Climes d'Espanya i Catalunya: Factors i Canvi Climàtic

I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.

Text del document

ELS DOMINIS ESPANYA I CATALUNYA CLIMÀTICS: La península Ibèrica es troba en una zona temperada de l'hemisferi nord de la terra està situada entre dues masses d'aigua importants: - Oceà Atlàntic - Mar Mediterrani I està situada a la frontera de les masses d'aire d'origen polar i continental i les masses d'origen tropical. La península es troba sota els efectes dels anticiclons tropicals, de les depressions atlàntiques i les depressions mediterrànies.

Aquesta posició determina l'existència de dos dominis climàtics: - El clima mediterrani (amb divergències) - El clima atlàntic Per entendre els mecanismes que expliquen la gran diversitat de temps atmosfèric i climes d'Espanya, s'han de tenir en compte 3 factors: 1. La circulació atmosfèrica en altitud 2. La circulació de l'aire en superfície 3. Els factors geogràfics, sobretot la disposició del relleu Pressió atmosfèrica: el pes d'una comuna d'aire sobre un lloc determinat, oscil·la entre 885HPa (altes pressions) i 1077HPa (altes pressions) amb una mitjana 1013HPa.

L'instrument que mesura la pressió és el baròmetre, els mapes que mostren les pressions es diuen mapes d'isòbares (mapes de circulació atmosfèrica). SITUACIÓ D'ALTES PRESSIONS: ANTICICLÓ SITUACIÓ DE BAIXES PRESSIONS: DEPRESSIÓ O BORRASCA a partir de 1015 altes pressions Per entendre els mecanismes que expliquen la diversitat de temps atmosfèric i climes d'Espanya cal tenir en compte tres aspectes: 1. La circulació atmosfèrica en altitud: A la part alta de l'atmosfera la circulació de béns és més intensa, en direcció d'oest cap a est igual que el moviment de rotació de la terra. Aquests fluxos d'aire en moviment s'anomenen corrent en Jet o Jet stream.

El problema és que el jet va a més velocitat que el moviment de rotació de la terra. Creant remolins d'aire descendent a la seva dreta (anticiclons tropicals), mentre que a l'esquerra del jet es produeix un moviment ascendent per compensació (depressions). El corrent del jet no es fixa sempre en la mateixa latitud al llarg de l'any. El moviment de translació de la terra provoca que es desplaci el jet, per tant, a l'estiu el trobem més en latituds nord permanent que les altes pressions subtropicals arribin als 45 graus. A l'hivern el corren del jet i les altes pressions davallen fins als 30 graus, deixant pas a temperatures més fredes 2.

La circulació atmosfèrica en superfície (a la troposfera): Aquesta circulació es representa a través dels mates d'isòbares i s'organitza en zones d'altes pressions i de baixes pressions. Si les isòbares estan molt juntes significarà que el vent serà fort i en ràfegues, mentre que on estan separades, el vent serà suau. En aquest tipus de mapes també es representen els FRONTS, és a dir, és la separació de diferents masses a diferents temperatures - Fronts freds, marcats per línies blaves i triangles que assenyalen la direcció del front. - Fronts càlids, marcats per línies vermelles amb semicercles que assenyalen la direcció del front. 3.

La disposició del relleu i la distància al mar CANVI CLIMÀTIC Segons les nacions unides el canvi climàtic és un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera global i que se suma a la variabilitat natural del clima. Causa: fonamentalment per les emocions d'efecte hivernacle (GEH) provocades per la utilització i crema de combustibles fòssils (CF) i alteracions en l'ús i l'abús dels sòls.

Ordre del canvi climàtic: 1) Efecte hivernacle: és un procés natural que ha permès la vida al planeta, sense els gasos EH la temperatura mitjana de la terra seria de -18 °C, però gràcies a aquests gasos la temperatura mitjana de la terra està a 15 °C. 2) Escalfament global 3) Canvi climàtic Efecte hivernacle natural Efecte hivernacle natural Alguns gasos de l'atmosfera com el vapor d'aigua, meta, ozó, òxid de nitrogen diòxid de carboni, permeten el pas de la radiació solar d'ona curta (visible), però retarden la sortida de la radiació d'ona llarga (no visible=calor) emesa per la superfície terrestre. Conseqüències del canvi climàtic a la mediterrània: 1.

Augment de la temperatura, tant atmosfèrica com marítima, cada cop hi haurà més onades de calor. 2. Els ecosistemes es veuen obligats a adaptar-se a les noves condicions climàtiques canvis en la distribució de la fauna i vegetació. 3. Augment dels incendis (tenim un sotabosc sec i és altament combustible) i hi ha mala gestió dels boscos (la majoria són privats) i poca pluja. 4. Disminució de la qualitat de l'aire. 5. Disminució dels recursos hídrics disminució de la producció agrícola i energètica. 6. Acidificació del mar degut a la pluja àcida partícules contaminants suspeses en l'aire que es condensen i xauen amb la pluja pot provocar el canvi del PH de l'aigua. 7.

Augment de l'efecte hivernacle. 8. Augment de les inundacions a la conca mediterrània, perquè els fenòmens meteorològics seran cada cop més extrems causats pel sobreescalfament del mar l'aigua es perd. 9. Pèrdua d'espais litorals i zones humides per l'augment del nivell del mar i temporals de mar cada vegada més extrems. 10. Desaparició de les glaceres als Pirineus. 11. Reducció de les zones esquiables. A nivell urbà quines accions podrien ser les per reduir el nivell de Co2? 1. Fomentar l'ús del transport públic i ampliar la xarxa de bicicleta (S'haurien d'adaptar els vehicles a les noves tecnologies).

Hi ha una manca de tecnologia per poder aplicar-ho i suposaria un cost molt elevat per l'administració 2. Restricció de l'accés del vehicle privat a la ciutat de Barcelona (sobretot els més contaminants) Greuges socials, no tota la població té medis econòmics per canviar-se el vehicle. 3. Creació de cinturons verds (suposa un augment de les zones vianants a les ciutats). 4. Aplicar mesures dissectores per habitar que la gent accedeixi a la ciutat amb els seus cotxes. 5. Augment de zones de vianants Què és i com ens afecta el canvi climàtic?

Com la resta d'espècies de la Terra, l'espècie humana interacciona amb els diversos components del medi i, amb més o menys intensitat, sempre hi produeix modificacions. Les interaccions mediambientals comporten diferents modificacions: 1. Canvis cíclics: graduals que podem observar fàcilment (el dia i la nit, les estacions). 2. Canvis esporàdics: (huracans, terratrèmols o erupcions volcàniques) fàcils de veure però difícils de preveure fins i tot amb tecnologia avançada. 3.

Canvis evolutius: tenen lloc molt lentament i comprenen grans períodes de temps, com ara els canvis geològics (moviment de masses continentals, orogènesi, formació de roques…), biològics (evolució de les espècies, aparició o extinció d'espècies…) o climàtics (alternança de períodes glacials i interglacials). El canvi climàtic provocat per l'acció humana des del s. XIX per la industrialització - Abans de la intervenció humana: El clima de la Terra canviava només per factors naturals (com les erupcions volcàniques, els canvis orbitals, etc.). Aquests canvis passaven al llarg de milers o milions d'anys.

- Finals del segle XIX: Els científics comencen a sospitar que les activitats humanes (sobretot la crema de carbó i altres combustibles fòssils) podrien afectar el clima. - Mitjans segle XX: La hipòtesi guanya força, s'observa que la crema de combustibles fòssils allibera CO i altres gasos que alteren la dinàmica atmosfèrica. - Anys vuitanta: Les dades científiques confirmen les sospites: es detecta un augment real de la temperatura mitjana global. Apareix el concepte d'escalfament global, relacionat directament amb el canvi climàtic.

L'escalfament global és l'increment actiu de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, principalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). GASOS GHE: diòxid de carboni (CO ), el metà (CH ), l'òxid de dinitrogen (N O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l'hexafluorur de sofre (SF ) i el trifluorur de nitrogen (NF ). Aquests es troben forma natural a l'atmosfera de manera petita, però a conseqüència de les activitats humanes la seva proporció ha augmentat.

L'increment de la temperatura de la Terra és un dels efectes més importants del canvi climàtic, però no és l'únic, perquè el clima és un sistema complex i dinàmic, on tots els components estan connectats i els canvis que es produeixen en una zona poden repercutir en tot el conjunt. CANVIS PROVOCATS PER L'ESCALFAMENT DE LA TERRA En els components biofísics En els components antròpics Regressió de les masses de gel. Variació dels cicles estacionals. Accentuació dels fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequeres, huracans…). Desertificació dels ecosistemes terrestres i marins. Redistribució i moviment d'espècies vegetals i animals. Contaminació atmosfèrica. Pujada del nivell del mar.

Erosió i pèrdua de sòl, etc. EX: glaceres Augment del nombre i la virulència dels incendis forestals. Males collites a causa de les sequeres. Pèrdua de ramats per manca de pastures i d'aigua. Mortalitat a causa de les onades de calor. Malalties a causa de l'augment de la contaminació. Increment dels riscos ambientals, etc. EX: incendis L'any 1988, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van fundar el Grup In­ ter­ go­ ver­ na­ men­ tal d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GICC).

Objectiu: buscar i publicar informes sobre l'evolució del canvi climàtic útils per guiar els governs i les ONGs a l'hora de definir les seves polítiques i les mesures L'any 1992 es va signar a Rio de Janeiro el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que va entrar en vigor el 1994. Aquest conveni és el principal instrument internacional per lluitar contra el canvi climàtic i té com a objectiu prevenir els impactes causats per l'activitat humana, així com estabilitzar i reduir les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle.

A més, reconeix que tots els països són vulnerables al canvi climàtic, però atribueix als països més industrialitzats la responsabilitat principal en aquesta lluita. La Conferència de les Parts (COP) és l'òrgan de decisió del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Es va crear quan el conveni va entrar en vigor, i la seva primera reunió va tenir lloc a Berlín l'any 1995. Reuneix 196 països i la Unió Europea, que es comprometen a proposar, avaluar i aprovar mesures per reduir la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.

Fins a finals del 2022, s'han celebrat vint-i-set conferències, entre les quals destaquen dues fites importants: el Protocol de Kyoto (1997) i l'Acord de París (2015), que representen els principals compromisos internacionals per combatre el canvi climàtic. Grau d'implicació dels diferents països per fer front al canvi climàtic CANVI CLIMÀTIC IMPACTE CAUSA ZONES AFECTADES Increment dels episodis d'inundacions severes. Pluges torrencials extremes Rieres / torrents Lleves de riu Increment dels incendis forestals Augment de les temperatures a l'estiu i major irregularitat de pluges.

Gestió forestal deficient: ovelles (millora) Boscos de clima mediterrani (litoral, prelitoral, part meridional del Prepirineu) Pèrdua d'espais litorals (platges, aiguamolls…) Augment del nivell del mar Litoral català, en especial el delta de l'Ebre Reducció de les zones esquiables baixa el nivell de neu per l'augment de les temperatures a l'hivern Als Pirineus Canvis en la distribució de la fauna i la vegetació Alteració de les condicions climàtiques (temperatura i precipitació) Zones boscoses catalanes Serralades catalanes Activitats humanes que afecten el canvi climàtic?

- Emissions per transport - cremació de combustibles fòssils per generar energia - Ramaderia - Desforestació Climes d'Espanya - Factors que influeixen en la diversitat climàtica de la P. Ibèrica: 1. ANTICICLONS TROPICALS: a. Anticiclo de les Açores ( massa d'aire tropical marítima, càlida) b. Anticiclons continentals, càlids i secs (situats al Sahara, pot arrossegar partícules provocant pluges de fang o calima a les Canàries 2. DEPRESSIONS ATLÀNTIQUES: Afecten la zona N-NW de la P.Ibèrica. Són d'origen atlàntic, portades per vents constants. Provoquen temps variable, molta nuvolositat i possibles pluges abundants. 3.

EFECTE DEL MEDITERRANI: L'anticicló de les Açores és una massa d'aigua tropical marítima i càlida que es mpu latitudinalment en les diverses estacions de l'any. Durant l'estiu se situa davant la península Ibèrica impedint l'entrada de corrents associades a borrasques atlàntiques cap el Mar Mediterrani, per tant, el Mar Mediterrani s'escalfa. Cap a la tardor, l'anticicló comença a desplaçar-se cap a latituds més meridionals (sud) deixant entrar aquestes masses d'aire fredes que provoquen un xoc amb les aigües càlides del mediterrani. Aquest xoc provoca la condensació ràpida i és l'origen de les pluges torrencials. 4. MASSES D'AIRE FRED: a.

Massa Polar Maritima ( provinent de l'Oceà Glacial Àrtic): Disminució ràpida de la temperatura, inestabilitat i nevades. b. Massa Polar siberiana (masses d'aire sec i fred fins a -20º) 5. DISPOSICIÓ DEL RELLEU: Factor físic, influeix en l'arribada de la influència marítima. Amplitud tèrmica/oscilació tèrmica: Com més proximitat al mar/oceà la relació tèrmica que s'estableix és menor. Per què? L'efecte del mar suavitza les temperatures (no hi ha diferències importants entre dos dos moments de l'any) Efecte Foehn/Fohn: Cada 100 metres pujats d'altura es descendeix 0.65 graus i cada 100 metres baixats es guanya 1 grau Quan es parla d'un clima s'ha de parlar de: 1. Temperatura 2.

precipitacions 3. Paisatge CLIMA CONTINENTAL També anomenat d'interior. Castella-La Manxa i Comunitat de Madrid. Afecta zones de transició d'influència mediterrània (est) i a climes d'influència atlàntica (oest). Característiques principals: 1. Forta continentalitat i forta oscil·lació tèrmica uns hiverns freds, amb bancs de boira freqüents i uns estius calorosos i secs. 2. Les precipitacions són escasses a l'estiu. Precipitacions: entre 325 i 550 mm tot l'any. Els màxims se situen a l'hivern i la primavera, amb algunes nevades ocasionades per la presència del front polar i a la tardor per la presència de les precipitacions mediterrànies. L'estiu presenta sequedat extrema. 3.

Rius: irregulars i amb crescudes en èpoques de pluja i de desglaç, marcats estiatges a l'estiu. 4. Paisatge molt antropitzat: S'ha reduït la vegetació natural( boscos). Hi ha àmplies extensions en guaret, camps de conreu(vinyes, cereals, camps de pastura. Arbres baixos, alzines, arbustos, matolls- màquies, garrigues- pi de repoblament recent. -roures als boscos del sistema Central o Sistema Ibèric. 5. Varietat de la Depressió de l'Ebre: amb PPT escasses, sobretot al desert dels Monegros. Importància del CERÇ ( vent NW, molt sec) 6.

Vegetació: alzina, pi, enfilats a les zones de muntanya i arbust, amb més densitat a les zones més humides i amb característiques estepàries a les zones més àrides. 7. Activitat humana: conreu de cereals de secà i ramaderia de bestiar de llana (ovelles). Climograma: podem observar com la corba de temperatures es manté sobre els 0ºC al llarg de tot l'any, amb una mitjana superior als 13ºC, mentre que les precipitacions són escasses al llarg de tot l'any amb una marcada estació seca a l'estiu. CLIMA OCEÀNIC / ATLÀNTIC Regió eurosiberiana): també el podem anomenar oceànic (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, part septentrional de Navarra, i Vall d'Aran).

La humitat, en general, és present i elevada tot l'any. Característiques principals: 1. Les depressions atlàntiques provoquen precipitacions abundants (1000 a 2500 mm al llarg de més de 150 dies), a l'estiu són escasses. Tanmateix, la mateixa orografia del nord peninsular provoca pluges orogràfiques.Aquesta situació d'humitat i núvols constants defineix l'Espanya humida. 2. Les temperatures són suaus tot l'any, amb poca oscil·lació tèrmica. 3.

Els vents dominants són de ponent, moderats tot i que de vegades poden derivar en galernes (temporals de mar de forta intensitat, es tracta d'un vent sobtat i tempestuós, que a la costa Septentrional de la península Ibèrica sol bufar entre l'oest i el nord-est). 4. Rius cabalosos, regulars i curts. 5. Coberta vegetal rica per la intensa humitat. Ha patit molts canvis per la intensa activitat humana. 6. La vegetació autòctoca és el bosc temperat caducifoli. Són boscos tancats amb poca llum, dificultant el creixement de matolls i herbàcies. L'acumulació de fulles nodreix el sòl que disminueix la seva acidesa. 7.

Espècies: FAIG, ROURE, CASTANYER, TIL.LER, GRÈVOLS, BEDOLLS I AVELLANER I SALZE aprop dels rius.( substitució per eucaliptus i el pi) 8. S'afavoreix el prat natural a les vessants que s'aprofita per pasturar i conreus que necessiten humitat com la patata o el blat de moro. Climograma: observem com les precipitacions són constants al llarg de tot l'any, entre 1500 i 2000 mm. Les temperatures situades entre 10 i 15ºC, són suaus tot l'any. Oceànic de transició: terres baixes d'Orense i el nord de Castellà Lleó, Arava (Álava), La Rioja, Navarra i zones properes al Pirineu d'Aragó i Catalunya.

La transició cap a climes d'interior propis de la Meseta i de la depressió de l'Ebre provoca la reducció de les precipitacions i estius secs i hiverns freds. Problema: Si és un clima humit perquè hi ha tants incendis a Galícia? Temes polítics, de manera natural és molt difícil que hi hagi incendis, però hi ha molts interessos econòmics. A Cantàbria, és una va talar molts arbres i es van substituir per eucaliptus: - Consumeix molta aigua - No permet biodiversitat al seu voltant i impedeix que les aus hi aturin allà. - Amb el vent es mou molt i si hi ha un incendi, facilita la propagació ràpida dels incendis.

BOCS MEDITERRANI: Els arbres característics alzina absolutament adaptats als estius secs i calurosos alzina surera Hi ha molt de matollà (moltes vegades espinosos), com més degradat està el bosc més matollà hi ha. Serralades litorals: hi ha molts pins espècie replantada, els romans van substituir l'alzina pel pi per la construcció de vaixells i bigues per les cases. Alzina surera: super adaptat, el suro conserva les arrels i el tronc, les protegeix, efecte ignífoc. Per què els arbres són perennes? la capçada ha de mantenir l'ombra tot l'any, aconsegueix conservar certa humitat a les arrels. Les fulles de les alzines són escleròfiles, dures i dentades.

També estan adaptades perquè no necessiten molta humitat i permeten la transpiració de l'arbre. CLIMA MEDITERRANI: Característiques: - Poca oscil·lació tèrmica per la influència marítima, amb hiverns suaus amb pluges poc abundants. - Estius calorosos i secs. - Precipitacions irregulars, torrencials a la tardor (primavera poca) que poden provocar inundacions catastròfiques (erosió, escolament i esllavissades). - Rius de cabal desigual, alguns pateixen estiatges prolongats. - Insolació intensa. - Elevades temperatures a l'estiu que juntament amb la manca de PPT i el vent de ponent (sec), fa que augmenti el risc d'incendis.

- Vegetació: Bosc perenne d'alzines i alzines sureres, molt degradat a causa de l'acció humana i l'aridesa, substituït per pinedes. Ha aparegut (al sota bocs) la màquia, la garriga i l'estepa. - Pel que fa als conreus, destaca la trilogia mediterrània (vinya, olivera i blat) juntament amb l'horta a les planes litorals. Conreus de secar (resistents a la manca d'aigua). CLIMOGRAMES DEL CLIMA MEDITERRANI SEGONS VARIETATS: De muntanya mediterrània: parlem dels relleus muntanyosos costaners: prop dels Pirineus (+Prepirineus), Sistema Mediterrani Català, Tramuntana a Mallorca, Sistema Ibèric, Serralades Bètiques de Múrcia a Alacant, Segura, Cazorla (Sistema Subbètic) i Serra Nevada.

Precipitacions entre 600 i 800 mm any. Hiverns frescos i estius suaus. Influència atlàntica: costa d'Andalusia (de Tarifa al Baix Guadiana i Extremadura). La influència atlàntica, gràcies a l'absència de serralades que impedeixin l'entrada de les depressions i els fronts atlàntics, permet precipitacions abundants d'octubre a maig. Tot i això, la seva baixa latitud (influència de l'anticicló de les Azores) provoca estius secs i calorosos (més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior d'Extremadura i Andalusia). Mediterrani àrid: menys de 400 mm a l'any. Sud d'Alacant, Múrcia i Almeria. Parlem de clima estepari i desèrtic a les zones costaneres (menys de 150 mm/any).

Es produeixen situacions de pluges torrencials als estius. Estius calorosos i hiverns suaus. A les zones interiors voltades de muntanyes reben menys de 400 mm/any (Granada 382 mm), amb hiverns molt freds, glaçades freqüents i estius calorosos i secs diapo 17: arbres L'ARIDESA I LA DESERTIFICACIÓ D'ESPANYA: Desertització: un paisatge es converteix de manera natural en un desert, és a dir que pateix mancança de recursos hídrics. La desertificació els canvis són causats per l'home. CLIMA SUBTROPICAL I LES SEVES VARIETATS A les Illes Canàries hi trobem el clima subtropical degut a la seva latitud i a la influència de l'anticicló de les Açores.

Característiques d'aquest clima: - Temperatures càlides i estables (mai extremes) durant tot l'any, mitjana de 17 graus - Precipitacions escasses, mínimes a l'estiu i una mica abundants a l'hivern - Molta diferència entre les illes degut a: - Localització (com més a l'oest hi ha més influència atlàntica i vents alissis, com més cap a l'est més influències de les masses d'aire sec i càlid del Sahara) - Altitud i orientació del relleu: els alts relleus frenen els vents alissis però, altres illes reben la influència dels vents alissis i presenten temperatures més suaus i una elevada humitat - Corrent marí fred que circula entre les illes i el continent africà: aquest corrent refreda la superfície de l'aigua i dona estabilitat a l'aire a l'estiu Vent alisi: vent d'origen atlàntic carregat d'humitat que puja pels vessants del relleu refredant-se i formant, a certa altitud (500 metres d'altitud aprox.), el MAR DE NÚVOLS i la pluja horitzontal.

Per sobre del mar de núvols trobem un aire molt sec i una insolació intensa. Inversió tèrmica: el cim de la muntanya, si supera els 1200 m, té una temperatura més elevada que la zona del mar de núvols. Només passa després del mar de núvols. Les illes més seques són Fuerteventura, Lanzarote i La Graciosa, que són les més properes al continent africà. CLIMA I VEGETACIÓ A CATALUNYA En general, Catalunya té un clima mediterrani. Però la diversitat del relleu, la seva orientació i la distància al mar fa que apareguin variacions climàtiques. 1. Clima atlàntic (de muntanya) El trobem al nord-oest de Catalunya, Vall d'Aran.

- elevades precipitacions i constants tot l'any - estius frescos - hiverns freds, per l'altitud - vegetació: (exemple arbres) hi trobem els prats d'alta muntanya i els pins negres 2. Clima alpí Predomina a tots els Pirineus i és l'altitud el que determina aquest clima - hiverns molt freds amb neu abundant que es manté a cotes elevades durant tot l'any (cada cop menys degut al canvi climàtic) - estius curts i frescos amb pluges freqüents - vegetació: pi negre, avets i pi roig 3. Clima mediterrani (de muntanya) Es troba a l'Alt Urgell, Solsonès, Ripollès, Osona, Serralada Transversal, Berguedà… - hiverns freds - estius càlids - pluges a la tardor - vegetació: pi roig, roure i carrascar 4.

Clima mediterrani continental Es troba a la Depressió Central (zona de l'oest) - clima sec - poquíssima influència mediterrània - temperatura mitjana de 14 graus - elevada amplitud tèrmica - vegetació autòctona: garriga i carrascar 5.

Clima mediterrani litoral Es troba a les serralades i planes litorals (Maresme, Barcelonès, Garraf, Penedès, la Selva, Empordà…) - pluges escasses - estius calurosos però mai extrems - tardor i primavera són les èpoques de pluges (sobretot tardor per les pluges torrencials) - baixa amplitud tèrmica - vegetació: herbes aromàtiques, matolls (ginesta), alzines, alzines sureres VEGETACIÓ CATALUNYA: Als cims muntanyosos hi trobem el prat alpí degut a les baixes temperatures i els vents a les carenes dificulten la formació de boscos.

Els factors responsables de l'aparició dels diferents estatges de vegetació a mesura que augmenta l'altitud són: 1) El descens de temperatura que s'experimenta en augmentar l'altitud, establert en 0,65 °C cada 100 m. 2) L'augment de precipitació que es produeix també a l'augmentar l'altitud degut al refredament de l'aire i la condensació de la humitat. Altres factors que intervenen en la distribució vegetal: - La proximitat al mar o la continentalitat. - L'exposició a solell o a obaga - La gruixària del sòl - El tipus de roca - El pendent - La intensitat del vent - L'activitat humana ELS RISCOS NATURALS: És important no confondre els fenòmens naturals amb els riscos naturals.

Fenomen natural: es refereix a un canvi que es produeix a la natura, no és provocat per l'acció humana, alguns d'aquests fenòmens poden ser inapreciables (no es nota immediatament). EX. marees, canvi de, condensació dels núvols falten exemples d'altres poden ser violents o potencialment perillosos i de gran intensitat. EX. pluja torrencial, ventades, terratrèmols, esllavissades. Perquè un fenomen natural esdevingui un ric natural ha d'estar associat a la presència humana. Per tant, vol dir que ha d'afectar d'alguna manera a les persones o als seus béns materials.

A més la societat també està sotmesa als riscos propis de l'activitat humana: riscos antròpics com per exemple: incendis provocats o per alguna negligència, modificació del curs d'un riu, vessament de petroli al mar. Risc ambiental: compren tant els riscos d'origen natural com antròpics, que han estat provocats i han modificat les condicions del medi. Per exemple: planificació urbana deficient (sense tenir en compte el context ambiental) Qualsevol risc està classificat segons: - la seva magnitud o freqüència - el seu grau de perillositat - la seva vulnaberitat (percentatge de persones o béns que poden ser malmesos) EX.

incendis, contaminació d'aire i el sol, desforestació, generació de residus, moviment de mercaderies perilloses (gas), activitats industrials o energètiques. RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA: estan relacionats sobretota amb les condicions meterologuiques propies del clima meditterani. 1) condicions meteorològiques 2) relleu accidentat 3) elevada densitat de població riscos: 1. Pluges torrencials: rics hidrològics, són una manifestació típica del clima mediterrani provoquen inundacions i torrentades (desbocament d'una riera o d'un riu).

Poden provocar problemes en la població: inhabilitació de passos subterranis, tallament de subministraments (aigua, electricitat…), talls de carreteres, arrossegament de cotxes per les rieres, inundacions de carrers i habitatges Zones més afectades: el litoral, les valls pirinenques, 2. les nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel que es forma quan la temperatura és interior al punt de congelació. Poden provocar: talls de carretera, ____ 3. Temporals de vent: sobretot llevantades a la costa Poden provocar esllavissades, derrocament d'habitatges, despreniment de teulades, arrencades d'arbres, impactes d'objectes, accidents de trànsit. 4.

Pedregades: precipitacions en forma de grans de gel amb mides variables que pot provocar grans danys i pèrdues sobretot amb els conreus. 5. Esllavissades: són desplaçaments del terreny d'un vessant per acció de la gravetat. Relacionades amb pluges intenses i són conseqüència també de la desforestació que provoca l'erosió intensa del sol per manca de massa forestal Poden provocar: ensotament de cases, destruir infraestructures. Típic de la conca mediterrània i del pirineu 6. Incendis: (pot ser un risc natural o antròpic depenent de quin sigui el causant). Un dels riscos que més es pateix a Catalunya i a Espanya (a l'estiu).

Depenen de les condicions geogràfiques com la sequera, direcció i força del vent, i relleu (orografia). Dinàmiques territorials com el despoblament rural i l'abandonament d'activitats han fet desaparèixer el paisatge rural en mosaic (mosaic agroforestal) que serà substituït per un amassa forestal contínua que dificulta l'extinció del foc, ja que tradicionalment els camps de conreu eren tallafocs. Per combatre els incendis cal una bona gestió forestal preventiva. 7. Desertització: és el risc ambiental més important que pateix Espanya, és el procés natural pel qual un territori ric en biodiversitat va adquirint característiques pròpies d'un desert.

Per exemple el Sàhara (antigament era un llac i era una selva de manera natural va acabar convertint-se en un desert). Pàgina 71 En canvi, la desertificació és el mateix, però provocat per l'acció humana, es converteix en desert CAUSES: 1. Augment dels incendis i, per tant, la desaparició de la massa ____: Almeria, Múrcia… 2. sobre explotació dels recursos hídrics i del sòl: Almeria (hivernacles) 3. creixen urbanització, comporta la impermeabilització del sòl 4. Desforestació per construcció d'infraestructures o habitatges o per la tala d'arbres per la indústria fustera, per crear espais per l'agricultura i la ramaderia o per l'abstracció minera 5. contaminació urbana industrial 6.

Excessiu ús de pesticides fertilitzants i sistemes de regadiu mal planificat. CONSEQÜÈNCIES: 1. degradació del sòl, perquè el sòl s'erosiona per les eslalvisades i per tant es perden matèria orgànica disminuint el potencial per ____ 2. la desaparició de biodiversitat 3. migracions humanes massives 4. trencament del cicle natural de l'aigua 5. salinització del sòl per l'ús de potassi com a fertilitzant 6.

l'alteració dels sistemes d'alteració climàtica que permeten la vida a la terra les zones mes apanesades per la de ss(les dues: ) el sud esst peninsular, l'arxipelag canari (illes més orientals , fuerteventura___) el ponent català i zones de la comunitat valenciana PERVENCIÓ DE RISCOS: per prevenir els efectes ddels riusos amibentals el govenrt de catalunya ha dissenyat diversos plans especials basats en: 1. zonificació del territori segons la seva vulnaveritat 2. planifiació d'accions per minimitzar els efectes 3. analisi dels riscos 4. Disposició de mitjans humans (ajuda) 5. informar a la població p 55.

llibre copiar requadre : principals de riscos de catalunya Solucions gestió forestal: - boscos oberts amb menys arbres (el bosc es propaga per les capçades, per tant, s'ha d'evitar que es toquin les unes amb les altres). A més, això farà que hi hagi més accés a recursos hídrics. Per desforestar, cal fer tallafocs de curta llargada. - A través de la ramaderia. El foc també es pot propagar pel sotabosc. Aquest és sec, ple de pinaça, oblidat i no hi ha gestió, ja que cada com hi ha menys activitat ramadera. La ramaderia fa la funció d'arreglar el bosc. És per això que cal activar i posar en marxa l'activitat ramadera. - aprofitar els tallafocs per cultivar.

- Fer una educació concent del que suposa un incendi - cremes pescrites: els bombers per prevenir els incendis cremen el matolla controladament eucaliptus: acaben amb la varietat vegetal necessita molta aigua propaga molt ràpid els incendis (causa incendis Galícia, Cantàbria i Astúries) activitats finals unitat 1 per practicar