1. Regles i ordre de les combinacions pronominals
Flashcards
- On se situen els pronoms febles amb imperatiu, infinitiu o gerundi?
- Van obligatòriament darrere del verb (enclítics), units amb guionet o apòstrof segons calgui.
- On es col·loquen els pronoms febles en una perífrasi verbal?
- Poden anar tant davant del verb auxiliar conjugat com darrere de la forma no personal.
- Quin és el quadre de referència de l'ordre dels pronoms febles?
- En quina posició s'escriu el guionet en els pronoms febles?
- El guionet només s'utilitza quan els pronoms van col·locats darrere del verb.
Preguntes tipus test
- En quines formes verbals els pronoms febles s'han de situar obligatòriament darrere del verb?
- a) En present, imperfet i condicional
- b) En imperatiu, infinitiu i gerundi
- c) En futur, passat perifràstic i subjuntiu
- d) Únicament quan el verb està en gerundi
Resposta: b) En imperatiu, infinitiu i gerundi. Els pronoms febles van darrere del verb si aquest és una forma d'imperatiu, d'infinitiu o de gerundi (per exemple: porta'ls-el).
- En una perífrasi verbal com «Vols portar el compte als clients?», quina és la col·locació correcta de la combinació pronominal?
- a) S'ha de col·locar exclusivament enclítica darrere de l'infinitiu
- b) Pot aparèixer tant davant de la perífrasi com darrere de l'infinitiu
- c) Només és correcte situar la combinació davant del verb conjugat
- d) És obligatori situar els pronoms al mig entre els dos verbs
Resposta: b) Pot aparèixer tant davant de la perífrasi com darrere de l'infinitiu. Quan el verb és una perífrasi, els pronoms poden aparèixer tant davant com darrere: «Els el vols portar?» o «Vols portar-los-el?».
- Observa el quadre . Quin pronom té prioritat i se situa abans del complement directe determinat («el», «la», «els», «les»)?
- a) El complement indirecte de tercera persona («li», «els»)
- b) El pronom adverbial de règim o lloc («hi»)
- c) Cap pronom pot precedir el complement directe
- d) El pronom de complement directe indefinit («en»)
Resposta: a) El complement indirecte de tercera persona («li», «els»). A la taula d'ordre pronominal, la columna del complement indirecte de 3a persona (li / els) apareix abans que la del complement directe determinat (el / la / els / les / ho).
2. Remarques i casos especials de combinacions pronominals
Flashcards
- En què es transforma el pronom de CI 'li' en l'ordre invers?
- Es transforma obligatòriament en el pronom 'hi'.
- Com es pronominalitza 'Torna la moto al seu propietari'?
- 'Torna-la-hi' (CD determinat 'la' + CI 'hi').
- Quin valor té el pronom 'se' a 'L'Anna se'l fa' segons ?
- Té valor de complement indirecte reflexiu ('a ella mateixa').
- Quina combinació pronominal amb 'se' constitueix una excepció i mai no s'apostrofa?
- La combinació 'se us' (ex.: 'Se us cremarà el sopar').
Preguntes tipus test
- Quines dues condicions s'han de complir simultàniament per invertir l'ordre habitual i passar a CD + CI?
- a) Que el CI sigui reflexiu o recíproc i el CD sigui un pronom neutre com ara ho, això o allò.
- b) Que el CD sigui indeterminat (en) i el CI correspongui a qualsevol pronom de tercera persona de plural.
- c) Que el CD sigui determinat (el, la, els, les) i el CI sigui de tercera persona del singular no reflexiu (li).
- d) Que el verb estigui en mode imperatiu i acompanyat d'un complement circumstancial de lloc o de temps.
Resposta: c) Que el CD sigui determinat (el, la, els, les) i el CI sigui de tercera persona del singular no reflexiu (li).. L'ordre s'inverteix a CD + CI només si el CD és determinat (el, la, els, les) i el CI és de tercera persona singular no reflexiu (li).
- En quina de les situacions següents és gramaticalment correcta la combinació 'se'l' o 'se la'?
- a) Quan 'se' substitueix un complement indirecte de tercera persona no reflexiu.
- b) Quan substitueix un complement circumstancial de manera juntament amb un directe.
- c) Quan 'se' funciona com a reflexiu, com a recíproc o forma part d'un verb pronominal.
- d) Quan 'se' actua com a marca passiva acompanyat d'un complement d'agent explícit.
Resposta: c) Quan 'se' funciona com a reflexiu, com a recíproc o forma part d'un verb pronominal.. Les combinacions se'l, se la, se'ls, se les i s'ho només són correctes si el CI és reflexiu, recíproc o si forma part d'un verb pronominal.
- Observa el quadre . Per què és incorrecta l'oració '*Els hi diré la veritat'?
- a) Perquè s'usa la combinació 'els hi' per a un sol complement quan sempre n'ha de substituir dos.
- b) Perquè el pronom 'hi' només pot acompanyar verbs de moviment o d'estat.
- c) Perquè en posició proclítica s'hauria d'apostrofar com a 'l'hi' davant del verb.
- d) Perquè el complement directe 'la veritat' requereix obligatòriament la preposició 'a'.
Resposta: a) Perquè s'usa la combinació 'els hi' per a un sol complement quan sempre n'ha de substituir dos.. La combinació 'els hi' representa dos pronoms i, per tant, ha de cobrir sempre dues funcions sintàctiques diferents. A l'exemple incorrecte només hi ha un CI pronominalitzat.
3. Quadres de combinacions pronominals
Flashcards
- En quines tres formes verbals els pronoms febles van obligatòriament darrere?
- En imperatiu, infinitiu i gerundi.
- Quin és l'ordre habitual de combinació de pronoms de complement?
- L'ordre habitual és complement indirecte seguit de complement directe (CI + CD).
- Quan són correctes les combinacions se'l, se la, se'ls, se les i s'ho?
- Només si el CI és reflexiu o recíproc, o part d'un verb pronominal.
- Quines quatre parelles de pronoms formen combinacions impossibles que mai s'escriuen juntes?
- ho + hi, ho + en, hi + hi, en + en (només se'n pronominalitza un).
Preguntes tipus test
- En quines formes verbals els pronoms febles combinats s'han de situar obligatòriament darrere del verb?
- a) Únicament quan el verb es troba en imperatiu negatiu.
- b) En l'imperatiu, en l'infinitiu i en el gerundi.
- c) En el present d'indicatiu i en el condicional simple.
- d) En el present de subjuntiu i en el passat perifràstic.
Resposta: b) En l'imperatiu, en l'infinitiu i en el gerundi.. Els pronoms febles van darrere del verb si aquest és una forma d'imperatiu, d'infinitiu o de gerundi.
- Com es poden col·locar els pronoms febles combinats quan el verb forma part d'una perífrasi com «Vols portar el compte als clients?»?
- a) Només davant del primer verb i mai darrere de l'infinitiu.
- b) Davant de tota la perífrasi o darrere de l'infinitiu.
- c) Exclusivament entremig dels dos verbs que formen la perífrasi.
- d) Únicament al final de la perífrasi enllaçats amb apòstrof.
Resposta: b) Davant de tota la perífrasi o darrere de l'infinitiu.. Quan el verb està en forma perifràstica o és una perífrasi, els pronoms poden aparèixer tant davant («Els el vols portar?») com darrere («Vols portar-los-el?»).
- Quina és la forma combinada de primera persona singular de complement indirecte i el complement directe masculí singular darrere d'imperatiu segons la normativa?
- a) Porta'm-el
- b) Porta-me'l
- c) Porta-me-el
- d) Porta-l'hi
Resposta: b) Porta-me'l. Darrere del verb acabat en vocal neutra com «dona» o «porta», la combinació del complement indirecte de primera persona amb «el» s'escriu amb guionet i apòstrof: «-me'l».
4. Paradigmes de la conjugació verbal regular
Flashcards
- Quin verb és el model regular de la primera conjugació catalana?
- El verb cantar (infinitius acabats en -ar).
- Quines són les formes d'imperfet d'indicatiu de cantar?
- Cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
- Quins dos verbs serveixen de models regulars per a la segona conjugació?
- Témer (infinitius en -er) i batre o perdre (infinitius en -re).
- Quines són les quatre formes del participi de perdre?
- Perdut (masculí singular), perduda (femení singular), perduts (masculí plural), perdudes (femení plural).
Preguntes tipus test
- Observa el paradigma complet del verb cantar . Quina desinència adopten la primera i la tercera persona del singular en el present de subjuntiu?
- a) La desinència -a (canta)
- b) La desinència -i (canti)
- c) La desinència -o (canto)
- d) La desinència -e (cante)
Resposta: b) La desinència -i (canti). En el model regular de la primera conjugació (cantar), les persones 1a i 3a del singular del present de subjuntiu prenen la terminació -i (canti).
- En el passat simple d'indicatiu del verb model cantar , com es forma la tercera persona del singular?
- a) Mitjançant el sufix desinencial -ava
- b) Amb desinència àtona final -a
- c) Mitjançant la terminació perifràstica va
- d) Amb desinència tònica -à accentuada
Resposta: d) Amb desinència tònica -à accentuada. En el passat simple del model cantar, la tercera persona del singular és cantà, amb accent gràfic obert sobre la vocal tònica final.
- Observa el paradigma del verb perdre . Quina forma té la tercera persona del singular del present d'indicatiu?
- a) Perd (desinència zero)
- b) Perdo (desinència -o)
- c) Perdi (desinència -i)
- d) Perde (desinència -e)
Resposta: a) Perd (desinència zero). En el present d'indicatiu del model perdre, la tercera persona del singular no presenta cap desinència vocàlica: ell o ella perd.
5. Morfologia verbal, perífrasis i verbs irregulars
Flashcards
- ¿Què indica l'aspecte verbal?
- Indica si l'acció està acabada (perfectiu) o no té referència d'inici ni final (imperfectiu).
- ¿Quins són els tres tipus d'irregularitats verbals?
- Fonètiques, ortogràfiques i eufòniques.
Preguntes tipus test
- ¿Quina és la funció principal del mode subjuntiu segons el text?
- a) Expressar únicament accions acabades.
- b) Expressar possibilitat, dubte, desig o ordre.
- c) Expressar només oracions en veu passiva.
- d) Expressar accions certes o versemblants.
Resposta: b) Expressar possibilitat, dubte, desig o ordre.. El subjuntiu s'utilitza per expressar valors de possibilitat, dubte, falsedat, desig, voluntat o ordre.
- ¿En què consisteix la velarització en els verbs?
- a) En afegir dièresi a les formes d'indicatiu.
- b) En afegir un so velar [k] o [g] al radical.
- c) En canviar una vocal tònica per una àtona.
- d) En suprimir la vocal final de l'infinitiu.
Resposta: b) En afegir un so velar [k] o [g] al radical.. La velarització és una irregularitat fonètica que consisteix a afegir un so velar [k] o [g] en determinats temps i persones.
6. L'oració simple: estructura, veu i tipologia d'oracions
Flashcards
- Què és un subjecte el·líptic?
- És un subjecte que no apareix explícitament en l'oració, però que es reconeix a través de la desinència del verb.
- Estructura de la passiva perifràstica
- Es forma amb la perífrasi verbal 'ser' més el participi del verb principal.
Preguntes tipus test
- Com es classifica una oració que no té subjecte perquè utilitza un verb defectiu com 'ploure'?
- a) Oració atributiva
- b) Oració passiva
- c) Oració impersonal
- d) Oració personal
Resposta: c) Oració impersonal. Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, incloent les construïdes amb verbs defectius que només es conjuguen en 3a persona del singular.
- Quina diferència hi ha entre la passiva perifràstica i la pronominal?
- a) La perifràstica sempre porta complement agent i la pronominal mai.
- b) La perifràstica té subjecte agent i la pronominal té subjecte pacient.
- c) La perifràstica usa 'ser + participi' i la pronominal usa el pronom 'es + verb'.
- d) La perifràstica es conjuga en 3a persona i la pronominal en 1a persona.
Resposta: c) La perifràstica usa 'ser + participi' i la pronominal usa el pronom 'es + verb'.. Segons els apunts, la passiva perifràstica es forma amb 'ser + participi', mentre que la passiva pronominal utilitza el pronom reflexiu 'es' més un verb en 3a persona.
7. Funcions sintàctiques i pronominalització bàsica
Flashcards
- Què és el Complement de Règim (CR)?
- És el complement obligatori d'alguns verbs de predicació incompleta, introduït per una preposició regida pel verb.
- Amb què concorda el subjecte d'una oració?
- El subjecte concorda sempre amb el verb en nombre i persona.
- Quina funció fa el pronom 'ho'?
- Habitualment substitueix l'atribut, o bé una proposició subordinada o els pronoms neutres 'això' i 'allò' en funció de CD.
Preguntes tipus test
- Com identifiquem el Complement Directe (CD) en una oració?
- a) Sempre se substitueix pel pronom 'hi'.
- b) Es pot transformar en el subjecte pacient d'una passiva perifràstica.
- c) Concorda amb el verb en nombre i persona.
- d) Sempre va introduït per la preposició 'a'.
Resposta: b) Es pot transformar en el subjecte pacient d'una passiva perifràstica.. El CD designa l'ésser sobre el qual recau l'acció i, per reconèixer-lo, se sol recórrer a construir l'oració en veu passiva perifràstica, on el CD esdevé subjecte pacient.
- Quina és la diferència principal entre el Complement Predicatiu (CPred) i el Complement Circumstancial de Manera (CCM)?
- a) El CPred concorda amb un SN (subjecte o CD), mentre que el CCM no.
- b) No hi ha diferència, són el mateix complement.
- c) El CCM concorda amb el subjecte, mentre que el CPred no.
- d) El CPred és un adverbi i el CCM és un sintagma adjectival.
Resposta: a) El CPred concorda amb un SN (subjecte o CD), mentre que el CCM no.. El CPred complementa un verb i alhora un SN amb el qual concorda en gènere i nombre, mentre que el CCM sol ser un adverbi o SPrep que no concorda amb cap SN.
8. Complement circumstancial, resum pronominal i altres complements
Flashcards
- ¿Quin pronom substitueix la majoria de CC (excepte el CCT i el CCL origen)?
- El pronom feble hi.
- ¿Què complementa el Complement de l'Adjectiu (CAdj)?
- Un sintagma preposicional que complementa el nucli d'un sintagma adjectival.
Preguntes tipus test
- ¿Quin pronom feble s'utilitza per substituir un Complement Circumstancial de Lloc (CCL) que indica origen?
- a) el
- b) ho
- c) en
- d) hi
Resposta: c) en. Segons els apunts, per substituir un CCL que indica origen (introduït per la preposició de o des de), es fa servir el pronom en.
- ¿Quin pronom feble substitueix els sintagmes preposicionals que complementen el nucli d'un SAdj (CAdj)?
- a) en
- b) ho
- c) hi
- d) el
Resposta: a) en. Els apunts especifiquen que el pronom feble en substitueix els sintagmes preposicionals que complementen el nucli d'un SAdj en funció d'atribut o de complement predicatiu.
I 5 flashcards i 8 preguntes més al document.
Text del document
COMBINACIONS PRONOMINALS Extret de l'editorial Casals 2n BAT Els pronoms han d'anar junts en les combinacions pronominals: Van davant del verb quan està conjugat en forma personal, excepte en imperatiu: Porto el compte als clients – Els el porto. Van darrere del verb, si el verb és una forma d'imperatiu, d'infinitiu o de gerundi: Pere, porta el compte als clients – Pere, porta'ls-el Quan el verb està en forma perifràstica o és una perífrasi, els pronoms poden aparèixer tant davant com darrere: Vols portar el compte als clients? – Els el vols portar? / Vols portar-los-el?
L'ORDRE DELS PRONOMS Anem pas a pas per fer la combinació pronominal: Anem pas a pas per fer la combinació pronominal: REMARQUES SOBRE LES COMBINACIONS PRONOMINALS a) Ordre invers (CD + CI) / ordre habitual (CI + CD): l'ordre s'inverteix si es donen les 2 condicions: Que el CD sigui determinat: el, la, els, les. Que el CI sigui una 3a persona del singular no reflexiu: li.
A més d'invertir-se'n l'ordre, el pronom que fa de CI passa a ser hi: b) Combinacions se'l, se la, se'ls se les i s'ho: Només són correctes si el CI és un pronom reflexiu o recíproc (o bé si el pronom se no té cap funció perquè forma part d'un verb pronominal): c) Dos pronoms, dues funcions: la combinació els hi sempre ha de substituir dos complements. Sovint, en la llengua oral, es comet l'error d'usar els hi per substituir una sola funció sintàctica, el CI: d) Combinacions impossibles: en cap cas podrem pronominalitzar junts dos constituents sintàctics que responguin a les combinacions següents: ho + hi, ho + en, hi + hi, en + en.
En aquests casos, només es pot pronominalitzar un dels dos complements: QUADRE DE COMBINACIONS PRONOMINALS EXPRESSIÓ ESCRITA CANTAR INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet canto cantes canta cantem canteu canten he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu cantaven havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren haguí cantat hagueres cantat hagué cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat vaig cantar vas (vares) cantar va cantar vam (vàrem) cantar vau (vàreu) cantar van (varen) cantar vaig haver cantat vas (vares) haver cantat va haver cantat vam (vàrem) haver cantat vau (vàreu) haver cantat van (varen) haver cantat Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet cantaré cantaràs cantarà cantarem cantareu cantaran hauré cantat hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien hauria (haguera) cantat hauries (hagueres) cantat hauria (haguera) cantat hauríem (haguérem) cantat hauríeu (haguéreu) cantat haurien (hagueren) cantat SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet canti cantis canti cantem canteu cantin hagi cantat hagis cantat hagi cantat hàgim cantat hàgiu cantat hagin cantat cantés cantessis cantés cantéssim cantéssiu cantessin hagués cantat haguessis cantat hagués cantat haguéssim cantat haguéssiu cantat haguessin cantat IMPERATIU FORMES NO PERSONALS canta, canti, cantem, canteu, cantin Infinitiu Infinitiu: cantar Inf.
perfet: haver cantat Gerundi Gerundi: cantant Ger. perfet: havent cantat Participi Participi: cantat, cantada, cantats, cantades A continuació reproduïm les conjugacions verbals regulars.
Els temps verbals EXPRESSIÓ ESCRITA (TEORIA) 41 PERDRE INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet perdo perds perd perdem perdeu perden he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien havia perdut havies perdut havia perdut havíem perdut havíeu perdut havien perdut Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen haguí perdut hagueres perdut hagué perdut haguérem perdut haguéreu perdut hagueren perdut vaig perdre vas (vares) perdre va perdre vam (vàrem) perdre vau (vàreu) perdre van (varen) perdre vaig haver perdut vas (vares) haver perdut va haver perdut vam (vàrem) haver perdut vau (vàreu) haver perdut van (varen) haver perdut Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran hauré perdut hauràs perdut haurà perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien hauria (haguera) perdut hauries (hagueres) perdut hauria (haguera) perdut hauríem (haguérem) perdut hauríeu (haguéreu) perdut haurien (hagueren) perdut SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet perdi perdis perdi perdem perdeu perdin hagi perdut hagis perdut hagi perdut hàgim perdut hàgiu perdut hagin perdut perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin hagués perdut haguessis perdut hagués perdut haguéssim perdut haguéssiu perdut haguessin perdut IMPERATIU FORMES NO PERSONALS perd perdi perdem perdeu perdin Infinitiu Infinitiu: perdre Infinitiu perfet: haver perdut Gerundi Gerundi: perdent Gerundi perfet: havent perdut Participi Participi: perdut perduda perduts perdudes 42 TÉMER INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet temo tems tem temem temeu temen he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut temia temies temia temíem temíeu temien havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic temí temeres temé temérem teméreu temeren haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut vaig témer vas (vares) témer va témer vam (vàrem) témer vau (vàreu) témer van (varen) témer vaig haver temut vas (vares) haver temut va haver temut vam (vàrem) haver temut vau (vàreu) haver temut van (varen) haver temut Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet temeré temeràs temerà temerem temereu temeran hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien hauria (haguera) temut hauries (hagueres) temut hauria (haguera) temut hauríem (haguérem) temut hauríeu (haguéreu) temut haurien (hagueren) temut SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet temi temis temi temem temeu temin hagi temut hagis temut hagi temut hàgim temut hàgiu temut hagin temut temés temessis temés teméssim teméssiu temessin hagués temut haguessis temut hagués temut haguéssim temut haguéssiu temut haguessin temut IMPERATIU FORMES NO PERSONALS tem temi temem temeu temin Infinitiu Infinitiu: témer Infinitiu perfet: haver temut Gerundi Gerundi: tement Gerundi perfet: havent temut Participi Participi: temut temuda temuts temudes EXPRESSIÓ ESCRITA (TEORIA) 43 DORMIR INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet dormo dorms dorm dormim dormiu dormen he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit vaig dormir vas (vares) dormir va dormir vam (vàrem) dormir vau (vàreu) dormir van (varen) dormir vaig haver dormit vas (vares) haver dormit va haver dormit vam (vàrem) haver dormit vau (vàreu) haver dormit van (varen) haver dormit Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien hauria (haguera) dormit hauries (hagueres) dormit hauria (haguera) dormit hauríem (haguérem) dormit hauríeu (haguéreu) dormit haurien (hagueren) dormit SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet dormi dormis dormi dormim dormiu dormin hagi dormit hagis dormit hagi dormit hàgim dormit hàgiu dormit hagin dormit dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin hagués dormit haguessis dormit hagués dormit haguéssim dormit haguéssiu dormit haguessin dormit IMPERATIU FORMES NO PERSONALS dorm dormi dormim dormiu dormin Infinitiu Infinitiu: dormir Infinitiu perfet: haver dormit Gerundi Gerundi: dormint Gerundi perfet: havent dormit Participi Participi: dormit dormida dormits dormides 44 SERVIR INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit servia servies servia servíem servíeu servien havia servit havies servit havia servit havíem servit havíeu servit havien servit Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic serví servires serví servírem servíreu serviren haguí servit hagueres servit hagué servit haguérem servit haguéreu servit hagueren servit vaig servir vas (vares) servir va servir vam (vàrem) servir vau (vàreu) servir van (varen) servir vaig haver servit vas (vares) haver servit va haver servit vam (vàrem) haver servit vau (vàreu) haver servit van (varen) haver servit Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet serviré serviràs servirà servirem servireu serviran hauré servit hauràs servit haurà servit haurem servit haureu servit hauran servit serviria serviries serviria serviríem serviríeu servirien hauria (haguera) servit hauries (hagueres) servit hauria (haguera) servit hauríem (haguérem) servit hauríeu (haguéreu) servit haurien (hagueren) servit SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin hagi servit hagis servit hagi servit hàgim servit hàgiu servit hagin servit servís servissis servís servíssim servíssiu servissin hagués servit haguessis servit hagués servit haguéssim servit haguéssiu servit haguessin servit IMPERATIU FORMES NO PERSONALS serveix serveixi servim serviu serveixin Infinitiu Infinitiu: servir Infinitiu perfet: haver servit Gerundi Gerundi: servint Gerundi perfet: havent servit Participi Participi: servit servida servits servides EXPRESSIÓ ESCRITA (TEORIA) 45 El verb Extret del llibre de barcanova batxillerat MORFOLOGIA VERBAL El verb és un mot flexiu.
Els morfemes del verb, anomenats també morfemes gramaticals, desinències o terminacions, n'indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte. Es pot presentar en forma personal o en forma no personal. La persona i el nombre: 1,2,3 persona del singular (jo, tu, ell/a) i del plural (nosaltres, vosaltres, ells/es). El temps gramatical: Permet localitzar una situació respecte del moment de l'acte de la parla (simultaneïtat, anterioritat o posterioritat) mitjançant l'ús de diferents temps verbals. El mode. És un dels mitjans amb què s'expressa l'actitud de l'emissor. Pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu. L'indicatiu. És el mode més utilitzat.
Serveix per expressar accions certes o versemblants. Conté sis temps verbals, agrupats en tres temps simples i tres temps compostos. El subjuntiu. S'utilitza per expressar valors relacionats amb la possibilitat, el dubte, la falsedat i altres valors de caràcter potencial (No crec que vingui demà; És possible que siguin a casa; És fals que m'hagin enviat cap carta). També es relaciona amb la voluntat, el desig i l'ordre. Inclou quatre temps verbals, agrupats en dos temps simples i dos temps compostos. L'imperatiu. Expressa una ordre o consell que es dona a un interlocutor en les oracions afirmatives. L'aspecte.
Indica si l'acció del verb es dona per acabada (aspecte perfectiu) o si no té referència d'inici ni final (aspecte imperfectiu). L'aspecte perfectiu inclou els temps compostos i el passat simple i l'aspecte imperfectiu comprèn tota la resta de temps verbals. Forma personal i forma no personal. Les formes personals són totes aquelles que tenen flexió, és a dir, que es conjuguen. Les formes no personals, en canvi, no admeten flexió i, per tant, no es conjuguen. Són l'infinitiu, el gerundi i el participi. ELS VERBS DEFECTIU Els verbs defectius són un grup de verbs mancats de determinades formes; per tant, no es poden conjugar en totes les persones o en tots els temps.
Soler S'utilitza en present i imperfet haver-hi Es fa servir en 3a singular en registres formals. En alguns dialectes el fan concordar en plural. caldre o caler S'usa en 3a singular i plural. 1 El verb Extret del llibre de barcanova batxillerat Verbs amb sentit meteorològic: ploure, nevar, tronar … S'utilitza en 3a singular. L'AUXILIAR Són verbs que han perdut el significat, es conjuga i es combina amb un altre verb en forma no personal (infinitiu, gerundi i participi). haver: temps compostos (he anat, havia cantat, hauré fet …). anar: temps perifràstics (va anar, vam caminar …). ser: veu passiva (és menjat, va ser menjada …). CONJUGACIONS Primera conjugació: infinitius en -ar: cantar.
Són regulars, excepte anar i estar. Segona conjugació: infinitius en -er/-re: témer/batre. Té dos models regulars: témer i batre. També formen d'aquesta conjugació els vers dir i dur i els seus derivats. La majoria són irregulars. Tercera conjugació: infinitius en -ir: dormir/servir. Presenta dos models: verbs purs (dormir -o) i els verbs incoatius (servir – increment eix). PERÍFRASIS VERBALS Una perífrasi verbal és una forma verbal constituïda per dos verbs, el segon dels quals sempre és una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi). De vegades, aquestes dues formes poden anar enllaçades per una preposició.
Les perífrasis verbals aporten al verb matisos de significat, com ara obligació, possibilitat, imminència, repetició o progressió. Segons la forma no personal, es poden classificar en els tipus següents: PERÍFRASIS VERBALS D'INFINITIU De probabilitat deure + infinitiu Deu ser el seu germà. D'obligació haver de +infinitiu Has de fer la tasca per a demà. caldre + infinitiu Cal vacunar la gent gran. D'intencionalitat voler + infinitiu Volen arribar demà a París. De possibilitat poder + infinitiu Ves amb compte que això pot caure. D'habilitat, capacitat, autorització poder + infinitiu No puc arribar-hi. Pots nedar fins a la costa?
2 El verb Extret del llibre de barcanova batxillerat Els alumnes ja poden sortir de l'aula. De repetició tornar a + infinitiu L'equip ho tornarà a intentar. De començament començar a + infinitiu Fa una estona que ha començat a tronar. arrencar a + infinitiu El lladre va arrencar a córrer. posar-se a + infinitiu La Júlia s'ha posat a treballar. De finalització acabar de + infinitiu En Pau ja ha acabat de fer els deures. D'imminència anar a + infinitiu (indica que l'acció està a punt d'esdevenir-se) Anava a recollir el paquet. estar a punt de + infinitiu Estic a punt d'agafar el tren. De reiteració tornar a + infinitiu Ara torna a ploure amb ganes.
D'hàbit acostumar a + infinitiu Al Pirineu acostuma a fer-hi fred. PERÍFRASIS VERBALS DE PARTICIPI De conseqüència quedar + participi Les entrenadores han quedat contentes del nostre partit. De resolució tenir + participi Tenim tancat el tema de l'assegurança. PERÍFRASIS VERBALS DE GERUNDI De progressió estar + gerundi Està acabant de sopar. anar + gerundi Vaig preparant la maleta. De duració continuar / seguir + gerundi Continuen parlant massa fort. De conclusió acabar + gerundi Li ha acabat demanant disculpes.
TEMPS VERBALS (llibre barcanova/ unitat 1 / p.40-41) 3 El verb Extret del llibre de barcanova batxillerat ELS VERBS REGULARS I VERBS IRREGULARS Els verbs regulars segueixen les formes dels verbs model de la seva conjugació. Verbs model són: Cantar - 1a conjugació Témer i batre - 2a conjugació Dormir i servir - 3a conjugació Els verbs irregulars no segueixen les formes dels verbs model de la seva conjugació. En els verbs irregulars, trobem tres tipus d'irregularitats: les fonètiques, les ortogràfiques i les eufòniques.
IRREGULARITATS FONÈTIQUES (modificació del radical amb la supressió, el canvi o l'addició d'un so) Velarització: afegim un so velar [κ] [g] Verbs que velaritzen: -ndre (entendre): entenc, entengué, entengui, entengués; -ldre (resoldre): resolc, resolguérem ; -ler (valer): valc, valgui ; -èixer (aparèixer): aparec, aparegués; diftong al final del lexema (caure): caic, caigués ; ésser, dir, dur, estar, tenir, venir . Temps que velaritzen : present: 1a pers. sing. , passat simple, present i imperfet de subjuntiu, imperatiu.
Gerundi : Irregularitat en el gerundi que es visibilitza quan es relaciona amb l'infinitiu : infinitiu [w] gerundi [b]: beure – bevent infinitiu [w] gerundi supressió del so: coure – coent infinitiu [w] gerundi [i]: seure – seient 4 El verb Extret del llibre de barcanova batxillerat IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES (modificació del radical amb el canvi d'alguna grafia per mantenir un so). Vocalisme En els verbs treure, néixer, péixer, jeure, fer, haver, heure canviem la e del radical per una a quan és àtona. Per exemple: trauré però trèiem. En els verbs cosir, tossir, escopir, collir, sortir canviem la o del radical per una u quan és tònica. Per exemple: cuso però cosim.
Els verbs poder i voler presenten una u en el radical del present de subjuntiu i de les formes de l'imperatiu que es basen en el present de subjuntiu. Per exemple: puguem, vulgueu. En els verbs acabats en -iar (1a conjugació) i en vocal + -ir (3a conjugació) cal afegir dièresi en algunes formes del present d'indicatiu (conduïm) i de subjuntiu (canviï, copiï) i de l'imperfet d'indicatiu (reduïa) o de subjuntiu (produïssis). CONSONANTISME ç c: caçar caci c qu: tocar toqueu g gu: regar reguem j g: pujar pugi Les consonants -d-, -b-, -g- es canvien per t(s), p(s), ig quan estan en posició final. Per exemple: podíem però pot, pots; rebem però rep, reps; fugim però fuig.
IRREGULARITATS EUFÒNIQUES (addició d'un so per suavitzar o fer possible la pronúncia). S'afegeix –d– en l'infinitiu, en el futur i en el condicional dels verbs acabats en -ldre i -ndre: resoldre, prendrem, vendríeu. S'afegeix -e- en la desinència en els casos següents: En la segona persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la segona i la tercera conjugació amb radicals acabats en -ix (coneixes, mereixes), en -c (torces, vences), en -g (fuges), en -ss (tusses) i en - z o - s (brunzes, cuses). En la segona persona del singular del present d'indicatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugació: parteixes, resisteixes, serveixes.
En la segona i la tercera persones del singular del present d'indicatiu dels verbs córrer, obrir i omplir i els seus derivats (concórrer, reobrir, reomplir): corres, corre; obres, obre; omples, omple; concorres, concorre; reobres, reobre; reomples, reomple. 5 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals TIPUS DE SINTAGMES L'ORACIÓ SIMPLE ESTRUCTURA: SN SUBJECTE I PREDICAT Totes les oracions consten d'un predicat, que pot ser verbal o no verbal. A més, la major part tenen també un SN que realitza la funció de subjecte i que concorda amb el verb en nombre i persona: Subjecte el·líptic.
De vegades el subjecte no apareix explícitament en l'oració, sinó que el reconeixem per la desinència verbal. En aquest cas, parlem de subjecte el·líptic: Aquest any aniré de vacances a Austràlia (jo). Oracions impersonals. En les anomenades oracions impersonals, no hi ha cap tipus de subjecte. Són aquestes: Oracions amb un verb defectiu. ploure, tronar, haver-hi … Només es poden conjugar en 3a persona del singular. Algunes oracions amb els verbs fer i ser. fa temps, feia fred …/ és tard … Algunes oracions amb el pronom reflexiu se i el verb conjugat en 3a persona del singular. Aquí es menja molt bé. Oracions amb un verb en 3a persona del plural que no es relaciona amb cap subjecte clar.
Avui fan sardanes a la Plaça Major. Oracions amb el verb semblar sense subjecte. Sembla mentida! 1 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals LA VEU ACTIVA I LA VEU PASSIVA Veu activa En català, la major part de les oracions es construeixen en veu activa. En aquestes oracions, el predicat diu alguna cosa sobre el subjecte, que és el responsable de l'acció verbal. Per això l'anomenem subjecte agent: Maria Mercè Marçal va escriure el poema "Brida". Veu passiva Les oracions en veu passiva, en canvi, remarquen l'element que rep l'acció verbal, que passa a ser un subjecte pacient.
Aquest subjecte pacient concorda amb el verb en nombre i persona, tot i no ser el responsable de l'acció: En aquest tipus d'oracions, el responsable de l'acció rep el nom de complement agent, i no sempre apareix a l'oració.
Normalment, va introduït per la preposició per, tot i que amb alguns verbs com seguir, precedir, acompanyar, conèixer i respecte, pot anar precedit per la preposició de: D'altra banda, distingim dos tipus de construccions en veu passiva: La passiva perifràstica, que es forma amb la perífrasi verbal ser + participi: La passiva pronominal (o reflexiva), que es forma amb el pronom reflexiu es més un verb en 3a persona del singular o del plural (concordant amb el subjecte pacient): es + V (3a pers.) IMPORTANT!!!! No confonguis la passiva pronominal amb les construccions impersonals que es formen amb el pronom reflexiu se i el verb en 3a persona del singular.
Compara aquestes oracions: 2 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals TIPUS D'ORACIONS Personals Tenen un subjecte (explícit o el·líptic) que concorda amb el verb en nombre i persona: M'interessen aquests fets. Tinc son (jo). Impersonals No tenen subjecte i es formen: - amb verbs defectius: haver-hi, ploure, tronar … - amb algunes locucions dels verbs ser i fer + SN: fa temps, és aviat … - amb el pronom reflexiu se + V en 3a pers. sing.: Aquí no es fuma. - amb alguns verbs en 3a del plural sense subjecte clar: Han atropellat a en Cesc.
Atributives Hi ha els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i el predicatiu no verbal anomenat atribut (qualitat que s'atribueix al subjecte): Aquest joc és gratuït. Predicatives Tenen com a nucli del predicat tota la resta de verbs, que es poden presentar acompanyats d'un complement obligatori: - unit al verb per mitjà d'una preposició: La Sònia es dedica a la música. - sense cap preposició que els enllaci (verbs transitius): No tinc diners. O bé poden ser de predicació completa, si no els cal la presència d'un complement: L'Eduard dorm. Veu activa El subjecte és agent de l'acció: Ara vosaltres recollireu els papers. Veu passiva perifràstica El subjecte és pacient.
El SV es forma amb V ser + participi (+ CAgent): Ara els papers seran recollits per vosaltres. pronominal El subjecte és pacient. El verb va acompanyat d'un pronom reflexiu: Ara es recolliran els papers. FUNCIONS SINTÀCTIQUES SUBJECTE Recorda que el subjecte d'una oració sempre concorda amb el verb en nombre i persona: M'interessen aquests fets. — M'interesses tu. Substitució pronominal Pronom personal fort. Ens podem referir al subjecte per mitjà d'un pronom personal fort, si l'element substituït és un SN que designa un ésser animat: Ahir vaig veure l'Anna i en Jordi. Ell anava coix. AIXÒ/ALLÒ.
El subjecte també es pot substituir pels pronoms demostratius neutres això i allò, si substituïm un SN que designa una idea o bé un ésser inanimat: Ahir vas tornar a arribar tard. Això no s'ha de repetir. 3 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals EN. Si el subjecte és un SN indefinit i, a més, va situat darrere del verb, el nucli pot ser substituït pel pronom feble en: Fixa't que, en aquest cas, el pronom només substitueix el nucli del sintagma (clients), de manera que haurem d'explicitar sempre el quantificador nominal (pocs), i sovint també el CN, que anirà precedit de la preposició de si és un sintagma adjectival (de nous).
El vocatiu El vocatiu és un SN que serveix per adreçar-se a un ésser pel seu nom o amb un apel·latiu. Pot aparèixer sol o bé al costat d'una oració, de la qual se separa amb una pausa, i cal no confondre'l amb el subjecte: Avi! Tu ja has acabat, Carla? ATRIBUT Constitueix el nucli del predicat no verbal (el de les oracions que tenen un verb copulatiu) i respon a les estructures següents: Sadj: L'Ariadna està malalta. Sprep: L'Ariadna és de Reus. SN: L'Ariadna és una tenista boníssima. SAdv: Aquesta pel·lícula està molt bé. Proposició subordinada: L'Ariadna és qui ha guanyat el torneig. Substitució pronominal HO.
Habitualment, el substituïm pel pronom feble ho: L'Ariadna ho és (de Reus/una tenista boníssima) // L'Ariadna ho està. (malalta) EL, LA, ELS, LES. Ara bé, si l'atribut és un SN definit, és preferible substituir-lo pels pronoms el, la, els, les: -Aquella noia és la teva advocada? -Sí, i tant que l'és! EN. I si és quantificat, pel pronom en (que només substitueix el nucli): -Era molt trapella, oi? -Sí, n'era molt. 4 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals El verb haver-hi és pronominal i impersonal. Com que no té subjecte, no concorda amb el constituent que l'acompanya, que és un complement directe (CD): Hi havia molts turistes alemanys.
COMPLEMENTS VERBALS COMPLEMENT DIRECTE És el complement dels verbs transitius i designa l'ésser animat o inanimat sobre el qual recau l'acció expressada pel verb: Vam felicitar la Míriam. // Ja hem vist la pel·lícula. Per reconèixer-lo, se sol recórrer a construir l'oració en veu passiva perifràstica, ja que el subjecte pacient de l'oració resultant és forçosament el CD de l'oració en veu activa: El complement directe és un sintagma nominal que es relaciona amb el verb directament, sense preposició, excepte si aquest és un pronom personal tònic o bé el quantitatiu tots i el nom està pronominalitzat: No vam veure la Míriam, sinó que et vam veure a tu. Vull que vinguin tots els meus amics.
Els convidaré a tots. Preposició a + CD La preposició a precedint el CD també s'admet en aquests casos: Davant del pronom tothom: Sempre menysprea tothom. // Sempre menysprea a tothom. Davant del pronom ningú: No vaig veure ningú. // No vaig veure a ningú. Davant del pronom interrogatiu qui: Qui convidaràs? // A qui convidaràs? Davant dels pronoms relatius qui, el qual, la qual, els quals i les quals: El noi que han despatxat és el meu cosí. El noi a qui han despatxat és el meu cosí. El noi al qual han despatxat és el meu cosí. Substitució pronominal EL, LA, ELS, LES. Quan el CD és un SN definit, el substituïm pels pronoms el, la, els, les: L'Albert ha guanyat la cursa de quads.
– L'Albert l'ha guanyada. EN. Quan el CD és un SN indefinit, s'ha de substituir pel pronom en: Hem guanyat dos partits de bàsquet. – N'hem guanyat dos. HO. Si el CD és una proposició subordinada o bé els pronoms neutres això i allò, el pronom que el substitueix és ho: Els meus cosins fan bé el que es proposen. – Els meus cosins ho fan bé. // Ara acabarem tot això. — Ara ho acabarem. 5 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals IMPORTANT!!
Recorda que, quan substituïm el nucli d'un SN indefinit pel pronom feble en, cal que tinguem present que aquesta substitució no abasta el determinant, i que, sovint, ens caldrà també repetir el CN, precedit per la preposició de, si és un adjectiu: EM, ET, ES, ENS, US, ES.
Els pronoms febles de 1a, 2a i 3a persona em, et, es, ens, us, es també poden fer de CD: La concordança del participi Quan un pronom feble de 3a persona en funció de CD (el,la,els, les i en) va al costat d'una forma verbal composta (haver + participi), es produeix un fet que, tot i no ser obligatori, està força estès en català: sovint el participi es fa concordar amb el pronom feble en gènere i nombre, especialment si el pronom és femení i s'apostrofa: He vist el documental. – L'he vist. He vist la pel·lícula. – L'he vista. He vist els documentals. – Els he vistos.
COMPLEMENT DE RÈGIM (CR o CRV) És el complement obligatori d'alguns verbs de predicació incompleta i va introduït per una preposició regida pel mateix verb: fixar-se (en), dedicar-se (a), oblidar-se (de), avenir-se (amb) … També cal considerar complements de règim aquells que apareixen de manera obligatòria amb els verbs anomenats de moviment com anar, venir …, ja que no podem prescindir-ne: 6 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals Quan redactis, pensa que en els registres formals és preferible que les preposicions en i amb se substitueixin per a o de: Em conformo amb un sis. Em conformo a/de treure un sis.
També en els registres formals cal evitar el contacte d'una preposició àtona i la conjunció que (és el que s'anomena caiguda de la preposició). Em conformo ø que em posin un sis. Substitució pronominal EN. Els CR introduïts per la preposició de s'han de substituir pel pronom en: Parlàvem dels teus suggeriments. – En parlàvem. HI. Els que van introduïts per les preposicions a, amb, en i per se substitueixen pel pronom feble hi: Pensaré en tu. – Hi pensaré. No ens avenim gens amb els veïns. – No ens hi avenim gens.
COMPLEMENT PREDICATIU (CPred) És un predicat no verbal doble: complementa alhora un verb com créixer, dir-se, fer-se, nomenar, prendre, tornar-se …, i un SN (el Subjecte o el CD), amb el qual sol concordar en gènere i nombre. - Quan el CPred complementa un SN Subjecte, tot i aparèixer dins del predicat i completar el significat de l'acció verbal, atribueix una qualitat al nucli del SN subjecte: - Quan complementa un CD, se situa, al davant o al darrere d'aquest, però completa també el significat del verb: És molt important no confondre el CPred amb el CCM (que sol ser un adverbi o un SPrep i no concorda amb cap SN): Elles caminaven tranquil·les.
[El CPred concorda amb el subjecte elles en gènere i nombre.] Elles caminaven tranquil·lament. [L'adverbi de manera afecta tota l'oració i no concorda amb cap altre constituent.] 7 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals El complement predicatiu pot adoptar aquestes estructures: SAdj: Elles caminaven tranquil·les. / S'han fet molt grans. SN: Han nomenat l'Amèlia directora del centre. / Es diu Cesc. com a + SN: Han posat el teu cas com a exemple. SPrep: Aquests nois van d'estrelles. / Ens prenen per imbècils. Substitució pronominal HI. El CPred se substitueix pel pronom hi: Elles hi caminaven. (tranquil·les) / Hi han nomenat l'Amèlia. (directora del centre) / Aquests nois hi van.
(d'estrelles) EN. Excepte amb els verbs fer-se i dir-se, en què s'utilitza el pronom en: Se'n diu. (Cesc) / Se n'han fet molt. (grans) COMPLEMENT INDIRECTE (CI) És un complement que pot aparèixer tant amb verbs transitius com intransitius (com agradar, telefonar, trucar, parlar …) i expressa l'ésser al qual va dirigida l'acció verbal. Sol anar introduït per la preposició a i, de vegades, per a: El diputat va respondre al president. He comprat cireres a la pagesa. Hauries de telefonar al servei d'atenció al client. Porto aigua per a tothom.
Sovint, en el registre col·loquial, confonem el CI d'alguns verbs que expressen comunicació, com telefonar, trucar o escriure per un CD, i els pronominalitzem malament: INCORRECTE: *Demà la trucaré. CORRECTE: Demà li trucaré. Substitució pronominal EM, ET, ES, ENS, US. Els pronoms de 1a persona em i ens, els de 2a et i us, i el de 3a (reflexiu o recíproc) es, poden fer la funció CI: LI, ELS. Per substituir un SPrep que fa la funció de CI, s'utilitzen els pronoms li (per al singular) i els (per al plural), tant si designen éssers animats masculins com femenins: Ja has explicat la veritat al teu pare? – Ja li has explicat la veritat? Ja ho has explicat a la mare i a l'àvia?
– Ja els ho has explicat? 8 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) O ADJUNT Matisa diferents aspectes de l'acció verbal o n'expressa les circumstàncies: Temps (CCT): La setmana vinent farà mal temps. Lloc (CCL): Nevarà al Pirineu. Manera (CCM): Plourà a bots i barrals. Companyia (CComp): Em quedaré a casa amb el meu germà. Instrument (CCI): Sortiré amb el paraigua. Quantitat (CCQ): Nevarà molt poc. Causa (CCC): No ho he pogut acabar per culpa vostra. Finalitat (CCF): Estic estudiant per als exàmens. Pot presentar diverses formes: SAdv: Nevarà molt poc. SN: La setmana vinent farà mal temps. SPrep: No ho he pogut acabar per culpa vostra.
Proposició subordinada: Estic estudiant perquè vull aprovar. Substitució pronominal El CCT no es pot pronominalitzar. EN. Per substituir un CCL que indica origen (introduït per la preposició de o des de), es fa servir el pronom en: Sovint envia xocolata des de Suïssa. – Sovint n'envia xocolata. HI. La resta de CC, els substituïm pel pronom feble hi: CCL: Viu a Suïssa des de l'any passat. – Hi viu des de l'any passat. CCI: Sempre surto amb el paraigua. – Sempre hi surto. CCM: Plou a bots i barrals. – Hi plou. CCComp: Em quedaré amb el meu germà. – M'hi quedaré. CCF: Estic estudiant per als exàmens. – Hi estic estudiant.
L'ús de les preposicions en els CCT i CCL Sovint cometem errors en la utilització de les preposicions. Pel que fa a l'ús correcte en els CCT i CCL, tingues en compte aquestes pautes: a i en introduint CCL a: Davant de topònims (a Barcelona) i, preferiblement, davant d'articles i de determinats interrogatius (a la plaça, a quin país). en: Preferiblement davant dels demostratius (en aquesta ciutat) i dels indefinits un i algun (en una plaça, en algun país). 9 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals a i per introduint CCT a: Davant de SN que designen les parts del dia (al matí, a la tarda), i les estacions (a l'hivern).
per: En altres designacions temporals (per Tots Sants, per Pasqua). fins i fins a introduint CCT i CCL fins a: Davant d'expressions de temps o de lloc, quan no s'ultrapassa el límit que designa un SN (fins a la tarda). fins: Davant d'adverbis (fins aquí), de determinants demostratius (fins aquesta tarda) i de la conjunció que (fins que vulguis). Ara bé, normalment no van precedits de preposició els SN que designen espais de temps genèrics acompanyats d'un complement especificatiu, encara que tinguin el nom el·líptic: el (dia) 6 de gener, l'últim estiu, la setmana passada, el 2023, aquella tarda …
En canvi, sí que en porten les hores i els segles amb determinant numeral: al segle XX, a les vuit del vespre … Els pronoms febles segons la funció sintàctica CD CI Atr CPred CC/CR em, ens, et, us, es Els pares em valoren. em, ens, et, us, es Els pares em donen ànims. el, la, els, les Sí que l'és. (Sí que és el jardí.) hi Ella hi va. (Ella va neta.) hi (CC) L'Àlex ja hi és. (L'Àlex ja és a casa.) el, la, els, les Jo els miro. (Jo miro els rius.) hi (CR) Ell hi pensa. (Ell pensa en mi.) en Jo en miro. (Miro revistes.) li (singular), els (plural) Al noi, li agrada el pa. A les noies, els agrada el pa. ho Elles ho són. (Elles són rosses.) en Se n'ha fet. (S'ha fet gran.) en (CC) N'han tornat.
(Han tornat del mercat.) ho Jo ho miro. (Jo miro allò.) en (CR) No en parlaré. (No parlaré del cas.) ALTRES COMPLEMENTS COMPLEMENT DEL NOM (CN) Substitució pronominal EN. Es pot substituir pel pronom feble en si és un SPrep introduït per la preposició de i forma part d'un SN amb funció d'atribut o de CD: 10 Teoria oració simple 2n BAT Extret editorial Casals No conec els motius de la seva dimissió (CD). – No en conec els motius. Aquests esdeveniments han estat la causa de la seva dimissió. (Atr) – Aquests esdeveniments n'han estat la causa. COMPLEMENT DE L'ADJECTIU (Cadj) En tots dos casos, el sintagma adjectival conté, a més del nucli, un sintagma preposicional que el complementa, el CAdj.
Substitució pronominal EN. El pronom feble en substitueix els sintagmes preposicionals que complementen el nucli d'un SAdj en funció d'atribut o bé de complement predicatiu: COMPLEMENT DE L'ADVERBI (Cadv) Els adverbis, com a nuclis d'un sintagma adverbial, també poden estar modificats per un altre adverbi (i complementats per un sintagma preposicional que fa la funció de CAdv) que no es pot substituir per un pronom feble: 11