1. Sostenibilitat i desenvolupament sostenible
2. La petjada ecològica i la deute ecològic
3. Fenòmens naturals, riscos naturals i antròpics
4. Prevenció dels riscos ambientals
5. Riscos ambientals a Espanya i a Catalunya
6. Impacte ambiental, crisi ecològica i desigualtats socials
7. Contaminació de l'atmosfera i canvi climàtic
8. Compromisos internacionals contra el canvi climàtic
Text del document
GEOGRAFIA 2n BAT SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 1. SOSTENIBILITAT La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer.
L‘Informe Bruntland de 1987 ho defineix com: “satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.” Així, l’objectiu és organitzar l'activitat humana de manera que la societat sigui capaç de proveir-se al mateix temps que es mantenen la biodiversitat i els ecosistemes naturals indefinidament, sense posar en perill els recursos de demà. Els recursos naturals que necessita la humanitat provenen de la Terra, però no són il·limitats; el planeta és un territori limitat, i les dimensions i recursos son finits. Per això cal garantir la sostenibilitat dels recursos.
És essencial que la humanitat sigui capaç de mantenir les condicions mediambientals òptimes per garantir la supervivència humana i la de la resta d’espècies, en un equilibri ecològic global.
1.1 Desenvolupament Sostenible: La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits, on cal que hi hagi un equilibri interdependent entre ells: -Sostenibilitat mediambiental, promoció de producció energètica no contaminant i considerar la producció de béns com a part integrant del medi; -Sostenibilitat econòmica, inclusió de despeses ambientals en qualsevol procés de producció, preveient aprofitament i reciclatge; -Sostenibilitat social, producció no basada en generar pobresa i desigualtat social. La política és l'eina que permet manipular i controlar les tres variables.
Les opcions polítiques poden ser més o menys sostenibles segons ideologia, decisions i actes dels dirigents que les duen a terme. La sostenibilitat és un tipus de política econòmica, social i ambiental integrades. 2. LA PETJADA ECOLÒGICA 2.1 La petjada o empremta ecològica. És un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir d‘aliments, habitatge, escalf, desplaçament i consum de productes a una persona. El seu objectiu fonamental és avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, conseqüentment, del seu grau de sostenibilitat.
L’empremta ecològica es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha). https://www.ara.cat/opinio/bulling-agrorural_129_4920741.h tml Per comparar l'empremta de diferents països, s'usa l'anomenada hectàrea global (hag), que representa una hectàrea de terra amb la productivitat mitjana al món. La petjada ecològica d’una persona nascuda a qualsevol ciutat del món ric és l’equivalent a 40 persones d’ un país pobre.
Bàsicament la petjada ecològica té en compte aquests aspectes: Urbanització, hectàrees (ha.) usades per a https://agora.xtec.cat/iesreguissol/general/i-tu-ja-saps-quina-es-la-teva-petjada-ecologica/ urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball; Agricultura, ha. necessàries x proporcionar aliment vegetal; Ramaderia, ha. de pastures x alimentar el bestiar; Pesca, superfície marina necessària x a produir peix consumit; Forestal, extensió de boscos pels productes d'origen forestal; Diòxid de carboni, ha. de bosc x compensar el CO2 que provoca el nostre consum.
https://agora.xtec.cat/iesreguissol/general/i-tu-ja-sapsquina-es-la-teva-petjada-ecologica/ NOTICIES https://www.ccma.cat/324/la-terra-entra-avui-en-numeros-vermells-ja-hem-consumit-els-re cursos-naturals-de-tot-lany/noticia/3244030/ https://www.ccma.cat/324/ja-hem-traspassat-la-majoria-de-limits-que-fan-de-la-terra-un-llo c-segur-i-just/noticia/3232628/ https://www.arabalears.cat/societat/consumit-recursos-naturals-terra-generar_1_3147466.html 2.2 Biocapacitat, és la capacitat que té la Terra de tornar a regenerar un element o recurs natural. Globalment, la biocapacitat del planeta per cada habitant el 2010 s’ha estimat en 1’8 hag.
https://www.restauraciondeecosistemas.com/qu e-es-huella-ecologica-biocapacidad/ Deute ecològic és la diferència entre biocapacitat i petjada ecològica; té signe positiu si l'empremta és menor que la biocapacitat, això és sostenible. El signe negatiu indica necessitats pel consum majors que la capacitat de l'entorn x produir la matèria primera, no és sostenible. En conjunt, en 2010 la humanitat utilitza en 1 any el que produiria anualment en 1’5 planetes Terra. 3.
FENÒMENS NATURALS 3.1 Fenòmens i riscos naturals El medi natural és dinàmic, està sotmès a una evolució constant, i subjecte a fenòmens de magnitud molt variable; alguns són gairebé inapreciables per les persones: erosió, brisa, desgel, marees...; i altres són violents: ventades, allaus, erupcions volcàniques, tsunamis, terratrèmols… Els Fenòmens naturals: estan relacionats amb la dinàmica pròpia dels elements naturals del planeta.
És quasevol canvi o esdeveniment que es produeix a la natura sense intervenció humana, són part de la dinàmica normal del planeta, per exemple un terretrèmol al mig del desert d’Atacama o un hurà al mig de l’oceà, o simplement la pluja, la neu, els llamps, l’onatge… Aquests fenomens comporten riscos considerables. Per considerar que els fenòmens naturals són riscos naturals , han d’estar associats a la presència humana, i per tant afectar potencialment a persones o béns personals, econòmics o materials. El risc és una probabilitat. És la possibilitat que un fenomen natural provoqui danys en un futur perquè hi ha població o béns exposats. El risc es calcula i es preveu abans que passi res.
Exemple: Viure a prop del riu Besòs o de la riera de Rubí implica un risc d'inundació. El risc existeix avui mateix, encara que ara faci sol i el riu estigui sec. Hi ha el potencial que passi un dany. El desastre és el resultat. És el fet consumat, quan el fenomen natural ja ha tingut lloc. Quan un fenomen natural és d’una magnitud que sobrepassa un determinat llindar i provoca danys personals o materials parlem de desastres naturals, catàstrofes i calamitats. Desastres naturals o riscos naturals. La Dana de València el 2024. 3.2 Riscos antròpics.
A més dels riscos associats a fenòmens naturals també existeixen els riscos antròpics, és la probabilitat que es produeixin danys a les persones, els béns o el medi ambient com a conseqüència directa de les activitats humanes, errors tecnològics o accidents industrials. Són els propis de les activitats humanes (vessaments de petroli, accidents de trànsit, incendis …) Exemples clars de riscos antròpics: -un accident químic en un polígon industrial (com el de Tarragona), o un accident nuclear (com el de Txernòbil o Fukushima) o el col·lapse d'un pont o d'una presa per mala construcció.
Les causes dels riscos antròpics són les activitats de les societats; que poden ser: -d’origen tecnològic -els que generen més riscos pel medi i les persones- com accidents en activitats productives (mineria, indústria, transport de mercaderies perilloses, producció d’energia nuclear...); -o associats a fenòmens naturals (incendis o inundacions provocades...), -o altres diversos (accidents de trànsit, esfondrament d’edificis… 3.3 Riscos ambientals.
Quan l’activitat de l’ésser humà modifica les condicions del medi natural (planificació deficient dels assentaments humans, actuacions negligents …) parlem de risc ambiental, és un concepte més ampli i ecològic, que comprèn tant els riscos d’origen natural com els antròpics i els mixtos. Posa el focus en els danys al medi ambient (els ecosistemes, l'aigua, l'aire, la biodiversitat) i no només en els danys immediats a les vides humanes o a les infraestructures.Sol ser el resultat d'una combinació de factors naturals i antròpics que actuen a mitjà o llarg termini. PEr exemple: la desertització, el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica.
Components o elements fonamentals dels riscos: Magnitud, Dimensió i intensitat del fenomen. Freqüència, Nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps. Perillositat: És la intensitat i la freqüència amb què és presenta un fenomen. Exposició: Indica el nombre total de persones, béns i infraestrucutres que estan sotmeses a un determinat risc. Vulnerabilitat: És la predisposició d’una comunitat o ecosistema a ser afectada per un perill determinat. Depèn tant de les característiques dels elements presents a la zona com de la preparació i mesures de protecció prèvies. Relacionat amb la vulnerabilitat.
hi ha la resilència, que reflecteix la capacitat d’una comunitat per resistir, adaptar-se i recuperar-se Risc= Perillositat + Vulnerabilitat + Exposició https://georisc.cat/georiscos/ Exemples de desastres naturals en tenim al llarg de la historia: 2004, un tsunami arrasa Sumatra, Indonèsia, Índia, Sri Lanka i les illes Maldives (310.000 morts); 2010, Haití es sacsejat per un terratrèmol de magnitud IX en l’escala de Mercalli (316.000 morts); 2011, la costa est del Japó és assolada per un tsunami (16.000 morts i la crisi nuclear de Fukushima), Espanya: la Dana a València. Mapa desplaçats per desastres naturals.
2015.Font: http://www.elperiodico.cat/[Consulta: 22/06/2016] I és que cada any al món, desenes de milions de persones han de fugir de casa seva a conseqüència de desastres naturals. Una mitjana de 25 milions cada any. Són dades que recull l'Internal Displacement Monitoring Centre (IDMC), una organització que col·labora amb l'ACNUR en l'anàlisi i seguiment dels desplaçaments forçats de persones. Segons la base de dades de l'IDMC, el 2023 --l'últim any del qual es tenen dades consolidades--, més de 26 milions de persones a tot el món van haver de deixar casa seva per un fenomen natural.
Des de l'any 2008, quan van començar a fer-ne seguiment, el 2010 va ser l'any amb més desplaçats per aquest motiu: més de 42 milions en tot el planeta. Les xifres fan referència al nombre de persones que ha hagut de fugir de casa seva per desastres naturals, ja sigui de manera temporal o permanent. Es calcula que a finals de 2023, 7,7 milions de persones vivien lluny de casa per aquest motiu. 3.4 Prevenció dels riscos ambientals. -La prevenció de riscos és la tècnica que permet el reconeixement, avaluació i control del risc. -A partir d’aquí, es prenen un conjunt de mesures amb anticipació per tal d’evitar o disminuir els efectes.
Quan malgrat tot es desencadenen, miren de pal·liar els danys produïts. La prevenció es basa en l’adopció de mesures abans, durant i després que es produeixin els fenòmens. Poden ser mesures de: - Predicció, anticipant el fenomen amb més o menys antelació basant-se en l’estudi sistemàtic i la repetició, causes i conseqüències d’aquest. Protecció Civil fa servir els ES-Alert en els telèfons mòbils.
- Recuperació, accions desplegades per retornar les persones i els béns a la situació prèvia al fenomen o similar a aquesta; - Posteriors; estudiant els episodis una vegada han succeït i elaborant documents que recullen les experiències i n’extreuen conclusions útils; - Sensibilització, educant el comportament individual i social de les persones davant els riscos. 4. RISCOS AMBIENTALS A ESPANYA 4.1 Riscos per fenòmens naturals. La seva posició geogràfica fa que els principals riscos estiguin relacionats amb -el clima mediterrani, és a dir, de tipus atmosfèric i hidrològic, com ara els aiguats i les inundacions, les calamarses, els temporals de vent, els temporals marítims i les sequeres.
El fenomen més recurrent són les inundacions i la sequera i desertització, l'augment del risc d'incendis, - mentre que els riscos relacionats amb condicions geològiques, són els terratrèmols i erupcions. https://www.3cat.cat/3cat/el-riu-besos-baixa-200-vegades-mes-ple-del-que-es-habitual-per-le pisodi-de-puges/video/6428364/ https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20241030/10062458/dolor-muerte-dana-arrasa-provincia-valencia -castiga-andalucia-albacete.html 4.2 Riscos antròpics. Són els perills i amenaces originats per l’acció humana, capaços de provocar danys importants sobre el medi ambient, la societat i l’economia.
Es tracta de riscos que generen la indústria, mineria i transport i manipulació de materials radioactius. 5. TIPUS DE RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA 5.1 Riscos naturals Els riscos naturals a Catalunya estan molt lligats al clima mediterrani (fenòmens atmosfèrics) i a la topografia del país. Els més destacats de Protecció Civil són: ● ● ● ● Inundacions i aiguats (Pla INUNCAT): És, amb diferència, el risc natural més perillós i que provoca més pèrdues econòmiques a Catalunya. Es concentra especialment a la costa i el litoral mediterrani (Maresme, comarques de Girona, Camp de Tarragona) a causa de fenòmens com les DANA o llevantades, agreujat per la construcció en rieres i zones inundables.
Incendis forestals (Pla INFOCAT): Un risc crític a l'estiu a causa de la sequera, les altes temperatures i l'abandonament dels boscos. Afecta especialment la Catalunya Central, l'Empordà i les Terres de l'Ebre. Risc sísmic (Pla SISMICAT): Catalunya té una activitat sísmica moderada. Les zones amb més risc són els Pirineus (especialment la Val d'Aran, el Ripollès i l'Alta Ribagorça) i la Garrotxa (zona volcànica). Allaus (Pla ALLAUICAT): Limitat a les zones d'alta muntanya als Pirineus durant l'hivern, afectant estacions d'esquí, carreteres de muntanya i excursionistes. 5.2 Riscos antròpics.
(tecnològics) Catalunya és un motor industrial, la qual cosa fa que el risc antròpic o tecnològic estigui molt localitzat en punts estratègics del territori: Risc Químic (Pla PLASEQTA / PLASEQCAT): El Camp de Tarragona acull el complex petroquímic més gran del sud d'Europa. Això fa que Tarragona i els municipis del voltant (Vila-seca, La Canonja, Reus) tinguin el risc químic més elevat. També hi ha un focus important a la comarca del Baix Llobregat i el Vallès per indústries químiques i logístiques. ● Risc Nuclear (Pla PENTA): Catalunya produeix una part molt important de la seva electricitat a través de l'energia nuclear.
Trobem aquest risc concentrat a les Terres de l'Ebre i la Ribera d'Ebre, a causa de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. Riscos en el Transport de Mercaderies Perilloses (Pla TRANSCAT): El risc d'accidents en camions o trens que transporten gasos o líquids inflamables. Es concentra al llarg de l'eix de l'AP-7 (l'autopista del Mediterrani) i les principals línies de tren que connecten Tarragona i Barcelona amb França. ● ● 5.3 La prevenció de Riscos A Catalunya existeix un conjunt de plans especials per a la prevenció de riscos: INUNCAT:Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya.
Objectiu: fer front a les emergències per inundació (avisos, organització i procediments d’actuació.
NEUCAT (neu), SISMICAT(terratrèmols), https://www.3cat.cat/3catinfo/lultima-hora-de-les-pluges-torrencials-amb-avis-vermell-en-7INFOCAT (incendis), comarques/https://www.3cat.cat/3catinfo/lultima-hora-de-les-pluges-torrencials-amb-avisPLASEQTA (emergència sector químic), vermell-en-7-comarques/directe/11110/https://www.3cat.cat/3catinfo/lultima-hora-de-lesTRANSCAT (transport de mercaderies pluges-torrencials-amb-avis-vermell-en-7-comarquhttps://www.3cat.cat/3catinfo/lultima-horaperilloses), de-les-pluges-torrencials-amb-avis-vermell-en-7-comarques/directe/11110/es/directe/ PENTA (Pla d’emergència nuclear de 11110//11110/ Tarragona. emergència nuclear).
https://naciodigital.cat/impacte/terra/el-m eteocat-canviara-avisos-pluja-inundacionscanvi-climatic_2047331_102.html https://www.3cat.cat/3catinfo/lultima-hor a-de-les-pluges-torrencials-amb-avis-verm ell-en-7-comarques/directe/11110/ Gestió dels riscos a nivell europeu. La Unió Europea ha impulsat una gestió integrada dels riscos ambientals que inclou la prevenció i l’actuació; la gestió dels riscos es fa per L’AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDI AMBIENT. Segons aquesta agència en els darrers anys el nombre i l’impacte dels desastres ambientals a Europa s’ha incrementat. Les causes que permeten explicar el fenomen rauen en l’increment de les activitats humanes i el risc que comporta el canvi climàtic.
La UE ha desenvolupat una gestió integrada dels riscos ambientals (conjunt coherent de mesures, procediments i pràctiques que té present la interacció de totes les variables que intervenen en els processos mediambientals). La seva missió principal: No és una organització que posi multes ni aprovi lleis. La seva feina és recollir, analitzar i difondre dades fiables, independents i comparables sobre l'estat de la salut ambiental de tot el continent https://european-union.europa.eu/institutions-law-budget/institutions-and-bodies /search-all-eu-institutions-and-bodies/european-environment-agency-eea_es 6. IMPACTE AMBIENTAL i CRISI ECOLÒGICA 6.1 Impactes ambientals i crisi ecològica.
La regeneració dels ecosistemes és limitada, i l’impacte ambiental per l’acció humana ha augmentat pel creixement de la població i la capacitat de transformació del medi; fins al punt d’una crisi ecològica global. Entre els impactes que poden agreujar la crisi ecològica global destaquen els següents: a)L’augment de la temperatura de l’atmosfera, b) la producció massiva de residus, c) la dispersió de materials plàstics, d) l’esgotament dels recursos naturals i e) la pèrdua d’espais naturals. 6.2 Desigualtats socials i medi ambient. Les desigualtats socials també incideixen en una major exposició de la població dels països subdesenvolupats als desastres naturals.
Els refugiats del medi ambient o Ecorefugiats, són les persones forçades a desplaçar-se a causa de sequeres, inundacions o epidèmies. Als països subdesenvolupats s’arriba a casos extrems, les diferències es veuen en àmbits tan bàsics com: Disponibilitat d’aigua potable, Nutrició, Higiene, Accés a l’educació, Accés a la sanitat i Condicions de treball. La degradació del medi ambient també contribueix al deteriorament de la salut de les persones, la insalubritat de l’aigua és la primera causa d’intoxicacions, seguida per la de sòls, aliments i aire. 7. CONTAMINACIÓ DE L’ATMOSFERA La contaminació atmosfèrica es produeix quan s’afegeixen a l’atmosfera gasos que són resultat de l’activitat humana.
Principals gasos contaminants i les activitats humanes que els produeixen: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuaci o/atmosfera/qualitat_de_laire/principals_contaminants/i ndex.html GASOS ACTIVITAT HUMANA QUE EL PRODUEIX CONTAMINANTS Diòxid de carboni Tots els processos de crema de combustibles fòssils: gas, derivats (CO2) del petroli i carbó. Diòxid de sofre Principalment, la combustió de carbó i fuels pesants, que contenen (SO2) sofre com a impuresa. Òxids de nitrogen Crema de combustibles fòssils i processos d’adobament. (NO, NO2) Ozó Format pels rajos solars quan incideixen sobre els gasos (O3) d’escapament dels automòbils i de les calefaccions.
Clorofluorocarburs Propel·lents d’aerosols i refrigerants en aires condicionats i (CFC) frigorífics. Metà Conreu d’arròs, cria de grans herbívors (CH4) Els gasos contaminants provoquen diversos problemes mediambientals: 7.1 L’Efecte Hivernacle. El metà (CH4), els Òxids de nitrogen (NO, NO2) i principalment el diòxid de carboni (CO 2), el vapor d'aigua, ,són gasos anomenats d’efecte hivernacle. Permeten passar llum i calor del Sol des de l’espai fins a la Terra, però després no ho deixen escapar A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja.
D’aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. Es preveu que hi pugui haver dos tipus de conseqüències: A curt termini es preveuen desordres climàtics amb augment dels extrems: intensificació de tempestes, variació de règims de precipitacions i increment d’episodis de sequeres i inundacions.
A llarg termini, algunes de les conseqüències previsibles són: pujada de temperatura del planeta, això comporta canvis en el clima, també desglaç dels pols, i com a conseqüència pujada de nivell del mar, i per tant algunes zones costaneres poden quedar inundades. 7.2 La pluja àcida. Els òxids de nitrogen (NO, NO2) i el diòxid de sofre (SO2) + vapor d’aigua = produeixen la pluja àcida. Aquests compostos, transformats en àcid sulfúric o nítric per la combinació amb l’oxigen i l’aigua de l’atmosfera, cauen a la superfície terrestre amb pluja, neu, gebrada o boira, acidificant els sòls i els llacs. Conseqüències: *Plantes i sòl.
Alentiment del creixement i afebliment de la vegetació, que es tornen més vulnerables a les glaçades. Corrosió de les fulles, que pot acabar amb la seva mort. *Aigües de llacs i rius. Quan cau sobre llacs o arriba des de turons pels rius i torrenteres, l’acidificació provoca la desaparició de peixos, amfibis, mol·luscos i crustacis. *Salut de persones i animals. La pluja àcida i altres contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació d'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric.
Les zones industrialitzades de països desenvolupats són les més afectades per la pluja àcida. A més, la circulació atmosfèrica pot transportar les partícules contaminants a centenars de quilòmetres del lloc d’emissió, afectant altres zones. 7.3.El Boirum. L’aire de la ciutat esdevé una fumassola o boirum, en català (anglès smog, de smoke i fog), més o menys densa; redueix la visibilitat i en períodes de contaminació intensa produeix irritació als ulls i vies respiratòries dels habitants més sensibles.
És una barreja de partícules sòlides en suspensió (sobretot fums) i gasos tòxics (monòxid de carboni, òxids de sofre i nitrogen, ozó) produïts per combustió d’hidrocarburs a les indústries i pels fums alliberats en diferents fases de producció industrial, i per el transport. Especialment severa quan les condicions atmosfèriques afavoreixen la concentració i eviten la dispersió. A l’hivern, la presència de boira agreuja el fenomen. 7.4 El forat de la capa d’ozó. L’estratosfera és una capa atmosfèrica que envolta la Terra a una altura entre 20 i 25 km, allà hi ha una concentració elevada d’ozó.
Aquest gas actua com filtre de radiacions ultraviolades del Sol, nocives pels éssers vius perquè provoquen malalties de la pell, els ulls i alteracions del sistema immunitari en animals, alhora que causa una disminució de la fotosíntesi en vegetals, reduint la producció de collites. El 1985, es va descobrir que la quantitat d'ozó a l’Antàrtida havia minvat molt a causa dels clorofluorocarburs (CFC) utilitzats als sistemes de refrigeració de frigorífics, condicionament d’aire, esprais, alguns suros sintètics i en fabricació d'envasos de plàstic. Això comportà l’adopció en 1987 del Protocol de Montreal; els signants es comprometien a reduir a la meitat la producció de CFC en 10 anys.
La prohibició entrà en vigor en 1989. Els nivells d’ozó s’estabilitzaren als anys 90 i es començaren a recuperar cap al 2000. Va ser l’acord mediambiental més exitós fins ara. 7.5.Canvi Climàtic El canvi climàtic es refereix a l’augment de les temperatures de la Terra i l’alteració del clima a llarg termini, a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) . Les maneres de consumir, moure’s i produir de les persones en les societats industrialitzades, ha accelerat l’emissió de gasos efecte hivernacle.
Causes • Ús de combustibles fòssils: principalment petroli, carbó i gas natural • Contaminació ambiental i augment de temperatures (és una causa i una conseqüència) • Consum creixent per part de la població i el creixement de la població: 8.000 milions de persones • Ús excessiu de recursos naturals • Agricultura extensiva i intensiva amb pesticides i fertilitzants químics • Pasturatge excessiu i Ramaderia intensiva • Desforestació • El transport • L’alt nivell de deixalles i escombraries, entre elles plàstics https://es.greenpeace.org/ca/trabajamos-en/cambio-climatico/asi-afecta-el-cambio-climatico/efectos-del-cambi o-climatico-en-el-medio-ambiente/ 7.5.Canvi Climàtic Les conseqüències: • Onades de calor, inundacions, incendis, i augment de la temperatura • Desglaçament • Impactes en la biodiversitat • Pujada del nivell del mar • Desertització i desforestació • Fenòmens metodològics extrems • Desplaçaments massius i desigualtats entre països i desigualtats socials.
Desigualtat de gènere És un tema de debat, on els seus efectes ja són notables i amenacen de ser generalitzats i catastròfics: El canvi climàtic ja està afectant les vides de moltes persones, els seus mitjans de subsistència, la seva salut, els seus ecosistemes, les seves economies i la seva seguretat alimentària. Les comunitats més pobres i vulnerables estan sent les més afectades, ja que tenen una capacitat d'adaptació limitada i el canvi climàtic amenaça amb condemnar comunitats senceres a la pobresa, destruint beneficis aconseguits durant dècades de desenvolupament.
Destacar i tenir present les darreres inundacions a Catalunya i País Valencià (tardor 2026) "L'impacte potencial del canvi climàtic està produint canvis en les condicions de producció d'aliments i un augment de desastres naturals. Parlem d'un fenomen ambiental de profundes conseqüències econòmiques i socials." https://www.mansunides.org/observatori/canvi-climatic/consequencies-canvi-cli matic 7.6.Compromisos a escala Global: les COP del Clima. Les COP (Conferències de les Parts ) són reunions anuals organitzades per l’òrgan suprem de la Convenció Marc de la Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC, signada el 1992 a Rio de Janeiro (Brasil).
Reuneixen gairebé tots els països del món amb la finalitat de negociar i adoptar accions per frenar el canvi climàtic, i se celebren des del l’any 1995. El principal problema durant tots aquests anys ha estat la dificultat per assolir acords veritablement vinculats entre països que tenen interessos econòmics i nivells de desenvolupament molt diferents. Mentre que països més vulnerables reclamen mesures o finançament per adaptarse als impactes del canvi climàtic, algunes potències emissores, com per exemple Arabia Saudita o EUA, han mostrat fortes reticències a assumir compromisos que puguin frenar el seu creixement o afectars alguns sectors clau, com l’energia o la indústria.
A més, el fet de que no hagi mecanismes sancionadors reals ha limitat l’efectivitat d’aquests acords. Activitats o mesures de protecció. Actuacions internacionals. 1.El 1972, les Nacions Unides van organitzar a Estocolm la primera Conferència sobre el medi ambient humà. Primera conferència internacional sobre el medi ambient. S’inicia la presa de consciència sobre el desenvolupament sostenible i es comencen a proposar mesures. Va ser l’inici de la generalització de d’interès per les problemàtiques ambientals. Amb assistència d’un gran nombre de caps d’estat.
Valoració: Va ser un èxit de conscienciació, tot i que no va imposar cap obligació legal als països 2.Rio de Janeiro, l’any 1992, una segona cimera La més important. D'aquí neix l'Agenda 21 (un pla d'acció local per al segle XXI) i es fixen les bases per regular el canvi climàtic i la biodiversitat.Es consolida el concepte de Desenvolupament Sostenible introduït per l'Informe Brundtland (1987). Valoració: Es considera la cimera històrica més important perquè va fixar les bases del dret ambiental internacional contemporani 3.Protocol de Kyoto (1997): El primer gran acord vinculant per reduir els gasos amb efecte d'hivernacle (GEH).
Va fixar quotes de reducció per als països industrialitzats.És una acord que establia que entre 2008 i 2012, els països industrialitzats reduirien les emissions en un 5’2 % respecte als nivells del 1990 amb un complicat mecanisme de quotes. Representa un punt i a part en la conceptualització del canvi climàtic i la presa de mesures per aturar-lo Objectiu: reduir més del 5% de les emissions d’aquests gasos. El país amb més emissions d’aquests gasos, els EUA, no es va comprometre a reduir les emissions declarant que aquest protocol afectaria l’economia del país.
El protocol va fracassar estrepitosament, ja que no es va aconseguir limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle als nivells de les emissions de 1990. Valoració (Fracàs/Limitació): El seu impacte real va ser molt limitat. EUA no el va ratificar mai, i països en vies de desenvolupament que ja començaven a ser grans emissors (com la Xina o l'Índia) en van quedar exempts per no frenar el seu creixement. A la U.E.: Cada país estava obligat a una reducció en terminis determinats, amb potestat de programar el ritme. L’efectivitat va ser escassa per la manca de compromís dels països, l’acceleració de la globalització i deslocalització cap a països emergents.
https://www.youtube.com /watch?v=DFhuNKNDrLg 4.Acord de París (2015): Substitueix Kyoto. L'objectiu central és limitar l'escalfament global per sota dels 2 °C (idealment 1,5 °C) respecte als nivells preindustrials. Cada país presenta els seus compromisos de reducció.Valoració: Un gran èxit diplomàtic, tot i que l'actualització de les NDCs a les cimeres posteriors (com Glasgow o Dubai) demostra que els compromisos dels països encara queden lluny de complir l'objectiu d'1,5 °C. Aunque los objetivos y compromisos eran diferentes para cada Estado, en pocos casos se han cumplido los objetivos marcados.
Los países que mayores descensos en sus emisiones de CO2 han realizado se corresponden con el antiguo bloque soviético, y la reducción de sus emisiones se debe más al derrumbe de su sistema económico e industrial — muy contaminante— que a ninguna política ambiental aplicada.Por el contrario, los países que mayor crecimiento económico han experimentado son también aquellos que más han incrementado sus emisiones, destacando el este de Asia, Oriente Próximo, África e importantes partes de Latinoamérica y el Caribe, en parte por la deslocalización a sus ciudades de las industrias más contaminantes, pero también por el aumento del nivel de vida.
Espanya va ser un dels països industrialitzats que pitjor va complir el Protocol de Kyoto en la seva primera fase. ● La paradoxa espanyola: L'any 1997, dins del repartiment intern de la Unió Europea, a Espanya se li va permetre augmentar les seves emissions un 15% respecte a l'any base (1990) perquè encara es considerava una economia en fase de convergència industrial. ● El pic de la bombolla: Coincidint amb la bombolla immobiliària i l'ús massiu de carbó i gas, l'any 2007 Espanya va arribar a emetre un 50% més que el 1990, polvoritzant el límit del 15%.
● El cost econòmic: Per complir formalment amb Kyoto, l'Estat espanyol va haver de gastar més de 800 milions d'euros de diners públics comprant drets d'emissió (tonalades de CO₂) a països de l'Est d'Europa i finançant projectes nets a Llatinoamèrica. https://www.ccma.cat/3cat/telenoticies-vespre-20112023/video/6251960/ (a partir minut 19) Ara que s’acosta la propera cimera del clima de l’ONU, el focus mediàtic es torna a posar en les qüestions mediambientals i en les responsabilitats dels governs i les corporacions.
Un tema que cal revisar de manera freqüent és l’anomenat greenwashing, és a dir, les estratègies utilitzades per les empreses per simular o fer veure que fan polítiques i accions per ser respectuoses amb el medi ambient i reduir el seu impacte. El greenwashing (rentatge o blanqueig verd) no és un fenomen del tot nou, va començar als anys setanta (si en voleu saber més, recomano aquest vídeo), tot i que els darrers anys les tècniques emprades s’han sofisticat sense que hi hagi un control de la veracitat d’aquestes campanyes.
Ja sembla assumit que en el context actual de crisi climàtica, les corporacions fan allò que calgui per tal que la seva marca no s’associï amb l’empitjorament de la situació del planeta. Per posar alguns exemples, en la passada edició del Mobile World Congress, s’hi va desplegar un ventall de mostres: des de les més superficials, com omplir de plantes (naturals i artificials) els estands de les tecnològiques per tractar de donar una imatge conscienciada i saludable, fins a les més sofisticades, com un dels estands de Samsung, on es feia un esforç explicatiu de les tecnologies de pantalla desenvolupades per reduir el consum i allargar la vida dels dispositius