Resum de la Ciutat i els Sistemes Urbans

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 1. Les ciutats i les seves funcions 3 1.1. El concepte de ciutat 3 a) Concepte d'urbanització 3 b) Els criteris per definir una ciutat 3 1.2. Teories de l'organització de l'espai urbà 4 a) Teoria del lloc central o model de Christaller 4 b) Teoria de la gravitació 4 c) Teoria de la base econòmica 5 1.3. El procés d'urbanització mundial 5 1.3.1. Societats europees i occidentals. (països desenvolupats) 5 a) Causes del creixement 6 b) Conseqüències 6 1.3.2. Països en vies de desenvolupament 6 a) Causes del creixement 6 b) Conseqüències del creixement 7 1.4.

Les diferents funcions dels espais urbans 7 a) Funció administrativa i de serveis 7 b) Funció comercial 7 c) Funció residencial 8 d) Funció industrial 8 1.5. La segregació espacial a les ciutats 8 a) Les ciutats als països desenvolupats 9 b) Les ciutats als països en via de desenvolupament 10 2. Els sistemes urbans 10 2.1. Les regions urbanes 10 a) Àrea metropolitana 11 b) Conurbació 11 c) Megalòpolis 11 3. Ciutats compactes i ciutats difuses 11 3.1. La ciutat compacta 12 3.2. La ciutat difusa (o de baixa densitat) 12 a) Àrea urbana 13 b) Àrees suburbanes 13 c) Àrees periurbanes 13 d) Espai rururbà 14 3.3. La ciutat sostenible 14 4.

La forma urbana i el planejament urbanístic 14 Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 1 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 4.1. Morfologia i estructura urbanes 14 a) El pla irregular 14 b) El pla ortogonal (reticular o de quadrícula) 16 c) El pla radiocèntric 16 4.2. Els agents socials urbans 16 a) Els propietaris privats de sòl urbà. 17 b) Els empresaris 17 c) Els ciutadans i els moviments socials urbans 17 d) Els poders públics 18 4.3. El planejament urbanístic 18 4.4.Les infrastructures urbanes 19 4.5.

Avantatges i inconvenients de viure en àrees urbanes 19 a) Avantatges 19 b) Inconvenients 20 Pel que fa als problemes, podria esmentar la congestió urbana, la contaminació de l'aire, l'accés a la vivenda, la degradació d'alguns barris, etc. 20 4.6. Tipus de ciutats 20 a) Les ciutats europees tradicionals (o ciutats preindustrials) 20 b) Ciutats americanes 21 5. El sistema urbà espanyol 21 5.1. Els eixos del sistema urbà espanyol 22 a) Mediterrani 22 b) Central 22 c) Meridional 22 d) Cantàbric 23 e) Atlàntic 23 a) Alacant-Elx i Murcia-Cartagena 23 5.2. Les funcions econòmiques dels centres urbans espanyols 23 6. El sistema urbà català 24 6.1.

L'àrea metropolitana de Barcelona 25 a) El poblament a l'Àrea metropolitana de Barcelona 25 6.2. La segregació espacial a Barcelona 26 a) El districte antic de Barcelona. 27 b) El districte benestant de Barcelona 27 c) Districte de classes treballadores. 28 Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 2 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS BLOC 4.2. LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 1. Les ciutats i les seves funcions 1.1. El concepte de ciutat a) Concepte d'urbanització Abans del segle XIX, la majoria de la població residia al camp.

Amb la revolució industrial, aquest fet va canviar i va marcar el canvi de tendència; la població des d'aleshores, tendeix a residir a les ciutats: llocs amb més possibilitats laborals i econòmiques. El fet de relacionar relacionar el creixement urbà amb el desenvolupament de la indústria i la mineria (posteriorment amb el sector serveis) es va produir principalment a Europa i l'Amèrica del Nord. b) Els criteris per definir una ciutat El concepte de ciutat varia depenent de la zona del món de la que parlem1 . Els criteris que s'utilitzen per definir una ciutat són: 1.

El nombre d'habitants: pot semblar un criteri clar perquè una aglomeració urbana sigui considerada ciutat en lloc de poble, tot i que no a tot arreu hi ha unanimitat a l'hora d'establir el nombre mínim d'habitants. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants. Als Països Baixos les ciutats han de tenir, com a mínim, 20.000 persones, 5.000 a Bèlgica i a Àustria, 2.000 a Portugal, a França i a l'Argentina. 2. La concentració: és una característica dels centres de les ciutats; en un espai reduït s'hi concentren molts habitants, habitatges, activitats, etc. Hi ha una densitat elevada.

Però en alguns barris residencials, formats per cases unifamiliars, tenen una estructura discontínua i aïllada, i es consideren també ciutat, encara que la densitat és baixa. Al contrari, en el medi rural a vegades s'hi observa, també, un hàbitat concentrat i dens. Es tracta, doncs, d'un criteri cap cop menys decisiu per determinar el fet urbà. 3.

L'activitat econòmica de la població: mentre que les activitats que es fan als nuclis rurals estan relacionades bàsicament amb el sector primari, la ciutat es pot caracteritzar per la diversitat d'activitats dels seus habitants, amb predomini de les ocupacions vinculades a l'administració, els transports, el comerç, la indústria i els serveis més variats. Tot i aquesta definició, és veritat que alguns ports pesquers o 1 Per exemple, a Espanya, es considera ciutat tot aquell nucli urbà que superi els 10.000 habitants. En canvi, al Japó no es considera ciutat si no supera els 30.000 habitants. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 3 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS algunes localitats cerealístiques o olivareres del centre i del sud d'Espanya són pobles grans o ciutats rurals. 4. L'organització i la influència territorial: a més de les funcions econòmiques, la ciutat n'arriba a concentrar moltes més (administratives, polítiques, culturals, etc.), que la converteixen en un centre de poder i també de creativitat i d'oportunitats de tota mena.

Gràcies a aquesta centralització d'activitats i de funcions, la ciutat aglutina fluxos (o mobilitat de persones, de productes, de capitals, d'idees), de manera que és fàcil que les ciutats es converteixin en nodes molt ben connectats mitjançant moltes vies de comunicació i altres mitjans de transport. 5. L'arquitectura i urbanisme: en general, els edificis alts i les avingudes llargues i amples es localitzen a les ciutats. Les grans aglomeracions urbanes se solen expandir més ràpidament que els pobles, que no creixen. 6.

Els estils de vida i de les relacions socials: Si bé actualment els mitjans de comunicació tendeixen a homogeneïtzar els estils de vida i les formes que adopten les relacions socials, en general, les ciutats es caracteritzen perquè hi ha més tolerància i dinamisme, per més possibilitats pel que fa a les relacions socials i personals (tot i que també un anonimat més gran). 1.2. Teories de l'organització de l'espai urbà a) Teoria del lloc central o model de Christaller Basada en la idea que la funció principal de la ciutat es proporcionar béns i serveis al territori que l'envolta.

En un espai teòric sense relleu i amb la població uniformement distribuïda, l'àrea d'influència de la ciutat prendria la forma d'un hexàgon amb la ciutat principal al seu centre. Cada hexàgon estaria inscrit en un hexàgon més gran, articulat al voltant de ciutats més desenvolupades que ofereix béns i serveis més especialitzats.

S'han citat com exemples d'aquest model: la disposició de les ciutats al sud d'Alemanya (Sttugart, Munich, Nuremberg); la xarxa de ciutats de l'Empordà (Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, la Bisbal) b) Teoria de la gravitació La teoria de la gravitació: Model inspirat en la llei de la força de la gravetat de Newton, suggereix que dues ciutats es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva dimensió demogràfica o econòmica, i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

Els exemples són nombrosos: Centres molt grans que exerceixen forta influència sobre ciutats i pobles molt més petits del seu entorn proper, com Girona i la seva àrea urbana (Salt, Quart, Sarrià de Ter, Sant Julià,..); ciutats de dimensions similars molt properes: Terrassa-Sabadell; Tarragona-Reus; etc. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 4 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS c) Teoria de la base econòmica Aquest model o teoria es basa en la importància que dóna a l'activitat industrial a l'hora d'establir la jerarquia entre ciutats.

Les ciutats industrials subministren bona part de la seva producció a les seves àrees d'influència, de manera que quan més important sigui la demanda procedent del hinterland més gran serà el creixement i la importància adquirida per la ciutat central. Els exemples són també nombrosos (Manchester, Lieja, Dresde, Chicago, Barcelona, Vitòria, etc.) 1.3. El procés d'urbanització2 mundial Els ritmes d'urbanització són diferents arreu del món entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament en els diversos continents. 1.3.1. Societats europees i occidentals.

(països desenvolupats) L'inici de procés d'urbanització accelerat, es va donar amb la industrialització del segle XIX als països desenvolupats (Europa occidental, Amèrica del Nord, Japó, Austràlia). 2 Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada, en població i superfície, sobretot, i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees del territori. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 5 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS a) Causes del creixement - Continuïtat del fenomen migratori camp-ciutat: degut al freqüent estancament del món rural i un injust sistema de distribució de la terra que força la població a traslladar-se a la ciutat per buscar millors condicions de vida - Augment demogràfic: degut a un creixement natural elevat, ja que una part important de la seva població, especialment la d'origen rural, presenta taxes elevades de fecunditat, i l'empobriment del nivell de vida, que porten a buscar en la ciutat unes millors condicions de vida.

- Procés d'industrialització: En les ciutats dels països subdesenvolupats l'augment de la població urbana no ha estat en general conseqüència d'un procés d'industrialització b) Conseqüències - Creixement urbà desorganitzat i molt ràpid - Existència de zones perifèriques d'habitatges d'autoconstrucció que arriben a constituir autèntiques "segones ciutats" i la manca generalitzada de serveis bàsics en les mateixes. - Manca de planificació i l'aparició de barris constituïts per barraques i mancats de tota mena de serveis i infraestructures. - Greu deteriorament social i ambiental i un creixement urbà desordenat i sense control que genera tota mena de problemes.

En algunes grans regions del món, com per exemple a Europa, el ritme de creixement de la població urbana en les últimes dècades ha estat escàs. Entre el 1995 i el 2000, el creixement de la població urbana va ser pràcticament del 0%, tot i que el conjunt de la població va créixer un 0,5 % anual. 1.3.2. Països en vies de desenvolupament a) Causes del creixement - Repulsió del medi rural: les dificultats per sobreviure en àrees rurals fan que una part de la població emigri cap a nuclis urbans amb l'objectiu de millorar les seves expectatives de vida. S'estableixen en assentaments precaris, tenen ocupacions Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 6 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS precàries, suburbials... I tot aquest procés s'ha fet de manera ràpida i desordenada en els darrers cinquanta anys. b) Conseqüències del creixement - Creixement urbà molt ràpid i desordenat - Manca de planificació de creixement, encara avui dia. En els països en vies de desenvolupament, el creixement més ràpid s'ha produït a les ciutats de l'Amèrica Llatina, sobretot des de la segona meitat del segle XX.

En el continent africà i a l'Àsia, el ritme de creixement de la població urbana en les últimes dècades ha estat molt elevat (a l'Àfrica entre el 1995 i el 2000, la població urbana va augmentar un 4,3% anual, mentre que el conjunt de la població creixia només un 2,4% anual). Des dels inicis del segle XXI el creixement més gran de la població urbana es dóna a l'Àfrica i a l'Àsia però sense assolir encara els percentatges sobre el total que es donen en els altres continents. 1.4.

Les diferents funcions dels espais urbans Les funcions bàsiques d'una ciutat són les següents: a) Funció administrativa i de serveis La ciutat es centre d'activitats terciàries com serveis comercials, culturals, educatius, empresarials, jurídics, administració pública, etc. Acostuma a desenvolupar-se en les parts més cèntriques de la ciutat, normalment en el centre històric i eixample3 , però també en àrees de nova creació. Internacionalment aquestes zones reben el nom de CBD4 . Els eixamples, espais residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se en zones de serveis.

b) Funció comercial Les ciutats concentren els centres d'intercanvis, el comerç especialitzat i els grans magatzems i hipermercats. El comerç especialitzat es sol ubicar en les zones cèntriques, i els 4 (Central Business District) és el nucli d'una ciutat on es concentren les activitats financeres, administratives i comercials principals. Es caracteritza per una alta accessibilitat, una gran densitat d'edificació en altura (gratacels) i l'absència gairebé total de població resident pel preu elevat del sòl.

3 Zones que van aparèixer al voltant dels nuclis històrics al final del segle XIX i començament del XX i que son espais residencials de classes mitjanes i tendeixen cada vegada més a zones de serveis. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 7 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS grans magatzems o hipermercats s'instal·len sovint a la perifèria per raons d'espai i accessibilitat. c) Funció residencial És la funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà. Presenta una segregació5 espacial relacionada amb els diferents nivells de renda de la població.

Cal destacar: Els barris antics, habitats per població de classe baixa o marginal (gent gran, immigrants, etc.) amb pocs recursos econòmics, que sovint experimenten processos de degradació, i a la vegada de gentrificació. A les perifèries urbanes podem trobar dos tipus diferenciats de zones: les zones suburbials o ciutats dormitori (mal planificades, amb manca de serveis i habitades per classes baixes) i les àrees suburbanes (zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions). Els eixamples, edificats al voltant del centre històric durant els segles XIX i XX.

Són espais residencials de classes mitjanes amb tendència a convertir-se en zones de serveis, comercials i oficines. d) Funció industrial De molta importància en el desenvolupament i morfologia de la ciutat contemporània. Tradicionalment les indústries s'han situat a les ciutats o a les rodalies, etc. Actualment s'ha traslladat a la perifèria en els anomenats polígons industrials i parcs tecnològics per raons d'espai, soroll, comunicació i problemes de contaminació. 1.5. La segregació espacial a les ciutats La població no es distribueix, per tant, d'una manera homogènia en l'espai urbà, sinó que tendeix a agrupar-se per zones a causa de la segregació espacial.

Si observem els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament, hi podem establir les següents tendències: 5 Distribució desigual de la població en l'espai d'una ciutat segons la seva renda o origen, creant barris homogenis i diferenciats. Això fractura la cohesió social i limita l'accés a serveis i oportunitats en funció de la ubicació geogràfica. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 8 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS a) Les ciutats als països desenvolupats En les ciutats dels països desenvolupats es poden donar diferents tipus de segregació i polarització espacial de la població, relacionades amb el tipus de gent que viu en cadascun dels barris, com per exemple: Barris de luxe o zones de prestigi, com els districtes cèntrics de negocis (CBD), situades als centres de les ciutats, considerats espais de sobrecentralitat. Comunitats tancades: zones residencials exclusives separades per tanques i vigilades per guardes de seguretat. El cost de viure-hi és molt alt i només està a la disposició d'una minoria amb rendes molt altes.

Gentrificació6 o el·litització de centres antics de les ciutats que consisteix en la substitució progressiva dels habitants amb un escàs poder adquisitiu per altres amb un nivell de renda mitjana-alta, al temps que es produeix una rehabilitació també progressiva dels edificis i carrers. Barris dels extraradis o perifèrics, amb habitatges d'autoconstrucció i/o polígons residencials que sovint es converteixen en guetos de població amb baix poder adquisitiu i amb un percentatge molt alt d'immigrants.

6 El procés de gentrificació comporta: - L'augment de la demanda d'habitatge urbà, resultat de l'atracció que suposa la ciutat, amb una oferta reduïda de sòl, posa a la venda, cada vegada, menys pisos. - Els agents immobiliaris tenen menys oferta i n'augmenten el preu. - L'augment del preu fa que les immobiliàries s'interessen per habitatges de renda baixa, els compren, els rehabiliten i els posen al mercat a un preu elevat. - Hi ha també pràctiques per fer marxar els vells arrendataris a fi d'augmentar els contractes de lloguer.

- El resultat sempre és el mateix: si els preus de lloguer pugen, i pugen molt, els arrendataris antics, sovint de rendes baixes, no poden pagar aquest lloguer i abandonen el barri. Al barri, la població resident canvia paulatinament, i en ser de rendes més altes es parla amb propietat de gentrificació. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 9 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS b) Les ciutats als països en via de desenvolupament A les ciutats dels països en vies de desenvolupament: La polarització social i la segregació urbana és molt més marcada entre els barris més rics del centre de les ciutats i els barris marginals de la perifèria, el que s'anomena la ciutat dual.

La constant arribada de gent procedent de regions rurals fa que es formin barris sense cap planificació i amb construccions que no són més que barraques. Aquests barris reben diferents noms segons el país: favelas al Brasil, villas misèria a l'Argentina, bidonvilles a l'Àfrica, etc. 2. Els sistemes urbans 2.1. Les regions urbanes Les grans regions urbanes són territoris extensos formats per un continu urbà de diferents nuclis i ciutats, amb una elevada densitat de població, una gran concentració d'infraestructures i amb importants fluxos i intercanvis entre els diferents nuclis. Els nuclis Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 10 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS urbans que formen una regió urbana es caracteritzen per tendir a una especialització en usos residencials, comercials, industrials, de serveis, etc. Per exemple, quan hi ha una ciutat central, aquesta s'especialitza en activitats terciàries, mentre que els altres nuclis sota la seva influència s'especialitzen més en usos residencials, industrials i d'equipaments comercials i d'oci. La diversitat de funcions genera una dependència entre tots els nuclis.

Podem distingir tres tipus de regions urbanes: a) Àrea metropolitana És el conjunt que forma una gran ciutat (que funciona com a nucli central) i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten, que s'especialitzen en activitats concretes. Un exemple de regió urbana es l'àrea metropolitana de Barcelona, que està formada per la gran capital, Barcelona i tot de nuclis que quasi es fusionen amb la capital, tenint cada nucli, una especialització que la pot diferenciar d'una altra. b) Conurbació És un tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d'importància igual o similar.

La conurbació presenta una estructura polinuclear, caracteritzada per l'abundància de les activitats secundàries i terciàries, d'una banda; i per l'intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part, de l'altra. N'és un exemple la conurbació del Randstad, als Països Baixos. c) Megalòpolis És una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals de diversa importància on s'hi desenvolupen diverses activitats econòmiques i intercanvis de fluxos. En són un bon exemple les megalòpolis de la costa est i oest dels EEUU. 3.

Ciutats compactes i ciutats difuses Tradicionalment, podem parlar de dos tipus de ciutat diferenciat: la ciutat compacta i la ciutat difusa. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 11 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 3.1. La ciutat compacta És un tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl i la densitat de població és força alta. Hi predominen els habitatges plurifamiliars (blocs de pisos) i els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl.

Presenta una estructura i una trama urbana7 amb una certa compacitat, és una ciutat cohesionada socialment que genera espais de sociabilitat, crea un territori urbà amb proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia la trobada d'activitats i permet el desenvolupament de la vida en comunitat. A la ciutat compacta, la concentració de població, serveis i activitats en una àrea reduïda escurça distàncies i facilita la implantació de serveis com el transport col·lectiu, fet que fa que la mobilitat sigui més sostenible ambientalment.

Malgrat això, la persistència d'un elevat ús del transport privat provoca greus problemes de contaminació de l'aire de la ciutat, sobretot en els episodis de situacions meteorològiques que afavoreixen la persistència del boirum. El creixement de les ciutats europees i nord-americanes és producte del desenvolupament industrial i de serveis, i ara es troba en fase d'estabilització. 3.2. La ciutat difusa (o de baixa densitat) És un tipus de ciutat caracteritzat per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació, per la segregació d'usos i per una elevada ocupació del territori.

Actualment en les principals ciutats europees s'està produint una dispersió de la població cap a la perifèria metropolitana degut a l'elevat preu del sòl urbà, i la recerca de millors condicions ambientals i d'espai. Es tracta del fenomen de la ciutat difusa que comporta una alta ocupació del territori, i tot i aportar beneficis com la disminució de la densitat de la població, planteja aspectes negatius com l'alteració del paisatge, l'encariment dels serveis públics i l'augment de la mobilitat del transport privat. El teixit urbà és poc dens (model urbà de "ciutat jardí8 ") i es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació.

Hi ha una segregació d'usos i una elevada 8 Teixit urbà de baixa densitat constituït per habitatges unifamiliars, sovint amb pati i jardí particular, i que se sol localitzar a la perifèria de les ciutats. 7 És la disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d'una ciutat Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 12 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS ocupació del territori. Hi ha una presència destacada d'espais verds privats i, en menys grau, públics. Acostuma a ser un tipus d'espai socialment homogeni.

A les ciutats de baixa densitat la gran extensió espacial que ocupa el poblament urbà implica una gran mobilitat de la població en els desplaçaments diaris, els quals s'efectuen majoritàriament amb vehicle privat, amb un gran consum de recursos energètics i alta emissió de gasos hivernacle. El consum de sòl de la ciutat dispersa és molt elevat i comporta la disminució de l'extensió dels hàbitats naturals i la seva fragmentació, amb impactes sobre la biodiversitat de la regió.

De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat Una de les característiques més rellevants del procés d'urbanització contemporani a Catalunya i al conjunt de l'Europa meridional és, sens dubte, la dispersió d'activitats i de poblament sobre el territori. En les darreres dècades el fenomen ha crescut tant que alguns autors han pogut parlar de «ciutat estesa», de l'«explosió de la ciutat» o de la «fi de la ciutat».

Aquesta dispersió comporta, certament, uns quants avantatges importants per al benestar de la població, com ara la reducció de les desigualtats territorials a l'interior de cada regió, la difusió de les formes de vida urbana i l'accessibilitat als serveis des de qualsevol punt del territori. A més, com ha explicat Francesco Indovina, avui el desenvolupament tecnològic permet l'existència de la «condició urbana», és a dir, de la qualitat de vida, el nivell d'informació i l'accés als serveis, que tradicionalment s'ha associat a la ciutat independentment de la «forma urbana».

Ara bé, el fet que la dispersió de la urbanització comporti avantatges i no sempre impedeixi l'existència de condicions de vida urbana no implica, de cap manera, que aquesta sigui la forma d'ús i l'ocupació del territori més sostenible, eficient i equitativa. Ans al contrari, la dispersió planteja problemes ambientals, funcionals, econòmics, socials i polítics de gran pes [...]. Adaptació feta a partir del text d'Oriol Nel·lo. «De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat».

Blog Oriol Nel·lo [en línia] (24 juliol 2011) Si hem de definir els diferents graus d'urbanització, podem establir la següent jerarquització: a) Àrea urbana És l'espai que forma el nucli de la ciutat, i és on es concentra la major part de la població que es dedica principalment al sector terciari i a les activitats industrials. b) Àrees suburbanes Els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals.

Hi trobem cases adossades o unifamiliar en urbanitzacions que ocupen superfícies extenses c) Àrees periurbanes Concentren grans serveis (centres comercials, centres lúdics, estadis, etc.) i infraestructures (centrals de mercaderies, autopistes, etc.) que són utilitzats pels habitants de l'àrea urbana. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 13 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS d) Espai rururbà Són aquelles àrees on els límits entre allò que és rural i allò que és urbà no estan gaire definides.

En aquests espais, al costat dels camps de conreu, hi ha zones dedicades a usos més propis de zones industrials o urbanes (magatzems, autopistes, camps fotovoltaics, estacions depuradores d'aigües residuals o línies d'alta tensió) 3.3. La ciutat sostenible D'acord amb la Carta de Leipzig, aprovada el 2007 per la Unió Europea, les ciutats sostenibles són aquelles que tenen entre els seus objectius essencials: - Controlar l'oferta de sòl urbà i l'especulació9 . - Consolidar espais públics d'alta qualitat. - Modernitzar les xarxes d'infraestructures de transport. - Afavorir l'equilibri social. - Protegir el desenvolupament cultural.

- Mantenir la coherència entre les funcions urbanes (residencial, industrial, comercial, cultural, etc.). 4. La forma urbana i el planejament urbanístic 4.1. Morfologia i estructura urbanes La morfologia urbana és l'estudi de les formes urbanes. Les ciutats actuals poden presentar diferents tipus de teixit urbà (o malla urbana), entre els quals podem destacar els següents: a) El pla irregular - Correspon a la part antiga de les ciutats preindustrials del món occidental que tenen origen romà o medieval, en alguna ocasió, encara s'hi conserva alguna part de les muralles.

9 Procés pel qual els agents urbans busquen el màxim benefici empresarial a partir de la manca d'habitatge urbà o de la reduïda oferta de sòl urbanitzable. La forta competència pel metre quadrat de sòl urbanitzable, amb oferta limitada de sòl i demanda elevada, fa que hi hagi agents immobiliaris que busquin maneres de treure el màxim benefici de la propietat urbana. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 14 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS - Té carrers estrets i tortuosos, sense planificació, al voltant de grans edificis com esglésies o palaus. Aquests tipus de carrers dificulten el trànsit de vehicles, i molts d'ells s'han convertit en carrers de vianants.

- Exemples: Lugo, Càceres, Granada, Àvila Plànol de la ciutat de Vitòria Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 15 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS b) El pla ortogonal (reticular o de quadrícula) - Aquesta morfologia és pròpia de finals del segle XIX i començaments del segle XX, i es va utilitzar en molts casos en els projectes d'ampliació de les ciutats europees, un cop alliberades de les muralles. - Les trobem al voltant dels nuclis històrics i s'anomenen eixamples. El seu traçat és geomètric i els carrers són perpendiculars, amples i regulars, fet que facilita la parcel·lació.

- Els avantatges d'aquest tipus de pla és que el traçat és racional, entenedor i ordenat, amb carrers amples i airejats. La circulació és fàcil. Com a inconvenients, la circulació que s'hi genera és lenta especialment en trajectes transversals. Per facilitar-la s'obren vies en diagonal que permeten travessar de forma més ràpida la quadrícula. - Exemples: Eixample de Barcelona, Pamplona, Lleó, Malaga, Sabadell... c) El pla radiocèntric - És una planificació pròpia d'èpoques postmedievals. - Des d'un punt central (plaça, catedral o castell) en parteixen els carrers o les avingudes que connecten els diversos sectors de la ciutat, de manera similar als radis d'una bicicleta.

S'hi obren també vies concèntriques (cinturons urbans) per connectar els diferents barris sense necessitat de passar pel centre de la ciutat. - L'aspecte positiu en la mobilitat d'aquest tipus d'entramat és la bona comunicació i la rellevància que pren el centre de la ciutat, que queda molt accessible des de qualsevol punt. La saturació del centre degut a la convergència de les principals artèries viàries és un dels principals inconvenients. - Exemples: Vitòria, Pamplona (parcialment), Tarragona 4.2. Els agents socials urbans Els agents socials urbans intervenen d'una forma o altra en la creació de l'espai urbà. Es reconeixen els següents: Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 16 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS a) Els propietaris privats de sòl urbà. Són promotors immobiliaris que projecten la construcció d'edificis en sòl que posseeixen o adquireixen amb aquesta finalitat. Generalment són persones o empreses amb molt poder i influència que tenen com a objectiu obtenir unes plusvàlues amb la compravenda de sòl i d'edificis. Són agents que busquen incrementar el valor de canvi del sòl i dels habitatges i poden actuar retenint el sòl amb finalitats especulatives (esperar que pugin de preu). b) Els empresaris Són empresaris industrials i de serveis que busquen la millor ubicació per a les seves empreses.

Amb la localització de les seves instal·lacions i les infraestructures que les acompanyen contribueixen a la transformació de les ciutats, ja sigui construint o abandonant fàbriques (que se situaven al centre de la ciutat) que queden en mans d'altres agents. c) Els ciutadans i els moviments socials urbans Reclamen satisfer les necessitats d'habitatge, transport, serveis, etc., per mitjà de la pressió sobre la resta d'agents. Són agents que defensen el valor d'ús. Són essencials en la producció de la ciutat donat que tenen el dret a participar en l'elaboració dels Plans Generals d'Ordenació Urbanística dels Municipis (PGOUM) amb els altres agents socials urbans.

Aquests agents defensen el valor de l'ús en la creació de l'espai urbà perquè cerquen satisfer les seves necessitats bàsiques: habitatge, transport, educació, sanitat, lleure, etc. Per defensar els seus drets reivindiquen les millors condicions de benestar per als seus barris com ara disposar de zones verdes, bones comunicacions, equipaments i serveis, i limitar al màxim els inconvenients que comporta viure a la ciutat com ara la contaminació, la congestió del trànsit i la inseguretat ciutadana.

El nivell d'influència i pressió dels ciutadans i els moviments socials urbans sobre els altres agents depèn molt del seu nivell de renda i en conseqüència de la classe social a la qual pertanyen i a quin barri viuen, així com dels seus coneixements sobre el funcionament de l'Administració Pública. Tot i que els ciutadans poden expressar les seves opinions i reivindicacions a títol individual, solen tenir més força si s'organitzen en moviments socials urbans com associacions de veïns, grups de defensa i plataformes reivindicatives diverses. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 17 BLOC 4.2.

RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS d) Els poders públics Mitjançant el planejament urbanístic decideixen els usos que s'atribueixen a cada peça del sòl urbà i configuren la morfologia del teixit urbà. Funcionen com a agents mediadors entre els diferents interessos concurrents. La funció arbitral està reservada als poders públics. Els poders públics són principalment els ajuntaments però també les diputacions i els governs autonòmics que com agents urbans que produeixen ciutat han de tenir un paper arbitral en el desenvolupament urbanístic, donat que representen al conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials.

Aquests agents utilitzen els plans d'urbanisme per decidir els usos de cada unitat del sòl, l'orientació que cal donar a l'expansió de la ciutat i l'estructura i la morfologia urbanes. Els poders públics poden legislar i planificar el creixement urbà amb la construcció d'equipaments, infraestructures i serveis públics, ajudant a redreçar els desequilibris interiors dels barris de les ciutats i a resoldre les problemàtiques i les necessitats dels ciutadans. 4.3. El planejament urbanístic Un aspecte fonamental de l'urbanisme és la manera com la legislació classifica i valora econòmicament el sòl. Respecte l'estat espanyol, cal tenir en consideració la següent llei: - Llei del sòl, del 1956.

Aquesta llei regula el dret a edificar i el valor del sòl - Text refós de la llei del sòl i rehabilitació urbana, del 2015. Llei del sòl actualment en vigor. Les comunitats autònomes espanyoles tenen com a competències traspassades, l'urbanisme i l'ordenació del territori, per tant, són les responsables d'aplicar la Llei del sòl. Aquesta llei, estableix els usos assignats del sòl. Els més importants són: - Sòl urbà i sòl urbanitzable: ús residencial, industrial, logístic i de serveis propis del sector terciari - Sòl no urbanitzable: ús rústic, forestal, de valor paisatgístic, agrícola de protecció, de protecció d'espais naturals i altres activitats que es poguessin autoritzar.

Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 18 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 4.4.Les infrastructures urbanes Les principals infraestructures que uneixen les regions amb major densitat són les autopistes i la xarxa ferroviària. La primera és la més important ja que uneix totes les grans regions i ciutats de la Unió Europa. Pel que fa al tren, cal precisar que existeixen dos nivells d'infraestructures: els trens de llarga distància i l'alta velocitat. Respecte a aquest darrer sistema de comunicació cal esmentar que no totes les grans regions i ciutats es troben intercomunicades amb l'alta velocitat, però aquest és un dels grans objectius de futur de la Unió Europea.

Aquests serien doncs, els principals sistemes de mobilitat urbana que existeixen. Tot i això, cadascun d'ells comporta una sèrie d'avantatges i inconvenients: SISTEMA DE MOBILITAT AVANTATGES INCONVENIENTS Cotxe privat - Comoditat - Independència - Contaminació de l'aire - Consum d'energies no renovables Autobús - Més econòmic - Contaminació de l'aire - Consum d'energies no renovables Tren i metro Més econòmic - Més sostenible perquè disminueix molt el consum energètic per passatger transportat en relació amb el transport privat - Adaptar-se als horaris bicicleta - Sostenible - Independència - No contaminant Conflictes amb vianants per ocupació de les voreres 4.5.

Avantatges i inconvenients de viure en àrees urbanes Els avantatges i els inconvenients de viure en una gran àrea urbana són diversos. a) Avantatges Gran concentració d'equipaments culturals (universitats, biblioteques, museus...), de serveis sanitaris i de centres de comunicació (aeroports, estacions de tren...), les oportunitats per aconseguir un lloc de treball, etc. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 19 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS b) Inconvenients Pel que fa als problemes, podria esmentar la congestió urbana, la contaminació de l'aire, l'accés a la vivenda, la degradació d'alguns barris, etc.

Si hem de centrar-nos em problemes ambientals causats per les grans aglomeracions urbanes, podríem anomenar: - Destrucció de les àrees agrícoles i els espais naturals que envolten la ciutat, a causa de la construcció d'edificis i/o infraestructures. - Augment de la contaminació atmosfèrica, a causa de l'emissió de gasos dels vehicles i les indústries. - Augment de la contaminació acústica. - Generació de residus de tot tipus provocada pel consum massiu de les ciutats. - Elevat consum d'aigua potable a causa de les diferents activitats que tenen lloc a les ciutats. - Elevat consum d'energia.

Algunes de les mesures que podríem adoptar per reduir els impactes que hem esmentat anteriorment, podríem proposar: - Conservar els espais naturals existents, crear espais verds a les ciutats (parcs, jardins, illes verdes), reforestació amb espècies autòctones. - Conservar l'espai agrari que envolta la ciutat i fomentar la creació d'horts urbans. - Regular les emissions de gasos contaminants dels vehicles: limitació de l'accés a les ciutats dels vehicles contaminants. - Fomentar l'ús del transport públic. - Fomentar l'ús de les energies renovables en els serveis municipals: transport públic amb vehicles elèctrics, en l'enllumenat i la senyalització.

- Fomentar la recollida selectiva de residus, la reutilització i el reciclatge. 4.6. Tipus de ciutats a) Les ciutats europees tradicionals (o ciutats preindustrials) Les ciutats preindustrials europees moltes vegades tenen origen romà o medieval. Es caracteritzen per tenir la següent morfologia: Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 20 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS - Casc antic (o centre històric). - Eixamples.

- Barris perifèrics: hi podem trobar zones suburbanes amb habitatges de rendes baixes (anomenats sovint ciutats dormitori) i situats al voltant de les àrees industrials; i també barris residencials de classe alta o mitjana amb tipologia ciutat jardí i baixa densitat. - Cinturó industrial als afores. Sovint hi ha plans de remodelació dels nuclis antics de les ciutats. L'objectiu es revertir els processos de degradació i gentrificació que han sofert els nuclis antics de moltes ciutats, amb edificis i habitatges vells i amb unes condicions dolentes d'habitabilitat que han estat progressivament ocupats per població immigrant i de baix nivell econòmic, i fenòmens de marginació social.

Algunes de les ciutats espanyoles que conserven barris històrics d'origen medieval, són Zamora, Toledo, Granada, Còrdova, Salamanca... b) Ciutats americanes No hi ha casc antic, i en el seu lloc s'hi aixeca el CBD (Central Bussiness District) on s'hi concentra la població de classe alta i les principals activitats econòmiques relacionades amb els serveis de la ciutat. 5. El sistema urbà espanyol A Espanya es distingeixen dos grans àrees metropolitanes: Madrid i Barcelona; que se situen en cinquè i sisè lloc dins d'Europa per ordre d'importància. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 21 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 5.1.

Els eixos del sistema urbà espanyol L'estat espanyol s'estructura en 6 subsistemes urbans: a) Mediterrani És el sistema urbà més important de la península, per la seva quantitat d'habitants, nombre de ciutats i densitat de població. És el sistema de connexió entre el sistema urbà espanyol i l'europeu, i està integrat dins l'eix meridional, anomenat arc mediterrani. Inclou grans nuclis com Barcelona, València i altres ciutats més secundàries com Alacant o Cartagena. b) Central Format per l'àrea metropolitana de Madrid (la més important de la Península).

Basa la seva importància en la centralització de les vies de comunicació d'Espanya, el desenvolupament econòmic i la concentració del poder polític i financer. c) Meridional Presenta dos eixos urbans: l'eix de la vall del Guadalquivir (de Cadis a Jaén) i l'eix litoral (de Cadis a Almeria). Inclou un bon nombre de ciutats petites i mitjanes i està ben integrat. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 22 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS d) Cantàbric Integra la ciutat de la cornisa cantàbrica i el sector nord de Castella i Lleó, la Rioja i Navarra.

Presenta una articulació interna feble, ja que la influencia de Bilbao, que n'és el principal centre econòmic i demogràfic, no arriba a articular tot el sistema. e) Atlàntic Està centrat al voltant de l'eix format per les ciutats de la Coruña, Santiago de Compostela i Vigo. Hi abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a través de la ciutat de Porto. No té un gran dinamisme econòmic ni demogràfic. a) Alacant-Elx i Murcia-Cartagena Alacant-Elx i Múrcia-Cartagena també forma una àrea urbana important, tot i que amb centres de menor jerarquia. 5.2.

Les funcions econòmiques dels centres urbans espanyols Barcelona, València i Madrid: grans centres de serveis, industrials i turístics L'eix de la vall de l'Ebre: la principal ciutat és Saragossa i en menor mesura Logronyo. La resta són centres urbans força més petits. La funció industrial és la bàsica. L'eix cantàbric: hi destaquen les aglomeracions de Pamplona, Santander, Oviedo Gijón i les tres capitals basques, especialment Bilbao. La funció industrial és la més important. L'eix atlàntic gallec: destaquen les aglomeracions de la Corunya i Vigo-Pontevedra, amb influència regional i funció industrial i portuària.

L'eix andalús: es distingeix la vall del Guadalquivir, amb la metròpoli sevillana com a principal ciutat i funcions diversificades, i l'eix mediterrani, amb aglomeracions urbanes de menor jerarquia i orientades al turisme, on destaca Màlaga. Les illes canàries i Mallorca: aglomeracions de rang mitjà (Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife i las Palmas) amb una important funció turística. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 23 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 6.

El sistema urbà català La xarxa urbana10 de Catalunya presenta una jerarquia molt marcada, ja que es poden observar diferents nivells: - Primer nivell: destaca la importància de la ciutat de Barcelona, una metròpoli regional i nacional que també té un paper important en l'arc mediterrani i en el sistema mundial de ciutats. La importància administrativa, econòmica i de serveis influeix en tot el territori català.

Des de mitjan segle XX, Barcelona s'ha estès més enllà del propi municipi fins a formar la regió metropolitana de Barcelona, en la qual podem observar 2 zones: - L'àrea metropolitana de Barcelona: inclou Barcelona i les ciutats properes com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet... - La corona metropolitana: envolta l'àrea anterior i inclou altres ciutats de comarques veïnes com Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú... - Segon nivell: el formen les ciutats d'influència supracomarcal: es tracta de ciutats que exerceixen una influència social i econòmica més enllà dels límits de la comarca de la qual són capital: Lleida, Girona, Reus, Tarragona, Manresa...

10 Conjunt jerarquitzat de ciutats i les seves àrees d'influència. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 24 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS 6.1. L'àrea metropolitana de Barcelona Si volem especificar més sobre l'àrea metropolitana de Barcelona… - Nucli central de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: formada per la cituat de Barcelona i els municipis que l'envolten, com per exemple, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Cornellà de Llobregat. Són les ciutats amb una densitat de població11 més elevada.

- Primera corona exterior de l'AMB: Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Viladecans, Castelldefels i el Prat de Llobregat - Segona corona exterior de l'AMB: Terrassa, Sabadell, Mataró i Vilanova i la Geltrú a) El poblament a l'Àrea metropolitana de Barcelona L'àrea metropolitana de Barcelona es consolida entre els anys 1960 i 1975, al ser els anys del gran desenvolupament industrial a Catalunya. A l'estructura industrial preexistent, sobretot del sector del tèxtil, s'hi afegeixen noves indústries dels sectors químic, metal·lúrgic, farmacèutic, etc.

S'ha de reconèixer l'impuls que la implantació de la factoria de la SEAT a la Zona Franca de Barcelona va suposar pel desenvolupament de moltes indústries relacionades amb el ram de l'automòbil. 11 Densitat de població: mesura la relació entre la quantitat de població que viu en un territori i la seva superfície. S'expressa en nombre d'habitants per quilòmetre quadrat. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 25 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS En aquests anys es va produir un gran augment de la població de les localitats de l'àrea metropolitana degut a l'arribada d'un gran contingent d'immigració procedent de moltes regions espanyoles, atretes per les oportunitats de treball.

Barcelona arriba al seu màxim de població en 1975 i s'estanca. Això és produït per la poca disponibilitat de sòl i l'increment de preus de l'habitatge a la ciutat. Pel contrari les poblacions de la primera i segona corona externa augment la població, en part per les parelles joves que emigren de Barcelona atretes per uns preus de l'habitatge més assequibles. 6.2. La segregació espacial a Barcelona Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 26 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS a) El districte antic de Barcelona. És el que s'anomena "Ciutat Vella".

Aquí hi trobem un tipus de barris que, si no han estat rehabilitats, esdevenen barris residencials degradats, amb poques comoditats i serveis, i el preu del sòl i l'habitatge és baix. El deteriorament d'edificis i carrers impedeix que els preus dels habitatges siguin alts. Aquesta tendència a la degradació es pot canviar si els poders públics prenen mesures per rehabilitar els barris més vells, llavors es produeix el procés de gentrificació o el·litització pel qual pugen els preus de l'habitatge i les classes més baixes són expulsades d'aquests barris. b) El districte benestant de Barcelona Són aquells barris amb major renda disponible: Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi...

amb sectors de "ciutat jardí" de baixa densitat d'edificació. També poden fer referència al model d'eixample edificat durant els segles XIX i XX i que encara avui són zones residencials de prestigi. Però aquests barris tendeixen a la terciarització i les noves classes benestants s'estimen més viure a nous barris exclusius. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 27 BLOC 4.2. RESUM LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS c) Districte de classes treballadores. Corresponen als barris amb renda més baixa més allunyats del centre (Nou Barris, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sants-Montjuïc...) que tenen uns nivells més baixos de renda i on el preu de venda mitjà dels habitatges també és més baix.

Podem relacionar aquests barris amb el model de zones suburbials. Aquestes zones és freqüent que tinguin sectors que estan edificats sense gaire planificació urbanística, la qual cosa implica una manca de serveis bàsics per a la població. També hi podem trobar barris de blocs de pisos o polígons d'habitatges (Ciutat funcionalista o racionalista) que sovint fan la funció de "ciutat dormitori" ja que la seva funció principal és allotjar la gent, més que no pas donar serveis, que cal anar a buscar a altres llocs.

Aquests barris de zones perifèriques més pobres acostuma a haver-hi barris obrers, atès que els preus del sòl solen ser més baixos per la degradació dels habitatges i els serveis i i la xarxa de transports sovint és deficitària fet que dificulta la integració social i cultural amb la resta de la ciutat. Geografia 2n Batxillerat Curs 2025-2026 28