Resum de Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina

Apuntes sobre el Modernisme (context, ideologia, corrents, etapes, gèneres i obres), el Noucentisme (definició, diferències, etapes i autor) i l'Escola Mallorquina (característiques i autors).

Llengua Catalana i Literatura II · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 3 temes · 30 flashcards · 21 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El Modernisme (1892 - 1911) · p. 1-2
  2. 2. El Noucentisme (1906 - 1923) · p. 3
  3. 3. L'Escola Mallorquina (1900 - 1950) · p. 4

1. El Modernisme (1892 - 1911)

Flashcards

Quin moviment cultural buscava transformar la societat catalana a finals del segle XIX?
El Modernisme
Què va ser la fil·loxera i quin impacte va tenir en l'economia catalana?
Una plaga que va destruir la vinya, arruïnant el camp català.
Com es defineix el concepte de 'Superhome' en el context del Modernisme?
Un artista individualista i rebel, considerat un ésser superior i guia de la societat.
Quins són els dos corrents principals del Modernisme?
Esteticisme (art per l'art) i Regeneracionisme (art per la societat).

Preguntes tipus test

  1. Quin és l'objectiu principal del Modernisme segons el text?
    • a) Promoure la cultura tradicionalista i regional de la Renaixença.
    • b) Aïllar Catalunya de les influències europees.
    • c) Modernitzar i 'renacionalitzar' Catalunya, superant la cultura tradicionalista.
    • d) Fomentar l'anarquisme i les revoltes socials.

    Resposta: c) Modernitzar i 'renacionalitzar' Catalunya, superant la cultura tradicionalista.. El Modernisme buscava modernitzar i 'renacionalitzar' Catalunya, superant la cultura tradicionalista i regional de la Renaixença per connectar-la amb Europa.

  2. Quin factor NO va contribuir al sorgiment del Modernisme?
    • a) La tensió entre l'artista i la societat burgesa.
    • b) La crisi econòmica causada per la fil·loxera.
    • c) L'èxode rural cap a les ciutats.
    • d) L'augment del poder de l'Església Catòlica.

    Resposta: d) L'augment del poder de l'Església Catòlica.. El text menciona la tensió artista-societat, la crisi de la fil·loxera, l'èxode rural, el desastre del 98 i l'anarquisme com a factors, però no l'augment del poder de l'Església.

  3. Quina característica defineix la 'Bohèmia Daurada'?
    • a) Artistes pobres que viuen la bohèmia per necessitat.
    • b) Artistes rics que viuen la bohèmia per gust i estètica.
    • c) Artistes que viuen al marge de les normes socials.
    • d) Artistes que denuncien problemes socials.

    Resposta: b) Artistes rics que viuen la bohèmia per gust i estètica.. La 'Bohèmia Daurada' es caracteritza per artistes rics que viuen la bohèmia per gust i estètica, sense problemes econòmics.

2. El Noucentisme (1906 - 1923)

Flashcards

Quin període temporal abasta el Noucentisme?
1906 - 1923
A quin moviment polític estava estretament lligat el Noucentisme?
Lliga Regionalista
Quin era l'objectiu principal del Noucentisme?
Construir un país modern, culte i ordenat
Quina és una diferència clau entre el Modernisme i el Noucentisme pel que fa a la natura?
Modernisme: natura salvatge i rural; Noucentisme: ciutat i jardí ordenat

Preguntes tipus test

  1. Quin és l'objectiu principal del Noucentisme?
    • a) Promoure el caos i la passió en la societat catalana.
    • b) Construir un país modern, culte i ordenat.
    • c) Idealitzar la natura salvatge i rural.
    • d) Fomentar la vida bohèmia entre els artistes.

    Resposta: b) Construir un país modern, culte i ordenat.. El Noucentisme buscava modernitzar Catalunya, promovent la cultura, l'ordre i les infraestructures.

  2. Quin moviment polític està estretament lligat al Noucentisme?
    • a) El moviment anarquista.
    • b) La Lliga Regionalista.
    • c) El republicanisme federal.
    • d) El socialisme utòpic.

    Resposta: b) La Lliga Regionalista.. El Noucentisme estava estretament vinculat a la Lliga Regionalista i l'ascens de la burgesia al poder.

  3. Quines de les següents característiques defineixen millor el Noucentisme en comparació amb el Modernisme?
    • a) Caos, passió i espontaneïtat.
    • b) Ordre, seny i mesura.
    • c) Natura salvatge i rural.
    • d) Rebel·lió contra la burgesia.

    Resposta: b) Ordre, seny i mesura.. El Noucentisme es caracteritza per l'ordre, el seny i la mesura, en contrast amb el caos i la passió del Modernisme.

3. L'Escola Mallorquina (1900 - 1950)

Flashcards

Quines són les dates aproximades del període de l'Escola Mallorquina?
1900 - 1950
Quin moviment català va influir en l'estètica de l'Escola Mallorquina?
Noucentisme
Quina característica principal compartien l'Escola Mallorquina i el Noucentisme?
Classicisme
Què diferenciava l'Escola Mallorquina del Noucentisme?
Aïllament polític

Preguntes tipus test

  1. Quina característica principal defineix l'Escola Mallorquina?
    • a) El seu rebuig del classicisme i la modernitat.
    • b) La seva obsessió per la imperfecció formal i el llenguatge col·loquial.
    • c) El seu aïllament del Noucentisme català i l'estètica classicista.
    • d) La seva forta connexió amb el poder polític de la Lliga.

    Resposta: c) El seu aïllament del Noucentisme català i l'estètica classicista.. L'Escola Mallorquina es caracteritza per ser un grup de poetes aïllats del Noucentisme català, però amb una estètica similar basada en el classicisme.

  2. Quin tret destaca en l'obra dels autors de l'Escola Mallorquina?
    • a) La crítica social i política directa.
    • b) L'ús de paisatges urbans i industrials.
    • c) La perfecció formal i el llenguatge elegant.
    • d) L'experimentació amb formes poètiques avantguardistes.

    Resposta: c) La perfecció formal i el llenguatge elegant.. Els trets principals de l'Escola Mallorquina són l'obsessió per la perfecció formal, l'ús d'un llenguatge elegant i la idealització del paisatge mallorquí.

  3. Quin autor de l'Escola Mallorquina és considerat mestre del classicisme?
    • a) Joan Alcover
    • b) Miquel Costa i Llobera
    • c) Josep Carner
    • d) Raimon Casellas

    Resposta: b) Miquel Costa i Llobera. Miquel Costa i Llobera és considerat el mestre del classicisme i un model per als noucentistes dins de l'Escola Mallorquina.

I 18 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

RESUM PREMIUM LITERATURA CATALÀ 1. EL MODERNISME (1892 - 1911) A) CONTEXT I DEFINICIÓ Què és: Moviment cultural per transformar la societat catalana. Objectiu: Modernitzar i "renacionalitzar" Catalunya, superant la cultura tradicionalista i regional de la Renaixença per fer-la europea. Causes del sorgiment (La Crisi global): 1. Tensió Artista vs. Societat: L'intel·lectual xoca amb la burgesia materialista. 2. Crisi econòmica (Camp): La Fil·loxera (1887) destrueix la vinya i arruïna el camp. 3. Èxode rural: Mecanització del camp la gent marxa a la ciutat (proletariat). 4. Desastre del 98: Pèrdua de les colònies (Cuba, Filipines i Puerto Rico). 5.

Anarquisme: Molt actiu i conflictiu (bombes, revoltes). B) IDEOLOGIA I ACTITUDS El Superhome: Influència de Nietzsche. L'artista és un ésser superior, un guia jove, rebel i individualista que viu al marge de la "massa". La Vida Bohèmia: L'artista viu al marge de les normes socials per dedicar-se exclusivament a l'art. Bohèmia Daurada: Artistes rics, fills de la burgesia (com Santiago Rusiñol). Fan vida bohèmia per gust i estètica, no tenen problemes de diners. Bohèmia Negra: Artistes pobres, que pateixen gana i misèria real. Viuen la bohèmia per necessitat i sovint acaben marginats (el jove Puig i Ferreter).

C) ELS DOS CORRENTS (Vessants del moviment) ESTETICISME (Art per l'Art) REGENERACIONISME (Art per la Societat) Objectiu: L'art és un refugi, una religió o una droga. Salvació individual. Objectiu: Transformar la societat, denunciar problemes i regenerar el país. Visió: Evasió de la realitat lletja. Visió: Compromís ètic i social. Representant: Santiago Rusiñol. Representant: Joan Puig i Ferreter (i Jaume Brossa). D) ETAPES DEL MOVIMENT 1. 1a Etapa: Combativitat (1892-1900): Més agressiva i progressista. Revista L'Avenç: Campanya per la reforma ortogràfica i la llengua moderna (Pompeu Fabra). Festes Modernistes de Sitges: Organitzades per Rusiñol al Cau Ferrat 1892: Inauguració del Cau Ferrat.

1893: Estrena de La Intrusa de Maeterlinck (introducció del simbolisme). 2. 2a Etapa: Consolidació (1900-1911): La burgesia accepta el moviment (triomf). Revista Joventut: Publicació clau on es difon Solitud. Final: Mort de Joan Maragall (1911) i ascens del Noucentisme. E) GÈNERES LITERARIS I OBRES 1. POESIA (gènere estrella): Joan Maragall Visió: Vitalisme (viure amb força) i el poeta com a "visionari" o guia de la societat. PARAULA VIVA: La poesia ha de sortir de l'emoció directa, en moment d'inspiració, sense retocs gramaticals posteriors perquè perdria la sinceritat. Obra clau: Visions i Cants (1900). Visions: Reinterpreta mites (Comte Arnau) per definir l'essència de l'ànima catalana.

Cants: Patriòtics i vitals (Cant de la Senyera, Oda a Espanya). 2. TEATRE: "L'Art Total" Barreja text, música i escenografia. Es modernitza l'escena catalana (Teatre Íntim). Teatre ESTETICISTA (Simbolista): Reflecteix el món interior, misteri, personatges tristos. Santiago Rusiñol: L'alegria que passa: L'artista bohemi arriba a un poble gris i industrial (la societat prosaica). Xoc entre Poesia i Prosa. L'auca del senyor Esteve (1907): Conflicte irònic entre l'avi botiguer (seny, materialisme) i el net Ramonet (artista). Finalment pacten: l'avi paga el marbre perquè el net faci art. (Reconciliació artista-burgesia).

Teatre REGENERACIONISTA (D'idees): Conflicte real: Individu (Heroi/Superhome) vs. Societat (Massa ignorant). Joan Puig i Ferreter: Aigües Encantades: Argument: Un poble sec prega a la Verge (superstició/tradició). Un enginyer foraster proposa portar aigua de les fonts (ciència/progrés). El poble, manipulat pel mossèn i el cacic, el rebutja. Temes: Caciquisme, religió vs. progrés, llibertat de la dona (la filla del cacic, Cecília, marxa). 3. NARRATIVA MODERNISTA Crisi del realisme objectiu. Es busca explicar la vida interior i els aspectes foscos a través de la Novel·la Sincrètica (barreja de simbolisme + decadentisme + ambient rural).

VÍCTOR CATALÀ (Caterina Albert): Visió pessimista i cruel de la natura ("Drames rurals"). La Infanticida: Monòleg de la Nela al psiquiàtric per haver matat el fill. (Escàndol als Jocs Florals per ser dona i tractar un tema tan cru). Solitud (1905): La Mila puja a l'ermita. La natura no és pau, sinó una força opressora ("ànima de les coses") que la porta a descobrir la solitud, el desig i el dolor. RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs: Primera novel·la modernista. Mossèn Llàtzer (l'individu culte) intenta salvar una multitud "diabòlica" (el poble ignorant) i fracassa. La natura (el Montseny) és salvatge i hostil. PRUDENCI BERTRANA: Josafat: Novel·la decadentista.

En Josafat (campaner fanàtic, la "bèstia") i la Fineta (prostituta, la temptació) tenen una relació de luxúria i culpa dins la catedral. Ell la mata. JOAQUIM RUYRA: Marines i boscatges: Contes amb un estil molt elaborat i ús del dialecte de Blanes. 2. EL NOUCENTISME (1906 - 1923) A) DEFINICIÓ I CONTEXT Què és: Moviment cultural i polític iniciat el 1906. Context Polític: Lligat estretament a la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba) i l'ascens de la burgesia al poder. Objectiu: Construir un país modern, culte, ordenat i amb infraestructures ("Fer país"). Volen educar la societat i imposar l'ordre. B) DIFERÈNCIA CLAU AMB EL MODERNISME MODERNISME NOUCENTISME Caos, passió, espontaneïtat.

Ordre, seny, mesura. Natura salvatge i rural. Ciutat (Civilitat) i jardí ordenat. Xoc amb la burgesia (rebel·lió). Pacte amb la burgesia (col·laboració). Bohèmia. Professionalització i elegància. C) ETAPES DEL NOUCENTISME 1. Etapa Combativa (1906 - 1913): Es posen les bases i es lluita per l'hegemonia. Creació de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans, 1907). I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) Unificació de la llengua. 2. Etapa Establerta (1914 - 1923): Desenvolupament institucional. Creació de la Mancomunitat de Catalunya (primer autogovern). Impuls de biblioteques, escoles i museus.

D) L'AUTOR: JOSEP CARNER ("El Príncep dels Poetes") Màxima figura del moviment. Elegant, irònic i perfecte tècnicament. Les 3 Etapes de la seva poesia: 1. Etapa Noucentista: Obra clau: Els fruits saborosos (1906). Relaciona diferents fruites amb les edats de la vida. Idealitza l'ordre familiar burgès, la civilitat i el control de les passions. 2. Etapa Simbolista: Obra: El cor quiet (1925). Poesia més íntima, humana i profunda. 3. Etapa Metafísica (Postguerra): Obra: Nabí. Reflexió sobre la fe, l'exili i la mort. 3.

L'ESCOLA MALLORQUINA (1900 - 1950) CARACTERÍSTIQUES Grup de poetes aïllats del Noucentisme català (a Mallorca no hi havia un poder polític fort com la Lliga), però amb estètica similar (classicisme). Trets: Obsessió per la perfecció formal (versos perfectes), llenguatge elegant i paisatge mallorquí idealitzat i espiritual. AUTORS CLAUS 1. Miquel Costa i Llobera: Mestre del classicisme i model per als noucentistes. Veu el paisatge com a reflex de Déu. Obra: Horacianes (Poesia pura i perfecta inspirada en els clàssics). 2. Joan Alcover: Poesia més humana i sincera, nascuda del dolor (va perdre la dona i els fills). Obra: Cap al tard.

(Inclou el poema "La Balanguera", símbol de la tradició i la continuïtat de la vida).

Més apunts de Llengua Catalana i Literatura II

Exàmens, temes i apunts de Llengua Catalana i Literatura II

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat