1. Introducció a les varietats geogràfiques i els dos grans blocs dialectals
Flashcards
- Què és un geolecte?
- Conjunt de trets lingüístics comuns i propis d'una àrea geogràfica dins d'una mateixa llengua.
- Què és una isoglossa?
- Frontera lingüística que delimita un tret concret o separa dos geolectes diferents.
- Quin filòleg va dividir el català en dos grans blocs el 1861?
- Manuel Milà i Fontanals.
- Quins quatre dialectes formen el bloc oriental?
- Rossellonès (o septentrional), central, balear i alguerès.
Preguntes tipus test
- Què defineix estrictament un geolecte dins d'una comunitat lingüística?
- a) El conjunt de formes expressives determinades per la classe social del parlant.
- b) La variació pròpia dels parlants segons la seua edat o generació de pertinença.
- c) El conjunt de trets lingüístics comuns i propis d'una zona geogràfica determinada.
- d) El registre formal o col·loquial utilitzat segons la situació comunicativa concreta.
Resposta: c) El conjunt de trets lingüístics comuns i propis d'una zona geogràfica determinada.. Un geolecte o dialecte geogràfic és el conjunt de trets lingüístics comuns i propis d'una àrea geogràfica, en oposició a altres àrees de la mateixa llengua.
- Com es denomina la línia imaginària que marca el límit territorial d'un fenomen lingüístic o separa dos geolectes?
- a) Isoglosa
- b) Geosinònim
- c) Registre
- d) Subdialecte
Resposta: a) Isoglosa. La frontera lingüística que separa un geolecte d'un altre o delimita l'extensió d'un tret lingüístic s'anomena isoglossa.
- Qui va establir l'any 1861 la divisió del català en dos grans blocs dialectals?
- a) Antoni Maria Alcover
- b) Joan Coromines
- c) Pompeu Fabra
- d) Manuel Milà i Fontanals
Resposta: d) Manuel Milà i Fontanals. L'any 1861, el filòleg Manuel Milà i Fontanals va establir la divisió de la llengua catalana en els dos grans blocs: oriental i occidental.
2. Els dialectes del bloc oriental: central, rossellonès, balear i alguerès
Flashcards
- Com sona la «e» tònica de mots com pera, ple o cadena en dialecte central?
- Sona com a vocal oberta [ɛ].
- Quin sufix empren els verbs incoatius de la tercera conjugació en dialecte central?
- Empren el sufix -eix- (per exemple, «pateixo»).
- Com es pronuncien la primera persona del present i de l'imperfet d'indicatiu en rossellonès?
- Amb el so [i] final: «jo canti», «jo cantavi».
- Quines són les formes característiques del verb «ser» en rossellonès?
- «Jo sum», «nosaltres sem», «ells sun».
Preguntes tipus test
- En el català central, per què mots com «teulada» i «taulada» o «alumne» i «alumna» sonen igual pel que fa a les vocals àtones?
- a) Perquè totes dues vocals es pronuncien sempre com una o tancada en síl·laba inicial.
- b) Perquè s'assimilen a la consonant següent creant un so vocàlic llarg.
- c) Perquè la vocal e àtona desapareix completament quan es troba en posició final.
- d) Perquè les vocals a i e en posició àtona es neutralitzen en vocal neutra [ə].
Resposta: d) Perquè les vocals a i e en posició àtona es neutralitzen en vocal neutra [ə].. En el bloc oriental, i concretament en el dialecte central, les vocals a i e àtones es neutralitzen en la vocal neutra [ə], donant lloc a parelles homòfones.
- Quin és el comportament de la primera persona del singular del present d'indicatiu en dialecte central?
- a) Pren la desinència -o i aquesta es pronuncia com a [u].
- b) Manté la desinència -e clàssica de la conjugació llatina.
- c) Es forma sense cap mena de desinència vocàlica final.
- d) Adopta la terminació -i com a influència del rossellonès.
Resposta: a) Pren la desinència -o i aquesta es pronuncia com a [u].. En dialecte central, la primera persona del present d'indicatiu acaba en -o i es pronuncia [u], com ara a «jo canto» [kántu].
- Com es manifesta la influència del francès en la morfosintaxi del dialecte rossellonès?
- a) En l'ús de l'adverbi «pas» per a la negació i en l'anteposició del pronom feble als infinitius.
- b) En l'eliminació total de qualsevol forma de passat compost perifràstic.
- c) En l'adopció sistemàtica de l'article salat en totes les categories nominals.
- d) En la transformació de la primera persona verbal amb la desinència llatina clàssica -am.
Resposta: a) En l'ús de l'adverbi «pas» per a la negació i en l'anteposició del pronom feble als infinitius.. El rossellonès utilitza l'adverbi «pas» com a negació (parlaré pas) i anteposa el pronom feble a infinitius i gerundis (vull te dir), per influència del francès.
3. Els dialectes del bloc occidental: nord-occidental i valencià
Flashcards
- Com es realitza la «o» àtona inicial en el dialecte nord-occidental?
- Diftonga en [au]: exemples «aulor», «aufegar», «auliva».
- Quin sufix incoatiu utilitza el nord-occidental en la tercera conjugació verbal?
- El sufix «-ix»: «jo patixo», «ell patix».
- Quins geosinònims són característics del vocabulari nord-occidental per a poma i ocell?
- «Maçana» per a poma i «moixó» per a ocell.
- Quina anàlisi lingüística recull la taula esquemàtica següent?
- Els trets fonètics, morfosintàctics i lèxics del dialecte nord-occidental.
Preguntes tipus test
- Quina transformació fonètica experimenta la «o» àtona inicial en el dialecte nord-occidental?
- a) Diftonga en [au], donant formes com «aulor» o «auliva».
- b) Emmudeix completament davant de consonant fricativa.
- c) Es tanca sistemàticament en [u] com en el bloc oriental.
- d) S'obre sempre en una vocal neutra centralitzada [ə].
Resposta: a) Diftonga en [au], donant formes com «aulor» o «auliva».. El dialecte nord-occidental presenta diftongació de la «o» àtona inicial en [au], perceptible en paraules com «aulor», «aufegar» o «auliva».
- Com es caracteritza la flexió de plural en els mots plans acabats en consonant en nord-occidental?
- a) Afegeixen el sufix reduït «-s» modificant el radical vocàlic.
- b) Formen el plural afegint la terminació «-ns», com a «màrgens».
- c) Mantenen la forma invariable sense afegir cap marca de nombre.
- d) Dupliquen la consonant final afegint una desinència en «-os».
Resposta: b) Formen el plural afegint la terminació «-ns», com a «màrgens».. Una característica morfosintàctica del nord-occidental és la formació del plural en «-ns» en els mots plans, com en l'exemple de «marge > màrgens».
- Quina particularitat presenta el present de subjuntiu en el dialecte nord-occidental?
- a) Fa coincidir totes les persones del subjuntiu amb la forma d'infinitiu.
- b) Empra de manera obligatòria les formes en «-aga», com «que tu digues».
- c) Elideix la vocal temàtica produint formes sincopades com «que tu digs».
- d) Adopta formes característiques en «-o», com «que tu digos» o «que ell digo».
Resposta: d) Adopta formes característiques en «-o», com «que tu digos» o «que ell digo».. En el present de subjuntiu, el nord-occidental compta amb formes particulars acabades en «-o», tals com «que tu digos (diguis)» i «que ell digo (digui)».
4. Geosinònims i exercicis pràctics d'identificació dialectal
Flashcards
- Quin geosinònim s'utilitza a les Illes Balears per designar els «diners»?
- Doblers.
- Quin mot equival en valencià i balear al terme «escombraries»?
- Fems.
- Quins geosinònims corresponen al verb «escombrar» en valencià i balear?
- Agranar.
- Quins mots corresponen a «nen» en valencià i en balear?
- «Xiquet» en valencià i «nin» en balear.
Preguntes tipus test
- Quin geosinònim s'empra en català occidental i balear per designar l'utensili que en català central s'anomena «escombra»?
- a) Granera
- b) Paleta
- c) Faldeta
- d) Pitxer
Resposta: a) Granera. En la distribució de geosinònims, el català central empra «escombra», mentre que l'occidental i el balear coincideixen en l'ús de «granera».
- Quina parella de geosinònims expressa la correspondència lèxica exacta entre el català central i el valencià per a l'acció de «relliscar» i el mot «nen»?
- a) Esvarar i xiquet
- b) Llenegar i nin
- c) Agranar i peresa
- d) Mesclar i obrer
Resposta: a) Esvarar i xiquet. Al verb «relliscar» del central li correspon «esvarar» en valencià (i «llenegar» en balear), i a «nen» li correspon «xiquet» en valencià (i «nin» en balear).
- Quines formes adopten en valencià i nord-occidental el mot «mirall» i els possessius «meva, teva, seva» propis del central i balear?
- a) Vidre i mia, tia, sia
- b) Espill i ma, ta, sa
- c) Mirall i nostreta, vostra
- d) Espill i meua, teua, seua
Resposta: d) Espill i meua, teua, seua. En el bloc occidental (nord-occidental i valencià) es fan servir «espill» en lloc de «mirall» i les formes possessives «meua, teua, seua» amb u.
I 16 flashcards i 16 preguntes més al document.
Text del document
Varietats geogràfiques del català Les varietats de la llengua Les varietats geogràfiques S'anomenen geolectes o dialectes geogràfics. Dialecte, tot sol, també fa referència a les varietats socials, generacionals, etc. Tot i així, és la denominació més usada. Un geolecte és el conjunt de trets lingüístics comuns i propis d'una àrea geogràfica, en oposició a altres àrees geogràfiques d'una mateixa llengua. La frontera lingüística entre un i altre geolecte s'anomena isoglossa. Dos grans blocs dialectals, amb subdialectes El català té una divisió dialectal suau amb notable unitat interna. L'any 1861, el filòleg Manuel Milà i Fontanals va establir la divisió entre les 2 grans blocs.
Dos grans blocs dialectals, amb subdialectes El dialecte central El dialecte rossellonès El dialecte balear El dialecte alguerès El dialecte nord-occidental El dialecte valencià Geosinònims: relaciona els mots de les dues columnes a) Central / nord-occidental gerro cordill faldilla mitges escombraries barrejar foscos, tristos b) Valencià / baleàric foscs, trists fems calces cordell faldeta mesclar pitxer Geosinònims: relaciona els mots de les dues columnes a) Central / baleàric mirall treure néixer vermell meva, teva, seva joves homes b) Valencià / nord-occidental jóvens traure hòmens espill nàixer meua, teua, seua roig