El Noucentisme: Característiques i Autors Clau

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 1 de 14 EL NOUCENTISME 1.- Concepte i dates El Noucentisme és un moviment ideològic i cultural que substituirà el Modernisme en l'objectiu de fer de la cultura catalana una cultura nacional oberta a Europa. El noucentisme i el modernisme, tot i ser moviments contraris, tenen el mateix objectiu: modernitzar la societat i la cultura catalanes, i la creació d'una llengua literària.

Allò que els diferencia són les estratègies emprades per a assolir- lo, perquè els noucentistes actuen des del cor de la societat, ja que són el sector intel·lectual de la política catalana (desapareix l'enfrontament entre artista i societat). El programa noucentista constava de tres punts fonamentals: creació d'una xarxa docent que comprengués tots els nivells de l'ensenyament, normativització de la llengua i creació d'infraestructures culturals.

Per a poder "construir el país" el noucentistes compten amb el compromís de la burgesia i amb la direcció de quatre personatges que decidiran com ha de ser aquest país: Eugeni d'Ors és l'ideòleg del moviment; Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, satisfà la infraestructura del país (carreteres, hospitals, instituts..); Pompeu Fabra normativitza la llengua a fi que sigui una eina útil i moderna; Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025).

La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 2 de 14 Josep Carner exemplifica amb la seva poesia com ha de ser la Catalunya somniada pels noucentistes. Noucentisme és una paraula inventada per Eugeni d'Ors i que té doble sentit: es refereix al nom de la centúria que començava el 1900 i també a l'adjectiu nou, en contraposició a vell.

Aquest moviment es produeix entre 1906 ( any de publicació de les Glosses d'Eugeni d'Or; i Els fruits saborosos de Josep Carner) i 1923 (Dictadura de Primo de Rivera) 2.- Ideari del Noucentisme Per tal d'aconseguir el propòsit de modernització i europeisme creuen que la raó, l'ordre i l'intel·lecte han d'estar per damunt del sentiment i de l'instint; amb la raó s'actua sobre la realitat ordenant- la; es defensa la racionalitat política enfront de les posicions extremes i es valora el treball més que no pas el geni personal.

Aquests pressupòsits es concentren en un programa teòric que té com a punts principals: l'exaltació del present, la revisió del passat (entroncament amb la cultura clàssica i el renaixement) i rebuig d'èpoques considerades negatives ( romanticisme i modernisme). Eugeni d'Ors defineix el moviment a partir dels mots: Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 3 de 14 Classicisme.

Recuperació de la cultura i l'estètica clàssiques de la qual es valoren l'harmonia, l'estilització i l'ordre. Interès per l'home, la vida quotidiana i les coses menudes ( en oposició al Romanticisme). El món i la natura són transformats mitjançant el seny i la raó. Mediterranisme. La Mediterrània serà el pont d'unió entre Catalunya i l'origen: Grècia i Roma ( en oposició amb els modernistes, les influències dels quals procedien del nord d'Europa). Els artistes noucentistes recrearan els ambients i els mites de la Mediterrània clàssica, lluminosa i tranquil·la. Civilisme.

Contraposant-se al ruralisme modernista, la ciutat serà l'espai adient a la mesura humana, on l'home pot desenvolupar-se civilitzadament, amb cultura, harmonia i comoditat. Volen dur tots els avantatges de la ciutat a la resta del país (Catalunya-ciutat), per això l'adopten com a marc espacial de les seves obres. Arbitrarisme. Comprèn l'opció estètica triada pels noucentistes: conreu de la poesia, l'harmonia i el seny, l'adopció d'un llenguatge formal i l'assumpció de tots els "isme" del noucentisme. Representa l'exercici de la voluntat transformadora de la realitat.

L'obra d'art és l'expressió d'un artista que transforma la matèria sense sotmetre's ni a la imitació de la realitat (realisme) ni a l'exposició dels sentiments Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 4 de 14 (Romanticisme). Transformar la realitat per a aconseguir l'ideal. Imperialisme. Fa referència a la funció dirigent de la política, responsable de dur a terme el projecte noucentista. Catalanisme burgès antiseparatista amb l'aspiració de construir un estat burgès modern.

3.- Característiques de la literatura noucentista. -La literatura és el resultat del domini creador sobre la matèria, la realitat. Aquest domini es manifesta en la valoració de l'artifici i de la perfecció formal i lingüística. -La literatura no ha de reflectir la realitat, sinó presentar-la com voldríem que fos. L'intel·lectual parteix de la realitat quotidiana per construir l'Ideal. -Rebuig del ruralisme modernista (caòtic, pessimista i primitiu) i conreu d'una literatura ciutadana (ordenada, optimista i moderna). Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx.

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 5 de 14 -El gènere més valorat fou la poesia, el més adient per a reflectir els valors ideològics del moviment, a més de permetre un treball formal molt acurat. La novel·la fou rebutjada a causa de la tradició realista que la caracteritzava. -Les principals característiques de la poesia noucentista són: Idea d'artifici. La poesia no és l'expressió nua del sentiment, sinó que el seu valor rau en la forma.

Cal un treball d'estil rigorós que, exigeix la creació d'una llengua culta i elaborada que sigui el reflex del domini de l'escriptor sobre la matèria, i un coneixement aprofundit de la tradició cultural i poètica. Aquest domini es tradueix en una sintaxi elaborada, ús d'arcaismes, mètrica clàssica, abundància de figures retòriques, harmonia i claredat, perfecció formal. Depuració de la realitat. La realitat ha de ser reelaborada poèticament en la forma més ideal i harmònica. La poesia ha de dibuixar metafòricament els trets de la Catalunya ideal que es pretén ( la cultura i la civilització guanya sempre a la natura indòmita).

No importa tant el tema com el seu tractament, sovint és un pretext extret de la vida quotidiana, però amb una visió idíl·lica del paisatge, dels llocs i de les persones. Ús de la ironia com a recurs de distanciament entre el poeta i la realitat, i d'aquesta manera treure-li transcendència. Els valors més Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025).

La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 6 de 14 preuats són: el seny, l'harmonia i l'ordre que es reflecteixen en els temes: defensa d'una vida senzilla i equilibrada; ambient ciutadà, natura idíl·lica i civilitzada, la dona com a transmissora de valors per mitjà de l'educació dels fills a la llar; la vellesa és assumida amb resignació i serenor, malgrat la malenconia i tristesa que pugui produir. JOSEP CARNER Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970. La seva trajectòria poètica es pot dividir en quatre períodes: Etapa de formació (1896-1905) es dóna a conèixer en el marc del Modernisme. El llibre dels poetes; Primer llibre de sonets.

Etapa noucentista (1906-1920). Els fruits saborosos; Auques i ventalls. Etapa postsimbolista (1920-1939). La seva obra evoluciona cap a una poesia més reflexiva que fa present les preocupacions morals de l'home i que, estèticament, s'acosta al postsimbolisme. El cor quiet. Etapa de l'exili (1939-1970). Després de la Guerra Civil viu a Mèxic i a Brussel·les. Nabí. Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025).

La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 7 de 14 Característiques de la poesia noucentista de Josep Carner Rigor formal Domini absolut de la llengua. Idealització i embelliment de temes extrets de la realitat quotidiana. Complaença en el petit detall i la senzillesa. Visió del món plàcida i ordenada. Visió urbanitzada de la natura, amb un paisatge mancat de simbolisme. Reducció de la densitat reflexiva o emotiva; falsa ingenuïtat; el joc exhibicionista de confegir de confegir un poema a partir de qualsevol pretext. Humor i ironia com a forma de distanciament.

Arbitrarisme: un univers literari artificial, envernissat d'harmonia, mesura i gràcia, on qualsevol element sospitós de no sotmetre's al control del poeta no hi cap. Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 8 de 14 JOSEP CARNER, "Cançoneta incerta" El cor quiet (1925) Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina.

¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat, colgat de mata? ¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 9 de 14 qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n'és cada vida.

1.- Digues el significat de les paraules següents: carena gosat rossola recer hoste brosta Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 10 de 14 2.- Quin és el tema del poema? 3.- Com descriu el camí, el poeta? Què simbolitza? 4.- Explica el significat de la segona estrofa 5.- Quins trets en comú presenta "Cançoneta incerta" amb la poesia popular? 6.- Mètrica i rima Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx.

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 11 de 14 JOSEP CARNER Bèlgica (Llunyania) Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m'agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres guarnides d'arços, d'oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d'aigua trèmuls, tota desig d'emmirallar els estels.

M'agradaria fer-me vell dins una ciutat tat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s'entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 12 de 14 on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d'hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats.

I tot sovint, vora un portal d'església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom. Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l'amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 13 de 14 Però ningú no se'n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d'or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia. 1.- Indica el tema 2.- Comenta el títol del poema.

3.- Busca un exemple dels recursos retòrics següents: metonímia comparació anàfora personificació Generalitat de Catalunya Departament d'Educació i Formació Professional Institut Joan Brudieu Doc: Noucentisme.docx. Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès (11/23/2025). La versió vigent es troba en el sistema informàtic de l'institut Pàgina 14 de 14 4.- En aquesta composició, Carner sintetitza alguns dels ideals noucentistes. Explica'ls.