Estudi dels Paisatges Naturals i Culturals a Catalunya i Espanya

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 5. ELS PAISATGES NATURALS I CULTURALS 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.1. La biodiversitat al territori espanyol Tipus de vegetació: element essencial per definir els paisatges vegetals. Intervenció humana intensa ha transformat el territori tant que actualment ja no existeixen paisatges estrictament naturals. Biodiversitat varietat de vida que hi ha en un territori.

Diversitat genètica: individus diferents dins d'una mateixa espècie (diferents varietats d'olivera, de races de gossos..) Diversitat d'espècies: diferents espècies convivint en un lloc (alzines, pins, àguiles, guineus...) Diversitat d'ecosistemes: varietat de paisatges o ecosistemes (a Espanya: boscos atlàntics, mediterranis, zones humides, muntanya...) Importància de la biodiversitat: Espanya: biodiversitat molt elevada a escala mundial. Ocupa el 2n lloc del món després de les selves tropicals. Patrimoni natural molt important.

1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge Factors que expliquen la gran biodiversitat d'Espanya: 1.Situació geogràfica: La península ibèrica es troba l'extrem sud-occidental d'Europa entre diferents zones climàtiques. Afavoreix dos grnas dominis vegetals: Domini atlàntic (nord Espanya clima humit) Domini mediterrani (gran part de la península clima més sec). Illes Canàries proximitat Àfrica i tròpic predomini domini macaronèsic (tropical). 2.Efecte refugi.

Durant els 2 períodes glacials: Península Ibèrica va actuar com a refugi per a moltes espècies vegetals i animals europees (van baixar al sud perquè gran part d'Europa estava coberta de gel) Van arribar espècies africanes que van travessar l'estret de Gibraltar aprofitant el baix nivell del mar. Aquestes espècies es van adaptar al medi peninsular i van generar noves espècies i subespècies. 3.Presència de sistemes muntanyosos: a Espanya n'hi ha molts. Destaca l'altiplà de la Meseta. Provoca: gradiació de vegetació segons altitud reprodueix gradació climàtica entre nord i sud d'Europa. 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.2.

Acció antròpica És la intervenció de l'ésser humà sobre el medi natural. Impacte sobre la biodiversitat: La biodiversitat s'ha vist afectada durant molts segles per aquesta intervenció. Els humans han: Transformat profundament el paisatge natural Substituït boscos per camps de conreu. Actualment el 45% de la sueprfície d'Espanya està ocupada per activitats agràries. Altres transformacions del territori: A més de l'agricultura, s'ha produït també: Expansió d'àrees urbanes Construcció d'infraestructures Instal·lació d'equipaments Tot això ocupa prop del 10% del territori. 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.3. El paisatge Què és el paisatge?

És la fisionomia externa d'un territori, és a dir, l'aspecte que presenta. Com es forma un paisatge? És el resultat de la interacció al llarg del temps entre: Factors naturals Relleu, hidrologia, flora, fauna Factors humans Activitats econòmiques, cultura, patrimoni històric. El paisatge també és una realitat social: Inclou sentiment i emocions que provoca en les persones.

Reflecteix la cultura d'una societat sobre un territori determinat (producte social) Composició del paisatge Combinació d'elements que s'interrelacionen constantment i provoquen una evolució contínua del paisatge: Abiòtics relleu, clima, aigua Biòtics éssers vius Antròpics activitats humanes 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.4. Gestió del paisatge i qualitat de vida La gestió del paisatge consisteix a: conèixer els elements que formen cada paisatge entendre la seva interacció analitzar l'evolució en el temps Permet preveure canvis futurs del paisatge. Objectius de la gestió del paisatge: 1.Ordenació del territori: organitzar els usos de manera equilibrada.

2.Planificació: planificar les activitats humanes perquè siguin compatibles amb el medi. 3.Gestió activa del paisatge: aplicar mesures per garantir un ús racional del territori, un desenvolupament sostenible i reducció impactes negatius de les activ humanes. Valor social i cultural del paisatge. El paisatge: reflecteix la relació entre la societat i el territori forma part de la identiat d'un territori està relacionat amb la seva història per aquest motiu: es considera un patrimoni que cal protegir i forma part dels recursos socioeconòmics i culturals. 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.4.

Gestió del paisatge i qualitat de vida La gestió del paisatge consisteix a: conèixer els elements que formen cada paisatge entendre la seva interacció analitzar l'evolució en el temps Permet preveure canvis futurs del paisatge. Objectius de la gestió del paisatge: 1.Ordenació del territori: organitzar els usos de manera equilibrada. 2.Planificació: planificar les activitats humanes perquè siguin compatibles amb el medi. 3.Gestió activa del paisatge: aplicar mesures per garantir un ús racional del territori, un desenvolupament sostenible i reducció impactes negatius de les activ humanes. Valor social i cultural del paisatge.

El paisatge: reflecteix la relació entre la societat i el territori forma part de la identiat d'un territori està relacionat amb la seva història per aquest motiu: es considera un patrimoni que cal protegir i forma part dels recursos socioeconòmics i culturals. 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.5. Tipus de paisatge: 1.Paisatges amb predomini d'elements abiòtics Elements NO vius del medi. Exemples: Clima, relleu, sòl, aigua. Es troben sobretot en alta muntanya i deserts (càlids i freds). Característiques: vegetació escassa o nul·la. Clima i relleu son principals factors que modelen el paisatge. 2.Paisatge amb predomini d'elements biòtics Éssers vius: vegetació i fauna.

Gran presència de vegetació. Fauna té paper menor però també important. Presenten molta varietat i sovint s'identifiquen amb paisatges NATURALS. 3. Paisatges amb predomini d'elements antròpics. Elements creats o modificats per l'activitat humana. Són el resultat de: activitats econòmiques, socials, polítiques, processos culturals històrics.. També es coneixen com paisatges CULTURALS. 2 tipus principals: rurals agraris / urbans 1.La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge 1.6. El paisatge natural És el resultat de la interacció exclusivament d'elements naturals. Elements abiòtics: clima i sòl Elements biòtics: vegetació i fauna. No hi ha intervenció humana.

Actualment és pràcticament impossible trobar pasiatges completament naturals. L'acció humana ha modificat gairebé tots els territoris, en major o menor grau. Quan avui es parla de paisatges naturals, normalment es fa referència a: 1.Paisatges potencials: correspondrien de manera natural a una zona segons: clima, bioma dominant i vegetació climàtics. (Són els paisatges que existirien en un lloc si l'ésser humà no hagués modificat el territori. P.ex: si no haguéssin talat boscos, si no haguéssin fet camps de conreu, si no haguessin construit ciutats, etc.) P. ex: zona mediterrània d'Espanya El paisatge actual correspon a camps de conreu, urbanitzacions, carreteres, zones turístiques, etc.

El paisatge potencial seria un bosc mediterrani amb alzines, sureres, matollar mediterrani, etc. (si els humans no l'haguessin modificat). 2.Paisatges poc alterats: han estat poc modificats per l'activitat humana. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya Espanya: gran varietat de vegeteació perquè hi ha: diversitat climàtica diversitat d'altituds Vegetació: element principal dels paisatges naturals, encara que es combina amb altres factors com el relleu, el clima o l'acció humana. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 2.1. EL PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC Es troba en zones amb influència del clima atlàntic: Galícia i Serralada Cantàbrica.

També apareix en altres zones muntanyoses, com: Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralada Litoral Catalana... Condicions climàtiques. Es desenvolupa quan: Precipitacions abundants Temperatures suaus Alta humitat del sòl En aquestes zones hi té lloc el BOSC TEMPERAT OCEÀNIC. Pot arribar a 30m d'alçada. Espècies més tipiques: roure i faig. Característiques: Arbres de fulla ampla Fulla caduca (cauen a la tardor) Boscos molt densos La densitat del fullatge fa que la llum quasi no arribi al sòl, per això el sotabosc és pobre i hi ha pocs arbustos i herbes. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 2.2.

PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI És el paisatge vegetal que ocupa la major part de la Península Ibèrica. Principalment format per alzines i sureres. Anomenat també BOSC ESCLEROFIL, perquè està adaptat a: Estius calorosos Sequera estival És l'ultim tipus de bosc abans de donar pas a la vegetació de màquia (zones més seques).

Característiques generals: Sempre verd Creixement lent les alzines i les sureres poden tardar entre 7 i 8 segles a assolir el seu màxim desenvolupament (uns 20m d'alçada) Adaptacions al clima mediterrani per resistir la sequera: Capçades amples i tancades Fulles petites, dures i dentades Reducció de la pèrdua d'aigua per evaporació Troncs llenyosos i arrels profundes per buscar aigua. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya Espècies principals: Alzina: fulla perenne (no la perd).

Pot aprofitar les pluges tot l'any (tolera + sequera) Surera: més termòfila (necessita temperatures més altes), necessita més pluja que l'alzina i creix en sòls àcids (granits) [fulles perennes i dures] Impacte de l'acció humana. L'activitat humana ha provocat: Reducció de l'alzinar i expansió del matollar. Actualment el matollar ocupa més superfície que els boscos mediterranis. Matollar forma: màquies, garrigues i estepes. Tipus de matollar mediterrani.

La composició depèn del grau de sequera i tipus de sòl: Meseta Nord: bruc, ginesta, estepa Franja mediterrània: garric i llentiscle Zones més àrides (sud-est peninsular i vall Ebre): estepa 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 2.3. El paisatge vegetal de les Canàries Vegetació canària és escasa clima: aridesa molt intensa Tot i això, hi ha gran diversitat d'especiès i molts endemismes (espècies pròpies de les illes). Aquesta diversitat es deu a: Insularitat Influència de diferents zones geogràfiques: europees, africanes i sud- atlàntiques.

Vents Corrents marins Pendent del relleu Aquests factors fan que la vegetació es ditribueixi en diferents pisos altitudinals. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya Tabaiba Drago Cardó Pisos vegetals de Canàries 1.Pis basal o costaner (0-400m) Vegetació adaptada a sequera i terrenys salats. Predomini matollar costaner Espècies principals: tabaiba, cardó, palmeres, dragos, etc. 2.Pis de muntanya (600-1200m) Zones més humides Laurisilva (bosc dens i humit). Varietat d'espècies vegetals. 3.Pis del pi canari (a partir 1500m vessant nord i entre 800-1000m al vessant sud) Predomini pi canari. De vegades el bosc es barreja amb estepes.

4.Pis d'alta muntanya: Només a illes amb més altitud (Tenerife i La Palma) Matollar de cim, ginesta, etc. 5.Pis volcànic superior (a partir 2600m) Espècies adaptades a condicions extremes. P.ex: viola del Teide 2.Els paisatges vegetals d'Espanya Pisos vegetals paisatge muntanya 2.Els paisatges vegetals d'Espanya La vegetació es distribueix en pisos d'altitud segons les temperatures i les precipitacions. Al Pirineu es localitza el paisatge vegetal alpí (també subalpí i nival). A alatres muntanyes peninsulars hi ha boscos caducifolis (zona atlàntica) o perennifolis (zona mediterrània), i, per damunt, arbustos i prats. 2.Els paisatges vegetals d'Espanya 3.1.

La cultura i les noves formes de vida Cultura: conjunt de formes de vida, coneixements, costums i oraganització social que desenvolupan les societats per satisfer les seves necessitats. La cultura es transmet de generació en generació (família, escola, societat, etc.) Les diferents cultures generen formes diverses s'organitzar el territori, que donen lloc als paisatges culturals. La cultura explica com els humans transformen el territori. 3.2. Elements que formen la cultura: 1.Medi natural: condiciona les activitats (caça, agricultura, etc.). 2.Estructura social: organització de la societat (família, poder, institucions...) 3.Visions del món: valors, religió, tradicions creences...

4.Mitjans de transmissió: llengua, art, rituals, etc. 3.3. Evolució dels paisatges culturals Els paisatges canvien amb el temps: Etapa preindisutrial: canvis lents Paisatges tradicionals agraris. Industrialització: transformacions ràpides i profundes. Urbanització, industrialització i explotació més intensa del medi. Globalitzacio: tendència a homogeneïtzar els paisatges. Risc de pèrdua d'identitats culturals. Els paisatges culturals. són dinàmics i evolucionen constantment. 3.Els paisatges culturals 3.4.

La protecció dels paisatges culturals (més important) Els paisatges culturals es consideren patrimoni cultural i territorial, per això s'han desenvolupat polítiques internacionals de protecció i gestió. Un paisatge cultural és un territori on es veu la relació entre l'activitat humana i el medi natural al llarg del temps. (P.ex: Tarragona és Patrimoni Mundial gràcies al Conjunt arqueològic de Tàrraco, però no està catalogada com a paisatge cultural, sinó com a conjunt monumental i arqueològic d'època romana.) 1.Organismes internacionals.

Institucions que treballen per protegir el patrimoni cultural i natural: UNESCO ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs) UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) Aquestes institucions impulsen protecció de monuments, espais naturals i paisatges culturals. 3.Els paisatges culturals 2.Patrimoni Mundial de la UNESCO Des de 1992, la UNESCO inclou paisatges culturals dins la Llista del Patrimoni Mundial.

Per ser reconegut, un paisatge ha de tenir: valor universal excepcional (és únic al món) importància històrica (explica una etapa important de la història) importància cultural o ambiental (mostra la cultura i tradicions d'una societat i té gran importància natural o ecològica) Exemples a Espanya: Serra de Tramuntana (Mallorca) mostra un valor únic d'una forma de vida molt singular perquè durant segles els humans han adaptat la muntanya per cultivar, van construir terrasses agrícoles de pedra seca i mostra una adpatació excepcional al relleu muntanyós exemple de com una societat transforma el medi natural.

Paisatge Cultural d'Aranjuez: jardins històrics, canals i sistemes hidràulics, planificació del territori per la monarquia espanyola reflecteix la manera com els reis van transformar el territori al S.XVI-XVIII. com vivien i com organitzaven el territori les monarquies europees. Aquest reconeixement implica: protecció internacional i gestió i conservació del paisatge. 3.Els paisatges culturals 3.Conveni Europeu del Paisatge (CEP) (2000) -Impulsat pel Consell d'Europa acord entre països europeus -Objectiu principal: protegir, gestionar i planificar tots els paisatges. Aspecte innovador: No només protegeix paisatges excepcionals També protegeix paisatges quotidians i degradats.

Abans del CEP, les polítiques de protecció se centraven sobretot en monuments, espais naturals espectaculars i paisatges molt famosos, però el CEP introdueix la idea de que tots els paisatges són importants. El CEP defineix el paisatge com: "qualsevol part del territori tal com és percebuda per la població, resultat de la interacció entre factors naturals i humans". Per tant, el paisatge inclou natura, ciutats, camps agrícoles, polígons industrials, barris, etc.). A més, defensa que la població hi participi en la gestió del paisatge, ja que és part de la identitat de la societat. El CEP continua sent la base de les polítiques europees de paisatge encara avui dia.

3.Els paisatges culturals 4.Polítiques de paisatge a Espanya Espanya aplica aquestes directrius internacionals mitjançant el PLA NACIONAL DE PAISATGE CULTURAL (2012) política impulsada per l'Estat espanyol per protegir i gestionar els paisatges culturals. Paisatges també formen part del patrimoni cultural i s'han de conservar. Espanya té molts paisatges amb gran valor cultural, però es troben risc a causa d'urbanització, infrastructures, turisme massiu, abandonament rural, etc. Es crea un instrument per identificar- los i gestionar-los. Objectius: Identificar paisatges culturals (localitzar i estudiar els territoris amb valor cultural) conservar-los (evitar que desapareguin o es degradin.

gestionar-los adequadament (controlar transformacions del territori perquè siguin compatibles amb la conservació del paisatge p.ex:planif. urbanística, regulació turisme) integrar-los en la planificació territorial (els p.culturals s'han de tenir en compte en l'urbanisme, l'ordenació del territori i el desenvolupament rural. També promou la participació social, el desenvolupament sostenible i la protecció del patrimoni cultural i natural.

3.Els paisatges culturals 4.Polítiques de paisatge a Espanya Espanya molts paisatges amb valor cultural a causa de: la demanda social de paisatges de qualitat l'increment del turisme la vulnerablitat dels paisatges davant les transformacions Necessitat de crear un instrument de gestió del paisatge.. Segons el Pla Nacional, un paisatge cultural és el resultat de la interacció al llarg del temps entre les persones i el medi natural, que crea un territori amb valors culturals, materials (pobles, edifcis, camps agrícoles, infraestructures) i immaterials (tradicions, formes de vida, identitat cultural) Finalitat del pla: crear instruments per identificar, protegir i gestionar aquests paisatges.

Es coordina amb CCAA i altres administracions públiques per preservar el patrimoni cultural i el seu valor social i econòmic. 3.Els paisatges culturals Els plans directors del Pla Nacional del Paisatge Cultural Són documents que serveixen per orientar i planificar les actuacions de protecció i gestió dels paisatges culturals. Fases principals: NO ENTRA 1.Identificació: definir el paisatge, localitzar-lo, delimitar el seu àmbit geogràfic i descriure la seva organització espacial. 2.Caracterització: s'analitzen els elements que formen el paisatge: a.Medi físic: bases geològiques, morfologia, recursos naturls, biodiversitat, sòl, vegetació, fauna, hidrologia, clima...

b.Acció antròpica: formes d'ús dels recursos naturals, activitats econ`omiques, assentaments humans, xarxes comunicació.. c.Aspectes socials i culturals: tradicions, rituals, valors immaterials. 3.Interpretació diagnòstic: s'analitza el caràcter del paisatge, els processos històrics que l'han configurat i les amenaces o problemes que pot tenir. 4.Objectius, estratègies i accions. Es defineixen mesures per protegir el paisatge, millorar-lo i garantir la conservació de la fauna. 3.Els paisatges culturals Polítiques de paisatge de Catalunya: Política més imoprtant: Llei del Pisatge de Catalunya (2005) Creada per l'Observatori del Piastge de Catalunya.

Objectius: identificar els paisatges, protegir els paisatges amb valor cultural i natural, millorar els paisatges degradats i integrar el paisatge en la planificació territorial. INSTRUMENTS per gestionar el paisatge: Catàlegs de paisatge: analitzen característiques naturals, activitats humanes, valor cultural i problemes o amenaces. Són acords voluntaris entre administracions, entitats i ciutadanis per protegir i gestionar un paisatge concret. Serveixen per conservar els valors del paisatge i orientar el desenvolupament territorial. P.ex: els paisatges de vinya del Penedès, els arrossars del Delta de l'Ebre, apisatges de pedra seca del Priorat, e tc.

El paisatge refelcteix activitats econòmiques tradicionals, formes d'ocupació del territori, identitat cultural. 3.Els paisatges culturals Per què es protegeixen els espais naturals? Perquè alguns territoris tenen valors naturals molt importants o fràgils. Per protegir-los existeixen figures legals de protecció gestionades per diferents administracions (Estat, CCAA i municipis). 4.1. Espais naturals protegits: -Es una part del territori que es protegeix legalment per conservar els seus valors naturals. Valors: gran biodiversitat, ecosistemes únics o fràgils, espècies amenaçades, paisatges naturals d'alt valor ecològic, etc. Objectiu: conservar els espais i evitar la degradació.

TIpus principals: 1.Parcs nacionals. 2.Parcs naturals 3.Reserves naturals 4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació 1.Parcs nacionals. Grans espais naturals amb ecosistemes alterats i amb gran valor ecològic i paisatgístic. Objectiu: conservar ecosistemes representatius. També tenen funcions educatives, científiques i recreatives. Molts s'han convertit en destinacions turístiques importants. Usos: Visita turística educació ambiental investigació científica Però amb moltes restriccions. Exemples: Doñana, Picos de Europa, Teide, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació 2.Parcs naturals També tenen valors naturals importants, però l'ativitat humana és compatible amb la protecció. Espais naturals protegits hi poden viure poblacions es permeten activitats tradicionals Ativitats compatibles: agricultura ramaderia turisme ural aprofitament forestal Sempre amb gestió sostenible dels recursos. 4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació 3.Reserves naturals Són espais molt fràgils o amb ecostemes molt específics Objectiu: protegir espècies o ecosistemes molt delicats Superfície més petita accés molt restringit poca intervenció humana.

Moltes vegades es destinen sobretot a investigació científica i conservació d'espècies.

4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació Tipus Grau de protecció Activitat humana PARC NACIONAL Molt alta Molt limitada PARC NATURAL Alta Activitats tradicionals permeses RESERVA NATURAL Molt alta i específica Accés molt restringit 4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació La protecció dels espais naturals també es fa a nivell europeu, per aquest motiu, la UE va crear la Xarxa Natura 2000: És una xarxa d'espais naturals protegits repartits per tots els països membres de la UE, amb l'objectiu de conservar la biodiversitat i els hàbitats naturals més importants d'Europa.

Moltes espècies animals, sobretot aus, no entenen de fronteres: migren d'un país a un altre. Per això, la protecció del medi també s'ha de fer a escala europea. Objectiu: protegir la biodiversitat, conservar espècies animals i vegetals, preservar hàbitats naturals importants. garantir la conservació dels ecosistemes més valuosos d'Europa. A diferència d'alguns parcs nacionals, a la XN2000 no sempre es prohibeix l'activitat humana. Es busca compatiblitzar la conservació i activitats sostenibles. Algunes activitats permeses poden ser l'agricultura tradicional, la ramaderia extensiva i el turisme controlat, sempre i quan no facin malbé l'escosistema.

Dins la XN2000 hi ha 2 tipus principals d'espais protegits: 1.ZEC Zones Especials de Conservació (protegeixen hàbitats i espècies). 2.ZEPA Zones d'Especial Protecció per a les Aus. 4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació 1.ZEC (Zones Especials de Conservació) Són zones creades per protegir hàbitats naturals i espècies. p ex: boscos mediterranis, zones humides, ecosistemes de muntanya, espècies vegetals o animals amenaçades, etc. L'objectiu és garantir que aquests ecosistemes es mantinguin en bon estat. 2.ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus) Són zones creades per protegir les aus.

Son especialment importants per a les zones de nidificació, de migració i d'alimentació. Sovint s'inclouen aiguamolls, deltes, llacunes, zones costaneres i zones agrícoles importants per a ocells. Importància de la XN2000 a Espanya: Espanya: un dels països amb més superfície dins de la XN2000. Causes: Molta biodiversitat Gran varietat d'ecosistemes Gran quantitat d'espècies d'aus migratòries Gran part del territori espanyol forma part d'aquesta xarxa europea. ***Moltes vegades un mateix lloc pot tenir diverses proteccions alohora (parc natural + ZEPA + ZEC).

4.Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació Catalunya, segons l'Observatori del Paisatge, ha experimentat: Creixement econòmic (sobretot a partir de la dècada dels 90) Expansió urbana i periurbana Globalització Augment de mobilitat i infraestructures Tot això ha tingut unes conseqüències: Transformació intensa del territori Difuminació camp-ciutat (expansió de les ciutats cap a les zones rurals, construcció d'urbanitzacions, polígons industrials, carreteres..) el territori es barreja (apareixen cases també a zones perioruabnes quan només hi havia en medi rural i apareixen activitats urbanes al medi rural)- no hi ha tanta separació entre "ciutat"i "camp".

Pèrdua de paisatges tradicionals Transformacions clau: Urbanització dispersa (urban sprawl) ciutats s'estenen de forma desordenada i poc densa (habitatges separats cases unifamiliars; baixa densitat de població, dependència de vehicle privat, etc) urbanitzacions de cases unifamiliars a la perfièria de ciutats com Bcn (més consum de territori, més contaminació per l'ús del cotxe, cost elevat de serveis i pèrdua de paisatge agrari).

Industrialització i terciaritzaci´ó canvis en els usos del sòl: de camps a fàbriques o serveis Turisme massiu (muntanya i sobretot costa) Abandonament rural 5.Canvis en els paisatges de Catalunya Els paisatges es gestionen i planifiquen amb l'objectiu de: Millorar la qualitat del paisatge Fer-lo sostenible Compatiblitzar usos Conveni Europeu del Paisatge (2000) punt de partida de les polítiques actuals La idea clau és que el paisatge és un bé comú que afecta a la qualitat de vida. Per això cal protegir- lo, gestionar-lo i ordenar-lo. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA (CEP) Responen a la pregunta: Quin paisatge volem?

Són: Acords entre ciutadania, experts i administració Una guia per a la planificació L'OBSERVATORI DEL PAISATGE: Funció principal: Elaborar catàlegs de paisatge. Però també: Analitzar paisatges, definir objectius de qualitat i assessorar administracions. Són l'eina bàsica de planificació. inclouen: Identificació de paisatge, característiques, valors, problemes i riscos, ojectius de qualitat. A Catalunya hi ha més de 130 unitats de paisatge. Unitat: part de territori amb característiques pròpies i identitat diferenciada (p.ex: Delta de l'Ebre, Pirineu) 5.2.

Endreçant els paisatges de Catalunya Objectius de qualitat: un dels pilars bàsics del CEP i de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Segons els Objectius, els paisatges han de ser: 1.Ben conservats: protegir valors naturals i culturals 2.Vius i dinàmics: que evolucionin sense perdre identitat. 3.Heterogenis: Diversitat evitar uniformitat.

4.Ordenats i harmònics: evitar caos urbanístic 5.Singulars: evitar banalització (paisatges "iguals a tot arreu") 6.Amb referents i valors: històrics, culturals, simbòlics 7.Respectuosos amb el passat: conservació del patrimoni 8.Sense contaminació (visual, acústica, lumínica) 9.Gaudibles: accessibles per a la població 10.Inclusius: adaptats a la diversitat social 5.2. Endreçant els paisatges de Catalunya Com es planifiquen els paisatges? Diferents nivells: Regió (Catalunya): estratègies generals Plans territorials parcials, directrius depaisatge...

Decideix grans infraestructures, àrees de protecció, model territorial (equilibri entre zones) Municipi: plans urbanístics- aplicació concreta al territori local POUM. Decideix on es pot construir, el tipus d'edificació, espais verds i equipaments. Projectes: execució real sobre el terreny. Inclou obres públiques (carreteres, parcs...), urbanitzacions, instal·lacions energètiques... Actualment hi ha nous reptes: Canvi climàtic: sequeres més freqüents, incendis forestals, pèrdua de biodiversitat, etc. transformació de boscos, canvis en usos agrícoles Energies renovables: parcs eòlics i solars impacte visual i territorial, conflicte social necessitat d'integració paisatgítica.

Turisme sostenible: massificació (costa, Pirineus, Bcn) solucions:limitar fluxos, diversificar destinacions, protegir espais naturals... L'objectiu és compatiblitzar l'economia i la conservació. Rehabilització urbana: millorar espais ja urbanizats reutilització d'edificis, millora de barris, eficiència energètica Renaturalització de ciutats: introduir natura a l'espai urbà amb parcs urbans, cobertes verdes, etc. millorar la qualitat de vida, reduir les illes de calor, millora ambiental. GRAN REPTE ACTUAL: Equilibrar el desenvolupament econòmic + sosteniblitat + qualitat del paisatge. 5.2.

Endreçant els paisatges de Catalunya Sistema d'espais naturals protegits Catalunya depèn de la legislació catalana, europa i espanyola. Parcs nacionals (només Aigüestortes i Estany de Sant Mautirci) deriven de normes estatals Parcs naturals (14), reserves naturals i paisatges d'interès nacional depenen de la Generalitat i diputacions (provincials). Més del 30% del territori de Catalunya té alguna figura de protecció (es poden solapar). 5.3. Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya Espais naturals de protecció específica (ENPE) Un espai natural protegit és una zona amb valors ecològics, paisatgístics o geològics destacats que es preserva mitjançant legislació.

L'objectiu és: Conservar la biodiversitat (flora, fauna, ecosistemes) Protegir el paisatge Regular l'activitat humana. Catalunya compta amb 184 espais protegits, que ocupen aprox. el 32% del territori. Evolució: 1990: 10% del territori protegit aprox. 1992: creació del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). 2006: incoporació de la Xarxa Natura 2000 (UE). 2024: aprox. 32% del territori protegit. Augment progressiu de la protecció gràcies al model europeu de conservació 5.4.

Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya Tipus d'espais naturals protegits: A) Segons legislació catalana: Parc natural (gran extensió, ús compatible amb activitats humanes) Paratge natural d'interès nacional espai petit i singular amb valor únic Reserva natural (integral o parcial) protecció estricta (accés limitat) B) Segons abast: Espanya: Parc nacional; Protecció màxima estatl. (P ex: AIgüestortes i Estany de Sant Maurici) Catalunya: PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural): xarxa bàsica de protecció (32% del territori) UE: Xarxa Natural 2000: zones ZEPA (aus) i ZEC (hàbitats).

(30-32% del territori) PRINCIPALS ESPAIS PROTEGITS: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Natural del Cadí-Moixeró Parc Natural del Delta de l'Ebre Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Marc Natural del Monseny 5.4. Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya En resum... Tipus d'espais naturals protegits (Catalunya/Espanya): Parc Nacional: Nivell més alt de protecció Espais molt poc alterats per l'ésser humà. Gran valor ecològic, paisatgístic i científic. Activitat humana molt limitada Exemple: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parc Natural També té alta protecció, però menys estricta que un parc nacional.

Permet activitats humanes tradicionals compatibles (ramaderia, turisme rural, etc.) Objectiu: conservar i fer un ús sostenible. Exemple: Parc Natural del Delta de l'Ebre Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN): Espais més petits i molt concrets Protecció per elements singulars (geol`pgics, paisatgístics, etc.). Menys extensos que els parcs Exemple: Massís del Pedraforca Reserva Natural Protecció molt estricta Objectiu: protegir ecosistemes o espècies molt sensibles. Pot ser: integral (accés molt restrigit) o aprcial (activitats molt controlades) Exemple: Reserva Natural de Sebes En resum...

Figures de protecció i xarxes: PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural): És un pla de Catalunya Inclou molts espais naturals que s'han de protegit Funció: identificar i protegir espais importants. Xarxa Natura 2000: Xarxa europea d'espais protegits. Objectiu: conservar la biodiversitat a la UE sense tenir en compte les fronteres. Inclou 2 tipus: LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i LEC (quan ja està aprovat definitivament) protegeix hàbitats i espècies). ZEPA: Zones d'Especial Protecció per les Aus. Protegeix ocells i els seus hàbitats. Altres conceptes: ENPE: Espais Naturals Protegits d'Espanya Categoria general estatal Inclou tots: parcs, reserves, etc. És com un "paraigua" legal.

PLA ESTRATÈGIC DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS (2014-2024) Objectius: Millorar la representivitat ecològica Garantir la connectivitat ecològica Millorar la gestió i finançament Compatiblitzar conservació i ús humà. CAnvi de model de gestió (situació actual): El Pla Estratègic 2014-2024 ja no és el marc vigent principal ACtualment, la gestió es basa en una nova estratègia més àmplia. Model actual: Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat 2030 (document vigent). Objectiu: Frenar la pèrdua de biodiversitat Millorar la connectivitat ecològica Adaptació al canvi climàtic. Integra: Espais naturals protegits Xarxa Natura 2000 Polítiques ambientals europees 5.4.

Gestió dels Espais Naturals Protegits de Catalunya Com es gestiona avui? (2026) No hi ha un únic pla global nou La gestió es fa a través de Plans rectors d'ús i gestió (PRUG), Plans específics per espais i Programes sectorials model més flexible però fragmentat. Problemes actuals: Molts espais sense pla de gestió detallat Falta de recursos econòmics i humans. Massificació turística impacte del canvi climàtic Tendències recents (2025-2026): Protecció d'hàbitats complets (no només espècies): abans es protegia una espècia concreta (p.ex: un animalen perill). Ara, es protegeit tot el seu entorn natural (hàbitat (en lloc de protegir només una au, es protegeix tot l'aigamoll on viu).

Millora de la gestió sostenible (fer compatible la rpotecció del medi amb activitats humanes) (p.ex: turisme controlat lmitant visitants, etc.) Impuls de la connectivitat ecològica els espais naturals estan aillats entre sí, per això es creen corredors ecològics que els econnectin: zones forestals o fluvials que permeten moviment d'animals entre parcs (evita l'aïllament d'espècies, facilita la reproducció i millora la biodiversitat Actualment: gestió espais naturals a Catalunya es basa en l'Estratègia de biodiversitat 2030, que substitueix els plans anteriors, tot i que presenta una aplicació parcial i amb mancances. 5.4. 4. Gestió dels Espais Naturals Protegits de Catalunya 6.1.

El canvi climàtic El clima és el comportament mitjà de l'atmosfera a llarg termini. Depèn de diversos factors: Radiació solar font principal d'energia Atmosfera regula la temperatura Corrents marins distribueixen calor Relleu i continents condicionen precipitacions. El clima sempre ha canviat de forma natural, però actualment el ritme és molt accerelat. El canvi climàtic és una alteració significativa i duradora del clima. Pot ser natural (glaciacions, erupcions volcàniques) o antropogènic (causat per humans actual). El canvi actual és diferent a causa de la seva rapidesa. Mentre que abans podia trigar milers d'anys, ara canvia només en dècades.

La causa principal és l'activitat humana (indústria, transport, combustibles fòssils, agricultura intensiva, etc.) la natura no es pot adaptar tan ràpidament. Gasos d'efercte hivernacle: són gasos que retenen la calor a l'atosmfera (CO2, metà, òxids de nitrogen..) l'exc´és d'aquests gasos augmenten la temperatura global de l'atmosfera. Escalfament global: és l'augment de temperatuar mitjana del planeta causada per l'augment artificial de gasos d'efecte hivernacle conseqüència: deseguilibri del sistema climàtic. Principals impactes: augment de temperatures, canvis en les precipitacions, sequeres i inundacions, fenòments extrems i desertificació. no afecta igual a tot arreu.

6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques Impactes a Europa: Augment de temperatures Menys precipitacions al sud Més seqeures Risc d'incendis Canvis en agricultura L'escalfament globals i els oceans: Augment de temperatura de l'aigua Fusió de gels (Àrtic i Antartida) Expansió tèrmica de l'aigua Pujada nivell del mar Inundació zones costaneres, desaparició d'illes, etc. Cas d'Espanya (*Àrea mediterrània = zona crítica) Augment temperatura mitjana Disminució de precipitació (en termes generals) Més onades de calor Més incendis 6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques 6.2.

La destrucció del paisatge Els paisatges són dinàmics: evolucionen de manera natural, però l'acció humana accelera els canvis. Això pot provocar degradació irreversible. Desertització vs Desertificació No són el mateix!!! Desertització: Procés natural Formació de deserts per causes climàtiques. Desertificació: Procés causat per l'activitat humana. Degradacó del sòl fins a condicions desèrtiques A Espanya predomina la desertificació. Pluja àcida: precipitació amb contaminants atmosfèrics. Origen: SO2 i NOx (indústria, transport, energia, Efectes: Acificació del sòl Danys a boscos Corrosió d'edificis.

Avui dia ha diminuït a Europa per regulacions ambientals, però continua sent un problema global. 6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques Desforestació: desaparició o reducció de la cobertura forestal principalment a casua de l'acció humana. Implica la pèrdua d'arbres de manera permanent. Causes: Agricultura intensiva, ramaderi, tala, urbanització Conseqüències: augment de CO2 (canvi climàtic), pèrdua de biodiversitat, erosió del sòl. A Espanya és menys greu que a nivell global, pero tot i això hi ha problemes locals.

Erosió i desertificació: Erosió: procés de desgast i pèrdua del sòl provocat per agents naturals com l'aigua, el vent o el gel, sovint intensificat per l'acció humana. Desertificació: procés de degradació del sòl en zones sequeres, semiàrides o subhumides, causat principalment per activitats humanes i facotrs climàtics (comporta pèrdua de fertilitat i productivitat). Procés: Pèrdua de vegetació Exposició del sòl Erosió (aigua/vent) Degradació desertificació Espanya: un dels països més afectats de la UE. Zones més vulnerables: sud-est peninsular, Vall de l'Ebre, Mediterrani.

6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques Incendis forestals: focs que afecten masses forestals o vegetació natural i que es propaguen de manera no controlada, causant greus impactes ecològics, econòmics i socials. Causes principals: Humanes (la gran majoria (+ 90%) Negligències Canvi d'usos del sòl (transformacions del territori que alteren l'equilibri natural i augmenten el risc d'incendi. P ex: transformació de zones forstals abandonades en camps agrícoles, urbanització dispersa...) Abandonament rural: despoblament del camp i abandonament d'activ tradicionals acumulació de vegetació seca (combustible), boscos més densos i descontrolats.

Factors naturals: Sequera i altes temperaturas Actualitat: augment d'incendis forestals relació directa amb canvi climàtic (augment de temperatura, sequeres més habituals i llargues vegeatació més seca, incendis més ràpids i difícils de controlar, aparició de grans incendis forestals.-> el canvi climàtic multiplica el risc. Conseqüències: Destrucció dels paisatges Pèrdua de biodiversitat Erosió accelerada Emissió de CO2 contribueix al canvi climàtic Incendis venys vegetació més erosió desertificació 6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques EMPREMPTA ECOLÒGICA Empremta ecològica: indicador de sosteniblitat. Mesura la sueprfície necessària per produir recursos, absorbir residus.

S'expressa en hectàrees globals (hag). Biocapacitat: capacitat del planeta per regenerar recursos. Actualment consumim més del que la Terra pot regenerarar. Situació global: Països amb empremta alta: EUA, Canadà, Austràlia, països europeus. Emprempta baixa: Àfrica subsharaiana, Sud d'Àsia. desigualtat molt marcada. Causes de l'emprempta elevada: Consum energètic Transport Alimentació (carn) Model econòmic no sostenible Conseqüències: esgotament de recrusos CAnvi climàtic Pèrdua de biodiversitat Relació directa amb desertificaicó i desforestació 6.Repercussions ambientals de les activitats econòmiques Què són les COP?

La COP és l'òrgan suprem de la Convenció de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, és a dir, la seva màxima autoritat amb capacitat de decisió. És una associació de tots els països membres que es reuneixen tots els anys durant dues setmanes per abordar el problema global del canvi climàtic. Kyoto i París, les dues COP més importants La COP3 de 1997 va tancar amb el Protocol de Kyoto. Aquest va ser el primer protocol legalment vinculant que limitava les emissions de gasos causants de l'escalfament global, però no va ser subscrit per alguns dels principals emissors de CO2 per càpita, entre ells el més gran, els EUA.

El protocol va recollir el compromís de reduir en conjunt en el període 2008-2012 les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 5,2% respecte als nivells de 1990 (d'un 8% en el cas de la UE). Kyoto va entrar en vigor el 2005 després de la ratificació per part del la Federació Russa i va expirar el 2012. No seria fins a la COP21 de París de finals de 2015, quan gairebé 200 països rubricar un acord qualificat d'històric. Malgrat la fita que va suposar aquesta signatura, el president dels EUA, Donald Trump, va prendre la decisió de treure el país de l'Acord de París contra el canvi climàtic, una cosa que finalment materialitzar el juny de 2017.

La següent COP25 tindria lloc a Madrid del 2 al 13 de desembre del 2019. 7.LES CIMERES CLIMÀTIQUES https://www.transportes.gob.es/ministerio/ proyectos-singulares/cumbre-del-clima