Transformació econòmica, social i obrera del segle XIX i la Restauració borbònica

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre el creixement demogràfic i la urbanització, la modernització agrària i industrial, la xarxa ferroviària, la nova societat de classes, el naixement del moviment obrer i les ideologies obreres a Espanya i Catalunya durant el segle XIX, i sobre la Restauració borbònica (1874).

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

35 pàgines · 10 temes · 168 flashcards · 111 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El canvi demogràfic i la urbanització · p. 1-2
  2. 2. L'especialització agrària i les reformes liberals · p. 2-6
  3. 3. Els inicis de la industrialització a Catalunya · p. 6-9
  4. 4. La siderúrgia i altres indústries · p. 9-12
  5. 5. La construcció de la xarxa ferroviària · p. 12-14
  6. 6. La configuració de la societat de classes · p. 14-19
  7. 7. Les classes populars · p. 19-21
  8. 8. Els orígens del moviment obrer · p. 21-25
  9. 9. Ideologies obreres i partits socialistes · p. 25-32
  10. U6. La Restauració · p. 32-34

1. El canvi demogràfic i la urbanització

Flashcards

Definició de societat agrària
Societat que treballa principalment en el camp.
Definició de proletaris
Treballadors que venen la seva feina a canvi de diners i depenen del seu sou per viure.
Definició de transició al model demogràfic modern
Situació en què la gent comença a viure més anys i les famílies tenen menys fills.
Esperança de vida a Espanya el 1900
34,8 anys.

Preguntes tipus test

  1. Per què la natalitat era alta en la societat agrària del segle XIX?
    • a) Perquè la sanitat i la higiene eren molt millors que ara
    • b) Perquè els matrimonis s'endarrerien fins a una edat avançada
    • c) Perquè els fills eren mà d'obra per treballar en el camp
    • d) Perquè les famílies volien emigrar a les ciutats industrials

    Resposta: c) Perquè els fills eren mà d'obra per treballar en el camp. En la societat agrària, els fills eren mà d'obra per al camp, per això la natalitat era alta.

  2. Quins factors feien que la mortalitat fos alta al segle XIX, malgrat una millor dieta?
    • a) La manca de metges, la pobresa dels pagesos i els impostos
    • b) La mala sanitat, la higiene deficient, les guerres i les epidèmies
    • c) La vida al litoral, la falta de carrers i la sobrepoblació
    • d) La immigració massiva, l'excés de treball i la contaminació

    Resposta: b) La mala sanitat, la higiene deficient, les guerres i les epidèmies. Els apunts indiquen que, encara que la dieta havia millorat, la mala sanitat, la higiene, les guerres, les crisis de subsistència, les epidèmies i la mortalitat infantil alta feien que la mortalitat continués sent elevada.

  3. Per què la població es concentrava al litoral durant el segle XIX?
    • a) Perquè hi havia més comerç i feina, i la costa era més plana per desplaçar-s'hi
    • b) Perquè les terres de l'interior estaven prohibides per llei als pagesos
    • c) Perquè l'administració de l'Estat només funcionava als ports marítims
    • d) Perquè el clima era més fred i la gent buscava aigües més tranquil·les

    Resposta: a) Perquè hi havia més comerç i feina, i la costa era més plana per desplaçar-s'hi. Els apunts expliquen que al litoral hi havia més feina i comerç, i que la costa era més plana, cosa que facilitava desplaçar-s'hi.

2. L'especialització agrària i les reformes liberals

Flashcards

Define reformes agràries liberals
Canvis dels governs liberals per eliminar les antigues formes de propietat de la terra i convertir-la en propietat privada.
Què és l'abolició dels mayorazgos?
Eliminació del sistema que mantenia les propietats familiars unides i les transmetia habitualment a un únic hereu.
Què són les mans mortes?
Terres que pertanyien a l'Església o a altres institucions i que no es podien vendre lliurement.
Define liberal (en el segle XIX)
Persona que defensa la llibertat, la igualtat davant la llei, la propietat privada i acabar amb els privilegis de la noblesa i el clergat.

Preguntes tipus test

  1. Quin era l'objectiu principal de les reformes agràries liberals?
    • a) Repartir les terres dels senyors entre els pagesos sense terra
    • b) Traspassar les terres dels municipis a la propietat de l'Església
    • c) Mantenir els privilegis dels senyors feudals sobre els pagesos
    • d) Fixar la propietat privada de la terra per augmentar la producció agrícola

    Resposta: d) Fixar la propietat privada de la terra per augmentar la producció agrícola. Els apunts indiquen que l'objectiu era fixar la propietat privada, cosa que havia de portar a un augment de la producció agrícola. Les altres opcions contradiuen les reformes liberals.

  2. Observa l'esquema de les reformes agràries liberals . Quins elements apareixen tatxats?
    • a) Desamortitzacions, Antic Règim i La Mesta
    • b) Mans mortes, Antic Règim i mayorazgos
    • c) Mans mortes, Antic Règim i La Mesta
    • d) Mans mortes, latifundis i La Mesta

    Resposta: c) Mans mortes, Antic Règim i La Mesta. Les reformes van abolir les mans mortes i els privilegis de la Mesta, i també els senyorius i els drets dels privilegiats (l'Antic Règim). Els latifundis i les desamortitzacions no estan tatxats perquè les reformes els van mantenir o van aplicar.

  3. Quin efecte van tenir els ingressos de les desamortitzacions sobre els problemes econòmics de l'Estat?
    • a) Els van augmentar fins a fer impossible pagar els deutes
    • b) Els van solucionar només a curt termini
    • c) No van tenir cap efecte sobre la Hisenda Pública
    • d) Els van solucionar de manera definitiva

    Resposta: b) Els van solucionar només a curt termini. Els apunts diuen que la venda de terres va ajudar a solucionar els problemes econòmics de l'Estat, però només a curt termini.

3. Els inicis de la industrialització a Catalunya

Flashcards

Define la industrialització
Procés pel qual la producció passa de fer-se principalment de manera artesanal a fer-se amb màquines i fàbriques.
Què són les indianes?
Teixits de cotó estampats amb dibuixos i colors, inspirats en els teixits que arribaven de les Índies Orientals (Àsia), sobretot de l'Índia.
Què és el cotó en floca?
Cotó en brut, amb les fibres soltes.
Define filar
Transformar les fibres de cotó en fils.

Preguntes tipus test

  1. Quins eren els tres elements que van fer possible l'inici de la industrialització a Catalunya?
    • a) La importació de carbó gal·lès, la llei de mines i el monopoli polític
    • b) L'arribada del ferrocarril, els alts forns i l'exportació de vi
    • c) Les desamortitzacions, l'èxode rural i l'aparició de la fil·loxera
    • d) Els beneficis del sector primari, els burgesos i el retorn dels indians

    Resposta: d) Els beneficis del sector primari, els burgesos i el retorn dels indians. Catalunya tenia beneficis del sector primari, molts burgesos i el retorn dels indians, que van ser el punt de partida de la industrialització.

  2. Un teixit de cotó ja està teixit però encara no té color. Quina és la fase que li falta per acabar el procés?
    • a) Blanquejar o tintar la tela
    • b) Teixir de nou la mateixa tela
    • c) Filar els fils de cotó
    • d) Tornar a deixar el cotó en floca

    Resposta: a) Blanquejar o tintar la tela. Després de teixir la tela, la fase següent és blanquejar o tintar, que li dona color blanc o d'altres colors.

  3. Per què la fabricació d'indianes es considerava artesanal i no industrial?
    • a) Perquè tot el cotó s'important directament des de l'Índia
    • b) Perquè es feia a mà, sense màquines ni fàbriques
    • c) Perquè els teixits es tintaven amb productes químics
    • d) Perquè només utilitzava cotó en floca sense filar

    Resposta: b) Perquè es feia a mà, sense màquines ni fàbriques. La producció industrial es fa amb màquines a les fàbriques i en grans quantitats, mentre que les indianes s'estampaven de manera artesanal.

4. La siderúrgia i altres indústries

Flashcards

Què és la siderúrgia?
Indústria que utilitza alts forns per obtenir ferro a partir del mineral de ferro.
Què és l'acer?
Material més resistent que s'obté barrejant ferro amb carboni.
Què és la mineria?
Activitat que consisteix a extreure de la terra minerals com el carbó i el ferro.
Què permetia la Llei de mines de 1869?
Que particulars i empreses compressin mines i les explotessin, augmentant la producció minera.

Preguntes tipus test

  1. Un alt forn obté ferro a partir de mineral i després se li barreja carboni. Quin material s'obté?
    • a) Hulla
    • b) Mineral de ferro
    • c) Carbó vegetal
    • d) Acer

    Resposta: d) Acer. Quan el ferro es barreja amb carboni s'obté acer, un material més resistent que el ferro sol.

  2. Per què va augmentar la necessitat de ferro a la segona meitat del segle XIX?
    • a) Per substituir el carbó als vaixells
    • b) Per produir adobs i medicaments
    • c) Per fabricar teixits de cotó
    • d) Per construir màquines, eines, fàbriques i ferrocarrils

    Resposta: d) Per construir màquines, eines, fàbriques i ferrocarrils. El ferro era necessari per construir màquines, eines, fàbriques i ferrocarrils, que es van estendre en aquell període.

  3. Per què la Llei de mines de 1869 va augmentar la producció minera?
    • a) Perquè es va tancar la producció siderúrgica
    • b) Perquè totes les mines passaven a ser públiques
    • c) Perquè l'Estat deixava més espai a la iniciativa privada
    • d) Perquè l'Estat prohibia importar carbó

    Resposta: c) Perquè l'Estat deixava més espai a la iniciativa privada. Amb la llei, particulars i empreses podien explotar mines, i això va fer augmentar l'extracció de minerals.

5. La construcció de la xarxa ferroviària

Flashcards

Quins són els quatre elements necessaris per construir vies i trens?
Ferro, carbó, maquinària i treballadors.
Quins són els primers trams ferroviaris construïts a Espanya?
Barcelona-Mataró (1848) i Madrid-Aranjuez (1851).
Quina llei va impulsar la primera gran expansió ferroviària?
La Llei general de ferrocarrils, aprovada el 1855.
Quina va ser la causa de la paralització ferroviària de 1866?
Una crisi financera; moltes accions ferroviàries van perdre valor a la Borsa.

Preguntes tipus test

  1. Per què el ferrocarril va afavorir la siderúrgia i la mineria?
    • a) Perquè el ferrocarril substituïa la necessitat de treballadors
    • b) Perquè les mines només podien explotar-se quan arribava el tren
    • c) Perquè els trens només transportaven minerals fabricats a Espanya
    • d) Perquè la construcció de vies i trens necessitava ferro i carbó

    Resposta: d) Perquè la construcció de vies i trens necessitava ferro i carbó. El text indica que per construir vies i trens es necessitaven ferro, carbó, maquinària i treballadors. Per això el ferrocarril va afavorir la siderúrgia i la mineria.

  2. Quina característica feia del ferrocarril un mitjà de transport important per al desenvolupament industrial?
    • a) Només servia per transportar persones entre ciutats properes
    • b) Era un transport ràpid i fàcil, tant de persones com de material
    • c) Era un transport lent i car, usat només per a la indústria
    • d) Només funcionava a l'interior de les ciutats més grans

    Resposta: b) Era un transport ràpid i fàcil, tant de persones com de material. El ferrocarril era un transport ràpid i fàcil de persones i de material, i això va ajudar a desenvolupar la indústria.

  3. Quina línia ferroviària es va construir el 1864?
    • a) Madrid-Alacant
    • b) Barcelona-Saragossa
    • c) Madrid-Irun
    • d) Sevilla-Cadis

    Resposta: c) Madrid-Irun. El text situa la línia Madrid-Irun el 1864. Barcelona-Saragossa és de 1862, Sevilla-Cadis de 1861 i Madrid-Alacant de 1858.

6. La configuració de la societat de classes

Flashcards

Igualtat jurídica: definició
Davant la llei, tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures. No vol dir que tothom tingui els mateixos diners ni les mateixes oportunitats.
Sufragi censatari: definició
Sistema electoral en què només podien votar les persones amb una determinada riquesa o que pagaven una quantitat mínima d'impostos.
Quins eren els tres estaments de la societat abans del liberalisme?
Noblesa, clergat i tercer estat.
Liberalisme econòmic: definició
Defensa la llibertat de comprar, vendre i crear empreses, amb poca intervenció de l'Estat.

Preguntes tipus test

  1. Quin model de societat substitueix la societat estamental amb el liberalisme?
    • a) Una societat governada per l'Església i els municipis
    • b) Una societat dividida en noblesa, clergat i tercer estat
    • c) Una societat basada en el naixement i els privilegis
    • d) Una societat basada en la igualtat jurídica davant la llei

    Resposta: d) Una societat basada en la igualtat jurídica davant la llei. El liberalisme acaba amb la societat estamental i introdueix un model basat en la igualtat jurídica, és a dir, la mateixa llei per a tots els ciutadans.

  2. Per què la igualtat jurídica no garantia les mateixes oportunitats a tothom?
    • a) Perquè la igualtat afectava els drets davant la llei, no la riquesa
    • b) Perquè el sufragi era universal i desigual
    • c) Perquè la llei només protegia els nobles
    • d) Perquè el clergat tenia més drets que els laics

    Resposta: a) Perquè la igualtat afectava els drets davant la llei, no la riquesa. La igualtat jurídica només garantia els mateixos drets i deures davant la llei. Les diferències de diners i d'oportunitats continuaven existint.

  3. Un obrer sense riquesa i sense pagar impostos vivia en un sistema de sufragi censatari. Podia votar?
    • a) Sí, perquè tots els ciutadans podien votar sense restriccions
    • b) No, perquè els obrers no tenien dret a ser ciutadans
    • c) No, perquè no complia el requisit de riquesa o d'impostos
    • d) Sí, sempre que tingués més de 18 anys

    Resposta: c) No, perquè no complia el requisit de riquesa o d'impostos. Amb el sufragi censatari només podien votar les persones amb una riquesa determinada o que pagaven una quantitat mínima d'impostos.

7. Les classes populars

Flashcards

Define «petit propietari» (pagès)
Pagès que té les seves pròpies terres i les treballa ell mateix, però sovint és pobre perquè les terres produeixen poc.
Define «jornaler»
Pagès sense terres pròpies que treballa per als grans propietaris i cobra un sou pels dies treballats.
Define «contracte emfitèutic»
Contracte de llarga durada que permetia utilitzar una terra i deixar-ne el dret d'ús als hereus.
Define «masoveria»
Acord en què un pagès treballa les terres d'un propietari i, a canvi, li dona una part de la collita.

Preguntes tipus test

  1. En quines zones eren especialment nombrosos els jornalers?
    • a) Galícia i Cantàbria
    • b) Astúries i el País Basc
    • c) Catalunya i Aragó
    • d) Castella, Andalusia i Extremadura

    Resposta: d) Castella, Andalusia i Extremadura. Els jornalers eren especialment nombrosos a Castella, Andalusia i Extremadura, mentre que els petits propietaris eren habituals a Catalunya.

  2. Quina és la causa principal de la pobresa dels petits propietaris?
    • a) No podien treballar la terra
    • b) Les terres que tenien produïen poc
    • c) Els senyors els cobraven la collita
    • d) Pagaven un sou als jornalers

    Resposta: b) Les terres que tenien produïen poc. Els petits propietaris tenien terres pròpies i les treballaven ells mateixos, però sovint eren pobres perquè les terres produïen poc.

  3. Quina diferència hi ha entre un pagès en masoveria i un jornaler?
    • a) El masover cobra un sou per dia i el jornaler es queda part de la collita
    • b) Tots dos tenen terres pròpies i les treballen
    • c) Tots dos paguen una part de la collita al propietari
    • d) El masover entrega part de la collita al propietari i el jornaler cobra un sou pels dies treballats

    Resposta: d) El masover entrega part de la collita al propietari i el jornaler cobra un sou pels dies treballats. El masover entrega una part de la collita al propietari, mentre que el jornaler no té terres i cobra un sou pels dies treballats.

8. Els orígens del moviment obrer

Flashcards

Define el moviment obrer
Conjunt d'accions i organitzacions dels treballadors per millorar les seves condicions de vida i de treball.
Define la consciència de classe
Adonar-se que moltes persones comparteixen els mateixos problemes perquè pertanyen al mateix grup social.
Define el luddisme
Primera forma de protesta obrera: destruir màquines i fàbriques perquè els obrers pensaven que les màquines els treien la feina.
Define la protecció mútua
Sistema en què un grup de persones aporta diners per ajudar els membres que ho necessiten.

Preguntes tipus test

  1. Quines condicions van portar els obrers a començar a organitzar-se per defensar els seus drets?
    • a) Cobraven per mesos, rebien formació gratuïta i vivien prop de les fàbriques
    • b) Tenien molt temps lliure, cobraven bé i vivien en habitatges amplis
    • c) Treballaven pocs dies, tenien protecció social i disposaven de terres pròpies
    • d) Treballaven moltes hores, cobraven poc i vivien en condicions molt dolentes

    Resposta: d) Treballaven moltes hores, cobraven poc i vivien en condicions molt dolentes. Les llargues jornades, els salaris baixos i les condicions de vida molt dolentes van fer que els treballadors comencessin a organitzar-se, i això va donar origen al moviment obrer.

  2. Per què la consciència de classe va ser important per al moviment obrer?
    • a) Perquè els obrers van descobrir que compartien problemes i podien actuar junts
    • b) Perquè els obrers van deixar de pertànyer a un mateix grup social
    • c) Perquè els empresaris van decidir reconèixer els sindicats sense lluita
    • d) Perquè el govern va aprovar més salaris per a tots els treballadors

    Resposta: a) Perquè els obrers van descobrir que compartien problemes i podien actuar junts. Quan els obrers es van adonar que molts companys tenien els mateixos problemes, van començar a organitzar-se col·lectivament per defensar-se.

  3. Després de les primeres destruccions de màquines, quina forma de protesta va començar a utilitzar el moviment obrer?
    • a) La venda de terres comunals als pagesos
    • b) La pujada de preus dels productes
    • c) Les manifestacions i les vagues
    • d) L'emigració massiva cap a Amèrica

    Resposta: c) Les manifestacions i les vagues. Destruir màquines no resolia els problemes dels treballadors, de manera que es van començar a utilitzar les manifestacions i les vagues com a formes de protesta.

9. Ideologies obreres i partits socialistes

Flashcards

Qui defensava en un primer moment les reivindicacions obreres?
Els demòcrates i els republicans.
Què va establir el Govern Provisional el 1868?
El sufragi universal masculí: tots els homes adults podien votar, sense necessitat de tenir una determinada riquesa.
Per què s'anomena utòpic el socialisme?
Perquè imaginava una societat ideal i perfecta, molt difícil d'aconseguir.
Quina propietat criticaven els socialistes utòpics?
La propietat privada dels mitjans de producció: fàbriques, màquines i terres que tenen els propietaris.

Preguntes tipus test

  1. Per què molts treballadors van començar a buscar altres ideologies després de votar els republicans?
    • a) Perquè els republicans van donar suport a l'Església.
    • b) Perquè algunes mesures promeses no es van complir.
    • c) Perquè alguns partits republicans els van prohibir votar.
    • d) Perquè el sufragi universal va ser suspès el 1868.

    Resposta: b) Perquè algunes mesures promeses no es van complir.. Els republicans havien prometut mesures que no es van complir, i això va fer que molts obrers busquessin altres ideologies.

  2. Quin mètode proposaven els socialistes utòpics per transformar la societat?
    • a) Revoltes armades per prendre el poder de l'Estat.
    • b) Canvis aconseguits sense violència ni revoltes.
    • c) Vagues generals que paralitzin el país per la força.
    • d) Una dictadura del proletariat imposada per la força.

    Resposta: b) Canvis aconseguits sense violència ni revoltes.. Els socialistes utòpics volien aconseguir els canvis sense violència ni revoltes, a través de la solidaritat entre les persones.

  3. En una fàbrica on els obrers cobren un sou per treballar, quins dos grups enfrontats descriuria Marx?
    • a) Clergat i noblesa.
    • b) Senyors feudals i pagesos.
    • c) Burgesos i obrers.
    • d) Amos i esclaus.

    Resposta: c) Burgesos i obrers.. Per a Marx, en el capitalisme la lluita de classes enfronta els burgesos amb els obrers, que són explotats.

U6. La Restauració

Flashcards

Què va ser la revolta cantonalista (1873-1874)?
Revolta de diferents territoris que volien més autonomia i poder per governar-se.
Qui va dimitir arran de la revolta cantonalista?
Pi i Margall, president federalista.
Què són els tribunals militars?
Jutjats formats per militars que jutgen persones.
Què significa governar per decret?
Prendre decisions sense haver de votar-les a les Corts.

Preguntes tipus test

  1. Quina era la principal reivindicació dels territoris cantonalistes?
    • a) L'eliminació de les desamortitzacions
    • b) La concessió del dret de vot a les dones
    • c) Tenir més autonomia i poder per governar-se
    • d) El retorn immediat de la monarquia borbònica

    Resposta: c) Tenir més autonomia i poder per governar-se. La revolta cantonalista va ser protagonitzada per territoris que volien més autonomia i més poder per governar-se.

  2. Per què Nicolás Salmerón va dimitir com a president?
    • a) Perquè els federals li van aprovar una moció de censura
    • b) Perquè el general Pavía va entrar al Congrés amb militars
    • c) Perquè no volia aplicar la pena de mort als cantonalistes mitjançant tribunals militars
    • d) Perquè va suspendre les Corts per governar per decret

    Resposta: c) Perquè no volia aplicar la pena de mort als cantonalistes mitjançant tribunals militars. Salmerón va dimitir perquè no volia aplicar la pena de mort als cantonalistes mitjançant tribunals militars.

  3. Per què els federals van fer caure Emilio Castelar?
    • a) Perquè va suspendre les Corts per governar per decret
    • b) Perquè va nomenar militars conservadors per acabar amb la revolta
    • c) Perquè no volia aplicar la pena de mort als cantonalistes
    • d) Perquè va aprovar la dictadura del general Serrano

    Resposta: a) Perquè va suspendre les Corts per governar per decret. Castelar va suspendre les Corts per poder governar per decret, i els federals el van fer caure amb una moció de censura.

I 128 flashcards i 81 preguntes més al document.

Text del document

TRANSFORMACIO ECONOMICA I SOCIAL 1.​ EL CANVI DEMOGRÀFIC DEL S.XIX I URBANITZACIÓ XVIII → taxa natalitat i mortalitat alta, hi han guerres, mala higiene… Població a europa creix a principis XIXs: 1er a G.B i França, despres a Espanya 75% de creixement a Espanya meitat del XIXs: ●​ - Mortalitat → millor dieta pero… mala sanitat, higiene, guerres, crisi de subsistència, epidèmies i mortalitat infantil alta.

●​ Natalitat alta → fills = mà d’obra a la societat agraria Societat agrària = societat que treballa en el camp​ ●​ Esperanca de vida al 1900:​ Espanya → 34,8 anys, G.B i França→ 45 anys Principi XXs → transició al model demogràfic modern No cal tenir + fills o endarrerir l’edat de tenir-ne → més esperança de vida i dones treballen = proletaries. Transició al model demogràfic modern = la gent comença a viure més anys i les famílies tenen menys fills. Proletaris = treballadors que venen la seva feina a canvi de diners i depenen del seu sou per viure.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ: + poblacio = + densitat de poblacio ●​ La població no augmenta a tot arreu igual ●​ La gent busca → feina com a prioritat d’on viure ●​ Població va al litoral (llocs on hi ha mar = + feina → + comerç, facilitat traslladar-se perquè la costa es més plana) i a Madrid → era la capital i concentrava l'administració, els serveis i moltes oportunitats laborals. = EXODE RURAL Exode rural = la gent marxava del camp i anava a les ciutats on hi havia més feina i possibilitats de millorar la seva vida Les causes principals de l’èxode rural: ●​ Abolició del règim senyorial → els pagesos deixen de dependre dels senyors feudals.

●​ Reformes agràries → canvia la propietat de les terres i molts pagesos perden la feina o no tenen prou terres. ●​ Millores a les ciutats → hi ha més fàbriques, feina i millors serveis. Per què marxaven i a on: ●​ Catalunya i el País Basc → necessitaven treballadors per a les fàbriques. ●​ Madrid → atreia població perquè era el centre polític i administratiu. CREIXEMENT DE LES CIUTATS: + habitants → + creixement de les ciutats Canvis de les ciutats: ●​ Enderrocament de les muralles per ampliar les ciutats. ●​ Construcció de nous carrers i barris. ●​ Arribada del ferrocarril. ●​ Instal·lació de l'enllumenat públic. ●​ Construcció del clavegueram. Enderrocament = destrucció d'una construcció.

Enllumenat públic = llums dels carrers. Clavegueram = xarxa de canonades que recull les aigües residuals. MIGRACIONS EXTERNES: Moltes persones també van marxar d'Espanya cap a Amèrica per buscar una vida millor. Galícia, Cantàbria, Astúries i les Canàries (origen) → Argentina, Mèxic, Veneçuela, Cuba i el Brasil (destinacio) Per aixo a Argentina els Espanyols = Gallegos → Galicia Migració externa = quan una persona marxa del seu país per anar a viure a un altre. Indians = persones que van emigrar a Amèrica per fer negocis i aconseguir diners, i que després van tornar a Espanya amb una fortuna que van invertir en fàbriques, negocis i altres propietats.

2.​ ESPECIALITZACIÓ AGRARIA: REFORMES AGRARIES LIBERALS: Durant la primera meitat del segle XIX es van fer reformes per canviar la propietat de les terres i modernitzar l'agricultura. Però aquestes reformes van ser insuficients, és a dir, no van aconseguir solucionar tots els problemes del camp.

Reformes: ●​ Abolició dels senyorius → desaparició dels drets que tenien els senyors sobre els territoris i els pagesos.​ ●​ Abolició dels mayorazgos → eliminació d'un sistema que mantenia les propietats familiars unides i les transmetia habitualment a un únic hereu.​ ●​ Abolició de les mans mortes → eliminació de les propietats de l'Església i altres institucions que no es podien vendre lliurement.​ ●​ Desamortitzacions → venda de terres que pertanyien a l'Església i als ajuntaments.​ ●​ Tancament de camps → els propietaris podien delimitar les seves terres i impedir que altres persones hi entressin.

●​ Fi dels privilegis de la Mesta → desaparició dels privilegis de l'organització de ramaders que protegia especialment el pas dels ramats.​ ●​ Llibertat d'arrendaments → més llibertat per establir contractes de lloguer de terres. Reformes agràries liberals = canvis que van fer els governs liberals per eliminar les antigues formes de propietat de la terra i convertir-la en propietat privada. Per exemple, vendre terres de l'Església i dels municipis. Liberal = persona que defensa la llibertat, la igualtat davant la llei, la propietat privada i acabar amb els privilegis de la noblesa i el clergat.

DESAMORTITZACIONS A Espanya: ingressos de les desamortitzacions→ Mendizabal (1836) i Madoz (1855) Mendizábal i Madoz van ser dos polítics liberals que van impulsar les desamortitzacions a Espanya ●​ Mendizábal (1836): va impulsar la venda de les terres de l'Església. ●​ Madoz (1855): va impulsar la venda de terres dels municipis i també de l'Església. L'Estat va vendre aquestes terres per aconseguir diners i pagar els seus deutes (Hisenda Pública). Això va ajudar a solucionar els problemes econòmics de l'Estat, però només a curt termini.

Ingressos de les desamortitzacions = diners que va aconseguir l'Estat venent terres de l'Església i dels municipis per pagar els seus deutes (problemes economics de l’Estat) Conseqüències de les desamortitzacions sobre els pagesos: ●​ Les terres van quedar principalment en mans de la noblesa i de la burgesia. ●​ Molts pagesos no podien comprar terres i van haver de treballar com a arrendataris o jornalers. ●​ Els pagesos van perdre l'accés a les terres comunals. ●​ Va disminuir la superfície de pastura i, per tant, també la ramaderia ovina. Terres comunals = terres que podien utilitzar els habitants d'un poble. Arrendatari = persona que paga per utilitzar una terra que és d'una altra persona.

Jornaler = treballador que cobra un sou pels dies que treballa. Ramaderia ovina = cria d'ovelles. Pastura = terreny on mengen els animals. A Catalunya: Desamortitzacions → - importants perque tenien -propietats de mans mortes Les terres tenien un preu elevat i pocs pagesos les podien comprar. Per això: ●​ La burgesia agrària i els pagesos rics van comprar terres. ●​ Els pagesos pobres van continuar com a arrendataris o jornalers. ●​ Molts convents desamortitzats van ser comprats per la burgesia per instal·lar-hi fàbriques. Mans mortes = terres que pertanyien a l'Església o a altres institucions i que no es podien vendre.

Burgesia agrària = persones riques que compraven terres per guanyar diners amb l'agricultura. Convents desamortitzats = edificis on vivien monjos i monges que van ser expropiats a l'Església i venuts per l'Estat. AUGMENT DE LA PRODUCCIO AGRICOLA Durant el segle XIX es van posar més terres en conreu. Es van convertir boscos i muntanyes en camps de cultiu. Aquest procés s'anomena rompuda de terres. La superfície cultivada va augmentar a 6 milions d’hectàrees. Això va permetre: ●​ ●​ ●​ ●​ Augmentar el conreu de cereals. Millorar la disponibilitat d'aliments.

Augmentar la producció de vi, especialment a Catalunya → + producció vitivinícola Exportar a altres paisos oli d'oliva andalús i taronges del litoral llevantí (= zona que va de Catalunya → Sud per Valencia, Murcia) La producció de vi va créixer perquè França va patir la fil·loxera → Catalunya + producció vitivinícola Conreu = treballar la terra per plantar-hi aliments o altres productes. Rompuda de terres = convertir terres que no es cultivaven (boscos o pastures) en camps de conreu. Fil·loxera = insecte que destrueix les arrels dels ceps i fa malbé les vinyes.

ELS CANVIS EN LA RAMADERIA La ramaderia ovina va disminuir per tres motius: ●​ Baixava la demanda de llana → indústria tèxtil → utilitza + cotó en lloc de llana → + barat i fàcil de treballar.​ ●​ S'havien eliminat els privilegis de la Mesta.​ ●​ Hi havia menys terres de pastura perquè es convertien en camps de conreu.​ = AUGMENT DE LA RAMADERIA PORCINA → no pasturen i s’alimenta + fàcil, ja que s’alimenta amb sobres En conclusió: + terres = + producció però no + productivitat perquè falta la tecnificació→ 2a 1⁄2 s.XIX. Es conreen més terres i, per tant, es produeixen més aliments.

Però això no vol dir que es produeixi més en cada hectàrea, perquè encara es treballa amb tècniques antigues i falta maquinària moderna. La tecnificació comença a millorar a partir de la segona meitat del segle XIX. Producció = quantitat total que es produeix. Productivitat = quantitat que es produeix per hectàrea o per treballador.

L’AGRICULTURA A CATALUNYA: A Catalunya les propietats eren: ●​ Parcel·les de mida mitjana = mes facil de treballar ●​ Contractes d'arrendament de llarga durada → pagesos + seguretat per invertir en millores ●​ Desamortitzacions van fer que moltes terres passessin a mans de la burgesia i dels pagesos rics → privatització de terres comunals Privatitzar = convertir una terra que era pública o de tots en propietat d'una persona particular. Es va produir una especialització dels cultius: = millor productivitat (monocultius) ●​ Vinya: es produïa raïm per fer vi i aiguardent. Va ser un dels cultius més importants de Catalunya.

●​ Oliveres i arbres fruiters: va augmentar la seva producció → substitucio camps de cereals i llegums per oliveres i arbres fruiters = - conreus (terres) de creals i llegums ●​ Arròs: es va començar a conrear al delta de l'Ebre a partir de 1860 → tenir un altre aliment a part dels cereals, especialment del blat, i no dependre tant del seu preu Monocultius = cultivar un sol tipus de producte en una terra, per exemple, plantar només vinya i no cereals ni altres cultius. Generalització de les explotacions mixtes = cada vegada més finques van combinar l'agricultura (cultivar plantes) amb la ramaderia (criar animals). A partir de 1863 es van començar a utilitzar adobs químics.

Adobs químics = productes que s'afegeixen a la terra per ajudar les plantes a créixer. Les millores agrícoles van generar excedents. Aquests excedents permetien vendre més productes, obtenir beneficis i invertir diners en la indústria. Excedents = quantitat de productes que sobren després de cobrir les necessitats pròpies i que es poden vendre al mercat. +​ producció agrícola podia generar + diners per invertir en fàbriques. 3.​ ELS INICIS DE LA INDUSTRALITZACIO A CATALUNYA: PERQUÈ VA COMENCAR LA INDUSTRALITZACIO?

Catalunya tenia beneficis de → sector primari, burgesos (a catalunya hi havien molts) i el retorn dels indians Benefici del sector primari = diners que es guanyaven amb l'agricultura i la ramaderia. El sector més important va ser el tèxtil, especialment la indústria del cotó. Industrialització = procés pel qual la producció passa de fer-se principalment de manera artesanal a fer-se amb màquines i fàbriques. LA INDUSTRIA TEXTIL: 1.​ Manufactura d'indianes → fabricaven teixits de cotó estampats de manera artesanal. 2.​ Inversió en tecnificació → van començar a comprar màquines per fabricar més ràpidament.

3.​ Producció industrial → la fabricació va passar a fer-se amb màquines a les fàbriques i en grans quantitats. Indianes = teixits de cotó estampats amb dibuixos i colors, inspirats en els teixits que arribaven de les Índies Orientals (Àsia), sobretot de l'Índia. Proces de fabricacio d’un teixit de coto: Cotó en floca → filar i teixir (indústria tèxtil) → blanquejar o tintar (indústria química). Cotó en floca = cotó en brut, amb les fibres soltes. Filar = transformar les fibres de cotó en fils. Teixir = unir els fils per formar una tela. Blanquejar o tintar = donar color blanc o tenyir la tela d'altres colors.

LA MECANITZACIO DEL COTO: INDUSTRIA COTONERA A CATALUNYA: 1780 → es van introduir noves màquines angleses per filar → selfactines Les màquines manuals, com les berguedanes (maquines de filar coto catalanes), van anar sent substituïdes per màquines més modernes, com les selfactines. 1802 → Espanya va prohibir l'entrada de cotó filat estranger. Això era una mesura proteccionista = + produccio del mercat interior 1833 - 1860 → es va introduir la màquina de vapor a les fàbriques. 1874 → es produeixen tres canvis en la indústria catalana: ●​ Mecanització del teixit: s'introdueixen màquines per fabricar teles més ràpidament.

●​ Reestructuració industrial: les fàbriques es modernitzen i s'organitzen millor. ●​ Colònies industrials: apareixen fàbriques amb habitatges per als treballadors, situades lluny de les ciutats i a prop dels rius per aprofitar l'energia de l'aigua. Tissatge = convertir els fils en teixits. Mecanització = utilitzar màquines per fer una feina. Proteccionisme = política que protegeix els productes del país davant dels productes estrangers. Selfactina = màquina que permetia filar de manera mecànica i produir més fil. EL VAPOR DE BONA PLATA La primera màquina de vapor aplicada a una fàbrica a Espanya es va instal·lar a la fàbrica Bonaplata de Barcelona, coneguda com El Vapor o Vapor Bonaplata.

Aquesta màquina va permetre mecanitzar el procés de filatura. 1.​ Les màquines produïen més fils. 2.​ Baixaven els costos de producció. 3.​ Els productes podien vendre's a preus més baixos. 4.​ Augmentava la demanda perquè més persones els podien comprar. 1835 → la fàbrica va ser cremada durant les primeres bullangues i l'aixecament luddita. 1838 → es va dissoldre. Posteriorment, altres empreses es van fusionar i van formar La Maquinista Terrestre i Marítima (1855), dedicada a la metal·lúrgia. Bullanga = revolta popular o motí. Aixecament luddita = revolta dels treballadors que destruïen màquines perquè les consideraven una amenaça per als seus llocs de treball i salaris.

LA INDUSTRIALITZACIÓ A REUS Reus també va tenir un paper important en la indústria tèxtil. Hi havia dues fàbriques destacades: El Vapor Vell ●​ Va començar amb la Sociedad Reusense, l'any 1843. ●​ Era coneguda com La Manufacturera de Cotó. ●​ Va ser la primera fàbrica de Reus a introduir el vapor en la producció tèxtil. ●​ El 1860 tenia 200 telers mecànics i 20 mule-jennies. El Vapor Nou ●​ Va néixer de la Societat Macià Vila, Prat i Companyia, creada el 1852. ●​ Va formar la Fabril Cotonera de Reus. ●​ El 1856 tenia maquinària per fer tot el procés industrial del cotó. Aquest procés incloïa: 1.​ Filatura: fabricar fils. 2.​ Tissatge: fabricar teixits.

3.​ Blanqueig: fer que el teixit quedés blanc. 4.​ Tint: donar color als teixits. Tenia tres màquines de vapor i vuit calderes. LES COLONIES INDUSTRIALS Les colònies industrials eren conjunts de fàbriques construïdes lluny de les grans ciutats i, normalment, a prop dels rius. ex: Colònia Vidal, a Puig-reig, al costat del riu Llobregat. No només hi havia una fàbrica. També hi havia: ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Habitatges dels obrers. Casa de l'amo. Església. Escola. Botiga. Teatre i casino. Magatzems. Horts i altres serveis. Colònia industrial = conjunt format per una fàbrica i els habitatges i serveis necessaris per a les persones que hi treballaven. 4.

EL CREIXEMENT DE LA SIDERURGIA I ALTRES INDUSTRIES QUE ES LA SIDERURGIA? Durant la segona meitat del segle XIX va augmentar la necessitat de ferro. Per què? Perquè es necessitava ferro per construir màquines, eines, fàbriques i ferrocarrils. La siderúrgia = - Siderúrgia: indústria que utilitza alts forns per obtenir ferro a partir del mineral de ferro. Després, barreja el ferro + carboni = acer, un material més resistent que s'utilitza per fabricar màquines, eines i estructures. Mineria = activitat que consisteix a extreure de la terra minerals com el carbó i el ferro, necessaris per a la indústria siderúrgica.

Llei de mines (1869) 1869 → Llei de mines → permetia que particulars i empreses compressin mines i les explotessin → augment de la producció minera, perquè l'Estat deixava més espai a la iniciativa privada. Explotar una mina = extreure i aprofitar els minerals per vendre'ls. Inversors = persones o empreses que posen diners en un negoci per obtenir beneficis. Iniciativa privada = activitats econòmiques gestionades per persones o empreses, no directament per l'Estat.

Com es creava a Catalunya: Mineral de ferro (extret de les mines) + carbó vegetal (obtingut de les carboneres i utilitzat com a combustible) → alts forns (s'escalfa el mineral a temperatures molt elevades) → obtenció del ferro → barreja amb carboni → acer. A Catalunya s'utilitzava la fusta per fabricar carbó vegetal mitjançant les carboneres. Aquest carbó servia com a combustible per escalfar els alts forns i obtenir ferro. Carboneres = estructures on es cremava la fusta amb poc oxigen per transformar-la en carbó vegetal. Carbó vegetal = carbó que s'obté cremant fusta, utilitzat com a combustible Combustible = material que es crema per produir calor.

Alts forns = grans forns industrials on s'escalfa el mineral de ferro a temperatures molt elevades per obtenir ferro. ELS PRIMERS INTENTS DE PRODUIR FERRO Catalunya → indústria tèxtil (sobretot fabricació de teixits de cotó). País Basc → indústria siderúrgica i metal·lúrgica (producció de ferro i acer). Tèxtil = fabricació de roba i teixits. Metal·lúrgia = transformació dels metalls per fabricar productes. Andalusia ●​ Tenia jaciments de ferro. ●​ Però va fracassar perquè utilitzava carbó vegetal. ●​ Aquest combustible era molt car. Astúries ●​ Tenia mines d'hulla. ●​ L'hulla és un tipus de carbó mineral.

●​ Però tenia poc poder calorífic, és a dir, produïa poca calor en comparació amb altres carbons. País Basc ●​ Va desenvolupar una gran indústria siderúrgica a partir de 1876. ●​ Va ser molt important l'arribada de carbó gal·lès al port de Bilbao. ●​ Aquest carbó tenia un gran poder calorífic. Jaciments = llocs de la terra on hi ha acumulacions de minerals que es poden extreure. Hulla = tipus de carbó mineral que s'extreu de les mines. Poder calorífic = quantitat de calor que produeix un combustible quan es crema. Carbó gal·lès = carbó mineral procedent de Gal·les (Regne Unit), molt valorat perquè produïa molta calor.

L’EIX COMERCIAL BILBAO - CARDIFF Es va crear un intercanvi comercial entre Bilbao i Cardiff: ●​ Bilbao exportava mineral de ferro a la Gran Bretanya. ●​ Bilbao importava carbó gal·lès. Això va afavorir el creixement de la siderúrgia basca. Exportar = vendre productes a altres països. Importar = comprar productes d'altres països. ELS ALTS FORNS: Al País Basc van aparèixer grans empreses siderúrgiques: ●​ 1882: Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro y Acero de Bilbao. ●​ 1885: Altos Hornos de Vizcaya → primer convertidor Bessemer d'Espanya. ●​ 1889: Alt Forn Martin-Siemens → permetia fabricar acer de gran qualitat.

A finals del segle XIX → Biscaia (Pais Basc) produïa 2/3 parts de tot el ferro d'Espanya. Convertidor Bessemer = màquina que transformava el ferro en acer. Empresa siderúrgica = fàbrica o empresa que es dedica a obtenir ferro i fabricar acer a partir dels minerals de ferro. ALTRES SECTORS INDUSTRIALS A més de la siderúrgia, també van créixer altres indústries: ●​ Indústria química → fabricava adobs, pintures, medicaments i explosius. ●​ Indústria alimentària →produïa farines, olis, conserves i vi. ●​ Indústria del vestit → fabricava roba i calçat per cobrir les necessitats de la població. ●​ Indústria tipogràfica i editorial → s'encarregava d'imprimir llibres i publicacions.

Tenia molta importància a Madrid. ●​ Construcció de maquinària i indústria naval → fabricaven màquines i construïen vaixells. Van créixer especialment al País Basc. Conseqüències de la industrialització La indústria va provocar desequilibris regionals, és a dir, no totes les zones d'Espanya es van desenvolupar igual. ●​ Catalunya, País Basc i Madrid: van ser les zones més industrialitzades. ●​ València: va créixer gràcies a l'exportació de cítrics (taronges i llimones). ●​ Castella i Lleó: va augmentar la renda per càpita a causa de la pèrdua de població. Navilieres = empreses dedicades al transport marítim i a l'activitat amb vaixells.

Indústria naval = indústria dedicada a construir i reparar vaixells. Desequilibris regionals = diferències econòmiques entre les diferents zones d'un país. Renda per càpita = quantitat de renda o riquesa que correspon, de mitjana, a cada habitant d'un territori. 5. LA CONSTRUCCIO DE LA XARXA FERROVIARIA: PERQUE ERA IMPORTANT EL FERROCARRIL? El ferrocarril → transport rapid i facil de persones, i de material = va ajudar a desenvolupar la indústria Per construir vies i trens es necessitaven: ●​ ●​ ●​ ●​ Ferro. Carbó. Maquinària. Treballadors. Per això, el ferrocarril va afavorir la siderúrgia i la mineria. LES FASES DE LA CONSTRUCCIO: 1ers trams: ●​ 1848: Barcelona-Mataró.

●​ 1851: Madrid-Aranjuez. 1era gran expansió (1855-1866) → 1855 s’aprova la Llei general de ferrocarrils. Es van construir línies com: ●​ ●​ ●​ ●​ Madrid-Alacant (1858). Sevilla-Cadis (1861). Barcelona-Saragossa (1862). Madrid-Irun (1864). Paralització 1866 → Crisi financiera → es frena la construcció ferroviària → Moltes accions ferroviàries van perdre valor a la Borsa. → final regencia Accions = petites parts d'una empresa que les persones poden comprar. Borsa = lloc on es compren i es venen accions. Perdre valor = les accions passen a valer menys diners.

1868 → Gloriosa Revolució Llei de mines (1869) 1869 → Llei de mines → permetia que particulars i empreses compressin mines i les explotessin → augment de la producció minera, perquè l'Estat deixava més espai a la iniciativa privada. ●​ Explotar una mina = extreure i aprofitar els minerals per vendre'ls. ●​ Inversors = persones o empreses que posen diners en un negoci per obtenir beneficis. ●​ Iniciativa privada = activitats econòmiques gestionades per persones o empreses, no directament per l'Estat. Nova etapa 1873 → es repren la construcció ferroviària per completar la xarxa ferroviària. CONSEQUENCIES DEL FERROCARRIL El ferrocarril va facilitar: ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ El transport de persones.

El transport de mercaderies. El comerç entre diferents regions. Conecta a Catalunya amb la resta d’Espanya L'exportació de vi i minerals Catalunya enviava productes industrials a altres zones d'Espanya i rebia matèries primeres i aliments. (mercat interior, especialment creals i teixits) Matèries primeres = materials que s'utilitzen per fabricar altres productes. Comerç interior = compra i venda de productes dins d'un mateix país. 6.

CONFIGURACIO DE LA SOCIETAT DE CLASSES EL FINAL DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL Abans del Liberalisme: ●​ Societat estava dividida en 3: 1.​ Noblesa 2.​ Clergat 3.​ 3er Estat​ ●​ Posició social depenia de → naixement i privilegis Amb el Liberalisme: ●​ Acaba amb la societat estamental ●​ Nou model basat en la igualtat jurídica Igualtat jurídica = davant la llei, tots els ciutadans havien de tenir els mateixos drets i deures. Però això no significava que tothom tingués els mateixos diners ni les mateixes oportunitats.

EL SUFRAGI CENSATARI Liberalisme de XIXs → no tothom pot votar Sufragi censatari = sistema electoral en què només podien votar les persones que tenien una determinada riquesa o pagaven una quantitat mínima d'impostos. Les persones riques → + poder QUE VA PASSAR AMB LA NOBLESA I EL CLERGAT? La noblesa: ●​ Va perdre els privilegis senyorials. ●​ Però mante un estatus social i politic gràcies a les seves terres i al seu patrimoni. Patrimoni = conjunt de terres, béns i riqueses que pertanyen a una persona o institució. El clergat: ●​ Va perdre poder econòmic per les desamortitzacions i la desaparició del delme.

●​ Però va continuar tenint influència social i ideològica, sobretot a través de l'ensenyament i de la vida local. Delme = part de la producció agrícola que es pagava tradicionalment a l'Església. → impost LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES La societat va començar a organitzar-se segons la riquesa i la posició econòmica. Indústria – impulsa el capitalisme → nova classificació de la societat = la societat de classes → dividida segons la riquesa que tenia cada persona, i no segons el seu naixement o els seus privilegis. Liberalisme econòmic = defensa la llibertat de comprar, vendre i crear empreses, amb poca intervenció de l'Estat.

Capitalisme = sistema econòmic basat en la propietat privada de les empreses i fàbriques, que busquen obtenir beneficis. 3 grans grups: 1. Classes dirigents o burgeses → + poderosos ●​ ●​ ●​ ●​ Antiga aristocràcia. Alta burgesia. Altes jerarquies del clergat. Alts càrrecs de l'exèrcit i de l'administració. Tenien riquesa i influència política. 2. Classe mitjana → grup - nombros i + divers ●​ ●​ ●​ ●​ Metges. Advocats. Funcionaris. Botiguers. Tenien una situació econòmica intermèdia. 3. Classes populars ( = poble) → sense recursos ●​ ●​ ●​ ●​ Pagesos. Artesans. Obrers. Servents.

Molts no tenien terres ni propietats i no tenien participació política → - drets politics Abans estaven aquestes nomes Les classes van generar noves desigualtats socials → origen del moviment obrer (associacions d’obrers, sindicats, vaga, socialisme, anarquisme, etc.) 7. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS LA NOBLESA Tot i perdre els privilegis senyorials, la noblesa va continuar sent poderosa. Per què? ●​ ●​ ●​ ●​ Tenia grans extensions de terres. Conservava prestigi social. Mantenia influència política. Alguns nobles ocupaven escons al Senat per dret propi. La majoria continuava vivint de les rendes de les seves propietats i no tenia gaire interès pels negocis.

Rendista = persona que viu dels ingressos que li proporcionen les seves propietats. Una part de la noblesa es va adaptar als nous temps i va entrar en el món dels negocis. Nobles → Burgesos LA NOBLESA CATALANA La petita i mitjana noblesa rural catalana → - nombrosa i sovint estava empobrida. Contraris als liberals → unio al carlisme → conservar els seus privilegis. 1851 → creacio de l'Institut Agrícola de Sant Isidre → defensa interessos dels propietaris agrícoles. = volen protegir les seves terres LA BURGESIA Grup social que obtenia el seu poder principalment dels diners, les empreses i les propietats. Hi havia diferents tipus: ●​ ●​ ●​ ●​ Burgesia agrària: propietaris de terres.

Burgesia comercial: comerciants i empresaris. Burgesia financera: inversors en Borsa i compradors de deute públic. Burgesia industrial: propietaris de fàbriques i empreses industrials. Antiga aristocràcia + alta burgesia → unio mitjançant matrimonis. = elit econòmica i política → oligarquia. El sufragi censatari → mantenir el poder polític en mans d'aquestes classes riques → monopoli politic Monopoli polític = un grup reduït de persones controla el poder polític. Elit econòmica = grup de persones que concentra la major part de la riquesa i els diners. Oligarquia = sistema en què el poder està en mans d'un grup molt reduït de persones riques i influents. Monopoli polític → controlen el poder.

Elit econòmica → tenen els diners. Oligarquia → tenen el poder perquè són rics i influents. BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA A Catalunya hi havia famílies burgeses molt riques que invertien en la indústria, sobretot en el cotó i la metal·lúrgia. Procedien de diferents grups: ●​ Comerciants. ●​ Indians que havien tornat d'Amèrica. ●​ Propietaris agrícoles. Van crear associacions per defensar els seus interessos: ●​ ●​ ●​ ●​ 1826: Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó. 1847: es transforma en la Junta de Fàbriques de Catalunya. 1886: Cambra de Comerç. 1889: Foment del Treball Nacional.

Defensaven el proteccionisme, perquè volien que el govern protegís la indústria catalana davant la competència estrangera. Algunes famílies importants van ser els Güell, els Bonaplata, els Muntadas i els Girona. L’OCI I LA VIDA BURGESA +​ Fortuna = + ostentacio i luxe Volen demostrar que tenen diners → Barcelona es va desenvolupar l'Eixample, segons el projecte d'Ildefons Cerdà de 1859-1860. Les famílies burgeses construïen habitatges luxosos → “El Modernisme” (desafiant la modernitzacio) especialment al passeig de Gràcia. Alguns exemples són: ●​ ●​ ●​ ●​ Casa Milà. Casa Batlló. Casa Amatller. Casa Lleó i Morera. A Reus destaca la Casa Navàs.

Mecenatge cultural i artístic = ajudar econòmicament artistes (pintors, arquitectes, escriptors...) perquè puguin fer les seves obres. Per exemple → Eusebi Güell va donar suport a Antoni Gaudí. La burgesia també gaudia de (oci cultural i entreteniment → activitats que es fan en el temps lliure per divertir-se i aprendre ): ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Teatres d'òpera. Casinos. Restaurants. Cafès. Balls i festes. Ostentació = mostrar públicament la riquesa i el luxe. LES CLASSES MITJANES: Representaven aproximadament el 15% de la població. Estaven formades per: ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Propietaris agrícoles mitjans. Funcionaris. Militars de comandament intermedi. Advocats i notaris. Arquitectes i constructors.

Metges i apotecaris. Botiguers. Molts tenien ingressos limitats, però intentaven mantenir un estil de vida semblant al de l'alta burgesia. 8. LES CLASSES POPULARS Les classes populars eren els grups que tenien menys riquesa i menys poder polític. LA PAGESIA La majoria de pagesos: ●​ vivien en condicions difícils. ●​ analfabets ●​ vida marcada per la pobresa. Hi havia diferents tipus de pagesos: Petits propietaris ●​ Tenien les seves pròpies terres. ●​ Les treballaven ells mateixos. ●​ Però sovint eren pobres perquè les terres produïen poc. Eren habituals a Catalunya. Jornalers ●​ ●​ ●​ ●​ No tenien terres pròpies. Treballaven per als grans propietaris. Cobraven un sou pels dies treballats.

Les seves condicions eren molt dures. Eren especialment nombrosos a Castella, Andalusia i Extremadura. Arrendataris ●​ Treballaven terres que pertanyien a una altra persona. ●​ Pagaven per utilitzar-les. ●​ A Catalunya hi havia contractes emfitèutics. Contracte emfitèutic = contracte de llarga durada que permetia utilitzar una terra i deixar-ne el dret d'ús als hereus. Amb el temps, alguns arrendataris van poder convertir-se en propietaris. ●​ També hi havia altres formes de treball agrícola, com la masoveria i la rabassa morta. Masoveria = acord en què un pagès treballa les terres d'un propietari i, a canvi, li dona una part de la collita.

Rabassa morta = contracte en què un pagès podia cultivar vinyes en una terra d'un propietari fins que morien els ceps (plantes de vinya). ELS MENESTRALS ( = mans) Els menestrals eren artesans que treballaven en oficis manuals. Per exemple: ●​ ●​ ●​ ●​ Sabaters. Fusters. Ferrers. Forners. Tot i que els privilegis dels gremis van desaparèixer, l'artesania va continuar existint perquè Espanya encara tenia poca industrialització. Gremis = associacions d'artesans del mateix ofici que regulaven la seva feina i controlaven la qualitat i els preus dels productes. A Catalunya, alguns menestrals van aconseguir prosperar i convertir-se en petits burgesos, obrint els seus propis comerços.

ELS TREBALLADORS DELS SERVEIS El creixement de les ciutats → nous oficis. Moltes persones de les classes populars treballaven en els serveis municipals: ●​ Enllumenat. ●​ Neteja. ●​ Transport. També hi havia servei domèstic, especialment dones procedents de zones rurals. Algunes vivien a les cases de les famílies riques i treballaven com a internes. Altres feines eren: ●​ ●​ ●​ ●​ Bugaderes. Planxadores. Costureres. Dides. Dida = dona que alletava un nadó que no era el seu. PROLETARIAT INDUSTRIAL Obrers industrials = Proletariat mitjan XIXs → grup relativament reduït. La majoria treballava a la indústria tèxtil catalana.

Més endavant, + obrers a Astúries i al País Basc, → a la mineria i a la siderúrgia. La indústria cotonera catalana → més de 100.000 obrers. Molts pagesos i artesans → nuclis industrials per trobar feina = Pagesos i artesans → obrers LES CONDICIONS DE VIDA DELS OBRERS Les condicions de treball eren molt dures: ●​ Treballaven entre 12 - 14 hores / dia, de dilluns a dissabte. ●​ Les fàbriques eren humides, fosques i mal ventilades → condicions insalubres → 1840 Epidermia → colera i tuberculosis ●​ Els salaris eren molt baixos. ●​ Homes +, dones - i infants - - cobraven quantitats diferents. ●​ Cobraven per dia treballat. ●​ No tenien protecció social en cas d'atur, malaltia o accident.

El percentatge d'obrers era: ●​ 45% homes. ●​ 40% dones. ●​ 15% nens i nenes d'entre 8 i 14 anys. Els obrers vivien sovint en suburbis industrials, en habitatges molt dolents i en barris sense serveis → malalties infeccioses, mala alimentació, + mortalitat infantil i - esperança de vida Insalubre = lloc que no té bones condicions d'higiene i pot perjudicar la salut. Suburbi = barri situat als afores d'una ciutat. Proletariat = grup de treballadors que no tenen mitjans de producció propis i han de treballar a canvi d'un salari. 9. ELS ORIGENS DEL MOVIMENT OBRER PERQUE VA APAREIXER EL MOVIMENT OBRER? ●​ treballaven moltes hores ●​ cobraven poc ●​ vivien en condicions molt dolentes.

= començar a organitzar-se per defensar els seus drets → MOVIMENT OBRER Moviment obrer = conjunt d'accions i organitzacions dels treballadors per millorar les seves condicions de vida i de treball. Els obrers van començar a tenir consciència de classe. Consciència de classe = adonar-se que moltes persones comparteixen els mateixos problemes perquè pertanyen al mateix grup social. EL LUDDISME → 1era forma de protesta = destruir màquines i fàbriques perquè els obrers pensaven que les màquines els treien la feina. Exemples: ●​ 1821 → destrucció de filadores a Alcoi. ●​ 1835 → destrucció de la fàbrica Bonaplata de Barcelona. ●​ 1854 → destrucció de selfactines i vaga general.

Però destruir màquines no solucionava els problemes dels treballadors → altres formes de protesta, com les manifestacions i les vagues. Vaga = aturada col·lectiva de la feina per exigir millores. LES PRIMERES SOCIETATS OBRERES Treballadors → creen associacions → protegir-se i defensar els seus interessos. 1eres associacions: ●​ Associació de Teixidors de Barcelona (1840)​ → Va agrupar treballadors del sector tèxtil. Després també van aparèixer associacions de filadors i impressors.​ ●​ Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó (1840)​ → Oferia ajuda econòmica i sanitària als treballadors malalts, a les vídues i als orfes.

​ → Els afiliats pagaven una petita quota per poder rebre aquesta ajuda.​ →També defensava les condicions laborals dels treballadors del tèxtil.* Afiliats = persones que formen part d'una associació, sindicat o partit. Protecció mútua = sistema en què un grup de persones aporta diners per ajudar els membres que ho necessiten. L’OBRERISME A LA RESTA D’ESPANYA Les associacions obreres es van estendre per Espanya. Les seves principals reivindicacions eren: ●​ ●​ ●​ ●​ Augmentar els salaris. Reduir les hores de treball. Millorar les condicions laborals. Aconseguir llibertat d'associació.

Però durant els governs moderats (1843-1868), les associacions obreres van estar prohibides, excepte durant el Bienni Progressista (1854-1856). Moltes van continuar funcionant clandestinament. Clandestinament = d'amagat, perquè una activitat està prohibida. LA PRIMERA VAGA GENERAL A BARCELONA (1855) ●​ 1854 -1856 → Bienni Progressista → període en què els progressistes van governar Espanya. ●​ Espartero → president del govern. ●​ O'Donnell → general que va participar en el pronunciament militar i va ocupar el càrrec de ministre de Guerra.

Reformes econòmiques del Bienni Progressista El govern va impulsar reformes per modernitzar l'economia: ●​ 1855 → Desamortització de Madoz: l'Estat va posar a la venda terres i béns dels ajuntaments i altres propietats, per aconseguir diners. ●​ 1855 → Llei general del ferrocarril: va facilitar la construcció de línies de tren per millorar el transport de persones i mercaderies. El govern feia reformes econòmiques per modernitzar Espanya. A Catalunya, els obrers protestaven perquè les màquines els treien la feina i tenien males condicions laborals. Conflictes obrers: vaga general de Barcelona (1855) Al mateix temps, a Catalunya hi havia conflictes entre obrers i empresaris.

●​ La introducció de les selfactines (màquines que feien la feina de diversos treballadors) va provocar acomiadaments. → 1855 es va produir la 1era vaga general de Barcelona. Què demanaven els obrers? ●​ Llibertat d'associació (poder crear sindicats i associacions). ●​ Un horari fix de treball. ●​ Una comissió mixta (grup de representants dels obrers i dels empresaris per resoldre conflictes). Resposta del govern d'O'Donnell: repressió ●​ Va declarar l'estat de setge (control militar i restricció de llibertats). ●​ Va prohibir les associacions obreres. ●​ Va ser executat Josep Barceló, un líder obrer. Com acaba el Bienni Progressista?

1856 → Fi del Bienni Progressista → O'Donnell va apartar Espartero del govern i va posar fi al període progressista. LA LEGALITZACIO DE LES ASSOCIACIONS 1868 → Gloriosa Revolucio = Govern Provisional → legalitzar les associacions i els sindicats → permetre que els treballadors poguessin organitzar-se de manera legal. LES REVOLTES AGRARIES Al mateix temps que es produïen protestes obreres a les fàbriques, també hi havia revoltes al camp. 1840 → males collites al camp = fam Pagesos → cremar finques i van matar bestiar com a forma de protesta. 1855 → Desamortització de Madoz → privatitzar terres comunals.

= l'Estat va vendre les terres comunals (terres que pertanyien als pobles i que els habitants podien utilitzar) a particulars per aconseguir diners Això va empitjorar la situació de molts pagesos perquè van perdre terres que abans podien utilitzar. Es van produir revoltes a diferents zones: ●​ Andalusia, Aragó i Castella: ocupacions de terres i demandes de repartiment entre jornalers. ●​ Valladolid i Palència: motins per la manca de pa. ●​ Granada, Jaén i Màlaga: aixecaments de pagesos. Sexenni Democràtic (1868-1873), les revoltes pageses es van radicalitzar perque ningu els hi feia cas Radicalitzar = adoptar idees o actituds més extremes i defensar-les amb més força.

1892 → Revolta dels Jornalers de Jerez. Els pagesos van ocupar la ciutat i van cridar «Viva la anarquía». La resposta va ser una forta repressió, amb detencions, execucions i prohibició de publicacions obreres. Motí = revolta popular contra el poder Insurrecció = aixecament contra l'autoritat o el govern 10. IDEOLOGIES OBRERES Les males condicions de vida van fer que els treballadors busquessin idees i formes d'organitzar-se per canviar la societat. Van aparèixer diferents ideologies. EL REPUBLICANISME En un primer moment, les reivindicacions dels obrers van ser defensades per demòcrates i republicans. Reivindicacions = demandes per aconseguir millores o defensar drets.

Demanaven: ●​ ●​ ●​ ●​ Sufragi universal. Dret d'associació. Reformes socials. Repartiment de les terres desamortitzades. 1868 → Govern Provisional → sufragi universal masculí. Això volia dir que tots els homes adults podien votar, sense haver de tenir una determinada riquesa. Molts obrers van votar els republicans. Però, com que algunes mesures promeses no es van complir, molts treballadors van començar a buscar altres ideologies. ELS SOCIALISME UTOPIC = ideal perfecta → busca aquell ideal Defensava la creació d'una societat més justa i igualitària. Les seves idees principals eren: ●​ Tothom havia de tenir unes condicions de vida dignes. ●​ La propietat havia de ser col·lectiva.

●​ La riquesa s'havia de repartir de manera més justa. A Catalunya es va difondre a partir de 1830. EL SINDICALISME 1868 → van permetre les associacions obreres. ●​ A Barcelona es van coordinar a través del Centre Federal de Societats Obreres per defensar els seus drets ●​ Els treballadors tèxtils van demanar augments salarials i van iniciar una vaga.​ ​ → D'aquesta situació va sorgir el sindicat Tres Classes de Vapor = sindicat que unia diferents treballadors del sector tèxtil per defensar els seus drets i aconseguir millors sous. Agrupava tres tipus de treballadors: ●​ Filadors. ●​ Teixidors. ●​ Jornalers tèxtils.

Sindicat = associació de treballadors que defensa els seus drets i interessos. Sindicat d'ofici = agrupa treballadors que fan la mateixa feina. Sindicat sectorial = agrupa treballadors d'un mateix sector (ex. tèxtil). Sindicat general o intersectorial =agrupa treballadors de diferents sectors (ex. tèxtil, metall, construcció...). DEL SOCIALISME UTOPIC AL MARXISME I L’ANARQUISME Van aparèixer diferents ideologies d'esquerres → igualtat social i drets dels treballadors. Compartien algunes idees: ●​ Volien una societat més igualitària. ●​ Defensaven la propietat col·lectiva. ●​ Volien un repartiment més equitatiu de la riquesa.

Però tenien diferències importants: Socialisme ●​ Defensava la participació política. ●​ Apostava per les reformes econòmiques. → volia canviar l'economia per aconseguir més igualtat i millors condicions per als treballadors. ●​ Defensava l'organització sindical. Comunisme o marxisme ●​ Defensava la revolució. ●​ Volia que la classe obrera conquerís el poder. ●​ Proposava la dictadura del proletariat. Anarquisme ●​ Defensava l'abolició de l'Estat. ●​ Rebutjava l'autoritat i les jerarquies. Abolició = desaparició d'una institució o sistema. Jerarquia = organització en què unes persones tenen autoritat sobre unes altres.

Parlamentarisme = sistema polític en què les decisions es prenen a través d'un parlament. Dictadura del proletariat = concepte marxista que fa referència al poder polític de la classe treballadora després de la revolució. L'AIT: Associació Internacional de Treballadors 1864 → Fundacio AIT a Londres també coneguda com la Primera Internacional → Volia unir treballadors de diferents països per defensar els seus drets. Després de la Revolució Gloriosa de 1868 → va arribar a Espanya. Giuseppe Fanelli → introduir les idees anarquistes → crear seus a Barcelona i Madrid. Seus = llocs on una organització té la seva oficina o centre principal.

Les idees anarquistes van tenir molt èxit a Catalunya i Andalusia. EL PRIMER CONGRES ESPANYOL 1870 1870 → celebrar a Barcelona el Primer Congrés Obrer Espanyol → Federació Regional Espanyola (FRE), vinculada a l'AIT. La FRE defensava: ●​ ●​ ●​ ●​ L'apoliticisme = no participar en la política institucional. Els principis anarquistes. La vaga com a forma de protesta. Una revolució social per la via directa. Via directa = intentar aconseguir els canvis sense intermediaris polítics. LA CRISI I LA DIVISIO DE LA FRE 1868 - 1871 les associacions obreres es van estendre molt i la FRE va arribar a tenir més de 200 federacions locals.

Però van aparèixer diferències entre anarquistes i marxistes: 1871 → Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, va impulsar les idees marxistes a Madrid. Entre els seus seguidors hi havia Francisco Mora, José Mesa i Pablo Iglesias. Els marxistes defensaven → la classe obrera havia de conquerir el poder polític. Els anarquistes, en canvi, rebutjaven l'Estat i l'autoritat → ningu mana Anarquistes ⇏ Marxistes Aquestes diferencies → divisio → 1872 El grup marxista madrileny va crear la Nueva Federación Madrileña. Escissió = separació d'un grup en dues parts perquè tenen idees diferents.

LA DISSOLUCIÓ DE LA FRE I EL NAIXEMENT DEL PSOE 1873 es van produir: ●​ La Revolta Cantonalista → revolta en què diverses ciutats volien convertir-se en cantons independents. ●​ Els Fets d'Alcoi, també anomenats Revolta del Petroli. → revolta obrera en què els treballadors es van rebel·lar per exigir millors condicions laborals. Aquests fets van provocar una forta repressió contra l'AIT. 1874 → durant el govern de Serrano (dictador) → la FRE-AIT va ser dissolta i va passar a la clandestinitat. 1879 → es va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), presidit per Pablo Iglesias. →El partit tenia una orientació marxista i defensava els interessos de la classe obrera.

1888 → creacio de la Unió General de Treballadors (UGT) → un sindicat que agrupava treballadors de diferents sectors. El PSOE va tenir força presència a Madrid, al País Basc i a Astúries. A Catalunya, tot i ser una zona molt industrialitzada, va tenir poca presència. ELS INICIS DE LA IDEOLOGIA OBRERA 1. EL SOCIALISME UTOPIC El terme socialisme apareix a França i Anglaterra cap al 1815. Els pensadors socialistes → criticaven les desigualtats que havia provocat la industrialització i volien crear una societat ideal basada en la igualtat, la pau i l'harmonia.

Criticaven: ●​ La propietat privada ( propietat d’una sola persona) dels mitjans de producció (fàbriques, màquines i terres que tenen els propietaris). ●​ L'explotació dels treballadors (treballar moltes hores per un sou molt baix). ●​ La concentració de riquesa en mans de la burgesia (els rics cada vegada tenen més diners). Volien: ●​ ●​ ●​ ●​ Una societat més igualitària. Millors condicions de vida per als treballadors. Solidaritat entre les persones. Aconseguir els canvis sense violència ni revoltes. Per què s'anomena utòpic? Perquè imaginaven una societat ideal i perfecta que era molt difícil d'aconseguir. 2.

EL MARXISME Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Partit Comunista (1848) → Volien fer una revolució obrera per acabar amb el capitalisme i crear una societat comunista, sense propietat privada ni classes socials. Idees principals: ●​ Abolició de la propietat privada: les fàbriques, terres i màquines passen a ser de tots, no d'una sola persona. ●​ Economia col·lectiva: l'economia és controlada col·lectivament i no pels propietaris privats. ●​ Revolució obrera: els treballadors han de fer una revolució per aconseguir el poder. ●​ Dictadura del proletariat: els obrers controlen l'Estat per eliminar les desigualtats i arribar al comunisme.

●​ Societat sense classes socials: només hi ha una societat d'iguals, sense diferències entre rics i pobres. La lluita de classes = Marx deia que al llarg de la història sempre hi havia hagut conflictes entre els que tenien el poder i els que eren explotats. Exemples: ●​ Esclavisme: amos i esclaus. ●​ Feudalisme: senyors feudals i pagesos. ●​ Capitalisme: burgesos i obrers.: Proletariat = classe obrera, persones que treballen a canvi d'un sou. Abolició = eliminació d'una cosa. Comunisme = societat sense classes socials ni propietat privada. Capitalisme = sistema econòmic basat en la propietat privada i en obtenir beneficis. 3.

L'ANARQUISME Els pensadors més importants van ser Mikhail Bakunin, Pierre-Joseph Proudhon i Kropotkin. L'anarquisme critica el capitalisme i defensa una societat sense Estat ni autoritats que manin sobre les persones. Idees principals: ●​ Abolició de la propietat privada: els béns han de ser col·lectius, és a dir, de tothom. ●​ Rebuig de l'autoritat: ningú ha de tenir poder sobre els altres. ●​ Destrucció de l'Estat: consideren que l'Estat és una eina que serveix per controlar i oprimir la població. ●​ Rebuig de la política institucional: no volen participar en partits polítics ni arribar al poder a través de l'Estat.

Diferències entre els pensadors: ●​ Proudhon → defensava el mutualisme i el cooperativisme, és a dir, que les persones s'ajudessin i treballessin juntes en cooperatives.​ ●​ Bakunin → volia destruir el capitalisme i l'Estat mitjançant una revolta espontània dels oprimits (pagesos, artesans i obrers). Col·lectivització = fer que els béns siguin de tothom. Mutualisme = sistema basat en l'ajuda mútua entre persones. Cooperativisme = persones que s'uneixen per treballar i gestionar un negoci conjuntament. Opressió = situació en què una persona o grup és dominat i controlat per un altre. 4.

LA PRIMERA INTERNACIONAL (AIT) Mitjans XIXs → els obrers van començar a prendre consciència que tenien problemes semblants a tot el món. Per això, volien unir-se per lluitar conjuntament i defensar els seus drets. 28 de setembre de 1864 → es crea a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), també anomenada Primera Internacional. ●​ La seu s'estableix a Londres. ●​ Es crea un comitè de 21 membres dirigit per Karl Marx. ●​ El comitè havia de redactar els estatuts (normes de funcionament) i unir marxistes, anarquistes i sindicalistes. ●​ Es creen seccions nacionals (grups de l'AIT a diferents països). ●​ Què reivindicava l'AIT? ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Reduir la jornada laboral.

Eliminar el treball infantil. Eliminar els exèrcits permanents. Fer que els mitjans de producció fossin col·lectius. Utilitzar la vaga per aconseguir els seus objectius. Reivindicar = demanar o exigir un dret. Jornada laboral = hores que una persona treballa al dia. Exèrcits permanents = exèrcits que existeixen de manera continuada. Vaga = deixar de treballar per protestar i aconseguir millores. Estatuts = normes que regulen el funcionament d'una organització. Per què es va dissoldre l'AIT? Van aparèixer conflictes entre Marx i Bakunin: ●​ Marx defensava que els obrers havien d'aconseguir el poder polític. ●​ Bakunin rebutjava qualsevol autoritat política i volia destruir l'Estat.

Aquestes diferències van provocar divisions entre marxistes i anarquistes. Finalment, l'AIT es va dissoldre el 1872. 5. LA FUNDACIO DELS PARTITS SOCIALISTES Partit socialista = partit polític que defensa els interessos de la classe treballadora. Després de la dissolució de la Primera Internacional (1872), es van començar a crear partits socialistes i obrers a diferents països. ●​ ●​ ●​ ●​ PSD (Partit Socialdemòcrata Alemany, 1875). PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol, 1879). POF (Partit Obrer Francès, 1882). LP(Partit Laborista, 1884). Aquests partits van aconseguir cada vegada més representació política (més diputats i influència en els governs). Què van aconseguir?

●​ Prohibició del treball infantil. ●​ Jornada laboral de 8 hores. ●​ Sufragi universal (dret de vot per a tots els ciutadans, segons les condicions de l'època). ●​ Millores en les condicions de vida i de treball dels obrers. T'ho ordeno perquè puguis copiar-ho directament als apunts i estudiar-ho. Mantinc tota la informació important, però explico les paraules difícils amb definicions fàcils i el context perquè entenguis què passa i per què. U6. LA RESTAURACIÓ 1.

DEL FINAL DE LA PRIMERA REPUBLICA A LA RESTAURACION BORBONICA EL FINAL DE LA PRIMERA REPUBLICA (1873-1874) Revolta cantonalista (12 juliol 1873 – 13 gener 1874) ●​ Revolta de diferents territoris que volien tenir autonomia i més poder per governar-se. ●​ Provoca la dimissió de Pi i Margall (president federalista). Després hi ha tres presidents: 1. Nicolás Salmerón (moderat): ●​ Nomena militars conservadors (= defensen idees tradicionals ) per acabar amb la revolta. ●​ Dimiteix perquè no vol aplicar la pena de mort ( matar-los) als cantonalistes mitjançant tribunals militars. Tribunals militars = jutjats formats per militars que jutgen persones. 2.

Emilio Castelar: ●​ Suspèn les Corts per poder governar per decret. ●​ Els federals el fan caure amb una moció de censura. Governar per decret = prendre decisions sense haver de votar-les a les Corts. Moció de censura = votació per fer fora un govern perquè ja no té prou suport. 3. Cop d'Estat del general Pavía: ●​ El general Pavía entra al Congrés amb militars i acaba amb el govern republicà. Cop d'Estat = prendre el poder per la força, sense seguir les normes democràtiques. Ordre dels presidents → Pi i Margall → Salmerón → Castelar → Cop d'Estat de Pavía. REPUBLICA UNITARIA O DICTADURA DE SERRANO (1874) Després del cop d'Estat de Pavía, el general Serrano assumeix el poder.

●​ Dissol les Corts i concentra el poder en el govern. ●​ Reprimeix els moviments socials i censura la premsa. ●​ Vol acabar amb els conflictes i recuperar l'ordre. Conseqüència: ●​ Els republicans estan en contra. ●​ Els moderats conservadors preparen el retorn de la monarquia. Dissoldre les Corts = tancar el Parlament i aturar-ne l'activitat. Censurar la premsa = controlar o prohibir notícies i opinions que el govern no vol que es publiquin. LA PREPARACIO DE LA RESTAURACIO Antonio Cánovas del Castillo (polític conservador) és el principal impulsor de la Restauració. ●​ Vol recuperar la monarquia borbònica i aconseguir estabilitat política.

●​ Aconsegueix que Isabel II abdique a favor del seu fill Alfons de Borbó (futur Alfons XII), que estava a l'exili. ●​ Crea el Partit Alfonsí, que defensa el retorn dels Borbons amb el lema «Pau i ordre». Abdicar = renunciar al tron a favor d'una altra persona. Exili = viure fora del país perquè no pots o no vols estar-hi. Per altra banda: El general Arsenio Martínez Campos, militar conservador, prepara un aixecament militar a favor d'Alfons de Borbó per acabar amb la inestabilitat política. LA PROCLAMACIÓ DE LA RESTAURACIÓ (1874) 1. Manifest de Sandhurst (1/12/1874) ●​ Document signat per Alfons de Borbó des de l'exili. ●​ Defensa una monarquia constitucional, liberal i de tradició catòlica.

●​ Cánovas busca aconseguir el suport de la població i dels polítics. Manifest = document públic on una persona explica les seves idees i objectius. Monarquia constitucional = sistema en què hi ha un rei, però el seu poder està limitat per una Constitució. 2. Pronunciament de Sagunt (29/12/1874) ●​ Martínez Campos fa un aixecament militar a Sagunt a favor d'Alfons de Borbó. ●​ El pronunciament triomfa i es proclama la Restauració de la monarquia borbònica. ●​ Alfons XII → rei d'Espanya. Pronunciament = aixecament militar per canviar el govern o imposar un nou rei.

RESUM: Després de molts conflictes i inestabilitat durant la Primera República, els conservadors volen recuperar la monarquia dels Borbons. Cánovas ho prepara políticament i Martínez Campos ho aconsegueix amb un aixecament militar.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Cambrils · Exámenes y apuntes de Institut Cambrils

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat