Exercici 4 - Opció B · Latín II Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2022

En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: La ciutat romana de Lleida, contestant les qüestions següents: Qui és l'historiador que explica aquest episodi i quina relació tenia amb els fets narrats. En el context de quin conflicte bèl·lic molt important per a la història de Roma s'esdevé. Quins en foren els protagonistes; Especifiqueu quin poble iber ocupava abans la zona i el nom del nucli iber habitat anterior a la fundació romana; Digueu el nom llatí de la ciutat i la cronologia de la seva fundació; Expliqueu la importància històrica que tingué la ciutat a la Hispània romana i concreteu-ne la categoria administrativa; Descriviu-ne l'estructura urbanística en relació amb les característiques topogràfiques del seu emplaçament; Esmenteu alguna de les restes romanes que s'hi conserven.

Solución: L'historiador que narra la batalla d'Ilerda és Juli Cèsar i, tot i que ho fa en tercera persona, va participar directament en els fets que relata, comandant les tropes del bàndol cesarià contra les del bàndol pompeià, comandades pels lloctinents Petreu i Afrani. Aquesta batalla forma part de la guerra civil que es desenvolupà al segle I aC (49-45 aC), en diferents escenaris fora de Roma, entre ells Hispània, i que enfrontà a Cèsar i Pompeu. Concretament en la batalla d'Ilerda, després d'uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar, victòria que esdevingué decisiva per al resultat final de la guerra, favorable a Cèsar. Cèsar explica aquests fets en la seva obra *De bello ciuili*, que pertany al gènere literari dels comentaris historiogràfics, una mena d'informes de campanya, carregats de propaganda política, però de gran interès històric i literari. Val a dir que els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l'època ibèrica, ja que s'identifica amb la *Iltirta* que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella. El nom llatí de la ciutat era *Ilerda*. La inscripció romana del bronze d'Ascoli, de l'any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació llatina *Ilerdenses*. Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l'inici del segle I aC. August li atorgà el títol de *municipium* i va ser monumentalitzada. La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava en un encreuament de camins, i constituïa un lloc de pas i connexió entre la costa i l'interior de la península. Tenia el riu Sícoris com una important via de comunicació i des del Turó de la Seu Vella es dominava tota la plana del Segrià. L'estructura urbanística d'Ilerda no segueix l'habitual d'una ciutat romana, perquè va haver adaptar-se a les peculiaritats del relleu, encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola, de manera que la cruïlla del cardo i del decumanus estava desplaçada a l'extrem EST de la ciutat. Ilerda era una construcció *ex novo*, és a dir, una ciutat de nova planta, d'una mida relativament gran (23 Ha), amb muralles que l'envoltaven i amb unes grans termes públiques del segle II dC. El fòrum de la ciutat no estava situat, com seria l'habitual, a la cruïlla entre el cardo i el decumanus, sinó a l'altre extrem (a l'oest), a l'actual plaça Sant Joan. També gaudia d'un pont sobre el riu Sícoris i una important necròpolis a l'extrem est. D'època romana tenim restes diverses, entre les que destaca un petit tram de la muralla, elements constructius del fòrum, abundants estructures del complex termal, algun tram del *cardo*, diverses *domus* urbanes i algunes *villae rusticae* extramurs.