1. L’oració composta: definició
Flashcards
- Què és una oració composta?
- És aquella que es compon de dues o més estructures oracionals o proposicions.
- Quins tres tipus de relació sintàctica poden establir les proposicions compostes?
- Poden mantenir una relació de juxtaposició, de coordinació o de subordinació.
- Què és una oració coordinada?
- És una oració unida per un nexe que n'estableix la relació, situant totes dues proposicions al mateix nivell sintàctic.
- Quins sis tipus de coordinació es presenten en aquesta taula sintàctica?
- Es classifiquen en copulatives, disjuntives, distributives, adversatives, explicatives i il·latives.
Preguntes tipus test
- Quina característica sintàctica tenen en comú les oracions juxtaposades i les coordinades?
- a) S'enllacen mitjançant conjuncions subordinants d'origen llatí
- b) Exerceixen una funció de complement circumstancial del predicat
- c) Depenen sintàcticament del verb de la proposició principal
- d) Se situen exactament en el mateix nivell sintàctic
Resposta: d) Se situen exactament en el mateix nivell sintàctic. Les oracions juxtaposades i les coordinades comparteixen que se situen al mateix nivell sintàctic i, per tant, podrien funcionar com a proposicions independents.
- Quin element o mecanisme s'utilitza per unir dues proposicions juxtaposades?
- a) Una conjunció subordinant
- b) Un signe de puntuació
- c) Un nexe coordinant il·latiu
- d) Un pronom relatiu compost
Resposta: b) Un signe de puntuació. Les oracions juxtaposades es caracteritzen per unir-se directament mitjançant signes de puntuació (com la coma, el punt i coma o els dos punts), sense cap nexe gramatical.
- En la frase «Ara riu, ara plora», quin tipus de coordinació s'estableix entre les proposicions?
- a) Coordinació explicativa
- b) Coordinació adversativa
- c) Coordinació il·lativa
- d) Coordinació distributiva
Resposta: d) Coordinació distributiva. Els nexes discontinus «ara... ara», «ni... ni» o «els uns... els altres» expressen una relació de coordinació distributiva.
2. Tipus de subordinades substantives
Flashcards
- Quins quatre tipus de subordinades substantives existeixen?
- Completives, d'infinitiu, de relatiu i interrogatives.
- Quin nexe introdueix les subordinades substantives completives?
- Van introduïdes per la conjunció que.
- Per quins elements s'introdueixen les subordinades interrogatives?
- Per un pronom interrogatiu o per una conjunció.
- Quin quadre recull els tipus i exemples de funcions de les subordinades substantives?
Preguntes tipus test
- Quin element introdueix de manera característica una oració subordinada substantiva completiva?
- a) La conjunció que.
- b) Un pronom relatiu.
- c) Un adverbi de temps.
- d) Una preposició feble.
Resposta: a) La conjunció que.. Les subordinades substantives completives s'introdueixen mitjançant la conjunció que, com en l'oració Us van dir que no vindrien.
- A l'oració La sentència serà dictada per qui esculli el tribunal, quina funció sintàctica realitza la subordinada de relatiu?
- a) Complement circumstancial.
- b) Complement de règim verbal.
- c) Complement indirecte.
- d) Complement agent.
Resposta: d) Complement agent.. L'oració de relatiu introduïda per la preposició per exerceix la funció de complement agent d'un verb en veu passiva.
- Quin dels següents exemples conté una subordinada substantiva interrogativa introduïda per una conjunció?
- a) Vull saber què menjarem demà.
- b) No sé si vindré aquesta nit.
- c) Em preocupa què pensa ell.
- d) Et preguntaràs qui ha trucat.
Resposta: b) No sé si vindré aquesta nit.. L'oració No sé si vindré aquesta nit està encapçalada per la conjunció subordinant si, formant una interrogativa indirecta total.
3. Les subordinades adjectives
Flashcards
- Quina funció fa la subordinada adjectiva dins la principal?
- Fa la funció de complement del nom (CN) de l'antecedent.
- Quines dues funcions acompleix el pronom de relatiu?
- Fa de nexe d'unió i exerceix una funció sintàctica dins la subordinada.
- Com es distingeixen les adjectives especificatives de les explicatives?
- Les especificatives no porten comes (restringeixen l'antecedent); les explicatives van entre comes (afecten tot l'antecedent).
- Quines formes pren el relatiu quan fa la funció de complement indirecte?
- «a + qui» o «a + art. + qual» (exemple: l'home a qui van donar el premi).
Preguntes tipus test
- Quina funció sintàctica exerceix una proposició subordinada adjectiva dins l'oració principal?
- a) Complement directe
- b) Complement del nom
- c) Atribut del subjecte
- d) Complement de règim verbal
Resposta: b) Complement del nom. Les oracions subordinades adjectives equivalen a un adjectiu i desenvolupen la funció de complement del nom respecte al seu antecedent.
- Quines dues funcions realitza el pronom de relatiu que encapçala una subordinada adjectiva?
- a) Modifica el substantiu principal i determina el temps de la subordinada
- b) Connecta dos verbs coordinats i concorda en persona amb el subjecte
- c) Introdueix l'oració principal i fa de complement directe de l'antecedent
- d) Fa de nexe oracional i té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada
Resposta: d) Fa de nexe oracional i té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada. El pronom de relatiu actua alhora com a nexe d'unió entre les dues oracions i com a element amb funció sintàctica interna gràcies a l'antecedent.
- Què indica l'esquema sintàctic sobre l'oració subordinada adjectiva?
- a) Que tota l'oració subordinada funciona com a complement del nom antecedent
- b) Que l'antecedent es troba situat a l'interior de la proposició subordinada
- c) Que el verb subordinat determina el temps i mode de l'oració principal
- d) Que el pronom relatiu només té funció d'enllaç sense cap funció sintàctica
Resposta: a) Que tota l'oració subordinada funciona com a complement del nom antecedent. L'esquema mostra com la proposició «que havien arribat tard» actua com a complement del substantiu antecedent «els alumnes».
4. Subordinades adverbials i formes no personals
Flashcards
- Quins són els tres tipus de subordinades adverbials pròpies?
- Temps, lloc i mode.
- Quins valors temporals poden expressar les adverbials de temps?
- Anterioritat, simultaneïtat, posterioritat i reiteració.
- Quins són els sis tipus de subordinades adverbials impròpies?
- Causals, finals, consecutives, comparatives, concessives i condicionals.
- Quin quadre sintetitza els tipus i nexes de subordinades adverbials impròpies?
Preguntes tipus test
- Quin valor temporal expressa l'oració subordinada «Arribaré abans que no et penses»?
- a) Valor de reiteració periòdica de l'acció
- b) Valor de simultaneïtat respecte a l'acció
- c) Valor d'anterioritat respecte a la referència
- d) Valor de posterioritat cronològica immediata
Resposta: c) Valor d'anterioritat respecte a la referència. El nexe «abans que (no)» introdueix una proposició subordinada adverbial de temps amb valor d'anterioritat.
- A quina classe de subordinada adverbial pròpia pertany «Desa-ho on hi càpiga»?
- a) Subordinada adverbial impròpia final
- b) Subordinada adverbial pròpia de lloc
- c) Subordinada adverbial pròpia de mode
- d) Subordinada adverbial pròpia de temps
Resposta: b) Subordinada adverbial pròpia de lloc. L'oració va introduïda pel nexe «on» i fa la funció equivalent a un adverbi de lloc, constituint una subordinada de lloc.
- A quin tipus de subordinada adverbial impròpia correspon l'estructura «tan de pressa que no l'entenc»?
- a) Subordinada adverbial condicional
- b) Subordinada adverbial causal
- c) Subordinada adverbial concessiva
- d) Subordinada adverbial consecutiva
Resposta: d) Subordinada adverbial consecutiva. Les estructures correlatives formades per «tan(t)... que» expressen la conseqüència d'una intensitat i són constitutives de les subordinades consecutives.
I 8 flashcards i 13 preguntes més al document.
Text del document
L'oració composta 1.L'oració composta: definició. Una oració composta és aquella que es compon de dues o més estructures oracionals o proposicions. Les proposicions poden matenir tres 6pus de relació: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació. Les oracions juxtaposades i les coordinades tenen en comú que se situen al mateix nivell sintàc6c. Així doncs, són proposicions que podrien ser independents, a diferència de les subordinades.
Oració composta Juxtaposades Signes de puntuació Mateix nivell Coordinades Diferent nivell Nexes Mateix nivell Copulatives, disjuntives, distributives, adversatives, consecutives Nexes Depèn d'una oració principal Subordinades substantives, adjectives, adverbials 1.1.Les oracions juxtaposades. Definició: Són aquelles oracions unides per un signe de puntuació. Totes dues se situen en el mateix nivell sintàtic. Exemples: Plou molt: acabaràs xop. S'ha trencat el tormell; no podrà jugar. Vam sortir puntuals, vam agafar el cotxe...ens vam perdre. 1.2.Les oracions coordinades. Definició: Són aquelles oracions unides per un nexe que n'estableix la relació.
Totes dues se situen al mateix nivell sintàctic. Exemples: Volia arribar aviat però hi havia vaga de transport públic. Estem molt cansats i marxem cap a casa. Ho saps o encara no t'ho han dit? 1.2.1.Tipus d'oracions coordinades. TIPUS NEXES EXEMPLES Copulatives i, ni La Cristina canta i balla. Disjuntives o, o bé, o sinó Et quedes o marxes? Distributives ara.. ara, ni... ni, els uns… els altres… Ara riu, ara plora. Adversatives però, no obstant això… S'equivoca però no ho sap. Explicatives és a dir, o sigui Té vint anys, o sigui que ja és gran. Il·latives doncs, per tant… Has respost bé, doncs estàs aprovat! 1.3. Les oracions subordinades.
De nició: Depenen de l'oració principal i exerceixen una determinada funció sintàc6ca respecte del verb principal. Exemples: No volen que hi vagis. (C.Directe) Ho faré quan arribi a casa. (C.C.Temps) El qui avisa no és traïdor. (Subjecte) 1.3.1 Tipus d'oracions subordinades. TIPUS DESCRIPCIÓ EXEMPLES SUBSTANTIVES Equivalen a un substantiu o SN i fan les mateixes funcions sintàctiques. Es pot substituir per un substantiu, això, una cosa... Ha comprovat que era de color blau. Ha comprovat el color.(C.Directe) ADJECTIVES Equivalen a un adjectiu fan la mateixa funció: Complement del nom. He vist aquell noi que és tan alt.
He vist aquell noi tan alt (CN) ADVERBIALS N'hi ha de dos tipus: Pròpies: equivalen a un adverbi i fan la funció de C.Circumstancial. Impròpies: No equivalen a un adverbi i es reconeixen pel seu nexe. Poden ser comparatives, concessives, condicionals, consecutives, causals i finals. Ho farem seguint les instruccions. Ho farem així. (C.C.Mode) Vinc per ajudar-te (Final) 2. Tipus de subordinades substantives. Hi ha quatre tipus de subordinades substantives: Completives: Van introduïdes per la conjunció que. Exemple: Us van dir que no vindrien. (C.Directe) Infinitiu: Van introduïdes per un infinitiu. Exemple: Caminar em cansa molt. (Subjecte) Relatiu: Van introduïdes per un pronom de relatiu.
Exemple: Pots convidar a qui vulguis. (C.Règim Verbal) Interrogatives: Van introduïdes per un pronom interrogatiu o una conjunció. Exemple : Vull saber què menjarem demà (C.Directe) TIPUS EXEMPLES COMPLETIVES Em molesta que no m'hagin avisat. (Subjecte) Li van prometre que el contractarien. (C.Directe) La seva intenció és que ho facin demà. (Atribut) Acostumeu-lo que faci la migdiada. (C.Règim Verbal) Tinc la sensació que guanyarem. (C.Nom) INFINITU M'agrada jugar a bàsquet. (Sujecte) La Clàudia només volia parlar amb tu. (C.Directe) El meu desig és enllestir aviat la feina. (Atribut) Es va oblidar de venir a la festa. (C.Règim Verbal) Tenia la intenció de dormir.
(C.Nom) És ben capaç de guanyar. (C.Adjectiu) PRONOM DE RELATIU Qui arribi tard no podrà entrar. (Subjecte) Ha fet el que volia. (C.Directe) La Mariona és qui ha arribat abans. (Atribut) Va donar l'autorització a qui li va demanar. (C.Indirecte) Em recordo de tothom qui va venir. (C.Règim Verbal) Potser m'has pres per qui no sóc. (C.Predicatiu) La sentència serà dictada per qui esculli el tribunal. (C.Agent) INTERROGATIVES Em preocupa què pensa. (Subjecte) Et preguntaràs qui ha trucat (C.Directe) No sé si vindré aquesta nit. (C.Directe) 3. Les subordinades adjectives. Dins dins l'oració principal funcionen com a complement d'un nom.
Van introduïdes per un pronom de relatiu que realitza dues funcions: Fer de nexe entre les dues oracions. Realitzar una funció sintàctica dins l'oració subordinada pel fet de tenir un antecedent en l'oració principal. Hi ha dos tipus de subordinades adjectives: Especificatives: Els nois que van arribar tard van ser penalitzats. (només els que van arribar tard) Explicatives: Els nois, que van arribar tard, van ser penalitzats. (tots els nois) NEXE FUNCIÓ EXEMPLES que art + qual Subjecte C.Directe CC.Temps El nen que parla és el meu fill. La nena que veus és la seva cosina. El dia que vulguis anem de festa. a + qui a + art + qual C.Indirecte L'home a qui van donar el premi és arquitecte.
L'home al qual van donar el premi és arquitecte. prep. + què (coses) prep. + qui (persones) prep. + art + qual (coses, persones) C.Règim Verbal El restaurant a què et refereixes està tancat. El restaurant al qual et refereixes està tancat. L'actriu de qui parlàvem és molt famosa. L'actriu de la qual parlàvem és molt famosa. on prep. + què prep. + art + qual C.C.Lloc Ha venut la casa on havíem viscut. Ha venut la casa en què havíem viscut. Ha venut la casa en la qual havíem viscut. prep. + què (coses) prep. + qui (persones) prep. + art + qual (coses, persones) C.Circumstancial El joc amb què jugues sembla molt divertit. La dona amb qui parla és la seva mare.
La dona amb la qual parla és la seva mare. Aquest és el cotxe amb el qual es desplaça. 4.Subodinades Adverbials Pròpies. TIPUS NEXE EXEMPLES TEMPS: - Anterioritat - Simultaneitat - Posterioritat - Reiteració Abans que (no) Quan, mentre, sempre que… Després que, fins que, des que… Cada vegada que, cada cop que Arribaré abans que no et penses. Mentre pares taula jo faig el dinar. Després de sopar et trucaré. Cada vegada que parla fa el ridícul. LLOC on Desa-ho on hi càpiga. MODE com Fes-ho com tu vulguis 4.1.Subordinades Adverbials Impròpies. TIPUS NEXE EXEMPLES CAUSALS perquè, ja que, com que, per tal com, vist que, atès que, com sigui que… Atès que no hi ha ningú, marxem .
FINALS perquè, a fi que, per , per tal que Resa perquè tot surti bé. CONSECUTIVES tan(t)… que, massa/prou…perquè Parla tan de pressa que no l'entenc. COMPARATIVES - Superioritat - Inferioritat - Igualtat -Proporcionalitat més (…) que menys (…) que, no tan(t) (…) com tan(t) (…) com Com més/menys…menys/més És més llest que no uns penseu. No ets tan bo com en Messi. Menja tants calçots com jo Com més parla menys em convenç. CONCESSIVES encara que, malgrat que, per bé que Encara que plogui anirem d'excursió. CONDICIONALS si, en cas que, posat que Si estudies aprovaràs l'examen. 4.2 Formes no personals 4.2.1 Infinitiu 1) Valor temporal de simultaneïtat: en + infinitiu: QUAN?
En sortir del cinema va trobar-se amb el cap de personal. Quan sortia del cinema 2) Valor modal: preposició + infinitiu: COM? Van abandonar la sala sense fer soroll. sense que se sentís res. 3) Valor final: preposició (locució preposicional) + infinitiu: PER QUÈ? Hem vingut a comissaria per (per tal de) presentar una denúncia. perquè es presenti una denúncia. 4.2.2. Gerundi 1) Valor temporal El gerundi simple expressa simultaneïtat. Pot portar davant tot: (Tot) Sortint del cinema va trobar-se amb el cap de personal. Quan sortia del cinema El valor d'anterioritat s'expressa normalment amb el gerundi compost: Havent corregit l'últim examen va comentar que alguns alumnes havien copiat.
Després de corregir l'últim examen En català, el gerundi no pot expressar mai posterioritat: *Va relliscar amb una cagarada de gos, trencant-se el braç dret i dues costelles. Va relliscar amb una cagarada de gos i es va trencar el braç dret i dues costelles. 2) Valor causal: Havent de parlar en públic per primera vegada, es va posar molt nerviós. Com que havia de parlar en públic per primera vegada, No havent estudiat fins ara ho tens difícil per aprovar. Atès que no has estudiat fins ara 3) Valor condicional: Fent els deures quan toca no tindràs mai problemes. Si fas els deures quan toca 4) Valor concessiu: Sabent que no podia circular per aquell carrer, ho va fer.
Tot i saber que no podia circular per aquell carrer, 5) Valor modal: Baixava les escales cantant i jugant. Va sortir de la cova tremolant de fred. 4.2.3. Participi 1) Valor temporal: Acabada la pel·lícula, va començar el debat amb el públic. Després que acabés la pel·lícula, Reclòs en aquella cel·la, va tenir temps per reflexionar. Mentre estava reclòs en aquella cel·la, 2) Valor causal: Acostumats a la bona vida ara no saben viure amb pocs diners. Com que estaven acostumats a la bona vida 3) Valor condicional: Acompanyat amb cava, el marisc està més bo. Si s'acompanya amb cava, 4.3.
Per què / Perquè PER QUÈ PERQUÈ Preposició "per" + Relatiu o interrogatiu "què": 1)"Què" relatiu = el qual, la qual… Exemple: - Les qüestions per què s'interessa són molt variades. -Les qüestions per les quals s'interessa són molt variades. 2)"Què" interrogatiu = quin motiu. Exemple: -Aviat entendrem per què hi heu votat en contra. - Aviat entendrem per quin motiu hi heu votat en contra. Conjunció causal o final: 3)Causal = ja que + verb en indicatiu: Exemple: -Llenceu aquest calendari perquè està dasfasat. -Llenceu aquest calendari ja que està desfasat. 4)Final = a fi que + verb en subjuntiu: Exemple: -Omple un pot d'aigua i deixa'l al foc perquè bulli.
-Omple un pot d'aigua i deixa'l al foc a fi que bulli. 5)Substantiu (procés d'habilitació o recategorització) = motiu: Exemple: -Estem investigant el perquè de tot plegat.