Text del document
CATALÀ U1,U2,U3,U4 1. ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ 2 2. FUNCIONS DEL LLENGUATGE 2 3. RELACIONS SEMÀNTIQUES 2 4. PROPIETATS TEXTUALS 3 5. ANÀFORES I CATÀFORES 3 6 EXCEPCIONS 4 7. TIPOLOGIA TEXTUAL 4 8. SIGNES DE PUNTUACIÓ 4 9. LA DIXI 5 10. FLEXIÓ NOMINAL 5 a) invariables 5 b) variables 5 11. SINTAXI 6 a) SUBJECTE 7 b)VERBS 7 12. FUNCIONS SINTÀCTIQUES 8 13 ORACIONS SUBORDINADES 8 a) COORDINADES 9 b) SUBSTANTIVES 9 c) ADJECTIVES 10 d) ADVERBIALS 10 15. PRONOMS 11 a) SUBJECTE 11 b) COMPLEMENT DEL NOM 11 c) COMPLEMENT DIRECTE 11 d) COMPLEMENT INDIRECTE 11 e) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL 12 f) COMPLEMENT PREDICATIU 12 g) COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL 12 16.
VERBS 12 TEMPS VERBALS 12 a) VERBS INCOATIUS 12 b) PERÍFRASIS VERBALS 13 c) LEXEMA ÀTON 13 d) VERBS VELARITZATS 13 e) CORRELACIONS 13 f) SER O ESTAR 13 g) APUNTS ORTOGRÀFICS 14 17. FONÈTICA 14 1. ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ - Emissor qui codifica i envia el missatge - Receptor qui rep el missatge - Missatge informació transmesa - Referent realitat de què tracta el missatge - Canal via de transport del missatge - Codi conjunt de signes i regles combinades per a construir i desxifrar el missatge - Significat (concepció o imatge mental) - Significant (vessant material, perceptible) 2.
FUNCIONS DEL LLENGUATGE - Expressiva - Conativa o apel·lativa - Poètica - Referencial - Fàtica - Metalingüística 3.
RELACIONS SEMÀNTIQUES Sinonímia: dos o més significats o paraules que comparteixen el mateix significat total o parcial - totals: són aquells que es poden utilitzar indistintament en tots els contextos (però, no obstant això) - parcials: són aquells que només es poden intercanviar en alguns contextos (pel·lícula, film) - de registre: utilitzats segons la situació comunicativa més o menys formal (traspassar, morir, dinyar) - dialectals: utilitzats segons el territori del parlant (escombra, granera// noi, xicot) Antonímia: significats contraris - graduals: gran/ petit - complementari: viure/ morir - recíprocs: comprar/vendre Polisèmia: quan un significat o paraula té diferents significats i entre ells hi ha una relació de certa semblança.
Paronomàsia: són significats o paraules a les quals el canvi d'una grafia els canvia el significat (muscle, musclo//, actitud, aptitud// sirena, serena) Homonímia: són significats que s'escriuen i sonen igual però tenen significats diferents -homofonia sonen igual s'escriuen diferent (roc i rock) -homografia s'escriuen igual i sonen diferent (pop, i pop; música i animal) 2 Hiperònims: un significat o paraula que dona nom a tot un camp semàntic (verdura, vehicle) Hipònims: són els significats o paraules que donen a cada un dels elements d'un camp semàntic (tomàquet, pastanaga) Pleonasme: el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat.
- ho vaig veure amb els meus propis ulls - entra a dins - surt a fora 4. PROPIETATS TEXTUALS - Cohesió - Coherència - Adequació 5. ANÀFORES I CATÀFORES Anàfores: -Substitució per un pronom: - La Jordina no hi era, perquè el dijous ella no hi va - La Jordina no hi era, perquè l'havia anat a buscar el seu pare -Substitució per un sinònim -El·lipsi -La Jordina no hi era, perquè el dijous no hi va -Procés de definitització -Al club vam demanar per una nostra parenta, però aquell dia la parenta no hi era Catàfores: -referent el trobem després -Això és el que vull evitar, que no entenguis la lliçó 6.
ACCENTS AGUDA s'accentua quan acaba en vocals, vocal + s, en, in PLANA s'accentua quan no acaba en vocal, vocal + s, en, in ESDRÚIXOLA totes 7. TIPOLOGIA TEXTUAL Descripció, narració, explicació, argumentació, predicció, instrucció, conversa, text retòric 8.
SIGNES DE PUNTUACIÓ 3 - Punt - separar paràgraf - acabar discurs - pausa discurs - Coma - separa element d'una enumeració - elisió d'un verb - desfer ambigüitats - delimita vocatiu (Montse, vigila) - Punt i coma - separa sèries llargues i complexes - Els dos punts - enunciar una enumeració - citacions textuals - Els punts suspensius - seqüència incompleta - Signes d'interrogació o exclamació - Les cometes - marquen la reproducció literal d'un fragment - mots amb doble sentit - marquen títols d'articles, cançons… - Els parèntesis - aclariments, observacions o dades no imprescindibles - Els claudàtors - transcripcions fonètiques - punts suspensius [...] - Els guions 9.
LA DIXI - Díctics personals - assenyalen: emissor o receptor - pronoms personals forts o febles, possessius, morfemes verbals - Díctics espacials - assenyalen: lloc - demostratius, demostratius neutres - Díctics temporals - moment en què els interlocutors enraonen - ara, avui, abans, ahir, després, demà 10.
FLEXIÓ NOMINAL Noms i adjectius 4 a) invariables els afores el compte el costum els espinacs els estratagemes el front el llegum el pendent el senyal les anàlisis les aromes la calor la dent la nespra les olors les postres la remor la resplendor la suor b) variables Determinants VARIABLES (4 formes) -algun -un -cert -mateix -tot -altre VARIABLES (2 formes: fem i masc) -cada un -cadascun ambdós tots dos VARIABLE (2 formes: sing. plur.) qualsevol, qualsevol tal, tals INVARIABLES cada cap QUANTITATIUS VARIABLES poc molt tan quant gaire/ gaires bastant/ bastants QUANTITATIUS INVARIABLES més menys força massa prou 5 11.
SINTAXI segons el nombre de verbs simple: un sol verb composta: més d'un verb - coordinades - subordinades segons la naturalesa del verb atributives: verbs copulatius predicatives: verbs predicatius - transitius - intransitius - Inacusatius (falsos transitius) segons la veu verbal actives passives tematitzades (forma activa, però canvi de l'ordre dels constituents) segons la relació SN-SV reflexives recíproques - personals: incorporen un SN que fa de subjecte impersonals - de fenòmens meteorològics - pronominals: verbs intransitius i pronom se - amb verb existencial haver-hi - temporals amb fer - amb semblar + que + subordinada segons la modalitat oracional: enunciativa/ interrogativa/ exclamativa/ desideratives/dubitatives/imperatives a) SUBJECTE subjecte gramatical: concorda en persona i nombre amb el verb i poden ser: - SN - pronom - oració d'infinitiu - oració subordinada substantiva subjecte el·líptic: està present en el verb, però no està explícitament escrit - Va passar cinc anys sol (ell) subjecte pacient: el subjecte no és l'agent de cap acció - La casa és ocupada per les rates b)VERBS Copulatiu (ser, estar i semblar) el verb fa de nexe entre el subjecte i el predicat - La maria està malalta Predicatius (tots) expressen un procés, una activitat 6 - Transitiu (exigeix CD) Sergi ha dit que formataria el disc dur - Intransitiu (no necessita CD) L'autocar va anar amb retard Inacusatiu: un verb inacusatiu és un verb intransitiu que selecciona un argument amb el paper semàntic de pacient o tema Oracions impersonals: no hi ha subjecte que fa l'acció del verb - impersonals naturals: Són les que es construeixen amb verbs meteorològics - Plou a bots i barrals - Avui nevarà als Pirineus - impersonals gramaticals: Oracions amb el verb haver-hi - Hi havia moltes flors al balcó - Fa fred - És tard 12.
FUNCIONS SINTÀCTIQUES [Els crancs blaus] [avancen amenaçadors pels aiguamolls del Delta] -Subjecte Predicat Atribut: diu una qualitat del subjecte, sol concordar en gènere i nombre (verbs copulatius) - aquesta peça està torta CN: amplia el significat del nom del qual va darrere Va conèixer el vigilant simpàtic CD: expressa l'objecte de l'acció del verb.
Per identificar-ho es pot passar a passiva Pintaré això CI: indica qui rep l'acció del verb (a// per a) Ho diu a la seva neboda CRV: el verb exigeix una preposició (a, en, per, amb i de) pensa en la seva cosina Jana CC: circumstàncies externes a l'acció del verb - CCL (lloc), CCT (temps), CCM (manera), CCI (instrument), CCC (companyia), CCC (causa), CCF (finalitat) Anirem a Barcelona Cadj: concreta el significat de l'adjectiu que el precedeix 7 En Josep és un entès en fotografia Cadv: és el sintagma que complementa un adverbi.
Ha aparcat lluny de casa Cpredicatiu: refereix alhora a un nom i al verb, concorda amb el gènere i nombre Es va trobar el vigilant adormit Cagent: s'utilitza per a les oracions passives indica qui és l'autor de l'acció El got d'aigua és agafat pel Pol CCM: invariable CPredicatiu: canvia de gènere i nombre 13 ORACIONS SUBORDINADES a) COORDINADES copulatives uneixen dos o més elements i (oracions afirmatives) ni (oracions negatives) Té gana i son. No menja ni dorm. disjuntives tria forçosa o alternativa o o bé Et quedes o vens amb mi? Li compraré un llibre o bé el convidaré a sopar.
Adversatives oposició o contrarietat però, si no (que), ara bé, per contra, Parla bé l'anglès però no el sap escriure. No estudiem física sinó química. No plovia, sinó que diluviava. Distributives distribució de l'acció ni...ni, o, entre... entre, no solament... sinó, que Ni fa ni deixa fer. Explicatives aclareixen el que s'ha dit és a dir, això és Il·latives doncs, per tant, en conseqüència continuatives continuïtat altrament a més (a més), d'altra banda, 8 No s'adona de res, a més la seva mare dissimula.
b) SUBSTANTIVES completives (nexe que) M'agrada que vinguis aviat Funció: subjecte, CRV, Cadj, CN d'infinitiu poden ser introduïdes per de, que no funciona com a preposició sinó com a enllaç (es prohibeix d'aparcar cotxes) Pensar coses positives es la millor medicina interrogatives determinants interrogatius - quins, quina, quins, quines - quant, quanta, quants, quantes pronoms interrogatius - qui - què adverbis interrogatius - quan - on - com Li va preguntar si vindria de relatiu referit a persones - (det) + qui (el qui no estudia, suspèn) - (prep) + qui (suspèn a qui no estudia) - (prep) + (tot/tothom) + (det) + qui (tots els qui no estudien, suspenen) - no s'admet la forma "el/la/les que referit a coses - (prep) + (tot) això/allò/el + que(no és conscient de tot allò que fa) El gos que camina pel carrer és de la veïna c) ADJECTIVES especificatives - El botiguer que coneixes és de Canet explicatives(,) - El botiguer que coneixes, que avui no ha obert, és de Canet Remarques utilitzar les formes què i el/la i els/les quals - no s'admeten les formes de *el que, la que, etc utilitzar la forma de preposició + qui/què - el noi a qui va tocar la rifa ha desaparegut - vaig trobar uns entrebancs amb què no contava hi ha verbs que incorporen un pronom feble: haver-hi, tocar-hi, sentir-hi, anar-se'n, sortir-se'n 9 - van passar per un carrer en què hi havia obres on només es refereix a llocs físics d) ADVERBIALS Adverbials pròpies: admeten la commutació per un adverbi - de temps (abans que, quan, mentre que, sempre que, des que, cada vegada que, fins que, després que) - de lloc (on) - de manera (com, com si, tal com, segons com) Adverbial impròpies: no admeten la commutació per un adverbi - comparatives - igualtat - desigualtat (superioritat o inferioritat) - proporcionalitat - causals - com que, per tal com - finals - consecutives - condicionals - posat que, fora que, tret que - concessives 15.
PRONOMS a) SUBJECTE Pronominalització - oracions inacusatives: en (arriben turistes / n'arriben) b) COMPLEMENT DEL NOM Pronominalització - CN introduït per "de": en (visiten els oncles d'en Jaume / en visiten els oncles) c) COMPLEMENT DIRECTE Pronominalització - CD determinat: el, la, els, les (he visitat la catedral / l'he visitada) 10 - CD indeterminat: en (tinc tres bitllets / en tinc tres) - CD oració subordinada: ho (m'ha demanat que plegui / m'ho ha demanat) d) COMPLEMENT INDIRECTE Pronominalització CI singular: li // CI plural: els Combinació CD/CI - CD + CD li + en = li'n (*n'hi és informal) - li + ho = li ho Combinació li + el, la, els, les = l'hi, la hi, els hi, les hi e) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL Pronominalització - a, en, amb, per: hi (confio en tu / hi confio) - de: en (s'adona del perill / se n'adona) f) COMPLEMENT PREDICATIU Pronominalització - CPred: hi - CPred de verbs com fer-se, dir-se, nomenar, elegir, etc: en g) COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL CC Oracional ho CC Verbal: lloc, temps, mode, quantitat, instrument, companyia, causa, finalitat Pronominalització hi: manera, instrument, companyia, lloc en quan el CC de lloc és introduït per de 11 16.
VERBS TEMPS VERBALS Present = sopo Perfet = he sopat Imperfet = sopava Perifràstic = vaig sopar Plusquamperfet = havia sopat Passat simple = sopà Futur = soparé a) VERBS INCOATIUS Forma pura: collir, escollir, munyir, fugir, escopir (cullo, escullo…) sentir i derivats (sento) - excepcions: assentir i dissentir (assenteixo, dissenteixo) Lluir: forma pura "despendre llum" (els astres lluen) forma incoativa: "vestir, portar" (llueix un vestit de disseny) b) PERÍFRASIS VERBALS Obligació haver de + inf caldre + inf probabilitat deure + inf Possibilitat poder + inf Intencionalitat voler + inf imminència anar a + inf estar a punt de + inf començar a + inf arrencar a + inf posar-se a + inft Reiteració tomar a + inf culminació acabar de + inf arribar a + inf tenir + part quedar + part deixar + part estar + ger anar + ger c) LEXEMA ÀTON treure, jeure, néixer, péixer, fer i saber el lexema àton s'escriu amb a collir, tossir, sortir, escopir, poder i voler el lexema àton s'escriu amb o - Excepcions: poder i voler (vulguem/vulgueu; puguem/pugueu) d) VERBS VELARITZATS 12 1a persona del present d'indicatiu acabat en c (ex: conec, no coneixo) Imperatius positiu en plural: beu, beveu Excepcions: dir, estar, poder i voler (digues, digueu) (estigues, estigueu) e) CORRELACIONS si estudiaves, aprovaries si estudiessis, aprovaries si haguessis estudiat, hauries aprovat f) SER O ESTAR localitzacions ser objectes/ territoris: Barcelona és a Catalunya ser persona (presència eventual): no soc a casa estar persona (permanència) estaré tot l'any a Berlín qualitats ser objectes: la casa és vella estar persona (eventuals): està trist ser persona: (duradores): la mare és gran locucions adverbials i preposicionals estar estic a favor de la vaga el pis està en venda g) APUNTS ORTOGRÀFICS formes que no porten Dièresi: infinitiu, gerundi, futur, condicional 17.
FONÈTICA a) VOCALS 13 LLETRA FONÈTICAMENT EXCEPCIONS A [a] t'ha Quan la a o la e és neutre s'escriu [ə] Te (pronom) [ə] E [e] tancada té [ε] oberta te (infusió) U [u] t'ho Quan hi ha diftong (creixent/ decreixent) la i i la u es "transformen" en semivocals u [ ] Següent i [j] Reina I [i] t'hi O [о] tancada donen [ɔ] oberta prou Sons sords: [p], [t], [k], [f], [ഽ], [s], [tഽ], [ts] Sons sonors: [b], [d], [g], [v], [ჳ], [z] [dჳ], [dz] + resta de consonants + totes les vocals (a,e,i,o,u) b) CONSONANTS Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar sor son sor son sor son sor son sor son sor son oclusiva p b t d k g nasal m ɱ n ɲ ŋ lateral l ʎ vibrant ɾ r fricativa β f v ð s z ʃ ʒ ɣ africada ts tz tʃ dʒ c) CANVIS VOCÀLICS 14 Elisió: vocal neutra + vocal forta quina hora és?
[ɔ] [e] Hiat: no hi ha canvi història [iə] Diftong: - si la u és diftong, utilitzem [w] quatre - si la i és diftong, utilitzem [j] aire d) canvis consonàntics Ensordiment Abans de pausa actitu[t] so sonor seguit de vocal tu[p] obert Sonorització consonant sorda seguida de sonor mé[z] gran consonant sorda fricativa i africada seguida de vocal ba[v] humit Assimilació del punt d'articulació Labialització /n/ + bilabial = [m] u[m] bol /n/ + labiodental [ɱ] i[ɱ]fern Palatalització /l/ + palatal= = ʎ] (e[ʎ] xarop) /n/ + palatal = [ɲ] (a[ɲ]xova) VELARITZACIÓ: /n/ + velar = [ŋ] (cra[ŋ]c) , un [d ̪ ]os) ASSIMILACIÓ: /s/ a vibrants i palatals = [ɾ] [ʒ] (no sona la s) (dos [ɾ]ius, el[ʒ] joves) Geminació duplicació d'un so: - indicat gràficament (col·lecció, immòbil, innocent) - en els grups bl, cl, gl, en posició planta abans de vocal (poble [bbl], miracle [kkl], segle [ggl]) Emmudiment /b/ /p/ /r/ /s/ /t/ no sonen (amb, camp, arbre, aquest, sant) Sensibilització Es recuperen els sons emmudits Al·lòfons Transcripció /b/ /d/ /g/ - oclusives [b] [d] [g]: precedides de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
També [d] després de lateral 15 16