Resum d'Història d'Espanya (Restauració - Transició)

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

HE Dossier d'Història Preparació de la PAU 3 Examen de la PAU 3 Criteris generals 3 Comparació de fonts [2,5 punts] 3 Redacció partint de 5 termes [2,5 punts] 4 Anàlisi contextualitzada d'un tema del glossari [2,5 punts] 5 Test [2,5 punts] 6 Periodització general 7 Resums teòrics 8 La Restauració (1875-1931) i el Catalanisme Polític 8 Règim de la Restauració (1875-1898) 8 El "Desastre del 98" 8 L'inici del catalanisme polític 9 El declivi de la Restauració (1898-1923) 9 La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) 10 Segona República (1931-1936) 10 Període constituent (1931abr-mai) 11 Bienni progressista o d'esquerres (1931jun-1933nov) 11 Bienni conservador o negre (1933nov-1936feb) 12 Front Popular (1936feb-jul) 12 Guerra Civil (1936-1939) 13 Inici del conflicte 13 Organització a les dues Espanyes 13 Desenvolupament de la guerra i desenllaç 14 Franquisme (1939-1975) 14 Fonaments del règim franquista 14 Postguerra, autarquia i obertura (1939-1959) 15 Desenvolupisme i tecnocràcia (1960-1975) 15 Reformisme, moviments socials i crisi del règim 16 Transició i democràcia (1975-1986) 17 Reforma o ruptura?

(1975-1978) 17 Democràcia (1978-1986) 17 Temes generals i termes històrics 19 Glossari de temes transversals 19 Qüestió Social 19 Qüestió Regional 19 Qüestió Militar 20 Qüestió Econòmica 20 Qüestió Cultural 20 Qüestió Política 21 Elements clau d'Història d'Espanya 21 Guerra Civil 21 Franquisme 22 Transició i democràcia 22 Preparació de la PAU Examen de la PAU Criteris generals L'examen de la Selectivitat d'Història consta de quatre exercicis (2,5 punts cada exercici): - Comparació de fonts: cal analitzar el contingut de dues fonts sobre el mateix tema i comparar les informacions que proporcionen (unes 100 paraules).

- Redacció partint de 5 termes: l'alumnat ha de triar entre dues opcions per fer una redacció adoptant la perspectiva històrica (com un roleplay) i emprant 4 termes històrics en la narració (unes 150 paraules). - Anàlisi contextualitzada d'un tema del glossari: redacció de 150 paraules d'un tema transversal dels que apareixen al glossari, i s'ha de triar entre A o B. - Test: 10 preguntes tipus test (no es pot triar) amb 4 respostes cadascuna. Poden ser d'un o dos temes. Els errors en descompten 0,25 i la puntuació no pot ser negativa.

A part dels criteris d'avaluació relatius a cada tipus d'exercici, cal tenir sempre present els elements del següent quadre, ja que la incorrecció lleu o molt greu respecte a algun dels següents aspectes, pot constituir un motiu per limitar o anul·lar la puntuació obtinguda en un exercici escrit: Tenir molta cura de la correcció gramatical, de la claredat expositiva i fer ús de connectors per indicar la coherència interna de la resposta. - Puntuació: No fer frases molt llargues, i emprar signes de puntuació per facilitar la lectura i la interpretació del text. - Presentació: Fer una cal·ligrafia adequada, amb una mida de lletra mitjana (no molt gran ni molt petita) i respectant els marges.

- Ortografia: Escriure sense faltes i repassar el text per evitar errors i assegurar-se que és clarament entenedor i ordenat. Comparació de fonts [2,5 punts] Enunciats de l'exercici: a) "Indiqueu dues de les idees fonamentals de la primera font." [0,5 punts] b) "Indiqueu dues de les idees fonamentals de la segona font." [0,5 punts] c) "Prenent com a punt de partida les dues preguntes anteriors, feu una breu redacció que respongui al següent enunciat: …" [1,5 punts] Consisteix en el comentari de dues fonts que l'alumne ha d'entendre, contrastar, valorar i relacionar amb el context històric.

Han de ser dues fonts (que poden correspondre o no a etapes històriques diferents), però amb un mateix eix temàtic (e.g. paper de la dona, constitucions o lleis, catalanisme, estructura territorial de l'estat, conflictivitat social, ordre públic, règims i partits polítics, paper de l'església o de l'exèrcit, conflictes bèl·lics, repressió, etc.). No és una pregunta de desenvolupar tema, sinó d'anàlisi crític de les fonts i, per tant, s'ha de respondre bàsicament a partir de la confrontació d'aquestes. Requisits estrictes d'avaluació a i b) Indicar dos elements rellevants de cada font en relació amb el context (que ve marcat per l'altra font i per l'enunciat de la següent pregunta).

c) Explicar la relació entre les informacions anteriors analitzant el context sobre el qual les fonts informen (a quina conclusió podem arribar coneixent el context i amb les dades de les fonts?). Recomanacions Redactar les primeres respostes en un sol paràgraf molt breu (unes 3 línies). Fixar-se atentament en les informacions del peu de font, del títol o de la referència. Possible esquema de resposta Exercicis (a) i (b) [Exemple 1: tot en un sol paràgraf:] "Aquesta font [textual, visual, gràfica…]... "…tracta sobre [aquesta temàtica] en el context de [aquesta etapa històrica].

"…Sobre el seu contingut cal subratllar, en primer lloc, que és rellevant [aquesta informació, dada, aspecte, evidència…]. "…En segon lloc, també ens ha de cridar l'atenció [aquest element, ja que… / aquesta altra informació…]. [Exemple 2: tot en un sol paràgraf:] "La [primera / segona] font es tracta d'un [text, cartell, gràfic, fotografia, quadre, mapa…]... "…sobre [aquesta temàtica] i en el marc de [aquesta etapa històrica]. "…Atenent la seva relació amb la font anterior, començaré ressaltant que aquesta segona mostra que [això va ser així… / va passar això o allò… / va haver-hi una evolució notable d'això o d'allò… / els canvis en això van comportar allò…].

"…La segona idea que cal recalcar és [aquest element històric rellevant…], el qual podem veure en aquest [detall, informació, dada, aspecte…] que apareix dins de la font. Exercici (c) [Primer paràgraf: una afirmació que resumeixi la resposta a l'enunciat; per exemple:] [El paper de la dona…] "El paper de la dona durant la Segona República i el Franquisme va ser notablement diferent, ja que el primer cas suposar un notable avenç en drets i llibertats, mentre que el segon va implicar un retrocés en el seu rol social…

[Internacionalització de la Guerra Civil…] "La Guerra Civil va ser conflicte internacional en el sentit que potències estrangeres (Alemanya nazi i Itàlia feixista, d'una banda; i Unió Soviètica i brigades internacional, de l'altra) van intervenir directament en el conflicte… [Moviment obrer i drets socials…] "La conquesta del sufragi universal (masculí) o de la jornada laboral de 8 hores són victòries polítiques notables que el moviment obrer va aconseguir durant la Restauració degut a la seva organització sindical i als partits polítics que se'n van fer ressò…

[Democràcia actual i en la Restauració…] "A diferència de la democràcia durant la Restauració, després de la Transició a Espanya es consolidà un sistema electoral obert a múltiples partits polítics, sense frau electoral massiu i amb sufragi universal… [Diferents transicions a la democràcia…] "La conquesta de la democràcia després del Franquisme es va donar sota l'amenaça dels sectors més conservadors de la dictadura i, en canvi, el pas a la democràcia de la Segona República va donar-se de forma espontània i sense el control per part del nucli polític de la dictadura anterior…

[El paper de l'església…] "L'Església catòlica passà, durant el segle XX, d'una gran presència social (educació, privilegis fiscals, etc.) a la independència de l'Estat pròpia d'un règim laic… [Catalanisme de dretes i d'esquerres…] "El catalanisme de dretes va quallar entre la burgesia i els cercles catòlics tradicionalistes, mentre que el catalanisme d'esquerres s'estengué entre republicans, federalistes i bases populars…

[Terrorisme en la Restauració i a les dècades de 1960, 70 i 80…] "L'acció directa va ser una eina emprada sobretot per l'anarquisme durant la Restauració, mentre que a finals del Franquisme i en els inicis de la democràcia va ser practicada per grups dissidents que van des dels comunistes fins als nacionalistes… [La visió de l'Imperi Espanyol…] "Abans del Desastre del 98, Espanya mantenia la imatge de gran Estat imperial, però després de la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, només la creació del protectorat del Marroc (amb guerra inclosa) va mantenir encara viu el relat colonialista…

[Sobirania i constitució…] "La sobirania política ha evolucionat cap a formes més democràtiques a Espanya del segle XX, passant d'una sobirania compartida (entre el Rei i les Corts), en la Constitució de 1876, a una sobirania nacional amb plena representació democràtica, en la Constitució de 1978… [Després de la primera afirmació, en un segon paràgraf] "Respecte a això, les dues fonts anteriors permeten veure [aquest canvi… / la continuïtat de… / aquest aspecte…]... …És per això que, si bé en la primera font destaca [aquest element]..., …en la segona es veu relacionat amb [aquest altre element]..., …el qual [corrobora / justifica / ens retorna de nou a…

/ encaixa perfectament amb…] l'afirmació inicial. [És molt convenient que, en l'anàlisi del context de les fonts, es faci èmfasi en les causes que porten d'un primer element (vinculat a la primera font) a un altre (vinculat a la segona)] Redacció partint de 5 termes [2,5 punts] Possibles enunciats de l'exercici: - (Fer un breu article de diari): "Ens situen en [aquesta data] i un diari estranger t'ha encarregat que escriguis un article sobre [aquest tema] en el qual has d'emprar adequadament els següents termes històrics: … , … , …, …

i …" - (Fer un breu manifest polític): "Ets una jove amb [aquesta ideologia] i durant [aquesta data] i el teu grup d'afinitat t'ha demanat que escriguis un breu manifest polític defensant les seves idees. En la teva redacció has d'emprar adequadament els següents termes històrics: … , … , …, … i …" - (Algun altre format de redacció des d'una perspectiva històrica donada i fet ús de 5 termes històrics) L'estudiant haurà de valorar a partir d'un ús adequat de la terminologia històrica els episodis i els escenaris del passar en el quals n'és protagonista. En l'exercici s'han d'utilitzar cinc termes que ajudin a estructurar la resposta (màxim 150 paraules). S'ha de triar entre A i B.

Requisits estrictes d'avaluació Ús adequat dels cinc termes històrics proposats [1 punt] sense necessitat de definir-los, però sí emprant-los adequadament i contextualitzadament. Explicació del context concret requerit per l'enunciat [1,5 punts] especificant causes, esdeveniments, actors implicats i conseqüències. Recomanacions Escollir l'opció del tema que es domini més encara que no es coneguin tots els termes indicats. Redactar un primer paràgraf contextualitzant el tema i en el qual s'empri algun (no tots) dels termes de l'enunciat; després, estructurar la resta de l'exercici en un o dos paràgrafs de desenvolupament i un darrer de conclusió.

Com que es tracta d'una pregunta oberta, la correcció formal i l'estructura textual són una part impostant de la qualitat de la resposta. Anàlisi contextualitzada d'un tema del glossari [2,5 punts] Possibles enunciats de l'exercici: - "Raoneu les causes, les característiques i l'impacte que va tenir [això… durant aquests dos períodes], ateses les singularitats de cada etapa històrica." - "«[Això va ser d'aquesta manera i va passar així]». Valora aquesta afirmació (indicant en quin sentit és precisa o imprecisa) tenint en compte [aquest context històric].

" - "Feu una relació on comenteu i relacioneu els canvis principals que van haver-hi [en relació a aquest tema i durant aquests períodes]" Redacció de 150 paraules d'un tema transversal dels que apareixen al glossari. S'ha de triar entre A o B. Requisits estrictes d'avaluació Identificar i situar el tema plantejat en el marc històric que pertoqui. Exposar amb ordre, claredat i coherència aquells apartats teòrics que corresponen a la qüestió. Cal enfocar l'explicació des de l'aspecte indicat en l'enunciat: evolució política, història militar, moviments socials, desenvolupament econòmic, paper de les dones, relacions internacionals, etc.

Recomanacions Cal fixar-se molt atentament en els elements indicats en l'enunciat i centrar la resposta en aquests aspectes (e.g. si l'enunciat demana sobre el moviment revolucionari durant la Guerra Civil, serà un greu error enfocar la resposta narrant les fases militars del conflicte: no és el que es demana). En cas que demani comparar dos aspectes o períodes, convé fer una aproximació general en un primer paràgraf introductori i, després, dedicar un paràgraf a cadascun dels elements de l'enunciat esmentant, en el segon, les semblances o diferències respecte al primer.

Com que es tracta d'una pregunta oberta, la correcció formal i l'estructura textual són una part impostant de la qualitat de la resposta. Test [2,5 punts] Enunciat de l'exercici: "Encercla la resposta correcta d'aquestes 10 preguntes (0,25 punts per pregunta). Per a respondre, imagina't que ets [un agent social fàcilment identificable (e.g.

una dona partidària del vot femení en l'any 1885, un brigadista internacional durant la Guerra Civil, un guàrdia civil partidari del franquisme el 23 F de 1881, etc.)], com respondries?" Cal explicar la qüestió demanada desplegant el relat de causes, característiques i conseqüències, així com incorporant l'al·lusió pertinent de protagonistes (personatges clau, agrupacions implicades, etc.), esdeveniments i aspectes relacionats (sociològics, econòmics, polítics, militars, etc.). Requisits estrictes d'avaluació Clavar-la en la resposta correcta entre les opcions disponibles i des de la perspectiva requerida. Recomanacions Haver estudiat durant tot el curs, no només els darrers dies.

Fixar-se molt en la perspectiva que indica l'enunciat, ja que de vegades una resposta pot canviar en funció de qui va dirigida. Periodització general Etapa política Subetapes Forma d'Estat 1868-1874: Sexenni Revolucionari o Democràtic Debilitat institucional. Tercera Guerra Carlina 1871-73: Monarquia (Amadeu de Savoia) 1873-74: Primera República 1874-1931: La Restauració dels Borbons i les limitacions del sistema polític liberal 1874-85: Sistema de torns entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). Sufragi censatari. 1898: Desastre de Cuba 1898-1923: Reformisme dinàstic. Alternança de partits.

1874-85: Monarquia (Alfons XII) 1885- 1902: Monarquia (Minoria d'edat d'Alfons XIII; Regència Mª Cristina) 1902-1923: Monarquia (Alfons XIII): 1923-31: Dictadura (Primo de Rivera): - 1923-30: Dictadura Militar - 1930gen-31abr: Dictablanda 1931-1936: Segona República 1931abr-33nov: Bienni reformista (esquerres) 1933nov-36feb: Bienni de dretes o negre 1936feb-jul: Triomf del Front Popular República democràtica 1936-1939: Guerra Civil Cop d'Estat vs. Resistència republicana popular Zona "nacional" (suport feixista) vs.

Zona republicana (suport internacionalista i comunista) 1939-1975: Franquisme, dictadura militar del General Franco (monarquia?) Periodització econòmica 1939-59: Autarquia econòmica 1959-73: El "milagro español" 1973-75: Crisi econòmica Periodització política 1939-45: Aliança amb l'Eix 1945-53: Aïllament internacional i "democràcia orgànica" 1953-59: Adaptació 1959-75: Dictadura tecnocràtica 1975-1982: Transició a la democràcia 1975-77: ¿Reforma o ruptura? 1977-79: Període constituent, una etapa de consens. Governs de l'UCD (Suárez) 1979-82: La democràcia amenaçada. Governs de l'UCD (Suárez) Monarquia constitucional: 1978-2014: Joan Carles I 2014… Felip VI 1982…

Consolidació de la democràcia 1982-96: Governs del PSOE (González) 1996-2004: Governs del PP (Aznar) 2004-11: Governs del PSOE (Zapatero) 2011-18: Governs del PP (Rajoy) 2018… Governs del PSOE (Sánchez) Resums teòrics La Restauració (1875-1931) i el Catalanisme Polític Règim de la Restauració (1875-1898) 1868-69: Constitució democràtica: Independència de les Corts; Sufragi universal masculí; Separació Església-Estat. 1870: Antonio Cánovas aconsegueix que Isabel II, a l'exili, abdiqui en Alfons XII. 1874: Crisi política de la Primera República: Guerres (Carlina i de Cuba); Revoltes obreres i cantonalistes (federals) vs. repressió; Descontentament conservador: aristocràcia, exèrcit i Església.

Manifest de Sandhurst: Abonat per Cánovas, Alfons XII es proposa per restablir un ordre constitucional ("Pau i ordre"). Pronunciament de Sagunt: Martínez Campos declara la restauració monàrquica en Alfons XII. 1876: Constitució moderada: Sobirania compartida; Sufragi inconcret (inicialment censatari, després masculí universal); Primacia del Catolicisme. Inestabilitats inicials: Insurrecció independentista a Cuba (Pau de Zanjón, 1878); Guerra Carlina (ultraconservadors a Catalunya i al País Basc); Moviment obrer (republicans, socialistes i anarquistes). Alternança de partits dinàstics amb caciquisme i frau electoral ("burgos podridos" amb "cuneros", "pucherazos" o compra de vots).

Partit Conservador (Cánovas): Sufragi censatari; Estat confessional; Poques llibertats civils (e.g. d'expressió i d'associació). Partit Liberal (Sagasta): Sufragi universal masculí (aprovat el 1885); Tendència laica; Més llibertats civils (e.g. abolició de l'esclavitud). 1885: Pacte del Pardo: A la mort d'Alfons XII, Cánovas i Sagasta pacten el sistema de torns (i.e. alternança de partits en el govern) sota la Regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena fins a la maduresa del seu fill Alfons XIII.

Oposició al Règim (marginada): Carlistes, Regionalistes, Republicans (a l'exili, com Ruiz Zorrilla, o renovadors, com Lerroux), i Obrerisme: Socialistes: Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol (1888: PSOE, liderat per Pablo Iglesias) i Creació del sindicat socialista Unió General de Treballadors (UGT). Reivindicacions: Jornada laboral de 8 hores; Prohibició del treball infantil; Drets proletaris bàsics (associació o educació). Anarquistes: Organitzacions anarcosindicalistes com Solidaritat Obrera (SO, 1907) i la Confederació Nacional del Treball (CNT, 1910).

Sovint recorreran a l'acció directa: Accions terroristes: Bomba al Liceu (contra la burgesia, 1893) i contra la processó del Corpus, (1896). 1896: Procés de Montjuïc amb execucions exemplars i forta repressió obrera. Magnicidis: Atemptats contra la Corona, Martínez Campos o assassinat de Cánovas (1897, en resposta al Procés de Montjuïc). El "Desastre del 98" 1895-1898: Guerra de Cuba: Insurrecció independentista vs. repressió militar espanyola: Molta mortalitat de les classes populars (lleves peninsulars i civils a Cuba).

Insurrecció a Filipines, Intervenció d'Estats Units en defensa dels independentistes (amb el pretext d'un atac espanyol contra un baixell nord-americà); Cuba, Puerto Rico i Filipines van assolir la independència. Generació del 98: Intel·lectuals crítics amb Espanya (com Antonio Machado o Unamuno): "Nació moribunda", "Imperi fallit" o "Endarreriment social". Regeneracionisme: Crítica al caciquisme; Renovació educativa; Renovació de l'estructura agrària (antiquada tecnològicament i controlada per l'aristocràcia i l'Església).

Tancament de caixes (1899 a Catalunya): Negativa burgesa a contribuir als sobrecostos de la guerra (la pèrdua de colònies implicà la d'un mercat privilegiat); Escepticisme de la burgesia catalana vers la reforma del centralisme estatal. L'inici del catalanisme polític Renaixença cultural: Cultura popular (associacions obreres com els Cors de Clavé o publicacions com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa) i un cert reconeixement de grups benestants (Jocs Florals, 1859). Tradició federal (o cantonalisme, regionalisme, autonomisme…): Oposició al centralisme defensant marges d'autonomia legislativa, fiscal i institucional (e.g.

municipalisme o educació): Des de l'esquerra: Plantejat com a liberalisme polític i en defensa de la sobirania popular, propis del republicanisme (Pi i Margall o Valentí Almirall). Des de la dreta (Carlisme): plantejat com la recuperació dels furs (llei antiga). 1880: Primer Congrés Catalanista (Valentí Almirall): intent de representar els interessos materials i culturals de Catalunya, des d'una perspectiva progressista que volia ser moderna, popular, republicana i laica… per a la regeneració d'Espanya, amb Catalunya com a avantguarda. Centre Català (1882, agrupa federalistes i republicans): Defensa de la llengua; Dret civil vs.

repressió militar; Proteccionisme econòmic; Infraestructures; Crítica de la corrupció democràtica. 1885: Memorial de greuges ("Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya", primera expressió política del catalanisme): Signat per sectors transversals (burgesia, intel·lectuals i associacions populars), es demana a Alfons XII: Crítica al Centralisme; Proteccionisme econòmic; Reconeixement cultural de Catalunya. De la Lliga de Catalunya a la Unió Catalanista (Enric Prat de la Riba): des d'una perspectiva conservadora (defensat per classes mitjanes i altes) defensà l'ordre regionalista (vid.

Memorial de greuges) però rebutjant el republicanisme i el laïcisme; quallà amb: Tradicionalisme (bisbe Torras i Bages: "Catalunya serà cristiana o no serà"): la família, la propietat i la religió com a puntals de la catalanitat en una Espanya regionalista. Exposició Universal (1888 a Barcelona): Projecció internacional de la burgesia; Oposició obrera (creació de PSOE i UGT a Barcelona); "Missatge de la Reina Regent" en què promet reconeixement cultural i autonomia a Catalunya. 1892: Bases de Manresa (primer manifest del catalanisme conservador, ideat per Prat de la Riba): Sobirania de Catalunya i Govern interior (apel·lant a antigues Corts catalanes).

El declivi de la Restauració (1898-1923) Inèrcia política a Catalunya: Lliga Regionalista (1901): Primer partit polític Català fruit de la fusió de la Unió Regionalista i del Centre Nacional Català (els dos conservadors: burgesos, clericals…), amb figures com Prat de la Riba i Francesc Cambó i el popular diari La Veu de Catalunya; dominà l'electorat català fins a 1923 i va trencar l'hegemonia dels partits dinàstics (Conservador i Liberal). Inèrcia política a Madrid: "Revolució des de dalt" d'Antonio Maura (1907…): Intent de regenerar el Règim (nova Llei electoral contra la corrupció o reformes laborals i econòmiques per modernitzar els drets obrers i l'economia).

Sistema de partits: Partit Conservador (Antonio Maura, Eduardo Dato) i Partit Liberal (Canalejas); Partits a l'oposició: Nacionalistes: Catalans (Lliga Regionalista, de dretes; i Solidaritat Catalana, d'esquerres), Bascos (Partit Nacionalista Basc), Gallecs, Andalusos i Valencians. Republicans: Unió Republicana (Salmerón, federalista), Partit Radical (Lerroux, anti-regionalista), Partido Reformista (Álvarez i Azaña, regeneracionista). Obreristes: PSOE (Iglesias, Largo Caballero), Partit Comunista d'Espanya (PCE). Carlins: partits Tradicionalista, Integrista. Anarcosindicalistes (no són partits): de la Solidaritat Obrera a la Confederació Nacional del Treball (CNT). 1905: Assalt al Cu-cut!

(revista satírica que criticava l'exèrcit): Uns militars ataquen la revista per ser "ofensiva"; Reacció popular republicana i d'esquerres contra la repressió. Llei de Jurisdiccions: Permet la repressió contra "ofenses" als símbols de la pàtria (Exèrcit, Corona…). Creació de Solidaritat Catalana (partit polític que dominarà les eleccions catalanes fins a 1909: coalició republicana d'esquerres) i Programa de Tívoli: Manifest contra la Llei de Jurisdiccions i a favor de l'autonomia de Catalunya. Renovació del Catalanisme d'esquerres: Després de la dissolució de Solidaritat Catalana, pren el relleu el Partit Republicà Català (Francesc Layret i Lluís Companys).

Protectorat del Marroc (francoespanyol, Espanya es queda el Rif): A causa de les insurreccions dels locals, Espanya recorrerà a les lleves de reservistes. 1909jul: Setmana Tràgica: Vaga general (anticlericals, republicans, socialistes i anarquistes) contra el reclutament de lleves; la revolta popular (barricades i enfrontaments armats) va atacar nombrosos edificis de l'Església i s'acabà amb una dura repressió per part de l'exèrcit. Repressió exemplar i execució de Ferrer i Guàrdia (pedagog progressista fundador de l'Escola Moderna, acusat d'instigador pel seu laïcisme): Centenars de processos penals indiscriminats.

1910-12: Reformisme Liberal (Canalejas, assassinat pels anarquistes): Limitació dels privilegis de l'Església (educació i fiscalitat); Impost progressiu en substitució del de consums; tímides reformes socials (laborals i de servei militars); Projecte de Mancomunitats (autonomisme). 1914-1918: Primera Guerra Mundial ("La gran guerra"): Espanya es declara neutral; Augment d'exportacions (beneficis burgesos) i inflació interna (empobriment proletari: centenars de vagues i gran repressió). Sindicalisme de masses: CNT (majoritària a Catalunya) i UGT (majoritària al nord: Astúries i País Basc) creixeran impulsades per la crisi econòmica i pel referent de la Revolució Russa (vagues revolucionàries).

1914-25: Mancomunitat de Catalunya (autonomia catalana presidida per Prat de la Riba i per Puig i Cadafalch): Renovació d'infraestructures (carreteres, trens i preses), Plans de modernització industrial (molt d'impacte al món agrari), Institut d'Estudis Catalans, Gran renovació educativa (escola catalana, escoles tècniques, xarxa de biblioteques), Projecte d'Estatut d'Autonomia (rebutjat el 1919).

Crisi del sistema (a partir de 1917): Els "torns pacífics" entre el Partit Conservador i el Liberal són substituïts per governs de concentració (que agrupen els partits d'"ordre", incloent-hi els dinàstics o la Lliga Regionalista de Cambó); Estats d'excepció amb suspensió de garanties constitucionals (i.e. repressió massiva). 1919: Vaga de la Canadenca ("Barcelona Traction…", empresa elèctrica més gran d'Europa): Es va paralitzar absolutament Barcelona i rodalia durant quasi un mes (sense llum ni transport); S'acordà la jornada laboral de 8 hores.

Pistolerisme: La Federació Patronal (burgesia) va crear el Sindicat Lliure per combatre la CNT (anarquista, de la qual sorgirà el grup terrorista Els Solidaris); Centenars de morts (sobretot obrers) en tirotejos urbans (són assassinats també l'advocat republicà Francesc Layret, el president conservador Eduardo Dato i el sindicalista Salvador Seguí: "el Noi del Sucre"). 1921: Desastre d'Annual (Rif, Marroc; autocrítica de l'exèrcit en l'Expedient Picasso): Més de 10.000 morts contra les tropes d'Abd el-Krim; Descontentament popular contra el Règim (Govern, Exèrcit i Alfons XIII); Reacció conservadora dels militars "africanistes".

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) 1923: Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera: Amb suport dels sectors conservadors (Alfons XIII, Exèrcit, Església i burgesia), pretenia retornar Espanya a l'ordre social (antiobrerisme, antirepublicanisme, anticatalanisme…). 1923-25: Directori Militar: Govern provisional amb esforços contra el sindicalisme i la guerra del Marroc. Final de la Guerra del Marroc (1927): Malgrat les nombroses baixes i costos de la guerra per Espanya, Abd el-Krim es va rendir i Marroc passà a ser de nou un protectorat francoespanyol.

1925-30: Directori Civil: Govern dictatorial (presència i presidència de militars) amb una Assemblea Nacional Consultiva (corporativista: representants d'actors socials "notables": grans empresaris, militars, jutges, religiosos…). Influència del feixisme italià: Unió Patriòtica (patit governamental), Organització Corporativa Nacional (sindicat groc), Somatén (grups parapolicials). Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya: Recentralització institucional i censura anticatalanista. 1930: "Dictablanda": Incapaç de resoldre la crisi econòmica de 1929, Primo de Rivera dimiteix; Els governs militars provisionals (Berenguer, Aznar) pretenen restaurar la Constitució monàrquica.

Pacte de Sant Sebastià: Aliança Republicana (Lerroux, Azaña, Alcalá-Zamora), PSOE, catalanistes (Francesc Macià) i anarcosindicalistes (CNT) acorden unir forces per la República. Segona República (1931-1936) Període constituent (1931abr-mai) 1931abr: Eleccions Municipals: Convocades per la governació militar, arrasen els republicans a totes les grans ciutats i capitals de província; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, de Macià) guanya a Catalunya i proclama la "República Catalana" dins de la "Federació Ibèrica"; Alfons XIII se'n va a l'exili. 1931mai Crema de convents: Revoltes anticlericals.

Goven provisional: Presidit pel republicà de dretes Alcalá-Zamora, intenta frenar inquietuds conservadores sobre l'anticlericalisme i l'obrerisme. 1931mai: Eleccions generals: Guanyen republicans i socialistes (diputats: 115 PSOE de Largo Caballero, 94 Partit Republicà Radical de Lerroux, 59 Partit Radical-Socialista de Domingo, 31 ERC de Macià…); perden les dretes (conservadors i monàrquics). Constitució republicana (1931des): Democràcia laica amb sufragi universal (a partir de 1933); Sobirania popular amb divisió de poders; Estatuts d'autonomia (Catalunya, Galícia i País Basc); Drets ampliats (educació pública, lliure associació i expressió).

Bienni progressista o d'esquerres (1931jun-1933nov) Govern progressista (Manuel Azaña, d'Izquierda Republicana, IR, com a president de govern, amb ministres de PSOE, ERC…; Alcalá-Zamora segueix com a cap d'Estat): Inicia reformes progressistes molt polèmiques entre la dreta (catòlics conservadors, monàrquics, militars, feixistes…): Reforma agrària: Intent de desamortitzar terres de grans latifundistes (sobretot del sud d'Espanya); Va generar un fort malestar entre l'aristocràcia terratinent.

Reforma educativa: Amb la Llei de Congregacions es prohibeix a l'Església Catòlica dedicar-se a l'educació i se'n limita la influència social (prohibició dels Jesuïtes; acceptació del divorci o del matrimoni civil). Qüestió religiosa: L'Església Catòlica tenia una forta influència social (monopoli educatiu, gran terratinent i propietari, serveis privats com hospitals o residències, control de cementiris, matrimonis…) i una posició conservadora (criticava la República de degenerada, donava suport a la patronal, a la monarquia i a l'exèrcit… va mantenir aquestes opcions polítiques durant tots els períodes d'esquerres).

Reforma laboral: Salari mínim; Seguretat social; Setmana laboral; Dret a baixa i vacances pagades… Reforma militar: Reducció d'oficials; Crisi interna a l'exèrcit entre conservadors (africanistes) i modernitzadors (republicans). 1931: Projecte de l'Estatut de Núria: Estat Català dins de la República federal i amb independència fiscal; Gran adhesió de sectors republicans i catalanistes; Reacció centralista de les dretes per por a la descomposició d'Espanya. Sanjurjada (1932): Intent de cop d'estat del general Sanjurjo (preocupat per les reformes i per l'autonomia de Catalunya: "Ante todo España, y por encima de todo, España y Dios").

1932: Estatut de Catalunya: Restitució de la Generalitat de Catalunya amb Pressupostos propis, Dret civil català, Reconeixement públic de la llengua catalana…; D'altra banda, infraestructures, educació i sanitat es gestionen des del Govern Central de Madrid. 1932: Eleccions Catalanes: ERC de Francesc Macià forma govern després d'arrasar molt per sobre de la Lliga Regionalista de Cambó. Iniciatives del govern de Catalunya: Educació pública catalana (creació d'escoles i ensenyament en català, escoles d'oficis…) o divisió en comarques (nova forma administrativa adequada a les estructures regionals).

Llei de Contractes de Conreu (llei catalana): Llei influïda però independent de la Reforma agrària del govern central; Millora de les relacions contractuals dels treballadors agrícoles revertint la "rabassa morta" i fomentar cooperatives (dret dels treballadors agrícoles a comprar les terres treballades, indemnitzant els propietaris, o a rebre compensació per les inversions fetes al camp arrendat). Tensió en el sector agrari: Patronal agrària (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, IACSI) vs. Sindicats pagesos (Unió de Rabassaires).

Radicalització del moviment obrer: La pobresa generalitzada (molt atur degut a la crisi fruit del crac del 29) fomentà revoltes i vagues arreu d'Espanya; Creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI, facció radical i revolucionària de la CNT). 1933gen: Fets de Casas-Viejas (Cadis): Revolta anarquista amb repressió brutal de la Guàrdia Civil (desenes de morts, incloent infants). Dimissió d'Azaña: Dissol govern i convoca eleccions generals.

Bienni conservador o negre (1933nov-1936feb) 1933nov: Eleccions generals: Guanya la CEDA de Gil Robles (Confederación Española de Derechas Autónomas, amb influència filofeixista) però sent d'extrema-dreta no troba prou suport parlamentari, tot i que rep suport electoral de l'Església (concentra el vot femení, menys influenciat per l'obrerisme); Es forma un Govern dirigit pel Partit Republicà Radical (PRR, dreta moderada de Samper, Martínez Barrio i Lerroux). Contrareforma: Derogació de la reforma agrària i laboral (els salaris baixen a nivells previs a 1931); Indult a Sanjurjo i creació de la Unió Militar Espanyola (UME, grup clandestí antirepublicà i promotor del cop d'estat).

1934oct: Manifestació de l'IACSI: Reclama a Madrid derogar la Llei de Contractes de Conreu (catalana); La CEDA, massa de dretes per entrar al govern del PRR, dona suport a la derogació de la llei catalana (aplaudeix la manifestació de l'IACSI com un "Acto viril de españolidad"). Govern radical-cedista: Alejandro Lerroux (PRR) assumeix la presidència del govern i convida la CEDA a integrar-s'hi.

Creixement del feixisme antidemocràtic (context internacional): L'Alemanya de Hitler (1933) i l'Àustria de Dollfuss (1934) havien suprimit la democràcia il·legalitzant i reprimint l'oposició (socialistes, republicans, comunistes…) creant règims dictatorials; La CEDA (Gil Robles) i partits antirepublicans com Renovació Espanyola (Calvo Sotelo) i Falange Espanyola (José Antonio Primo de Rivera) veien amb bons ulls els exemples feixistes europeus. Oposició republicana: Socialistes (PSOE de Largo Caballero) i Republicans (ERC de Lluís Companys) s'organitzen contra una possible dictadura imminent.

Fets d'octubre del 34: Vaga general revolucionària (molts focus de revolta i gran èxit a la indústria minera d'Astúries); Declaració de l'Estat Català de la República Federal Espanyola (Companys proposa Catalunya com a refugi per a republicans espanyols). Estat d'excepció (repressió militar): El general Francisco Franco dirigeix l'operació a Astúries (milers d'obrers morts i torturats, Franco diu a la CEDA que el cop d'estat ha d'esperar, ja que la mobilització d'esquerres és massa forta); Supressió de l'Estatut de Catalunya i la Generalitat és substituïda per una governació militar; Companys i desenes de milers de revoltats són empresonats (sindicalistes, polítics…).

L'esquerra comença a unir forces: Creació del Partit Obrer Unificat de Catalunya (POUM, trotskista) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Continuació de la contrareforma: Anul·lació de la Llei catalana de Contractes de Conreu, retorn de privilegis a l'Església, anul·lació del divorci, reducció del pressupost d'educació… 1935: Crisi del govern radical-cedista: Lluites de poder internes amb poc suport del president de la República Alcalá-Zamora; Els escàndols de corrupció (inclòs el president del govern, Lerroux) porten a convocar eleccions.

Front Popular (1936feb-jul) 1936feb: Eleccions generals: El Front Popular (FP) guanya les eleccions unint partits d'esquerra (PSOE, ERC, IR, PCE…); Alcalà-Zamora cedeix la presidència de la República a Azaña; El republicà Casares Quiroga s'erigeix president del govern. Eleccions a Catalunya: Arrasa el FP sota el lema "Per la república, l'estatut de Catalunya i la llibertat dels presos"; Perd el Front Català d'Ordre (que tenia el suport de la Lliga Catalana, de l'Església, dels carlins…) amb el lema "Defensem la propietat i la religió en contra de la revolució"; Companys, alliberat i aclamat com a president de la Generalitat, diu: "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!".

Iniciatives del nou govern republicà: Amnistia massiva a presos polítics; Restitució de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Situació a Catalunya: El lloc més calmat d'Espanya, fins i tot amb un acord entre ERC i la Lliga per restablir la Llei de Contractes de Conreu. Situació a la resta d'Espanya: Gran clima de crispació i violència civil (centenars d'assassinats): Resposta conservadora: L'Església fa una campanya per deslegitimar la República; Creació de patrulles armades que ataquen grups d'esquerres (Falange Espanyola, Requetès…).

Resposta popular: Agitació obrerista (ocupació de terres, organització de vagues, represàlies contra sectors de dretes –propietaris, religiosos…–, milícies socialistes…). Preparació del cop d'estat: Malgrat l'aïllament dels sospitosos (generals Franco, Mola, Goded o Sanjurjo), la UME organitzà l'aixecament a la Península amb el suport de l'exèrcit africà. 1936jul: Assassinat de Calvo Sotelo (de Renovació Espanyola, partit monàrquic d'extrema-dreta, i cap de l'oposició): Mort a mans de socialistes (¿indeterminats?), serà el casus belli per al cop d'estat del 18 de juliol.

Guerra Civil (1936-1939) Inici del conflicte 1936jul17-18: Cop d'Estat fallit: Els generals rebels (autoproclamats "Salvadors de la Pàtria": Franco, Mola, Queipo de Llano, Yagüe, Goded…) aconsegueixen dominar militarment el centre nord de la Península (des de Galícia fins a mig Aragó, i des del nord de Madrid fins al sud d'Astúries) i Mallorca; Amb el fracàs del cop d'Estat, comença la Guerra Civil. Reacció republicana: Les organitzacions d'esquerres (sindicats i partits) i les forces armades fidels al govern legítim aconsegueixen dominar la franja cantàbrica i quasi tot el centre peninsular, sud i costa Mediterrània.

Composició del bàndol rebel ("nacional", "colpista", "feixista"...): Militars de la UME, Feixistes de la Falange, Església conservadora ("croada nacional" contra la república i el comunisme), Gran burgesia, Carlins tradicionalistes (terços de requetès), Monàrquics; Suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista (uns 80.000 soldats, aviació, finançament, suport tècnic i material).

Composició del bàndol republicà ("demòcrata", "d'esquerres", "rojos"...): Republicans, Socialistes, Comunistes (estalinistes i trotskistes), Anarquistes, Intel·lectuals; Inacció de les democràcies europees del Comitè de No-Intervenció; Suport de les Brigades Internacionals (uns 40.000 voluntaris) i de la URSS (aviació, armament i subministraments).

Revolució al bàndol republicà: Les organitzacions d'esquerres (CNT-FAI, UGT, ERC, Unió de Rabassaires, PSUC, POUM…) organitzen comitès revolucionaris (com el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, dirigit per Lluís Companys) que emprenen col·lectivitzacions d'empreses (expropiació industrial i agrària massiva) i organització de la resistència (Columnes de milicians, proveïments i sanitat, Patrulles d'ordre públic).

Organització a les dues Espanyes Economia i política de guerra: Bàndol republicà: Presidència d'Azaña i govern del PSOE amb forta presència de sectors d'esquerres (presidents del PSOE: Largo Caballero i Juan Negrín; fins i tot una dona anarquista, Frederica Montseny, arribarà a ser ministra); Creació de l'Exèrcit Popular (organitzarà les columnes de milicians i substitueix els comitès de milícies); El Consell d'Economia de Catalunya fa el Decret de col·lectivitzacions (expropiació d'empreses i autogestió); Col·laboració de la població civil (construcció de milers de refugis antiaeris, ordre públic…).

Bàndol rebel: Creació de la Junta de Defensa Nacional de Burgos; Sanjurjo, Mola i Ramón Franco, que havien de liderar el cop d'Estat o tenien una forta influència en el bàndol rebel, moren en diferents accidents d'avió (¿?); Franco és nomenat "Generalísimo" i quan passi a dirigir el govern executiu de la Junta Tècnica, se l'anomenarà "Caudillo" (seguint els exemples feixistes de dictadures personalistes, com el Führer i el Duce); Col·laboració econòmica de la gran burgesia (e.g. Juan March, home més ric d'Espanya).

Repressió incontrolada: Al bàndol republicà, uns 50.000 assassinats (clergues, "facciosos"...); Al bàndol rebel, mínim 150.000 assassinats fomentats des de la ràdio ("rojos"); Hi haurà txeques i "passejos" als dos bàndols. 1937mai: Fets de Maig del 37: Enfrontament armat entre revolucionaris (CNT i POUM), partidaris de prosseguir amb la revolució (e.g. Col·lectivitzacions), contra republicans i socialistes (ERC i PSUC), defensors del govern de Largo Caballero (PSOE).

Juan Negrín (PSOE) passa a ser president del govern republicà ("Resistir és vèncer", esperant l'inici del conflicte a Europa en favor de la República); Creix la col·laboració amb la URSS (repressió contra els trotskistes, com l'assassinat d'Andreu Nin, del POUM); Proposta dels 13 punts per a la pau (rebutjada per Franco l'abril de 1938).

Desenvolupament de la guerra i desenllaç Fases de la guerra: Avenç del bàndol rebel en una guerra de desgast: fins a 1937mar: Després del cop d'estat fallit, l'avenç rebel continuà conquerint Extremadura i el sud d'Andalusia; S'encallen a la Batalla de Madrid ("No passaran", "Madrid, tomba del feixisme"; batalles de Jarama i Guadalajara); Trasllat del govern republicà a València. fins a 1937des: Batalla del Nord (bombardejos a Gernika i Gijón; Conquesta d'Astúries, Cantàbria i el País Basc); Contraofensiva republicana amb les batalles de Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa).

fins a 1938nov: Batalla de Terol i arribada a la Mediterrània (conquesta rebel de Terol i avenç fins a la franja Pallars-Lleida-Vinaròs contra la resistència de les Brigades Mixtes a càrrec del general republicà Vicente Rojo); Retirada del suport de la URSS i dels Brigadistes Internacionals; Batalla de l'Ebre (última ofensiva republicana; "Quintes del biberó"). fins a 1939abr: Ocupació de Catalunya; Reconeixement internacional de Franco com a cap d'Estat (dimissió d'Azaña); Cau Madrid (insurrecció del coronel Casado per por al comunisme) i els rebels conquereixen la Zona Central; Fi de la República i Victòria franquista.

Costos humans de la guerra: Més de 600.000 morts (uns 200.000 assassinats a les rereguardes; uns 12.000 víctimes dels bombardejos a civils); Uns 500.000 exiliats; 700.000 presos en camps de concentració (mà d'obra esclava per al règim franquista, e.g. Valle de los caídos). Franquisme (1939-1975) Fonaments del règim franquista Ideologia franquista: Totalitarisme: Dictadura amb concentració de poders; Control absolut de tota la vida política i social; Repressió de llibertats civils (expressió, associació…) i de moviments democràtics. Nacionalisme espanyol: Centralisme polític; Xenofòbia contra les minories nacionals; Militarisme imperial; Monarquia (tradicionalisme, carlisme).

Anticatalanisme: Abolició de l'Estatut d'Autonomia; Prohibició del català en tot l'àmbit públic i educatiu; Prohibició de tot element associat a la cultura catalana (festivitats, símbols, noms de pobles i carrers…). Nacionalcatolicisme: Tradicionalisme catòlic reaccionari (Estat confessional, litúrgia pública, rol de la dona com a "àngel de la llar", educació religiosa…). Anticomunisme: Barrejat amb un antisemitisme, antimaçoneria i oposició a tot el que semblés d'esquerres (anarquisme, socialisme, democràcia, sindicalisme o lluita de classes).

Falange Española Tradicionalista (FET) y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): Partit únic del Movimiento Nacional (agrupant falangistes i carlins pel Decret d'Unificació de 1937 per inspiració feixista i nazi). Adoctrinament del jovent: Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicato Español Universitario (SEU). Control de l'obrerisme: Des de la falangista Central Nacional Sindicalista es crearà el Sindicato Vertical (sindicat únic que agrupa obrers i patronal). Contrareforma agrària: Retorn de les terres expropiades per la Reforma agrària de la República; Comporta la baixada de la producció i la concentració del capital.

Purga antirepublicana: Llei de premsa (control de ràdio i diaris); Llei de depuració de funcionaris públics (persecució de treballadors no afins amb el règim); Llei de responsabilitats polítiques (Amb caràcter retroactiu; Prohibició d'associacions alienes al règim; Denúncia i repressió de crítics amb el règim). Clandestinitat del catalanisme: Des de l'Institut d'Estudis Catalans fins a la creació de nous partits (Front Nacional de Catalunya, republicà, i el Moviment Socialista de Catalunya, comunista) van passar a la clandestinitat o a l'exili.

Lleis fonamentals del règim: Fur del Treball: Prohibició del moviment obrer i imposició del Sindicato Vertical; Imposició del corporativisme contra la lluita de classes. Fur dels Espanyols (1945): Declaració de drets fonamentals no garantistes d'acord amb el Movimiento (ultracatòlic, antidemòcrata…). Lleis repressives (més de 600.000 condemnats fins a 1945): Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme o Llei de Repressió del Bandidatge i del Terrorisme. Llei constitutiva de les Corts: Consultives per a la legislació depenent de Franco.

Llei de Referèndum (1945): Establí la possibilitat eventual de votacions consultives per presentar el règim com una "democràcia orgànica" amb un gran suport popular. Llei de Successió (1947): Franco com a cap d'Estat i Espanya com un regne (la monarquia passa a ser l'hereva del règim franquista). Postguerra, autarquia i obertura (1939-1959) 1939-1945: Participació en la Segona Guerra Mundial; Reunió a Hendaia amb Hitler (1940); División Azul de voluntaris destinats al front rus (uns 20.000 efectius). 1946: Exclusió de l'OTAN i de l'ONU (retirada dels ambaixadors). Autarquia i aïllament internacional: Trencament de relacions amb l'exterior.

Realitat socioeconòmica de postguerra: Empobriment social: Baixada dràstica del poder adquisitiu de les classes baixes (pobresa extrema); Cartilles de racionament; Mercat negre i estraperlo. Creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI): S'impulsa la producció pública en sectors estratègics (Renfe, Telefònica…); Dificultat d'abastiment de la demanda en serveis bàsics. Resistència antifeixista: Guerrilles de Maquis a les zones boscoses (dècada de 1940); Obrerisme catòlic ("Curas obreros" de la Hermandad de Obreros de Acción Católica); Vagues esporàdiques (e.g. 1946: treballadores tèxtils a Manresa; 1951: vaga general pels tranvies a Barcelona).

1945…: Alentiment de la repressió (menys condemnes de presó i penes de mort). 1951…: Recuperació econòmica i aperturisme: Reforma política aperturista: El govern franquista consolidarà figures com Carrero Blanco (secretari de presidència) o el "liberal" catòlic Ruiz-Giménez (ministre d'Educació). Recuperació econòmica: Obertura al mercat internacional i al crèdit internacional (EE.UU.); Repunt productiu incipient. 1953: Reconeixement internacional: Concordat amb la Santa Seu (vincle nacionalcatòlic amb el papat) i Conveni amb EE.UU. (bases militars en el marc de la Guerra Freda). 1955: Ingrés a l'ONU.

1956-1959: Crisi socioeconòmica (inflació, dèficit comercial…): Vagues obreres; Dissidència estudiantil. 1959: Pla d'Estabilització (promogut per Carrero Blanco des de 1957, amb l'entrada de tecnòcrates de l'Opus Dei, creada el 1956): Evitar la fallida econòmica de l'Estat (molt endeutat); Liberalització econòmica fomentada per l'OCDE, el Banc Mundial i ministres tecnòcrates com López Rodó i Navarro Rubio; Pèrdua d'influència política del Movimiento Nacional de la FET.

Desenvolupisme i tecnocràcia (1960-1975) 1960-1973: Transformacions socioeconòmiques: Desenvolupament econòmic: Augment de la productivitat industrial ("miracle espanyol", accés a importacions i inversió estrangera, mà d'obra barata provinent de l'èxode rural); Diversificació amb nous sectors industrials: metal·lúrgia (e.g. "boom de l'automòbil"), sector químic (e.g. farmàcia) o construcció; Euskadi sobretot Catalunya es mantenen com les zones més industrialitzades d'Espanya.

Canvis demogràfics: Creixement demogràfic amb una forta natalitat ("baby boom", molta població jove); Migracions, principalment des del camp a les zones industrialitzades (Catalunya rebrà 1,5 milions d'immigrants d'arreu d'Espanya; implicà les perifèries urbanes i el barraquisme) i, secundàriament, cap a l'estranger.

Paper de la dona: Amb escassa implicació laboral, quedava regida per la Licitació marital (necessitava el permís del marit per a quasi tot: cobrar una nòmina, comprar-se un cotxe o inscriure's a qualsevol curs de formació); Llei sobre drets de la dona (1961): va permetre que una dona casada treballés; Influència del feminisme europeu (arran del cinema i del turisme): nou rol de dona emancipada, alliberament sexual… Turisme: Increment massiu ("sol i platja"); Implicarà una obertura de mires cap a la sexualització i la llibertat estètica de les dones (els anys del "destape").

Altres canvis socials: Societat de consum (en alguns sectors urbans, l'increment salarial va comportar l'increment de la classe mitjana); Cultura juvenil disruptiva (desafiaments estètics, e.g. roba o música, i organitzatius, associacions de joves o concerts de masses, vs. el model nacionalcatòlic i al "Movimiento nacional"; tendència del jovent al laïcisme i a les ideologies d'esquerres).

Reformisme, moviments socials i crisi del règim 1962: Onada de vagues laborals i solidàries (Astúries i, després, Catalunya, Euskadi i Madrid); Congrés del Moviment Europeu ("Contubernio de Múnic") on es denuncià el règim franquista incloent l'antifranquisme (republicans i socialistes) i alguns dissidents oberturistes. Creació de Comissions Obreres (CCOO, sindicat obrer proper al clandestí PCE) i altres sindicats (e.g. Joventuts Obreres Cristianes).

1964…: Reformisme: Campanya de propaganda continuista dels "25 anys de pau"; Llei de Premsa (1966, tímida liberalització proposada pel ministre oberturista Fraga Iribarne); Llei de llibertat religiosa; Representants sindicals obrers dins del Sindicat Vertical (proposta de Solís Ruiz); Llei orgànica de l'Estat (1967, referèndum de validació del règim i distinció de l'executiu de Franco com a Cap d'Estat); Llei de successió (1969, Juan Carlos de Borbón és nomenat com a futur cap d'Estat, Franco: "Todo ha quedado atado y bien atado").

Moviments socials: Nacionalismes: Defensa política i de la identitat cultural (llengua i institucions) a: - Catalunya: Amb el president Tarradellas exiliat a França, el 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària: que agrupa esquerres com PSUC, ERC, CCOO, Associacions de veïns, Partit Socialista d'Alliberament Nacional…, i dretes com Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya. - Euskadi: PNB i Euskadi Ta Askatasuna, ETA. Organitzacions de l'antifranquisme: A més dels nacionalismes anteriors, cal destacar per ordre d'importància el PCE (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri) i el PSOE (Felipe González).

Canvis socioculturals: Associacions de veïns dedicades a l'autogestió, la solidaritat i la reivindicació obrera; Nous mitjans de comunicació d'orientació crítica (e.g. Cambio 16); Editorials i revistes en català (e.g. Enciclopèdia Catalana); Música i intel·lectualitat dissidents (e.g. "Setze jutges"). 1963-1965: Concili Vaticà II: Reforma democratitzadora de l'Església Catòlica; Malestar dins del règim dictatorial franquista pel distanciament del seu principal pilar ideològic. 1966: Caputxinada: Creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en oposició al SEU franquista.

Repressió franquista: Estats d'excepció (molt abundants als darrers anys); Tortures i detencions arbitràries a mans de la Brigada politicosocial de la policia; Tribunal de Orden Público (TOP, 1963); Condemnes contra les llibertats polítiques; Consells de guerra; Penes de mort (uns 50.000 executats des de 1939, tot i que des de 1960 fins al final van haver-n'hi unes 100 per causes polítiques; Mobilització internacional contra les sentències) i Càstigs exemplars (Procés 1001 contra el líder sindical Marcelino Camacho de CCOO, Salvador Puig Antich del Movimiento Ibérico de Liberación).

1969: Cas Matesa: La indústria de maquinària tèxtil havia estafat subvencions de l'INI beneficiant ministres tecnòcrates de l'Opus Dei (López Bravo i Espinosa San Martín). Crisi del govern: Destitució a ministres reformistes com Fraga i Solís; Carrero Blanco, militar proper a l'Opus Dei, es consolida com segona figura del règim i estableix ponts entre l'immobilisme del "Movimiento Nacional" (FET, casta militar) i l'oberturisme reformista (Opus Dei, liberalitzadors).

Augment de la mobilització social: Vagues i manifestacions en augment; Es creen unitats d'organització política que agrupen sindicats, partits i associacions (Junta Democràtica, propera al PCE, i Plataforma de Convergència Democràtica, propera al PSOE; finalment unides en la Platajunta de 1976); Augmenten les veus democratitzadores dins del franquisme (militars i catòlics). 1973: ETA assassina a Carrero Blanco (Operació Ogre): La continuïtat del règim queda decapitada. Govern de presidit per Arias Navarro: "Esperit del 12 de febrer" de 1974: Intenta unir desavinences dins del franquisme (el búnquer i els oberturistes).

Reivindicacions de l'antifranquisme: Democràcia; Llibertats polítiques (expressió, associació…); Amnistia per als milers de presos polítics. Transició i democràcia (1975-1986) Reforma o ruptura? (1975-1978) Espiral de violència: Els assassinats augmenten per part de l'antifranquisme (ETA, GRAPO, FRAP… sumen uns 500 assassinats en el període 1973-1982) i del conservadorisme ("Incontrolats" parapolicials, més de 150 assassinats en manifestacions per part de la policia, conspiracions militars de cop d'estat, terrorisme d'extrema-dreta: Triple A, Fuerza Nueva…).

1976: Juan Carlos I destitueix Arias Navarro i nomena Adolfo Suárez (exministre franquista del sector oberturista) com a president del govern. Reformes del govern de transició: Amnistia parcial; Augment d'algunes llibertats polítiques (associació, culte…); Projecte de Llei de reforma política: Creació de Corts (Congrés i Senat) i inici del projecte constitucional. Garantia d'impunitat per als franquistes: Suárez assegura que no hi haurà revisionisme, absoluta fidelitat al Rei i unitat inqüestionable d'Espanya. Negociació amb l'antifranquisme: Suárez va dissoldre el TOP i el "Movimiento Nacional" (incloent-hi el SEU i el Sindicat Vertical); Legalització de forces antifranquistes.

1976des: Referèndum de reforma ("¿Aprova el Projecte de Llei per a la Reforma Política?"): Guanya el "sí" clarament; El búnquer immobilista va fer campanya pel "no"; Els crítics amb la impunitat franquista van militar per l'abstenció. Sistema de partits: Estatals: Esquerra: PCE (Santiago Carrillo) i PSOE (Felipe González); Dreta: Unió de Centre Democràtic (UCD, Adolfo Suárez) i Aliança Popular (AP, Fraga Iribarne). Nacionalistes: CDC (Jordi Pujol) a Catalunya i PNB a Euskadi. 1977jun: Eleccions generals constituents: Guanya UCD (Suárez), seguit de PSOE; A distància notable queden el PCE i AP; CDC i PNB treuen bons resultats.

Pactes de la Moncloa: Iniciatives polítiques: Amnistia política; Ampliació de la Seguretat Social (pensions, educació, sanitat…); Reforma econòmica (creació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, IRPF, i sobre el patrimoni). Restitució de la Generalitat de Catalunya: El president Tarradellas torna de l'exili ("Catalans, ja soc aquí"). Democràcia (1978-1986) 1978: Constitució Espanyola (aprovada en referèndum sense el suport de l'extrema dreta ni el de l'extrema esquerra): Monarquia constitucional; Sobirania nacional única (sense dret a l'autodeterminació dels pobles); Divisió de poders; Estat amb autonomies; Estat no-confessional; Sufragi universal (18+ anys).

Nou marc polític: Estatal: Desgast d'UCD al govern malgrat que guanya les eleccions generals de 1979; Dimissió de Suárez acusat de centrista per part de la dreta (Leopoldo Calvo Sotelo el relleva en el govern); Creixement electoral de les esquerres (PSOE i PCE) en les eleccions municipals de 1979; Legalització de sindicats obrers (CCOO, UGT…); AP incorporarà membres i votants de la dissolta UCD. Catalunya: Domini inicial del Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE) i del PSUC (després Iniciaviva per Catalunya el Verds, ICV); Creixement de la dreta nacionalista de Convergència i Unió (CIU, de Jordi Pujol).

Qüestió de les autonomies: Reivindicació d'autonomies històriques (Catalunya, Euskadi i Galícia) vs. Centralisme estatal; Projecte de l'estat de les autonomies per a múltiples regions ("Café para todos"); Reacció centralista per part de sectors reaccionaris. Estatut de Sau (1979): Generalitat amb executiu i legislatiu propis; Cooficialitat del català; Competències pròpies en educació, infraestructures internes, assistència social… 23-F de 1981: Cop d'estat fallit liderat pel Guàrdia Civil Tejero (al Congrés de Madrid) i Milans del Bosch (tancs a València); Pretenien frenar la democratització i la descentralització d'Espanya; Juan Carlos I va negar el suport als conspiradors.

1982: Eleccions generals: Guanya PSOE (Felipe González), que guanyarà quatre legislatures seguides (fins al 1996); AP es consolida com a partit d'oposició (es transformarà en Partit Popular el 1989). Iniciatives del govern socialista: Establiment de l'estat del benestar (e.g. Educació pública fins als 16, ampliació de la Seguretat Social…); Reforma de l'exèrcit i del militarisme (e.g. Reducció d'influència i quantitat de comandaments militars, dret a objecció de consciència i insubmissió davant del servei militar "mili"...).

1985: Tractat d'incorporació a la Comunitat Econòmica Europea (CEE); Renovació del sistema econòmic públic d'acord amb Europa (privatització de sectors públics com Telefònica o Endesa, creació de l'IVA, control de la inflació i del dèficit…); Projecte de creació de la Unió Europea (consolidada el 1992 amb el Tractat de Maastricht). 1986: Referèndum d'incorporació a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord): Guanya el "sí" molt ajustat (el "no" s'identifica amb l'antimilitarisme); Alineació d'Espanya amb Estats Units ("bloc occidental"). Temes generals i termes històrics Glossari de temes transversals Qüestió Social - "Revolució i revolucionaris.

Conflicte social i obrerisme." - Restauració: Capitalisme i societat de classes. La revolució en l'anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris. Sindicats d'ofici i sindicats d'indústria. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. - Catalanisme: Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. - Segona República: Capitalisme i societat de classes. La revolució en l'anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya.

- Guerra Civil: Capitalisme i societat de classes. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. - Franquisme: Capitalisme i societat de classes. - Trancisió i democràcia: Capitalisme i societat de classes. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. - "Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient." - Restauració: La jornada laboral de 8 hores i la vaga de La Canadenca. - Segona República: El reformisme a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició.

La Llei de contractes de conreu. - Franquisme: L'Institut Nacional de Previsió. Les lleis sobre les cases barates. El franquisme i l'endarreriment en la consolidació d'un estat del benestar modern. El Fuero del Trabajo, la criminalització de la vaga, la pèrdua de la negociació col·lectiva i la Llei de bases de la Seguretat Social. - Trancisió i democràcia: Espanya, un model tardà d'extensió dels drets socials i laborals: la legalització dels sindicats, la comissió de…