1. Els recursos naturals i la seva distribució
Flashcards
- Defineix recursos naturals
- Béns obtinguts de la natura per cobrir les necessitats biològiques essencials (aliments, aigua, aire) i les necessitats socials (refugi, energia, cures)
- Defineix recursos renovables
- Recursos que es regeneren a un ritme igual o superior al d'explotació
- Defineix recursos no renovables
- Recursos que es generen extremadament lentament i existeixen en quantitats finites
- Exemples de recursos renovables perennes
- La radiació solar i el vent
Preguntes tipus test
- Per què l'aigua es considera un recurs renovable crític i no un recurs renovable sense risc?
- a) Perquè es genera extremadament lentament i existeix en quantitats finites
- b) Perquè el seu consum sempre provoca la desforestació
- c) Perquè es regenera però pot esdevenir finita si s'usa sense control
- d) Perquè només està disponible en quantitats molt petites als continents
Resposta: c) Perquè es regenera però pot esdevenir finita si s'usa sense control. Els recursos renovables crítics es regeneren, però poden esdevenir finits si s'usen sense control. L'aigua és un dels exemples que dona el document.
- Quins efectes provoca el consum abusiu dels recursos naturals?
- a) Converteix tots els recursos renovables en recursos no renovables
- b) Trenca l'equilibri ecològic i provoca exhauriment de pesqueries i desforestació
- c) Augmenta la capacitat de regeneració dels boscos i de les pesqueries
- d) Redueix la degradació del sòl i millora la biodiversitat
Resposta: b) Trenca l'equilibri ecològic i provoca exhauriment de pesqueries i desforestació. El consum abusiu trenca l'equilibri ecològic i provoca l'exhauriment de pesqueries, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl.
- Una empresa explota un jaciment de carbó a un ritme molt superior al que el planeta triga a generar-lo. Quin tipus de recurs és i quin risc té?
- a) No renovable, perquè el seu ritme de formació és molt lent i les reserves són finites
- b) Renovable crític, perquè el carbó es pot regenerar si es protegeix la vegetació
- c) No renovable, perquè el carbó és un mineral no energètic i reciclable
- d) Renovable perenne, perquè el carbó es regenera amb la radiació solar
Resposta: a) No renovable, perquè el seu ritme de formació és molt lent i les reserves són finites. El carbó és un combustible fòssil, és a dir, un recurs no renovable: es genera extremadament lentament i existeix en quantitats finites.
2. Recursos del sòl, l'aigua dolça i els boscos
3. Biodiversitat, empremta ecològica i oceans
4. Producció i consum d'energia
5. Sostenibilitat, canvi climàtic i desigualtats ambientals
6. Riscos ambientals i la seva prevenció
7. Relleu, clima i vegetació de Catalunya
8. Relleu, clima i vegetació d'Espanya
9. Gestió ambiental, patrimoni i paisatge
I 3 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
UNITAT 1: EL MEDI I LA SOCIETAT 1. Els recursos naturals Tipus de recursos naturals ● Definició: Són béns obtinguts de la natura per cobrir les necessitats biològiques essencials (aliments, aigua, aire) i les necessitats socials (refugi, energia, cures). ● Classificació segons la capacitat de regeneració: ○ Recursos renovables: Es regeneren a un ritme igual o superior al d'explotació. ■ Perennes: Radiació solar o el vent. ■ Crítics: Poden esdevenir finits si s'usen sense control (exemples: l'aigua, la fusta o les pesqueries). ○ Recursos no renovables: Es generen extremadament lentament i existeixen en quantitats finites.
Inclouen combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), nuclears (urani) i minerals no energètics (reciclables o recuperables). ● Classificació i consum dels recursos naturals ○ L'augment demogràfic i la prosperitat han incrementat l'ús dels recursos fins a gairebé exhaurir-los. ○ El consum abusiu trenca l'equilibri ecològic i provoca exhauriment de pesqueries, desforestació, pèrdua de biodiversitat i degradació del sòl. ○ El gran repte actual és assolir la sostenibilitat ambiental. 2. Distribució dels recursos naturals ● Desigualtat territorial: La distribució dels recursos és molt desigual a la Terra segons les condicions biofísiques i les dificultats d'aprofitament.
● Dependència i països: ● Països desenvolupats (Alemanya, Xina, Japó): Poden importar els recursos que els manquen. ● Països poc desenvolupats: No tenen aquesta capacitat → economies febles. ● Riquesa natural ≠ Desenvolupament: Tenir recursos no garanteix el benestar (exemple: Nigèria, gran productor de petroli amb greus problemes econòmics). ● Conflictes i geopolítica: La concentració de recursos i la lluita per controlar-los han generat històricament guerres i tensions polítiques. L'aprofitament sostenible, el repartiment just i les energies renovables afavoreixen la solidaritat i redueixen la conflictivitat. 3.
El sòl (un recurs limitat i fràgil) ● Els recursos edàfics (sòl), hídrics (aigua dolça) i forestals (boscos) són essencials per a la vida. ● El concepte de sòl es pot utilitzar segons dues accepcions: una de relacionada amb l'edafologia (la capa externa de l'escorça terrestre) i l'altra amb la noció de superfície o espai disponible. El sòl com a part de l'escorça terrestre (edafologia) Capa més externa formada per minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius; sosté la vegetació i és vital per a l'agricultura i la ramaderia.
Funcions i limitacions: ● Només el 22% de la superfície continental és adequada per a l'agricultura moderna (la resta no té sòl, té gel, pendents excessius o no és apta). ● Els sòls més fèrtils sovint estan ocupats pel creixement urbà o industrial. ● El 83% de les terres aptes per a conreu es concentren a les zones forestals intertropicals de Sud-amèrica (Amazones, Orinoco) i d'Àfrica. El sòl com a espai habitable: ● Espai on es fan les activitats humanes (habitatges, infraestructures, indústries); els usos són excloents entre ells. ● L'asfaltatge i la pavimentació impermeabilitzen el sòl i impedeixen les seves funcions ecosistèmiques.
● És un recurs fràgil amenaçat per l'erosió, l'ocupació urbana i la pèrdua de fertilitat. 4. L'aigua dolça Disponibilitat: ● Menys del 3% de l'aigua del planeta és dolça (la majoria glaçada o subterrània/freàtica). ● Només una centèsima part del total està a l'abast directe de l'ésser humà, generant estrès hídric i conflictes geopolítics. ● L'accés a l'aigua potable és clau per a la salut i el benestar. Consum d'aigua dolça: ● 75%: Regadiu agrícola. ● 20%: Usos industrials. ● 5%: Beure i usos domèstics. Aigua virtual: Aigua "oculta" que intervé en tota la cadena productiva i de comercialització d'un bé; s'utilitza per calcular la petjada hídrica. 5.
La biodiversitat Concepte i distribució: Conjunt d'espècies animals i vegetals de la Terra. Es distribueix de manera no homogènia: més concentració a prop de l'equador i menys a latituds altes. Importància i amenaces: ● És font de recursos essencials (aliments, matèries primeres, fàrmacs). ● La pressió demogràfica i el consum dels països desenvolupats/emergents provoquen l'anomenada sisena extinció massiva, sent la primera vegada que és provocada per una sola espècie: la humana. 6.
L'empremta humana, la petjada ecològica i la biomassa Petjada ecològica: ● Quantifica l'impacte d'una activitat en nombre d'hectàrees biològicament productives necessàries per subministrar recursos i assimilar residus. ● x3 entre 1961 i 2022, la biocapacitat - 50%. ● - L'antropocè: Nova era geològica marcada per la transformació massiva de la Terra per l'acció humana i l'ús massiu de combustibles fòssils. - Petjada de carboni: Mesura el volum total de diòxid de carboni (𝐶𝑂2) emès per la indústria, - l'agricultura intensiva, la desforestació, el transport i la calefacció. Biomassa vs.
Massa antropogènica: Es compara el pes de la matèria viva de la Terra (biomassa) amb el pes dels materials creats pels humans (edificis, carreteres, residus). 7. Els boscos Importància: Ecosistema més ric del planeta, reservori de biodiversitat i embornal de carboni (𝐶𝑂2) clau. Desforestació: Transformació dels boscos en zones sense vegetació original per acció humana. Conseqüències: Alteració del cicle de l'aigua, erosió, pèrdua de sòl, desertificació, pèrdua de biodiversitat i menor absorció de carboni. Tipus de boscos: L'estructura, composició i biodiversitat depenen de la latitud, clima, altitud, sòl…
● Hi ha 4 grans tipus de boscos: 1. Boreals 2. Temperats 3. Subtropicals 4. Tropicals 8. L'oceà global Funcions: Regula la temperatura de la Terra i manté l'equilibri de la biosfera mitjançant intercanvis gasosos/energètics i corrents marins. Perills principals: Contaminació, abocaments de residus, sobrepesca, destrucció d'ecosistemes, urbanització costanera, canvi climàtic i acidificació de l'aigua. Iniciativa: L'ONU va declarar el Decenni de les Ciències Oceàniques (2021-2030) per aturar la seva degradació i assolir la sostenibilitat dels recursos marins. 9.
La producció i el consum d'energia Les fonts d'energia no renovables ● Els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) són la principal font d'energia actual. Són aquelles basades en els combustibles fòssils formats durant períodes geològics a partir de restes orgàniques en dipòsits sedimentaris, constituint la principal font d'energia actual. ● El petroli: ○ Usat per moure vehicles i fabricar materials industrials. ○ Genera emissió de CO₂, contaminació marina/sòls i residus plàstics. ○ El 2021 aportava el 31 % de l'energia primària mundial (75%→ transport) Depèn de la importació per oleoductes i vaixells petroliers.
● El gas natural: ○ Mescla d'hidrocarburs (principalment metà, CH₄). Combustible eficient i versàtil amb processament reduït, però requereix infraestructures costoses (canonades, bombament). Reserves principals a Euràsia i l'Orient Mitjà. ○ Proporciona el 23,2 % de l'energia primària mundial (40 % → electricitat). ● El carbó: ○ Varietats (antracita, hulla, lignit) segons la carbonificació. Transport costós, consumit a prop de les mines. ○ Proporciona el 26,8 % de l'energia primària mundial (67 % →electricitat en centrals tèrmiques). ● L'urani (Energia nuclear): ○ La fissió dels àtoms d'urani produeix energia calorífica per generar vapor i electricitat.
○ El 2021 va generar el 9,8 % de l'energia elèctrica mundial (més de 400 reactors). Produeix molta energia amb poc combustible i poc CO₂, però presenta risc d'emissió de radiació i residus d'alta durada. B. Les fonts d'energia renovables Desenvolupades especialment des de la segona meitat del segle XX per reduir impactes ambientals, produint energia descentralitzada i amb menys riscs. ● L'energia hidroelèctrica: Conversió de l'energia mecànica i cinètica de l'aigua en elèctrica mitjançant turbines; aporta el 16% de l'electricitat mundial.
● L'energia eòlica: Aprofita la força cinètica del vent mitjançant aerogeneradors (requereix llocs amb vent òptim); aporta el 6,6% de l'electricitat mundial. ● L'energia solar: Té tres formes d'aprofitament: fotovoltaica, termosolar i termosolar de concentració; aporta el 3,6% de l'electricitat mundial. ● Altres renovables: ○ La biomassa (llenya, pèl·lets, biocombustibles). ○ L'energia geotèrmica. ○ L'energia mareomotriu: Definida com l'energia que s'obté a través de l'ascens i descens del nivell del mar i dels corrents que produeixen les marees. ● Recerca futura: S'inverteix en hidrogen verd i fusió nuclear. C.
Energia i transició energètica a Catalunya Catalunya té poca font energètica pròpia i és molt dependent. ● Mix elèctric: ○ Nuclear: 57,7% (principal font). ○ Cicle combinat: 12,0%. ○ Cogeneració: 10,5%. ○ Renovables: 17,4%. ● Consum per sectors: Transport (45,1%), Indústria (25,5%), Llars (14,7%), Serveis (13,1%) i Sector primari (1,6%). ● Objectius (PROENCAT 2050 / ODS 7 i 13): Tancament de les nuclears, estalvi energètic, i que l'eòlica representi el 50% i la fotovoltaica el 43% de la generació elèctrica l'any 2050. D.
Energia i transició energètica a Espanya i la Unió Europea ● Espanya: ○ Té una dependència energètica superior a la mitjana de la UE. ○ Producció elèctrica 2021: 55,4% no renovables (Nuclear 20,8%, cicle combinat 17,1%, cogeneració 10%) i 44,6% renovables (Eòlica 23,3%, hidràulica 11,4%, solar fotovoltaica 8,1%). PDF ○ PNIEC 2021-2030: Reduir un 23% les emissions de GEH respecte a 1990, 39,6% d'eficiència energètica, 42% de consum renovable i 74% de generació elèctrica renovable per al 2030 (neutralitat climàtica el 2050). ● La Unió Europea: ○ Importa més de la meitat de l'energia que consumeix (dependència del 59,2% el 2020).
○ Objectius 2020-2030: Reduir les emissions de GEH a més de la meitat respecte a 1990, assolir més del 32% de quota d'energies renovables i millorar l'eficiència energètica un mínim del 32,5%. 10. Sostenibilitat i canvi climàtic Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ● Adoptats el 25 de setembre de 2015 per l'Assemblea General de l'ONU en l'Agenda 2030. ● Consta de 17 ODS universals per transformar el model cap a la sostenibilitat. ● Substitueixen els anteriors Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Canvi climàtic i escalfament global ● Tipus de canvis al medi: ○ Cíclics (dia/nit, estacions). ○ Esporàdics (huracans, erupcions).
○ Evolutius (canvis geològics, biològics, glaciacions). ● L'escalfament global és l'increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes i les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH): CO₂, metà (CH₄), N₂O, HFC, PFC, SF₆, NF₃. ● Al llarg del segle XX la temperatura ha pujat 0,7 °C i en els últims 50 anys ha pujat 1 °C. ● Acords internacionals: ○ 1992: Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) a Rio de Janeiro. ○ Celebració anual de les Conferències de les Parts (COP) (com el Protocol de Kyoto de 1997 i l'Acord de París de 2015). 11.
Desigualtats i medi ambient ● Les desigualtats mediambientals es refereixen a les diferents possibilitats d'accés als béns naturals per motius socioeconòmics o culturals i a la diferent exposició als riscos. ● Afecten la capacitat de satisfer les necessitats bàsiques (aigua, alimentació, salut, habitatge). ● Factors decisius de desigualtat: ○ L'exposició als desequilibris ecològics. ○ La vulnerabilitat davant els riscos. ○ La dificultat d'accés a recursos bàsics i serveis. ○ La distribució no equitativa de càregues fiscals. ○ L'exclusió en la presa de decisions o la desinformació. 12.
Els riscos i la seva prevenció Els riscos ambientals ● Risc natural: Fenomen natural associat a la presència humana que pot causar desastres o catàstrofes. ● Risc antròpic: Derivat directament de les activitats humanes (vessaments, accidents de trànsit, incendis). ● Risc ambiental: Comprèn els d'origen natural, antròpic i mixt. Factors que caracteritzen els riscos ● ● ● ● ● Magnitud: Dimensió i intensitat del fenomen. Freqüència: Nombre de vegades que es produeix en un temps determinat. Perillositat: Probabilitat que es produeixi amb conseqüències negatives. Exposició: Nombre total de persones o béns sotmesos al risc.
Vulnerabilitat: Percentatge de danys potencials respecte al total exposat. Riscos geològics ● Esllavissades: Desplaçaments de terreny en vessants per gravetat (freqüents al Pirineu i Serralades Costaneres). ● Allaus: Despreniments de masses de neu (Pirineu occidental). ● Terratrèmols o sismes: Tremolors per moviment de plaques (a Catalunya la majoria són de magnitud inferior a 3,9 Richter). Els riscos antròpics a Catalunya ● Incendis forestals: Considerats risc antròpic perquè gairebé tots són causats per l'acció humana.
● Indústria i transport: Destaca la concentració de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona i els riscos associats al transport de mercaderies perilloses i accidents industrials. Plans de prevenció de riscos a Catalunya ● ● ● ● ● ● ● INUNCAT: Pla d'emergències per inundacions. NEUCAT: Pla d'emergències per nevades. SISMICAT: Pla d'emergències sísmiques. INFOCAT: Pla d'emergències per incendis forestals. PLASEQCAT: Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya. PLASEQTA: Pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona. TRANSCAT: Pla d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.
● PENTA: Pla d'emergència nuclear de Tarragona. Riscos naturals i antròpics a Espanya ● Desertificació: Procés de pèrdua de sòl i coberta vegetal per la sequedat (eixutesa), desforestació o riuades. ● Risc hidrològic: Molt agut entre agost i novembre al clima mediterrani. ● Risc d'incendis: Alt o molt alt a l'estiu. ● Risc sísmic: Habitual al sud/sud-est per la fricció entre la placa africana i l'eurasiàtica (estret de Gibraltar). ● Risc volcànic: Localitzat a la Garrotxa (Girona), Campo de Calatrava (Ciudad Real), Cap de Gata (Almeria), Múrcia i especialment a les Illes Canàries.
Gestió dels riscos a la Unió Europea ● Cinc objectius comuns de la Comissió Europea: 1. Anticipació: Identificar i avaluar riscos de desastres complexos. 2. Preparació: Augmentar la consciència i preparació de la població. 3. Alerta: Millorar la coordinació dels sistemes d'alerta primerenca. 4. Resposta: Augmentar la capacitat del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió. 5. Seguretat: Mantenir el sistema de protecció civil operatiu 24h. UNITAT 2: DIVERSITAT; TERRITORIS I PAISATGES 1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya El relleu de Catalunya 2 Catalunya és un país petit (32. 108𝑘𝑚 ) però amb un territori molt accidentat i una gran diversitat de paisatges.
Té dos sistemes muntanyosos principals: ● El Pirineu: Ocupa gairebé una tercera part del territori al nord. Es divideix en: ○ Pirineu axial (format per roques de l'era primària com esquists i granits, amb cims de més de 3. 000𝑚). ○ Prepirineu (roques més modernes com calcàries i conglomerats, amb cims de menys altitud i formes més aspres i mediterrànies). Serres interiors: Sant Gervàs, Boumort i Cadí. ● El Sistema Mediterrani: S'estén en paral·lel a la costa des del cap de Creus fins al delta de l'Ebre. Està format per: ○ Serralada Prelitoral (a l'interior, + 1. 000𝑚 com el Montseny o Montserrat. ○ Serralada Litoral (proper al mar, com el Garraf o Collserola).
○ Depressió Prelitoral (fossa allargassada i molt poblada). ○ Plana Litoral (franja estreta costanera que concentra la major part de la població i activitats econòmiques). ● Altres unitats rellevants: ○ La Depressió Central: Territori enfonsat entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani, inclinat cap a l'Ebre, ideal per a l'agricultura de secà i regadiu. Subconques i altiplans: la plana de Vic, el pla de Bages, la conca d'Òdena, la conca de Barberà, el Moianès o el Lluçanès ○ La Serralada Transversal: Connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. Trobem la fossa volcànica d'Olot, amb més de quaranta cons volcànics ben conservats.
Les xarxes hidrogràfiques ● Xarxa pirinenca: Rius com el Segre i els seus afluents (Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa). Són els més cabalosos, amb règim nivopluvial (depenen de la neu i el desgel) i fortament modificats per pantans i centrals hidroelèctriques. ● Xarxa pirinenca-mediterrània: Rius com la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat. Neixen al Pirineu i desemboquen al mar amb règim pluvial. Van ser clau en la industrialització. ● Xarxa mediterrània: Rius curts i de poc cabal que neixen a les serralades litorals o prelitorals (Francolí, Gaià, Foix, Besòs, Tordera). Tenen un règim torrencial i poden provocar inundacions.
● L'Ebre: Un cas a part; el més cabalós de la península, forma un delta que actualment retrocedeix per la falta de sediments (atrapats en embassaments) i el canvi climàtic. El clima i els dominis climàtics ● Catalunya és una zona de contacte entre masses d'aire fredes (polars) i càlides (africanes), amb una forta influència mediterrània moderada pel relleu. ● Vents destacats: El ponent (oest, dominant), la tramuntana (nord), el mestral (nord-oest), les llevantades (mar obert), la marinada (brisa diürna) i el fogony (vent calent i sec que fon la neu, conegut internacionalment com a efecte Föhn).
● Domini climàtic mediterrani: Ocupa la major part del territori (litoral, prelitoral, Depressió Central) amb hiverns suaus i estius calorosos. Es divideix en subdominis: litoral, prelitoral, continental i prepirinenc. ● Climes d'alta muntanya: Subalpí (Alt Pirineu) i Alpí (Aran, amb pluges regulars tot l'any). ● Canvi climàtic: Genera un augment de temperatures extremes (nits tòrrides, onades de calor), disminució de les onades de fred, reducció lleugera de les precipitacions estivals i un avançament de la fenologia (floració i maduració). ○ 43,9 ºC de Girona o els -34,1 ºC del Clot del Tuc de la Llança.
La vegetació i regions fisiogràfiques ● Domini boreoalpí (> 1.600 m): ○ Estatge subalpí (entre 1.600 i 2.300 m, amb pi negre i avets). ○ Estatge alpí (per sobre dels 2.300 m, dominat per prats naturals, molses i líquens, sense arbres). ● Domini eurosiberià (muntanya mitjana): Boscos caducifolis com fagedes i rouredes. ● Domini mediterrani (< 800 m): L'alzinar és el bosc original (amb espècies escleròfil·les), tot i que moltes zones han estat substituïdes per pinedes de pi blanc, brolles i màquies degut a incendis o acció humana.
● Regions fisiogràfiques: Es divideixen per la línia dels 700 mm anuals en la: ○ Catalunya seca (amb regions com la tramuntana, la regió litoral, l'altiplà central, el Prepirineu i la regió continental amb vegetació estepària). ○ Catalunya humida (regió oriental i Alt Pirineu, rica en reserves d'aigua i boscos caducifolis). 2. El relleu, el clima i la vegetació d'Espanya El relleu peninsular i arxipèlags ● La Meseta central: Gran altiplà central que ocupa el 40% del territori peninsular (altitud mitjana de 660𝑚, la segona d'Europa), dividida pel Sistema Central en Submeseta Nord i Submeseta Sud.
● Serralades que envolten la Meseta: Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica, Massís Galaicolleonès i Sierra Morena. ● Serralades exteriors: El Pirineu (amb el cim màxim peninsular en el Sistema Bètic: el Mulhacén, amb 3. 482𝑚 a la serralada Penibètica) i el Sistema Bètic. ● Depressions exteriors: La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir. ● Els Arxipèlags: ○ Balears: Relleu accidentat a Mallorca (Serra de Tramuntana amb el Puig Major, 1. 443𝑚), mentre que Menorca, Eivissa i Formentera presenten relleus més suaus o plans. ○ Canàries: Origen volcànic (destaca el Teide a Tenerife, amb 3. 718𝑚, el cim més alt d'Espanya).
Xarxes hidrogràfiques i climes d'Espanya ● Xarxes hidrogràfiques: ○ Atlàntica: La més extensa (rius llargs com el Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir). ○ Mediterrània: Destaca l'Ebre (el més cabalós de la península i segon més llarg amb 928𝑘𝑚), a més de conques com el Xúquer i el Segura. ○ Cantàbrica: Rius curts, cabalosos i regulars que formen ries i estuaris a la desembocadura. ● Dominis climàtics: ○ Clima mediterrani: Ocupa el 80% del territori; estius calorosos i secs, hiverns suaus. ○ Clima atlàntic (oceànic): Pretemperatures moderades i precipitacions abundants i regulars tot l'any al nord i nord-oest.
○ Clima subtropical: A les illes Canàries, càlid i amb influència dels alisis. Regions biogeogràfiques d'Espanya ● Regió mediterrània: Ocupa el 80% de la Península i les Balears; vegetació de fulla endurida (pins, alzines, sureres) i matollars degradats (màquia, garriga i estepa). ● Regió eurosiberiana: Nord i nord-oest peninsular; boscos caducifolis (roures i faigs), landes i prats. ● Regió macaronèsica: Illes Canàries; gran riquesa amb boscos de laurisilva (pluja horitzontal i vents alisis). ● Grans conjunts de paisatges: Paisatges de muntanya, erms i planes, hortes i riberes, deveses, litorals, àrees metropolitanes i paisatges insulars. 3.
Gestió ambiental, patrimoni i paisatge Patrimoni natural i impactes ● Patrimoni natural: Conjunt de béns naturals heretats que és vulnerable a l'acció humana i al canvi climàtic. Per protegir-lo existeixen figures com: ● PEIN (Pla d'espais d'interès natural a Catalunya). ● Xarxa Natura 2000 de la UE (amb les zones ZEPA per a les aus i les ZEC de conservació). ● Les figures de la UNESCO com les Reserves de la Biosfera (Montseny i Terres de l'Ebre). ● La Llei del paisatge de Catalunya (2005) i l'Observatori del Paisatge, que impulsen els catàlegs de paisatge. ● Impactes ambientals principals: ○ Creixement urbà descontrolat o dispers (ocupació de sòl, consum energètic).
○ Generació massiva de residus urbans, industrials (metalls pesants, materials radioactius) i agraris (purins que contaminen sòls i aqüífers amb nitrats). ○ Sobreexplotació i contaminació de l'aigua dolça, gestionada a través de depuradores i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). El paisatge i la seva evolució a Catalunya ● El paisatge és dinàmic i està format per components naturals i humans. ● Evolució històrica: L'agricultura i la ramaderia van crear la matriu agroforestal tradicional (mosaic de conreus, boscos i nuclis). A partir del segle XIX la indústria va transformar el territori, i al segle XX ho va fer la urbanització massiva del litoral i la dispersió urbana.
● La banalització del paisatge: És l'empobriment, la pèrdua de diversitat i elements distintius del paisatge. ● Marc legal: Per evitar-ho, existeixen el Conveni Europeu del Paisatge (2000) i la Llei del paisatge de Catalunya (2005), que impulsa catàlegs de paisatge, directrius i l'Observatori del Paisatge per garantir que els paisatges estiguin ben conservats, vius, heterogenis i singulars.