Història de l'Art: Un Viatge a través de les Civilitzacions i les Expressions Artístiques

I 240 flashcards i 161 preguntes més al document.

Text del document

Història de l'art Disciplines artistiques Arquitectura: és l'art de crear espais Escultura: és l'art que crea volums Pintura: és l'art del color Sistemes arquitectònics - Arquitravat: Sostre pla recolzat a sobre d'elements de suport com columnes - Arquitectura voltada: Sostres no plans com cúpules Tipus de planta - Longitudinals: S'organitzen a través d'un eix - Centralitzades: S'organitzen a partir d'un espai central Longitudinals Una de les més comunes es la rectangular, molt utilitzada a la época clàssica grega per edificis públics. Altra es la basilical, utilitzada a la época romana i reutilitzada a l'art medieval per edificis religiosos.

En una basílica hi ha 3 o 5 naus: una central i les altres als costats. On es posa la persona que fa el discurs és al absis, part superior. La part inferior era el nàrtex, on anava la gent que no estaba batejada. Una altra planta es la de creu llatina, es una planta basilical pero amb dos braços que quan es creuen es diu creuer però tot junt es diu transsepte. Centralitzades En aquestes plantes els espais s'organitzen al voltant d'un espai central. Destaca la planta de creu grega o la planta circular. Com a excepció de tot lo vist tenim les plantes lliures, les quals no segueixen ninguna forma clara.

Elements de suport - Parets - Columnes - Pilars - Pilastres (pilars adossats a les parets) Carreu: Pedres tallades amb forma rectangular Columnes Son cilíndriques Parts - Capitell - Fust - Base Cruciforme: Pilar amb forma de creu grega Columna: pot ser rodó Pilar: mai rodó Pilastres Pilar adossat al mur amb funció estructural Circular: columna Escultura Forma Volum rodó: la escultura está totalment desvinculat del seu material Relleu: Escultures que encara es troben vinculades al seu material, depen la quantitat que sobresurt pot ser: - baix relleu - mig relleu - alt relleu Tipologies escultòriques - Sedent: Quan la figura que es representa manté una posició de cos assegut - Jacent: Manté una posició estirada - Dempeus: Es troba dret - Bust: Representa un personatge tipus "foto carnet", un primer pla fins les espatlles - Eqüestre: Representació a cavall - Grup escultòric: Dues o més figures que mantenen una relació entre elles Tècniques escultòriques - Modelatge: Es treballa a partir de la pressió de les mans sobre el material - Talla: Es treu el material sobrant a base de colpejar-lo amb martell i cincell - Fosa: Es fon el material i es posa dins un motlle - Forja: Es treballa el material un cop calent, colpejant i donant forma abans no es refredi Materials escultòrics Acostumen a variar depenent del tipus de técnica que es vol utilitzar: - Talla: fusta, pedra, marbre o marfil - Modelatge: fang i plastilines - Fosa: sovint bronze - Forja: ferro Pintura i arts del color Tècniques pictòriques i del color Tècniques tradicionals - Fresc - Oli - Tremp - Aquarel·la Tècniques contemporànies - Acrilics - Esprais - Tintes serigràfiques Técnica del color emprada a diferentes epoques - Mosaics Técnica mixta: Quan una obra presenta barreja de diferentes tècniques Fresc Es una técnica rápida.

Es prepara el mur amb una capa de calç i s'ha d'aplicar el color abans no s'eixugui la preparació del suport Iconografía: Descric lo que hi ha Iconología: Que vol dir, quin significat te Nimba: Cosa que porten en el cap la gent relacionada amb la religió Nimba crucifer: Només Déu i Crist Maiestas domini: Representació de Crist sencer (romà) Pantocrator: Per la meitat (bizantí) Gest Didascalic: Amb tres dits beneeixen Mandorla: Cercle que envolta el personatge Tetramorf: 4 evangelistes Tetramorf Representació artística, que té quatre formes, que fa referència al conjunt de quatre figures simbòliques dels evangelistes (Juan: aguila, Mateo: àngel, Lucas: bou i Marcos: lleó) que solen envoltar la imatge de Crist o la Verge en l'art medieval, especialment el romànic.

Aquestes figures, amb els seus orígens en visions bibliques Ezequiel i l'Apocalipsi, representan simbòlicament la vida de Jesús, la relació entre la divinitat i la humanitat i l'harmonia dels quatre evangelis.

Óli Utilitza com a aglutinant l'oli que sovint es de llinosa i té un acabat molt brillant Tremp Utilitza algun tipus de resina, material greixos o rovell d'ou com a aglutinant Aquarel·la Utilitza els colors diluïts en aigua i els aplica en capes fines i sovint transparents que es van sobre posant les unes sobre les altres Suports - Murs i sostres: frescos, mosaics, grafitis - Tela, llenç: olis i tremps - Taules de fusta: tremps i olis - Paper/cartró: aquarel·les, tremps Art Antic: Egipte Civilització egípcia - Es una civilització fluvial: neix vora del Nil - Parlem de Baix i Alt Egipte (delta i naixement del Nil) - El riu també separará les terres dels vius (est) i les dels morts (oest) El riu Nil - Baix Egipte: Situat al Nord del pais.

Hi creix la flor de papir i el seu símbol és la corona roja. - Alt Egipte: situat al Sud del país.

Hi creix la flor de lotus i el seu símbol és la corona blanca - El riu estava considerat una figura divina ja que donava vida a la terra i permetia el creixement dels assentaments humans Arquitectura - Utilitza la pedra com a material constructiu: carreus de grans dimensions - Te unes mides colossals i vol ser "perdurable" - Es arquitravada Arquitectura funeraria - Mastabes - Piràmides: esglaonades, trencades o de parets llises - Hipogeus: vall dels reis/reines Les mastabes - Son els enterraments més antics on s'enterraven els faraons de les primeres dinasties (Imperi Antic) - Están inspirades en els antics enterraments en forma de túmul (cos baix terra i tapat amb sorra) i presenten murs inclinats en forma de talús (v) - Acostumen a tenir tres espais: - Serdab - Cambra d'ofrenes - Cambra mortuoria o sepulcral Parts d'una mastaba - La cambra sepulcral es on es troba el sarcofag amb el cos del difunt momificat junt amb el seu aixovar funerari - Hi ha un pou excavat que ens porta fins a la cambra sepulcral - Al Serdab hi acostuma a haver una escultura del difunt Pirámides esgraonades: Sakkara - Forma part del recinte funerari que Djoser va fer-se construir a Sakkara - Obra d'Imhotep - Está formada a partir de sis mastabes sobreposades que li donen la forma característica dels graons - Es sembla a l'estructura de Mesopotamia dita zigurat Pirámides trencades - Canvien la inclinació dels murs a mitja construcció, fet que els dóna un aspecte trencat - La més coneguda es la d'Snefrú i es troba a Dashur Pirámides de parts llises - Les mes conegudes es troben a la Vall de Giza - Son les pirámides dels faraons Keops, Kefren i Micerí - Estan fetes amb carreus de pedra Interior A l'estructura interna intentan evitar els robatoris d'aixovars fent passadissos i cambres falses Curiositat Algunes persones diuen que les tres grans pirámides de Giza semblen reproduir a terra la forma dels tres estels del cinturó d'Orió Hipogeus - Son tombes excavades dins la roca - Queden dissimulades cosa que dificulta els robatoris - Es troben a la Vall dels Reis/reines Interior dels hipogeus - Parets i sostres acostumen a estar decorats amb pintures murals que representen temàtiques relacionades amb la mort i el món del més enllà Els temples funeraris - Servien per a fer els rituals necessaris abans de portar el difunt a la pirámide - La tipologia de temple funerari no s'estableix fins a la IV D i presenta una planta en forma de T invertida - Al final, s'acaba fent un híbrido per així poder enterrar el cos al mateix lloc - El temple més important en forma de T invertida es el de Kefren.

Davant trobem una enorme esfinx que reprodueix la imatge del faraó Al imperi mitja tenim com a obra més important el temple funerari de Mentuhotep II Situat a Deir-el-Bahari el qual ja fusiona el temple amb on és enterrat Un dels més importants del Imperi Nou es el de la reina Hat-sep-sut, situat al Deir-el-Bahari Abu-Simbel: Consagrat a Ramsés i excavat a la roca Els temples de culte - Es desenvolupen molt a partir de l'Imperi Nou - Els més coneguts son Luxor i Karnak Caractéristiques - Tenen una planta rectangular - Mostren dos grans espais: exterior i interior - Son de grans dimensions - El sostre va disminuint d'alçada i el terra va pujant progressivament a mesura que ens endinsem dins la construcció - Es produeix una gradació de la llum: es va de la claror a la total foscor Part externa - Avinguda de les esfinx: te una funció apotropaica (espantars als mals esperits), els mesopotamics li diuen lamassu - Obelisc: pedra gegant acabada en forma piramidal que simbolitza el Déu del sol Ra.

La part superior estava recoberta d'un material daurat per reflectir la llum solar - Banderoles: Es posen en les ocasions especials - Pilons: murs que simbolitzen les dues vores del riu Nil Part interna - Pati hipetre: pati obert sense sostre envoltat de columnes. Es la part pública del temple - Sala hipóstila: Presenten una gran quantitat de columnes que deixen un passadís enmig. Simbolitza un oasi - Sala de la barca: Dins es guarda la barca ceremonial per a les festes - Sancta-Sanctorum o cel·la: Només hi tenen accés el faraó i el summe sacerdot.

Es la part més sagrada del recinte i està totalment a les fosques Les columnes poden ser: - Palmiformes: El capitell imita a la palmera - Lotiformes: El capitell imita la flor de lotus - Papiriformes: El capitell imita la flor de papir - Hatóriques: El capitell imita a Hator (rostre de la dona) Escultura Tenim dos tipus: - Relleus: tauletes - Exempta: escultures matrimonials, funcionaris, faroniques i uixebtis Relleu - Solen ser baixos relleus (quasi no surten de la pedra) - Temática de vida i d'ultratomba - S'acostumaven a policromar després de fer-les al igual que les columnes - Decoren mastabas, temples, etc Paleta de Narmer El primer rei en governar juntant els dos egiptes - Servia per a posar els pigments, perfums i cremes que servien per untar-se el cos i el rostre El fet de ficar al personatge més important gros i al mig es diu perspectiva jerárquica Tauleta de Hesyré - Pertany a la III dinastia - La representació espacial es plana L'escultura de volum rodó - Funció mágico-religiosa - Obres artesanals per això no acostumen a estar signades Tipus de barbeta Punxa: Barbeta mortuoria (está mort) Quadrada: Barbeta cerimonial (se la posa per festes) Taparrabos = faldalli Mocador de tres puntes: Nemes Uixebtis - Tenien entre 15 i 30 cm - Tenen la missió de substituir el difunt a les tasques quotidianes - Portaven els braços creuats i tenien estris - A l'esquena porten un casc per a traslladar la sorra de l'est a l'oest com es mana al llibre dels morts - Quan més important és la persona que es representa, més dura és la pedra amb el que es fa Pintura egipcia - Utilitzen una técnica mixta pel mural: primer un fresc i després es repassa amb tremp - Hi ha un predomini del dibuix per sobre del color - Representacions humanes idealitzades (joves i forts) - Perspectiva jerárquica - No volen representar un espai real, no hi ha profunditat.

tot és pla - S'utilitza el recurs de la repetició de perfil per a crear sensació de moviment/profunditat - El moviment de les figures és molt limitat i quan més important és el personatge, més hieràtica és la presentació (no mostra sentiment/expressivitat) - Cap sempre de perfil i amb un ull (com un peix) - L'home és més negre que la dona - Peus de perfil Arquitectura grega - Arquitectura arquitravada - El seu edifici més emblemàtic es el temple Tres ordres arquitectònics: - Doric: sempre serà llis i el seu fust estarà decorant amb ratlles, un estil anomenat "fust d'aresta viva" i mai tindrà base.

- Jonic: aquesta tindrà base, el fust és més allargat, estilitzat i d'estil "acanalat" (fa forma de petits canals). El capitell està decorat amb volutes, figures recargolades. - Corinti: també conté base, de fust acanalat i amb decoració vegetal al capitell.

Doric - Capitell llis - Capitell format per abac i equi - Fust gruixut i decorat amb arestes - No te base - El fris sempre té tríglif i metopa Jonic - Es decora la arquitrau amb platabandes - El fris mai té tríglif i metopa Corinti - Es decora la arquitrau amb platabandes - El fris mai té tríglif i metopa La cornisa sempre serà igual per tots tres estils Alçat dels temples (4 parts) - Coberta - Entaulament - Elements de suport - Plataforma Coberta - Part de sostre Plataforma - Plataforma de tres graons sobreposats que aixequen el temple i faciliten el seu accés - S'anomena krepis o estilobat (el superior) Entaulament Forma part dels elements suportats i està dividit en diferents parts.

Aquests es troben entre la coberta i els elements de suport del temple: - Cornisa: ayuda a evacuar l'aigua - La coberta del temple està feta a doble vessant a dos aigua besos. - Forma triangular: frontó. - Interior del triangle: timpà (s'acostuma a decorar amb figures dels déus) - Acroteris: figures posades al vèrtex del triangle. - Fris: pot estar decorat per mètopes i tríglifs. Quan el fris és dòric està dividit en dos elements: mètopes i tríglifs. - Arquitrau: les seccions horitzontals mitjançant les quals es divideix l'arquitrau és diu platabanda i es poden trobar tant al jònic com al corinti.

Planta Es de forma rectangular i sovint està dividida en tres espais: - Naos: Mig de la planta - Pronaos: Principi de la planta - Opistòdom: Final de la planta El Naos i el Pronaos estan comunicats entre si Aquesta planta rectangular amb aquesta estructura s'anomena Planta Ideal o Tipus Tipus de temple segons planta - Apter: Si no te columnes a l'exterior que envolten - Peristasi: filera de columnes que envolta el temple - Perípter: peristasi que envolta externament (Grecia) - Dípter: dues peristasi - Pseudoperípter: part de la peristasi está adosada a les partes del temple (Roma) - Pseudodipter: dues peristasi pero una enganxada - In antis: Columnes al límit de l'espai a l'entrada - In antis doble - Pròstil: Les columnes estan més tard, abans hi ha un porxo - Amfipròstil: Porxo per davant i pel darrera Poden barrejarse, per exemple, que sigui un temple in antis perípter Tipus de temple segons columna - Distil: 2 columnes - Tristil: 3 columnes - Tetràstil: 4 - Hexastil: 6 - Octastil: 8 Acroteris: figures que es posen a sobre del temple Períodes de la historia de Grecia - Època arcaica: segle VI aC - Època clàssica: segles V i IV aC - Època hel·lenística: fins al segle I aC Organització social i política - S'organitzaven en Polis: ciutats independents amb govern, exercit i lleis pròpies.

De les més importants eres Esparta i Atenes - Època arcaica: aristocracia - Època clàssica: democracia - Época helenística: monarquía (Alexandre el Gran) Els temples d'època arcaica Els temples a Grècia, pel que fa els seus interiors, són utilitzats per guardar figures referents als déus. És la casa del Déu o Deessa.

Temple d'Hera a Olímpia - Estil doric - Hexàstil - Escultures d'Hera i Zeus entre d'altres Temple d'Apolo - Estil doric Temple d'Hera I a Paestum - Època arcaica - Estil doric - Columnes gruixudes - Sensació de pesantor acusada (baixet i gordet - no estètic) Període de transició Després del temple d'Hera I, es pot donar per iniciant un període de transició entre l'època arcaica i l'època clàssica el qual pretén trencar amb aquesta sensació de pesadesa aplicant el que anomenem com a correccions òptiques per tal de fer el temple més utilitzat a simple vista. El temple amb més correccions és el Partenó d'Atenes.

Temple d'Aphaia a Egina Dedicat a Aphaia, deessa de l'illa d'Egina assimilable a Atena Temple de Zeus a Olímpia - Atribuït a Libó d'Elis - Presenta correccions òptiques d'èntasi: fust de la columna presenta deformació: diàmetre major enmig que als extrems Arquitectura d'època clàssica Arquitectura clàssica a l'Acròpolis - Edificis es projecten com a reconstrucció d'Atenes després de la guerra amb els perses - El major impulsor de la reconstrucció va ser Pericles - El projecte es pren com a una ocasió de fer propaganda de la nova ciutat i dels seus governants Parlem del segle V aC com l'edat d'or de l'arquitectura grega L'Acròpolis d'Atenes - Turó elevat sobre el mar a la ciutat d'Atenes - Les quatre construccions més importants serien el Partenó, els Propileus, el temple d'Atena Niké i L'Erecteu El Partenó - Té les seves columnes en forma d'aresta, el seu arquitrau és llis i el seu capitell també.

Per tant, és dòric. - Damunt de l'arquitrau hi ha tríglifs amb mètopes. - És l'edifici més important del segle V i el màxim exponent de les correccions òptiques. Fitxa tècnica - Nom: Partenó - Autors: Ictinos i Cal·lícrates - Datació: S V aC - Localització: Acropolis d'Atenes - Estil: Estil clàssic i ordre dòric - Sistema: Arquitravat - Materials: Marbre Planta del Partenó - Només presenta opistòdom i naos - L'espai de la pronaos ha desaparegut i s'ha cedit a la naos A la naos hi ha espai per posicionar una gran escultura exempta de la deessa Atenea, 12 metres d'alçada, de tipus criselefantina feta de vori i or (materials nobles).

L'autor es Fídies La còpia romana d'aquesta escultura es diu Varvakeion i és gràcies a aquesta que ens podem fer una idea de com devia ser l'original grega Pre Partenó (abans del Partenó) - Es el primer monument que es comença a construir dins l'Acròpolis - Ictinos i Cal·lícrates van ser els arquitectes - Realitzat en marbre - Pensat per guardar l'estatua d'Atenea feta per Fídies La funció de l'estàtua era fer les celebracions en el lloc on aquesta estigués. Una de les celebracions que es feien eren les panatenees en nom d'Atenea i era una filera on les noies portaven el peplum (vestit) i se'l donen com a ofrena a la deessa.

Al temple n'hi ha un fris dit "fris de les panatenees" ja que representa aquesta celebració Partenó = Temple amb més correccions òptiques - No es recte horitzontalment, te curvatures - No tenen la mateixa distància entre columnes - Petita inclinació cap endins de les columnes Parteno = expressió máxima armonía, simetría i relacions numériques Secció 0: Nombre auri (or) Propileus Porxo d'accés - Autor: Mnesiklés - Estil: Doric i Jonic - Ubicació: Atenes - Es el primer monument de l'Acròpolis que barreja els estils doric i jonic de manera clara - Son unes grans columnes que donen accés a l'Acròpolis - La característica principal es que Mnesiklès va aprofitar el desnivell propi del terreny per a la seva construcció Temple Niké - Autor: Cal·lícrates - No té perístasis perquè no hi ha lloc on posar-la i per tant és un temple hipster.

- És d'estil jònic i dimensions molt petites, el temple més petit de tota l'Acròpolis. - És tetràstil, doncs té quatre columnes al seu costat curt.

Arquitectura del segle IV aC - Arquitectura religiosa: Templos Tholoi - Arquitectura civil: Edificis d'oci (teatre) Tholoi - Temples de planta circular - Envoltats de columnes - Una única célula o naos - Tholos d'Atenea Pronaia Edificis d'oci: el teatre - Edifici molt important dins la cultura grega - Més tard sera adoptat pels romans i fins i tot reinventat (amfiteatres) - S'aprofita el desnivell - Sempre les mateixes parts: cavea, orquestra, prosceni, escena - Un dels teatres més importants es el d'Epidaure Teatre D'epidaure - Autor: Atribuït a Policlet el jove - Datació: S IV a.C - Localització: D'epidaure - Material: Pedra - Estil: Clàssic - Sistema constructiu: Arquitravat - Funcionalitat: Lúdica/ocio/religiosa Descripció visual - Construcció de planta semicircular fet amb pedra de color gris i que queda totalment immers dins el paisatge que l'envolta - Presenta una orquestra central en forma de circumferència - Al voltant de l'orquestra hi veiem la zona de grades (cavea) - La graderia interna esta separada de l'externa per un passadís (diatoma) - A l'altra banda de l'orquestra hi queden restes de l'escena i el prosceni L'orquestra d'Epidaure - Té una forma circular - Era l'espai on es posaven el cor i els ballarins - També el lloc on es posava l'altar (Dionís en aquest cas) La cavea - Es troba situada directament damunt del terreny: aprofita el desnivell - Envoltava les dues terceres parts de l'orquestra - Feta en dues fases: - Primer, consta de graderies organitzades en seccions de seients separades per trams d'escala - Segon, s'afegeixen més seccions Principal diferencia entre teatre grec i roma Els grecs aprofiten el desnivell natural que li proporciona el terreny mentres que els romans el construeixen Escena i prosceni - L'edifici de l'escena ha desaparegut però es creu que era un porxo jonic - El prosceni era el lloc on actuaven els actors - S'accedeix al prosceni a través de dues rampes laterals i es creu que va ser afegit posteriorment Escultura (època arcaica) Característiques generals - Principalmente representa la figura humana - Sovint mostra cossos masculins, despullats, joves i atletics - Les representacions femenines (molts menys) acostumen a anar vestides i sobretot les trobem a l'època arcaica - Majoritàriament son obres fetes amb marbre o be bronze - Hem perdut una bona part dels originals: especialment dels de bronze, i per tant coneixem moltes obres gràcies a les còpies en marbre que en van fer els romans Etapes - Època arcaica - Època clàssica - Època hel·lenística Època arcaica Dos representacions: - Kuros/Kuroi (masculins) - Kore/Korai (femenins) Obres unifacials: Pensades per veure desde només el punt de davant Kouroi - Influencia de escultura egipcia - Acostumen a presentar mesures superiors a les naturals - Sempre mostren cossos atletics masculins despullats - La cura en el treball dels cabells, la musculatura, l'expressió, ens permeten anar davant aquestes obres.

En resum, si esta mes treballat en quant a mes musculatura, més content, més nova, i al revés Característiques - Els rostres poden mostrar un petit somriure arcaic que intenta trencar el hieratisme (sense expressió) de les figures La frontalitat dels kouros - Una de les característiques que mes es va repetir durant l'escultura arcaica va ser la frontalitat acusada que havien "heretat" de l'escultura egípcia - En un principi el treball de l'esquena i els perfils era molt fosc.

Poc a poc, a mesura que avanci el temps, anirà millorant el volum i el treball dels diferents punts de vista pero sense acabar de perdre el frontalisme: unifacialitat Korai - Dones vestides i dempeus, es creu que sacerdotesses - Acostumen a ser de mesura menor a la natural - Sempre tenen el cabell llarg, recollit en petites trenes i que cauen a banda i banda de les espatlles - Acostumen a portar una petita flor o animaló a la mà en senyal d'ofrena donada la seva funcionalitat votiva Kouroi d'Anavissos - Autor: desconegut - Datació: 530 aC - Tècnica: talla - Material: marbre - Forma i tipologia: exempta i dempeus - Ubicació: Trobat a Anavissos, museu arqueològic nacional d'Atenes - Tema: jove atleta despullat i dempeus (ideal de bellesa masculí) Aquesta es la obra més important però també hi ha la de Cleobis i Bitó Els autors a l'epoca arcaica (s VI) no es solien saber ja que no importava Altra característica de l'escultura arcaica es que estan policromats (més d'un color) Koré del peplum - Autor: desconegut - Material: marbre - Tècnica: talla - Forma i tipologia: exempta i dempeus - Ubicació: trobada a l'Acròpolis d'Atenes i actualment al museu de l'Acròpolis d'Atenes - Tema: representa una dona jove vestida amb una túnica (peplum) Les escultures solen estar fetes a peces per lo qual moltes vegades es perden parts Descripció visual - Dona jove dempeus i vestida amb un peplum que li arriba fins als peus - Mostra el braç dret rígid i enganxat al cos amb el puny tancat - Braç esquerre aixecat a l'alçada del pit i se suponia que sostenia una flor - Somriure arcaic al rostre - Porta cabell trenat que cauen damunt les espatlles - Ulls poc treballats (poc naturals) Composició L'eix de simetria vertical divideix la figura en dues meitats pràcticament iguals, només trenca la simetria si té un dels braços aixecat.

Tot això dóna sensació d'immobilisme, equilibri, etc Ulls normalment ametllats (forma ametlla, també molt relacionat amb l'escultura mesopotamia) Escultures mesopotamiques caracteritzades per vectosell (els llavis/boca) Obra + coneguda: Deu Abu Contextualització - L'obra s'emmarca dins un context d'estil arcaic - Agafa de model l'estatuaria egipcia - Funcionalitat votiva: representen sacerdotesses i servien com a ofrena que es portava al temple - Altres obres relacionades: dama d'Auxerre s VII aC, kouros d'Anavyssos s VI aC, Cleobis i Bitó s VI aC o kouros de Súnion s VII aC Època clàssica Característiques generals - Segles V (Pericles) i IV aC - Artistes més reconeguts: Fidias, Policlet, Miró, Praxitele, Escopes i Lisip - Voldran representar la figura humana amb unes proporcions equilibrades: Cànon (inventa Policlet) - Els cossos aniran agafant major naturalitat a les seves postures: contraposto i corba Praxiteliana - S'anirà perdent progressivament la rigidesa i la frontalitat típiques d'època arcaica - S'utilitza força el bronze, tot i que també hi haurà marbre i escultures criselefantines El Discòbol - Autor: Miró - Forma i tipologia: exempta i dempeus - Material: original de bronze, copia romana de marbre - Tecnica: original fosa, copia talla - Ubicació: original al Santuari d'Apol·lo (prop d'Esparta) la copia Lancelotti a Roma - Aspecte: monocrom - Datació: Segle V A Miro se li criticava pel fet de que volia fer les seves escultures en posició d'acció amb músculs estirats, etc pero la cara era sense expressió Fídies - Va ser el gran creador de la iconografia dels Déus - Nascut a Atenes Obres - Atenea del Partenón: escultura monumental criselefantina.

Decoració escultòrica del Partenó - Durant els anys 30` surt d'Atenes i marxa a Olímpia on treballar amb l'estàtua criselefantina de Zeus Tot lo relacionat amb decorats de tot el temple del Partenó on hi han escultures en relleu com metopes, fris, etc, van estar fetes per Fídies Policlet - Nascut a Sicione - Utilitza molt bé el bronze i va treballar fonamentalment la figura humana - Va fixar un Canon de proporcions per a la representació humana - Les seves obres més conegudes són Dorífor i Diadumen Dorífor - Datació: Segle V - Forma i tipologia: exempta i dempeus - Material: original de bronze i copia de marbre - Ubicació: diverses còpies, una a Nàpols - Tema: home jove despullat caminant Composició - Eix vertical marcat per les dues parts ja no son exactament iguals com els kouruoi.

Es comença a trencar aquella frontalitat ja que en aquest cas per exemple, gira una mica el cap - Ens mostra el Canon Policlet on la mesura del cos és set vegades la mesura del cap: canon curt de 7 a 1 - Aquest canon sera agafat posteriorment per altres autors i s'allarga fins a un 9 a 1 - La figura mostra el contraposto (consisteix en recolzar el pes del cos damunt d'una cama, fent que l'altra meitat del cos quedi relaxada.

Això aportarà més naturalitat a la figura) - El treball del cos mostra formes més arrodonides que donen major sensació de naturalisme - El fet de tenir el braç esquerre flexionat trenca amb el frontalisme de l'època anterior - El treball del tors es força més acurat que en els kouroi i ha desaparegut força la sensació de desproporció - L'escultura mostra una polimentació regular i acurada que fa ressaltar l'arrodoniment de les formes corporals - A l'escultura que ens ha arribat (copia) apareixen elements que no hi havia a l'original a causa del canvi de material i que tenen una funció bàsicament de sustentació: màrtirs Diadumen - Autor: Policlet - Material: Original bronze, copies de marbre - Tecnica: original fosa, copia talla - Ubicació: hi ha una copia a Atenes Guerrers de Riace Obra original de fosa en bronze d'època clàssica.

És policroma ja que té diferents parts fetes amb plata i diferents materials Es conserven ja que es van trobar a l'aigua en el mar de Riace Feta amb tecnica cera perdua Tècnica de la cera perduda - Modelar la peça en cera amb tots els detalls desitjats. - Cobrir-la amb un motlle de fang, guix o un altre material resistent. - Escalfar el motlle perquè la cera es fongui i surti: la cera "es perd". - Abocar metall fos dins del buit que ha deixat la cera. - Deixar refredar i trencar el motlle per obtenir la peça metàl·lica final.

Escultura segle IV Praxíteles - D'origen atenenc i fill d'escultor - Va treballar preferentment el marbre ja que el material li permet treballar millor l'aspecte humà - Les seves obres van tenir molta acceptació especialment a l'època romana i per això es van fer moltes còpies - Les seves obres es caracteritzen per una gran humanitat que intenta expresar a través de recursos tècnics com la corba Praxiteliana (exageració contraposto) - Moltes de les seves obres son atribucions Obres - Va destacar per les seves representacions de la deessa Venus - Tres de les obres més representatives son: Hermes amb Dionís infant, Satir en repos i Afrodita de Cnidos - Un dels recursos que trobem repetits es la corba praxiteliana que es una exageración del contraposto - També veiem la constant representació d'elements tèxtils com túniques que tocaran estratègicament els punts de recolzament de les escultures per donar equilibri *Representació de deus pero humanitzats* Attribute: Element que identifica al personaje (en el cas de Dionís, el raïm [vi]) Tipus de Venus - Venus Púdica - Mostra a la deessa cobrint-se amb una mà el sexe i de vegades el pit.

- Representa modèstia i pudor femení. - Exemple: Afrodita de Cnido de Praxíteles (segle IV a. C.). - És la primera Afrodita completament nua a l'escultura grega. - Venus Cal·lipigia - La deessa es gira enrere per mirar-se les natges. - Representa una belleza sensual y provocativa. - Exemple: Afrodita Calipigia (Museu Arqueològic de Nàpols). - El nom significa "de belles natges" (kalós = bell, pygē = del darrere). Com saber que la Venus Cnido es de Praxíteles i del segle IV? - Postura praxiteliana (contraposto suau): El pes del cos recau sobre una cama, donant una corba a "S" molt elegant i natural. És típica de Praxiteles, que buscava gràcia i moviment suau.

- Expressió serena i dolça: El rostre mostra calma, bellesa idealitzada i lleu somriure, sense dramatisme. Reflecteix l'ideal de bellesa del segle IV aC C., més humà i delicat que en segles anteriors. - Nuesa femenina completa: Va ser la primera escultura grega que va mostrar una deessa completament nua. Marca el canvi de l'art clàssic cap a allò més sensual i naturalista. - Tema íntim: Afrodita apareix a punt de banyar-se o sorpresa nua, en una escena quotidiana, no heroica. Això és típic de Praxíteles, qui va introduir l'íntim i humà a les figures divines. - Idealització corporal: El cos està proporcionat, suau i sense tensió muscular, amb formes arrodonides.

Tret característic de l'estil praxiteliano i de l'art clàssic (segle IV aC). Lisip - Similar a Policlet - Segueix treballant amb bronze - Tracta quasi només els cossos d'atleta masculins i nus - Mesa Diferenciat de Policlet i mes proxim a Miró era el fet de que intentaba representar moviment - Obras més important: Apoxiomenos Escopes - Maxima obsessió: representar els diferents estats d'ànim del huma.

Es per aixo que se li considera l'antecedent del Pathos (característica esencial a la época helenística) - Ho aconsegueix bàsicament per la torsión violenta dels cossos i el tractament acurat i expressiu dels ulls Pathos: que les escultures expressin un sentiment intern Obres - Ares d'Auvisi - Atribueixen relleus de Mausoleu Arikaras Tecnica dels draps molls: el fet de que es notin les arrugues de la roba i una mica lo que n'hi ha darrere d'aquesta Escultura helenística - Es trenca definitivament amb l'equilibri i la serenor que havien vist a época clásica - Hi haurà temes poc habituals fins ara. Temes anecdòtics i quotidians que fins ara no havien servit de model per als escultors.

L'espinari o Nen de l'espina - Les escultures estan plenes de moviment i tensió.

Els eixos compositius verticals es veuen substituïts per línies diagonals i formes triangulars - Les escultures mostraran clarament el Pathos - Hi haurà força presencia de grups escultòrics Autors - Així com a l'època anterior parlem de personatges importants que treballen de forma autònoma de l'estil de Policlet i Fídies, ara parlem de treball de tallers escultòrics (o escoles) com el de Rodes o el de Pèrgam - Destacarem alguns autors dins aquests tallers com Agesandre o els seus fills Atenodor i Polidor pel que fa al taller de Rodes o Epigon del taller de Pèrgam Obres - Galata ferit - Atribuit a Epígon Context artístic i cultural - Segle III i II aC - En època helenistica, presencia important de les monarquies que venen de la zona oriental - Les monarquies volien fer-se propaganda a traves de l'art - Lo més important es l'escultura - Inclusió del Pathos Obra important: Laocoont i els seus fills - Agesandro de Rodas Diagonals: Expressen tensió i moviment Tècnica del trepanat: fer molt més detall per aconseguir moviment i expressivitat Caracteristica Miquel Angel en escultura - Terribilità: màxima expressió dels rostres Roma - Es una civilització que es desenvolupa al voltant del Mar Mediterrani - La ciutat principal va ser Roma, fundada al segle VIII aC per dos bessons (Romul i Rem) - Romul va ser el primer rei de Roma - Lloba Capitolina alletant Romul i Rem - Unió pobles llatins i etruscos = Roma Periodes historia Roma - Monarquia (753 aC - 509 aC) - República (509 aC - 27 aC) - Imperi (27 aC - 476 dC) Etapa monarquica - Governada per reis - A finals del S VI aC els entruscos van conquerir Roma Etapa republicana - Es fan fora als estruscos i comença la Republica - Roma annexiona molts territoris - Es donen les Guerres Púniques (Cartago-Roma) - Despres de la victoria, Roma s'expandeix per les dues bandes del Mediterrani Crisi i triumvirats - Crisi durant el S I aC pel que es fa un sistema de triumvirat (tres persones que es dediquen a governar) - El primer triumvirat fet per Juli Cesar, Cras i Pompeu - Segon triumvirat fet per Marc Antoni, Lèpid i Octavi - Octavi primer emperador (August al S 27 aC) L'Imperi El màxim esplendor del món romà es va donar entre els segles I i II dC amb emperadors com el mateix August, Claudi, Vespasià, Trajà o Marc Aureli.

Aquest periode es coneix com a Pax Romana (pacificar territoris) Crisi i fi de l'imperi de Roma - Es comencen a produir incursions a les fronteres amb els pobles germànics (bàrbars) que aniran debilitant l'imperi - L'any 395, a la mort de Teodosi, l'Imperi es divideix en dos per tal de facilitar-ne el control: Honori es queda la part Occidental amb capital a Roma i Arcadi es queda la part Oriental amb capital a Constantinoble Art romà Característiques principals - Coses que ens recorden a l'art grec pero amb la diferencia de copiar sense fer-ho literalment (reinterpreteen = influencia) - Mentres que per als grecs la bellesa es molt important, al art romà es busca algo mes practic/funcional - L'art romà va lligat a la propaganda del poder (edifics públics) - Es tracta l'arquitectura, escultura i pintura destacant en aquesta última els frescos i mosàics Arquitectura - Civíl [administrativa (basílica), oci (teatre, amfiteatre, circ i termes), commemoratives (Ara Pacis, Columna Trajiana), enginyeria (aqueductes, clavegueram), habitatge] - Religiosa [temples (partenó d'Agripa) Característiques arquitectura - Utilitza la volta de canó i l'arc de mig punt - Trobem els tres ordres arquitectònics grecs més alguna recreació etrusco-romana com el dòric toscà o l'ordre compost - Es dóna prioritat a la funcionalitat de l'edifici per davant de l'aspecte estètic - S'utilitzen materials constructius d'aspecte "pobre" com el morter, la pedra o el maó - Priorització de la façana principal (la part de davant bonica pero la de darrere no ja que no es veu) Columnes - Toscà: Igual que el doric pero amb base i sense decorat al fust - Compost: Igual que el corinti pero sense decoració al fust i el capitell és una barreja entre plantes i volutes Basílica - Creació romana - Edifici civil destinat a la funció administrativa i que més tard serà adoptat per la cultura cristiana i utilitzat per finalitats religioses - Acostuma a mostrar una planta dividida en tres naus i acabada en un absis on es posava el magistrat o la persona encarregada de l'acte Circ - El copien de l'hipòdrom, un edifici grec - Planta rectangular pero arrodonida pels cantons (forma ovalada) - Circ Màxim de Roma (capacitat per 250.000 persones) - Es fan curses de carros amb caballs Teatre - Heretat dels grecs - Fan modificacions com l'orquestra que passarà a ser semicircular Amfiteatre - Creat pels romans a partir de dos teatres junts - És l'edifici d'oci per excel·lència de la cultura romana - Aquí es fan els espectacles més coneguts com: lluites de gladiadors, lluites amb feres, naumàquies, etc - Totes les ciutats acostumen a tenir el seu propi amfiteatre, pero el més important es trobava a Roma, l'anomenat Coliseo de Flavio Fitxa tècnica: Colosseu - Nom: Amfiteatre Flavi - Autor: desconegut - Comitent: Flavi Vespasià - Cronologia: SI - Ubicació: Roma - Sistema constructiu: voltat i arquitravat Descripció visual - Façana exterior articulad en quatre nivells sobreposats que es troben damunt d'una mena de podi - Els tres primers nivells formats per successió de 80 arcs de mig punt emmarcats per columnes adosades damunt pilars - Quart nivell és un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars Colosseu exterior - Primer pis mostra estil doric tosca - Segon pis estil jonic - Tercer pis corinti - Quart pis decorat amb 24 lesenes (decoració en relleu) d'estil corinti Colosseu interior - Planta el·liptica: formada per l'enfrotament de dos plantes de teatre - Arena, Cavea, Vomitorium i velarium: eren les parts més importants - Sota l'arena: hi havia diferents espais al fossae per a feres, gladiadors…

- Tambe hi havia un sistema d'impermeabilització i conducció d'aigues que permetien transformar l'arena en una piscina per a les Naumaquies Panteó d'Agripa - Autor: desconegut - Comient: Adrià - Sistema constructiu: voltat i arquitravat Descripcio visual externa - Portic d'aspecte tipicament clàssic "a la grega" - Porxo octastil format per columnes corinties - Arquitrau, fris on hi apareix escrit en llati i per damunt frontó llis - Darrera del porxo s'hi veu un gran tambor cilindric format per tres registres (piso) sobreposats que servira per aguantar la coberta (cupula) - Fort contrast entre part davantera (façana principal) i resta de l'edifici - Part del tambor mostra aspecte "pobre" o es poden veure arcs de mig punt de mao inscrits en el mur de formigo i que serveixen per a donar resistencia als murs (que son elements de suport on descansa la cupula) - Originalment el temple havia d'estar precedit per una gran plaça porticada que emmarques la façana principal del temple Descripció visual interna - Gran espai ciruclar que contrasta fortament amb l'exterior.

La força de la cupula es recollida pels arcs i es trasllada als pilars que es troben a la planta circular - Destaca la decoració feta a partir de marbres que contrasta amb els materials pobres de l'exterior - Geometrització acusada de tots els elements decoratius, fins i tot el paviment - Gran cúpula central decorada amb cassetons que es van fent petits a mesura que guanyem alçada i que es presidida per un gran òcul de 9 m de diàmetre que permet l'entrada directa de llum i la ventilació - La cúpula está dividida en cinc cercles de 28 cassetons que sembla que simbolitzen els dies del mes lunar - Hi ha qui diu que fa referència a les esferes de l'antic sistema planetari i que l'ocul seria l'equivalent al sol Maison Carreé Descripció visual Escultura romana Caracteristiques escultura romana - Intenta retratar a les persones, no idealitzar - Dos conceptes de retrat: - retrat fisic (representar carateristiques fisiques de la persona) - retrat psicologic (preten que a traves de la escultura, pugui saber el seu caracter, status, etc - Etruscos fan mascares funearies per representar als difunts (influencia per a romans) - Els romans solen barrejar els dos conceptes - En moltes ocasions estarà subordinada a l'arquitectura (servirà per a "decorar" edifics i monuments) - Producció feta en materials diferents i per tant empraan diferentes tecniques - Presència de diferents formes escultoriques - Es produirà un predomini de dues tipologies: el retrat i el relleu de tipus historic August de Prima Porta - Autor: Desconegut - Comitent: Senat de Roma - Cronologia: Original any 19acC " Còpia any 14 dC - Tècnica i material: Original de bronze/fosa " Còpia marbre/talla - Forma: Exempta - Tipologia: dempeus - Aspecte: policrom - Tema: Retrat fisic i psicologic: mostra August representat dempeus amb el braç dret alçat com a emperador i guia de les tropes Descripció visual - Emperador vestit amb la cuirassa on hi apareixen relleus que fan referncia a les sevs victories militars - Braç dret alçat en senyal de comandament - Als peus de la copia hi apareixen les figures d'Eros damunt el dofi de Venus fent la funció "sustentant" que no era necessaria a l'original de bronze - Utilitza el contraposto Icologia - A la cuirassa s'hi representen les dues provincies pacificades: Gàl·lia i Hispània, Tiberi (el seu fillastre) i les divinitats Diana i Apol·lo (protectors d'August) Columna trajana - No es estructural, sino monument conmemoratiu - Punt de vista de la escultura (relleu) - Innovacio (relleu historic) - Els relleus envolten tot el fust (explicació campanyes de pacificació i annaxió de la regio de Dacia (actual Rumania)] - Els relleus estan de manera cronologica on hi apareix sempre la figura del senyor Traja (trets fisics) - Situat en el forum de Traja - Dins hi ha una escala que et permet accedir desde la base fins a dalt.

A dalt hi ha una escultura de bronze daurat que va ser substituida al Renaixament - A la base, hi ha una sala on va la tomba de Traja - Columna amb funcio commemorativa, propagandistica i funeraria - Combina els tres tipus de relleus (baixos: paisatges) - Atribuit a Apolidor Danamas - Segle II - Atribució a Damasio Art Bizantí Origens - Constantinoble va ser construida per l'emperador Constantí l'any 330 - Considerat el primer emperador cristià - Va lluitar contra MAXENCI a la batalla del Milvi despres d'haver tingut una visio i un somni on li va ser comunicat que si als escuts del seu exercit, pintava un Crismo (simbol de Crist), guanyaria" - L'any 313 va promulgar l'Edicte de Milà amb el qual es va legalitzar el culte cristià a l'imperi - L'imperi bizanti es va iniciar a la part oriental de l'imperi roma despres de la mort de Teodosi I l'any 395 i es va allargar fins l'any 1453 quan va caure en mans dels turcs otomans despres d'un llarg setge - La seva capital va ser Constantinoble (actualment Istanbul, a Turquia) L'epoca daurada - Constantinoble va assolir la seva maxima esplendor al SVI sota el regnat de Justinià - El regnat de Justinià destaca pel seu ambicios projecte de restauració de l'Imperi Romà Caracteristiques - L'art era fonamentalment religiós - Son especificament importants les manifestacions arquitectoniques i musivaries (mosaic) - L'escultura es va centrar en els relleus de vori - L'art pictoric va potenciar la representacio d'icones sobre taula Arquitectura Al principi i fins al S VI, s'adopta el model de planta basilical tardoromà/paleocristià mantenint l'atri o pati, el nartex (espai per catecumens) i la coberta de fusta a dos aiguavessos Parts - Pila (petita piscina) - Protesi: espai destinat a la preparació del pa i vi - Matroneu: Espai reservat a les dones en forma de tribuna - Presbiteri (absis): aqui el sacerdot santificaba el pa, sent ara el cos, i el vi, sent ara la sang de Deu - Diaconicon: mena de sagristia Tambe van utilitzar plantes centralitzades com la de creu grega a les construccions Especialment a partir de justinià l'arquitectura agafa un caracter propi i s'incorporen elements com les petxines i les trompes per elevar les cupules que cobrien molts dels seus edificis Breu historia de Santa Sofia - La primera esglesia va ser consagrada l'any 360 - Els terratremols van esquerdar la cupula, que va acabar caient amb un nou terratremol - La reconstrucció va ser encarregada a Isidor el jove qui va afegir petxines i va elevar la cupula - L'any 1453, es va convertir en mesquita - Es van erigir els minarets (torres que es possen a les cantonades) - Es van afegir al seu interior quatre plafons amb inscripcions de l'Alcorà - Ha funcionat molts anys com a museu - Actualment torna a funcionar com a mesquita L'exterior de Santa Sofia - Construcció solida i austera: sense decoració i feta de maó rosat - Destaca la gran cúpula central - Quatre contraforts massissos ajuden a reforçar l'estructura - Semicúpules adossades a la cúpula central - Destaquen els 4 minarets Planta i interior de Santa Sofia - La seva planta barreja la basilical amb la de creu grega - Dues naus laterals longitudinals - Nartex - Protesi i diaconicon = Pastoforia - Nau central coberta per la gran cupula semiesferica - Quatre pilars enormes delimiten un espai quadrat al centre - Aquest espai es cobert amb una cupula hemiesferica elevada amb petxines emmarcades per 4 grans arcs de mig punt que porten el pes cap els pilars - A banda i banda de la gran cúpula hi ha dues semicupules que reforcen l'estructura - Les 2 semicupules estan aguantades per pilars i exedres (espais semicirculars) - La zona del tambor de la cupula presenta 40 finestres radials que deixen entrar la llum emmarcades per 40 nervis - En alçada, les naus laterals tenen dos pisos d'arcades (passadisos) sobreposades on el pis superior funciona com a tribuna - Damunt la tribuna i dins els arcs de mig punt, trobem els murs laterals plens de finestres Art islàmic i hispanomusulmà La religió Islàmica - S'origina amb les predicacions que feia Mahoma a principis del segle VII a Aràbia - L'Islam es una religo monoteista - Revelada a Mahoma per l'arcangel Gabriel durant les seves meditacions al Mont Hira - Segons la religio, Al·la es l'unic Deu i Mahoma el seu profeta - El seu llibre sagrat es l'Alcorà L'Islam es basa en cinc pilars (obligacions): - Professió de fe en Al·là - Resar cinc cops al dia mirant a la Meca - Donar almoina (limosna) als pobres - Fer dejuni durant el Ramadà - Fer un pelegrinatge a la Meca com a minim un cop a la vida L'edifici religiós dels musulmans és la mesquita.

Els imams dirigeixen l'oració, els ulemes interpreten textos sagrats i els cadís fan de jutges Context históric - Mahoma es trasllada de la Meca a Medina l'any 622 - Aquesta data rep el nom d'hègira i marca el principi del calendari musulmà - Després de la mort de Mahoma, els musulmans es van llançar a expandir la nova religió mitjançant la jihad (guerra santa) i estableix la capital a Damasc (Síria) Història d'al-Àndalus - L'any 711, batalla de Guadalete que proporciona la entrada dels musulmans a la península - Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir o governador, dependent del califat de Damasc, i Còrdova va esdevenir la capital del territori S'inicia l'emirat independent - L'any 756 Abd-al-Rahman va arribar a la península i es va proclamar emir independent de Còrdova amb el nom d'Abd-al-Rahman I - El títol d'emir independent significava que els governadors d'al-Àndalus deixaven d'obeir el califa Arribem al Califat de Còrdova - Abd-al-Rahman III va heretar el tron l'any 912 - Es va anomenar califa - Aquest títol significava que a més de dirigir el govern, també era la màxima autoritat religiosa del seu regne - Així començava el Califat de Còrdova L'any 1031 el califat es va dividir en un gran nombre de regnes de taifes Els exercits cristians van frenar els almohades en la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa el 1212 El regne de Granada es va convertir en l'últim territori muslmà a la Península Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van acabar facilitant la conquesta duta a terme pels Reis Catòlics l'any 1492 Art Islàmic a la península A la Península Ibèrica l'art islàmic es desenvolupa durant l'època de domini musulmà (711-1492) i molt especialment a partir de la creació de l'emirat independent de Còrdova amb Abd-al-Rahman I Característiques generals - L'art es molt lligat a la religió - Es prioritza l'arquitectura Caracterisíques arquitectura - Presenta influències de l'art romà (arc de mig punt i columnes), bizantí (voltes i cúpules), visigòtic (arc de ferradura) i del Pròxim Orient (arc apuntat i arc lobulat) - Utilització de maó i fusta - Decoració externa molt austera i els interiors estan profusament decorats amb guix, marbre, fusta…

- Arcs de mig punt, apuntats, lobulats i polilobulats - Ús de voltes nervades, voltes de mocàrabs de guix i cúpules gallonades Descripció externa mesquita Còrdova - Mur homogeni, compacte i auster a mode de "muralla" que encercla el recinte - Nombrosos contraforts que articulen el mur - La porta principal és la "puerta del Perdón" - Presenta un minaret convertit en campanar cristià posteriorment Planta - Minaret - Sabil (font) - Sahn (pati taronger) - Haram (sala d'oració) - Alquibla (mur) - Mihrab (petita obertura al mur) 1. S'hi accedeix a traves de 19 portes que es corresponen amb les 19 naus perpendiculars en què es troba dividida la sala 2.

Cadscun dels arcs presenta una doble arcada de ferradura i de mig punt sobreposades amb bicromia a les dovelles (pedres que formen els arcs) Al mur de l'alquibla (orientat al sud i no a la meca ja que és independent) hi ha el mihrab, que queda descentrat en planta a causa de les ampliacions Davant, hi ha la maqsura (lloc reservat a les autoritats) on s'hi veuen arcs polilobulats Art romànic - Es va desenvolupar a l'Europa Occidental entre els SX i SXIII - Presenta influècies de l'art romà (d'aqui el nom) especialment a l'arquitectura (arc triomf, mig punt) - Bàsicament religiós Arquitectura - Utilització arc mig punt, volta canó i volta aresta - Edificis religiosos: esglèsies, catedrals i monestirs - Planta esglèsies: Creu llatina - Nau central coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons - Naus laterals cobertes amb voltes d'aresta - Murs força guixuts, amb poques obertures i reforçats exteriorment amb contraforts - Presència de dues torres als peus - Girola: Espai que envolta l'art major de les esglèsies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions.

Molt comú a esglèsies de peregrinatge - Cimbori: Tapa el creuer - Absidiola: Absis petits enganxats als costats del absis gran - Faixons: Arcs de mig punt Obra més important: Santiago de Compostela Parts portalada romànica - Timpà - Dintell (arquitrau) - Arquivoltes - Trencallums: Columna en mig de l'entrada - Muntant: Costat més allunyat de la porta - Brancal: Costat més aprop que muntant (entrada) Ex: Sant Pere de Moissac Com eren els monestirs?

S'estructuraven a partir d'un claustre o pati central Ex: Sant Martí del Canigó Portalada Sant Pere Moissac - Maiestas Domini - Tetramorf - 5 i 5 ancians als costas - Abaix del maiestas, resta dels 24 ancians de l'apocalipsi segons Sant Joan - Abaix del tot rodes de foc Art gòtic - El terme "gòtic" apareix durant el renaixement per a referir-se de forma despectiva (art bàrbar) a l'estil que es desenvolupa a Europa despres del romànic entre els segles XIII i XV - Encara hi ha un fort lligam de l'art amb la religó: les catedrals seran "els grans edificis" de les ciutats - Malgrat aixó, veiem un gir i apareixeran obres més civils (palaus, universitats…) - A les representacions desapareix el Déu temible, distant i jutge del romànic per convertir-se en un Déu més humanitzat, proper, que perdona els homes i els promet la salvació Arquitectura - Utilització sistemàtica de l'arc apuntat i les voltes de creueria que aporten alçada als edificis - Els murs perden funció sustentant i a les catedrals es substitueixen per grans vitralls de colors que deixen passar la llum - Presència d'arcbotants i contraforts exteriors sovint acabats en pinacles - Utilització de plantes de creu llatina i aparició de l'anomenada Hallekirchen (planta de saló) - El fet de que estiguem alts i deixem passar la llum, ens apropa a Déu - Escultura - Encara veiem supeditació de l'escultura a l'arquitectura (especialment a les portalades de les grans catedrals) - Les representacions són més humanitzades i naturals que al romànic - Figures més esveltes (allargassades), més expressives i amb més moviment - Temàtica predoninantment religiosa Pintura - Hi ha molta pintura sobre taula - Diferents escoles amb característiques diferenciades: les dues més importants seran el gòtic flamenc i l'italogòtic - El representant més important del gòtic flamenc serà Jan van Eyck i la seva obra més coneguda el matrimoni Arnolfini - El representant més important de l'italogòtic serà Giotto di Bondone i la seva obra més representativa els frescos de la capella Scrovegni de Pàdua Catedral de Chartres - Autor: mestre de Chartres - Nom: Nostra senyora (Notre dame) de Chartre - Sistema: arquitravat i voltat - Ubicació: França Exterior - Façana principal estilitzada i de gran alçada amb dues torres - Es veu dividida en tres seccions verticals - La central presenta una divisió horitzontal en tres registres: una triple portalada central al inferior, un trifori al mig i al superior es troba coronada per una rosassa Planta - Creu llatina - Dues torres als peus - 3 portes d'accès (peus i braços creuer) - Transsepte baix i més curt - 3 naus fins al transsepte - 5 naus a partir del transsepte - Totes cobertes amb voltes de creueria - Absis ocupa tot l'espai de la capçalera - Presència d'absidioles - Doble girola Interior - La nau central és més ampla i alta que les laterals - Coberta feta amb volta de creueria - Divisió interna tripartida horitzontal - Presència de nombrosos finestrals plens de vitralls emplomats (dibuixos) que permeten l'entrada de molta llum a l'interior (senyal de Déu) - Sobre portalada trifori i rosassa que deixen passar la llum - Les pintures ara estan en les finestres - Sostres creuats (nervis) Catedrals gòtiques importants: Reims i Amiens Santa Maria del Mar - Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig - Datació: SXIV - Tipologia: Edifici religiós (església) - Sistema: voltat - Materials: pedra i vidre - Ubicació: Barcelona Exterior - Verticalment la façana principal presenta una divisió tripartida en tres cossos: dues torres octogonals i cos central - També s'hi aprecia divisió horitzontal (3 registres i 2 cossos).

Al cos inferior gran portalada (que ocupa dos dels registres) amb grans finestres apuntades (al segon registre).

Cos superior amb rosassa i finestres - Contrafort amb pinacle (cucurutxo) Fragment del capitol IV de l'Apolaclipsi segons San Joan Explica la segona vinguda de Crist Gablet: Element ornamental adalt de les portes, acabat en punxa En el timpà es veu una figura de crist mostrant les ferides de les mans (estigmes) acompanyat de orants (verge i sant Joan) Planta - Planta de saló o Hallenkirchen - Tres naus: central més amplia i una mica més alta que les laterals - Naus cobertes amb voltes de creueria - No hi ha transsepte - 34 capelles (foradets) - 4 portes d'accés - Girola o deambulatori (per on van els de l'església per darrere) Interior - Espai interior molt diàfan sense obstacles visuals - Gran unitat d'espai gràcies a la planta de saló - Il·luminació a través de les finestres decorades amb vitralls Llotja de València - Autors: Pere Comte/Joan Ivarra (sala de contractació) i Pere Comte/Joan Corbera i Domingo Urtiaga (consolat de mar) - Nom: Llotja de València/Mercaders/Seda - Tipologia: Edifici civil (llotja) - Datació: Finals segle XV i principis segle XVI - Estil: gòtic - Localització: València La planta Dividida en 4 espais: - Sala de Contractacions - Pati dels tarongers - Consolat de Mar - Torre És a 4 vents Exterior Hi veiem dos cossos separats per una torre central: Cos 1: Consolat de Mar Cos 2: Sala de Contractacions Sala de contractacions Gran portalada central amb arc apuntat A cada banda hi ha 1 gran finestral decorat amb traceries Consolat de Mar 3 pisos o registres: - Galería de 8 finestres emmarcades per contraforts amb pinacles.

I cadascuna amb 2 medallons a sobre - 4 finestres tripartides decorades amb traceries - 4 finestres petites Interior sala de contractacions - Presenta 3 naus - 8 columnes hel·licoidals (retorçades) i sense capitell - 8 columnes adossades - Volta de creueria La concepció de l'espai recorda les Hallenkirchen Interior Consolat de Mar - Aspecte completament diferent - Sostres plans amb decoracions de fusta cassetonades - A la planta baixa hi ha una capella coberta per volta de creueria - A la planta superior una presó unides per una escala de caragol Gotic Pintura - La pintura del gòtic perdrà molts dels espais que havia ocupat durant el romànic: hi haurà menys murs (seran substituits per vitralls emplomats) i per tant no hi haurà lloc per a poder posar grans frescos - Hi haurà força pintura sobre taula i es donarà força importàcia a les miniatures, que acabaran formant tallers especialitzats a les ciutats importants - Pel que fa a les tècniques bàsicament tindrem tremp, oli i fresc - Majoritàriament parlarem de temàtiques religioses: vida de Jesús i de la Verge, temàtiques evangèliques i hagiogràfiques (personatges secundaris) Bàsicament tenim 4 estils dins la pintura gòtica: - Estil francogòtic - Estil italogòtic - Estil internacional - Estil escola flamenca Estil francogòtic - Cronologia: finals SXII i SXIII - Ubicació: centrat a França - Característiques: mostra influències dels vitralls i les miniatures i un predomini de la línia per damunt del color Estil italogòtic - Ubicació: Itàlia - Característiques: Mostra influències bizantines i les barreja amb un cert naturalisme.

Colors més aviat clars i predomini de les línies corbes.

Les figures agafaran volum i corporeitat i veurem els primers intents de perspectiva A la zona de Siena hi destaca Simone Martini A Florència destaquen Cimabue i Giotto Estil internacional - Ubicació: diferents corts europees - Característiques: barreja estilització del gòtic lineal amb el naturalisme de l'estil italogòtic Escola flamenca - Ubicació: Paisos Baixos i Flandes - Característiques: utilització de la tècnica de l'oli, gran detallisme i lluminositat, utilització del simbolisme i barreja de temes religiosos i profans Dos dels autors més importants van ser Jan van Eyck i Roger van der Weyden Capella Scrovegni - Autor: Giotto di Bondone - XIV - Tècnica: fresc - Estil: italogòtic - Tema: religiós - Ubicació: Itàlia Mostra escenes pintades al fresc amb episodis dels evangelis que decoren tot l'interior de l'edifici Als murs laterals les representacions es troben organitzades en tres registres horitzontals superposats més un registre interior (sòcol) que imita el marbre Al sòcol hi trobem representacions de vicis i virtuts entre decoracions que imiten panells de marbre Registres - Al superior històries de Sta Anna, St Joaquim i la Verge - Als altres dos registres hi veiem representacions de la història de Jesús (el petó de Judes) (Pesebre) - El fons sol ser blau i els cossos pesats - La capella va ser encarregada per Enrico Scrovegni per expiar els pecats del seu pare (un famós usurer) També es coneix com la capella de l'Arena perque estava situada als terrenys de l'antic amfiteatre romà La capella es trobava adossada al Palau Scrovegni on residia la familía i estava pensada per a ser la capella privada de la familía Matrimoni Arnolfini - Gòtic flamenc - Molt detallisme simbòlic - Matrimoni ric (es pot veure en els vestits) - Mà dreta del home fent benedicció - Les mans que es donen tenen els palmells a munt com a simbol de que estan nets - La lampara només té una espelma encesa (smbolitza a Déu, la fé) - El gos simbolitza la fidelitat del matrimoni - Van descalços (simbolitza el entrar a un lloc religiós sense embrutar) - No sabem si està prenyada.

Si és el cas de que no, a la pintura s'hi representa per preveure el futur - Les fruites simbolitzen el pecat d'Adam i Eva (algo que ells faràn en el futur després de casar-se) - Les cortines són vermelles, simbolitza la passió amorosa - Damunt el mirall hi ha un nom: Johannes i una…