Guia d'Estudi del Renaixement: Art i Arquitectura

I 120 flashcards i 81 preguntes més al document.

Text del document

EL RENAIXEMENT DEL s EL RENAIXEMENT DEL s. XV-XVI ANÀLISI FORMAL EN PINTURA ELEMENTS PLÀSTIC Forma: - Predomini del dibuix - Predomini del color Pinzellada: precisa, minuciosa, solta, ampla, ràpida… Colors: - fred: verd, blau, liles - Càlids: vermell, groc, taronja Llum: - Llum natural difusa - Llum artificial, clarobscur, hi ha un fous lumínic Composició: - Juxtaposada, una al costat de l'altre - Simètrica - Asimètrica Espai: - Perspectiva aèria o geomètrica - Horitzó baix o alt. Context Històric Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà –manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència.

(Repúbliques Marines) Els Estats Pontificis (Papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I de França i Carles V d'Espanya) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V. Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes. A nivell religiós: - Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII).

- Concili de Trento: L'Església catòlica va reformar l'Església catòlica: La Contrareforma. Cristianisme s'anomena catolisicme, tornen al llatí. Context cultural Dos centres principals: Florència (segle XV Quattrocento) i Roma (segle XVI Cinquecento). Quattrocento: 1400-1490 Cinquecento: 1500-1590 Posteriorment altres focus artístics: l'escola alemanya, l'escola flamenca i l'escola espanyola. El darrer moviment artístic és el manierisme. Característiques generals: Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural que va impulsar l'estudi de l'art clàssic de l'antiga Grècia i Roma. Neix l'antropocentrisme, és a dir l'home és el centre i la mesura de totes les coses.

Aplicació de la perspectiva. En el pla teòric sobresurt l'estudi de l'obra de Vitruvi, un tractadista clàssic d'arquitectura, i Alberti (De Re Aedificatoria). Foren importants per al desenvolupament de l'estil renaixentista. Des del punt de vista social: es passa de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art. (es coneixen i es firmen les obres) 1520 aparicions del manierisme, un moviment artístic nascut a partir de les obres de Miquel Àngel ARQUITECTURA RENAIXENTISTA URBANISME I ARQUITECTURA Quattrocento (segle XV) - Florència com a focus destacat.

- Trencament amb la tradició gòtica ("del moderno al romano") - Utilització de models arquitectònics clàssics (ex: ordres, volta de canó, cúpula). Cinquecento (segle XVI) - Continua l'interès per l'època clàssica, Roma com a nou centre. - S'escriuen tractats d'arquitectura (Vignola, Palladio, Serlio) influïts pels tractadistes antics com Vitruvi. - Grotescos (Domus Aurea), decoraran els edificis, influenciada per la decoració romana. Urbanisme ideal i urbanisme de jardins: - S'organitzen ciutats segons el model radiocèntric i reticular. - A les cases dels aristòcrates s'organitzen jardins com el de la Vil·la d'Este a Tívoli.

Exemple: - Palmanova (radiocèntric) - La Laguna (reticular) Tipologies arquitectòniques: - L'església, el palau i les vil·les al camp. També, encara que en menor mesura, hospitals, biblioteques, ponts, arcs de triomf i teatres. Edificis religiosos: - Planta de creu llatina (3 naus, cúplua al creuer), influència de les basíliques romanes - Planta Centralitzada (creu grega o circular) influència del Panteó i esglésies bizantines - Façana: 3 cossos (ex. Sta Mª Novella, Florència). Els palaus: - Destaca la cornisa i la façana organitzada en tres pisos on figuren els tres ordres, el toscà, el jònic i el corinti. - Presència d'obertures- finestres- que alleugeren l'edificació.

- Carreu encoixinat - Pati central - exemple: palau Rucellai d'Alberti i el palau Mèdici- Ricardi de Michelozzo a Florència. Les vil·les: - Sobresurt la vil·la. - Exemple: Vil·la Cappra o la Rotonda d'Andrea Palladio. Palladio recupera l'antiga vil·la romana. Arquitectura renaixentista espanyol El plateresc (influència del treball dels argenters) estil: molt decorat - exemple: la universtita de Salamanca i la universitat d'Alclá de Henares El Classicisme o Purisme estil: net, elements clàssics - exemple: plau de Carles V a Grnada (Pedro Machuca) - Generalitat de Catalunya (Pere Blai, Escola del Camp). L' Herrerià - Ex: Monestir de l'Escorial fet per Juan de Herrera. - Sobrietat decorativa.

ESCULTURA RENAIXENTISTA QUATTROCENTO: S. XV a Florència (abans Pisa i Siena) Característiques principals: - formes: relleu i exempta - Tècnica: segueix la tradició clàssica d'esculpit. - Materials: marbre, bronze, fusta, pedra, guix i terracota policromada - temes: hagiogràfics (sants) i bíblics (A. T i N. T.), nus, mitològics, retrats (busts i eqüestres). (model retrat eqüestre de Marc Aureli).

Proporcionalitat: cànon de 9 caps, contrapposto noves aplicacions: als monuments funeraris i als cors de les esglésies (cantorias) Primera obra renaixentista: - portes del baptisteri de Florència (Ghiberti) - Perspectiva CINQUECENTO: - Segueix el naturalisme, antropocentrisme i tendeix cap al monumentalisme - Corbes gregues: forma serpentina (dinamisme) - utilitzen un sol bloc de material - únic punt de vista frontal (tot i l'embalum rodó) Manierisme: - Multifacialitat - Ús de diversos blocs - Cànon allargat i reforçament de les figures (serpentina i helicoidal). LA PINTURA RENAIXENTISTA Característiques del Quattrocento Origen: Giotto Canvi notable: Masaccio.

Recerca de l'espai i la perspectiva, basat en Brunelleschi i Alberti, ens han explicat com s'ha de fer l'arquitectura. Exemple Trinitat de Masaccio, perspectiva Realisme de rostres i cos humà. (trets individuals) Representació de la natura. Elegància dels plecs dels teixits. Harmonia: composicions geomètriques (triangles) Temàtica: religiosa i profusió de temes pagans. Domini del dibuix. Enquadrament de les figures a l'espai. Tècniques: fresc i tremp (en origen). L'oli sobre tela. Escola Florentina: (imatges Fra Angelico, masaccio Ucello, Boticcelli, Piero della Francesca) Escoles del nord: (Van der Weiden) Característiques del Cinquecento Consolidació de la pintura a l'oli.

Inici del clarobscur. Sfumato, començar a veure que no hi ha un línia hi ha un degradat per diferenciar les coses del paisatge, predomini del color al dibuix. Perspectiva aèria. Terribilità (Miquel Àngel), representació d'una escena amb caràcter amb un fet tràgic, amb llum figures de persones expressió. Dualisme entre el dibuix (romans, florentins i parmesans) i el color (venecians). L'escola veneciana: Ticià, Tintoreto, Veronese. Pèrdua del dibuix per unitat de colors. Ambients de riquesa. Ús d'arquitectura clàssica en el paisatge natural. Composicions forçades, distorsió de figures.

Sense simetria, amb punts de fuga (l'últim que hi ha al quadre: exemple: mirall d'Arnolfini) fora del quadre o més d'un punt de fuga. Renaixement nòrdic: Albert Dürer. Renaixement espanyol: València (artistes italians). El Greco (Toledo). SAN PIETRO IN MONTORIO Fitxa tècnica: - Títol: San Pitero in Montorio - Autor: Donato Bramante - Cronologia: 1502 (inici del s.XVI) - Tipologia: església - Materials: pedra, marbre i granit.

- Estil: Renaixentista - Localització: Roma INFLUÈNCIES GREGUES I ROMANES cúpula influència del panteó planta tholos arquitravat entrada frontal amb escales dòriques Arquitrau amb tríglifs i mètopes (estil dòric) tríglifs: bigues de fustes de temples grecs primitius mètopes: la part decorativa artística CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL ESPECÍFIC - L'obra es construeix als inicis del segle XVI a la ciutat de Roma (vaticà) - Estem al principi de Cinquecento ciutat Roma, comença a tenir el focus del renaixement estats pontificis centre d'Itàlia. AUTOR: Donato Bramante - El millor representant de l'arquitectura renaixentista.

- Participà amb Leonardo da Vinci per la remodelació de Roma, pensant en Roma de ciutat perfecte, ciutats reticulars, etc. - S'estableix a Roma, amb l'encàrrec de St Pere del Vaticà, té feina al Vaticà, serà un mecenes del Vaticà, pagats per la burgesia o l'aristocràcia. 3. Anàlisi formal Breu descripció: Edifici circular de petites dimensions coronat per cúpula Materials: Pedra, marbre i granit. Planta: - Circular centralitzada. - Peristil perimetral, rodejant tot el perímetre. - Única cel·la (espai capella) cristiana catòlica. - Mur amb pilastres dòriques. - Petita escalinata perimetral, escala rodejant tot el perímetre. - Altar. L'alçat: Elements de suport: - Podi + escalinata.

- Columnes toscanes. - Mur + pilastres (dos pisos) Elements suportats: - Entaulament. - Balustrada, el balcó. - Segon entaulament sense arquitrau. - Cúpula. - Llanternó (llanterna). Façana exterior Façana perimetral: 2 pisos/cossos. Inferior: Escalinata. 16 columnes toscanes. Entaulament (destaquen mètopes decorades i els tríglifs). Superior: Balustrada. Cos/tambor. Mur amb finestres i fornícules. Cúpula semiesfèrica + llanterna. Elements decoratius Símbols del martiri de St Pere. 4. Anàlisi conceptual Tipologia: Església/capella. Funció: Religiosa (culte catòlic), litúrgica. Relació arquitectura-urbanisme: actual claustre quadrangular del monestir de St Pere.

Claustre circular, el projecte original. Simbolisme/ importància: Gran estudi de la llum, pel treball de la monumentalitat. Finançat pels anomenats Reis Catòlics. Commemora l'indret de la crucifixió de l'apòstol Pere. Planta circular per la perfecció divina de la filosofia neoplatònica. Cúpula: pas del terrenal al celestial 5. Models i influències Recupera el model de temple circular (Thólos grec). Influenciat pel temple de Vesta i Panteó (Roma). Model de temple pel Cinquecento. Representat/ interpretat al quadre «Esposoris de la Mare de Déu» de Rafael. VILA CAPRA (LA ROTONDA) FITXA TÈCNICA - Títol: Villa Capra (la rotonda) - Autor:Andrea Palladio - Cronologia: 1551-1553 (metiat s.

XVI) - Tipologia: civil, habitatge - Materials: pedra, maó, estuc i marbre - Estil: Renaixentista - Localització: Vicenza (Nord, Itàlia) 2. CONTEXT CULTURAL L'obra es construeix a mitjans del segle XVI ( a les afores de Vicenza) Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà, manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència. (Repúbliques Marines) Els Estats Pontificis (Papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I i Carles V) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V.

Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes. A nivell religiós: Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII). Concili de Trento: L'església catòlica va reformar l'església catòlica: La Contrareforma. Dos centres principals: - Florència (Quattrocento) i Roma ( Cinquecento). Posteriorment altres focus artístics: l'escola alemanya, l'escola flamenca i l'escola espanyola.

El darrer moviment artístic és el manierisme. Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural que va impulsar l'estudi de l'art clàssic de l'antiga Grècia i Roma. Neix l'antropocentrisme, és a dir l'home és el centre i la mesura de totes les coses. Aplicació de la perspectiva. En el pla teòric sobresurt l'estudi de l'obra de Vitruvi, un tractadista clàssic d'arquitectura, i L. B. Alberti (De Re Aedificatoria). Foren importants per al desenvolupament de l'estil renaixentista. Des del punt de vista social: es passa de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art.

(es coneixen i es firmen les obres) 1520 aparició del manierisme, un moviment artístic nascut a partir de les obres de Miquel Àngel Estil artístic: Renaixentista. Florència com a focus destacat. Trencament amb la tradició gòtica («del moderno al romano») Utilització de models arquitectònics clàssics. (ex: ordres, volta de canó, cúpula) S'escriuen tractats d'arquitectura (Vignola, Palladio, Serlio) influïts pels tractadistes antics com Vitruvi. Decoracions grotesques. Autor: Andrea di Pietro Palladio. Conegut per Palladio (deesa Pal·les Atena). Dedicat únicament a l'arquitectura. Erudit d'arqueologia, apassionat pel passat clàssic.

Pauta el canon clàssic d'arquitectura civil (Tractat I Quattro Libri dell'Architecttura). Obra amb trets manieristes. 3. Anàlisi formal Breu descripció: Edifici residencial caracteritzat per pòrtics clàssics i una coberta amb cúpula que li remet el sobrenom de l'edifici «Vila Rotonda». Materials: Pedra, maó, estuc i marbre. La planta: Centralitzada /quadrangular. Creu grega. Sala circular (distribuïdor, habitacions, pòrtics d'accés, escalinates). L'alçat Elements de suport: Podi, base. Columnes jòniques. Murs perimetrals. Sistema arquitravat. Petxines. Elements suportats: Entaulaments. Frontons. Cúpula semiesfèrica. Façana exterior: Façana perimetral. Quatre façanes iguals. Escalinata.

Columnes, volutes, fust llis. Arquitrau amb inscripció del propietari. Frontó dentellat rematat per escultures. Elements decoratius Escultures amb cànon clàssic interior, simula a una arquitectura de la Grècia Clàssica 4. Anàlisi conceptual Tipologia: Edifici civil. Funció: Habitatge. Relació arquitectura-urbanisme: Espai natural, al capdamunt d'un turó, respectant els punts cardinals. Simbolisme/ importància: Reprèn la funció de les Vil·les romanes. Clergue Marius Capra Gabrielis. Cúpula posterior d'Scamozzi. 5. Models i influències MODELS: Temples romans clàssics. El Panteó d'Agripa.

INFLUÈNCIES: Model per a la Chiswick House de Lord Burlington (Anglaterra) Model pel Neoclassicisme americà (Estil Federal) DAVID DONATELLO 1. Fitxa tècnica Títol: David Autor: Donatello Cronologia: 1444-1446 (mitjans segle XV) Tipologia: Escultura exempta Materials: Bronze Estil: renaixentista. Tema: bíblic. Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència) 2. Context històric i cultural - L'obra es realitza a Florència a mitjans de s. XV. - Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà, manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència.

(Repúbliques Marines) - Els Estats Pontificis (papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) - Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I i Carles V) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V. - Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: - Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. - Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes. A nivell religiós: - Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII).

- Concili de Trento: L'església catòlica va reformar l'església catòlica: La Contrareforma. Context cultural: - Dos centres principals: Florència (Quattrocento) i Roma ( Cinquecento). - Posteriorment altres focus artístics: l'escola alemanya, l'escola flamenca i l'escola espanyola. - El darrer moviment artístic és el manierisme. - Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural que va impulsar l'estudi de l'art clàssic de l'antiga Grècia i Roma. Neix l'antropocentrisme, és a dir l'home és el centre i la mesura de totes les coses. Aplicació de la perspectiva. - En el pla teòric sobresurt l'estudi de l'obra de Vitruvi, un tractadista clàssi d'arquitectura, i L. B.

Alberti (De Re Aedificatoria). Foren importants per al desenvolupament de l'estil renaixentista. Des del punt de vista social: es passa de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art. (es coneixen i es firmen les obres) 1520 aparició del manierisme, un moviment artístic nascut a partir de les obres de Miquel Àngel Estil artístic: Característiques principals: Formes: relleu i exempta. Tècnica: segueix la tradició clàssica d'esculpit. Materials: marbre, bronze, fusta, pedra, guix i terracota policromada. Temes: hagiogràfics (sants) i bíblics, nus, mitològics, retrats (busts i eqüestres). Proporcionalitat: Cànon de 9 caps, contrapposto.

Segueix el naturalisme, antropocentrisme i tendeix cap al monumentalisme. Corbes gregues: forma serpentina (dinamisme). Autor: Format al taller de Ghiberti. Primer treballa a Florència i després a Roma. Va ser l'escultor més reconegut del s. XV Europeu. 3. Anàlisi formal Breu descripció i tema: Figura nua masculina jove amb actitud serena, reposada. Materials i tècnica: Bronze (fosa) Volum: Exempta i embalum rodó. Figurativa o abstracta: Figurativa Tipologia: Dempeus. Línies compositives: Línia sinuosa «S» Moviment/ ritme: Contrapposto. Reprèn la corba praxiteliana. Elements plàstics: Cromatisme: Monocroma Textura: Llisa, modelatge treballat al barret i casc.

Llum: rellisca sobre la superfície brunyida. Expressivitat: la cara o el gest que fa és serè, tranquil, sense emocions fortes, però el seu cos té una actitud elegant i suau. Són dues coses que contrasten entre elles. 4. Anàlisi conceptual Temàtica: Bíblica, religiosa. Iconologia: David sobre el cap de Goliat Significat: El David derrota a favor del rei Saül, amb una fona el gegant Goliat. David que és la fe derrota a Goliat que és la força bruta. Font del tema: Antic Testament (Bíblia) Funció: Decorativa, encarregada pels Medicci (governats de Florència). Simbolisme i importància: La lluita entre el bé i el mal.

Helm dels ducs de Milà (Goliat) David representa Florència (barret dels pagesos florentins) 5. Models i influències Model Apol·lo Sauròcton de Praxíteles. (cànons grecs) Influència Fixa els nous cànons de bellesa renaixentista. Recupera l'estudi a la perfecció del cos humà. EL NAIXEMENT DE VENUS 1. Fitxa tècnica Títol: El naixement de Venus Autor: Sandro Botticelli Cronologia: 1485 (finals segle XV) Tècnica: tremp sobre tela Estil: renaixentista Tema: mitològic Localització: Galleria degli Uffizi (Florència) 2. Context històric i cultural L'obra es realitza a Roma a finals de s.XV.

Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà, manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència. (Repúbliques Marines) Els Estats Pontificis (Papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I i Carles V) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V. Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes.

A nivell religiós Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII). Concili de Trento: L'església catòlica va reformar l'església catòlica: La Contrareforma. Context cultural: Florència (Quattrocento) i Roma ( Cinquecento). El darrer moviment artístic és el manierisme. Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural. Antropocentrisme. Perspectiva. Tractats d'arquitectura basants en Vitruvi: Alberti (De Re Aedificatoria), Palladio, Serlio, Bramante. Socialment de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art. (obres firmades) 1520 aparició del manierisme, a partir de les obres de Miquel Àngel.

Estil artístic: Recerca de l'espai i la perspectiva, basat en Brunelleschi i Alberti. Realisme de rostres i cos humà. (trets individuals) Representació de la natura. Elegància dels plecs dels teixits. Harmonia: composicions geomètriques (triangles) Temàtica religiosa i profusió de temes pagans. Domini del dibuix. Enquadrament de les figures a l'espai. Tècniques: fresc i tremp (en origen). L'oli sobre tela. Autor: Sandro Botticelli. Iniciat amb l'orfebreria, l'art que treballa els metalls per fer joies. Al servei de les famílies més poderoses de Florència com els Mèdici, per ser el millor pintor florentí. Participa en la Capella Sixtina.

Temàtica mitològica i conclou la seva vida amb temàtica religiosa. Acabarà eclipsat per Da Vinci. 3. Anàlisi formal Breu descripció: L'escena presenta Venus al centre flanquejada a les dues bandes per personatges mitològics sobre un fons costaner, noia nua Elements plàstics: Forma: Predomini de la línia sobre el color (dibuixística) Pinzellada: minuciosa i precisa (contorns de les figures i plecs dels vestits. Colors: Tons freds (fons, carnadures i veladures de Zèfir) Tons càlids (roig del vel de la Primavera) Llum: diàfana, es reparteix igual per l'obra.

Composició: Simètrica: (Venus marca l'eix del quadre, hi ha simetria) Tancada: la vista va cap a venus, no hi ha més vida després del quadre, al centre hi ha venus. Espai (perspectiva): La costa en marca la profunditat, superficial. L'horitzó: alt Línies i geometria: Triangle, diagonals dels personatges flanquejants. Ritme: Contrast entre el dinamisme dels personatges vers l'estatisme de Venus (contrapposto, corba praxiteliana, figura molt idealitzada) 4. Anàlisi conceptual Mitologia clàssica. Versions: Hesíode: nascuda de l'escuma de mar de la castració d'Urà. Homer: Filla de Júpiter, nascuda al mar.

Representa l'arribada a la costa de Citera, després de néixer Personatges: Zèfir i Aura (vent i brisa) Una de les Hores (primavera) la rep i la vol tapar. Simbologia: petxina (fecunditat) roses (amor), va sobre una petxina per representar la fecunditat, ja que ella és la deessa de l'amor. Idea platònica: bellesa, amor i fecunditat. Rellevància: és el primer nu renaixentista des de l'època de la Roma clàssica. Busquen la inspiració en la natura perquè no s'atreveixen a representar un nu femení qualsevol, i per això recorren a la mitologia, de manera que no els puguin criticar. 5. Models i influències Model Pintor Filippo Lippi. Influència Filippino Lippi (Renaixement) S.

XIX: prerafaelites (J E Milliais), els natzarens i els pintors pompiers. L'ESCOLA D'ATENES treballar de la perspectiva, mitjançant la profunditat, agafen el paisatge o l'arquitectura per treballar la preceptiva. 1. Fitxa tècnica Títol: L'escola d'Atenes Autor: Rafael Sanzio Cronologia: 1510/11 (inicis segle XVI) Tècnica: pintura al fresc Estil: renaixentista Tema: filosòfic Localització: Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà) 2. Context històric i cultural es del s. XVI, està a Roma, es un exemple de que roma es el focus, perque hi ha una reformació del crstianisme, ho pinta perque el vaticà té diners, i els artistes estan a roma. L'obra es realitza a Roma a finals de s.XV.

Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà, manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència. (Repúbliques Marines) Els Estats Pontificis (Papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I i Carles V) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V. Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes.

A nivell religiós: Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII). Concili de Trento: L'església catòlica va reformar l'església catòlica: La Contrareforma. Context cultural: Florència (Quattrocento) i Roma ( Cinquecento). El darrer moviment artístic és el manierisme. Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural. Antropocentrisme. Perspectiva. Tractats d'arquitectura basants en Vitruvi: Alberti (De Re Aedificatoria), Palladio, Serlio, Bramante. Socialment de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art. (obres firmades) 1520 aparició del manierisme, a partir de les obres de Miquel Àngel.

Estil artístic: Recerca de l'espai i la perspectiva, basat en Brunelleschi i Alberti. Realisme de rostres i cos humà. (trets individuals) Representació de la natura. Elegància dels plecs dels teixits. Harmonia: composicions geomètriques (triangles) Temàtica religiosa i profusió de temes pagans. Domini del dibuix. Enquadrament de les figures a l'espai. Tècniques: fresc i tremp (en origen). L'oli sobre tela. Autor: Rafael Sanzio. Format al taller de IL Perugino (paleta clara i composicions estructurades) Influenciat per Miquel Àngel i Leonardo da Vinci de qui adopta el moviment de les figures il'escorç. Acabarà treballant al Vaticà pel papa Juli II. 3.

Anàlisi formal Breu descripció: L'escena, emmarcada sota un arc de mig punt en el pany de paret, presenta diversos personatges filòsofs clàssics, dins una arquitectura voltada, dels quals en destaquen al centre Plató i Aristòtil. Elements plàstics: Forma: Predomini del color. Pinzellada: minuciosa i precisa: detallisme dels cabells, rostres i plecs dels vestits. Colors: contrast del fons fred arquitectònic i la varietat cromàtica de les vestidures. Llum: diàfana, es reparteix igual per l'obra. Composció: Simètrica: (grups de personatges) Tancada. Espai (perspectiva): perspectiva lineal (arquitectura), punt de fuga Plató i Aristòtil.

L'horitzó: baix (poc definit) Línies i geometria: Verticals i horitzontals (arquitectura bramantina). Diagonals cap al punt de fuga i triangles (grups de personatges). Ritme: Equilibri de composició compaginat amb el dinamisme (gestos i expressions dels personatges). 4. Anàlisi conceptual Metàfora de l'esperit cultural del renaixement. Al centre Plató (da Vinci) i Aristòtil. Amb els llibres de Timeu (idealisme) i Ètica. Assenyalen ideal al cel i realitat la terra. Filòsofs i savis (arts liberals) Heràclit (Miquel Àngel). Autoretrat de Rafael mirant i Hipàtia també. 5. Models i influències Model - L'estudi anatòmic de Miquel Àngel i l'sfumato de Leonardo.

Influència - Al barroc a Carracci i Pousin. - Ingres, s. XIX. CAPELLA SIXTINA 1. Fitxa tècnica Títol: La Capella Sixtina (volta i Judici Final) Autor: Miquel Àngel Buonarroti Cronologia: 1508-12/1536-1541 (1ª meitat s. XVI) Tècnica: pintura al fresc Estil: renaixentista Tema: bíblic. Localització: Capella Sixtina del Vaticà. (Ciutat del Vaticà) 2. Context històric i cultural L'obra es realitza a Roma a princicpis de s.XVI. Políticament (prínceps o tirans) Itàlia era un mosaic de petites ciutats com Florència o Milà, manades per aristòcrates o banquers, exemple els Mèdici de Florència.

(Repúbliques Marines) Els Estats Pontificis (Papa Nicolau V, projecte St Pere del Vaticà) Europa viu guerres entre els Estats (Francesc I i Carles V) per dominar el títol imperial, amb la victòria de Carles V. Les monarquies governaven amb el suport de la burgesia urbana i es van imposar per sobre de la noblesa. Arribada de l'or d'Amèrica. Millores econòmiques: Creixement de l'economia produït per les manufactures i descoberta geogràfica. Desenvolupament cultural a les corts europees i a les residències dels mecenes. A nivell religiós: Reforma de Luter, el trencament religiós d'Anglaterra (aparició de la religió anglicana amb Enric VIII).

Concili de Trento: L'església catòlica va reformar l'església catòlica: La Contrareforma. Context cultural: Florència (Quattrocento) i Roma (Cinquecento). El darrer moviment artístic és el manierisme. Humanisme: va ser un moviment filosòfic i cultural. Antropocentrisme. Perspectiva. Tractats d'arquitectura basants en Vitruvi: Alberti (De Re Aedificatoria), Palladio, Serlio, Bramante. Socialment de l'artesà a l'artista i apareix el mecenes, que fomenta l'art. (obres firmades) 1520 aparició del manierisme, a partir de les obres de Miquel Àngel. Estil artístic (Pintura): Recerca de l'espai i la perspectiva, basat en Brunelleschi i Alberti. Realisme de rostres i cos humà.

(trets individuals) Representació de la natura. Elegància dels plecs dels teixits. Harmonia: composicions geomètriques (triangles) Temàtica religiosa i profusió de temes pagans. Domini del dibuix. Enquadrament de les figures a l'espai. Tècniques: fresc i tremp (en origen). L'oli sobre tela. Autor: Miquel Àngel Buonarroti. Escultor, arquitecte i dibuixant. Vinculat als Mèdici des de jove. Ghirlando (pintor) i Di Giovanni (escultor) el formen. Quan mor Lorenzo de Mèdici (mecenes) treballa a Bolonya, Roma i alterna amb Florència. 3. Anàlisi formal Breu descripció: El conjunt pictòric presenta a la volta del sostre un seguit d'escenes bíbliques i personatges femenins il·lusòries.

Per altra banda, l'absis de la capella recull en diferents registres sobre un fons terrenal i celeste, l'escena del judici final, amb Crist al centre. Elements plàstics: Forma: dibuixísitca (volta) i el color predomina (Judici Final) Pinzellada: Precisa i minuciosa. Colors: Morat i verd (litúrgics) volta, amb riquesa cromàtica, varietat cromàtica sobre el fort blau de l'absis Llum: Diàfana, lleugers focus de llum al Judici. Composició: El fresc es pot dividir horitzontalment en quatre parts o frisos, cadascun amb una temàtica concreta: La part celestial, on els àngels porten els instruments de la Passió. La part central, on es troben el Crist i la Verge, envoltats de tots els escollits.

La part de trànsit, on a l'esquerra pugen al cel els elegits i a la dreta cauen o són llançats els condemnats. La part inferior, on a l'esquerra els morts ressusciten el dia del Judici, i a la dreta els condemnats són arrossegats cap a l'infern. Passió= tortura Simètrica/asimètrica: Equilibrades. Espai (perspectiva): La figura humana ofereix profunditat. L'horitzó: sense horitzons. Línies i geometria: Triangles volta i horitzontals, registres del Judici. Ritme: Marcat per les arquitectures. Lleuger moviment a la volta, agitació/ dels personatges del Judici (dinamisme). 4.

Anàlisi conceptual Temàtica: bíblica, religiosa Iconologia: Verge Maria, Jesús, Sants, Adam, Eva, Déu Pare, les Sibil·les Significat: Volta ignudis (nus) amb els medallons amb representacions de l'AT: 1r registre: avantpassats de Crist a les Llunetes. 2n registre: 7 profetes AT, 5 sibil·les (anuncien l'arribada de Crist) 3r registre: (central) 9 franges amb passatges del Gènesi. Judici Final: Font: Apocalipsis de st Joan, valoració de les ànimes. Crist jutge, mà d'autoritat + Verge Maria. Crist envoltat de profetes, sants, apòstols (st Pere, st Llorenç, st Bartomeu autoretrat). Esquerra: condemnats (Caront, Leviatan) Dreta: salvats. Llunetes coronament: àngels instruments de la Passió. 5.

Models i influències Model Estatuària clàssica. Frescos de Luca Signorelli (Catedral Orvieto) El Bosco (diversitat de figures) FONTS: Divina comèdia Dante, llibre d'Ezequiel Bíblia i Apocalipsi de st Joan. Mitologia (Caront). Influència Tractament volumètric del cos a occident europeu. Caravaggio i Rubens (barroc), Gericault i Delacroix (s.XIX) DÀNAE DE TIZIANO 1. Fitxa tècnica Títol: Dànae Autor: Tiziano Vecellio Cronologia: 1553-1554 Tècnica: Oli sobre tela Estil: Escola veneciana Tema: Mitològic Localització: Museu del Prado (Madrid) 2. Context històric i cultural Autor: Tiziano Vecellio (Ticià) Inicia els estudis al taller venecià de Giovanni Bellini.

Manté una llarga relació professional i personal amb Giorgione. Després d'una estada a Pàdua, torna a Venècia i esdevé pintor oficial de la República. Desenvolupa un estil propi basat en: ús del color, vivacitat de la llum, pinzellada solta, modulacions cromàtiques delicades. A partir de 1540 intensifica aquests trets en contacte amb el Manierisme italià. Viatge a Roma: coneix l'obra de Miquel Àngel i l'art clàssic. Domini de la composició, llum i ombra, i expressivitat dels personatges. Temes principals: religiosos, mitològics i retrats. Relació amb corts europees: Este, Màntua, Urbino. Pintor de cambra de Carles V i mecenes principal Felip II en la seva etapa final. 3.

Anàlisi formal Descripció de l'escena Dànae, princesa jove, apareix nua al llit, recolzada en coixins. Mira sensualment la pluja de monedes d'or que cau del cel (Zeus). Un gosset al seu costat, aliè a la situació. La serventa intenta recollir l'or amb el davantal. Composició Dividida en dues parts per una diagonal marcada pel cos de Dànae i el domàs del llit. Zeus, convertit en pluja d'or, és el focus de llum i nexe visual entre serventa i princesa. Mobilitat interna aconseguida per la concatenació d'accions i les formes suaus i corbes. Llum, color i tècnica Ticià abandona el dibuix lineal: contorns definits per llum i color. Sfumato en el contorn de la jove.

Gamma cromàtica càlida (vermells, grocs) que reforça la sensualitat. Gran efectisme atmosfèric. 4. Anàlisi conceptual Temàtica Mite grec: un oracle anuncia al rei d'Argos que morirà a mans del fill de la seva filla Dànae. El rei la tanca en una torre de bronze. Zeus la fecunda convertit en pluja d'or. D'aquesta unió neix Perseu, que accidentalment matarà el seu avi. Significat Ticià representa el moment precís en què Zeus baixa en forma de pluja d'or. A l'edat mitjana, el mite simbolitzava castedat i concepció divina (paral·lel amb l'Anunciació). Al Renaixement recupera el sentit pagà i esdevé tema popular per permetre representar el nu femení. Ticià realitza tres versions del tema.

Dànae queda embarassada sense acte sexual, com la Verge Maria: motiu de reinterpretació medieval. Tema utilitzat també per justificar la representació del nu femení. 5. Models i influències Models Venus adormida (1510) de Giorgione com a model compositiu. Influència de Giorgione i Giovanni Bellini en l'ús del color i la llum. Influències Ticià revoluciona la pintura a l'oli amb pinzellada fluida i llibertat cromàtica. Influència directa en Tintoretto i Veronese. Gran repercussió en la pintura barroca espanyola del segle XVII. EL BARROC I ROCOCÓ s EL BARROC I ROCOCÓ S. XVII - S. XVIII Context històric S. XVII oposició entre l'Europa catòlica i la protestant.

Holanda es separa de la Corona de Castella i s'aproxima a Anglaterra: conseqüències polítiques i separatistes religiosos, Revolució de Cormwell, retorna al parlamentarisme (decapitació rei Carles I). Hi haurà democràcia i tothom pot parlar. França: Estat absolutista de Lluís XIV (rei sol). S. XVII decadència espanyola (Àustries, casa d'Habsburg) contrastada amb la riquesa artística. Decadència abans de que entrin els borbons, contrasta molt amb les riqueses artístiques que feien. Estats Pontificis: bonança econòmica. Concentració de produccions artístiques. S.XVIII guerra de Successió (Habsburg – Borbons) victòria de Felip V (d'Anjou) Borbó.

Caiguda de Barcelona contra els borbons (11 de setembre). Guanyen els borbons. Predilecció pel gust artístic francès. El període del Barroc acaba amb la Revolució Francesa 1789. (Il·lustració i l'Enciclopèdia) Context cultural Roma n'és el focus més influent (papat). Contrareforma (Reforma Catòlica) Art exuberant que influeix en tot l'art europeu. Academicisme francès. Holanda: riquesa pictòrica (burgesia + protestantisme) Promotors: La burgesia protestant (Holanda per exemple), l'Església (Estats Pontificis) i el poder reial (monarquia absoluta: França). Art amb càrrega ideològica, l'artista n'és el transmissor del missatge dels promotors. Art s'utilitzarà per a la propaganda.

Artista agafa les idees del mecenes (promotor), serà el missatger del promotor. ROCOCÓ França i Alemanya. Residències senyorials i monuments. Moviment dins del Barroc. Relacionat amb aristocràcia, reialesa i buscarà l'exaltació de la riquesa i de la manera que tenien de viure en les corts reials. Característiques generals del barroc Complex, estètic i formals diverses, amb visions contradictòries i alhora unitari. Complex perquè hi ha altres formes perquè no seran iguals les obres de les corts o la de l'església. El tot unitari (obra d'art total): interrelació arquitectura, escultura i pintura. Es trenca l'esquema que la pintura està subordinada a l'arquitectura, ara ja no, tot és important.

Bernini, el màxim exponent d'aquesta integritat d'arts. Característics generals del Rococó Estil ric i suggeridor. Originat a França i difós per Europa. Art de luxe i festiu, més accessible, amb menys pretensions. Art per l'art. Plaer. Pintar per expressar aquesta manera de viure, està lluny de la religió. Refinat, aristocràtic, sense espiritualitat. Últim estil comú a Europa, la burgesia moderna buscarà diferència i originalitat. ARQUITECTURA Juga amb les coses de l'arquitectura clàssica i les modifica. Juga amb el dinamisme i escultura (horror vacui) Urbanisme i arquitectura Art integrador d'espais en tot unitari. Neixen els plans urbans a les capitals europees.

Exemple: Roma la plaça de Sant Pere del Vaticà. Jardins de Versalles, El palau s'integra amb la natura (parterres) Anglaterra incorpora els circus (plaça) i els crescents (carrers en forma de mitja lluna). Arquitectura civil El palau urbà d'origen italià, el chateau o palau integrat a la natura i l'hotel o casa aristocràtica amb jardí a la ciutat conformen la tipologia constructiva civil. L'arquitectura rococó segueix la mateixa línia encara que opta per una intensa decoració i habitatges més petits. El rococó és un art al servei de la burgesia de l'aristocràcia. Arquitectura religiosa L'església del Gesú de Vignola és la que construirà el referent.

Les característiques principals són: Nau única per acollir els fidels. Façanes ondulades per donar sensació de moviment i contrast de llums i ombres. Ampliació del repertori de les plantes de les esglésies: el·líptiques, octogonals, circulars, etc. ((espai especulatiu) Utilització de la cúpula. LA PINTURA Característiques Funció propagandística religiosa i poder. Temes: mitològics, religiosos i al·legòrics. Annibale Carracci primer impulsor. Ostentació als palaus (monarquia i burgesia). Tendències: Classicista naturalista (tenebrisme) realista academicista (francès) barroca (influència terribilità Miquel Àngel) Clarobscur i atmosfera a les obres.

Focus lumínics (finestres, rajos) enfocament concrets. Predomini del color sobre dibuix. Composicions obertes o centrífugues. Composicions unitàries. Composicions complexes. Composicions en profunditat. Rococó estil nascut a França i estès a Europa a inicis del segle XVIII. Simbolitza l'esperit de l'Europa de l'Antic Règim on impera la galanteria, la intimitat, l'erotisme, etc. Utilització de colors clars: gris, verd poma, rosa, etc. Canaletto (italià). L'ESCULTURA Bernini en serà el model i impulsor Cerca del moviment. Neix a Itàlia, desenvolupada en: retaules, sepulcres, façanes, i monuments públics.

Materials: pedra, marbre, fusta (combinacions) També l'ivori, la plata, l'or són materials emprats. Temes: religiosos, monuments funeraris, mitològics, retrats, etc. Destaca el grup escultòric. Influència important de Rafael, de Guido Reni i del món clàssic (Laocoont). Característiques de l'escultura barroca Multifacial o unifacial segons si té diversos punts de vista o un sol. La més comuna l'unifacial pel punt de vista òptim i dins l'arquitectura. L'escultura juga amb els relleus i la teatralitat. França crea una escultura de tall classicista al servei de la cort. Espanya cerca en realisme dramàtic al servei de l'Església.

Concili de Trento: art a través dels sentits «commoure l'ànima» Rococó noves solucions escultòriques i materials (complexitat i exuberància de les formes). ESGLÉSIA SAN CARLO ALLA QUATTRO FONTANE DE F. BORROMINI 1. Fitxa tècnica Títol: San Carlo alle Quattro Fontane Autor: F.B. Borromini. Cronologia: 1634-1667 (s.XVII) Estil: Barroc Tipologia: església. Materials: maó i estuc, pedra.. Localització: Roma (Itàlia) 2. Context històric i cultural L'obra es construeix durant el segle XVII a la ciutat del Vaticà (Roma). S. XVII oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. Holanda es separa de la Corona de Castella i s'aproxima a Anglaterra: conseqüències polítiques i separatismes religiosos.

França: Estat absolutista de Lluís XIV (rei sol). Anglaterra: Revolució de Cormwell, retorna al parlamentarisme (decapitació rei Carles I) S. XVII decadència espanyola (Àustries, casa d'Habsburg) contrastada amb la riquesa artística. Estats Pontificis: bonança econòmica. Concentració de produccions artístiques. El període del Barroc acaba amb la Revolució Francesa 1789. (Il·lustració i l'Enciclopèdia) Context cultural Roma n'és el focus més influent (papat). Contrareforma (Reforma Catòlica) Art exuberant que influeix en tot l'art europeu. Academicisme francès. Holanda: riquesa pictòrica (burgesia + protestantisme) Promotors: La burgesia protestant, l'Església i el poder reial.

Art amb càrrega ideològica, l'artista n'és el transmissor del missatge dels promotors. Estil artístic Urbanisme i arquitectura: Art integrador d'espais en un tot unitari. Neixen els plans urbans a les capitals europees. El palau urbà d'origen italià, el chateau o palau integrat a la natura i l'hôtel o casa aristocràtica amb jardí a la ciutat conformen la tipologia constructiva civil. Arquitectura religiosa: L'església del Gesú de Vignola és la que constituirà el referent. Les característiques principals són: Nau única per acollir els fidels. Façanes ondulades per donar sensació de moviment i contrast de llums i ombres.

Ampliació del repertori de les plantes de les esglésies: el·líptiques, octogonals, circulars, etc. (espai especulatiu) Utilització de la cúpula Autor: Francesco Borromini. Arquitecte més original. Fill de picapedrer, en seguí l'ofici. Treballà per Maderno a Roma (Vaticà). Col·laborà amb Bernini. El primer encàrrec personal és l'església de S.Carlo. 3. Anàlisi formal Breu descripció: L'església presenta una planta original centralitzada barroca i un perfil de façana amb ondulacions, característiques de Borromini. Materials: maó i estuc, pedra. Planta Octagonal amb costats ondulants, per donar sensació de moviment. Destaquen als extrems: Vestíbul Capella major Capelles laterals.

Pilastres i murs. Annexos: Sagristia, claustre. L'alçat Elements de suport: 16 columnes (interior) ordre compost. Intercolumnis: Portes, capelles, nínxols/fornícules. Murs perimetrals. Elements suportats: Entaulaments ondulants. Les voltes. La cúpula ovalada (cassetons Geomètrics octagonals) Llanternó. Façana exterior Façana principal. Dos pisos (3 carrers) Columnes menors. Columnes d'ordre gegant. Ondulacions còncaves i convexes Entaulament + inscripció. Entaulament trencat + òcul. Nínxols amb sants. Elements decoratius Escultures de sants i màrtirs de l'Església catòlica. 4. Anàlisi conceptual Tipologia: Església d'un convent. Funció: Religiosa, culte catòlic.

Relació arquitectura-urbanisme: s'encaixa amb l'urbanisme de carrers de Roma, irregularitat del terreny i el poc espai. Les 4 fonts. Simbolisme/ importància: San Carlino. Façana cabdal de la seva obra. Atreviment d'una planta centralitzada amb la contrareforma. 5. Models i influències Models: Capella Sforza de Miquel Àngel. Temple Roma de El Deir (Petra). Panteó (cassetons de la cúpula). Influència: Per tot el barroc (oratoris i capelles) PALAU I JERDINS DE VERSALLES, DE LA NOTE I H MANSART 1. Fitxa tècnica Títol: Palau de Versalles. Autors: L Le Vau, JH Mansart i A Le Nôtre. Cronologia: 1661-1710 (finals s XVII i inicis s.

XVIII) Estil: Barroc Tipologia: Palau Materials: Pedra, marbre (miralls). Localització: Versalles (França) 2. Context històric i cultural L'obra es construeix durant els segles XVII i XVIII a les afores de Versalles (França). S. XVII oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. Holanda es separa de la Corona de Castella i s'aproxima a Anglaterra: conseqüències polítiques i separatismes religiosos. França: Estat absolutista de Lluís XIV (rei sol). Anglaterra: Revolució de Cormwell, retorna al parlamentarisme (decapitació rei Carles I) S. XVII decadència espanyola (Àustries, casa d'Habsburg) contrastada amb la riquesa artística. Estats Pontificis: bonança econòmica.

Concentració de produccions artístiques. El període del Barroc acaba amb la Revolució Francesa 1789.(Il·lustració i l'Enciclopèdia) Context cultural Roma n'és el focus més influent (papat). Contrareforma (Reforma Catòlica) Art exuberant que influeix en tot l'art europeu. Academicisme francès. Holanda: riquesa pictòrica (burgesia + protestantisme) Promotors: La burgesia protestant, l'Església i el poder reial. Art amb càrrega ideològica, l'artista n'és el transmissor del missatge dels promotors. Estil artístic Urbanisme i arquitectura: Art integrador d'espais en un tot unitari. Neixen els plans urbans a les capitals europees.

El palau urbà d'origen italià, el chateau o palau integrat a la natura i l'hôtel o casa aristocràtica amb jardí a la ciutat conformen la tipologia constructiva civil. Arquitectura religiosa: L'església del Gesú de Vignola és la que constituirà el referent. Les característiques principals són: Nau única per acollir els fidels. Façanes ondulades per donar sensació de moviment i contrast de llums i ombres. Ampliació del repertori de les plantes de les esglésies: el·líptiques, octogonals, circulars, etc. (espai especulatiu) Utilització de la cúpula. Autors: Louis Le Vau: projector classicista de cases privades i mansions.

Jules Hardouin Mansart: segueix Le Vau, destacant la galeria dels miralls i capella reial. Ordre francès (grandiloqüència) marbres rosats i miralls. André Le Nôtre. 3. Anàlisi formal Breu descripció: Es tracta d'un edifici residencial compost per un cos central en forma d'«U» i dues ales laterals rectangulars que completen el conjunt. El complex disposa de grans salons ricament decorats. Materials: pedra, marbre i mirall. Planta Cos central «U» Ales laterals. Escala central. Habitacions reials. Galeria dels miralls. Sales (ala esquerra nobles i prínceps) (ala dreta ministres). Capella. L'alçat Elements de suport: Murs perimetrals, pilars, pilastres jòniques d'ordre gegant. Finestrals.

Elements suportats: Entaulaments jònics. Balustrades. (petits balcons) Balconades. (conjunt de balustrades). La capella: De Mansart. 3 naus. Columnes corínties sobre pilars. Tribuna (on es posava la reialesa) + capçalera semicircular. Saló dels miralls: Pintures al sostre. Miralls (joc de llums barroc). Finestrals. Salomons. Aranyes de llum. Façanes: 3 nivells: basament, amb carreus. cos principal (pilastres i columnes jòniques d'ordre gegant) grans finestrals. Opus quadratum. Entrants i sortints. Àtic coronat per trofeus i balustrada. Elements decoratius Daurats marbres de colors pintures figures totes daurades exterior escultura relleus 4. Anàlisi conceptual Tipologia: Palau.

Funció: Residencial reial, lleure, culte (capella), teatre. Propagandística (volen representar el seu poder absolutista). Relació arquitectura-urbanisme: integra la façana amb els jardins de Le Nôtre. Simbolisme/ importància: Urbanisme obert (jardí) anomenat a la francesa. Sentit unitari del complex voltants. Construït com a residència de Lluís XIV i Cort. Grandiositat i sumptuositat: propaganda del poder a França i Europa. Rei sol, centralisme de l'edifici, les estances del rei segueixen el sol. 5. Models i influències Ampliació del palau de Lluís XIII. Combinació riquesa interior del barroc i l'harmonia i equilibri classicistes exteriors. Influenciarà a tots els palaus europeus.

Ex: Palacio de Oriente de Giovanni B Sacchetti (Madrid) i Palacio de Aranjuez. ÈXTASI DE SANTA TERESA DE JESÚS, BERNINI 1. Fitxa tècnica Títol: L'èxtasi de Santa Teresa de Jesús Autor: G.L. Bernini Cronologia: 1645-1652 (mitjans segle XVII) Tipologia: Grup escultòric dempeus i jacent. Materials: Marbre, esculpit Estil: barroc Tema: religiós. Localització: Capella Cornaro, Església de Santa Maria de la Victòria, Roma. Èxtasi: revelació de Déu, les persones que tenen contacte amb Déu. 2. Context històric i cultural L'obra es realitza a Roma mitjans del segle XVII. S. XVII oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. Holanda es separa de la Corona de Castella.

França: Estat absolutista de Lluís XIV (rei sol). Anglaterra: Revolució de Cormwell, retorna al parlamentarisme. S. XVII decadència espanyola (casa d'Àustria), riquesa artística. Estats Pontificis: bonança econòmica i poder artístic. El període del Barroc acaba amb la Revolució Francesa 1789. (Il·lustració i l'Enciclopèdia) Context cultural: Roma n'és el focus més influent (papat). Contrareforma (Reforma Catòlica) Art exuberant que influeix en tot l'art europeu. Academicisme francès. Holanda: riquesa pictòrica (burgesia + protestantisme) Promotors: La burgesia protestant, l'Església i el poder reial. Art amb càrrega ideològica, l'artista n'és el transmissor del missatge dels promotors.

Estil artístic Cerca del moviment. Neix a Itàlia, desenvolupada en: retaules, sepulcres, façanes, i monuments públics. Materials: pedra, marbre, fusta (combinacions). Temes: religiosos, monuments funeraris, mitològics, retrats, etc. Destaca el grup escultòric. Influència important de Rafael, i Laocoont. Multifacial o unifacial segons si té diversos punts de vista o un sol. La més comuna l'unifacial pel punt de vista òptim i dins l'arquitectura. L'escultura juga amb els relleus i la teatralitat. Autor: G.L. Bernini Escultor més destacat del barroc. Fill d'escultor manierista. Cardenal Borghese mecenes, comença a treballar amb ell, farà obres religioses.

Arquitecte i artista principal del Vaticà. Exemple: El baldaquí (damunt de l'altar per identificar-lo millor i donar més visió) es col·loca per fer-lo més sagrat. 3. Anàlisi formal Breu descripció i tema: Un àngel extreu una fletxa del cos de Santa Teresa. Al fons uns rajos celestials i una massa nuvolosa. Materials i tècnica: Esculpida en marbre i fosa del bronze. Volum: Embalum rodó. Figurativa o abstracta: Figurativa Tipologia: Dempeus i jacent. Línies compositives: Vertical de l'àngel i diagonals del cos de la Santa. Moviment/ ritme: Gest d'extreure la fletxa l'àngel. Actitud relaxada de la Santa. Elements plàstics: Cromatisme: Monocroma Textura: Llisa a les carnadures.

Tosc al núvol, plecs amb clarobscurs. Expressivitat: Graciositat de l'àngel i plaent el rostre de la Santa. 4. Anàlisi conceptual Temàtica: religiosa. Iconologia: àngel i Santa Teresa de Jesús vestida amb hàbit de monja. Significat: - L'àngel li traspassa el cor amb la fletxa que representa l'amor de Déu. - El rostre de la santa amb els ulls mig tancats i la boca oberta, representa la satisfacció de l'amor diví. Font del tema: Vivències de la Santa. Funció: Religiosa i funerària. El cardenal Cornaro la va encarregar per a la seva Capella fúnebre a l'Església de Sta Mª de la Victòria (Roma). Decoració de la capella de la tomba del cardenal Cornaro.

Simbolisme i importància: Reafirmació del culte als sants després de la Contrareforma. Sta. Teresa acabada de canonitzar. Els protestants no creuen en sants i en la Contrareforma fan obres de sant per reafirmar que creuen en sants. 5. Models i influències Model - Escultura grega hel·lenística (Laocoont) Miquel Àngel. Influència - Beata Ludovica Albertoni, de Bernini. - Escultors europeus com Pierre Puget i Francisco Salzillo. LA MORT DE LA VERGE 1. Fitxa tècnica Títol: La mort de la Verge (La Mort de la Mare de Déu) Autor: Caravaggio Cronologia: 1605-1606 Estil: Barroc italià Tècnica: Oli sobre tela Tema: Religiós Localització: Musée du Louvre (París) 2.

Context històric i cultural Context històric (s. XVII-XVIII): Període del Barroc. Contrareforma: l'art com a instrument de difusió del catolicisme segons el Concili de Trento. Espanya entra en decadència política però viu el seu Segle d'Or cultural. Guerres de religió. Itàlia dividida en diversos estats. L'art està condicionat per les directrius de l'Església. Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio Un dels pintors més importants del Barroc italià. Representant del naturalisme, oposat al manierisme. Nascut a Milà el 1571; la família es trasllada a Caravaggio per la pesta. Deixeble de Simone Peterzano. Influències: pintura veneciana, Leonardo, naturalisme alemany i pintura llombarda.

Treballa a Roma, on obre taller i es fa famós. Vida conflictiva i plena de baralles. Característiques de la seva obra: Naturalisme radical. Predomini de la figura humana. Teatralitat i dramatisme. Tenebrisme (clarobscur extrem). Composicions estudiades. Pintava del natural, sense esbossos. Models reals, sovint gent del poble. Erotisme en algunes figures masculines. Obres destacades: El sopar d'Emaús, La crucifixió de Sant Pere, La vocació de Sant Mateu. Influència decisiva en Rembrandt, Velázquez i els caravaggistes. 3. Anàlisi formal Breu descripció i tema: Representa la mort de la Verge Maria, un episodi no descrit a la Bíblia i amb diverses tradicions iconogràfiques.

Materials i tècnica: Oli sobre tela. Composició: Figures gairebé de mida real. Organització en tres franges horitzontals: Superior: cortina vermella teatral. Central: apòstols i cos de la Verge. Inferior: Maria Magdalena. Ús de la diagonal en el llit i en el focus de llum. Figures disposades en escala. Llum i color: Tenebrisme: focus de llum entrant per l'esquerra que il·lumina la Verge i deixa el fons negre. Colors foscos, amb excepció del vermell de la Verge i de la cortina. Ambient humil. Volum i línies: Contorns precisos i pinzellada escampada. Llum que modela els volums. Expressivitat: Dol i dramatisme en els apòstols. Realisme cru en el cos de Maria.

Personatges: La Verge Maria morta al llit. Maria Magdalena plorant en primer terme. Els onze apòstols, descalços i entristits. Sant Pere a l'esquerra. Sant Joan Evangelista al capçal del llit. Elements espacials: Cassola d'aram en primer terme. Cortina vermella al fons. 4. Anàlisi conceptual Temàtica: Religiosa: la mort de la Mare de Déu. Iconologia: Verge representada com una dona del poble. Únic element sagrat: un halo molt discret. No és una Assumpció, sinó una mort humana. Significat: Tractament realista i naturalista de la mort de Maria. El raig de llum simbolitza la presència de Crist. Model de la Verge: una prostituta ofegada al Tíber (to blavós, ventre i peus inflats).

Vermell = humilitat. Verd de Sant Joan = reflexió davant la mort. Funció: Encarregada per Laerzio Cherubini per a la capella de Santa Maria della Scala (Roma). Rebutjada per l'Església per la seva cruesa i falta d'idealització. Comprada pel Duc de Màntua per recomanació de Rubens. Finalment al Museu del Louvre. Simbolisme i importància: Obra polèmica per la seva manca de sacralització. Exemple extrem del naturalisme i tenebrisme de Caravaggio. Reafirma la seva ruptura amb la iconografia tradicional 5. Models i influències Models: Naturalisme llombard. Clarobscur inspirat en Leonardo. Influències venecianes. Influència posterior: Rembrandt, Velázquez. Caravaggistes holandesos.

Josep de Ribera ("Lo Spagnoletto"). Artistes del s. XIX com Géricault. LA LLIÇÓ D'ANATOMIA DEL PROFESSOR TULP, REMBRANDT 1. Fitxa tècnica Títol: La lliçó d'anatomia del professor Tulp Autor: Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdam, 1669) Cronologia: 1632 Tècnica: Oli sobre tela Estil: Barroc Tema: Retrat col·lectiu Localització: Mauritshuis Museum (l'Haia) 2. Context històric i cultural Context històric: País protestant: la ciència i el cos humà es poden estudiar i experimentar. Importància de la medicina i de les demostracions públiques d'anatomia. Autor: Rembrandt van Rijn Pintor i gravador, considerat un dels artistes més innovadors de tots els temps.

El 1631 s'instal·la a Amsterdam i inicia la seva dècada d'or. Entre 1632 i 1633 és el retratista més important de la ciutat (gairebé cinquanta retrats). Influenciat per Caravaggio a través dels caravaggistes d'Utrecht. Clarobscur dramàtic i intens. Gran dedicació al retrat (especialment autoretrats) i a la temàtica religiosa, tot i ser gènere menor en un país protestant. 3. Anàlisi formal Color i llum: Predomini del color i la llum sobre la línia. Clarobscur marcat en l'ambient i en cada personatge. Volums tractats amb gran naturalisme. Austeritat cromàtica: Negre en els vestits. Blanc en colls i punys. Gris dominant l'ambient.

Feix de llum irreal entrant per l'esquerra que il·lumina el cadàver, rostres i colls. Tonalitats lumíniques diferents per a cada personatge. Composició: Organització piramidal: vèrtex en el cap del personatge dret del darrere. Diagonals descendents seguint la línia dels caps. Set alumnes, el professor i el cadàver. Tots els personatges tenen la mateixa dimensió. Trencament amb la rigidesa tradicional: el rang individual queda subordinat a l'acció central. Escena unificada i coherent. Descripció de l'escena: El centre d'atenció és el cadàver, tot i que ningú el mira directament. Els tres oients centrals formen un triangle i observen els tendons. La resta mira l'espectador o cap amunt.

El professor Tulp sembla explicar els tendons del braç dissecat. Un personatge a la dreta del professor sosté un paper amb els noms dels assistents. Als peus del mort hi ha un llibre obert (manual d'anatomia). Cada rostre és individualitzat amb expressions diverses: sorpresa, entusiasme, atenció. Comunicació visual entre personatges i espectador. Fons arquitectònic que emmarca l'escena. Cartell al darrere amb el nom de l'artista i la data (1632). El barret distingeix el mestre dels estudiants. 4. Anàlisi conceptual Temàtica: Retrat col·lectiu d'una lliçó pública d'anatomia. Iconologia: Professor Tulp disseccionant el braç del cadàver. Alumnes observant i estudiant els tendons.

Llibre d'anatomia obert com a referència científica. Significat: Representació d'un esdeveniment real: lliçó pública d'anatomia impartida pel doctor Nicolaes Tulp amb el cadàver d'Adrien 't Kint (1632). Esdeveniment excepcional: només un cos l'any cedit per l'Ajuntament. Probable assistència del mateix Rembrandt. El llibre obert és probablement un manual d'Andreas Vesalius, creador de l'anatomia moderna. Funció: Encarregada per la corporació de cirurgians d'Amsterdam. Exposada a la seva seu social. Retrat de grup amb funció commemorativa i professional. Simbolisme i importància: Exaltació del coneixement científic i del prestigi del gremi de cirurgians.

Un dels primers grans encàrrecs públics de Rembrandt. Obra clau del Barroc holandès. 5. Models i influències Models: Art barroc europeu. Naturalisme i tenebrisme de Caravaggio (llum, dramatisme, models reals). Influència indirecta a través dels caravaggistes d'Utrecht. Influència: Es començarà a fer retrats. Gran èxit al segle XVIII en pintura i gravat. Prestigi consolidat al Romanticisme. Influència en Goya (especialment en el gravat) i Delacroix. LAS MENINAS 1. Fitxa tècnica Títol: Las Meninas Autor: Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660) Cronologia: 1656 Estil: Barroc Tècnica: Oli Suport: Tela Localització: Museu del Prado (Madrid) Tema: Retrat de grup 2.

Context històric i cultural Context general: Espanya del segle XVII, en plena etapa barroca. Cort dels Àustries, amb fort protocol i jerarquia. Importància del retrat cortesà com a instrument polític i representatiu. Autor: Velázquez Inicia la seva carrera a Sevilla amb pintura costumista i religiosa. A Madrid desenvolupa temàtica mitològica i esdevé pintor de cort. Ocupa càrrecs importants: ajudant de guardaroba, ajudant de cambra i finalment Aposentador mayor del palacio (1651). Nomenat cavaller de l'orde de Santiago (creu afegida després al quadre). Coneix la pintura veneciana i Rubens, amb qui fa amistat. Obra destacada: La rendició de Breda (1634-35), per al palau del Buen Retiro. 3.

Anàlisi formal Elements plàstics Predomini del color sobre el dibuix. Paleta clara i lluminosa: blancs, negres, ocres, tocs vermells. Pinzellada llarga i fluïda combinada amb pinzellada curta i precisa. Contorns difuminats: perspectiva aèria. Realisme en textures: fusta, vestits rígids, pelatge del gos. Composició i espai Escena dins un espai cúbic amb dues parets visibles, quadres al fons, portes i un mirall…