La Restauració Borbònica i el Catalanisme (1875-1931)

I 106 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

El pronunciament de Martínez Campos, va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a nou rei. Per tant, es comença a restaurar la dinastia Borbonica. La primera decisió: encomanar a Cánovas del Castillo la formació del govern. . Un nou règim politic va ser dissenyat per Cánovas del Castillo, crea el Sistema Canovista. I Volia superar els problemes de la monarquia d'Isabel II Però no acabava de ser un sistema democratic.

Aquesta nova etapa s'havia de fomentar en: una constitució moderada: Constitució de 1876 creació d'un sistema bipartidista en el qual dos partits: Liberals Conservador Aquest dos s'anessin alternant pacificament en el poder TORN DINASTIC - Sistema Bipartidista (1975 - 1998) Hi havien molts partits, però n'hi ha dos que estan compinxats ja que havien d'aparentar que eren una democràcia. Cánovas va concebre un sistema bipartidista en el qual dos partits s'alternan en el govern sense haver de recórrer al suport de l'exèrcit.

Partits dinastics : "Compinxats amb l'exèrcit i el rei" Partido Conservador Creat i liderat per Antonio Cánovas del Castillo Partido Liberal Fundat per Mateo Sagasta i tenia un programa més progressista, però adaptats als límits del sistema dissenyat per Canovas. Manipulaban les elecions mitjançant el caciquisme. Caciquisme: Els "cacics" eran personas amb poder local que manipulaban els vots per a q ganari el partit q tocava segons l'acord. Així semblaba que havien eleccions, però tot estaba amanyat.

- El funcionament del torn pacific Tupinades Quan un govern experimentava el desgast de la seva gestio, o senzillament quan els líders polítics consideraven necesari un canvi, se suggeria al rei el nomenament d'un nou govern. El nou president del govern era sempre el líder de l'oposició. Es dissolien les Corts i es convocaven noves eleccions. Les eleccions es manipulaven per què el nou govern tingués majoria a les Corts. 1885 Pacte de Pardo pacte acordat entre els dos partits on deia q l'alternança de poder havia de ser pacifica.

Quan mor Alfons XII, Sagasta i Canovas (partits dinastics) van a parlar amb la proxima regent, ja que l'acord del bipartidisme el van fer amb Alfons i la regent diu que contuin igual. * Partido Conservador Partido Liberal Tenen en comú Defensa de la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la Aristocràcia (noblesa) , alta burgesia i jerarquia eclesiàstica Mitjana burgesia i classes mitjanes Immobilisme polític i social .( estabilitst politica) Defensa de l'Església i de l'ordre social Sufragi censatari. ( llistat de població q pot votar) Reformisme (cambiar lleis) més progressista i laic.

Sufragi universal (tothom voti) Diferencies Bases socials Actuació política La Constitució del 1876 Característiques: El gran poder del Rei: poder executiu, sobirania compartida, poder moderador i dret de vet. Corts bicamerals (Congrés i Senat) Congrés elegit pels ciutadans. Senat amb una part de designació reial. Tolerància religiosa amb primacia del catolicisme. Falsejament electoral (Tupinades) Cacics o Caciquisme terratinents, persona que controlava a totes les persones que treballaven al camp. Tot el poble depenia dels cacics ja que l'economia es basava en l'agricultura i aquest les tenia totes.

A més a més, obligava als pagesos a votar un partit en concret amenaçant-los deixant- los sense feina. Encasellat El ministre de governació pactava amb Cánovas o Sagasta qui havia de governar. Aquesta llista arribava als governadors civils i aquests ho passaven al cacics (amenaçats amb fer-los fora) i a les zones urbanes es feia arribar als alcaldes i es feien les tupinades (fer que els morts votin, estripar vots...) Oposició sistema restauració Carlisme: intenta ser l'única força catòlica, buscar el suport de l'Església i Vaticà pero ja donava suport a la restauració i aixó fa que resti el suport al carlisme.

Al veure que tenian suport van integrarse a la Unión Católica en el Partido Conservador. Ho van intentar modernitzar el partit acceptant el lliberalisme I aquest acte s'anomena acte s'anomena Acte de Loredan (1886), però va haber-hi una escissió integristes, es a dir una part d'integristes van sortir i van crear el Partido tradicionalista ( antiliberal, anticatolic).

Republicanisme: malgrat el Seu fracàs de la primera república va pèrdua suport, el republicanisme és una diversitat de tendències: - Partido Republicno Posibilista ~ acceptaven la restauració - Partido Republicno Progresista ~ És un republicanisme radical que va intentar un pronunciament, no descartava l'acció violenta - Unitari i finalista ~ Union Republicana ~ agrupa totes les tendències. Obrerisme: Moviment obrer. No guanyar eleccions perquè sempre guanyar els partits dinàstics. - Socialisme: és un moviment polític que la fins a classes baixes, defensa impostos. El 1879 es funda el PSOE dirigit per Pablo Iglesias. - es un partit marxista, partidari de la revolució social.

I té més suport a Madrid, Biscaia i Astúries. 1888 creen a BCN un sindicat socislista, la UGT (Combinarà la negociació amb la mobilització a través de vagues i manifestacions). - Anarquisme: és un moviment social i radical i són apolítics, estan en contra del capitalisme, defensaven l'acció revolucionària. FTRE~. I federació de treballadors de la regió Espanyola. Aquesta és una acció radical reivindicativa i i l'acció directa a través de atemptats com els processos de Montjuïc de 1896. Guerra de Cuba i Filipines ( 1895-1896) A les causes de la guerra de Cuba va ser que l'economia era basada en exportació de sucre de canya, cafè i cacau.

On els ingressos eren per Espanya i el comerç de Cuba era limitat pels aranzels espanyols q afecta a EEUU. I a més va haber-hi una Guerra dels 10 anys (1868-1878), aquesta guerra va finalitzar per Cánovas, que va demanar la pau de Zanjón, aquesta prometia un abolició de l'esclavitud, gradual autonomia, presència de diputats cubans al parlament espanyol. 1879 - 1880 va haver-hi la guerra Chiquita les causes van ser l'incompliment de la Pau de Zanjon no haver-hi ningun canvi polític ni autonòmic Va haver-hi un bipartidisme que eren el partido Unión constitucional: conservadors, contra les reformes. I el Partido liberal de Cuba partidarios de l'autonomia.

1895, grito de Baire, va donar inici a una nova insurrecció a Cuba. -Canoas va enviar a el general Martínez Campos (1895-1896) , que no va aconseguir controlar la rebel·lió - (1896-1897) Va ser substituït pel general Weiler que va aplicar una forta repressió però també va fracassar -1897-1898 Ramon blanco. Va fer un intent de conciliació. Autonomia en el sufragi universal masculí autonomia aranzelària... Aperò també va ser rebutjat ja que els cubans tenien el suport dels EUA.

1895 va intervenir EEUU, I tot va començar per l'enfonsament del vaixell maina, on Estats Units acusava Espanya d'haver-lo fet explotar i llavors declarar la guerra Espanya aquesta guerra va ser ràpida que obligava el govern espanyol a demanar la pau és a dir el tractat de París (1898) on Espanya renunciar a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Territoris que queden sota la influència nord-americana La crisi del 1898 Anivell econòmic les pèrdues econòmiques no es va notar el principi, no va tenir impacte perquè si havia inversions espanyoles a Cuba eren privades. Va baixar la inflamació i la gent va començar a invertir amb els capitals repatriats.

I el principi la pèrdua de Cuba benefici econòmicament Espanya però a la llarga efecte Espanya perquè altres països comencen un altre tapa d'imperialisme. A nivell polític no va influir molt, perquè el sistema de restauració va sobreviure el desastre del 1898, el torn dinàstic va aconseguir mantenir-se A nivell militar com no van enviar molts exèrcits no va haver-hi molt impacte però molts militars es van inclinar per posicions més autoritàries intransigents amb el govern i altres es van a d'entrar al món de la política.

I el descens del 98 és una crisis moral Destrucció del mite de l'imperi espanyol, en el context imperialisme espanyes convertir en una potència secundària intenten conquistar Africa Ho teníem a la imatge per part de la premsa estrangera, era una nació moribunda: exèrcit ineficaç, sistema polític corrupte i polítics incompetents. Aquesta imatge va tenir un impacte a la societat Espanyola Generació del 98.

Va aparèixer un grup d'intel·lectuals per criticar negativament el que feia Espanya en aquell moment, pessimistes amb la nació Espanyola La voluntat de regenerar el país Ide nivell polític va sortir un moviment polític regeneracionisme, l'impacte moral i cultural, alguns polítics volien canviar el nivell educatiu per sortir de on estaven. Joaquim costa era la principal figura regeneracionista què denunciava el clientelisme i el frau electoral.

Volia acabar amb el caciquisme, volien millorar tot el sector productiu El primer govern regeneracionista estava liat pel Silvera i el ministre Polavieja que va intentar descentralitzar l'administració (la gestió administrativa d'un país no es faci deuna única comunitat. Exemple el govern no només espanyol sinó cada comunitat tingui un. Catalunya i la guerra de Cuba I les relacions eren molt intenses i molts inversions que anaven a covant eren de Catalunya, s'anomenaven indians els comerciants de Cuba que són de Catalunya. Cuba era un consumidor molt important per Catalunya i Catalunya davant de la guerra van estar a favor ( la clase alta).

Després va aparèixer moviments populars en contra de la guerra Cuba perquè els van obligar a molts dels de la classe baixa anar a la guerra i finalment el moviment catalanista es va unificar tots en contra la guerra De la Renaixença cultural al catalanisme polític Catalanisme cultural I Felip V va fer el Decret de Nova Planta, aquest decret fa la desaparició de la llengua catalana, encara que la gent el segueix utilitzant a casa, traducions... els prohibeix el Català com a llengua d'ús públic i ensenyar el Català. A més de la llengua pròpia, la societat catalana de mantenir els costums i les tradicions la consciència d'identitat col·lectiva ~ el poble Català.

La renaixença és un moviment cultural que reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana, aquest i van contra del decret. Reinaxença cultural: Celebra el Jocs Florals el 1859 és una forma de reivindicació de la literatura catalana al Seu objectiu és restaurar, promoure i difondre la llengua catalana i per preservar la llengua catalana es premiava els textos escrits en Català antic om català literari. Reinaxença popular: És un moviment separar igual i dintre de la renaixença, està al marge del literari. Defensa tal " català que ara es parla" M'incorpora el Jocs Florals i publicacions.

Catalanisme polític Imoviments anti centralistes ~> Bullangue - són moviments populars critiquen l'estat liberal ja estan en contra de la centralització i la insurrecció. ~>Carlisme - oposició centralització política i administrativa que defensa les institucions tradicionals de Catalunya i els antics furs, és a dir la Catalunya rural. ~> Federalisme- Inicia a el 1840 amb el republicanisme. 1868 partit republicà democràtic federal (PRDF) , Pi Maragall és el responsable d'aquest partit, defensa el republicanisme el laïcisme i ampliació dels drets democràtics i socials.

Una nova articulació què hi dóna és que aquest sistema de govern repartirà el poder entre l'Ajuntament, govern i estat = la descentralització Els inicis del catalanisme polític. Valentí almirall és un dels protagonistes impulsors del catalanisme polític que convoca el primer congrés catalanista el 1880 on crítica el centralisme, defensa la cultura i fundar el centre Català el 1882. El 1883, el Centre Catala va convocar el segon congrés catalanista, on crítica els partits dinàstics i ànima als polítics catalans perquè si impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.

I a més Almirall trenca amb el partit federalista de pi i Margall (1881) amb el catalanisme no només literària i cultural sinó polític. 1881, diari Català, publicació que defensen la idea d'una política específicament catalana. El 1885, el centre Català va organitzar un míting a Barcelona on es van reunir organitzacions burgeses, culturals i catalanistes per presentar el Rei Alfons XII, el memorial de greuges. Aquest document denunciava el centralisme, demanda proteccionisme, defensa la cultura catalana, reclama el dret civil Català.. L'entrega del document perquè els partits nazis l'ignoraria per què no els hi convenia, per això el document es va entregar directament al Rei.

El més important és que es considera que és el primer document redactat Català de la història, on es reivindica la cultura catalana. La burgesia catalana s'apropa el moviment catalanisme per interès el proteccionisme. La resposta de Alfons XII, va ser q l'acceptava, però a l'acceptar-la havia de passar un temps per a que es publiqués. I al 1885, Alfons XII, mort, llavors el document es va quedar en l'oblit . Pero Al 1886, Valentí Almirall va publicar "Lo Catalanisme", A on va establir les bases del catalanisme progressista, amb un enfocament popular, república i laic.

Almirall defensava que el particularisme Català havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya, i proposava fundar una organització política interclassista per intervenir a les eleccions. El declivi del centre Català. Lo catalanisme era una inviabilitat de la proposta llavors va fracassar tant entre la burgesia com en els sectors populars i va desaparèixer el centre Català i la pèrdua d'influència d'Almirall. . La lliga de Catalunya i el missatge de la Reina. I el 1887 va haver-hi una decisió del centre Català i es va fundar la lliga de Catalunya que va ser fundada per una nova generació d'intel·lectuals conservadors, com, Prat de la riba.

La lliga va adoptar un caràcter més conservador i va aconseguir el suport d'una burgesia descontenta amb el sistema de la restauració. La lliga defensava l'oficialitat de la llengua catalana, defensa del dret civil, defensa del proteccionisme, política exclusivament catalanista. Una de les primeres accions va ser enviar-li el missatge a la Reina regent el 1888 que va ser un moviment autonomista però la reina no va acceptar el document. El 1889, es crea una campanya en defensa del dret civil propi, on el govern accedeix a canviar la redacció del codi civil per tal de respectar el dret civil Català. El catalanisme conservador El catalanisme tradicionalista: Torres i Bages.

Durant la implantació de l'estat liberal, una bona part del clergat Català es va línia amb el carlisme, però durant la restauració alguns van buscar espai dins d'un liberalisme conservador. Figures com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades van impulsar I a l'acostament el catalanisme conservador, cristianitzant-lo I creant iniciatives com la veu de Montserrat, destaquen campanyes com el mil·lenari de Montserrat de 1881, la restauració del monestir de Ripoll 1883 i l'exigència de bisbes catalans. Aquest moviment anomenat vi ja Tenismar va culminar amb Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme cristià basat en la família, la propietat i la religió.

Segons ell el clergat havia de liderar la seva regeneració de la Societat Catalana dins d'un catalanisme tradicionalista i cristià, resumit en la frase: Catalunya serà cristiana o no serà La formació de la unió catalanista. A la campanya contra el projecte de codi civil va impulsar la creació de la unió catalanista el 1891, una entitat que coordinar a tots els grups catalans comarcals, buscaben autogovern. Però hi havia un sector del partit que no volia entrar en política perquè tenien el punt de vista que només ha de ser de Catalunya.

El 1892 es celebra les bases de Manresa que era un programa polític, bases per la constitució regional catalana, ( tots els punts de les bases d'una ctalunya amb unas lleis propies). aquest document, defensava la plena sobirania de Catalunya en el govern interior, les competències absolutes en legislació, educació, justícia, ordre públic etcètera, l'oficialitat de la llengua catalana i els càrrecs públics exèrcits només pels catalans. I en aquests quatre punts volien molta autonomia, aquest document no serveix per res, perquè no arriba a ningun lloc, no té cap transcendència nivell espanyol .

Una de les primeres actuacions internacional del catalanisme va ser el lliurament d'un missatge al Rei Jordi I, he redactat per Enric prat de la riba, principal ideòleg del catalanisme conservador i del pas cap a una concepció nacionalista. Prat de la riba serà el polític principal i el partit conservador que poc a poc d'en entrarà el concepte nacionalista. La lliga regionalista . El desastre del 1898, és a dir, al final de la guerra Cuba va desprestigiar els partits dinàstics i va evidenciar la seva incapacitat per regenerar el país, fet que va impulsar les aspiracions polítiques del catalanisme.

Aquest moviment, amb els líders consolidats, una doctrina sòlida i mobilització social hi va aprofitat la conjuntura per plantejar un nou programa polític i promoure la creació d'un partit per accedir a l'autonomia. A més, la seva crítica els partits dinàstics i els feia més protagonistes en la política Espanyola i catalana Cap a una nova política catalana . El projecte regeneracionista És un intent de modificar el sistema i limpiar l'imatge per la pèrdua de Cuba.

Però aquest projecte va fracassar i va haver-hi una protesta del tancament de caixes que van motivar a la creació de la unió regionalista, 1888, creada per els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya què demanaven una autonomia política i administrativa per a Catalunya. Encara que joves professionals del diari la veu de Catalunya, van abandonar la Unió catalanista i va fundar el centre nacional Català el 1900, defensaven la participació electoral del catalanisme en la política. La fusió entre la unió regionalista amb la passi social i el centre Català amb el lideratge polític, va culminar en una candidatura unitària per a les eleccions de l'abril del 1901.

Candidatura dels quatre presidents. A la candidatura dels quatre presidents, liderar la part figures destacades com Albert rossinyol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Muntaner, i Sebastià Torres, va triomfar a les eleccions del districte de Barcelona, obtenim quatre diputats regionalistes sobre si et possibles i. aquest resultat va evidència a l'esgotament dels partits dinàstics i del sistema polític de la restauració, ja que eren incapaços d'adaptar-se als canvis d'una societat catalana més industrial i urbana. Un partit denomina: la lliga regionalista. A l'èxit electoral de la candidatura unitària va portar a la creació de la lliga regionalista el 1901, consoliden el catalanisme polític.

Aquest partit va guanyar influència amb el diari la veu de Catalunya i. La lliga liderada per Enric prat de la riba i Francesc Cambó, va trencar el monopoli. I electoral dels partits dinàstics i va establir una organització moderna amb una talla propagandístic eficaç. Inicialment influent entre industrials i comerciants de Barcelona, es va expandir a la resta Catalunya guanyant suport entre els propietaris agraris i. El Seu programa polític vam ni els sectors benestants Per lluitar contra el sistema centralista de la restauració per l'autonomia de Catalunya Un nou escenari per a Catalunya.

Mesura que es democratitzava El sufragi al principi del segle XX, les eleccions de Catalunya van deixar de ser dominades per l'alternança entre conservadors i liberals, i la disputa es va centrar entre republicans i catalanistes, que es va convertir en les opcions mesos. A més el desenvolupament industrial va donar lloc a un sindicalisme obrer, principalment anarquista i apolític, que va impulsar grans mobilitzacions reivindicatives. I donava importància en la vida social catalana.