1. El sector primari a l'economia i la seva evolució
Flashcards
- Defineix la terciarització de l'economia
- Augment de la importància del sector terciari (serveis) respecte als altres sectors econòmics.
- Ordre de pas de la població activa al segle XX
- Activitats agràries → indústria (sector secundari) → serveis (sector terciari).
- Defineix el PIB (Producte Interior Brut)
- Valor total dels béns i serveis finals produïts dins d'un país durant un període determinat.
- Fórmula del PIB per càpita
- $\text{PIB per càpita} = \dfrac{\text{PIB}}{\text{nombre d'habitants}}$: aproxima la riquesa mitjana per persona.
Preguntes tipus test
- En una comarca, molts treballadors que llauravaven la terra passen primer a treballar en fàbriques i més tard a comerços i hotels. Quin procés econòmic explica aquest canvi?
- a) Augment generalitzat dels preus
- b) Terciarització de l'economia
- c) Disminució generalitzada dels preus
- d) Adaptació dels cicles biològics dels conreus
Resposta: b) Terciarització de l'economia. La població passa de les activitats agràries a la indústria i després als serveis, que és el procés de terciarització.
- Per què la terciarització ha provocat una disminució progressiva de la població activa agrària?
- a) Perquè la inflació va fer pujar el preu de les terres de conreu fins a fer-les inaccessibles
- b) Perquè els serveis van substituir els cereals com a principal producte del camp
- c) Perquè el nombre de jornalers va augmentar de forma constant durant el segle XX
- d) Perquè una part important de la població va abandonar les activitats agràries i després va passar a la indústria i als serveis
Resposta: d) Perquè una part important de la població va abandonar les activitats agràries i després va passar a la indústria i als serveis. La disminució de la població agrària és la conseqüència de l'abandonament del camp i del trasllat de treballadors cap a altres sectors.
- Un país té 50 milions d'habitants i un PIB de 1.000.000 milions d'euros. Quin és aproximadament el seu PIB per càpita?
- a) 50.000 € per persona
- b) 200.000 € per persona
- c) 2.000 € per persona
- d) 20.000 € per persona
Resposta: d) 20.000 € per persona. El PIB per càpita es calcula dividint el PIB entre el nombre d'habitants: 1.000.000 milions € entre 50 milions d'habitants són 20.000 € per persona.
2. La població agrària i el treball agrari
3. Població activa, tipus de conreu i principals cultius
4. Superfície agrària i estructura de les explotacions
5. Agricultura de secà i de regadiu
6. La ramaderia a Espanya
7. La PAC i la indústria agroalimentària
8. Impactes ambientals i agricultura ecològica
9. L'explotació forestal a Espanya
I 15 flashcards i 9 preguntes més al document.
Text del document
EL SECTOR PRIMARI A L’ESTAT ESPANYOL 1. El sector primari a l'economia espanyola 1.1. La terciarització de l'economia Espanya, com la majoria dels països desenvolupats, ha experimentat un procés de terciarització de l'economia, és a dir, un augment de la importància del sector terciari (serveis) respecte als altres sectors econòmics. Al llarg del segle XX, especialment amb el procés d'industrialització: 1. Una part important de la població va abandonar les activitats agràries. 2. Molts treballadors es van incorporar a la indústria (sector secundari). 3. Posteriorment, una part d'aquests treballadors va passar al sector terciari.
Aquest procés ha provocat una disminució progressiva de la població activa agrària. Conceptes econòmics importants: ● ● ● ● ● ● ● PIB (Producte Interior Brut): valor total dels béns i serveis finals produïts dins d'un país durant un període determinat. PIB per càpita: PIB dividit entre el nombre d'habitants; permet aproximar la riquesa econòmica mitjana per persona. IDH (Índex de Desenvolupament Humà): indicador que mesura el desenvolupament d'un país a partir de la salut, l'educació i el nivell de vida. PPC (Paritat de Poder de Compra): sistema que permet comparar el poder adquisitiu de diferents països tenint en compte les diferències de preus.
Atur: situació en què una persona que pot i vol treballar no té ocupació. Inflació: augment generalitzat i continuat dels preus dels béns i serveis. Deflació: disminució generalitzada i continuada dels preus. 1.3. Característiques del sector primari espanyol El sector primari espanyol presenta les característiques següents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Augment de la superfície de regadiu i disminució de la superfície de secà. Expansió de la superfície forestal, relacionada també amb el menor aprofitament de les pastures. Pèrdua de sòl agrícola a causa del creixement urbà, les infraestructures i els serveis. Augment de la importància de la ramaderia en la producció agrària final.
Pèrdua d'importància relativa dels sectors pesquer i forestal. Forta vinculació entre les activitats agràries i la indústria alimentària, que transforma i comercialitza els productes del camp. 7. Disminució i envelliment de la població activa agrària, a causa de l'èxode rural, la mecanització i la manca de relleu generacional. 2. L'evolució de l'agricultura espanyola 2.1. De l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat Durant el segle XIX, Espanya va passar progressivament d'una agricultura de subsistència a una agricultura orientada al mercat. Aquest canvi va ser possible gràcies a: ● ● La introducció de noves tècniques agrícoles, com la rotació triennal.
La incorporació de nous conreus. ● ● ● L'augment de la producció agrària. La capacitat d'alimentar una població en creixement. L'augment dels ingressos dels grans propietaris agrícoles, que van poder invertir en altres activitats, especialment la indústria. 2.2. El procés de desagrarització La desagrarització és el procés pel qual disminueix la importància de l'agricultura en l'economia i en l'organització social d'un territori. Tradicionalment, la societat rural espanyola s'organitzava al voltant de les activitats agràries. L'estructura social rural es dividia principalment entre: ● ● ● Propietaris de terres: minoria que controlava la propietat agrícola.
Jornalers: treballadors que cobraven un salari per treballar les terres d'altres propietaris. Parcers: pagesos que conreaven terres d'un propietari i li lliuraven una part de la producció com a pagament. Altres característiques de la societat rural tradicional: ● ● ● ● La necessitat de mà d'obra variava segons les estacions i el cicle biològic dels conreus (fenologia dels conreus). En determinades èpoques de l'any es necessitaven més treballadors, especialment durant la verema o la collita d'olives. Quan hi havia excés de mà d'obra, alguns treballadors marxaven temporalment a altres regions o països.
La família tenia una estructura patriarcal i sovint convivien dues o tres generacions en un mateix habitatge. 2.3. La industrialització i la transformació del camp La industrialització va provocar la desaparició progressiva de moltes activitats artesanals i de la fabricació domèstica de productes quotidians. Això va obligar les explotacions agràries a adaptar-se a la nova economia: ● ● ● Els pagesos van haver de comercialitzar els excedents agraris per obtenir ingressos monetaris. El pagès va passar a actuar com a venedor i comprador dins l'economia de mercat. La producció agrària va deixar d'estar destinada principalment a l'autoconsum.
L'agricultura tradicional es basava sobretot en dos factors de producció: ● ● La terra. El treball. Amb l'èxode rural i la disminució de mà d'obra barata, els pagesos van haver d'adoptar noves tecnologies i invertir capital en les explotacions. Principals transformacions: ● ● ● ● ● Augment de la superfície de regadiu. Compra de maquinària agrícola. Adquisició de bestiar de races seleccionades. Modernització i reconversió de les instal·lacions. Especialització de les explotacions. L'entrada d'Espanya a la Unió Europea va facilitar la modernització agrària mitjançant subvencions i crèdits. 3. La població agrària a Espanya 3.1.
Evolució de la població agrària Durant el segle XX i inicis del segle XXI, la població agrària espanyola ha disminuït per diversos motius: ● ● ● ● Mecanització de les feines agrícoles. Baixa rendibilitat de moltes explotacions. Èxode rural. Atracció de llocs de treball en altres sectors econòmics. Tot i aquesta disminució de la població agrària, s'ha produït un augment de la població rural en determinades zones, a causa de l'èxode urbà, és a dir, el trasllat de població des de les ciutats cap a zones rurals. 3.2. Diferència entre població rural i població agrària Aquesta distinció és molt important per a l'examen. Població rural Població agrària Viu en una zona rural.
Treballa en el sector primari. Pot treballar en el sector primari, secundari o terciari. Es dedica a l'agricultura o la ramaderia. Es defineix pel lloc de residència. Es defineix per l'activitat productiva. Classificació dels municipis segons els apunts: ● ● ● Municipis rurals: fins a 2.000 habitants. Municipis semirurals: entre 2.000 i 10.000 habitants. Municipis urbans: més de 10.000 habitants. 3.3. Evolució del perfil dels agricultors Les estadístiques dels apunts indiquen un lleuger augment de la població activa agrària jove, especialment entre els 16 i els 40 anys. En aquest grup hi ha un percentatge important d'immigrants que treballen com a assalariats fixos o temporers.
Malgrat això, continua predominant el pagès de més de 40 anys, fet que reflecteix l'envelliment de la població agrària i les dificultats del relleu generacional. 4. El treball agrari a Espanya: dimensions de les finques i tinença de la terra 4.1. Característiques de les àrees rurals Segons les dades dels apunts: ● ● ● ● ● ● El 28% del territori espanyol es dedica a terres de conreu. Espanya té 6.697 municipis rurals, que representen el 82,5% del total. El 17,2% de la població espanyola (uns 8 milions d'habitants) viu en municipis rurals. Aquests municipis ocupen el 84,5% del territori. En les zones rurals, el 13,8% de la població té menys de 16 anys i el 22,8% té més de 65 anys.
A la resta del territori, el 16% té menys de 16 anys i el 18,1% més de 65 anys. Conclusió: La població rural presenta un major envelliment que la població de la resta del territori. 4.2. Tipus d'explotacions segons la dimensió A) Finques petites i mitjanes Generalment corresponen a explotacions familiars, en què el propietari treballa la terra amb l'ajuda de la família i, de vegades, d'un o pocs assalariats. Característiques: ● ● ● ● ● Predomini del treball familiar. Rendibilitat sovint baixa. Especialització i mecanització progressives. Alguns membres de la família treballen en altres sectors econòmics.
El propietari pot combinar l'activitat agrària amb feines a la indústria, la construcció o els serveis. Aquesta situació dona lloc a l'agricultura a temps parcial. Agricultura a temps parcial: activitat agrària en què el pagès no dedica tot el seu temps de treball a l'explotació perquè té una altra ocupació remunerada. B) Finques grans Característiques: ● ● ● ● ● Explotacions molt mecanitzades. Important disminució de la mà d'obra fixa. Augment de la demanda de treballadors eventuals o temporers. Gestió directa de les explotacions. Disminució progressiva dels règims tradicionals de parceria i arrendament, segons els apunts. 4.3.
Tipus de treball agrari Treball familiar L'explotació agrària és gestionada principalment pel propietari, amb l'ajuda dels membres de la família. Treball assalariat agrícola El treballador no és el propietari ni l'explotador de la terra, sinó que rep un salari fix o eventual a canvi de la seva feina. 4.4. Distribució territorial del treball agrari Segons els apunts, a totes les comunitats autònomes predomina el treball familiar sobre el treball assalariat. A la meitat nord d'Espanya: ● ● Predomini de les petites i mitjanes explotacions. Major importància de l'agricultura familiar. ● ● ● Destaca Galícia, la cornisa cantàbrica i Navarra.
També són importants Castella i Lleó, Aragó, La Rioja, Catalunya i les Balears. Aquesta estructura es relaciona amb l'herència històrica de la propietat de petites i mitjanes dimensions. A la meitat sud d'Espanya: ● ● ● Predomini de les grans explotacions. Major importància del treball assalariat eventual. Destaquen Andalusia i Extremadura. Cas especial: València i Extremadura En aquestes zones, part de la terra està repartida en petites explotacions, però els pagesos complementen els seus ingressos treballant temporalment en grans explotacions veïnes. 4.5.
Agricultura a temps parcial i treball assalariat Agricultura a temps parcial: ● ● ● Molt present a les zones properes als nuclis urbans. Important al litoral mediterrani. Permet combinar les feines del camp amb activitats industrials o de serveis. Treball agrícola assalariat: ● ● ● Més present a la meitat sud d'Espanya. Important en les zones de regadiu d'horta i fruiters. Relacionat amb les grans propietats i amb conreus que necessiten molta mà d'obra durant determinats períodes, especialment les collites. 5.
Població activa, tipus de conreu i principals cultius La distribució de la població activa agrària a Espanya depèn del tipus d'agricultura que es practica i de la necessitat de mà d'obra. 5.1. La submeseta A les províncies de la submeseta, menys industrialitzades: ● ● ● ● ● El pes de la població activa agrària sobre el total provincial és relativament elevat. Predomina l'agricultura extensiva de cereals. Els conreus estan molt mecanitzats. Es necessita poca mà d'obra. El pes de la població agrària sobre el conjunt espanyol és baix. 5.2. Andalusia A Andalusia predomina una agricultura de secà extensiva, especialment d'oliveres.
Tot i això, necessita molta mà d'obra durant determinats períodes de l'any, com la collita de les olives. Per això, províncies com Jaén i Sevilla presenten percentatges de població activa agrària superiors al 5%, segons els apunts. 5.3. Litoral mediterrani Al litoral mediterrani predomina l'agricultura de regadiu, especialment: ● ● ● ● Horticultura. Fruiters. Cítrics. Conreus d'hivernacle. Aquest tipus d'agricultura necessita molta mà d'obra, especialment a Almeria i Múrcia, on els apunts indiquen percentatges superiors al 5%.
Relació entre agricultura i economia: Les províncies amb més població ocupada en l'agricultura acostumen a coincidir amb les que tenen un PIB més baix, fet que reflecteix la menor rendibilitat relativa d'algunes activitats agrícoles. 5.4. Agricultura intensiva i extensiva Agricultura intensiva ● ● ● ● ● ● Generalment associada al regadiu. Elevada productivitat. Necessita molta mà d'obra en determinats conreus. Destaca la producció en hivernacles. Es localitza principalment a la costa mediterrània, des de Castelló fins a Màlaga, especialment a València, Múrcia i Almeria, i també a Huelva. Produeix aliments d'alt valor afegit.
Agricultura extensiva ● ● ● ● ● ● Associada principalment als conreus de secà. Utilitza grans superfícies de terreny. Predominen els cereals, les vinyes i les oliveres. Els cereals estan molt mecanitzats. La vinya i l'olivera tenen una mecanització menor, segons els apunts. També hi ha producció de farratges, generalment de menor rendibilitat. 6. Evolució de la superfície agrària 6.1. Distribució de la superfície agrària Segons les dades de l'INE de 2016: ● ● ● ● Superfície total destinada a la producció agroalimentària: aproximadament 30 milions d'hectàrees. Superfície agrària útil (SAU): 23,229 milions d'hectàrees. Terres conreades: aproximadament 15 milions d'hectàrees.
Pastures: aproximadament 7,6 milions d'hectàrees. En els darrers anys dels apunts: ● ● ● Han disminuït les terres de conreu. Han augmentat les zones forestals, els prats i les pastures. Les terres conreades representaven el 33,9% i les zones de prats i pastures el 12,6%, segons les dades indicades. SAU (Superfície Agrària Útil): superfície destinada a terres de conreu i pastures permanents, és a dir, les terres utilitzades per a la producció agrícola i ramadera. 6.2. Causes de la disminució de la superfície conreada i de les explotacions Les causes principals són: ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● Abandonament de les terres menys productives. Augment de la superfície destinada a la ramaderia.
Construcció d'àrees residencials i infraestructures. Disminució dels actius agraris a causa de l'augment de la productivitat. Mecanització dels processos productius. Ús generalitzat de productes de la indústria química i farmacèutica. Selecció de varietats agrícoles, relacionada amb la Revolució Verda. Caiguda dels preus agraris i de la renda agrària. Competència en un mercat mundial cada vegada més obert. Atracció de llocs de treball urbans més ben remunerats i segurs. 6.3. Les tres grans causes de la disminució de l'activitat agrària 1. Factors econòmics ● ● ● ● Els productes agraris han perdut valor relatiu respecte als productes industrials i als serveis.
Les explotacions són menys competitives. Els salaris agraris són relativament baixos. Les explotacions menys rendibles acaben abandonant-se. 2. Factors socials ● ● ● ● Possibilitat de trobar feina en altres sectors. Millors oportunitats i qualitat de vida a les ciutats. Desprestigi de l'activitat agrícola i de la vida rural. Èxode rural, especialment intens a partir dels anys 60 del segle XX. 3. Factors tècnics ● ● ● ● Mecanització de les feines agrícoles. Augment de la superfície cultivada per explotació. Increment de la productivitat. Disminució de la necessitat de mà d'obra.
Idea important: La superfície cultivada no ha disminuït en la mateixa proporció que el nombre d'explotacions, perquè les explotacions que continuen actives són cada vegada més grans i mecanitzades. 7. Estructura de les explotacions agràries La distribució de les explotacions agràries espanyoles es caracteritza per un fort contrast entre petites explotacions i grans propietats. 7.1. Distribució segons la dimensió Segons les dades dels apunts: ● ● Les explotacions de menys de 5 ha representen el 52,7% del total, però només ocupen el 4,74% de la superfície agrària. Les explotacions de més de 100 ha representen el 4,7% del total, però ocupen el 55,49% de la superfície agrària.
Conclusió: Hi ha moltes explotacions petites que ocupen poca superfície i poques explotacions grans que concentren una part molt important de la terra. 7.2. Tipus d'explotacions agràries A) Latifundi Explotació agrària de grans dimensions, generalment superior a 100 hectàrees. Localització principal: ● ● ● Extremadura. Andalusia. Castella-la Manxa. Característiques: ● ● ● ● ● Agricultura extensiva. Grans superfícies. Tradicionalment, baixos rendiments en determinades explotacions. Històricament, ús de nombrosa mà d'obra i absentisme d'alguns propietaris. En els darrers anys, tendència cap a l'especialització, la mecanització i l'augment dels beneficis.
B) Minifundi Explotació agrària de petites dimensions, generalment inferior a 10 hectàrees. Localització principal: ● ● ● Meitat nord de la península Ibèrica. Illes Balears. Illes Canàries. Problemes principals: ● ● ● ● Dificultat de mecanització per les petites dimensions de les parcel·les. Escàs volum de producció. Dificultats per comercialitzar els productes. Rendibilitat limitada en moltes explotacions. Com poden ser rendibles? Poden obtenir beneficis si es dediquen a una agricultura intensiva i especialitzada, com ara: ● ● ● ● Hivernacles. Plantes ornamentals. Conreus d'horta primerenca. Produccions d'alt valor afegit.
C) Explotacions mitjanes Segons els apunts, tenen aproximadament 30 hectàrees. Característiques: ● ● ● ● ● Han estat fomentades per la Unió Europea. Busquen obtenir productes de qualitat. Afavoreixen l'agricultura intensiva. Promouen la concentració i el reagrupament de parcel·les. Poden rebre subvencions, primes, desgravacions fiscals i ajuts a la comercialització. Localització principal: zona mediterrània, especialment en explotacions intensives de regadiu. 7.3. Factors condicionants de la producció agrícola La producció agrícola depèn de: 1. La superfície destinada a cada tipus de conreu (secà o regadiu). 2. La qualitat i fertilitat del sòl. 3. La intensitat dels conreus. 8.
Agricultura de secà i de regadiu a Espanya 8.1. Agricultura de regadiu L'expansió del regadiu s'ha produït gràcies a: ● ● ● La construcció de sèquies i canals. L'explotació d'aigües subterrànies. La modernització dels sistemes de reg. Això ha permès augmentar la productivitat agrícola. Productivitat: quantitat de producte obtinguda en relació amb els recursos utilitzats, com la superfície o el treball. El regadiu, imprescindible per a molts productes d'horta, també s'ha estès a conreus tradicionalment de secà, com les oliveres i els fruits secs, augmentant-ne el rendiment. 8.2. Principals conreus de secà Els conreus de secà depenen principalment de l'aigua de la pluja.
Principals conreus: ● ● ● ● ● ● Cereals: blat i ordi. Vinya. Olivera. Fruits secs: ametllers, nogueres i avellaners. Oleaginoses: gira-sol. Lleguminoses. Distribució territorial: Zona Conreu predominant Submeseta Nord Cereals de secà en grans extensions Interior d'Andalusia Oliverars de secà Zones atlàntiques i mediterrànies Vinya Característiques dels principals conreus: ● ● ● ● ● Els cereals estan molt mecanitzats. La vinya produeix vins de gran qualitat. Destaquen zones vitivinícoles com Rioja, Penedès i Priorat. El conreu de l'olivera ha millorat gràcies a l'expansió de les olives destinades a l'obtenció d'oli (olives d'almàssera).
En els darrers anys s'han ampliat les superfícies destinades a cereals per a l'alimentació animal. 8.3. Principals conreus de regadiu El regadiu es caracteritza per una elevada productivitat i una gran importància econòmica. Principals produccions: ● ● ● ● ● Fruita. Hortalisses. Cítrics. Fruiters de llavor. Fruiters de pinyol. A) Cítrics ● ● ● Destaquen les taronges. Es destinen principalment a l'exportació. Presenten un rendiment elevat per hectàrea. B) Fruites de llavor ● ● Pomes. Peres. C) Fruites de pinyol ● ● Albercocs. Cireres. Aquestes fruites són competitives al mercat europeu gràcies a la seva maduració primerenca.
D) Hortalisses ● ● ● Han augmentat considerablement el seu rendiment. Predominen al litoral mediterrani. Es combinen amb fruiters de regadiu i hortes. 8.4. L'agricultura d'hivernacle Els hivernacles són una forma d'agricultura intensiva que permet controlar millor les condicions de producció. Localització: ● ● Costa mediterrània, des de Castelló fins a Màlaga. Especialment València, Múrcia i Almeria. ● També Huelva. Avantatges: ● ● ● Alta productivitat. Possibilitat de produir aliments fora de la temporada habitual. Obtenció de productes d'alt valor comercial. Inconvenients: ● ● ● ● Elevat consum d'aigua. Necessitat de fertilitzants i fitosanitaris.
Dependència de llavors d'alt rendiment. Necessitat de molta mà d'obra en determinades fases. 8.5. Diferències entre secà i regadiu Agricultura de secà Agricultura de regadiu Depèn principalment de la pluja. Utilitza sistemes artificials de reg. Cereals, vinya i olivera. Hortalisses, fruiters i cítrics. Generalment extensiva. Sovint intensiva. Menor productivitat en moltes zones. Productivitat elevada. Menys necessitat d'aigua artificial. Elevat consum d'aigua. 8.6. Evolució de la superfície de regadiu Segons l'ESYRCE (Encuesta de Superficies y Rendimientos de Cultivos), entre 2009 i 2018: ● ● La superfície de regadiu va augmentar en 352.981 hectàrees.
Va passar del 19,8% al 22,2% de la superfície conreada. Conclusió: El regadiu ha guanyat importància en l'agricultura espanyola perquè permet augmentar els rendiments i obtenir productes més competitius. 9. La ramaderia a Espanya 9.1. Característiques generals La ramaderia és una activitat molt important dins del sector primari espanyol. Característiques principals: ● ● ● ● ● ● Espanya és un dels principals països ramaders de la Unió Europea. La ramaderia proporciona més d'una tercera part del valor econòmic de la producció agrària final, segons els apunts. Té una forta vinculació amb les indústries càrnies i làcties. És un sector molt tecnificat.
Predomina la ramaderia industrial i estabulada, amb una elevada concentració d'animals. Combina sistemes ramaders tradicionals amb formes de producció intensives. Ramaderia estabulada: sistema en què els animals es crien en instal·lacions o granges, en lloc de pasturar lliurement en grans extensions. 9.2. Importància de la ramaderia porcina El porcí és el tipus de bestiar predominant a Espanya. Segons les dades històriques dels apunts: ● ● ● Espanya era el segon productor de carn de porc de la UE, després d'Alemanya. També destacava en la producció de carn d'ovella i de cabra. La producció porcina estava molt industrialitzada.
Les dades de producció i nombre d'animals que apareixen als apunts corresponen a anys anteriors i no s'han de confondre amb les actuals. 9.3. Tipus de bestiar Bestiar boví ● ● ● Un dels pilars de la ramaderia espanyola. Disminució del nombre de ramaders. Especialització creixent en la producció de carn i llet. Bestiar oví ● ● ● ● Disminució de pràctiques tradicionals com la transhumància. Professionalització progressiva. La producció de llana és residual. Predomina la producció de carn i llet. Bestiar porcí ● ● ● Gran desenvolupament i industrialització. Producció intensiva. Destinat al consum de carn fresca i a la fabricació d'embotits.
Avicultura ● ● ● ● Cria d'aus, especialment gallines. Molt industrialitzada. Elevats rendiments. Producció de carn i ous. 9.4. Distribució ramadera per comunitats autònomes Comunitat autònoma Tipus de bestiar destacat Castella i Lleó Boví i oví Andalusia Cabrum i equí Catalunya Porcí, aus i conills Comunitat Valenciana Apicultura (nombre d'arnes) 10. La PAC i el camp espanyol 10.1. Què és la PAC? La Política Agrària Comuna (PAC) és la política de la Unió Europea destinada a regular i donar suport al sector agrícola i ramader dels seus estats membres. Els seus objectius principals són: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Millorar la competitivitat del sector agrari.
Garantir el subministrament d'aliments a preus assequibles. Adaptar la producció a la demanda del mercat. Millorar les condicions sanitàries dels animals i el seu benestar. Garantir la seguretat alimentària. Protegir el medi ambient agrari mitjançant pràctiques respectuoses amb l'entorn. Desenvolupar la indústria agroalimentària i augmentar el valor afegit dels productes agrícoles i forestals. Valor afegit: increment del valor econòmic d'un producte gràcies a la seva transformació, millora o comercialització. 10.2. Efectes de la PAC sobre el sector agrari espanyol i català La PAC ha contribuït a transformar l'agricultura i la ramaderia.
Principals efectes: ● ● ● ● ● ● Reducció de la població agrària: dificultats de relleu generacional i incentius al cessament d'explotacions. Disminució del pes del sector agrari en el PIB: cada vegada representa una proporció menor de l'economia. Transformació de les explotacions: augment dels agricultors a temps parcial i utilització de treballadors assalariats durant els períodes de més feina. Augment de la dimensió de les explotacions: permet afrontar la reducció dels beneficis. Inversions de capital: compra de maquinària i modernització d'instal·lacions, sovint amb línies de crèdit.
Cooperativisme: necessitat d'unir-se en cooperatives per adquirir recursos i negociar millor la comercialització. ● ● Especialització agrícola: producció orientada a la demanda del mercat, com la fruita dolça, la vinya, l'olivera i l'horta. Desenvolupament de l'agroindústria: transformació dels productes agraris per augmentar-ne el valor econòmic. 10.3. La indústria agroalimentària La indústria agroalimentària transforma els productes agrícoles i ramaders en aliments elaborats o preparats per al consum. És una de les principals branques de la indústria espanyola i té una gran importància en el comerç exterior.
Segons les dades dels apunts: ● ● ● Representava el 13% del valor econòmic del sector agroalimentari de la UE. Tenia un paper important en el comerç exterior espanyol. Les exportacions representaven aproximadament el 20% i les importacions el 10% de les magnituds comercials indicades al material. 11. Impactes ambientals de les activitats agràries Les activitats agrícoles i ramaderes poden provocar importants impactes ambientals sobre el sòl, l'aigua, l'atmosfera i la biodiversitat. 11.1. Impactes sobre el sòl ● ● ● ● Sobrepastura: l'excés de pastura dels animals pot provocar desforestació i erosió. Erosió agrícola: el vent i la pluja poden arrossegar la capa superficial fèrtil del sòl.
Desforestació: l'ampliació de les terres de conreu pot reduir les masses forestals. Degradació del sòl: l'explotació excessiva de les terres pot disminuir-ne la fertilitat. 11.2. Impactes sobre les aigües ● ● ● ● Elevat consum d'aigua: l'agricultura intensiva, especialment la de regadiu, consumeix grans quantitats d'aigua. Segons els apunts, representa aproximadament el 70% del consum d'aigua. Esgotament dels aqüífers: l'extracció excessiva d'aigua subterrània pot reduir les reserves disponibles. Contaminació química: l'ús excessiu de fertilitzants i pesticides pot contaminar les aigües superficials i subterrànies.
Contaminació per purins: la ramaderia intensiva genera grans quantitats de purins (residus orgànics dels animals). Si s'apliquen excessivament als camps, poden contaminar les aigües amb nitrats. 11.3. Impactes sobre la biodiversitat ● ● ● ● L'ús excessiu de pesticides, insecticides, plaguicides i fertilitzants altera l'equilibri ecològic. Es redueix la biodiversitat d'espècies animals i vegetals. L'especialització agrícola provoca la desaparició de varietats tradicionals de conreus. La uniformització dels conreus disminueix la diversitat dels paisatges agraris. 11.4.
Impactes sobre l'atmosfera ● ● ● Emissions de CO₂: produïdes principalment per la maquinària agrícola i el consum de combustibles. Emissions de metà: generades especialment per la ramaderia, sobretot pels processos digestius dels remugants. Contribució al canvi climàtic i a l'augment de l'efecte hivernacle. 12. Agricultura i ramaderia ecològiques 12.1. Definició i origen L'agricultura ecològica és un sistema de producció agrícola que busca obtenir aliments respectant el medi ambient, limitant l'ús de productes químics de síntesi i mantenint la fertilitat del sòl i l'equilibri dels ecosistemes.
A Espanya va començar a desenvolupar-se fa aproximadament 25 anys respecte a la data dels apunts, per diversos motius: ● ● ● ● Competència dels productes agrícoles tradicionals procedents d'altres països. Augment de la demanda de productes ecològics. Major preocupació dels consumidors per la qualitat dels aliments. Aparició de productes transgènics procedents de l'agricultura comercial. L'agricultura ecològica no permet utilitzar organismes genèticament modificats (OGM) en la seva producció. 12.2. Característiques de l'agricultura ecològica ● ● ● ● ● ● Busca reduir l'impacte ambiental. Afavoreix la conservació de la fertilitat del sòl. Limita l'ús de productes químics de síntesi.
Evita l'ús d'OGM. Promou una producció més respectuosa amb els ecosistemes. Pot oferir productes diferenciats i de major valor comercial. 12.3. Situació de l'agricultura ecològica a Espanya Segons les dades històriques dels apunts: ● ● ● ● ● Espanya ocupava el primer lloc de la UE en superfície d'agricultura ecològica. També es trobava entre els cinc primers països del món. El 2017 la superfície ecològica era de 2.082.200 hectàrees. Això representava un augment del 3% respecte al 2016. La devesa ecològica ocupava 295.908 ha, aproximadament el 14,6% de la superfície ecològica total. Distribució territorial: Les comunitats autònomes amb més superfície ecològica eren: 1. Andalusia.
2. Castella-la Manxa. 3. Catalunya. Aquestes tres comunitats concentraven més del 75% de la superfície ecològica espanyola. Andalusia destacava especialment, amb gairebé la meitat de la superfície ecològica del país. 12.4. Producció i consum Malgrat el gran creixement inicial, el desenvolupament de l'agricultura ecològica s'ha vist limitat pel baix consum del mercat interior espanyol. Segons els apunts: ● ● ● ● El consum ecològic a Espanya era inferior a l'1% de la despesa alimentària. Una gran part de la producció ecològica espanyola s'exportava. Els principals països de destinació eren Alemanya, els Països Baixos, França i el Regne Unit.
Espanya ocupava la vuitena posició com a país consumidor de productes ecològics dins de la UE. 12.5. L'agricultura ecològica a Catalunya A Catalunya s'han desenvolupat iniciatives que intenten comercialitzar els productes directament al consumidor, sense intermediaris. Objectiu: reduir costos i fer els productes ecològics més competitius respecte a l'agricultura comercial. La ramaderia ecològica, en canvi, té una importància menor i es manté principalment a escala local, malgrat el potencial de creixement. 12.6.
Avantatges i dificultats de l'agricultura ecològica Avantatges Dificultats Menor impacte ambiental Costos de producció potencialment més elevats Protecció de la biodiversitat Consum interior reduït, segons els apunts Conservació del sòl Competència amb l'agricultura convencional Productes diferenciats Dependència dels mercats d'exportació 13. L'explotació forestal a Espanya 13.1. Importància dels espais forestals Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més superfície forestal. Segons les dades dels apunts: ● ● ● Espanya té aproximadament 27,7 milions d'hectàrees de superfície forestal. Aquesta superfície representa el 54,8% del territori.
És el segon país de la UE amb més superfície forestal, després de Suècia. Cal distingir: ● ● Superfície forestal: inclou els terrenys forestals, amb boscos i altres superfícies de vegetació forestal. Superfície arbrada: superfície ocupada específicament per arbres. Els informes oficials citats als apunts indiquen uns 14 milions d'hectàrees de bosc, aproximadament el 29% de la superfície total de l'Estat. 13.2. Distribució territorial Segons les dades del material: ● El País Basc presenta una proporció elevada de superfície forestal (54%). ● Les illes Canàries presenten la proporció més baixa (14%). 13.3.
Principals productes forestals Els principals productes obtinguts de l'explotació forestal espanyola són: ● ● Fusta: utilitzada en la construcció, la fabricació de mobles i altres activitats industrials. Suro: producte obtingut de l'escorça de l'alzina surera, especialment important en la fabricació de taps i altres productes. 13.4. Estructura de la propietat forestal La propietat forestal espanyola es caracteritza per: ● ● ● ● Un elevat nombre de parcel·les. Predomini de la propietat privada. Aproximadament el 68% de la superfície forestal és de propietat privada, segons els apunts. A la UE, la proporció de propietat privada indicada és del 58,5%.