la​ ​població​ ​d’un​ ​territori,​ ​no​ ​n’hi​ ​prou​ ​de​ ​saber​ ​la​ ​quantitat​ ​de​ ​persones​ ​que​ ​la​ ​formen,​ ​sinó​ ​que​ ​cal​ ​conèixer-ne​ ​també​ ​la​ ​composició​​per​​grups​​de​​persones.​​L’estructura​​de​​la​ ​població​​proporciona aquestes dades.​ ​●​ ​Les​​dades​​més​​importants​​són​​les​​referides​​a​​la​​composició​​de​​la​​població​ ​per​ ​edats​ ​i​ ​sexe,​ ​ja​ ​que​ ​aquests​ ​dos​ ​factorss​ ​són​ ​els​ ​que​ ​més​ ​poden​ ​fer​ ​variar la dinàmica demográfica.​ ​●​ ​Mitjançant​ ​les​ ​piràmides​ ​d’edats​ ​o​ ​de​ ​població​ ​es​ ​pot​ ​representar​ ​gràficament​ ​l’estructura​ ​de​ ​la​ ​població​ ​d’una​ ​àrea​ ​determinada,​ ​és​ ​a​ ​dir,​ ​la​ ​població classificada per grups d’edat i sexe.​ ​●​ ​Les​ ​piràmides​ ​mostren​ ​un​ ​gran​ ​nombre​ ​de​ ​influencies​ ​historiques​ ​en​ ​el​ ​conjunt​​de​​la​​població,​​com​​ara​​migracions,​​variacions​​en​​la​​fecunditat,​​taxes​ ​de​ ​mortalitat​​elevades,​​desnatalitat​​,​​increments​​de​​la​​natalitat​​,​​etc.​​Aquests​ ​canvis tenen relació amb guerres, revolucions, crisis econòmiques…​ ​●​ ​També​ ​reflecteixen​ ​la​ ​taxa​ ​de​ ​dependència​ ​d’una​ ​població.​ ​Es​ ​tracta​ ​de​ ​d’una​ ​dada​ ​economica​ ​molt​ ​important,​ ​ja​ ​que​ ​permet​ ​deduir​ ​les​ ​necessitats​ ​sanitaries , d’escolarització i altres que caldrà preveure en un futur​ ​Unitat 1​ ​L’ENVELLIMENT MUNDIAL DE LA POBLACIÓ​ ​●​ ​En les societats europees del segle XVIII:​ ​○​ ​20 de cada 100 persones arribaven als 60 anys​ ​○​ ​Només 3 persones arriben als 80 anys​ ​↳Es​ ​considerava​ ​els​ ​ancians​ ​les​ ​persones​ ​més​ ​fortes,​ ​més​ ​sàvies​ ​i​ ​dipositàries de l'experiència acumulada​ ​●​ ​En les societats europees actuals:​ ​○​ ​Més de 90 de cada 100 persones arriben als 60 anys​ ​○​ ​50 persones arriben als 80 anys​ ​●​ ​Les​ ​dades​ ​demostren​ ​que​ ​el​ ​percentatge​ ​de​ ​població​ ​vella​ ​(és​ ​a​ ​dir,​ ​de​ ​65​ ​anys​ ​o​ ​més)​ ​augmenta​ ​a​ ​tot​ ​arreu​ ​del​ ​món,​ ​no​ ​més​ ​a​ ​Europa.​ ​Alguns​ ​exemples: Xina, Índia, Indonèsia, Mèxic.​ ​●​ ​L'envelliment​ ​de​ ​la​ ​població​ ​i​ ​la​ ​disminució​ ​de​ ​la​ ​fecunditat​ ​afecten​ ​profundament a l’estructura de la població alternant la forma de les piràmides​ ​●​ ​L'envelliment​​actual​​de​​la​​població​​mundial​​no​​té​​precedent​​en​​la​​historia​​de​​la​ ​humanitat.​​Es​​calcula​​que​​l’any​​2045​​l'​​índex​​d'envelliment​​a​​escala​​mundial​ ​sobrepassar​ ​el​ ​100%,​ ​amb​ ​la​ ​qual​ ​cosa​ ​les​ ​persones​ ​de​ ​més​ ​de​ ​65​ ​anys​ ​superarien als joves de menys de 15.​ ​●​ ​A​ ​les​ ​regions​ ​més​ ​desenvolupades​ ​s’ha​ ​començat​ ​a​ ​utilitzar​ ​l'​​índex​ ​de​ ​sobreenvelliment​​perquè​​el​​nombre​​de​​persones​​que​​superen​​els​​85​​anys​​ja​ ​constitueix entre el 2 i 4 % de la població​ ​-​ ​1950​​: població de més de 65 anys → 5%​ ​-​ ​2020​​: Població més de 65 anys → 9,3%​ ​-​ ​2050​​: Població més de 65 anys → 16%​ ​●​ ​Les​​causes demogràfiques de l'envelliment​​d’una societat​​són tres:​ ​1.​ ​El descens de la fecunditat​​, és la més important de​​les tres.​ ​2.​ ​L'increment​ ​de​ ​l’esperança​ ​de​ ​vida.​ ​Les​ ​persones​ ​d’arreu​ ​del​ ​món​ ​viuen​​més​​anys​​i​​és​​molt​​significatiu​​el​​descens​​de​​la​​taxa​​de​​mortalitat​ ​infantil (millores econòmiques i sanitaries)​ ​3.​ ​Finalment,​ ​les​ ​migracions​ ​tenen​ ​una​ ​incidencia​ ​més​ ​petita​ ​en​ ​l’envelliment​ ​d’una​ ​societat.​ ​Les​ ​migracions​ ​per​ ​motius​ ​de​ ​feina​ ​Unitat 1​ c​ omportat​ ​una​ ​pèrdua​ ​de​ ​població​ ​jove​ ​(les​ ​persones​ ​marxen)​ ​i,​ ​en​ ​conseqüència, un envelliment general de la societat.​ ​●​ ​L’envelliment de la població té diverses conseqüències:​ ​1.​ ​En​ ​l'​​àmbit​ ​econòmic​ ​afecta​ ​a​ ​la​ ​productivitat,​ ​les​ ​inversions,​ ​el​ ​consum,​ ​el​ ​mercat​ ​de​ ​treball,​ ​les​ ​pensions,​ ​l’estalvi​ ​i,​ ​fins​ ​i​ ​tot,​ ​les​ ​estratègies​ ​comercials​ ​i​ ​immobiliaries.​ ​A​ ​molts​ ​països,​ ​el​ ​sistema​ ​de​ ​pensions​ ​per​ ​a​ ​la​ ​gent​ ​gran​ ​és​ ​una​ ​de​ ​les​ ​grans​ ​preocupacions​ ​dels​ ​pressupostos estatals.​ ​2.​ ​En​ ​l​'àmbit​ ​social​ ​influeix​ ​en​ ​la​ ​composició​ ​familiar​ ​i​ ​la​ ​demanda​ ​de​ ​serveis​​d’atenció​​a​​les​​persones​​de​​la​​tercera​​edat​​(residencies​​de​​gent​ ​gran,​ ​gerontologia,​ ​rehabilitació,​ ​etc).​ ​En​ ​les​ ​societats​ ​democràtiques​ ​modifica​ ​el​ ​comportament​ ​electoral​ ​dels​ ​votants,​ ​ja​ ​que​ ​les​ ​persones​ ​grans​ ​representen​ ​un​ ​sector​ ​social​ ​amb​ ​unes​ ​necessitats​ ​i​ ​unes​ ​demandes socials específiques.​ ​3.​ ​En​ ​l'àmbit​ ​demogràfic​ ​l'envelliment​ ​provoca​ ​una​ ​feminització​ ​de​ ​la​ ​societat,​ ​ja​ ​que​ ​les​ ​dones​ ​tenen​ ​una​ ​esperança​ ​de​ ​vida​​superior​​a​​la​ ​masculina:​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​55​ ​anys​ ​comencen​ ​a​ ​superar​ ​la​ ​quantitat​ ​d’homes i als 90 hi arriba el doble de dones que d’homes.​ ​CATALUNYA: LA IMMIGRACIÓ FRENA L’ENVELLIMENT​ ​●​ ​L’estructura​ ​de​ ​la​ ​població​ ​de​ ​Catalunya​ ​presenta​ ​característiques​​comunes​ ​amb​ ​l’estructura​ ​de​ ​la​ ​població​ ​a​ ​Europa,​ ​com​ ​ara​ ​el​ ​ràpid​ ​procés​ ​d'envelliment i l’increment de l'índex de masculinitat.​ ​●​ ​L’any​ ​2001,​ ​Catalunya​ ​era​ ​un​ ​dels​ ​països​ ​més​ ​envellits​ ​del​ ​món.​ ​L’elevat​ ​creixement​ ​migratori​ ​registrat​ ​entre​ ​els​ ​anys​ ​2000​ ​i​ ​2010​ ​va​​aturar​​aquest​ ​procés.​ ​●​ ​L'índex​ ​d'envelliment​ ​ha​ ​tornat​ ​a​ ​augmentar​ ​i​ ​el​ ​el​ ​2021​ ​era​ ​de​ ​127,1​ ​i​ ​la​ ​previsió per a aquest 2022 és de 131, 1​ ​●​ ​A​ ​l'envelliment​ ​de​ ​la​ ​població​ ​catalana​ ​també​ ​hi​ ​ha​ ​contribuït​​l’increment​​de​ ​l’esperança​ ​de​ ​vida,​ ​que​ ​l’any​ ​2020​ ​era​ ​de​ ​82,38​ ​(85,04​ ​per​ ​a​ ​les​ ​dones​ ​i​ ​79,67 per als homes)​ ​●​ ​L'envelliment​ ​es​ ​reparteix​ ​de​ ​forma​ ​desigual​ ​pel​ ​territori​ ​català.​ ​Les​ ​comarques on hi ha més població envellida són:​ ​-​ ​Les​ ​que​ ​tenen​ ​una​ ​quantitat​ ​relativament​ ​elevada​ ​de​ ​població​ ​dedicada​ ​al​ ​sector​ ​primari​ ​i​ ​que​ ​són​ ​a​ ​l’interior​ ​del​ ​país,​ ​a​ ​la​ ​zona​ ​prepirinenca​​i​​pirinenca​​i​​a​​la​​zona​​muntanyosa​​situada​​a​​la​​Terra​​Alta​​i​ ​la Conca de Barberà​ ​-​ ​Les​ ​comarques​​de​​la​​zona​​prepirinenca​​on​​al​​segle​​XX​​hi​​havia​​hagut​ ​una important activitat industrial i minera.​ ​Unitat 1​ ​ L​ ​Barcelonès,​ ​que,​ ​en​ ​contrast​ ​amb​ ​les​ ​comarques​ ​que​ ​l'envolten,​ ​-​ E ​presenta un important envelliment de la població.​ ​●​ ​El​ ​creixement​ ​vegetatiu​ ​de​ ​la​ ​primera​ ​dècada​ ​del​ ​segle​ ​XXI​ ​ha​ ​provocat​​un​ ​lleuger​​increment​​de​​l​'índex​​de​​masculinitat​​de​​la​​població​​de​​Catalunya,​​ja​ ​que ha arribat més població immigrant masculina que femenina.​ ​ESPANYA RAPID PROCÉS D’ENVELLIMENT​ ​●​ ​L’important​ ​descens​ ​de​ ​la​ ​fecunditat​ ​i​ ​de​ ​la​ ​natalitat​ ​a​ ​partir​ ​del​ ​1980,​ ​juntament​ ​amb​ ​l’increment​ ​de​ ​l’esperança​ ​de​ ​vida,​ ​va​ ​fer​ ​que​ ​la​ ​població​ ​espanyola​​inicies​​un​​ràpid​​procés​​d’envelliment​​que​​s’ha​​reflectit​​en​​un​​gran​ ​augment de la població de més de 65 anys.​ ​●​ ​L’any​​2020​​l’esperança​​de​​vida​​a​​espanya​​era​​de​​85,2​​anys​​pera​​les​​dones​​i​ ​de​​79,6​​anys​​per​​als​​homes.​​Aquestes​​xifres​​situen​​Espanya​​en​​el​​cinquè​​lloc​ ​mundial​ ​i​ ​en​ ​el​ ​segon​ ​d’Europa​ ​per​ ​esperança​ ​de​ ​vida.​ ​Una​ ​característica​ ​important és la diferència entre​​longevitat​​masculina​​i femenina.​ ​L'ENVELLIMENT A LA UNIÓ EUROPEA​ ​●​ ​L’envelliment​​demogràfic​​és​​una​​tendència​​a​​la​​llarg​​termini​​que​​es​​manifesta​ ​a​ ​tot​ ​el​ ​món​ ​al​ ​segle​ ​XXI​ ​i​ ​que​ ​a​ ​Europa​ ​ja​ ​va​ ​començar​ ​fa​ ​uns​ ​quants​ ​decennis.​ ​Es​ ​tradueix​ ​en​ ​un​ ​proporció​ ​creixent​ ​de​ ​persones​ ​velles​ ​i​ ​una​ ​proporció​ ​decreixent​ ​de​ ​persones​ ​en​ ​edat​ ​de​ ​treballar​ ​dins​ ​de​ ​la​ ​població​ ​total.​ ​●​ ​El​ ​percentatge​ ​de​ ​població​ ​amb​ ​més​ ​de​ ​65​​anys​​augmenta​​a​​tots​​els​​estats​ ​membres​ ​de​ ​la​ ​UE.​ ​Es​​produeix​​tant​​pel​​què​​s’anomena​​envelliment​​pel​​cim​ ​de​​la​​piràmide​​(augment​​de​​l’esperança​​de​​vida)​​com​​per​​l'envelliment​​per​​la​ ​base (disminució de la fecunditat)​ ​●​ ​Els​ ​països​​més​​envellits​​de​​la​​UE​​són,​​actualment,​​Itàlia,​​Grècia​​i​​Alemanya;​ ​els​ ​dos​ ​primers​ ​présentent​ ​també​ ​la​ ​taxa​ ​més​ ​gran​ ​de​ ​sobreenvelliment​ ​de​ ​tota​​Europa.​​L'únic​​estat​​de​​la​​UE​​que​​té​​una​​estructura​​d’edats​​relativament​ ​joves és Irlanda.​ ​●​ ​La​ ​tendencia​ ​de​ ​cara​ ​al​ ​futur​ ​és​ ​que​ ​aquest​ ​envelliment​ ​continuï​​i​​que​​l’any​ ​2050​​el​​nombre​​de​​persones​​de​​més​​de​​65​​anys​​dupliqui​​el​​de​​la​​franja​​de​​0​​a​ ​15 anys,​ ​●​ ​La​​UE​​i​​Europa​​en​​general,​​són​​les​​zones​​més​​envellides​​del​​món​​actualment​ ​i totes les previsions diuen que ho continuaran essent.​

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Banús · Exámenes y apuntes de Institut Banús