Guia d'Estudi de Literatura Catalana

I 126 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

1. Expliqueu els següents tòpics literaris. a. Ubi sunt: Tòpic que expressa la nostàlgia pel passat i de com passa el temps. Es fan preguntes sobre on són els herois del passat, que fa referència al fet que res dura per sempre. b. Memento mori: Tòpic que fa evitar l'orgull i la vanitat, recordant que tots morirem en algun moment i que la vida és fràgil. c. Locus amoenus: Tòpic que descriu un paisatge ideal i perfecte en el qual es presenta la naturalesa amb altesa i excel·lència d. Beatus ille: Tòpic que remarca la senzillesa que ofereix la vida en el camp i la felicitat que produeix a l'home fent referència al rebuig de les coses materials per exaltar la recerca d'una vida despreocupada. e.

Tempus fugit: Tòpic que ens adverteix que s'ha de gaudir la vida exaltant la rapidesa del pas del temps i la impossibilitat d'aturar-ho f. Carpe diem: Tòpic que incita a viure i gaudir del present a causa de la incertesa del futur i la impossibilitat de saber que passarà g. Descriptio puellae: Tòpic que descriu a la dona tradicionalment idealitzada com a exemple de bellesa: (ulls brillants, cabells d'or i pell clara) 2. Expliqueu els diferents tipus de narrador extern (omniscient, observador, editor) i intern (protagonista, testimoni). a. Narrador extern: No formen part de la història i la relaten des d'una perspectiva externa. 1.

Narrador omniscient: Coneix tota la història, tant els esdeveniments com els pensaments i sentiments dels personatges. 2. Narrador observador: Explica només el que pot veure i escoltar, sense accedir als pensaments dels personatges. 3. Narrador editor: Es pot confondre amb un narrador omniscient. No obstant això, en algunes obres l'autor per presentar-se com un editor que aporta informació externa on normalment ho expressa a través d'un personatge secundari. b. Narrador intern: Formen part de la història i expliquen els fets des de dins. 1. Narrador protagonista: És el personatge principal i explica la història en primera persona. 2.

Narrador testimoni: No és el protagonista, però explica la història des de la seva perspectiva. Pot ser un personatge secundari que narra el que veu o escolta. 3. Expliqueu cinc d'aquestes expressions que provenen de la mitologia grecollatina: a. «Ser la poma de la discòrdia» S'utilitza per fer referència a algú que provoca, intencionadament, disputes.

Segons el mite, durant les noces entre Peleu i Tetis, Eris, deessa de la discòrdia i dels desacords, es presenta a l'esdeveniment sense invitació amb una poma amb una inscripció que indicava que era "per a la dona més bella", la va llançar als peus de les deesses Afrodita, Atena i Herafet i aquesta va desencadenar una disputa entre les tres deesses per decidir qui se la quedaria. b. «Obrir-se la capsa de Pandora» S'utilitza l'expressió en un moment quan es realitza una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques. El mite parla de Pandora la primera dona creada pels déus per castigar als humans.

Pandora rep una capsa amb instruccions de no obrir-la, però ella amb una gran curiositat la va obrir, de dintre en van sortir tots els mals excepte l'esperit de l'esperança. c. «El taló d'Aquil·les (d'algú)» S'utilitza l'expressió per fer referència al punt vulnerable o feble d'algú. El mite parla d'Aquil·les, el qual va ser submergit al riu Estígia quan era petit per la seva mare amb la intenció de fer-lo immortal, però el taló per on el va agafar va quedar vulnerable. d. «Cant de sirena» L'expressió s'utilitza per fer referència a un argument construït per paraules agradables i convincents, però que en el fons busca seduir o enganyar.

El mite parla d'Ulisses que en tornar de la guerra de Troia, s'enfronta a la bellesa i els cants celestials de les sirenes, una de les pors més grans que rondaven els mars en aquella època aquestes enamoraven i hipnotitzaven els mariners provocant que els seus vaixells xoquessin contra les costes, morint ofegats en les aigües. e. «Ser una odissea» L'expressió fa referència a un llarg viatge ple d'experiències i desafiaments, per arribar a un destí o assolir un objectiu.

El mite explica el viatge de retorn d'Ulisses (Odisseu) a la seva pàtria, l'illa d'Ítaca, després de deu anys combatent a la guerra de Troia, el qual s'enfronta a un viatge ple de perills i nombrosos desafiaments per tal d'arribar a casa seva. 4. Comenteu les semblances i diferències entre un conte i una novel·la. El conte i la novel·la són gèneres narratius, encara que amb moltes diferències. El conte és més antic i prové de la tradició oral, centrant-se en una sola acció rellevant, en canvi, a la novel·la sorgeix per primera vegada al Renaixement i és més extensa donat que inclou diverses subtrames.

Ambdós contenen personatges en les seves històries, tot i que a la novel·la estan més desenvolupats perquè és més llarga, mentre que en el conte són més esquemàtics. Tots dos segueixen una estructura i situen l'acció en un temps i espai, encara que el conte és més concís i àgil i la novel·la permet més llibertat i digressions. Exemple de conte: La caputxeta vermella (dels germans Grimm). Exemple de novel·la: La plaça del diamant (de Mercè Rodoreda). 5. Comenteu les semblances i diferències entre una obra dramàtica i una obra teatral. La diferència entre una obra dramàtica i una obra teatral està en la naturalesa i en la forma de presentació.

Mentre una obra dramàtica és un text literari que conté diàleg i descriu les accions dels personatges, una obra teatral és la posada en escena d'aquesta obra dramàtica, amb actors interpretant els personatges i un director guiant la posada en escena. Les obres dramàtiques i les obres teatrals comparteixen diverses semblances: totes dues formen part del gènere dramàtic, destinat a ser representat. Estan compostes per diàlegs entre personatges i sovint inclouen acotacions escèniques que guien la posada en escena. A més, presenten una estructura dividida en actes i escenes que organitzen el desenvolupament de la trama.

Finalment, tant les obres dramàtiques com les teatrals busquen expressar conflictes i emocions humanes, utilitzant el diàleg i l'acció per transmetre-les. 6. Expliqueu què és una figura retòrica semàntica i citeu-ne un exemple. Les figures retòriques semàntiques són modificadors del significat de paraules o expressions. S'utilitzen per donar un sentit diferent del que tenen literalment per establir connexions entre paraules o estructures. Alguns exemples són: a. Símil: Consisteix a fer una comparació d'un fet real com a idèntic a una altra d'acord amb una semblança. (De pell blanca com la neu) b. Anàfora: Repetició d'un mateix mot diverses vegades de dos a tres versos per reforçar sentit.

(Aquest amor que sento, aquest amor que em crema) c. Al·literació: Repetició d'un o més d'un so en un vers (Plou, però plou poc) 7. Basant-vos en la vostra experiència com a lectors, expliqueu l'evolució de l'amor com a tema literari des del segle XII fins als nostres dies. En el segle XII, l'amor es trobava en la poesia trobadoresca i la literatura cavalleresca. Aquest amor es caracteritzava per ser impossible, ja que normalment es trobava entre dues persones de classes socials diferents. Un segle després, en el segle XVIII, aquest amor estava relacionat amb els interessos econòmics i familiars. Els matrimonis els triaven els homes de la família, sempre buscant beneficis.

En el segle XIX, els escriptors mostren l'amor com un d'impossible, però amb més passió. Sovint aquest amor acaba en tragèdia, com per exemple: Romeu i Julieta. En el segle XX, la visió de l'amor és més realista. Aquest segle es caracteritza principalment perquè la gent expressés els seus sentiments a través de cartes a causa de les guerres. Finalment, en el segle XXI, l'amor s'acostuma a trobar en xarxes socials, o en apps de cites. Els escriptors mostren aquest amor com més senzill de trobar i acostumen a no tindre un final tràgic. A més, que es comencen a veure llibres més inclusius, deixant enrere els estereotips tradicionals. 8. Els termes Renaixença i renaixement, són sinònims?

Argumenteu la vostra resposta. No, la renaixença i el renaixement no tenen el mateix significat, ja que tenen distintes finalitats tant en el temps com en el seu context històric. a. El Renaixement, va ser un canvi artístic i cultural important que va sorgir per tota Europa l'any 1300 fins al 1500. El que el va definir va ser un renovat interès pel pensament antic grec i romà, grans salts en l'art i la ciència i una perspectiva centrada en l'ésser humà que va canviar la manera de veure el món. b. La Renaixença, va ser més aviat un moviment cultural i literari que va sorgir a la Catalunya del segle XIX.

El seu principal objectiu era recuperar i donar nova vida a la llengua i la cultura catalanes després d'haver estat en decadència durant un llarg temps. Persones importants en aquest moviment van ser persones com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Joan Maragall. 9. Expliqueu per què una obra literària és considerada un clàssic. Completeu la vostra resposta amb exemples de la literatura catalana que hàgiu llegit. Una obra és un clàssic per què perdura en el temps i des de la seva publicació ha influït moltes generacions. És a dir aquelles característiques que poden fer una obra un clàssic on: a.

Decisió popular: Es manté en l'actualitat perquè és llegit des de la seva publicació, es publica periòdicament i s'han fet adaptacions. b. A través de fites: És a dir l'obra pot ser que sigui un exemple representatiu del moviment literari al qual pertany. c. A través del cànon educatiu: Algunes obres s'afegeixen als programes d'estudi pels valors i missatge que transmeten. 10. Expliqueu què vol dir que la literatura és "una arma social". Qualificant la literatura com a "una arma social", afirmem que el fi o funció d'aquesta no és només artística, sinó que també és un mitjà de comunicació i expressió capaç de donar veu a milers d'opinions i situacions socials viscudes al llarg del temps.

Aprofitant el poder conscienciador de les paraules podem expressar al món punts de vista i informar de situacions que afecten la societat, així com expressar ideals per tal de provocar un canvi. A través d'escrits com novel·les, assajos o peces poètiques, milers de persones han pogut manifestar la seva oposició a temes socials polèmics o fins i tot qüestionar estructures i figures polítiques que tenen un impacte a la societat, visibilitzant així diverses lluites col·lectives. En resum, dir que la literatura és una "arma social" implica acceptar el poder de les paraules més enllà de l'aspecte artístic i veure-la com una eina per poder de canviar el món. 11.

Comenteu la diferència entre una escena i un acte en una obra teatral. a. Escena: És una unitat narrativa dins d'un acte. El pas d'una escena a un altre es produeix normalment per l'entrada o sortida dels personatges de l'obra, o qualsevol canvi que modifiqui la situació inicial. De vegades, les escenes es poden dividir en quadres. b. Acte: És una unitat major que conté diverses escenes. El nombre d'actes és variable; per exemple, la tragèdia clàstica solia tenir cinc actes, mentre que en el teatre popular es poden trobar obres d'un sol acte. A partir del XIX, es va generalitzar l'estructura en tres actes, corresponent al plantejament, nus i desenllaç. 12.

Expliqueu la diferència entre la rima femenina i la rima masculina i poseu-ne un exemple. a. La rima masculina: és la rima dels versos que acaben en una paraula aguda. b. La rima femenina: és la rima dels versos que acaben en una paraula plana o bé esdrúixola. 13. Quina autora modernista va publicar les seves obres sota un pseudònim masculí? Digueu-ne el nom, el pseudònim i esmenteu-ne alguna obra. Una autora modernista que va publicar les seves obres sota un pseudònim masculí és Caterina Albert i Paradís, també coneguda com a Víctor Català. Una de les seves obres més emblemàtiques és "Solitud", considerada com la millor novel·la modernista de l'època.

En aquesta obra podem observar la insatisfacció que sent la protagonista respecte al seu matrimoni, ja que el seu marit és un home gandul i abúlic i llavors això fa que ella busqui una realització personal fora del seu matrimoni a una muntanya, on experimenta un procés de coneixement i transformació en ella mateixa. 14. Expliqueu, a partir de l'exemple d'una heroïna de la literatura catalana, com els rols femenins tradicionals influeixen en la vida d'aquest personatge. Un exemple clar d'heroïna de la literatura catalana influenciada pels rols femenins tradicionals és Colometa (Natàlia), protagonista de "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda.

Aquest personatge exemplifica a la perfecció com els rols tradicionals que s'han donat a la dona com la submissió, resignació i dedicació a la família condicionen completament la seva vida. Des del principi de l'obra la Natàlia es troba en el rol de mestressa de casa al costat d'un marit dominant, en Quimet, qui la sotmet a un matrimoni asfixiant marcat per la gelosia i el control. Durant la novel·la podem veure com la Natàlia i la seva voluntat i opinió queden en un segon pla, és a dir el seu marit imposa totes les decisions.

A mesura que avança la història i comença un nou capítol de la vida de la Natàlia i de tots els espanyols amb l'esclat de la Guerra Civil, podem veure com aquest rol en el qual s'ha establert la protagonista durant molts anys de la seva vida va desapareixent a la vegada que la figura d'en Quimet. La Natàlia experimenta una gran superació personal en aconseguir tirar endavant la seva família tot i la manca de recursos. Aquest procés revela una faceta més autònoma de la Colometa; tanmateix, la seva visió del món continua condicionada pels valors tradicionals que l'han acompanyada al llarg de la seva vida. 15.

Expliqueu quin sentit atribuïu al terme "novel·la psicològica" i exemplifiqueu-lo a partir de la vostra experiència lectora de la literatura catalana tot citant l'autoria i el títol de l'obra. La novel·la psicològica o novel·la d'anàlisi psicològica, també coneguda com a realisme psicològic, és una obra de ficció en prosa que emfatitza la caracterització interior dels seus personatges, els seus motius, circumstàncies i accions internes que neixen i es desenvolupen a partir de les accions externes. Solen estar escrites amb un estil introspectiu, utilitzant monòlegs interns i tècniques com el flux de consciència, que permeten accedir directament a la ment dels personatges.

Un exemple destacat de la literatura catalana és "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda, una novel·la que retrata amb gran profunditat psicològica l'evolució de la seva protagonista, Natàlia, coneguda com la Colometa. La protagonista pateix una crisi d'identitat. Però amb el temps i amb tot el que li passa, va evolucionant i el personatge va agafant volum. És una progressió de creixement personal cap a la maduresa. Al principi és una noia tímida, ingènua i força infantil, que estava promesa amb en Pere. Després coneix en Quimet i s'hi casa. I a partir d'aquí es produeix un canvi que ja comença pel nom. 16. Expliqueu el tòpic de "donna angelicata" emprat en literatura.

És un tòpic literari que idealitza la figura femenina, que simbolitza la perfecció i la bellesa. Aquest tòpic s'origina en la tradició de l'amor cortès, on la dona és objecte d'admiració i es converteix en l'ideal que persegueix el poeta en relació amb la bellesa i l'amor platònic. Presenta tant l'ideal físicament com psicològicament de la dona com la bondat i la intel·ligència. Mitjançant metàfores, representa la dualitat entre el desig terrenal i el diví, donant importància a com l'amor pot superar allò mundà en el procés de creació literària. 17. Expliqueu les característiques del moviment literari del Modernisme.

El Modernisme va ser un moviment literari i cultural de finals del segle XIX i principis del segle XX que buscava renovar l'art i la literatura i deixar de banda al naturalisme. Les característiques més comunes són que buscava la recerca de la bellesa del simbolisme on s'utilitzaven símbols per expressar noves idees, l'exaltació de la subjectivitat i individualisme on donava importància als sentiments i les emocions, el rebuig de la tradició, també s'utilitzava la naturalesa com a font d'inspiració i un gran interès per la mitologia. 18. Expliqueu les diferències entre els drames realistes i els naturalistes.

En acabar el període romàntic, el 1850, la gent, cansada d'històries sobrenaturals i explicades de forma subjectiva, es comencen a interessar en la vida quotidiana, els problemes del dia a dia i en la societat de forma completament objectiva. D'aquí surten els dos corrents: El Realisme defensa l'observació minuciosa de la realitat: a. Neix de la visió i l'anàlisi de la vida real (en contra de la imaginació i la subjectivitat romàntica). Els autors busquen aconseguir versemblança perquè els lectors se sentin identificats en les seves obres. Les obres se situen en ciutats reals o en recreacions fidels d'aquestes b.

Els seus protagonistes són persones normals, sense característiques heroiques i normalment burgesos que presenten conflictes interns i complexos psicològicament. c. Presenta situacions del dia a dia sense aprofundir en motius o dilemes morals. El Naturalisme va sorgir a França i porta a l'extrem els objectius del Realisme, té un vessant més científic: a. Comparteixen l'observació objectiva i l'ambientació contemporània, però mostren la vida de la manera més crua possible, tractant temes com les malalties o la pobresa. b. Analitzen el comportament dels éssers humans intentat explicar les seves causes. Per això tenen en compte les noves idees científiques.

(Sobretot el determinisme, pensament que diu que les persones venen condicionades per l'ambient i per la biologia). Enfocament pràcticament científic. c. No només presenta la situació, sinó que realitza una crítica social envers les injustícies de la societat 19. Quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure? La diferència principal entre un vers blanc i un vers lliure radica en l'ús de la mètrica i la rima. a. Vers blanc: Segueix una mètrica regular, és a dir, tenen un nombre fix de síl·labes per vers, però no tenen rima. Han sigut utilitzats en diferents èpoques de la història i segueixen sent un recurs comú avui en dia. b.

Vers lliure: No segueixen cap estructura de rima ni tan sols mètrica fixa. Característic de la poesia contemporània. 20. Quina diferència hi ha entre acte, quadre i escena teatrals? a. Acte: unitat més gran d'una obra, caracteritzada principalment per marcar un canvi important en la trama, i solen estar separats per una pausa. La majoria d'obres tenen entre 2 i 5 actes. b. Quadre: part dins d'un acte que indica un canvi d'escenari o ambient. Un acte acostuma a tenir més d'un quadre per a mostrar diferents llocs o moments sense parar l'acció. c. Escena: unitat més petita, definida pel canvi d'entrada i sortida dels personatges.

Una escena acaba quan un personatge entra o surt de l'escenari, modificant la interacció entre aquests. 21. En què es diferencien l'estil directe i l'estil indirecte en els textos narratius? a. Estil directe: consisteix en el diàleg que coneixem de sempre, el clàssic, on el personatge expressa de forma literal el que pensa, sent, etc. Normalment està marcat per guions o cometes. b. Estil indirecte: és el que dona a conèixer el que un personatge diu mediant un narrador sense reproduir les paraules literals, o sigui, el personatge no parla literalment, sinó que aquest narrador dona a conèixer el que pensa, sent, diu, etc. Sol ser introduït per verbs com "dir", "explicar", etc.

i s'escriu en tercera persona. 22. Expliqueu la importància del Tirant lo Blanc en la literatura catalana i europea. "Tirant lo Blanc" és una obra escrita per Joanot Martorell l'any 1460. En la literatura catalana, és un gran, i únic, exemple de novel·la de cavalleries, ja que presenta una narració més realista amb personatges humans i creïbles. Aquest va marcar un abans i un després en l'escriptura d'aquest tipus de novel·les. En la literatura europea, també va ser molt important, ja que és una obra amb moltes aventures, humor i escenes històriques. Fins i tot Miguel de Cervantes la va mencionar com a una de les millors novel·les de cavalleries per la seva qualitat i realisme. 23.

Relaciona la tècnica del monòleg interior i la literatura catalana del segle XX. Monòleg interior: s'utilitza quan els personatges ens diuen directament què pensen i senten. És com si estiguéssim dins el seu cap, sense un narrador que expliqui quines idees té. Ex: "La plaça del Diamant" amb la Natàlia. La relació entre la tècnica del monòleg interior i la literatura catalana del segle XX es basa en el fet que diversos autors catalans van adoptar aquesta tècnica per aprofundir en la psicologia dels personatges i renovar la narrativa. 24. Explica qui és i quina importància té Àngel Guimerà i el moviment literari en el qual s'inscriu.

Àngel Guimerà va ser un dramaturg, escriptor i poeta canari, nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845, però com que es va mudar a Catalunya de ben petit es considera català. Algunes de les seves obres més destacades van ser: "Gal·la Placídia", "Mar i Cel" i "Rey i Monjo", les quals el van portar a ser un dels dramaturgs més destacats del segle XIX, sent un dels màxims representants de la Renaixença. Guimerà va ser molt important per la consolidació del teatre català modern, ja que va aconseguir que el drama català s'expandís per Europa, combinant elements del romanticisme i el realisme en les seves obres.

Això el va portar a incloure's en la Renaixença, un moviment cultural i literari català del segle XIX, que fa referència a la recuperació del català com a llengua literària i a la revitalització cultural i nacional. 25. Esmena i explica, respecte del Modernisme, un autor i una obra en prosa, poesia i teatre. a. Obra en prosa: "Solitud" de Víctor Català. Caterina Albert sota el pseudònim de Víctor Català tracta l'opressió femenina i el procés de transformació que fa a la història una dona, Mila, que des d'una ermita de muntanya somiava amb la seva llibertat i que finalment ho aconsegueix després d'una agressió per part del seu marit que fa que abandoni la seva vida de submissió. b.

Poesia: "Enllà" de Joan Maragall. Enllà és un recull de poemes publicat l'any 1906, el recull tracta àmbits com la vida, la mort i la transcendència. c. Obra de teatre: "Llibertat!", de Santiago Rusiñol. L'obra tracta d'un indià (eren catalans que van emigrar a terres americanes al llarg de la primera meitat del segle XIX) que torna a la seva terra natal acompanyat d'un noi negre a qui li fan impossible la seva integració a la societat. 26. Esmena i explica, respecte de la Renaixença, un autor i una obra en prosa, poesia i teatre. a. Obra en prosa: "Llibre de contemplació" de Ramon Llull. És la primera gran obra que va escriure Ramon Llull després de la seva conversió.

La finalitat d'aquest llibre és entregar-se a l'objectiu de Déu i la seva obra, alabar-lo i glorificar-lo. En aquesta obra, un jo anònim hi contempla totes les realitats espirituals i materials, humanes i divines, morals i socials. b. Poesia: "El Virolai" de Jacint Verdaguer. Aquesta és una composició poètica per ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb retorn. El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual dels catalans. c. Obra de teatre: "La filla del mar" d'Àngel Guimerà. Aquesta és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà.

En aquesta obra, Àgata, una jove rescatada del mar quan era nena, ha crescut en un petit poble de la costa, rebutjada constantment per tots a causa dels seus desconeguts orígens. Una animalota, una pària, una forastera. Però Àgata troba la pau en allò que justament li va robar la família en aquell refugi, el mar. 27. Explica qui és i quina importància té Narcís Oller i el moviment literari en el qual s'inscriu. Narcís Oller i Moragas (1846-1939) va ser un important escriptor català del segle XIX que va ser considerat representant de la novel·la realista i naturalista en llengua catalana.

Va escriure reconegudes obres com "La papallona", "L'escanyapobres" o "La febre de l'or" que es van caracteritzar per la incorporació dels dos corrents, sent les primeres obres a incorporar aquests moviments en la literatura catalana. Oller va introduir el realisme a la literatura catalana amb la seva obra "La papallona" i va introduir el naturalisme amb "La febre de l'or". Narcís Oller va ser fonamental perquè va adaptar aquests corrents literaris a la realitat catalana del segle XIX, retratant amb detall la societat, els conflictes socials i les tensions econòmiques del moment. Gràcies a les seves obres, la novel·la catalana va fer un gran pas endavant. 28.

Destaca les semblances i diferències entre el Modernisme i el Noucentisme. Cita autors i obres. a. Modernisme (1892 - 1911): És un moviment artístic i literari que vol trencar amb la tradició i crear una cultura catalana nova. S'inspira en corrents europeus com el simbolisme, el decadentisme i el romanticisme. Dona molta importància als sentiments, la creativitat i la llibertat de l'artista. 1. L'artista és un marginat incomprès per la societat burgesa. Ressalta com la figura de creador rebel. 2. Ruralisme i espontaneisme: Es valora la natura com a espai de llibertat i en contra de la ciutat industrialitzada. 3.

Moviment de signe romàntic: L'artista modernista rebutja la societat materialista i busca expressar les seves emocions i ideals. 4. Interès pels aspectes més foscos de la realitat: La literatura modernista sol tractar temes com les malalties, la mort o el desencant. 5. Tots els gèneres literaris són presents però sobretot la narrativa: - Joan Maragall: Visions i cants (1900), Enllà (1906) - Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve (1907) - Víctor Català (Caterina Albert): Solitud (1905) b. Noucentisme (1906 - 1923): És un moviment cultural i polític que vol orde, equilibri i una Catalunya més moderna i organitzada. Aquest moviment va en contra de la llibertat i del desorde del Modernisme.

1. L'intel·lectual s'integra en el món social i polític: L'escriptor noucentista vol transformar la societat a través de la cultura. 2. Visió idealitzada de la societat: Al contrari que els modernistes, veuen la ciutat el centre del progrés i la civilització. 3. Artificiositat retòrica i rigor formal: La seva literatura busca la perfecció tècnica i s'inspira en els models clàssics grecollatins. 4. Mediterraneisme i classicisme: Es basa en la calma, l'equilibri i la bellesa de l'art clàssic. 5. Idealització de la realitat: El Noucentisme vol construir una cultura refinada, elevada i allunyada dels conflictes socials. 6.

Predomina la poesia: - Josep Carner: Els fruits saborosos (1906) - Eugeni d'Ors: La ben plantada (1911) - Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates): La muntanya d'ametistes (1908) 29. Quina ha estat la contribució de les dones a la literatura catalana? Les autores catalanes que han contribuït en la nostra literatura tenen com a protagonistes de les seves històries a dones que trenquen amb el prototip que estava assumit socialment i que també apareixia en novel·les escrites per homes.

Una de les primeres escriptores catalanes conegudes és Isabel de Villena, que amb la seva obra "Vita Christi", editada i publicada pòstumament l'any 1497, ens relata la vida de Crist a través dels personatges femenins que l'acompanyen al llarg de la seva vida. Molts anys més tard, Mercè Rodoreda ens mostra a "La plaça del Diamant", com es va viure la Guerra Civil des de la perspectiva d'una dona, amb els seus patiments i sacrificis per treure als fills endavant. Com a última escriptora rellevant, cal fer una menció a Caterina Albert, qui va publicar les seves obres amb el pseudònim de Víctor Català.

La seva obra més coneguda és "Solitud", història que narra el trajecte vital i espiritual d'una dona en l'àmbit rural. Tracta principalment els temes de la recerca de la individualitat i, com a conseqüència, la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure per a la dona. Per concloure, cal emfatitzar que la literatura catalana d'avui dia seria molt diferent si dones no haguessin decidit que ja n'hi havia prou de tantes obres escrites per homes, que ja era hora que les dones tinguessin el dret i l'oportunitat de llegir d'altres dones. 30. Cita tres autors i obres de la literatura actual contemporània. a.

María Dueñas: "Les filles del Capità" on als anys 30, tres germanes espanyoles se'n van a Nova York amb el seu pare, però passat un temps el seu pare mor i han de lluitar les tres soles per tirar endavant i sobreviure. b. Carlos Ruiz Zafón: "L'ombra del vent" a Barcelona després de la guerra, un noi troba un llibre desconegut, quan vol investigar qui el va escriure, es veu atrapat en un trauma de misteris, passió i perills ocults. c. Dolores Redondo: "La cara nord del cor" on una jove policia viatja a Nova Orleans per capturar a un assassí. Però enmig de la investigació, hi apareixen records dolents seus i misteris sobre naturals. 31.

Explica què és una faula i com és l'estructura prototípica. Una faula és una composició literària narrativa curta, on els personatges principals són animals o coses inanimades que parlen i actuen com humans. En una faula, s'explica una història amb un missatge concret que alecciona al lector. La seva estructura prototípica es basa en una introducció, on s'introdueixen els personatges i el problema; un nus, on es desenvolupa el conflicte; i el desenllaç, on es resol el conflicte i explica la moral. 32. Cita tres poetes del segle XX i explica'n la importància. a. Carles Riba: Va destacar com a poeta, traductor i pensador per la seva habilitat de combinar tradició antiga i nova.

La seva poesia va marcar un moment ͏ ͏clau i encara és ͏ ͏un exemple per a diverses generacions d'escriptors. Una de les seves obres com "Elegies de Bierville", mostra el seu exili i les seves idees sobre la identitat i l'ésser humà. Riba era un home amb gran convicció; ell considerava el seu treball com una responsabilitat i aquesta fermesa va ser essencial per construir una carrera extensa i influent. A més, és important esmentar el gran treball compromès amb la causa catalana i republicana b. Josep Carner: Conegut com el príncep dels poetes catalans. Carner va ser un personatge clau en la renovació de la poesia catalana per la seva aportació al moviment Noucentisme.

La seva obra es caracteritza per un llenguatge ric i bonic, amb gran precisió formal i un to irònic i intel·ligent. Llibres com "Els fruits bons" (1906) i "Nabí" (1941) mostren tant la seva etapa més clàssica com una poesia més profunda i reflexiva, influenciada pel seu exili durant la Guerra Civil. ͏ c. Salvador Espriu: Després de la Guerra Civil, va optar per un "exili interior" per preservar la cultura catalana. La seva obra, austera i precisa, reflexiona sobre la mort, el temps i la condició humana.

A través de mites com Sinera (Arenys de Mar) i obres com Cementiri de Sinera que representa la seva infantesa i la pèrdua de la innocència, i "La pell de brau", on representa la tolerància, va destacar com una veu moral i cívica. 33. Explica, quant als personatges, els tres criteris de classificació (importància, evolució i profunditat psicològica) I. IMPORTÀNCIA: a. Protagonista: personatge principal de la història. b. Antagonista: S'hi oposa al protagonista, crea conflicte en la història. c. Secundaris: Amb un paper rellevant i ajuden a desenvolupar la trama. d. Figurants: Aporten ambientació, però no tenen un paper important. II. EVOLUCIÓ: a. Dinàmics: Si canvien al llarg de la història.

Poden aprendre alguna cosa, transformar-se o evolucionar psicològicament. b. Estàtics: Si es mantenen iguals, sense grans canvis en la seva personalitat o manera de pensar. III. PROFUNDITAT PSICOLÒGICA: a. Rodons: Múltiples facetes i personalitat detallada. b. Plans: Representen un sol tret de caràcter i no experimenten grans canvis. 34. Explica les diferents estructures de l'argument que pot tenir una novel·la. a. Cronològica: Els esdeveniments es narren en l'ordre en què ocorren, seguint una seqüència temporal clara. b. In media res: La història comença enmig de l'acció i els fets anteriors es van explicant després. c.

Circular: La novel·la comença i acaba en el mateix punt o situació, creant una sensació de retorn. d. Retrospectiva: Es fan salts al passat per explicar esdeveniments previs que ajuden a entendre la trama. e. Anticipativa: Es fan salts al futur per anticipar fets que encara no han passat en la narració principal. f. En calaix: Una història principal que conté altres històries dins, sovint explicades per diferents personatges, enriquint la trama amb diverses subtrames. g. Trames paral·leles: Es desenvolupen diverses històries de manera simultània que poden o no convergir al final, d'aquesta manera s'ofereix una visió més àmplia de possibles històries que ocorren a l'hora en un mateix lloc. 35.

Què són les novel·les de cavalleries i les novel·les cavalleresques? a. Novel·les de cavalleries: obres literàries que narren fets i proeses portades a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria els quals es consideren herois, es caracteritzen pel seu caràcter fantàstic, ja que és habitual la presència de mags, de monstres, de cavallers sobrehumans i estan situades en espais inexistents… Aquestes novel·les van tenir molt èxit durant l'edat mitjana, un exemple d'aquestes novel·les seria Amadís de Gaula. b.

Novel·les cavalleresques: històries més modernes escrites en prosa que mostraven situacions reals d'aquella època, caracteritzades per un major realisme i versemblança, ja que els elements fantàstics no són habituals a més en aquestes els personatges eren més humans i l'acció tenia lloc en ambients històrics i geogràfics reals o més creïbles. Aquestes narracions apareixen entre els segles XIV i XV, un exemple d'aquest corrent seria Tirant lo Blanc. 36. La figura d'Antígona en la literatura catalana. Etèocles i Polinices han mort i el rei Creont, oncle dels nois, prohibeix el sepulcre de Polinices, que el considera culpable.

Les germanes dels nois, Antígona i Ismene, se senten destrossades en l'interior per la mort dels dos joves i Antígona decideix desobeir el seu oncle i donar sepultura a Polinices. Creont ordena que Antígona sigui enterrada viva. A continuació, el fill de Creont, Hèmon, promès d'Antígona, es treu la vida i més endavant ho fa Eurídice, la seva mare. Creont es retracta i decideix desenterrar Antígona, però ja és morta. La figura d'Antígona ha estat una font d'inspiració constant en la literatura universal, i també ha tingut una presència destacada en la literatura catalana.

Antígona, personatge tràgic de la mitologia grega, representa la lluita entre la llei humana i la llei moral, entre el deure envers la família i l'obediència a l'autoritat. Aquesta tensió ha estat reinterpretada en diverses obres catalanes, adaptant-se als contextos històrics i polítics de cada època. Un exemple destacat és l'obra "Antígona" (1955) de Salvador Espriu, que reinterpreta el mite en clau contemporània. En aquesta versió, Espriu adapta la història a la realitat de la postguerra espanyola i la dictadura franquista, convertint Antígona en un símbol de resistència contra la tirania i la repressió. 37. Per què Jacint Verdaguer és considerat una figura clau de la Renaixença?

És una figura clau de la Renaixença perquè va impulsar la literatura catalana del segle XIX aconseguint gràcies a les seves obres recuperar la lingüística i literatura catalanes, destacant el llibre "En defensa pròpia" i poemes com "L'Atlàntida" i "El Canigó" aconseguint amb aquestes incorporar la literatura èpica i culte a la llengua. 38. Com va afectar la Guerra Civil Espanyola a la producció literària en català? La Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va donar victòria a Francisco Franco, que va imposar una dictadura caracteritzada per una forta repressió política, cultural i lingüística.

Fet que va fer que molts dels escriptors catalans s'exiliessin durant i després d'aquesta guerra per la repressió i persecució que hi havia cap als catalans i republicans. Els autors que es van quedar a Espanya no van poder fer gaire perquè Franco va prohibir l'ús públic de la llengua catalana i la seva educació, el que va fer que no es poguessin publicar gaires obres en aquell moment. Aquesta persecució i prohibició va provocar un fort declivi en la producció literària en català. 39. Relaciona la concepció de l'amor dels trobadors amb l'amor com el concebem actualment.

L'amor trobadoresc es basava en la idealització de la dona, en la submissió de l'amant que és quan l'amant es mostrava totalment entregat, i també sovint un amor impossible o no correspost. Actualment, la visió de l'amor s'ha adaptat a una versió més equilibrada on tant l'home com la dona aporten el mateix en la relació com podria ser el respecte, la fidelitat i la llibertat. L'amor ja no es tracta com un patiment sinó com una experiència de comunicació, d'amar-se i no una obligació. 40. En què es diferencia un relat de ficció d'una crònica històrica? a. Crònica històrica: relata uns fets que han succeït en el passat.

És fidel al que s'explica i no afegeix fets inventats per adornar la història. Normalment es presenten les accions en ordre cronològic. b. Relat de ficció: és totalment inventat. Prové de la imaginació de l'autor i no està basat en fets reals. Es pot explicar qualsevol mena d'història, independentment de la seva versemblança. Pot incloure esdeveniments fantàstics o més realistes. 41. Quin fet del segle XX ha condicionat profundament la literatura catalana i en quins autors i obres ho percebem? El fet del segle XX que va condicionar profundament la literatura catalana va ser la Guerra Civil Espanyola.

Percebem aquests canvis en autors com Mercè Rodoreda a "La plaça del Diamant", on la trama es basa en la història d'una ciutadana i com les conseqüències d'aquesta guerra l'afecten. L'autora també va haver d'exiliar-se per culpa de la persecució que hi havia. No va ser l'única, Pere Calders també va haver d'exiliar-se.