Repàs de Conceptes Clau de Literatura

• a) Ubi sunt
• b) Carpe diem
• c) Donna angelicata
• d) Locus amoenus

Resposta: b) Carpe diem. El tòpic 'carpe diem' ens insta a aprofitar el present, especialment la joventut, ja que el temps passa ràpidament.

• a) Coneix només els fets externs de la història
• b) Sap els pensaments i sentiments dels personatges
• c) Participa en la història com un personatge més
• d) Es limita a descriure l'espai on succeeix l'acció

Resposta: b) Sap els pensaments i sentiments dels personatges. El narrador omniscient coneix tots els aspectes de la història, incloent-hi els pensaments i sentiments dels personatges.

• a) La fortalesa d'un heroi
• b) Un punt feble o vulnerable
• c) Un símbol de saviesa
• d) Un element de la natura

Resposta: b) Un punt feble o vulnerable. L'expressió 'el taló d'Aquil·les' fa referència al punt feble o vulnerable d'una persona, inspirada en el mite d'Aquil·les.

• a) Al·literació
• b) Metàfora
• c) Hipèrbole
• d) Hipèrbaton

Resposta: b) Metàfora. La metàfora és una figura retòrica semàntica que altera el significat habitual de les paraules per donar més força o bellesa al missatge, com en l'exemple de les perles de la boca.

• a) El conte té més personatges que la novel·la
• b) La novel·la és més breu i concentrada que el conte
• c) El conte és més breu i concentrat que la novel·la
• d) La novel·la no té trama, només personatges

Resposta: c) El conte és més breu i concentrat que la novel·la. El conte és un relat breu i concentrat, mentre que la novel·la és més extensa i complexa en trama i personatges.

• a) Joan Maragall
• b) Santiago Rusiñol
• c) Caterina Albert
• d) Àngel Guimerà

Resposta: c) Caterina Albert. Caterina Albert va utilitzar el pseudònim de Víctor Català per publicar les seves obres, sent Solitud una de les més conegudes.

• a) Al·literació
• b) Metàfora
• c) Hipèrbole
• d) Anàfora

Resposta: b) Metàfora. La metàfora és una figura retòrica semàntica que altera el significat habitual de les paraules per donar més força o bellesa al missatge, substituint un terme per un altre amb una relació de semblança.

• a) Ubi sunt
• b) Carpe diem
• c) Beatus ille
• d) Locus amoenus

Resposta: b) Carpe diem. El tòpic literari 'carpe diem' convida a aprofitar el moment present, especialment la joventut i la vida, ja que el temps passa ràpidament.

• a) Hipèrbole
• b) Anàfora
• c) Al·literació
• d) Metonímia

Resposta: b) Anàfora. L'anàfora és la figura retòrica que consisteix en la repetició d'una paraula o expressió al començament de diversos versos o frases per emfatitzar una idea o crear un efecte rítmic.

• a) Que només serveix per entretenir.
• b) Que pot influir en la societat denunciant injustícies i criticant.
• c) Que només és útil per a les classes socials altes.
• d) Que només reflecteix la realitat, sense capacitat de canvi.

Resposta: b) Que pot influir en la societat denunciant injustícies i criticant.. La literatura com a 'arma social' implica que té la capacitat d'influir en la societat, denunciant injustícies, criticant i transmetent idees que poden transformar la manera de pensar dels lectors.

• a) L'acte és més curt que l'escena.
• b) L'acte és una gran divisió de l'obra i l'escena és una divisió més petita dins l'acte.
• c) L'acte només inclou diàlegs, mentre que l'escena inclou narració.
• d) No hi ha diferència, són sinònims.

Resposta: b) L'acte és una gran divisió de l'obra i l'escena és una divisió més petita dins l'acte.. L'acte és una de les divisions principals d'una obra teatral, mentre que l'escena és una divisió més petita dins d'un acte. Els canvis d'escena solen estar marcats per l'entrada o sortida de personatges.

• a) Acaba en paraula aguda.
• b) Acaba en paraula esdrúixola.
• c) Acaba en paraula plana.
• d) No té cap característica específica.

Resposta: c) Acaba en paraula plana.. La rima femenina es defineix perquè acaba en una paraula plana, mentre que la rima masculina acaba en una paraula aguda.

• a) Acaba en paraula aguda.
• b) Acaba en paraula plana.
• c) Acaba en paraula esdrúixola.
• d) No té cap patró específic.

Resposta: b) Acaba en paraula plana.. La rima femenina es caracteritza per acabar en una paraula plana, mentre que la rima masculina acaba en una paraula aguda.

• a) Joan Maragall
• b) Santiago Rusiñol
• c) Víctor Català
• d) Narcís Oller

Resposta: c) Víctor Català. Caterina Albert utilitzava el pseudònim de Víctor Català per publicar les seves obres, sent 'Solitud' una de les més conegudes.

• a) Al·literació
• b) Metàfora
• c) Hipèrbole
• d) Anàfora

Resposta: b) Metàfora. La metàfora és una figura retòrica semàntica que altera el significat habitual de les paraules per enriquir el missatge.

• a) La Julieta
• b) La Natàlia (Colometa)
• c) La Teresa
• d) La Cinta

Resposta: b) La Natàlia (Colometa). La Natàlia, també coneguda com a Colometa, és el personatge que millor representa com les dones estaven sotmeses al marit i a les tasques de la llar en l'època reflectida a 'La plaça del Diamant'.

• a) La descripció detallada d'espais exteriors
• b) L'exploració dels sentiments i pensaments dels personatges
• c) La narració d'esdeveniments històrics
• d) L'ús de diàlegs extensos

Resposta: b) L'exploració dels sentiments i pensaments dels personatges. La novel·la psicològica es distingeix per aprofundir en el món interior dels personatges, explorant les seves emocions, pensaments i conflictes interns.

• a) Com una dona realista amb defectes i virtuts
• b) Com una dona idealitzada, pura i gairebé divina
• c) Com una dona rebel que desafia les convencions socials
• d) Com una dona misteriosa i enigmàtica

Resposta: b) Com una dona idealitzada, pura i gairebé divina. La 'donna angelicata' és un tòpic literari que presenta la dona estimada com un ésser perfecte, sense defectes i proper a la divinitat, una idealització més que una representació realista.

• a) El rebuig de la subjectivitat i l'emoció.
• b) La valoració de l'art i la sensibilitat.
• c) L'admiració per la societat burgesa.
• d) La defensa de les tradicions clàssiques.

Resposta: b) La valoració de l'art i la sensibilitat.. El Modernisme es caracteritza per la valoració de l'art, la sensibilitat, el simbolisme i la subjectivitat, així com per l'oposició a la societat burgesa.

• a) La metàfora
• b) L'hipèrbaton
• c) L'al·literació
• d) La rima consonant

Resposta: a) La metàfora. La metàfora és una figura retòrica semàntica que altera el significat habitual de les paraules per donar més força o bellesa al missatge.

• a) Té rima consonant i mètrica irregular.
• b) No té ni rima ni mètrica fixa.
• c) Té mètrica regular però no rima.
• d) Té rima assonant i mètrica regular.

Resposta: c) Té mètrica regular però no rima.. El vers blanc es caracteritza per tenir una mètrica regular, és a dir, un nombre fix de síl·labes, però no presenta rima.

• a) Té mètrica regular i rima consonant.
• b) No té mètrica ni rima.
• c) Té mètrica regular però no rima.
• d) Té rima però no mètrica.

Resposta: c) Té mètrica regular però no rima.. El vers blanc es caracteritza per tenir una mètrica regular, és a dir, un nombre determinat de síl·labes en cada vers, però no utilitza rima.

• a) Segueix una mètrica estricta i rima consonant.
• b) No segueix ni mètrica fixa ni rima regular.
• c) Té una mètrica regular però no rima.
• d) Segueix una rima assonant però no mètrica.

Resposta: b) No segueix ni mètrica fixa ni rima regular.. El vers lliure es defineix per la seva absència de mètrica i rima fixes, donant total llibertat al poeta en la seva composició.

• a) L'acte és més curt que l'escena.
• b) L'acte és una divisió més gran i l'escena és més petita, que canvia amb l'entrada o sortida de personatges.
• c) L'escena inclou diversos actes.
• d) No hi ha diferència entre acte i escena.

Resposta: b) L'acte és una divisió més gran i l'escena és més petita, que canvia amb l'entrada o sortida de personatges.. L'acte és una de les divisions principals de l'obra, mentre que l'escena és una subdivisió dins de l'acte, que sol canviar quan un personatge entra o surt.

• a) La certesa del futur i la permanència de les coses.
• b) La reflexió sobre el pas del temps i la pèrdua del passat.
• c) La importància de viure el present sense recordar el passat.
• d) L'alegria per les persones i coses que romanen al present.

Resposta: b) La reflexió sobre el pas del temps i la pèrdua del passat.. El tòpic 'Ubi sunt' es caracteritza per reflexionar sobre el pas del temps i la desaparició de persones, llocs o moments que ja no existeixen.

• a) La hipèrbole altera l'ordre de les paraules i l'hipèrbaton exagera una idea.
• b) La hipèrbole és una comparació i l'hipèrbaton una metàfora.
• c) La hipèrbole exagera una idea i l'hipèrbaton altera l'ordre de les paraules.
• d) Són figures retòriques idèntiques.

Resposta: c) La hipèrbole exagera una idea i l'hipèrbaton altera l'ordre de les paraules.. La hipèrbole és una exageració per emfatitzar, mentre que l'hipèrbaton altera l'ordre normal de les paraules en una frase.

• a) Dos tercets i dos quartets amb versos octosíl·labs.
• b) Dos quartets i dos tercets amb versos decasíl·labs o hendecasíl·labs.
• c) Tres quartets i un tercet amb versos alexandrins.
• d) Quatre quartets amb versos lliures.

Resposta: b) Dos quartets i dos tercets amb versos decasíl·labs o hendecasíl·labs.. El sonet italià es compon de 14 versos decasíl·labs o hendecasíl·labs, distribuïts en dos quartets i dos tercets, amb una estructura de rima específica.

• a) El tipus de personatges que hi apareixen.
• b) El desenllaç de la història.
• c) La presència o absència de música.
• d) L'ús de diàlegs o monòlegs.

Resposta: b) El desenllaç de la història.. La tragèdia presenta conflictes greus amb un final infeliç, mentre que la comèdia tracta situacions humorístiques amb un final feliç.

• a) L'ús exclusiu de personatges històrics.
• b) La barreja d'elements tràgics i còmics.
• c) La manca de conflictes rellevants.
• d) La presència constant de música i dansa.

Resposta: b) La barreja d'elements tràgics i còmics.. El drama combina elements de la tragèdia i la comèdia, mostrant conflictes humans d'una manera més realista.

• a) La tragèdia presenta conflictes lleugers, mentre que la comèdia presenta conflictes greus.
• b) La tragèdia presenta conflictes greus, mentre que la comèdia presenta situacions quotidianes o humorístiques.
• c) La tragèdia i la comèdia presenten el mateix tipus de conflictes.
• d) La tragèdia no presenta conflictes, a diferència de la comèdia.

Resposta: b) La tragèdia presenta conflictes greus, mentre que la comèdia presenta situacions quotidianes o humorístiques.. La tragèdia se centra en conflictes greus, mentre que la comèdia aborda situacions més lleugeres i humorístiques.

• a) El cal·ligrama utilitza només imatges, mentre que el poema visual utilitza només text.
• b) El cal·ligrama combina paraules per formar un dibuix, mentre que el poema visual pot incloure altres elements visuals.
• c) El cal·ligrama és sempre en blanc i negre, mentre que el poema visual és sempre a color.
• d) No hi ha cap diferència real entre un cal·ligrama i un poema visual.

Resposta: b) El cal·ligrama combina paraules per formar un dibuix, mentre que el poema visual pot incloure altres elements visuals.. El cal·ligrama es defineix per l'ús de paraules per crear un dibuix, mentre que el poema visual és més ampli i pot incorporar altres elements visuals a més del text.

• a) Té pocs trets i no canvia al llarg de la història.
• b) És simple i fàcil de predir.
• c) És complex, profund i evoluciona al llarg de l'obra.
• d) Sempre és el protagonista principal.

Resposta: c) És complex, profund i evoluciona al llarg de l'obra.. Un personatge rodó es defineix per la seva complexitat i capacitat de canviar i evolucionar durant el transcurs de la història, mostrant diverses facetes i profunditat psicològica.

• a) El narrador.
• b) El simbolisme.
• c) L'espai.
• d) Els personatges.

Resposta: b) El simbolisme.. El simbolisme és un recurs literari, però no un element formal bàsic de la narrativa com ho són el narrador, els personatges i l'espai.

• a) El personatge pla és més complex i canvia al llarg de l'obra, mentre que el rodó és simple i no evoluciona.
• b) El personatge rodó és més complex i canvia al llarg de l'obra, mentre que el pla té pocs trets i no evoluciona gaire.
• c) Tots dos personatges són igual de complexos, però el pla té més interaccions amb altres personatges.
• d) El personatge pla sempre és el protagonista, mentre que el rodó és un personatge secundari.

Resposta: b) El personatge rodó és més complex i canvia al llarg de l'obra, mentre que el pla té pocs trets i no evoluciona gaire.. El personatge rodó es caracteritza per la seva complexitat i evolució al llarg de la història, mentre que el personatge pla és simple i no canvia.

• a) Una obra que combina text i imatges, on el text forma un dibuix.
• b) Un poema visual que utilitza només imatges.
• c) Una obra teatral que combina música i dansa.
• d) Un tipus de novel·la experimental.

Resposta: a) Una obra que combina text i imatges, on el text forma un dibuix.. Un cal·ligrama és una composició que uneix paraules i imatges, disposant el text de tal manera que formi un dibuix.

• a) Un conflicte lleu i un final feliç.
• b) Un conflicte còmic i un final inesperat.
• c) Un conflicte greu i un final fatal.
• d) Un conflicte quotidià i un final obert.

Resposta: c) Un conflicte greu i un final fatal.. La tragèdia es caracteritza per presentar un conflicte greu que porta a un desenllaç fatal per al protagonista.

• a) El conte té més personatges.
• b) La novel·la és més extensa i complexa.
• c) El conte sempre té un final feliç.
• d) La novel·la és sempre de ciència ficció.

Resposta: b) La novel·la és més extensa i complexa.. La novel·la és més llarga i té una trama més complexa, mentre que el conte és breu i concentrat.

• a) Sonet
• b) Faula
• c) Oda
• d) Tragèdia

Resposta: b) Faula. La faula és un subgènere narratiu breu amb finalitat moral, sovint amb animals.

• a) 6
• b) 8
• c) 4
• d) 10

Resposta: c) 4. Un tetrasíl·lab té 4 síl·labes.

• a) Coincideixen només les vocals des de l'última vocal tònica.
• b) Coincideixen vocals i consonants des de l'última vocal tònica.
• c) No hi ha cap coincidència de sons entre els versos.
• d) Només rimen els versos parells.

Resposta: b) Coincideixen vocals i consonants des de l'última vocal tònica.. La rima consonant es caracteritza per la coincidència de vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica entre dos o més versos.

• a) Una estrofa de dos versos.
• b) Una estrofa de tres versos.
• c) Una estrofa de quatre versos d'art major.
• d) Una estrofa de vuit versos.

Resposta: c) Una estrofa de quatre versos d'art major.. Un quartet és una estrofa composta per quatre versos d'art major, és a dir, versos de nou síl·labes o més.

• a) Un vers que no té rima ni mètrica.
• b) Un vers que té rima però no mètrica.
• c) Un vers que té mètrica regular però no rima.
• d) Un vers que té rima consonant.

Resposta: c) Un vers que té mètrica regular però no rima.. El vers blanc es caracteritza per tenir una mètrica regular, és a dir, un nombre determinat de síl·labes, però no presenta rima amb altres versos.

• a) El narrador omniscient només coneix els fets externs, mentre que l'intern coneix els pensaments.
• b) El narrador omniscient ho sap tot i sol parlar en tercera persona, mentre que l'intern participa en la història.
• c) El narrador omniscient sempre és un personatge, mentre que l'intern mai no ho és.
• d) El narrador omniscient només pot parlar en primera persona, mentre que l'intern en tercera.

Resposta: b) El narrador omniscient ho sap tot i sol parlar en tercera persona, mentre que l'intern participa en la història.. El narrador omniscient ho sap tot i sol parlar en tercera persona, mentre que el narrador intern participa en la història com a personatge i explica només allò que coneix.

• a) Les repeticions de sons al final de cada vers.
• b) Les dues parts en què es divideix un vers llarg.
• c) Els elements decoratius en un poema visual.
• d) Els personatges principals d'una obra teatral.

Resposta: b) Les dues parts en què es divideix un vers llarg.. Els hemistiquis són les dues parts en què es divideix un vers llarg. La cesura és la pausa interna que separa aquests dos hemistiquis.

• a) Indicar el final d'una estrofa.
• b) Separar els dos hemistiquis.
• c) Marcar la rima entre dos versos.
• d) Introduir una metàfora.

Resposta: b) Separar els dos hemistiquis.. La cesura és la pausa interna que separa els dos hemistiquis en un vers llarg.

• a) Metonímia
• b) Al·literació
• c) Personificació
• d) Hipèrbole

Resposta: b) Al·literació. L'al·literació és la figura retòrica que consisteix en la repetició de sons similars en una frase o vers, creant un efecte sonor específic.

• a) Al·literació
• b) Personificació
• c) Metonímia
• d) Hipèrbole

Resposta: c) Metonímia. La metonímia és la figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat o proximitat.

• a) Al·literació
• b) Metonímia
• c) Personificació
• d) Hipèrbole

Resposta: c) Personificació. La personificació és la figura retòrica que atribueix qualitats o accions pròpies dels éssers humans a objectes inanimats, animals o idees abstractes.

• a) Hipèrbole
• b) Anàfora
• c) Polisíndeton
• d) Hipèrbaton

Resposta: b) Anàfora. L'anàfora és precisament la repetició d'una o més paraules al principi de frases o versos consecutius, un recurs molt utilitzat per emfatitzar un concepte o crear un efecte rítmic.

• a) Anàfora
• b) Hipèrbole
• c) Polisíndeton
• d) Hipèrbaton

Resposta: c) Polisíndeton. El polisíndeton és la repetició de conjuncions (com 'i', 'ni', 'o') més enllà del que és gramaticalment necessari, creant un efecte de lentitud o èmfasi.

• a) Anàfora
• b) Hipèrbole
• c) Polisíndeton
• d) Al·literació

Resposta: b) Hipèrbole. La hipèrbole és una exageració intencionada de la realitat per emfatitzar una idea o crear un efecte còmic o dramàtic.

• a) Locus Amoenus
• b) Carpe Diem
• c) Beatus Ille
• d) Ubi Sunt

Resposta: b) Carpe Diem. El tòpic literari 'Carpe Diem' precisament ens anima a gaudir de l'ara i del moment.

• a) Narrador protagonista
• b) Narrador testimoni
• c) Narrador omniscient
• d) Narrador equiscient

Resposta: c) Narrador omniscient. El narrador omniscient té accés a tota la informació de la història, incloent-hi els pensaments i sentiments dels personatges.

• a) Una fortalesa inexpugnable
• b) Un punt feble o vulnerable
• c) Un acte d'heroisme
• d) Un tresor amagat

Resposta: b) Un punt feble o vulnerable. 'El taló d'Aquil·les' fa referència a aquella debilitat o punt vulnerable que, tot i ser petit, pot causar la caiguda d'algú.

• a) Maria-Mercè Marçal
• b) Mercè Rodoreda
• c) Caterina Albert
• d) Montserrat Roig

Resposta: b) Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda és l'autora de 'La plaça del Diamant', una novel·la clau de la literatura catalana.

• a) Teresa
• b) Natàlia
• c) Sílvia
• d) Carme

Resposta: b) Natàlia. La protagonista de 'La plaça del Diamant' es diu Natàlia, tot i que és coneguda com a Colometa.

• a) Un lloc de celebració i festa
• b) Un reflex dels canvis històrics i emocionals de la protagonista
• c) Un espai aliè als problemes de la societat
• d) Un símbol de riquesa i prosperitat

Resposta: b) Un reflex dels canvis històrics i emocionals de la protagonista. L'espai de 'La plaça del Diamant', especialment Barcelona, reflecteix els canvis històrics i emocionals que viu la protagonista al llarg de la novel·la.

• a) Una exageració expressiva en el llenguatge.
• b) L'alteració de l'ordre normal de les paraules.
• c) La repetició de sons per crear musicalitat.
• d) Una comparació implícita entre dos elements.

Resposta: b) L'alteració de l'ordre normal de les paraules.. L'hipèrbaton és precisament l'alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase, sovint utilitzat en poesia per raons estilístiques o de rima.

• a) Simplificar la comprensió del missatge.
• b) Donar musicalitat i destacar un element.
• c) Crear frases més llargues i complexes.
• d) Evitar la repetició de paraules.

Resposta: b) Donar musicalitat i destacar un element.. L'hipèrbaton s'utilitza en poesia per a afegir musicalitat al vers i per a destacar certs elements de la frase, ja sigui per emfasitzar-los o per adaptar-los al ritme i la rima.

• a) La metàfora
• b) L'hipèrbole
• c) L'al·literació
• d) L'anàstrofe

Resposta: d) L'anàstrofe. Tot i que no és exactament el mateix, l'anàstrofe és una figura retòrica molt similar a l'hipèrbaton, ja que també implica una inversió de l'ordre normal de les paraules.