Guia d'Estudi de Morfologia, Sintaxi i Gèneres Literaris Catalans

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

Morfologia i sintaxi Apunts Català TOT Morfologia i sintaxi 1. ESTIL DIRECTE I INDIRECTE - Estil indirecte: és un text que explica cada un del successos (ex: jo volia anar al cinema; així que li vaig demanar a la mare. Li vaig dir…) Sempre en 3a persona i en passat. - Estil directe: es un diàleg (ex: - Mare, vull anar el cinema -li vaig dir- / -Hi vols anar amb el teu germà petit? - em va preguntar la mare) En present i amb l'ús de guionets 2. ORACIÓ COMPOSTA TRUC DEFINITIU Les dues frases poden anar soles?

Sí coordinada No subordinada Exemple: Juxtaposada (sense nexe, unit amb signes de puntuació) Coordinada (mateix nivell sintàctic) Subordinada (depèn d'una altra) Plou i fa fred plou (sí sola) fa fred (sí sola) = COORDINADA Vull que vinguis vull (necessita informació) = SUBORDINADA 2.1 COORDINADES Mateix nivell sintàctic. Independents. TIPUS: - Copulativa i, ni (suma): Menja i dorm - Disjuntiva o (opció): Estudies o treballes - Adversativa però, sinó (oposició): Vol venir però no pot 2.2 SUBORDINADES 1. Substantives (substituir per això) 2. Relatiu (substituir per adjectiu) 3. Adverbials (substituir per adverbi) 2.2.1. Subordinades Substantives Equivalen a un nom.

Substitueix per això Ex: Em preocupa que arribis tard Em preocupa això TIPUS TAULA FUNCIONS SUBSTANTIVES Funció Exemple Subjecte Que vingui m'agrada CD Vull que vingui Atribut La idea és estudiar CRV S'oblida que... COMPLETIVES Nexe: QUE Ex: Vull que vinguis INTERROGATIVES Nexes: qui, què, on, quan, com, quant, si Ex:No sé què vols D'INFINITIU Sense nexe. Verb en infinitiu. Ex: M'agrada estudiar CN La idea de venir CAdj Content de venir 2.2.2 Subordinades de Relatiu Equivalen a adjectiu. Substitueix per adjectiu.

Ex: La noia que canta La noia cantant / cantaire TENEN ANTECEDENT Ex: El llibre que llegeixo Antecedent = llibre PRONOMS RELATIUS Forma Ús que general qui persones què coses amb preposició el qual formal on lloc TIPUS: 1. Especificatives Sense comes Els alumnes que estudien aproven (restringeix) 2. Explicatives Amb comes Els alumnes, que estudien, aproven (explica) RELATIU VS SUBSTANTIVA Té antecedent? Sí relatiu No substantiva Ex: M'agrada el que fas (NO antecedent real substantiva de relatiu) El llibre que llegeixo (Sí antecedent relatiu) 2.2.3 Subordinades Adverbials Equivalen a adverbi.

Substitueix per: allà, així, llavors TIPUS D'ADVERBIALS Temps quan, mentre Final perquè + subjuntiu Mode com Condicional si Lloc on Concessiva encara que Causal Perquè Comparativa més que MAPA MENTAL DEFINITIU: COORDINADA mateix nivell SUBORDINADA depèn SUBSTANTIVA això RELATIU adjectiu + antecedent ADVERBIAL adverbi 3. Pronoms Febles Funció Pronom CD determinat el, la, els, les CD indeterminat en CI li, els CRV en / hi CC lloc hi Atribut ho TRUC DEFINITIU: CD Què? CI A qui? CRV de + cosa EN (parlo de tu —> EN parlo) CC LLOC a/en + lloc HI (vaig a casa hi vaig) ATRIBUT ser/estar/semblar Fet Literari Apunts Català TOT Estudi del Fet Literari 1.

TÒPICS LITERARIS 1.1 Sobre el pas del temps i la vida humana 1. TEMPUS FUGIT el temps passa ràpidament 2. VITA FLUMEN la vida flueix com un riu cap a la mort 3. UBI SUNT? on son els grans personatges del passat? 4. THEATRUM MUNDI el món és com una obra de teatre 5. HOMO VIATOR L'home, un viatger, un caminant 1.2 Sobre l'amor i les relacions humanes 1. DONNA ANGELICATA Idealització de la dona 2. COLLIGE, VIRGO, ROSAS Aprofita la joventut i la bellesa abans que passin 3. DESCRIPTIO PUELLAE Descripció de la dona 4. AMOR POST MORTEM L'amor continua després de la mort 5. AMOR FERUS Amor com passió descontrolada i destructiva 1.3 Sobre la natura 1.

LOCUS AMOENUS Lloc agradable, paisatge ideal i paradisíac 2. L'ARCÀDIA representa una regió paradisíaca en què la vida transcorre feliçment. Motiu molt vinculat al tòpic anterior. 1.4 Sobre la mort 1. MORS OMNIA AEQUAT La mort ens arriba a tots 2. COTIDIE MORIMUR, "morim cada dia" una mica, la mort com a destí ineludible 3. MEMENTO MORI, "recorda que has de morir"; la certesa de la mort esdevé una reflexió alliçonadora. 1.5 Tòpics Filosòfics i Morals 1. BEATUS ILLE "feliç aquell" que viu en contacte amb la natura, lluny dels neguits que provoquen els negocis i les guerres. 2. VANITAS VANITATUM Tot és vanitat i efímer 3. FORTUNA REGINA MUNDI La fortuna governa el món 4.

AUREA MEDIOCRITAS Elogi de la moderació, d'una vida sense excessos. La felicitat es troba en el terme mitjà, sense excessos ni misèria. 5. CONTEMPTUS MUNDI El menyspreu del món material i la recerca d'una vida espiritual. 2.

Mètrica 2.1 El Vers Recompte sil·làbic: Fins a l'última síl·laba tònica No em prenguis el pèl Nombre de síl·labes: Art major (minúscula) Més de 8 Art menor (majúscula) Fins a 8 Versos isosil·làbics: Aquells que tenen el mateix nombre de síl·labes en un poema Versos anisosil·làbics: No tenen el mateix nombre de síl·labes en un poema Tipus de versos: Art menor: Trisíl·lab 3 Tetrasíl·lab 4 Pentasíl·lab 5 Hexasíl·lab 6 Heptasíl·lab 7 Octosíl·lab 8 Art major: Enneasíl·lab 9 Decasíl·lab 10 Hendecasíl·lab 11 Alexandrí 12 2.2 L'Estrofa Tipus de versos: Apariat Versos rimen de dos en dos Tercet 3 versos Quarteta 4 versos d'art menor Quartet 4 versos d'art major Quintet 5 versos (ABABA,ABBAB,ABAAB…) Octava 8 versos Dècima 10 versos (isosil·làbics i heptasíl·labs) Elisió: S'elimina una vocal perquè dues vocals juntes sonin millor "L'amic" en lloc de "el amic".

Sinalefa: Dues vocals de paraules diferents es pronuncien en una sola sílaba. "viu encara" viu_en-ca-ra.

Composicions d'estrofes: Composició Característiques Rima Exemple Romanç Nombre indefinit de versos octosíl·labs (8 síl·labes) Parells: Assonants Senars: Lliures Caminava pel camí vell/quan la tarda s'apagava Sonet Poema de 14 versos decasíl·labs o alexandrins, dividits en 2 quartets i 2 tercets Consonant Estructura típica: ABBA ABBA CDC DCD 2.3 La Rima Tipus de rima: Assonant Repetició de sons vocàlics Consonant Repetició sons vocàlics i consonàntics Versos amb rima Encadenada (abab), Creuada (abba) Versos sense rima Blanc: Mateix nombre de síl·labes sense rima Lliure: Sense mètrica fixa ni rima Femenina Acaba en plana o esdruixola Masculina Acaba en aguda 2.4 La Cesura Pausa interna dins d'un vers llarg La nit és silenciosa "" i el vent no dorm 2.5 Tipus d'estructura - Estructura externa: és com està organitzat visualment el poema.

Per exemple, el nombre de versos, estrofes, la rima o la mètrica. - Estructura interna: és com s'organitzen les idees o sentiments dins del poema. Per exemple, introducció, desenvolupament i final, o el canvi d'emocions i temes. 2.6 Temes Literaris Amor, Desig, Desamor, Mort, Pas del temps, Identitat, Crítica social, Relació amb la natura ( A la pregunta del exàmen: Quin és el tema que planteja el poema? Respondre: El tema principal del poema és la reflexió de _______. Això s'observa quan l'autor descriu ______. Aquest tema reforça el sentiment de ____. ) 3.

Expressions Grecollatines Expressió Significat Ad kalendas graecas "Per les calendes gregues" (una cosa que mai passarà) Alea jacta est La decisió ja està presa i és irreversible. Caixa de Pandora Font de problemes inesperats. Cant de sirena Temptació, esquer, paraules falses, aduladores. Carpe diem Aprofita el moment present Cavall de Troia Engany per infiltrar-se en un lloc enemic. Citius, Altius, Fortius "Més ràpid, més alt, més fort" (lema olímpic). Complex d'Èdip Atracció inconscient del fill per la mare. Crit de Cassandra Advertiment ignorat que després es compleix. Entre Escil·la i Caribdis Estar atrapat entre dos perills sense sortida fàcil.

Errare humanum est Tots podem cometre errors, és natural equivocar-se. Ex abrupto Fer o dir alguna cosa de manera sobtada i brusca. Espasa de Dàmocles Perill constant que amenaça algú amb poder. Fiat lux "Que es faci la llum", al·lusió a la creació. Fil d'Ariadna Guia per sortir d'una situació complicada. In vino veritas L'alcohol fa que la gent digui la veritat. Laberint de Dèdal Trobar-se en una situació confusa i difícil de sortir. Memento mori Recorda que has de morir (reflexió sobre la mortalitat). Mens sana in corpore sano La salut mental i física són inseparables.

Narcisisme Tenir excessiva admiració per un mateix Odissea Viatge llarg i ple d'advesitats Poma de la discòrdia Que provoca disputes o tensions entre persones o grups. Quimera Una cosa irreal o impossible. Sic transit gloria mundi La glòria i el poder són efímers. 4. Gèneres Literaris 4.1 Gènere Narratiu Obres que expliquen una història mitjançant un narratiu.

Inclou: Novel·la Relat extens amb múltiples personatges i trames Conte Narració breu amb pocs personatges i trama concertada Llegenda Relat tradicional amb elements fantàstics o històrics Faula Història amb animals personificats que transmet una moralitat, un ensenyament Rondalla Narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada especialment a un públic infantil Mite Historia fabulosa sobre un personatge, generalment déus o herois antics 4.2 Gènere Líric Expressa sentiments/emocions en vers o prosa poètica. Inclou: Poema Estructurat en versos i estrofes que poden rimar o ser lliures Oda Poema d'elogi o exaltació Taló d'Aquil·les Punt feble d'una persona o cosa.

Veni, vidi, vici He arribat, he vist i he vençut (triomf ràpid). Viatge a l'Hades Referència a la mort. Vox populi, vox Dei "La veu del poble és la veu de Déu". Cosa coneguda per tothom. Elegia Poema que expressa tristesa o dol Himne Poema patriòtic o religiós Ègloga Monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seves penes amoroses enmig d'un paisatge ideal Epopeia Narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris Epigrama Composició breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

Cal·ligrama Poema o escrit en què les lletres formen un dibuix que té relació amb el contingut, uneix forma i contingut. 4.3 Gènere dramàtic Obres escrites per ser representades en escenes.

Inclou: Tragèdia Obres amb un desenllaç tràgic Comèdia Obres amb elements humorístics i finals feliços Drama Mescla d'elements tràgics i còmics Melodrama Obra que posa èmfasi en els sentiments per commoure l'espectador Farsa Comèdia burlesca normalment en un sol acte Sainet Peça teatral curta, còmica i caricaturesca Entremès Peça teatral breu, de caràcter caricaturesc, que es representava en un descans de la comèdia ( a partir del segle XVIII es confon emb el sainet) Acte Sacramental Representació religiosa Misteri Representació dels misteris de la fe cristiana (Ex: Nadal) Òpera Gènere totalment cantat de tema generalment tràgic inspirat en la mitologia o llegenda 4.4 Gènere didàctic Textos amb funció educativa o reflexiva Assaig Text reflexiu sobre un tema Crònica Relat històric o periodístic Autobiografia/Memòries Narració de la propia vida 5.

Figures Retòriques Al·literació Repetició de mateixos o semblants sons "Vinyes verdes vora el mar" Paronomàsia S'oposen dos mots que només es diferencien en algun so "Sagna i signa" Anàfora Repetició de mot al començament de dos o més versos "Seràs roure Seràs mar Seràs aire" Asíndeton Molts de signes de puntuació. No hi ha conjuncions " Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" Hipèrbaton Alteració de l'ordre sintàctic habitual "És l'amo un homenàs de bona planta" (L'amo és un homenàs de bona planta) Polisíndeton Acumulació de conjuncions "El poble és i tu i tu i tu i tot" Paral·lelisme Repetició en versos la mateixa estructura sintàctica "Seràs brau o de pau?

Seràs carn d'escorxador o màrtir nacional? " Quiasme Intercanviar l'ordre dels elements en dues oracions "Cal menjar per a viure i no viure per a menjar" Antítesi Contraposició de dos mots "M'exalta el nou i m'enamora el vell" Comparació Relació de semblança entre dos termes que s'estableix mitjançant el nexe com "Prim com un fideu" Epítet Adjectiu innecessari "La neu blanca" Metàfora Associació de dos termes, un de real i un d'imaginari, als quals s'atribueix una semblança.

"la llana és un núvol" Metonímia Designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una proximitat "Hem comprat un Picasso" (un quadre pintat per Picasso) Oxímoron Uneix dos mots de sentit contradictori "Silenci sonor" Paradoxa Idea que sembla contradictòria, però que pot amagar una veritat profunda. "Vesteix-te a poc a poc, que tens pressa." Sinècdoque Designar un tot amb el nom d'una part.

"Viu sota un sostre de lloguer" (sostre=casa) Sinestèsia Barreja sensacions de sentits sensorials diferents "Música dolça" (música=oïda, dolça=gust) Hipèrbole Exageració de la realitat "M'estic morint de gana" Ironía Expressió d'un significat contrari del que en el fons vol transmetre l'autor(to humorístic) "Que bonic, s'ha trencat" Personificació Atribució de qualitats humanes a animals o éssers inanimats. "Les flors ballen" 6. Tipus de Narrador 6.1 Narrador en 1a persona Protagonista El narrador explica la història des de la seva pròpia perspectiva Utilitza el pronom "jo" i transmet la seva experiència i emocions. Exemple: "Vaig sortir de casa amb el cor accelerat.

Jo sabia que no el tornaría a veure mai més" Testimoni No és el protagonista, però explica la història des del seu punt de vista, com un personatge secundari que observa els fets. Exemple: "Ell va marxar sense mirar enrere. Jo sabia que no el tornaria a veure mai més." 6.2 Narrador en 2a persona Dirigeix la història al lector o a un personatge fent servir "tu". És poc comú i genera un efecte immersiu. Exemple: "Et despertes en una habitació fosca. No saps com hi has arribat." 6.3 Narrador en 3a persona Omniscient Coneix tots els pensaments i emocions dels personatges, així com els esdeveniments passats i futurs.

Exemple: "Ella fingia estar tranquil·la, però per dins el seu cor bategava amb força." Extern Explica els fets des de fora sense accedir als pensaments dels personatges, com si fos una càmera. Exemple: "L'home va entrar a la sala, va mirar al seu voltant i es va asseure en silenci." Quasi omniscient o focalitzat Se centra en el punt de vista d'un sol personatge i explica només el que ell veu, pensa o sent. Exemple: "En Marc no entenia per què la Laia estava enfadada. Havia fet alguna cosa malament?" Fonètica i Varietats Dialectals Apunts Català TOT Fonètica i Varietats Dialectals 1. Varietats Dialectals del Català 1.1 Català Oriental 1.

ROSSELLONÈS Catalunya Nord, s'estén fins al sud de França - Fonètica: . Tendència al tancament o > u en posició tònica: gos [gús]. . Caiguda de la vocal neutra final en mots esdrúixols acabats en -ia: Famili (Família) - Lèxic: . Conté moltes paraules franceses catalanitzades: Craiun Llapis Jurnal Diari Voture Cotxe - Morfosintaxi: . La vocal final de la 1a persona del sg. del present d'indicatiu (canto, perdo,dormo) és una -i: jo canti, perdi, dormi… . Ús de pas com a adverbi de negació en comptes de no: Parli pas (No parlo) . El verb 'ser' té una flexió especial: sun, ets, ès, sem, seu,sun: Sun anat a Girona (He anat a Girona) 2.

ALGUERÈS Es parla a la ciutat de l'Alguer, situada a la costa nord-occidental de la illa de Sardenya (Itàlia) - Fonètica: . Les vocals a/e en síl·laba àtona es pronuncia [a]: mara, nabot. . No emmudiment dels sons oclusius finals: camp, tomb, estant, salt. - Lèxic: . Moltes paraules del sard catalanitzades: cabirany 'setembre' . També de l'italià: llumera 'llum', fatxa 'cara' - Morfosintaxi . La 1a persona del sg. del present d'indicatiu sense lletra final: Jo cant, Jo parl… 3. CENTRAL És el nostre dialecte, BCN, Girona i part de Tarragona Oriental (ja sabem com parlem, poc probable que entri, passo de desenvolupar-ho, merci) 4. BALEAR Illes Balears (Menork, Mallork i Eivissa) - Fonètica: .

Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia: Gabi (Gàbia) . Lodització: coi per coll, ui per ull, gai per gall . No emmudiment dels sons oclusius finals: camp, tomb, estant, salt. - Lèxic: Paraules pròpies: Al·lot Noi Ca Gos És ver És veritat - Morfosintaxi: . La 1a persona del sg. del present d'indicatiu sense lletra final: Jo cant, Jo parl… . Article salat generalitzat: es, sa, es, ses: sa cara . L'ús dels possessius àtons mon, ton, son: Mon pare 1.2 Català Occidental 1. NORD-OCCIDENTAL Lleida - Fonètica: . Pronunciació [ɲ] del grup vocal + in: fenya 'feina' . Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt: camp - Lèxic: .

Paraules pròpies: Escatxigar Esquitxar Padrí Avi Mixó Ocell - Morfosintaxi: . Desinència [o] de la 1a persona del sg. del present d'indicatiu: canto, perdo, dormo. . Pronunciació [e] en la desinència de la 3a persona del sg. (ell/a) d'alguns temps: cante, patie . Caiguda de la -v- i de la -i- en la desinència de l'imperfet d'indicatiu: cantae (cantava), fee (feia) . Pervivència de l'article definit masculí lo, los: Lo riu 2. VALENCIÀ València - Fonètica: . Caiguda freqüent de la -d- intervocàlica: llauraor (llaurador) . Pronunciació de la -r final: cantar, fuster . No emmudiment dels sons oclusius finals: camp, difunt, estant, salt.

- Lèxic: Paraules Pròpies: Xiqueta Nena Llavar Rentar Eixir Sortir - Morfosintaxi: . 1a conjugació (-ar) la 1a persona porta normalment -e: cante, parle, mire 2a (er/re) i 3a conjugació (ir) sovint NO porten eixa -e final: perd, tem, sent, patisc . 3 distàncies (demostratius): prop de mi este, açò, ací prop de tu eixe, això, ahí lluny aquell, allò, allà/allí . En la combinació de pronoms febles, l'ordre és sempre CI + CD (li no passa a hi): li'l, li la, li'ls, li les 2.

Fonètica: Sons Consonàntics - Tipus de modes d'articulació: Oclusius, Fricatius, Africats, Aproximants, Líquids i Nasals (cada mode pot contenir grafies sonores, sordes o ambdues) - Tipus de punt d'articulació (de la boca): Bilabials, Labiodentals, Dentals, Alveolars, Palatal i Velars 1. OCLUSIUS Aire surt de cop: [p] [b] [t] [d] [k] [g] BILABIALS Sord: [p] Pal Sonor :[b] Bata DENTALS Sord: [t] Toc Sonor: [d] Dau VELARS Sord: [k] Casa, Queixa Sonor: [g] Gota, Guix, Angle 2. FRICATIUS L'aire frega: [f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ] LABIODENTALS Sord: [f] Foc Sonors: [v] Val ALVEOLARS Sord: [s] Sac, Cel, Cançó Sonors: [z] Casa, Zero, Onze PALATALS Sord: [ʃ] Xec, Peix Sonor: [ʒ] Joc, Gent 3.

AFRICATS Oclusió + Fricció: [ts] [dz] [tʃ] [dʒ] ALVEOLARS Sord: [ts] Potser Sonor: [dz] Dotze PALATALS Sord: [tʃ] Cotxo, Raig Sonor: [dʒ] Formatge, Platja 4. APROXIMANTS [β] [ð] [ɣ] [j] [w] (són sempre sonors) Espirants BILABIALS [β]: Sabata DENTALS [ð]: Odi, Quadre VELARS [ɣ]: Farigola, Regle Vocàlics PALATALS [j]: Iode, Mai, Feien VELARS [w]: Teula, Quadre, Seuen 5. LÍQUIDS [l] [ʎ] [ɾ] [r] (són sempre sonors) Laterals ALVEOLARS [l]: Litre PALATALS [ʎ]: Llac, Coll, Rella Ròtics ALVEOLARS (BATEGANT) [ɾ]: Cara, Pebre ALVEOLARS (VIBRANT) [r]: Rosa, Arròs, Arma 6.

NASALS L'aire surt pel nas: [m] [ɱ] [n] [ɲ] [ŋ] (són sempre sonors) BILABIALS [m]: mà LABIODENTALS [ɱ]: Inflar, Àmfora ALVEOLARS [n]: Nen PALATALS [ɲ]: Nyap, Any, Bunyol VELARS [ŋ]: Sang, Angle, Conco Conjugacions Verbals Apunts Català TOT Conjugacions Verbals 1. Identificar la conjugació Conjugació Terminació infinitiu Exemple 1a -ar cantar 2a -er / -re témer, perdre 3a -ir dormir, servir 2. Formes No Personals Forma Com acaba Exemple Infinitiu -r cantar Gerundi -nt cantant Participi -t / -at / -ut / -it cantat 3. Modes Verbals Mode Què expressa Exemple Indicatiu fet real vinc Subjuntiu dubte, desig, possibilitat, hipòtesis (a no ser) vingui Imperatiu ordre, manar vine 4.

Temps Verbals 4.1 Indicatiu Temps Truc temporal Exemple Present ara canto Imperfet abans (duratiu) cantava Passat perifràstic passat acabat vaig cantar Pretèrit perfet passat connectat amb ara he cantat Plusquamperfet passat anterior a un passat havia cantat Futur després cantaré Condicional hipotètic cantaria 4.2 Subjuntiu Temps Exemple Present canti Imperfet cantés Perfet hagi cantat Plusquamperfet hagués cantat 5. Verbs Auxiliars (Haver) Persona Present jo he tu has ell/a ha nosaltres hem vosaltres heu ells/es han Ex: he cantat han sortit 6.

Com identificar ràpidament els temps verbals 6.1 Imperfet Pista: -va Ex: cantava 6.2 Futur Pista: -ré / -rà / -rem Ex: cantaré 6.3 Condicional Pista: -ria Ex: cantaria 6.4 Subjuntiu Pista: -i / -is / -in / és / essis / essin Ex: canti - cantés 7. Truc definitiu per l'examen porta "va"? imperfet porta "ria"? condicional porta "ré"? futur porta auxiliar (he, ha, havia)? compost Exemples: cantàvem imperfet indicatiu ha vingut perfet indicatiu cantaria condicional cantés imperfet subjuntiu